Friday, January 31, 2014

reflexions personals al voltant de la MAT

Si puc compartir gran part de les consideracions ètiques i polítiques dels opositors a la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) a Catalunya, no comparteixo els arguments mediambientals i sanitaris que sovint s'al·leguen. Més que res, perquè vivint a un país creuat per moltes línies MAT, construïdes des de fa anys, aquests postulats no s'han confirmat fins ara (1). Es per això que, més enllà dels aspectes emocionals, vull compartir amb tu unes quantes infos factuals.


Wednesday, January 29, 2014

les sequeres i el col·lapse de les civilitzacions

Israel Finkelstein, és coautor amb Neil Asher Silberman d'una revisió brutal dels orígens de la bíblia i del poble d'Israel: The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of Its Sacred Texts (2001), que és el resultat de la comparació del seu contingut (fets i dates) amb tot el que sabem avui en dia a través de l'historia i les diverses branques de l'arqueologia.

El passat mes d'octubre, National Geographic publicava un article dedicat a un nou treball de Finkelstein i el seu equip de recerca de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Tel-Aviv: Drought Led to Collapse of Civilizations, Study of fossilized pollen helps solve an intriguing historical mystery (24.10.2013).

Et passo un extracte del seu contingut:
Quina va ser la causa de la fi d'una sèrie de civilitzacions avançades de la costa oriental de la Mediterrània fa 3'200 anys?

Les anàlisis de les partícules de pol·len capturades als sediments del fons del Mar de Galilea semblen dir-nos que, en un curt període de temps, el món de l'Edat de Bronze de la Mediterrània Oriental es va ensorrar: l'imperi Hitita, l'Egipte dels faraons, la cultura Micènica, el gran empori comercial d'Ugarit (a la costa de Síria) i les ciutats-estat cananees sota l'hegemonia egípcia ... Tot va desaparèixer i, només després d'un temps, aquestes civilitzacions van ser reemplaçats pels regnes de l'Edat del Ferro, entre ells Israel i Judà.

Fins ara es creia que les causes havien estat les guerres, les pestes i diversos desastres naturals sobtats. Però gràcies a les sofisticades tècniques de presa de mostres de pol·len i als avenços en la seva datació per radiocarboni, Finkelstein i el seu equip creuen poder demostrar que allò no eren sinó els efectes d'una causa principal: la sequera o, més aviat, una successió de sequeres greus que van tenir lloc durant un període de 150 anys a partir de 1250 AC a 1100 AC i que van acabar amb aquelles civilitzacions.
Continua (...)


Si trobes interessant l'explicació de la sequera com a possible causa del col·lapse de les civilitzacions, et proposo de donar un cop d'ull a aquest altre article publicat el Març del 2012 al National Geographic: When It Comes to Water, We’re All Maya Now on una sèrie d'estudis sobre l'evolució de les precipitacions semblen explicar la fi de la civilització Maya.  

Tuesday, January 28, 2014

decisions irrellevants de la comissió europea

L'aposta europea per les energies renovables es desinfla. La Comissió Europea ha acordat proposar una quota obligatòria de renovables del 27% per al 2030, però sense objectius individuals per països com hi ha actualment (...) A més, Brussel·les ha deixat de banda l'eficiència energètica en el que havia de ser la renovació del triple objectiu que es va fixar per al 2020 en la lluita contra el canvi climàtic: un 20% de retallada d'emissions de CO2, una quota del 20% de renovables i un 20%d'estalvi energètic (...) Això sí, pel que fa a emissions de diòxid, l'executiu comunitari es proposa reduir-les un 40% el 2030, el que havia proposat la comissària d'Acció pel Clima, enfront del 35% que demanava el responsable d'Indústria (324.cat, 22.01.2014)

Monday, January 27, 2014

stefano tagliafierro: la pintura en moviment



M'agradaria compartir amb tu aquest aquest curt de Rino Stefano Tagliafierro. M'ha semblat impressionant com l'autor ha transformat el moment a través del moviment, donant una nova vida a una selecció del millor de l'historia de l'art, i així reeixir a crear una increïble síntesi de poesia i de bellesa. Veient aquestes imatges realitzo de nou la càrrega emocional que explica el síndrome de Stendhal:
J’étais arrivé à ce point d’émotion où se rencontrent les sensations célestes données par les Beaux Arts et les sentiments passionnés. En sortant de Santa Croce, j’avais un battement de cœur, la vie était épuisée chez moi, je marchais avec la crainte de tomber. Stendhal: Rome, Naples et Florence, éditions Delaunay, Paris - 1826, tome II, p. 102
Beauty és un dels darrers treballs (potser el millor) de Rino Stefano Tagliafierro, però no l'únic.  Si vols veure altres treballs d'aquest realitzador: curts, dels comercials, musicals, experiments, etc. et proposo visitar la seva pàgina personal, el seu canal youtube o els GIF impressionants del seu espai a tumblr.

Sunday, January 26, 2014

us army: projecte per reemplaçar soldats per robots

Maxime Musqua, sabotejant per Canal+ el
6ème Forum International de la Cybersécurité
Segons unes declaracions del General Robert Cone del passat 15 de Gener al "Army Aviation Symposium" d'Arlington, recollides per Defense News (20.01.2014), l'exèrcit americà estaria analitzant on i com es podrien reemplaçar milers de soldats per robots (veure també The Telegraph, 21.01.2014)

A causa de les retallades pressupostaries del Congrés, l'exèrcit americà estaria treballant en la reducció dels 540'000 efectius actuals, que haurien de passar a 490'000 a finals del 2015 i a 420'000 a finals del 2019. Les reduccions dels efectius ja han començat a la Navy, on part de les tasques realitzades per humans estan essent reemplaçades per automates i/o robots (no confondre amb cyborgs), fonamentalment a les funcions de suport. Un altre exemple potencial consistiria en la reducció del personal destinat a assegurar la logística de les bases militars que els USA tenen desplegades arreu del món, car aquestes son cada cop menys necessàries amb l'us de drons tripulats des de bases situades als USA. El reemplaçament també es donaria en el front, tot i que els cyborgs dels films no son exactament l'idea amb la que es treballa actualment (Defense News, 22.01.2014).

Pots deixar-te caure per les pàgines del  CNAS (Center for a New America Security), donar un cop d'ull al dossier Preparing for War in the Robotic Age i baixar-te el PDF "20YY: Preparing for War in the Robotic Age".

Entretant et diré mig en conya que, per allò de fer-te una idea de com pot ser el futur, pensis en tornar a veure la trilogia de Terminator (sembla que un nou film està en preparació per 2015) i comença a entrenar-te com va fer na Sarah Connor pel dia en que l'equivalent de Skynet entri en acció. Però com fins i tot Terminator et semblarà depassat quan et miris aquest vídeo ...

Per acabar amb una nota de humor dir que, el meu escepticisme natural contra la confiança cega dels no iniciats en tot allò que els venen els enginyers es va veure confirmat ahir amb l'emissió de "Le Petit Journal" de Canal+ on, Maxime Musqua i una telecomanda, van ser suficients per sabotejar els més sofisticats sistemes de cyberseguretat que es presentaven al 6ème Forum International de la Cybersécurité de Lille. El dia que algú pirategi el primer dron i li insereixi un codi de "Return to Sender" comprendràs millor a què m'estic referint.

Més informació sobre per on van els tirs:
Això però no és el futur, és avui:

Saturday, January 25, 2014

sequera extrema a l'oest dels estats units

US Drought Monitor
La vaga de fred del NE dels USA ha coincidit amb un episodi de sequera extrema a l'oest del país. La sequera és tant important que el governador de Califòrnia va declarar el passat 17.01.2014 l'estat d'emergència a varis comptats de l'estat (Los Angeles Times).

Just afegir que, segons l'US Drought Monitor, la sequera s'estén també a d'altres estats de la unió com Colorado, Nou Mèxic, Nevada, Kansas, Texas, Utah, Arkansas, Idaho o Oklahoma.
Aquesta situació sembla estar relacionada amb un fenomen periòdic conegut com Pacific Decadal Oscillation (PDO), responsable de la zona d'alta pressió que ha estat bloquejant l'arribada a la costa Oest dels fronts humits del Pacífic durant més d'un any, desviant-los cap al nord del Canadà i Alaska, i contribuint a l'episodi de fred extrem que hem vist aquestes darreres setmanes a gran part del Mig Oest i NE de Canadà i USA (The Watchers, 23.01.2014).

Ja per acabar, afegir que el fenomen del PDO es troba darrera del nombre creixent d'escèptics al canvi climàtic, al·legant que cal buscar en la periodicitat del PDO (amb cicles d'entre 20 i 30 anys), i no en l'acció antròpica, l'explicació als canvis que s'han identificat aquests darrers anys en el clima del planeta. En aquest sentit, crec que val la pena llegir un article publicat per NOAA l'Agost de 2013: 2012 was one of the 10 warmest years on record globally. The end of weak La Niña, unprecedented Arctic warmth influenced 2012 climate conditions.

lectures recomanades: 

Friday, January 24, 2014

el canal de nicaragua



Sacyr Vallermoso i el govern espanyol han demostrat el potencial de  Marca España per crear un conflicte internacional i deixar malparada diplomàticament l'Unió Europea. Sols espero que aquest cúmul de performances no acabi enfonsant econòmicament Zürich, una de les companyies d'assegurances més importants del meu país.

Mentre Sacyr i el PP segueixen passejant la Marca España pel món, a Nicaragua el clan Ortega ha lliurat a un empresari xinès la concessió de les obres per la construcció d'un segon canal entre l'Atlàntic i el Pacific, també els drets d'explotació del canal durant 50 anys prorrogables.

Thursday, January 23, 2014

imatges impressionants d'arreu del món

San Juan de Gaztelugatxe
Et proposo de fer un tomb per les imatges (i els itineraris) increïbles recollits a The World Geography.  Punxa el títol de qualsevol de les categories que recull l'enllaç a la pàgina i prepara't per viure un viatge virtual senzillament impressionant.

Tot i que hi han imatges d'arreu del món, he escollit una del País Basc, a San Juan de Gaztelugatxe, per acompanyar aquesta entreda.
 
 Bon voyage!

Wednesday, January 22, 2014

energia: noticies de que no trobaràs a la premsa

Fa uns anys, un dels arguments 'més sòlids' que van  trobar els tertulianos i els 'experts' espanyols en energia contra el desenvolupament de les energies renovables va ser el programa nuclear finlandès.

Un dels elements més destacats de la darrera fase del projecte era la construcció d'una central equipada amb els reactors francesos de la darrera generació (EPR, European Pressurized Reactor). No has escoltat parlar mai més d'aquest projecte? Normal, ja porta cinc anys de retard i el pressupost inicial, estimat inicialment en 2 miliards d'euros, era ja de 8,5 miliards d'euros el desembre del 2012.

A dia d'avui, la central nuclear de Olkiluoto s'ha convertit en una de les infraestructures més cares de tots els temps, superant el pressupost del Col·lisionador de Partícules del CERN, a Ginebra. Afegir que el projecte francès de Flamanville 3 presenta exactament els mateixos problemes pel que fa al retard en la construcció i en l'explosió dels pressupostos inicials.
Nota: recorda el volum d'aquests costs quan escoltis parlar de bajanades al voltant de les "subvencions inadmissibles" de les energies renovables per part dels estats i del "cost real" d'aquestes energies!!!
No seria judiciós però dir que els problemes identificats en la seguretat d'aquests reactors, que es troben darrera dels retards en la construcció i l'explosió dels costs, son la fi d'aquesta tecnologia. L'entrada en producció de Taishan 1 & 2 (Xina), amb reactors construïts amb tecnologia EPR, està prevista pels mesos de Gener i Novembre d'enguany ... amb la meitat del pressupost d'Olkiluoto. A bon entendeur ...

Monday, January 20, 2014

coses que ja ni em sorprenen ...

Aquest recull de notes sobre l'emigració presenta una sèrie de sentiments pels hem passat tots aquells que hem hagut de marxar de casa. La majoria d'aquestes notes presenta el fenomen com si fos recent quan, en realitat, la sola novetat és que el procés s'ha aguditzat i aquells que marxen ara ho fan escopetejats per fugir d'una situació a totes llums impossible. 

Començaré amb una pàgina que pot donar pistes sobre la magnitud del fenomen en l'actualitat: asinosvamos.es. Tot i que tinc el sentiment que aquesta pàgina pretén presentar el fenomen en clau positiva, les informacions que conté desmunten una sèrie de tòpics, particularment sobre l'origen, la formació  i el destí dels emigrants.

Sunday, January 19, 2014

coses que em sorprenen ...

Política d'Infraestructures de la Unió Europea 2014-2020
Aquests darrers dies, he estat escoltant les tertúlies on es comentaven les declaracions de Barroso i les conseqüències que podria tenir per una Catalunya independent l'oposició espanyola a la seva entrada a l'Unió Europea. 

Segueix sorprenent-me que ningú li recordi a Barroso que, si avui és president de la Comissió Europea, és perquè Portugal es va separar d'Espanya aprofitant que les tropes espanyoles estaven lluitant a Catalunya a la Guerra dels Segadors, (veure també: Guerra de Restauració portuguesa). També que l'Espanya que quedaria després d'una eventual independència de Catalunya no tindria res a veure amb la que va demanar l'adhesió.  

En la mateixa línia, també me sorprenen tots aquells que donen per fet que Escòcia hauria de deixar la Unió, cas que el seu poble opti per la via de la independència. M'explico: si Escòcia s'independitzés, l'Unió es trobaria davant dos nous estats, perquè resulta que el Regne Unit tampoc no seria el mateix estat que va demanar fa anys l'adhesió. Començant pel nom del país, que hauria de canviar.
El nom de "United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland", està basat en les Actes de l'Unió del 1707: "Acts of Union declared that the Kingdoms of England and Scotland were "United into One Kingdom by the Name of Great Britain" though the new state is also referred to in the Acts as the United Kingdom of Great Britain and the United Kingdom".

Saturday, January 18, 2014

energia: noticies de que no trobaràs a la premsa

Gràcies als vells films americans, velles sèries de TV com Dallas i al clan Bush, tots tenim l'idea al cap que Texas és l'estat americà del petroli.

Dir el contrari no seria judiciós. Però la realitat es que Texas és també una referència en el desenvolupament d'energies renovables, combinant al mateix temps les condicions naturals propicies a la producció d'energia eòlica i un marc polític i econòmic favorable al seu desenvolupament. Un exemple d'aquesta afirmació el podem trobar en EDF, que està desenvolupant projectes eòlics de més de 1 GW de potencia instal·lada en aquest estat (Enerzine, 10.01.2014).

A les inversions que s'estan fent als parcs eòlics d'aquest estat s'han d'afegir les que s'estan fent en la construcció de noves línies elèctriques per transportar el corrent als centres de consum: estem parlant de 5'800 km de noves línies i d'unes inversions de de 6,8 miliards de US$ (Renewable Energy, 02.09.2013).

Si tenim en compte que els deu darrers anys s'han instal·lat 300 GW d'energia eòlica i 20 GW de nuclear arreu del mon, les inversions als parcs eòlics texans per EDF, el gegant del nuclear francès, no haurien de sorprendre ningú. I no estaria gens malament que alguns 'experts en energia' espanyols en prenguessin nota i es demanessin perquè aquest tipus d'inversions no s'estan realitzant també al nostre pais.

Tampoc estaria malament que aquests 'experts en energia' prenguessin nota del que està passant amb la contaminació dels aqüífers texans com a conseqüència de la utilització de les tècniques de fractura hidràulica per l'obtenció de hidrocarburs. Més que res recordar que, just abans del darrer pont de Tots Sants, el govern espanyol, després d'aplicar taxes a la producció realitzada per les energies renovables, va publicar una llei que derogava dos lleis de 1998 i 2006 i alliberava les prospeccions destinades a la producció d'hidrocarburs per fractura hidràulica.

Constatar de pas que el govern espanyol ho feia davant el silenci d'aquells que continuen militant activament contra la construcció de línies elèctriques (MAT) que permetrien importar electricitat a preus mes baixos d'Europa. Però constatar també el silenci del govern basc. Més, tenint en compte que el territori d'Euskadi ha estat escollit per les companyies concessionàries per fer les primeres prospeccions, i que davant aquesta llei de 'rang superior' el govern basc no pot prendre cap decisió administrativa per modular les prospeccions. 

Una eventual explicació del silenci del govern basc podria trobar-se a les pàgines de Shale Gas España que, entre d'altres, estan patrocinades per Hidrocarburos de Euskadi. I pel que fa al combat contra la MAT ... estic segur que molts militants es quedaran sorpresos el dia que se sabrà quins eren els interessos que li feien el joc a aquest combat. A bon entendeur, salut!

Thursday, January 16, 2014

fets i gent: andreas

M'he creuat amb un munt de personatges 'singulars' al llarg de la meva vida. Avui m'agradaria parlar-te d'un d'ells. Per aquelles coses de guardar més o menys l'anonimat, l'anomenaré Andreas. 

Professionalment, es tracta d'un trader excepcional que, amb els seus coneixements sobre la borsa de l'energia, fa guanyar cada any milions de francs a l'empresa on treballa. 

Les seves anàlisis, basades principalment en càlculs complexes, pero sobretot en una bona interpretació de noticies passades pel filtre del sentit comú, son solides i sense discussió. Els seus resultats anuals en son la prova.

Conec moltes persones que, en la seva situació, es creurien poc menys que déus. No és el cas d'Andreas. Més o menys de la meva edat, els seus cabells llargs, la seva barba, els seus t-shirt de bandes marginals de heavy metal o el pin amb l'estrella roja que porta a la seva motxilla, no son el look que hom pot esperar d'un dels traders més brillants que mai he conegut. Menys si afegim que les seves idees polítiques estan en fase amb aquest look.

M'agrada prendre un cafè de tant en tant amb ell: parlem de football, en particular quan el Barça o en Guardiola no han tingut una bona setmana (li agrada fer-me la punyeta al malparit!). També sobre mercats d'energia i noves tecnologies. (què vols? son temes que ens apassionen). A la fi però, sempre trobem un moment per parlar dels nostres fills. Divorciat i vivint sol des de fa anys, és una passada com li brilla la mirada quan parla del seu, que viu a Alemanya, per no parlar del seu net.

Tot i que, com diem per aquí, està un xic a l'oest, Andreas és un tio 'singular' que m'estimo molt i que estic content de haver conegut. Mentre escric aquestes línies estic pensant que tinc ganes de tornar a beure'm un cafè amb ell i reprendre la xerrada un altre cop, enllà on vulgui que la deixéssim la darrera vegada.

Tuesday, January 14, 2014

rotten technologies?



Avui a la feina, mentre analitzàvem un intent repetit d'intrusió a la nostra xarxa que venia de Xina, m'he recordat d'un article que vaig llegir al IB Times del 11.01.2014: The Rise Of China's Drone Fleet And Why It May Lead To Increased Tension In Asia. De manera resumida, els atacs coordinats pels hackers que treballen per l'exèrcit xinès per accedir els secrets industrials arreu del mon. En particular les tecnologies de la producció d'armament USA, i com Xina està equipant el seu exèrcit amb la tecnologia punta dels drons dissenyats per aquell país. 

De fet, he pensat que no estaria malament obrir la xarxa a la intrusió, de manera a que el hacker es pogués baixar quelcom de l'estil d'un virus com ara Stuxnet, que li va costar milions de dòlars al govern iranià, quan el virus va fer pols les centrifugadores del seu programa nuclear.

En realitat, passar tecnologies podrides (rotten technologies) gràcies a virus introduïts en software destinat a fotre en l'aire instal·lacions industrials, és una vella idea de Ronald Regan que, cansat de que la Unió Soviètica avancés tecnològicament gràcies a una imposant organització pel robatori de secrets industrials, va donar l'ordre a la CIA de posar en marxa l'operació Farewell, que va tenir com a resultat el sabotatge del pipeline que l'URSS estava construint a Sibèria (pots trobar la versió de la CIA en aquest enllaç).

Això dit pot ser una bona idea evitar de veure el film que els francesos van fer el 2009 sobre el tema i preferir-li l'excel·lent reportatge franco-canadenc realitzat per Jean-François Delassus el 2007, i del que pots trobar els seus dos episodis a dailymotion: L'Affaire Farewell [1/2] [2/2].

Monday, January 13, 2014

albert richter: el campió que va dir no ...



Albert Richter, un dels més grans esportistes d'Alemanya, va ser executat el 1940 per la Gestapo, amb tan sols 26 anys d'edat. Mai va ocultar la seva animadversió cap a la direcció política que estava prenent el seu país. Va ignorar els consells dels seus amics i familiars i es va negar a substituir al seu representant, Ernst Berliner, d'origen hebreu, al qual l'unia una profunda amistat des de la seva joventut. A les competicions i actes públics , el ciclista es va negar a realitzar la salutació nazi. També va rebutjar portar l'uniforme oficial, amb l'esvàstica, quan competia pel seu país i fins i tot participar en qualsevol manera a la II Guerra Mundial. Actualment, un velòdrom porta el seu nom a Colònia ... és menys que res!

En tot cas, un documental que val la pena de veure.

Sunday, January 12, 2014

tomorrow never dies

He agafat en préstec el títol d'aquest film de James Bond per parlar d'un conflicte territorial que se està covant al Mar de Xina (Reuters 09.01.2014). Està basat en la reclamació, per Japó, d'uns 280 illots estèrils i deshabitats al nord de les Sensaku Islands (on la sobirania també està sotmesa a la polèmica). A la pàgina de l'agència americana de l'energia (EIA)  pots trobar com explicació d'aquesta reclamació els recursos en hidrocarburs que es troben als límits territorials d'aquestes illes. Fins aquí, tot més menys normal. El que ja ho és menys és que, quan els periodistes del South Xina Morning Post van demanar al responsable del secretariat de la Direcció de la Política Oceànica del Japó per la sobirania d'aquestes illes, obtinguessin com a resposta que totes es troben al voltant del Japó, i que no hi han reclamacions territorials d'altres països (Next Big Future, 10.01.2014). El cas es que, moltes d'aquestes illes no son actualment propietat de ningú. I que algunes d'elles, per no tenir, no tenen ni nom. Esperem que ningú s'hagi d'acabar matant per elles.

Entretant, Xina continua amb les seves ambicions 'científiques' a l'àrtic i a l'antàrtic (South Xina Morning Post, 11.01.2014)

Thursday, January 9, 2014

agro-industria i ... ecologia

El magazine Cooperation, editat per una de les dues cadenes més importants de supermercats de Suïssa, publica aquesta setmana un article dedicat a l'empresa Wauwiler Champignons. Com podeu veure a les instal·lacions industrials de l'imatge de l'esquerra, res no deixa imaginar que un centenar de persones treballen en la producció de 7'000 kg diaris de xampinyons, cultivats sobre un substrat de palla barrejada amb fems de cavall i gallinàcia. Que gairebé el 40% de l'energia consumida per l'empresa tingui el seu origen en els 3'800 m2 de plaques solars que equipen els sostres de les naus. I que un digestor de biogàs tradueix els residus de palla i fems en un estalvi de 70'000 litres de gasoil per any. Acabar dient que, per totes les activitats de neteja (i el consum dels sanitaris), s'utilitzen exclusivament les reserves acumulades d'aigua de pluja, el que permet economitzar 2,6 milions de litres d'aigua de la xarxa per any. Amb tot però, potser que el més frapant de l'article sigui la justificació que el patró de l'empresa dona a les seves instal·lacions: «J’aime la nature et je pense qu’on doit laisser un monde vivable à nos descendants.» (veure l'article complet)

Monday, January 6, 2014

on the road again ...



He escollit el tema On the road again de Willy Nelson (el monstre de l'Outlaw Country), per il·lustrar el retorn a una activitat bloguera que he ficat entre parèntesi durant gairebé mig mes. Però la veritat és que no he parat.

He escoltat molta musica i he seguit completant la meva playlist a youtube: just mencionar les més recents, com ara les de Mesillsa Etheridge, Joshua Radin o Sarah McLachlan. Afegir que m'ha fet molta il·lusió crear unes llistes recordant uns bons documentals: Cosmos (Carl Sagan , 1980, anglès VSOF, espanyol) o, en un altre registre, Miracle Planet (1988, francès: en espanyol es va traduir com 'Planeta Milagroso').

He ficat al dia el meu perfil a IMDb amb els vídeos que corrien per casa: en DVD, o gravades a la TV ... però també les que, amb el temps, s'han acabat fent mistos a les K7's VHS. El resultat és massa heteròclit i no m'ha acabat de convèncer: netejaré la llista un dia que trobi el temps i les ganes. També he creat un compte a la versió espanyola de allocine: sensacine, t'invito a donar-li un cop d'ull.

I parlant de cinema, dir que he aprofitat per veure uns quants films. Entre ells dos de Nicolas Cage que no havia vist i que es deixen veure: Seeking Justice (2011, 'El Pacto') i Stolen (2012, 'Contrarreloj'). Ara bé, un film que m'ha agradat molt i que't proposo de veure és: Now You See Me (2013, 'Ahora me ves ...').

Però on m'he passat més temps és en la configuració d'un Media Center basat en una TV Panasonic TX-28LK10F vella de 14 anys, un equip Kenwood Midi vell de més de 30 anys i un obsolet portable ACER 5710, utilitzant com a telecomanda una aplicació Android instal·lada als phones. Pel que fa al software, he estat fent proves i m'he decidit XBMC i Windows Media Center, configurant la mediateca amb programes com ara Media Center Master o YAMMM (tests en curs) de manera que funcioni indistintament amb l'un o amb l'altre. Tot i que aniré publicant les meves experiències, dir que els primers resultats son força satisfactoris. En tot cas, m'han permès d'enviar al reciclatge un vell lector/gravador de DVD, i pel que fa a la cadena Kenwood, el sintonitzador i el lector de CD's.

La darrera activitat d'aquests dies té a veure l'ampliació de la lliure circulació dels ciutadans de les darreres incorporacions de la UE, la crisi a França i, en conseqüència, la vaga de robatoris que hem tingut al barri. Al bloc on visc ja ens han visitat unes quantes vegades. Més recentment han entrat a la veïna del costat i, a la del davant, dos cops en dues setmanes. En fi,que, instal·lant alarmes a casa ,me sentia una mica com na Lisbeth Salander, quan es dedicava a instal·lar el sistema de seguretat a la cabana que compartia amb el Mikael Blomkvist a la primera entrega de Millenium.

Un nou any ha començat. Que'ns sigui lleu!