David Guasch: el problema de l'aigua a colòmbia

¿Es posible Sembrar Agua? - TvAgro por Juan Gonzalo Angel, YouTube, 03.05.2018

El passat 28.09.2023 vaig publicar un post dedicat a Ernst Götsch (1). Pels missatges que vaig rebre, vaig deduir que una de les coses que van enganxar més ràpidament aquells que el van llegir va ser el títol del vídeo en llengua espanyola de la BBC: Los agricultores que plantan agua. Aquest vídeo els va animar a descobrir els altres que l'acompanyaven, i van poder veure què va fer Ernst Götsch per a transformar una zona desertificada per la tala industrial de fusta en una selva on va tornar a fer viure els rierols que la mantenien actualment la mantenen de nou a l'abric de les sequeres i de l'erosió.

Météo à la carte - La ferme du Bec Hellouin, un modèle au niveau mondial, YouTube, 15.05.2017

Ernst Götsch va posar en pràctica tot un seguit de coneixements que, tot i existir molt abans, es van difondre essencialment durant els anys 1970, i els va aplicar a un territori desertitzat, demostrant la seva capacitat regenerativa. Per posar només dos exemples d'aquells coneixements, estic pensant en: la permacultura (2) de la que pots veure un bon exemple al vídeo sobre La ferme du Bec Hellouin (3) que pots trobar amunt (no oblidis d'activar els subtítols del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència); o l'agroforesteria (4), on pots trobar un exemple interessant a un document de la Compañía Nacional de Chocolates de Colombia sobre la seva aplicació en el cultiu del cacau (5).

Mentre buscava vídeos sobre Ernst Götsch i l'agricultura sintròpica a YouTube, vaig descobrir per atzar el vídeo amb què he obert el post d'avui. Espero que el seu contingut et sorprengui ni que sigui la meitat del que m'ha sorprès a mi. Però deixa'm recomanar-te que no et perdis en els detalls i retinguis allò que és essencial en el missatge que transmet.

Més enllà de la simplificació necessària en un vídeo de curta durada, mira de retenir que la importància de l'elecció del lloc de la sembra de l'aigua i la paciència per veure el seu fruit són dos dels elements essencials del procés (6) seguit per Antonio Hernández.

Per a Antonio, la sembra de l'aigua és una tasca que, abans de començar, necessita una programació de la sembra com si es tractés de qualsevol altre cultiu. Buscar el lloc més propici i tenir en compte que, igual que en altres sembrats, el resultat no serà immediat: en aquest cas, abans de veure els resultats pot trigar des de setanta-cinc dies a dos o, fins i tot, quatre anys.

Observa també atentament que la sembra de l'aigua descrita per Antonio Hernández va acompanyada de la plantació d'una important superfície d'arbres al voltant de l'aflorament d'aigua, amb l'objectiu de crear un bosc protector. Aquest bosc és la base de l'agricultura sintròpica d'Ernst Götsch, però també de l'agroforesteria i de la permacultura basada més en els volums i la densitat que en la superfície, a la recerca del més alt rendiment (7).

Per comprendre al vídeo l'explicació científica de la sembra d'aigua desenvolupada per Antonio Hernández probablement necessitaràs una bona dosi d'atenció. Sense intenció de voler molestar a ningú, m'ha semblat que els membres del laboratori de docència d'Agronomia de la Universitat Nacional de Colòmbia a Medellín, no estan habituats a expressar-se davant d'una càmera i no han tingut en compte adaptar el llenguatge de les seves explicacions al públic a qui s'adreça l'emissió.

DW Español - Suiza gana más dinero con el café que Colombia. ¿Cómo es posible?, YouTube, 25.09.2021

Gràcies al control de la seva comercialització, Suïssa és el segon exportador de cafè del món, fins i tot per davant de Colòmbia! Però si a Suïssa no es produeix la planta del cafè, és a Colòmbia que la seva producció encara té un gran pes en l'agricultura del país: més d'un milió d'hectàrees cultivades, una superfície molt més gran que la dedicada a tota l'agricultura catalana (9).

Tanmateix, dos esdeveniments climàtics relativament recents van estar a punt d'acabar amb el cafè a Colòmbia. Durant La Niña del 2010, la pitjor de la història del país, les grans quantitats d'aigua que van caure van acabar per 'podrir' les mates més velles, provocant que una caiguda d'un 30% de la producció de cafè. I mentre els cafeters encara s'estaven recuperant d'aquesta catàstrofe, va arribar El Niño del 2015, un dels pitjors que recorda el país, amb una sequera generalitzada que va provocar la pèrdua d'aproximadament el 50% de la collita.

Val la pena recordar que el cafè arabica, necessita vessants amb temperatures estables i la mesura justa d'aigua: ni molta, ni molt poca. Però si contra l'arribada dels grans aiguats del 2010 els productors de cafè no podien fer gran cosa, garantir el rec de les explotacions en període de sequera podia tenir una solució si es prenien les mesures adequades.

Una de les mesures per fer front a la sequera podria ser la de la sembra de l'aigua i la plantació d'un bosc protector als antics i als nous afloraments d'aigua a la capçalera dels vessants, tot fent el necessari perquè l'aigua es canalitzi als rierols que baixen vessant avall per irrigar les explotacions de cafè a menor altitud i, ja més avall, les explotacions d'agricultors i ramaders. Però ja hem vist que els cabals obtinguts amb aquesta tècnica no semblen importants i, en realitat, el problema de l'aigua no era realment la seva inexistència sinó, sobretot, que no estava en condicions de ser utilitzada.

En realitat, el principal problema que s'havia de resoldre era que els rierols estaven molt contaminats per les aigües residuals de les residències dels cafeters i pels residus dels processos destinats a separar el gra de la polpa.

TvAgro - Manos al Agua, una Iniciativa para el Desarrollo Rural Sostenible, YouTube, 03.12.2018

La Federación Nacional de Cafeteros de Colombia (10), considerada com una de les ONG rurals més grans del món, es fa ficar a treballar per a garantir la supervivència de les gairebé 600.000 famílies que depenen del cafè (11). No només va començar per substituir les mates que el 2010 es van mostrar vulnerables a les plagues (aleshores, el 70 % dels cultius), sinó que va tirar endavant el projecte Manos al Agua (12), destinat a recollir les millors iniciatives per a la conservació de l'aigua. I a posar-les en pràctica reunint els aliats que necessitaven per fer-les realitat: l'Agència Presidencial para la Cooperación Internacional, el Govern d'Holanda i tres empreses privades suïsses que, en realitat, en són una: Nescafé, Nespresso i Nestlé.

El primer que van fer va ser definir 25 micro-conques en cinc departaments on el projecte podria tenir més impacte. Es van cartografiar amb precisió els naixements d'aigua. Van procedir a la construcció de fosses sèptiques i sistemes de tractament de les aigües residuals, van introduir processos industrials que reduïen enormes quantitats d'aigua, van reforestar les riberes fluvials i les van netejar de tota mena de deixalles. Tot aquest treball es va fer creant unes estructures democràtiques de decisió i d'organització del treball que han transcendit a la durada del projecte i ara s'utilitzen també per a la solució dels conflictes locals. La participació de les dones al projecte sobre el terreny va ser molt important i, si m'he de refiar del vídeo que presenta les realitzacions del projecte, aquestes semblen remarcables (13).

Manos al Agua Gestión Inteligente del Agua - Manos al Agua Final - Version larga, YouTube, 17.08.2018

Muntanya avall, la necessitat d'aigua per a la ramaderia també era un motiu de preocupació que va justificar el llançament d'altres projectes, que també semblen haver tingut resultats positius.

Alliance of Bioversity International and CIAT - Cosecha y manejo de agua por pequeños agricultores ganaderos en Caquetá, Colombia, YouTube, 20.02.2023

Tot el que hem vist fins ara són uns programes molt interessants que apliquen unes pràctiques de sostenibilitat dels recursos hídrics, justificades per la urgència del canvi climàtic o per fenòmens com El Niño o La Niña que, si eren coneguts, no ho eren en les magnituds ni en la freqüència en què s'estan manifestant recentment, tot i que aquesta afirmació necessitaria encara estudis més aprofundits.

Segurament les causes són múltiples, però crec que no seria una bona idea tancar el post d'avui sense mencionar l'important procés de desforestació que s'ha viscut durant els darrers decennis a Colòmbia, i que ha provocat que molts dels naixements d'aigua i zones d'aiguamolls estiguin en perill de desaparició o ja faci temps que ho han fet.

Es per això que, amb els recursos econòmics limitats de Colòmbia, s'han posat en marxa programes per a protegir els naixements d'aigua: un dels projectes més importants és el Programa de Reforestación de Cuencas Hidrograficas, que té com a objectiu restaurar i protegir les conques hidrogràfiques del país (13). Més enllà de l'èxit que puguin tenir en el futur les mesures de reforestació, es comencen a albirar els primers resultats de la lluita contra la desforestació: com pots veure al vídeo, aquesta va passar de 174.000 Hes l'any 2021 a 123.000 Hes l'any 2022.