 |
| Source: Joaquim Corominas, L'Unilateral (2008) |
Fa molts anys d'això. Vaig matricular-me a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la intenció de diplomar-me en Història Econòmica, una branca que adorava. I entre les matèries que vaig escollir pel meu primer curs hi havia una que es deia Matemàtiques de les Ciències Humanes. Sent una matèria destinada a estudiants de lletres, vaig pensar que no em seria difícil d'aprovar-la, bàsicament per tots els anys que havia passat treballant al laboratori d'una empresa del ram de l'aigua, on els càlculs de tota mena feien part del meu treball quotidià.
El primer dia de classe em vaig quedar sorprès quan vaig descobrir que el professor era una mena de vell hippie amb una llarga barba blanca. Calçava unes velles avarques amb sola de neumàtic i lluïa una corda de persiana que li aguantava uns vells pantalons de Tergal que li arribaven a quatre dits dels turmells. Un vell hippie que va resultar ser doctor enginyer industrial, amb especialitat elèctrica i tenia un MSEE per la Universitat de Berkeley (Califòrnia). Un vell hippie que havia treballat en empreses d'automàtica, informàtica i electrònica a Catalunya, Califòrnia i Massachusetts.
Va començar explicant-nos com tenia pensat estructurar el curs. També ens va dir que podíem portar el que volguéssim els dies d'examen: calculadores, llibres, apunts ..., el que volguéssim. Quan vaig veure el sentiment de satisfacció a la cara dels altres estudiants vaig realitzar que probablement no havien entès res del que ens estava dient.
Passava a net religiosament cada nit els apunts que havia pres durant el dia. I completava els exercicis que fèiem a classe amb exemples que trobava als llibres després d'hores de biblioteca (en aquella època, Internet no era ni l'ombra del que coneixem avui). A mesura que avançaven les classes i les pràctiques, vaig identificar els meus punts febles. I em vaig arreglar amb un company de militància sindical de Sant Adrià perquè el seu fill, que estudiava a la facultat de Física a la Universitat de Barcelona, em donés classes particulars dos cops per setmana. Fins i tot vaig comprar-me una calculadora HP amb 50 passos de programació amb la qual vaig començar, de manera autodidacta, a familiaritzar-me amb la informàtica. Mai no m'havia preparat tant per un examen trimestral.
Com jo havia intuït ja des del primer dia de classe, un sentiment de terror es va estendre entre tothom quan vam descobrir quines eren les preguntes d'aquell primer examen trimestral. Efectivament, podíem portar tots els llibres que volguéssim, apunts, calculadores ... Tot plegat, no servia de res si no sabíem com interpretar quina era la complexitat dels enunciats de cada problema i quina era la solució que havíem d'aplicar per resoldre'l. Si no ho recordo malament, aquell primer examen va ser l'únic que he suspès al llarg de la meva carrera, amb unes dècimes per sota del 5. La massacre va ser terrible entre gairebé tots els altres estudiants ..., tret del meu company pèl-roig, que es va sortir amb un 8 de nota.
El primer dia de classe em vaig quedar sorprès quan vaig descobrir que el professor era una mena de vell hippie amb una llarga barba blanca. Calçava unes velles avarques amb sola de neumàtic i lluïa una corda de persiana que li aguantava uns vells pantalons de Tergal que li arribaven a quatre dits dels turmells. Un vell hippie que va resultar ser doctor enginyer industrial, amb especialitat elèctrica i tenia un MSEE per la Universitat de Berkeley (Califòrnia). Un vell hippie que havia treballat en empreses d'automàtica, informàtica i electrònica a Catalunya, Califòrnia i Massachusetts.
Va començar explicant-nos com tenia pensat estructurar el curs. També ens va dir que podíem portar el que volguéssim els dies d'examen: calculadores, llibres, apunts ..., el que volguéssim. Quan vaig veure el sentiment de satisfacció a la cara dels altres estudiants vaig realitzar que probablement no havien entès res del que ens estava dient.
 |
| Source: DocPlayer. L'humour à l école |
Passava a net religiosament cada nit els apunts que havia pres durant el dia. I completava els exercicis que fèiem a classe amb exemples que trobava als llibres després d'hores de biblioteca (en aquella època, Internet no era ni l'ombra del que coneixem avui). A mesura que avançaven les classes i les pràctiques, vaig identificar els meus punts febles. I em vaig arreglar amb un company de militància sindical de Sant Adrià perquè el seu fill, que estudiava a la facultat de Física a la Universitat de Barcelona, em donés classes particulars dos cops per setmana. Fins i tot vaig comprar-me una calculadora HP amb 50 passos de programació amb la qual vaig començar, de manera autodidacta, a familiaritzar-me amb la informàtica. Mai no m'havia preparat tant per un examen trimestral.
Anys més tard vaig seguir amb ell un curs d'Informàtica on teclejàvem codi en Fortran (1) als vells terminals VAX VT100 que connectaven amb els hosts VAX11 de Digital.No recordo el seu nom. L'havia conegut a les reunions de l'Associació d'Estudiants de Lletres. Era un pèl-roig de qui deien que fumava molt: vull dir, coses que no es venien als estancs. Com no l'havia vist mai a classe de matemàtiques, no m'havia passat mai pel cap que estigués matriculat. Un parell de dies abans del primer examen trimestral em va demanar si li podia fotocopiar els meus apunts. Ho vaig fer, se'ls va mirar, li vaig preguntar si necessitava que li expliqués alguna cosa i em va dir que no, que ja se'ls llegiria i que ja ens veuríem el dia de l'examen.
Però mai, en cap altra assignatura de la llicenciatura, ni tan sols en la d'informàtica, mai no vaig treballar tant una matèria ni li vaig dedicar tantes hores com a aquell curs de matemàtiques.
 |
| Source: getdigital.fr |
Com jo havia intuït ja des del primer dia de classe, un sentiment de terror es va estendre entre tothom quan vam descobrir quines eren les preguntes d'aquell primer examen trimestral. Efectivament, podíem portar tots els llibres que volguéssim, apunts, calculadores ... Tot plegat, no servia de res si no sabíem com interpretar quina era la complexitat dels enunciats de cada problema i quina era la solució que havíem d'aplicar per resoldre'l. Si no ho recordo malament, aquell primer examen va ser l'únic que he suspès al llarg de la meva carrera, amb unes dècimes per sota del 5. La massacre va ser terrible entre gairebé tots els altres estudiants ..., tret del meu company pèl-roig, que es va sortir amb un 8 de nota.
Aquell dia vaig aprendre una lliçó que mai no he oblidat. Disposar de totes les eines que vulguis no et serà de cap ajuda si no saps com utilitzar-les. Dit d'una altra manera, saber com utilitzar-les et permet traure un profit fenomenal a unes eines que, altrament, no et serviran de gran cosa.
Vaig seguir treballant de valent i vaig reeixir a passar aquell curs amb un aprovat pelat, la nota més baixa que vaig tenir al llarg del meu diploma. El company pèl-roig, va seguir sense anar a cap classe i, utilitzant els meus apunts, es va traure el curs amb un notable. La majoria dels estudiants va acabar per traure's un aprovat en l'examen de repesca del mes de setembre. I entre ells, alguns van haver de repetir curs.
 |
| Source: Épinglé sur BD and Co, Pinterest |
T'he fotut tot aquest rotllo per dir-te quina és la meva opinió personal sobre el professorat universitari que s'ha escandalitzat avui amb ChatGPT, com ahir ho va fer amb Wikipedia o abans-d'ahir amb l'ús de les calculadores científiques. Si, com aquell professor de matemàtiques, sabessin quins són els treballs o els exàmens que han de preparar perquè els estudiants descobreixin i treguin profit de tota la potència d'unes eines que el professorat hauria de conèixer, haurien reeixit en l'objectiu de preparar els seus estudiants per al món laboral que els espera quan surtin de la universitat. Un món real on ningú els demanarà que deixin aquelles eines a casa. Ans al contrari, les tindran a la seva disposició i els exigiran que sàpiguen com utilitzar-les.
Quan vaig arribar a Suïssa el 1992 no vaig tenir cap problema en treballar amb els sistemes de l'entorn de Digital, interpretar les demandes que m'arribaven de la part dels enginyers elèctrics i traduir-les en codi Fortran. I gràcies al que vaig aprendre al Master en Informàtica que vaig seguir a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins (Universitat Politècnica de Barcelona), tampoc vaig tenir cap problema en treballar amb les primeres màquines Unix que van arribar a l'empresa, ni en traduir les demandes que m'arribaven dels enginyers elèctrics, primer en codi Turbo Pascal, més endavant en codi Smalltalk.
Vaig tenir la sort de treballar en equips on, quan no sabia alguna cosa, els meus companys no tenien cap problema en explicar-me-la o en dir-me a quin llibre de la biblioteca de l'empresa podia trobar la solució (Internet seguia sense tenir res a veure amb el que coneixem avui). I si no la trobava enllà, mai no vaig trobar cap problema per comprar nous llibres o en inscriure'm a un curs de formació.
Aquesta és la meva experiència en el món laboral i, de vegades, em demano quants d'aquells que avui s'esveren amb l'arribada de noves tecnologies que desconeixen, tenen la més mínima experiència en el món laboral real que existeix fora de les universitats.
Just per acabar amb aquesta introducció que desenvoluparé més endavant, a mesura que redactava aquest post m'he adonat que vaig deixar la Universitat sense invitar a unes birres al meu professor de matemàtiques: en Joaquim Corominas, per agrair-li tot allò que em va ensenyar i que em va obrir uns horitzons què, sense aquell primer examen trimestral, probablement mai no hauria tingut l'oportunitat de conèixer.
La seva influència va ser tan important que, el fet que Joaquim Corominas fes part del staff del Departament de Geografia de la UAB i que, almenys en aquell temps, aquest departament seguís el traçat de la Geografia Teorètica i Quantitativa, aplicant conceptes, models matemàtics i estadístics per a l'estudi de la geografia, em va decidir a canviar el meu objectiu inicial de diplomar-me en Història Econòmica pel d'una llicència en Geografia.
20 comments:
He de confessar què jo era un d'aquells que mai va saber què pretenia exactament l'oncle Quim.Vaig passar amb més pena què glòria per aquelles dues assignatures.Be,en realitat en van ser tres per què també se'm va acudir fer amb ell "Recursos Energètics", convertint-se en un clàssic del meu pas per la UAB.I,ara què hi penso,potser va ser el professor què a més assignatures vaig tenir i més anys vaig gaudir del seus ensenyaments, encara què no entengués de la misa la meitat, donat la meva afició a suspendre les seves assignatures de manera reiterada. Si què li he d'agraïr què donés molt de joc a les conyes del GS (mafaldes,motes negres,etc.,tú ja saps) i què al final m'acabés aprovant allò què mai vaig ser capaç d'entendre.Però,com a mínim, a en Quim sempre li quedarà la satisfacció de saber que dues persones varen entendre la seva filosofia i, a més a més, en van saber treure profit: tú i el pelroig.
Home Hands, que bueno que viniste again.
M'has fet riure de valent recordant la història de les velles conyes del GS. Imagino que en Makarios devia apreciar en elles a qui anaven destinades de manera preferent i els shows que el destinatari devia muntar a les reunions de departament.
Com no ens vam conèixer fins al segons any de la carrera, crec recordar que jo vaig cursar l'assignatura de Mates un any abans del que tu ho vas fer. I com hom diu que, després de la massacre de la meva promoció, algú (probablement el Capitán Tan) va demanar-li a Makarios que afluixés el peu de l'accelerador, crec que seria un detall per la teva part pagar-me una birra.
Aquest rumor sembla confirmar que no t'aniria tan malament amb ell si vas tenir-lo com a profe a tres assignatures. Jo, amb dues, en vaig tenir més que prou. Amb la particularitat que també vaig escapar-me de fer-ne cap amb el seu Hermano Macana, cosa que crec recordar tu no vas poder fer.
No em puc estar d'afegir el meu comentari, només per comunicar-me amb vosaltres... Jo no tinc ni idea de si vaig coincidir amb vosaltres en les assignatures que impartia el Corominas. Com l'Israel, jo també vaig fer recursos energètics, crec que el manual que ens va repartir (suposo que fer comprar), amb les tapes verdes, el vaig llençar fa poc, fent neteja del despatx de la UAB. De l'assignatura de Mates per a les CCHH només recordo la màxima "garbage in, garbage out", que em sembla que repetia diverses vegades a cada sessió... Ara he consultat el meu expedient i veig que les Mates... les vaig fer el 82/83 i vaig treure un N. Recursos energètics els vaig fer el 85/86 i tinc un NP al juny i un N al setembre... Jo no vaig fer cap altra assignatura amb ell ni amb el Puig. No tinc cap dubte que aquests dos notables es van beneficiar dels fracassos anteriors.
Benvingut Pierre,
Vejam, que si vas fer l'assignatura durant el curs 82/83, segur que la vas fer amb en Hands. Potser no el recordis perquè en aquella època encara no portava el look de Marvin el Marciano.
Sobre la màxima del Garbage in, Garbage out, que puc confirmar-te que repetia a totes les classes, al principi no vam acabar d'entendre si es referia a les dades amb què treballàvem o a nosaltres. Aquest dubte es va dissipar amb claredat en el moment de la massacre.
Sobre el pèl-roig i els apunts que li vaig passar, he de dir que mai li vaig retreure quan ens creuàvem al Bar dels Ordóñez. Segurament perquè, dos anys més tard, em vaig matricular a l'assignatura d'Història de Catalunya amb Albert Balcells i, no podent anar a les seves classes perquè durant aquell curs treballava a la fàbrica de Danone a Parets, vaig demanar-li els apunts a un gallec que vivia a Rubí, i de qui també he oblidat el nom. Me'ls va passar a canvi d'un vell Citroën Dyane 6 que em volia traure de sobre i a l'examen final em vaig traure una Matrícula. Mesos més tard vaig assabentar-me que va canviar el Citroën per uns Levy's, però això ja és una altra història.
Salut Doc! He de confessar què guardo el manual de tapes verdes i m'ha fet recordar la visita què vam fer al parc eòlic de l'Empordà per a incorporar al treball d'energies alternatives com eta aquell collons d'instal.lació.Deu què me'n aparti de pensar què ho vam fer per a fer-li la pilota i donar-li publicitat a Ecotècnia.El cas es què l'indret semblava sortit d'una peli de desastre postnuclear,amb els ventiladors (aquí baix és el nom què li donem als parcs eòlics) aturats i tot plè d'hetbes i malesa.
Batty,et dec més què una birra.Posem pel cas ina caixa.Però ja posats al Sinfú li pots demanar un camió de barrils, què encara el recordo sortint enmig de l'exàmen al.legant pixera extrema i va fer cap al bar en busca teva.Després,oli en un llum,plis plas i exàmen acabat...i aprovat!!!
I per cert, el millor d'anar a classe era què l'anterior era de psicologia.Un cop, la tripul.lació es va entretenir en fer una estadística de població per sexes i va co.ptabilitzar 93 dones y 3 homes.Algú de la penya del Vallès va estar a punt de canviar la zeva orientació acadèmica.
Per a recordar batalletes no es el lloc mes adient.Potser junts davant una birra millor,no?
Posa Anonymous però el meu nom es Hands,Israel Hands.
Hi estic d'acord... alguna proposta concreta? (lloc? data? penya?)
Matemàtiques de les ciències humanes (crec recordar que es deia així) va ser la única assignatura que vaig haver de repetir. La veritat és que recordo més la conya que fotíem de la seva barba que els que ens va explicar... Però com a mínim en Makarios no feia anar calculadores robades, no com altres. En Puig va ser diferent, la massacre, vull dir. Però vaig estar de sort perquè aquell dia de setembre de 1986 em trobava fet malbé. Havia estat de festa la nit abans de l'examen i la ressaca era imuixosportant. El cas és que hi havia 3 preguntes a l'examen. La primera la sabia, la segona no sabia ni de què parlava així que la tercera, que era un organigrama, era a cara o creu. Vaig passar una bona estona fent dibuixos però no acabava de saber si ho feia bé o no. Desesperat i amb ganes de vomitar li vaig demanar a en Puig si podía anar al lavabo i demanar una camomilla al bar. Suposo que va veure'm la cara i no hi va posar pegues. Llavors, a la tornada a classe mentre pensava què fer em vaig trobar de casualitat en Roy i vaig fer el dibuix de l'organigrama a la pissarra d'una classe vuida. En Roy em va mirar i em va dir, "però tu ets burro o què?" i va canviar un detall de l'organigrama. Jo li vaig fer cas, com no podia ser d'altra manera i la resta és història. I això de fer unes birres em sembla bé tot i que ho digui una veu anònima...
PD la situació amb en Roy a la pissara m'ha fet pensar en aquesta pel.licula https://youtu.be/z2TlfRvNh8M?t=100
Benvingut, Sinfu.
És veritat que en Makarios no feia servir calculadores robades ..., com altres. No sé si vosaltres també hi vau tenir dret, però recordo una classe on es va presentar amb un àbac i ens va desafiar a fer un càlcul amb les nostres calculadores mentre ell el feia amb aquell vell trasto: l'àbac va ser molt més ràpid! Vam repetir l'exercici però, en aquest cas, ell ho va fer amb una regla de càlcul: també en aquest cas va ser la regla de càlcul qui es va mostrar més ràpida. Més tard, però no recordo si això va passar a una de les seves classes, hom ens va demanar de fer una divisió molt senzilla amb números romans: si ja tenia respecte per aquesta penya, aquell càlcul senzill va fer que el meu respecte es transformés en admiració.
De l'examen, la nit de farra i l'anècdota de la pissarra, t'he de confessar que no recordo gran cosa. Sí que t'agraeixo moltíssim que hagis dit que em vas trobar "per casualitat" al Bar dels Ordóñez, del que les males llengües deien sovint que era la meva segona casa. Ara bé, com no sé si l'enllaç del vídeo que has passat fa referència a la seva darrera escena, deixa'm dir-te que ja saps que jo també t'estimo molt, Sinfu. Però com amics.
A l'Anonymus li diria que, personalment, jo no em presentaria a una barbacoa de vells amics de qui no en sé res des de fa uns 40 anys vestit amb un passamuntanyes i sense saber si algun d'ells treballa encara per la màfia calabresa. I encara menys afirmant que em deu una caixa de birres (desconec el motiu!) fent abstracció dels anys que han passat, l'euro, la inflació ... En fi que, com no recordo qui ets, el dia que t'identifiquis ja en parlarem, ok?
Que Anonymous sóc jo home! que ho he posat a un comment més amunt.Ara, si no vols la caixa de birres només m'ho has de dir.
Es que ahir vaig fer els comentaris des del telèfon i no sé què collons va passar què no vaix aparèixer com a Hands.
Dos missatges més amunt d'aquest últim teu l'Anonymus ja ha desvetllat la seva identitat...
Roy, voldria compartir una imatge amb vosaltres, com ho puc fer?
Hi Pierre. Me l'envies per email, vejam què puc fer ...
Hello Hands,
No et dic amb qui t'havia confós perquè igual t'empiparies amb mi ;D
Sobre allò de donar-li publicitat a Ecotècnia i els ventiladors doncs no sé què dir-te. Finalment, sembla que els ventiladors estaven tan ben fotuts que primer va ser Gamesa qui es va quedar amb l'Ecotècnia i, més tard, va ser Siemens qui es va quedar amb aquesta empresa. Per donar-te un exemple, l'empresa on treballo té un parc d'aerogeneradors Gamesa a Sicília.
I tornant a casa, donat que el tancament d'Ascó té data, si no hi ha ventiladors a Catalunya, s'haurà de construir una línia MAT des d'Aragó per importar l'electricitat que generen les seves plantes solars i eòliques. Però ja saps que jo en qüestions de sobirania procuro no ficar-me. Si acabeu decidint que el paisatge passa davant de l'economia, jo no tinc res a afegir. Només dir que aquí també tenim paisatges magnífics, però acabem per donar-li més importància a la sobirania energètica.
Sobre les classes de psicologia ... no seria a la sortida d'una d'aquestes classes que vas conèixer a la tia Emma?
I sobre la caixa de birres ... Homeeee, considero que si tenies algun deute amb mi (que, francament, no recordo quin ni perquè) està més que saldat.
Finalment, per quedar per beure una birra, ja saps quin plan tinc quan baixo a BCN. Vull dir que, ara per ara, no em serà gens fàcil. Seria una alternativa vàlida quedar un dia a Parets? El meu pare té una barbacoa en estat de funcionament i un armari ple de birres.
A veure, sobre els ventiladors en qüestió a mi el paisatge m'és igual.El què em toca els collons es què no els fotin a Collserola o a l'Empordà.Més què res per les pèrdues durants el transport.Potser farien més profit a propet de les capitals o al Vallès, on segur què el consum es infinitament superior al que podem tenir les quatres rates què vivim aquí baix.I vinga a fotre'ls a la Terra Alta on la població es de 11.500 habitants segons la wiki amb dades del 2019.Cagondeu, i al Maestrat de Terol erre què erre.I no vull continuar amb tota la merda del sector energètic que tenim aquí baix per què ja ho sabeu tots.Així se'ls hi fonguin els ploms a tots els pixapins i saltamarges de Tarragona en amunt.
Bueno,ja m'he desfogat.Què deies d'una barbacoa a Parets? XD
Dear Hands,
Si no t'he interpretat malament, entenc que estem d'acord en el fet que el problema no es troba en els ventiladors, sinó en el model territorial de Catalunya. Si actualment els ventiladors es despleguen preferentment al territori que a Catalunya hom coneix com les Terres de l'Ebre, el primer parc eòlic d'Ecotècnia es va desplegar a l'Empordà per un motiu. I aquest motiu sembla que l'ha recuperat un projecte anomenat Parc Tramuntana, que em sembla que està pendent d'una autorització del govern central.
La meva opinió (que és meva i no val més que la d'altres) és que el problema no està realment en les pèrdues pel transport de l'electricitat, car ja hem vist en aquest blog que hi ha sistemes que les anul·len gairebé completament. Des del meu punt de vista, el problema està en el model del territori i dels usos del sòl.
Per exemple, per què les teulades de les grans naus industrials i agrícoles no estan equipades amb plaques fotovoltaiques? Per què la morfologia dels edificis residencials segueix sent la d'una capsa de sabates i no s'apliquen normes d'aïllament ni els terrats estan dissenyats per acollir panells tèrmics i fotovoltaics, també per recuperar l'aigua de pluja? O per què aquells que consenteixen en acollir aquests tipus d'instal·lacions (a casa seva o al seu territori) paguen el mateix preu de l'electricitat que aquells que no estan disposats a fer-ho?
Jo encara diria més: quan es parla d'energies alternatives, per comptes d'impulsar i d'incentivar una producció tan descentralitzada com sigui possible (generalitzar l'autoproducció al màxim), en aquest país (que cadascú pensi en el que vulgui, i ho encertarà) només es té al cap grans extensions de plaques fotovoltaiques i de aerogeneradors (tot i que a mi m'agrada és dir-los molins de vent), òbviament, a càrrec de les empreses de sempre. Òbviament, no dic que no calgui un cert nivell de producció per al gran consum industrial i de les ciutats grans, però estic segur (és una intuïció, fins i tot un desig) que les necessitats energètiques domèstiques es podrien satisfer en gran part de forma autònoma. Fa una pila d'anys (potser 20, si no més), en un viatge a visitar les amistats bavareses vam flipar en veure que fora de les ciutats no hi havia cap teulada que no estigués 100% coberta de plaques solars. Per poc eficient que això sigui (no en tinc dades), per força ha de fer disminuir la demanda d'electricitat produïda de forma centralitzada...
Post a Comment