Pages

Thursday, November 30, 2023

a taxi driver (2017)

La filmoteca maldita - A Taxi Driver - El "2 de octubre" Coreano, YouTube, 01.10.2023


El passat cap de setmana vaig publicar un post (1) on et parlava de llibres gratuïts que podies trobar en línia, particularment d'aquells publicats per Freeditorial (2).

Un dels llibres publicats per aquesta editorial és un relat d'EM Ariza: ¡No quiero que me den el Premio Nobel! (3), on hi ha un paràgraf que vaig trobar interessant:
En definitiva, la manipulació sempre ha estat i continua sent l'eina bàsica per aconseguir que una majoria de persones actuï contra els seus propis interessos, en benefici d'una minoria manipuladora. De fet, la primera cosa que fa tot règim polític, sigui democràtic o dictatorial, és manipular la història a la seva manera. És a dir, mentint sense rubor sobre la història del seu país i la del món, per tal de legitimar-se a través del domini del pensament dels seus ciutadans.
Ampliaré aquest tema el gener de l'any vinent amb un vídeo de Nieves Concostrina que tinc programat per a la seva publicació. Però ara deixa'm canviar de tema, tot i que ja veuràs més endavant que no gaire.

Deixa'm començar confessant-te que no arribo a trobar el temps per visitar amb la freqüència que hauria de fer-ho els diferents canals de La Filmoteca Maldita (4): Bienvenidxs al canal que habla de cine y no de lo que estrenan en las salas.

Vaig descobrir aquest canal de YouTube amb un dels vídeos dels quals El feo està més orgullós (5): El año que los anarquistas okuparon la industria del cine (6). El feo. Un personatge que, segons YouTubePedia (7) és conegut pel seu activisme d'extrema esquerra, i que va publicar aquell vídeo gairebé un any després de crear La Filmoteca Maldita. Gairebé un any abans de ser detingut el 29.10.2021, acusat de distribució il·legal de material protegit per drets d'autor. Però és millor deixar que sigui ell qui ens expliqui la seva detenció al vídeo que pots trobar a continuació. 

La filmoteca maldita - Os explico mi detención, YouTube, 31.10.2021

Ara deixa'm dir unes coses sobre el vídeo publicat per La Filmoteca Maldita amb què he obert el post d'avui.

El vaig veure els dies en què esclatava una nova guerra a Orient Mitjà que va provocar una brutal descàrrega d'odi entre els partidaris d'ambdós bàndols. Més enllà de la càrrega d'odi que canalitzava la premsa, les xarxes socials i també algunes formacions polítiques, em vaig quedar estorat quan vaig realitzar que la guerra d'Ucraïna, de la que ens parlaven mati, tarda i nit, va deixar d'existir en qüestió d'hores a la premsa, a la TV i a les xarxes, fins i tot entre els partidaris irreconciliables d'ambdós bàndols.

Si el que estava passant a Armènia, al Kurdistan o a l'Afganistan, ja era poc menys que invisible a causa de la guerra a Ucraïna, ara era aquesta guerra qui havia desaparegut totalment dels radars mediàtics.
Fabienne Desseux: Du passé faisons table basse, Twitter, 24.11.2023

Per deixar en l'oblit l'existència d'aquestes guerres i els morts i el dolor que seguien provocant, la premsa, la TV, les xarxes socials, però també cadascun de nosaltres, no havíem necessitat més que uns dies, per no parlar d'unes hores. Com podríem doncs recordar coses que van passar durant els anys 1960, fins i tot el 1980? Quina seria en aquest cas la responsabilitat de la minoria manipuladora de què ens parlava EM Ariza, i quina la de la majoria que es deixa arrossegar per aquesta manipulació?

Afortunadament, hi ha altres minories com la que representa El feo i la seva Filmoteca Maldita que ens parla de cinema de veritat, i no del que hom estrena a les sales. I, a través del seu treball, ens recorda fets que fa molt temps havien quedat oblidats. Fets que avui no seríem capaços d'associar al simpàtic país del Gangnam Style, enllà on es fabriquen molts dels dispositius electrònics que corren per casa, o que portem a la butxaca.

El vídeo amb què he obert el post d'avui ens presenta un recull de films que ens parlen d'una massacre que va tenir lloc a la ciutat de Gwangju, a Corea del Sud, del 18 al 27 de maig de 1980 (8). Una massacre que El feo ens descriu prenent com a fil conductor un film sud-coreà del 2017: A Taxi Driver (9). Un film que, tot i haver-lo vist córrer per Netflix, Amazon, Google Play o FilmAffinity (10), mai em va cridar l'atenció. Perquè, també era el meu cas, no havia sentit parlar mai de la Massacre de Gwangju i em va fer pensar en un remake coreà d'un film de Martin Scorsese, interpretat per monstres del cinema americà com Robert De Niro, Jodie Foster, Harvey Keitel, Cybill Shepherd, ...

Comisión Nacional de los Derechos Humanos (CNDH) - 2 de octubre, matanza de 1968 en la Plaza de las Tres Culturas, YouTube, 03.10.2022

Com El feo havia publicat el vídeo a YouTube l'1 d'octubre, no va voler deixar passar l'oportunitat de recordar-nos l'aniversari d'una altra massacre, la Masacre de Tlatelolco (11), que va tenir lloc el 02.10.1968, a la Plaza de las Tres Culturas de Tlatelolco, a la ciutat de México, dies abans de la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu de 1968. Pots trobar desenes de vídeos a YouTube i centenars d'articles sobre el que va passar aquell dia. Però el que ara et proposaré és que veiem junts el vídeo de la Comisión Nacional de los Derechos Humanos (CNDH) que pots trobar amunt.


  1. Veure Free Ebooks (2), publicat en aquest blog el 26.11.2023
  2. Freeditorial: Home page || Facebook || Instagram
  3. EM Ariza: ¡No Quiero que me den el Premio Nobel!, Freeditorial, 25/04/23
  4. La Filmoteca Maldita: YouTube || Instagram || Twitch || Twitter || Facebook (Comunidad) || Patreon
  5. Isabel Villagar: La filmoteca maldita: Las emociones son importantes para empatizar con el público siendo uno mismo, La brújula del canto, abril 2020
  6. La filmoteca maldita - El año que los anarquistas okuparon la industria del cine, YouTube, 27.02.2019
  7. YouTubePedia: La filmoteca maldita
  8. Wikipedia: Gwangju Massacre [en] [fr] [es] [ca]
  9. A Taxi Driver: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || IMDb || Rotten Tomatoes || Choe Sang-Hun: In South Korea, an Unsung Hero of History Gets His Due, The New York Times, 02.08.2017
  10. A Taxi Driver: Los héroes de Gwangju, FilmAffinity
  11. Wikipedia: Masacre de Tlatelolco [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, November 28, 2023

l'analfabetisme funcional - josé saramago



Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo que Miercoles Republicano (@MiercolesRepubl) va pujar a Twitter el passat divendres (!) 17.11.2023.

Un vídeo, amb una horrorosa traducció automàtica a l'espanyol, en el qual Jesús Quintero (1) entrevistava a José Saramago (2), que ens alertava del greu problema que tenen les democràcies per sobreviure si no fan res per erradicar el fenomen de l'analfabetisme funcional, (3) que Wikipedia defineix així:
Una persona analfabeta no sap llegir ni escriure. Un analfabet funcional, en canvi, ho pot fer fins a un cert punt (llegir i escriure textos en el llenguatge nadiu), amb un grau variable de correcció i estil. Però un adult que sigui analfabet funcional no sabrà resoldre de manera adequada tasques necessàries a la vida quotidiana, com ara emplenar una sol·licitud per a un lloc de treball, entendre un contracte, seguir unes instruccions escrites, llegir un article en un diari, interpretar els senyals de trànsit, consultar un diccionari o entendre un fulletó amb els horaris de l'autobús.
Un analfabetisme funcional que ja havíem vist en aquest blog en referència a la caiguda en picat de la capacitat de comprensió lectora identificada a les escoles catalanes -però també a les escoles de magisteri (3)-, que probablement explica bona part de la ignorància que sembla estendre's en taca d'oli en la majoria dels règims democràtics occidentals i que podria explicar els resultats electorals de molts d'aquests països, més enllà de teories a la moda de l'estil de la finestra d'Overton (4), de la que et recomano llegir la versió en francès a Wikipedia.

Com pots veure a Wikipedia (3), hom estima 100.000 alumnes del Regne Unit deixen l'escola cada any sent analfabets funcionals. Als Estats Units, hom estimava el seu nombre en 15 milions d'adults a principis del segle XXI. Estic segur que les xifres que donava Saramago al vídeo no estan gens lluny de la realitat. I després d'haver vist el que vaig veure al carrer Ferraz de Madrid en novembre del 2023, estic gairebé segur que aquestes xifres deuen ser esgarrifadores en el cas d'Espanya.

Però el fenomen del qual ens parla José Saramago presenta una variant que aboca periòdicament a l'analfabetisme funcional, la d'aquells que no ho eren uns anys abans. Si reprenem la definició que en fa Wikipedia, a la que ja havíem vist abans, li afegeix aquesta (3):
L'analfabetisme funcional també limita seriosament la interacció de la persona amb les tecnologies de la informació i de la comunicació, quan aquesta té dificultats per fer servir un ordinador personal, treballar amb un processador de text o amb un full de càlcul, utilitzar un navegador web o un telèfon mòbil de manera eficient.
El que no ens diu l'article de Wikipedia és que els components dels ordinadors, dels sistemes operatius que els gestionen, els llenguatges de programació amb els que es construeixen les aplicacions que utilitzem i, fins i tot aquestes aplicacions, evolucionen tan ràpidament que, aquells que no ho eren, poden convertir-se en analfabets funcionals en pocs anys.

A un vídeo publicat a TikTok, Santiago Bilinkis (el tornarem a veure aviat) ens ho explica de manera clara, ràpida i precisa.
@bilinkis Terremoto en la educación, parte 3 #chatgpt #educacion #ai #ia #secundaria #tecnologia ♬ original sound - Santiago Bilinkis
Als comentaris que pots trobar en aquest vídeo, veuràs molta gent opinant sobre un tema que m'ha semblat que no coneix. Entre aquesta gent, aquells que afirmen que si hom coneix la lògica de la programació, canviar d'un llenguatge a un altre és quelcom que es pot fer llegint un llibre durant una setmana. Tot el que puc afegir és que aquesta no és la meva experiència.

Encara corren vells programes que controlen vells enginys de cost faraònic que encara s'utilitzen en algunes instal·lacions de la companyia elèctrica on treballo. Aquests programes utilitzen protocols de comunicació que ja no s'utilitzen, i corrien sobre ordinadors que fa temps que es van transformar en ferralla. Van ser els vells programadors de la companyia qui van desenvolupar els simuladors d'aquells vells ordinadors i els dels seus sistemes operatius i,  per fer-los seguir funcionant, van corregir els programes per adaptar-los a la potència de càlcul dels ordinadors actuals. L'empresa on treballo no va poder trobar als politècnics federals d'on surten els millors programadors del món a cap que estigués interessat a fer-ho.

Tinc coneguts que treballen en companyies d'assegurances que han hagut de pagar a gent que estava ja jubilada per treballar en l'actualització de programes escrits en un llenguatge que es va crear l'any 1959: COBOL. Els capitals invertits al llarg del temps en la creació dels programes són tan grans, i la seva arquitectura tan complexa, que solament algunes companyies es poden permetre el cost de la seva migració a sistemes més moderns on, de totes maneres, caldria reescriure-ho tot. Però el llenguatge és tan antic, que hom no sap què cal fer -tret del ridícul (6)- per a seduir a joves programadors per treballar amb ell.

Estic gairebé convençut que aquells comentaris estan fets per gent que creu fermament que el progrés és lineal, i que aquells vells sistemes i llenguatges que van existir abans que ells naixessin no podien tenir ni de lluny la complexitat d'aquells que ells coneixen. Però la realitat és un xic diferent. El passat mes de novembre et vaig parlar del programa Voyager (7), dues naus que la NASA va enviar a l'espai l'any 1977 i que actualment es troben en estat operatiu més enllà dels límits del sistema solar. Em demano quants dels opinadors experts en informàtica del vídeo de Santiago Bilinkis serien avui capaços de desenvolupar els sistemes de control i navegació d'aquelles naus i fer-los córrer amb una memòria inferior a la de la telecomanda que obre la porta del seu cotxe (8).

Hi ha una manera molt fàcil de realitzar quin és el respecte i reconeixement que mereixen aquells enginyers que van desenvolupar, amb només 69 KB de memòria, els programes que han fet possible portar més enllà del sistema solar aquelles naus: pots comprovar al teu ordinador quina és la memòria que està consumint el navegador amb què estàs llegint aquest post i comparar-la després amb la que utilitzen els sistemes de control de les naus Voyager després d'un viatge de més de 45 anys!


  1. Veure Sobre el periodisme - Jesús Quintero, publicat en aquest blog el 27.07.2022
  2. Veure Canal Sur: En recuerdo a José Saramago (1922-2010), YouTube, 19.11.2011
  3. Wikipedia: analfabetismo [en] [fr] [es] [ca]
  4. Veure Freedom Writers, publicat en aquest blog el 05.10.2023
  5. Wikipedia: Overton Window [en] [fr] [es] [ca]
  6. IBM iSeries COBOL is the Future, Integrative Systems, 05.01.2022
  7. Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 18.11.2023
  8. Javier Marquez: El prodigio tecnológico de las Voyager: 69 KB de memoria y almacenamiento en cinta para conquistar el espacio, Xataka, 22.06.2022

Sunday, November 26, 2023

free ebooks (2)

Xataka - 11 Webs para Descargar Ebooks Gratis para tu Kindle, YouTube, 19.03.2020


Deixa'm que et confessi una cosa. A diferència d'alguns estudiants de magisteri (1), m'agrada llegir llibres: molt! I si detesto viatjar en avió, més que res pel temps del desplaçament en tren fins a l'aeroport i les llargues esperes fins a l'embarcament, trobo una bona compensació en el temps que puc dedicar-li a la lectura.

Si fa temps que em segueixes en aquest blog, ja deus saber que més que comprar nous ordinadors, el que de veritat m'apassiona és reciclar els vells que em donen (2) o comprar altres de segona mà (3). I el mateix em passa amb els vells smartphones.

El problema és que, en cadascun d'aquests aparells: ordinadors i mòbils, he anat acumulant a una diabòlica carpeta temporal tot allò que he llegit i que, pel que sigui, he trobat interessant: captures d'imatges, fotografies, articles, llibres..., fins i tot tesis doctorals! Però també, tot allò que m'he descarregat amb la intenció de llegir un dia que tingui el temps de fer-ho.
Afortunadament, m'agrada escriure -si ho faig bé, ja és una altra cosa- i aquest blog em dona l'oportunitat de llegir o rellegir tot el material que he anat acumulant sobre un tema, digerir-lo i estructurar-lo de la manera més resumida de la que soc capaç, compartir-lo amb tu i passar a ordenar tot el material que he utilitzat emmagatzemant-lo a Evernote (4), a Flipboard o a Pocket.

Però això no impedeix que segueixi tenint un munt de material que, de tant en tant, vaig consultant per veure si encara és d'actualitat, demanant-me perquè diable el vaig emmagatzemar, o descobrint entre l'enrenou coses interessants.

Freeditorial. EM Ariza, YouTube, 13.11.2017

Entre aquestes "coses", un relat que no recordo quan vaig descarregar de Freeditorial (5), una editorial i una biblioteca en línia on, a més de poder baixar-te antics llibres lliures de drets de copyright, també podràs fer-ho amb llibres d'escriptors contemporanis que podràs descarregar gratuïtament, en diversos formats digitals i sense necessitat d'enregistrar-te.
Pots afegir l'enllaç de Freeditorial i el de PDFdrive (es) a la llista d'adreces que pots trobar al vídeo amb què he obert el post d'avui. També les del post: Free Ebooks que vaig publicar ja fa temps en aquest blog: he aprofitat la redacció del post d'avui per actualitzar el seu contingut.

Alguns dels enllaços que trobaràs al post: 
Free Ebooks, a més de permetre't carregar els llibres sense drets d'autor, també et permeten llegir-los sense que necessitis descarregar-los al disc dur del mòbil o al de l'ordinador: aquest és el cas de Freeditorial. Per llegir-los des del navegador, sovint utilitzo l'extensió EPUB Reader (disponible pels navegadors Firefox i Chrome. Si els he descarregat al mòbil, ho faig amb una vella aplicació: FBReader). Si els tinc descarregats a l'ordinador el més probable és que utilitzi una aplicació brutal de la qual et vaig parlar fa anys: Calibre (6).

  1. Veure Free Writers, publicat en aquest blog el 05.10.2023
  2. Veure Reciclatge d'un vell PC, publicat en aquest blog el 27.11.2018
  3. Veure Economia circular - una experiència personal (1/2) (2/2), publicats en aquest blog respectivament els 19.05.2022 i 20.05.2022
  4. Veure Evernote, publicat en aquest blog el 04.09.2014
  5. Freeditorial: Home page || Facebook || Instagram
  6. Veure Some suggestions to manage your library (1) (2) (3), publicats respectivament el 04.01.2015, 09.01.2015 i l'11.01.2015

Thursday, November 23, 2023

hidrogen verd i econacionalisme


A un article que vaig publicar a principis d'aquest mes de novembre (1), compartia amb tu quina era la meva opinió sobre la producció de l'hidrogen verd a la península Ibèrica i el seu transport a través d'un hidroducte a Europa: principalment Alemanya.

Una persona que va llegir aquell article va enviar-me l'enllaç a una entrevista concedida en juliol del 2022 a El Periódico de España per Anna Lührmann (2), ecologista i ministra d'estat per a Europa al Ministeri federal d'Afers Exteriors, dirigit per Annalena Baerbock. El contingut d'aquesta entrevista, de lectura recomanada, no va fer sinó confirmar algunes de les coses que vaig avançar al meu post. Et passo uns extractes:
Hem pres la decisió d'augmentar el percentatge de renovables al 80% el 2030, i convertir-nos en 100% renovables el 2035. Res de gas natural per a la producció d'energia. Tanmateix, el seguirem necessitant durant una mica més de temps per a les indústries: en concret la de l'acer i la indústria química, que necessiten el gas natural pels seus processos de producció. Però tenim com a objectiu reemplaçar el gas natural per l'hidrogen verd.

Estem preparant els estàndards i les empreses comencen a fer les inversions. Hem d'utilitzar
l'hidrogen verd només on no puguem reemplaçar els processos de producció amb electricitat. Crec que a Espanya hi ha la planta d'electrolització més gran d'Europa per produir-lo. I això és exactament el que necessitem amb més quantitat.

En el futur, aquestes plantes seran necessàries perquè Alemanya sigui neutral en emissions de carboni. Probablement, necessitarem importar hidrogen verd durant força temps de països com Espanya. Una de les àrees en què volem cooperar amb Espanya és la preparació de les infraestructures de transport d'hidrogen verd per poder-lo exportar a Alemanya.
El cas és que l'estat d'avançament de les tecnologies necessàries a sostenir el discurs d'Anna Lührmann del juliol del 2022 no es confirmava a un article, de lectura molt i molt recomanada, publicat per Reuters en febrer del 2023 (3). Ras i curt, els objectius del govern federal alemany s'enfronten a problemes tècnics que encara no tenen una clara solució. I aquells pels quals hom podria imaginar algunes solucions, podrien tenir uns costos astronòmics que el pressupost alemany està consumint actualment en la guerra d'Ucraïna i que seguirà necessitant, quan aquesta s'acabi, per la reconstrucció d'aquell país.

Puc entendre que, pel fet de no ser competència de la ministra alemanya, Mario Saavedra no demanés a Anna Lührmann quines són les quantitats d'energia renovable ni d'aigua que serien necessàries per a la producció a la península Ibèrica de l'hidrogen verd necessari perquè la indústria alemanya pugui assolir els objectius que s'hagi pogut fixar el seu govern. L'article tampoc diu res sobre si el govern espanyol té objectius de neutralitat en les emissions que serien prioritaris abans d'exportar els excedents de la producció d'hidrogen verd a Alemanya. Tampoc, què passarà amb el famós hidroducte el dia que Alemanya produeixi l'hidrogen verd que necessitaran les seves indústries.

Com no recordo que ni Enagàs ni La Vanguardia hagin dit res tampoc sobre aquests temes, crec que no és gens difícil imaginar la resposta. Tanmateix, seguir amagant aquestes informacions avui podria tenir com a resultat demà un potencial conflicte que tinc com el sentiment que no seria fàcil de resoldre.
Seguim amb l'entrevista a Anna Lührmann:
Quan Mario Saavedra demana a la ministra si Alemanya està compromesa amb la construcció de l'hidroducte, Anna Lührmann respon positivament, insistint en la seva urgència per respondre als objectius de neutralitat en carboni en els terminis que s'ha fixat el seu govern. Insistint en el fet que, per assolir aquests objectius, necessitaran una gran capacitat de producció i d'importació d'hidrogen verd a Alemanya.

Però abans de manifestar-se a favor de l'hidroducte, la ministra ecologista responia així quan Mario Saavedra li demanava si, en termes de canvi climàtic, li semblava millor el gas rus o el gas de fracking nord-americà: "He vist alguns càlculs que diuen que, encara que l'extracció convencional és menys perjudicial per al clima que l'obtinguda per fracking, el gas transportat per gasoducte presenta el problema de què, com més s'allarga la canonada, més gas es perd pel camí, cosa que no passa amb el Gas Natural Liquat (GNL)".
Segurament, a causa d'un error de traducció de l'entrevista, hagis interpretat que la ministra ecologista alemanya està dient-nos que extreure el gas a Sibèria (o a l'Àrtic), i enviar-lo per gasoducte fins a Alemanya, té un impacte sobre el canvi climàtic més important que no pas extreure'l mitjançant la tècnica del fracking, transportar-lo per gasoductes fins als ports del Golf de Mèxic, on es transformarà en gas liquat (GNL) i es carregarà en un vaixell que travessarà l'Atlàntic, cremant enormes quantitats de fuel per moure les seves turbines, i regasificar-lo al port d'arribada, abans de transportar-lo fins al seu destí (4).

Altrament, estic segur que deu haver-hi altres errors en la traducció de l'entrevista car, sent ecologista, a la ministra no sembla preocupar-li gens ni mica l'impacte ecològic que pugui tenir la producció de l'hidrogen verd al país d'origen mentre aquest arribi en la quantitat necessària per a complir amb els objectius nacionals que s'ha fixat el seu govern.

En qualsevol cas, no m'entra al cap que hom vagi endavant amb un projecte del qual encara no es coneixerien quines seran les magnituds del volum en energia renovable ni en aigua que s'hauran de sostreure a l'economia ibèrica per exportar-los en forma d'hidrogen verd a Alemanya. Tampoc m'entra al cap que hom no conegui quines seran les tecnologies utilitzades per transport l'hidrogen verd fins al seu destinatari. I encara menys, que hom presenti aquest despropòsit com una transició ecològica vers les energies netes.

Només puc dir que intentaré trobar més informació i compartir-la amb tu tan bon punt m'arribi. Tanmateix, com estem parlant de coses decidides als departaments financers de les companyies implicades i dels ministeris d'economia dels països implicats i de la UE, segurament serà més fàcil trobar quines són les estimacions dels costs de producció de l'hidrogen verd i quines són les estimacions dels preus finals estimats del gas lliurat al destinatari. Car, tirar endavant un projecte amb uns costs faraònics com aquest, i sense tenir ni idea d'aquests factors, ens portaria a pensar en governs i empreses dirigits per gent d'una incapacitat preocupant.


  1. Veure Transport de l'hidrogen verd a Europa, publicat en aquest blog el 02.11.2023
  2. Mario Saavedra: Anna Lührmann, ministra de Clima de Alemania: “Apoyamos el MidCat y discutimos mucho de él con Francia y Bruselas”, El Periódico de España, 22.07.2022
  3. Paul Day: Hydrogen as a backup for renewables remains a distant proposition, Reuters, 01.02.2023
  4. Veure Gaslighting, publicat en aquest blog el 23.10.2022

Tuesday, November 21, 2023

quan els emigrants érem nosaltres



Espanya es va convertir entre el 1880 i el 1930 en un país d'emigració de caràcter econòmic. És l'època d'emigració massiva dels espanyols a Amèrica, amb una importància social i un pes demogràfic molt superior al de l'època colonial (1).

El nombre exacte dels emigrants espanyols que van partir cap a Amèrica en aquest període és difícil de calcular, a causa de la dispersió de les fonts, però fluctua entre dos i quatre milions de persones, segons els diferents autors i segons si s'han tingut en compte les estimacions dels retorns. L'emigració il·legal o no comptabilitzada per les autoritats va pujar, segons alguns càlculs, fins a gairebé un 20%. Dels països iberoamericans receptors de treballadors espanyols, Argentina i Cuba van acollir el percentatge més alt en un flux continu, encoratjat pels diferents governs i enfortit per les xarxes familiars.

La Gran Depressió dels anys 30 del segle XX posarà fi a l'emigració massiva a Amèrica. Però  el fenomen no desapareixerà car, a partir de la Guerra Civil espanyola va començar una nova onada migratòria: l'exili. Mèxic, sota la presidència de Lázaro Cárdenas va acollir i rescatar dels camps de refugiats de França milers d'exiliats republicans espanyols, convertint-se en un dels principals països receptors.

Si hom ha estimat per Amèrica que gairebé un 20% dels emigrants espanyols van emigrar de manera il·legal, des que el Govern va crear l'Instituto Español de Emigración (IEE), el 1959, i fins al 1966, hom va estimar que la meitat dels emigrants espanyols que van emigrar a la RFA (Alemanya), França, Bèlgica, els Països Baixos, Suïssa o la Gran Bretanya ho va fer de manera irregular. De fet, el 1960, el percentatge de sortides irregulars va arribar a assolir prop del 70% (2).


  1. Movimientos migratorios iberoamericanos, Ministerio de Cultura y Deporte, Gobierno de España
  2. Los españoles que han tenido que emigrar no siempre lo han hecho «con papeles» como dice Abascal, Newtral, Mayo 2021

Saturday, November 18, 2023

carl sagan - traveller's tales

Carl Sagan: Historias de los Viajeros, Youtube, 30.09.2013


El 10.12.2018, després que la Voyager 1 ho hagués fet ja el 25.08.2012, la Voyager 2 va deixar el sistema solar i va entrar en l'espai interestel·lar (1) (2) (3).  Recorda aquesta data, perquè la retrobarem a un post que tinc pensat publicar la darrera setmana d'aquest 2023.

Tenia 18 anys quan la NASA va llençar les dues naus, i 21 anys quan Carl Sagan (4) va crear una de les més belles sèries de divulgació científica, de filosofia i d'humanitat que mai no he vist.

Recordo que el dia i l'hora a la qual emetien per TV els episodis de la sèrie, la meva mare i jo sempre estàvem esperant puntuals el seu inici. I que seguíem en un silenci ple de respecte la veu encisadora de Carl Sagan i el seu missatge carregat d'humanitat, tot veient aquelles imatges extraordinàries, embolicades per regal per la banda de so escrita per Vangelis, que completaven la màgia de cada episodi.

Tenia 37 anys quan a Carl Sagan se'l va emportar la mateixa maleïda malaltia que s'havia emportat un mes abans a la meva mare, avui fa 27 anys. La mateixa maleïda malaltia que anys més tard va estar a punt d'emportar-se el meu fill. La mateixa maleïda que a mi em va enganxar en plena pandèmia.

El vídeo original amb què he obert el post d'avui ja ha desaparegut de YouTube. Va ser creat per Callum C.J. Sutherland, sobre la base de l'àudio de l'episodi 6 de la sèrie Cosmos: Traveller's Tales (5) i una magnífica selecció de seqüències de les quals pots trobar la font a la descripció del vídeo a Youtube ... abans que l'esborrin.

I quan esborrin també aquest, si t'ha emocionat tant com a mi, si l'has vist la meitat de vegades que jo ho he fet, prova de veure si encara no han esborrat aquest altre que pots trobar abaix: Carl Sagan - Pale Blue Dot (6), un nou condensat de la màgia de la veu de Carl Sagan, de la sensibilitat del seu missatge i de tota la humanitat que era capaç de transmetre.

Carl Sagan va morir, però som molts aquells que el recordem i intentem fer perdurar el seu missatge. I quan ja no hi siguem aquí, els missatges que ell va recopilar als Voyager Golden Record (7) seguiran el seu camí amb les sondes Voyager, i potser un dia arribaran a altres mons, a altres civilitzacions que sàpiguen fer un millor ús que nosaltres en vam saber fer, o no.

Carl Sagan - Un pálido punto azul (Subtitulado), Youtube, 17.03.2015


  1. Wikipedia: Voyager program
  2. La sonda Voyager 1 abandonó el sistema solar, NASA, 12.09.2013
  3. NASA’s Voyager 2 Probe Enters Interstellar Space, NASA, 10.12.2018 
  4. Wikipedia: Carl Sagan 
  5. Wikipedia: Cosmos: A Personal Voyage
  6. Wikipedia: Pale Blue Dot
  7. Wikipedia: Voyager Golden Record

Wednesday, November 15, 2023

l'agricultura regenerativa: espanya



Tot i que segueixo sovint la publicació dels seus posts a Twitter, fa gairebé un any que no publicava res de Javier Peña (1).

Avui m'agradaria compartir amb tu aquests vídeos, publicats a Twitter el 19.07.2023. Uns vídeos que ens presenten dues pràctiques del conreu de l'olivera, gravats la mateixa setmana a terres del municipi de Luque (Córdoba, Andalucía) a una finca on s'havien aplicat herbicides (glifosat), i a una altra finca de 230 Hes on s'havien aplicat pràctiques regeneratives del sòl: la Finca Regenerativa El Valle del Conde (2).

De manera anàloga al que ja vam veure al post que vaig dedicar recentment a Ernst Götsch (2), els principals arguments utilitzats per aquells que segueixen les pràctiques de l'agricultura regenerativa són la reducció dels costos en l'adquisició de productes agroquímics, els guanys obtinguts en la diversificació de la producció i una millor resistència dels conreus a la sequera, gràcies a l'acumulació de l'aigua en uns sòls que, a mesura que es regeneren, augmenten la seva capacitat de retenció de la humitat.

Segons el vídeo, per cada augment d'1% de la matèria orgànica, el sòl pot augmentar la seva capacitat de retenció de fins a 160.000 litres/Ha. Tot i que imagino que seria raonable pensar que aquestes dades haurien d'estar matisades pel tipus de sòl del qual parlem, m'ha sorprès molt que, de manera anàloga al que vam veure al post sobre Ernst Götsch, també al vídeo de Javier Peña hom parla de la recuperació d'antigues fonts que s'havien eixugat, que ara tenen aigua durant tot l'any.

Tierra y Mar - Espacio Protegido Canal Sur: Olivar ecológico Luque, pionero en huella de carbono, en Castro del río, provincia de Córdoba, YouTube, 30.01.2023

El vídeo amb què he obert el post d'avui ens parla d'un canvi radical en pràctiques agrícoles sobre les quals, fins ara, no hi havia cap mena de discussió. És doncs legítim acceptar les resistències d'aquells que les han practicat fins ara, i que puguin no veure en les noves propostes sinó unes idees impulsades per grups d'ecologistes romàntics que no tenen ni idea de com funciona la producció agrícola orientada a un mercat.

És per això que m'ha semblat interessant compartir el vídeo d'una família amb grans extensions d'oliveres, que ha practicat la producció d'oli durant segles, i que ha acabat per convertir-se en pionera en la producció d'oli ecològic, duent a terme assajos de noves varietats ecològiques amb els més moderns sistemes de plantació. Una explotació que s'ha acollit a la nova Política Agrícola Comuna de la Unió Europea (PAC), en vigor des del gener del 2023, aplicant els períodes de coberta vegetal de quatre mesos, a triar entre l'1 d'octubre i el 31 de març. Una explotació que ha estat escollida també per al programa Demo Farm de la Junta de Andalucía (4).

En aquest vídeo pots veure com, malgrat la sequera de la temporada precedent, el patró de l'explotació expressa la seva satisfacció pel fet que les seves oliveres han resistit molt millor a la manca d'aigua del que ho haurien fet sense la coberta vegetal. Personalment, m'han impressionat moltíssim els càlculs de l'empremta de carboni realitzats a l'explotació. Així, en 2008 per cada kg d'oli produït, es produïa 1 kg de CO₂ que s'emetia a l'atmosfera. Actualment però, per cada kg d'oli produït, l'explotació absorbeix 10 kg de CO₂.

Família Torres - Viticultura Regenerativa Mas la Plana, YouTube, 16.05.2022

El vídeo de Javier Peña amb què he obert el post d'avui també ens parla de l'interès per algunes multinacionals per l'agricultura regenerativa. I entre elles, menciona a Bodegas Torres (5), una empresa vinícola centenària de Vilafranca del Penedès, fundada el 1870. Actualment, és el celler familiar amb major extensió de vinyes de la Denominació d'Origen Penedès. Un grup empresarial que també produeix a Espanya amb altres denominacions d'origen: DO Priorat, DO Costers del Segre, DO Toro, DO Jumilla, DO Ribera del Duero, DO Rueda, DO Rioja o DO Rías Baixas. Un grup empresarial que també està present a Amèrica: a Xile (Vall de Curicó) o als Estats Units (Califòrnia). Actualment, aquesta empresa exporta a més de 140 països.

Si l'empresa va començar a practicar la viticultura ecològica des del 1975, al vídeo que pots veure amunt, en Miguel Torres Maczassek ens presenta les pràctiques d'agricultura regenerativa que s'estan experimentant als terrenys del Mas La Plana, al Penedès. Unes pràctiques s'han d'incloure en els treballs que porta a terme l'Associació de Viticultura Regenerativa (6), creada el 2021 per impulsar un canvi de paradigma en la gestió de les vinyes arreu del món, basant-se en el cicle del carboni per regenerar els sòls, frenar l'erosió, fomentar la biodiversitat i lluitar contra el canvi climàtic.

Francesc Font: Falset, Simposio de Viticultura Regenerativa 17/06/21, YouTube, 17/06/21

No puc descartar que segueixis influenciat pels missatges catastrofistes que cada dia pots trobar a la premsa. Uns missatges degudament sostinguts a la TV pels evangelistes d'un decreixement que no ens presenta una altra alternativa que la de tornar a un sistema de producció i de qualitat de vida propis del segle XIX. Probablement, has trobat interessants els treballs d'Ernst Götsch (3), d'Antonio Hernández (7) o d'Hadji Salifou Ouédraogo i Adama Diémé (8) que hem vist en posts precedents. Però també és probable que tinguis encara una gran dosi d'escepticisme sobre el resultat del treball de tots aquests personatges i no acabis de veure clar què vol dir Javier Peña quan diu que, davant d'aquells que ens proposen acceptar polítiques de decreixement destinades a gestionar la desertificació, hem de començar a pensar en com crear l'abundància.

Si és així, no puc sinó recomanar-te que trobis el temps de veure i d'assimilar el missatge vehiculat per una presentació molt i molt interessant d'un agricultor de l'Empordà: Francesc Font (9). Un enginyer agrònom que, amb una família de tradició pagesa de nou generacions, amb el suport de la seva companya i del seu pare, es va dedicar a la transformació de les seves terres: vinya, oliveres, blat, etc. a l'agricultura regenerativa, amb càlculs més que interessants sobre els seus efectes en la qualitat dels sols, la retenció de la humitat, la productivitat i la seva rendibilitat.


  1. Veure Agrivoltaics, publicat en aquest blog el 15.11.2022
  2. Finca Regenerativa El Valle del Conde: FaceBook
  3. Veure Ernst Götsch and the Syntropic Farming, publicat el 28.09.2023
  4. ¿Qué es el proyecto Demofarm Andalucía?, Consejería de Agricultura, Pesca, Agua y Desarrollo rural, Junta de Andalucía
  5. Bodegas Torres: Home page || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca] || YouTube
  6. Asociación de Viticultura Regenerativa: Home page
  7. Veure Els problemes de l'aigua a Colòmbia, publicat en aquest blog el 19.10.2023
  8. Veure Think Global, Act Local, publicat en aquest blog el 31.10.2023
  9. Francesc Font: Home page || Can Font || LinkedIn || Twitter || Francesc Font: El que vaig veure a Austràlia i als Estats Units és que també es pot viure de finques petites, Agrocultura núm. 83, 27.04.2021 || Francesc Font: Con la agricultura regenerativa, produces alimentos más saludables, te ganas mejor la vida y cuidas el planeta, Asociación de Viticultura Regenerativa, 17.06.2021

Thursday, November 9, 2023

how to fight desertification and reverse climate change

Allan Savory: Cómo reverdecer los desiertos del mundo y revertir el cambio climático, TED2013, February 2013, YouTube, 21.01.2015


Enguany fa deu anys que Allan Savory (1) va presentar a un TED Talk de febrer del 2013 (2) el que semblava una teoria revolucionària que permetria una lluita efectiva contra el canvi climàtic, permetent la captura d'enormes quantitats de CO₂ al sòl.

Un estudi publicat el mateix any per investigadors de diverses universitats dels Estats Units desmentia els postulats de la seva hipòtesi (3). Més tard, altres estudis d'altres universitats d'arreu del món també han posat en qüestió aquells postulats de la seva hipòtesi.

Tanmateix, com fa deu anys que aquella teoria es va difondre arreu del món, crec que val la pena fer un salt per Wikipedia (versions en anglès i en francès recomanades) per recordar els arguments tant dels seus defensors com els dels seus detractors i, en cas que el debat t'interessi, aprofundir el tema amb una recerca de lectures a Google.


  1. Wikipedia: Allan Savory [en] [fr] [es] [ca]
  2. Ten years on: The Impact of Allan Savory's 2013 Regenerative Grazing TED Talk, Blog TLG Management Partners, 03.04.2023
  3. Briske, David; Bestelmeyer, Brandon; Brown, Joel; Fuhlendorf, Samuel; Polley, H.. (2013). The Savory Method Can Not Green Deserts or Reverse Climate Change. October 2013, Rangelands 35(5):72-74, DOI: 10.2111/rangelands-d-13-00044.1.

Tuesday, November 7, 2023

trees that store water in their trunks

Survival Training: How to get Water from a Tree, YouTube, 29.01.2023


A un post que vaig publicar fa uns dies et parlava de la capacitat de retenció d'aigua que tenen els baobabs (1).

Al vídeo amb què he obert el post d'avui, un sergent paracaigudista nord-americà li demana a un soldat eslovè que mostri com es pot obtenir aigua d'un bedoll durant un exercici de tècniques de supervivència: recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.

Durant la demostració, el sergent insisteix a recordar que aquesta tècnica només s'ha de practicar amb bedolls durant la primavera car, tot i que no entra en detalls, és en aquesta època de l'any, just abans que apareguin les fulles joves a l'arbre, quan la saba bruta -birch sap (eng), eau de bouleau (fr), savia de abedul (es)-, és rica en sucres, incolora i fluida com l'aigua. Altrament, a finals de la primavera, la saba agafa un color desagradable i es torna amarga (2).

Normalment, un bedoll petit (diàmetre del tronc d'uns 15 cm) pot produir fins a 5 litres de saba per dia, mentre que un bedoll gran (diàmetre de 30 cm) pot arribar a produir uns 15 litres.

En cas que vulguis reproduir la demostració del vídeo a Catalunya, et proposo activar l'oïda per intentar sentir si hi ha un curs d'aigua proper que et permeti estalviar ferir a l'arbre. I si, malgrat tot, insisteixes a fer-ho, no oblidis de tancar molt bé el trau per evitar que els insectes no acabin penetrant al seu interior i l'acabin matant.
Recorda que el que t'està mostrant aquest vídeo és una tècnica de supervivència, i no pas com dur a terme una estúpida salvatjada innecessària que acabi amb la vida de l'arbre.
Dream Vision Videos - Terminalia Tomentosa Tree Stores Water Inside Its Trunk, YouTube, 09.05.2017

Seguint amb els arbres que poden emmagatzemar l'aigua als seus troncs, m'agradaria presentar-te un altre arbre. Si fas una recerca amb Google, en alguns llocs el veuràs amb el nom de Terminalia Elliptica, Terminalia Tomentosa, Crocodile Bark o Sain (2).

El vídeo que pots trobar amunt va ser compartit per Digvijay Singh Khati, un funcionari jubilat de l'Indian Forest Services (IFS), i ens mostra com un funcionari forestal, després de donar uns cops de matxet a l'escorça de l'arbre, practica una obertura per on comença a brollar l'aigua amb una certa pressió.
Algunes espècies d'arbres del gènere Terminalia (3) tenen la capacitat d'emmagatzemar aigua als seus troncs durant les estacions humides per consumir-la durant les estacions seques. Aquesta capacitat fa que aquests arbres tinguin una gran capacitat de resistència davant dels incendis forestals.
Si t'ha impressionat la pressió de l'aigua del vídeo anterior, et proposo que li donis un cop d'ull a la del que pots trobar a continuació.


Seguint en el registre d'estúpides salvatjades innecessàries, un jove llicenciat va demanar a Digvijay Singh Khati com es podia aturar la saba que brollava de l'arbre perquè no acabés per fer-li mal. La resposta de l'enginyer forestal jubilat va ser aquesta:
Es mantindrà així durant algun temps i, més tard, s'assecarà de forma natural. No és res d'altre que aigua emmagatzemada, i una petita extracció d'aquesta (sic!) difícilment tindrà un impacte negatiu per l'arbre.
Si segueixes els comentaris del fil, veuràs que altres experts en botànica no han apreciat gens ni mica aquesta resposta. Un d'ells afegeix:
La manera com ha fet la incisió és perjudicial per a l'arbre. S'ha de fer un petit forat amb un ganivet petit i després segellar-lo amb fang perquè no es perdi aigua innecessàriament i també perquè els insectes no l'ataquin.


  1. Veure Think global, Act local, publicat en aquest blog el 31.10.2023
  2. Wikipedia: Birch sap [en] [fr] [es] [ca]
  3. How many types of Terminalia are there? BioSidmartin, 30.03.2020
  4. Wikipedia: Terminalia (plant), Terminalia elliptica || Crocodile Bark Tree

Thursday, November 2, 2023

transport de l'hidrogen verd a europa

Le Point - Un potentiel gisement d’hydrogène colossal découvert en Lorraine, YouTube, 03.09.2023


Hi ha un periodista per qui tinc el més gran dels respectes.

D'acord, fa temps que algú va dir-li que era un gran estrateg, s'ho va creure i, de tant en tant, escriu anàlisis estratègiques que es projecten sobre el futur basant-se en un present que, molt sovint, tinc com el sentiment que no ha acabat de comprendre. També és veritat que hi ha males llengües que diuen que visita a una mèdium que li fa arribar del més enllà les informacions gràcies a les quals crea les seves teories. Però també hi ha qui diu que la mèdium treballa pel Foment del Treball (1). La gent diu tantes coses ...

Tant se val quines siguin les seves fonts, però de vegades em decep veure que, a la seva edat, encara no s'hagi assabentat que el futur no està escrit. I que allò que pot semblar versemblant avui al matí, pot canviar radicalment hores més tard.

Ara bé, també he de dir que no seria just oblidar que, sovint, aquest periodista deixa una porta oberta a possibles eventualitats que poden invalidar les seves anàlisis: encara que, en el moment d'escriure l'article, no li semblin gens versemblants. Unes eventualitats que, passat el temps, poden acabar tenint més pes que altres que semblaven més versemblants. Identificar aquesta porta oberta i no amagar-la als seus articles (com fan molts altres), és un dels motius pels quals segueixo tenint el més gran dels respectes per aquest periodista.

Fa uns dies que un article de La Vanguardia transpirava l'entusiasme gràcies a l'empenta que havia rebut el projecte de l'hidroducte H2Med sumant a l'equip actual a l'operador alemany OGE (2):
El corredor d'hidrogen verd H2Med, concebut per produir i transportar aquesta energia des de Portugal i Espanya cap a França, ara cobra nou impuls amb la incorporació d'Alemanya. Els operadors del sistema gasista implicats, l'espanyol Enagás, el portuguès REN, i els francesos GRTgaz i Teréga, van signar aquest dimecres a Berlín un acord amb l'operador alemany OGE per sumar forces en aquesta infraestructura.
Un dia abans, Enagás havia publicat una nota de premsa més detallada que incloïa també un mapa del projecte (3).
Mapa del proyecto H2Med e infraestructuras relacionadas, Enagás, 18.10.2023

L'article de La Vanguardia (2) ens recordava quin és l'objectiu d'aquest projecte:
Quan l'H2Med entri en funcionament el 2030 transportarà l'hidrogen verd produït a la península Ibèrica per proveir els països del nord-oest d'Europa, principalment Alemanya. El volum de transport previst és de fins a dos milions de tones a l'any, cosa que representarà el 10% del total del consum de la UE.
El 10% del consum de la UE pot semblar que no és gran cosa, però la nota de premsa d'Enagás (3) recollia l'entusiasme de Frank Reiners, director financer d'OGE:
Un hidroducte que connecti Portugal, Espanya, França i Alemanya representa més que un corredor vital per a la importació d'hidrogen. Simbolitza un pont poderós cap a un futur sostenible. Connecta les regions més eficients per a la producció d'hidrogen amb les regions on més es necessita, fomenta col·laboració internacional, aprofitant el potencial de l'energia neta per permetre el progrés, i uneix els nostres països en una cerca comuna: assolir l'objectiu europeu de neutralitat climàtica per al 2050.
El cas és que el mes de maig d'enguany, l'emissió regional de France 3 (4) informava que, gràcies a un nou concepte de sonda que havien desenvolupat inicialment per a la recerca de metà, dos investigadors francesos: Philippe de Donato i Jacques Pironon, havien descobert per atzar a Folschviller (Moselle) enormes quantitats d'hidrogen blanc (5).
L'hidrogen natural (també conegut com a hidrogen blanc), és l'hidrogen molecular que es produeix de manera natural a la Terra (a diferència de l'hidrogen produït al laboratori o a la indústria). El nom d'hidrogen blanc el distingeix de l'hidrogen verd, que es produeix a partir de fonts d'energia renovables a partir de l'electròlisi de l'aigua, i de l'hidrogen gris, marró o negre, que s'obté a partir de fonts fòssils.
Pocs dies després, les cadenes de TV ja entrevistaven als experts. Deixa'm afegir que he decidit estalviar-te les entrevistes a aquells a qui, el fet de no saber res sobre un tema, no els ha impedit mai donar la seva opinió.

BFMTV - Qu'est-ce que l'hydrogène blanc?, YouTube, 09.06.2023

A principis de juliol, el CNRS (6) publicava un article molt menys mediàtic, amb molta més informació i escrit amb una bona orientació divulgativa (7).
Un dels investigadors presenta així la seva "descoberta": Les nostres dades indiquen que el subsol de la conca minera de Lorena és molt ric en hidrogen blanc. Si es confirma (per altres investigadors), aquest descobriment podria ajudar molt a garantir la transició a fonts d'energia netes i protectores del clima. Així és com treballen els científics. Però com el mètode científic no s'aprèn a les facultats de ciències de la informació, els periodistes interpreten les coses a la seva manera i els tertulians fan la resta.

En realitat, els investigadors treballaven en un estudi destinat a confirmar unes anàlisis fetes en 2012 per l’Institut français du pétrole et des énergies nouvelles (Ifpen) al subsol de la conca minera de Lorena. Aquelles anàlisis havien identificat la presència de 370.000 milions de m³ de metà: l'equivalent a vuit anys del consum francès. L'anàlisi de les capes de carbó a 600 i 800 m també van revelar que la mescla de gasos present a aquests nivells estava formada per més del 96% de metà, és a dir, metà gairebé pur: Aquestes dades són molt interessants perquè indiquen que el metà del subsol no està contaminat per un gas penalitzador, tòxic o corrosiu -com va ser el cas del gas de Lacq (el jaciment de gas natural més gran de França)- i no caldria tractar-lo per purificar-lo, reduint molt la seva empremta de carboni.

La confirmació de les "reserves" de metà i la "descoberta" de les d'hidrogen blanc van ser realitzades pels investigadors gràcies a una nova sonda que van patentar l'abril de 2023 i que els va permetre mesurar la concentració de gasos dissolts a l'aigua de l'aqüífer: SysMoG™ (8): A 200 m de profunditat, el contingut d'hidrogen blanc era molt baix, al voltant del 0,1%. Però com més baixava la sonda, més augmentava la concentració d'hidrogen... Entre 600 i 800 m, va passar al 4%. Va ser la primera vegada al món que es trobava un contingut tan elevat d'aquest gas en un subsol. A 1.100 m de profunditat, ja superava el 15%. Vam comprendre que havíem trobat un dipòsit insospitat d'hidrogen blanc!

Els investigadors creuen que l'hidrogen blanc es produiria contínuament a través d'una autèntica fàbrica d'hidrogen amagada al subsol, que utilitza molècules d'aigua i minerals composts per carbonats de ferro com a matèries primeres. De fet, el subsol de la regió del pou de Folschviller és ric en aquests dos tipus de compostos. Tanmateix, quan aquests compostos estan en contacte, es produeix una reacció fisicoquímica coneguda com a redox, on es dissocien les molècules d'aigua (H₂O) en oxigen (O₂) i hidrogen (H₂).

Segons altres geòlegs, l'hidrogen detectat a 1.100 m es produiria a un nivell més profund, des d'on pujaria per difusió. Tanmateix, aquesta hipòtesi suggereix que a majors profunditats, l'hidrogen estaria encara més concentrat! Segons les simulacions inicials, a 3.000 m de profunditat, aquests continguts podrien superar el 90%. Si es confirmen les hipòtesis dels investigadors, el possible jaciment de Lorena podria contenir, en total, uns 46 milions de tones d'hidrogen blanc ... L'equivalent a més de la meitat de la producció anual mundial d'hidrogen gris actual!
No sé si unes reserves equivalents a la meitat de la producció anual mundial d'hidrogen gris actual és molt o poc. En tot cas, aquestes "descobertes" de metà i d'hidrogen blanc a la frontera francoalemanya no semblen haver provocat els comentaris que hom podria esperar en el moment de la presentació del projecte H2Med. Honestament, no sé si això és important o no. I tal com va el món i, més concretament el món de les empreses, no m'atreviria a descartar que els dirigents de les empreses que es troben darrere del projecte de construcció de l'hidroducte no hagin sentit parlar mai dels resultats del treball de Philippe de Donato i Jacques Pironon.

Tanmateix, seguir fent-se aquest tipus de preguntes representa seguir amb la lògica amb què se'ns ha venut (a nosaltres i a la UE) la idea de la construcció del H2Med: una eina per exportar als països del nord-est d'Europa l'hidrogen verd que s'hauria de produir a la península Ibèrica.

Aquesta era també la lògica seguida a un article publicat per Enric Juliana ara fa gairebé un any (9). Però, tot i no ser un expert ni en la producció d'hidrogen verd, ni molt menys en el discutit transport de l'hidrogen per hidroductes, el sentit comú d'aquest periodista va saber veure algunes portes obertes i no va dubtar a identificar-les.
La fabricació d'hidrogen a gran escala és encara una hipòtesi arreu del món. La producció d'hidrogen sense empremta de carboni es pot obtenir de dues maneres: efectuant l'electròlisi amb energia eòlica i termosolar (hidrogen verd) o separant les molècules de l'aigua amb energia nuclear (hidrogen rosa). Ambdós processos requereixen molta aigua (...)

Si no es pot produir prou hidrogen verd a la península Ibèrica, per problemes hídrics o per insuficient inversió tecnològica, la competició la guanyarà l'hidrogen rosa que vol fabricar França quan les seves centrals nuclears tornin a funcionar a ple rendiment. L'H2Med funcionaria llavors amb una direcció inversa amb relació al seu objectiu inicial, i acabaria servint per vendre hidrogen francès a Espanya, Portugal i Itàlia. Verd o rosa, aquesta podria acabar sent una de les competicions energètiques dels anys trenta.
Enric Juliana no va oblidar mencionar l'hidrogen blanc perquè, quan va escriure el seu article, encara no s'havien descobert les reserves de Folschviller i, en qualsevol cas, aquesta era una alternativa de la qual no es parlava fa un any als diaris espanyols i italians que ell té per costum llegir.

Personalment, segueixo tenint moltes reserves pel que fa a les solucions tècniques necessàries al funcionament econòmicament rendible dels hidroductes (també anomenats per alguns hidrogenoductes). I quan trobo articles que em diuen que aquestes solucions tècniques ja existeixen (10) i me'ls llegeixo detingudament dues, tres o quatre vegades, he de reconèixer que, malgrat l'entusiasme dels seus redactors, segueixo tenint els mateixos dubtes.

Segurament, el meu problema és que no arribo a comprendre la lògica que s'amaga darrere d'aquest business. És a dir, es tracta de prendre una enorme quantitat d'energia produïda per instal·lacions d'energia renovable (o centrals nuclears) i d'utilitzar enormes quantitats d'aigua per a produir hidrogen en quantitats industrials; transportar-lo a alta pressió a través del continent gràcies a una nova xarxa d'hidroductes; emmagatzemar-lo, despressuritzar-lo i distribuir-lo per acabar carregant-lo als dipòsits de vehicles dotats d'una pila de combustible, que el transformarà en l'electricitat que farà moure el seu motor.

Puc entendre l'entusiasme d'Enagás per produir hidrogen verd i exportar-lo a Europa. Però entenc molt menys que, l'administració espanyola no llenci un estudi per saber quin seria el seu impacte per les necessitats en l'energia, l'agricultura, la indústria i el turisme del país, abans d'anar endavant amb un projecte que no es resumeix únicament en la construcció d'un hidroducte.

A més, el meu cervell no deixa de pensar que seria molt més raonable produir l'electricitat a les instal·lacions d'energia renovable. Transformar aquesta electricitat en corrent altern i transportar-la com es fa actualment, seguiria sent una alternativa, clar. Però segurament seria molt millor no transformar-la i transportar el corrent continu sense pèrdues a qualsevol racó d'Europa utilitzant una xarxa d'alta tensió HDVC (11). Finalment, hom podria deixar a l'elecció dels propietaris de vehicles elèctrics carregar les bateries on millor els sembli.

Sí, molt bé, però i l'hidrogen?  Doncs l'exportació de l'electricitat a baix preu i sense pèrdues permetria produir-lo enllà on hi hagués suficient aigua per fer-ho, apropant les instal·lacions de producció als centres de consum. Soc conscient que això representa fotre en l'aire el business monumental que s'està organitzant al voltant de l'hidrogen, però els membres del club no ho haurien de viure com un fracàs, sinó com una nova oportunitat per invertir de manera intel·ligent els capitals que inversors públics i privats han deixat a les seves mans.


  1. Wikipedia: Foment del Treball Nacional [en] [fr] [es] [ca]
  2. María-Paz López: El corredor de hidrógeno verde H2Med cobra impulso con la entrada del operador alemán OGE, La Vanguardia, 19.10.2023
  3. H2Med se posiciona como el primer corredor de hidrógeno verde para Alemania, Enagás, Nota de prensa, 18.10.2023
  4. Eric Molodtzoff: Transition énergétique: un gisement d'hydrogène naturel exceptionnel découvert en Lorraine ?, France 3 Grand Est, 24.05.2023
  5. Wikipedia: Natural hydrogen [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia Centre national de la recherche scientifique (CNRS) [en] [fr] [es] [ca]
  7. Kheira Bettayeb: Un gisement géant d’hydrogène en Lorraine?, CNRS -Le Journal, 06.07.2023
  8. Laura Paddison: They went hunting for fossil fuels. What they found could help save the world, CNN, 29.10.2023
  9. Enric Juliana: Sin agua no hay hidrógeno, La Vanguardia, 04.12.2022
  10. Pilar Sánchez Molina: Resolviendo el problema del transporte del hidrógeno, PV-Magazine España, 03.04.2023 || José A. Roca: Los ‘gasoductos’ de hidrógeno son ya una realidad en Europa, El Periódico de la Energía, 04.04.2023
  11. Veure HVDC: a silent revolution (1/2) i (2/2) publicats en aquest blog respectivament el 25.02.2015 i el 26.02.2015