errare humanum est, perseverare diabolicum

Ayer Javier Maroto decía que el gobierno debía haber hecho caso de las recomendaciones de Diaz Ayuso.pic.twitter.com/Ql67xjTitL

— ★Antídoto★ 🔻 (@Yo_Soy_Asin) April 26, 2020

@daveguasch

errare humanum est

Qualsevol persona honesta que consulti les hemeroteques pot comprovar que ningú esperava el que ens ha caigut al damunt. Just per deixar tranquil a Fernando Simón, podem recordar altres exemples: Isabel Díaz Ayuso a Madrid (vídeo), l'Antoni Trilla (1) o l'Oriol Mitjà (2) a Catalunya.

Tothom té dret a l'error. Si més no, per la senzilla raó que només aquells que no fan mai res no s'equivoquen (i consti que no ho tinc tant clar). Tots tenim el dret a l'error i el dret a canviar d'opinió car, com diem per aquí: Seuls les imbéciles ne changent pas d'avis.

perseverare diabolicum

Una altra cosa seria si, havent canviat d'opinió, algú fos tan carallot com per creure que avui pot defensar el contrari del que defensava ahir i negar-ho, ignorant que les hemeroteques ho recordaran mentre visqui. Aquells que hagin llegit a Aristòtil recordaran que: L'home és amo del seu silenci i esclau de les seves paraules. I aquells que hagin llegit a Màrius Carol que: La memòria d'una hemeroteca és un gran cementiri i alguns mereixen ser enterrats en les contradiccions dels seus articles pretèrits (3).

Si l'error és humà, perseverar en negar-lo i presentar-se ara com algú que, a la imatge del Capitán "A posteriori", ho va veure venir tot des del primer moment, em sembla propi de carallots. Una cosa és que jo no vegi la necessitat de tornar a les hemeroteques, i una altra que pugui oblidar el Mobile World Congress i els articles delirants que vaig llegir quan es va anul·lar. Per no parlar de tots els actes que van tenir lloc el 8 de març: Tots i a Tot arreu!! O la polèmica sobre la celebració de les Falles a València o de la Setmana Santa a Andalusia. També l'aplec independentista a Perpinyà. I si entrem en el tema del primer confinament, recordo perfectament la gran migració de madrilenys a les platges d'Alacant i a Castella, o la dels barcelonins a les platges de l'Ebre, de l'Empordà o a la Cerdanya. El mateix va passar a França, Suïssa, ... I per si ho hagués oblidat, les hemeroteques em recordarien què estava passant en aquelles dates a Itàlia i que a ningú li va passar pel cap que el mateix podria arribar al seu país. A ningú! Punkt Schluss !!!

sobre els balls de xifres 

Tret potser de Portugal, molt pocs van ser els països que van veure arribar la pandèmia. No va ser el cas de França, de Bèlgica o el del Regne Unit, per no parlar dels USA. Sobre el Regne Unit o França, et deixo veure les taules de defuncions del dia. I sobre la sacrosanta alemanya, crec que val la pena saber què en diuen els joves professionals que van haver de marxar per treballar en aquell país.

Prefereixo no tocar el tema d'un govern que presenta les dades que li passen els responsables de sanitat de Comunitats Autònomes que no són del seu color polític, els mateixos que diran que el govern està enganyant amb les dades que presenta.


Sobre el tema dels rànkings, recomanaria mirar les dades de worldometers.info (4) i punxar amb el cursor TOTS els encapçalaments de les columnes per veure rànkings que no es troben gairebé mai als articles dels experts de la premsa espanyola.

sobre els tests

Ara mateix el gran debat està en el tema dels tests. Que hi hagi qui s'ha tret no sé quants màsters en pocs mesos i que déu nostre senyor no l'hagi donat la capacitat d'entendre res en matemàtiques, no vol dir que no puguem agafar una calculadora i fer el càlcul següent:


I com deia a Twitter un fisiòleg: No es solo que no se puedan hacer 46 M de pruebas de ARN viral (PCR). Es que, además, no tiene sentido hacerlas a los 46 M, porque quien es + hoy mañana puede ser -, y viceversa. Esas pruebas hay que hacerlas a (a) miembros de colectivos a proteger y (b) de muestras aleatorias.

Sobre el tema de la fiabilitat dels tests, et recomano de veure un dels millors vídeos pedagògics que s'han fet a l'estat espanyol. El del Dr. Ivan Moreno: Lo que aporta una semana ... (5). A dia d'avui els tests encara no són del tot fiables, i cal encara afegir que no estem davant de res que sembli al Predictor. I, qualsevol que sigui el seu resultat, han d'estar interpretats necessàriament per un professional.

Un vídeo honest, didàctic i pedagògic, on l'autor no s'embolica en política tavernària i presenta l'estat actual del coneixement sobre el virus. A més de, oh! sorpresa, transparents en anglès i resums del treball en equip de diferents metges de l'estat espanyol: metges de Barcelona, de Madrid, ... Gent que està demostrant quin és el veritable enemic que tenim al davant, qui ens està matant els avis (i no solament!), gent que està treballant en equip i que està treballant dur per acabar amb la pandèmia.


que tinguis un bon dia i ... recorda

Aquest matí he sortit a la terrassa del jardí per veure quin dia fa i he tornat a creuar un eriçó que aquests dies es passeja amb tota normalitat.

Més que res, és que si a les notícies em diuen que està plovent, sempre miro de traure el cap per la finestra abans d'agafar un paraigua. Car, de vegades, ja saps què passa.

A partir d'aquí, segueixo demanant el mateix que a principis de mes (6). No m'envieu més enllaços ni dels fabricants d'odi, ni de política tavernària. No importa en quina llengua estiguin escrits acabaran al mateix lloc.

---

1. R. Romar: Antoni Trilla: «Es una locura, con el coronavirus se están montando unas bolas espectaculares», La Voz de Galicia, 16.02.2020
2. EFE: Oriol Mitjà: «El coronavirus causa alarma perquè és nou, no perquè sigui greu», Regió 7, 11.02.2020
3. Veure Màrius Carol - La memòria és un gran cementiri, publicat en aquest blog el 27.11.2019
4. Worldometers.info: Coronavirus
5. Dr. Ivan Moreno: Lo que aporta una semana ..., Youtube, 24.04.2020
6. Veure Fes-te un favor, Fes-me un favor ..., publicat el passat 03.04.2020

mens sana in corpore sano

@daveguasch

Tots hem pogut comprovar durant el període de confinament que hi ha una categoria de persones que han sofert un munt de crítiques per altres persones a les quals hom ha anomenat la policia dels balcons.

M'estic referint als runners, que sovint han estat acusats de ser uns ciutadans insolidaris amb l'objectiu col·lectiu del confinament. Podríem dir el mateix d'aquells que sortien a passejar el gos, anaven cada dia a comprar, etc.

Tornant als runners, és veritat que tots coneixem gent que mai a la seva vida ha practicat cap esport i què, tot d'un cop, tenien una necessitat compulsiva de sortir a córrer. Però no seria just oblidar aquells que han practicat des de fa molt de temps aquest esport, en tot cas d'ençà que es va posar de moda.

La veritat és que molts d'ells han viscut molt negativament la prohibició de sortir a córrer. Què diable, sempre ha estat ben vist fer esport. Pels metges, però també per les empreses. Especialment a les empreses, hom sap que, més dur és l'esport que practiques, més alta és la possibilitat que alliberis la dopamina: una hormona que et produeix una sensació de plaer i et fa sentir menys fatigat i més productiu; l'adrenalina: que et permet augmentar el teu ritme d'estrès; o la noradrenalina, que li dóna al teu cos l'ordre d'alliberar-se de les grasses supèrflues (1).

Cal dir que la majoria de la gent practica l'esport de bon rotllo. I com ja hem vist, aquelles hormones produeixen una sensació de plaer i de felicitat que són molt ben vistes socialment. Si no em creus, busca "esport, dopamina, endorfines" al banc d'imatges de Google i veuràs un munt de gent feliç i somrient.

Però també sabem que hi ha gent que ho porta d'una altra manera. El plaer que li proporcionen aquelles hormones els fan aïllar-se de la resta de la humanitat, practicar una mena de culte al cos, amb dures sessions de càstig als fitness i un sentiment de competitivitat que, més enllà del terreny esportiu, acaba manifestant-se per enllà on passen.

El cas és que l'esport està socialment tan ben vist que poca gent s'atreveix a dir coses com aquestes (2):

Aquest grup de neurotransmissors té una estructura que s'assembla molt a la de la morfina. Són poderosos analgèsics que proporcionen una font de plaer, permetent així la recerca de grans esforços i eufòria, fent desaparèixer els símptomes de la depressió. I dins dels esports, els de cardio són els que més en produeixen. Practicats durant 30 minuts a un ritme ni fàcil ni dur, aquests esports aporten una taxa d’endorfina (3) molt elevada (...) La dopamina produeix els mateixos efectes que el consum d'alcohol, les drogues o l'activitat sexual.

Just per aclarir, he tret aquests extractes del blog fix.net, creat per un antic ciclista professional, entrenador esportiu i columnista esportiu de TV. No és molt diferent del que ens diu a una entrevista una psiquiatra: Georgia Pouliou, a una entrevista que van fer-li a Le Temps el passat mes de març (4) i de la que et passo uns extractes:

Quan hom practica amb intensitat una activitat física, el cos allibera dopamina i endorfines que són hormones del plaer. Aquest plaer pot esdevenir una “recompensa” repetida per la qual, a poc a poc, l’organisme pot desenvolupar una addicció: el subjecte haurà de practicar l’esport amb més freqüència i d’una manera més intensa, per sentir els efectes neurobiològics d’aquestes hormones (...) Tot i que l’addicció a l’esport és freqüent entre els atletes d'alt nivell, també pot afectar altres esportistes. Aquesta addicció es manifesta més concretament en els esports de resistència més endorfinògens, com ara les diferents modalitats de les curses a peu (...) El perfil psicopatològic dels addictes sovint els presenta com a persones amb baixa autoestima que eviten sentir emocions negatives. Sovint, controlen el seu pes, no estan satisfets amb la seva imatge corporal i presenten trets impulsius de caràcter (...) Tot i tractar-se d'una addicció, poques persones demanen ajuda perquè consideren que és una addicció saludable.

Es molt probable doncs que entre la gent que necessitava sortir a córrer sí o sí durant el confinament hi hagués gent insolidària amb l'objectiu col·lectiu. Però també podia tractar-se d'addictes no diagnosticats. I, entre ells, alguns dels partidaris de la competitivitat a ultrança, que porten la idea de la "llei del més fort" a tots els àmbits de la seva vida i que pots identificar ràpidament a la feina. Tot i que, entre aquests darrers, ja sabem que molts no practiquen cap altre esport que el de podrir-li la vida als altres. Un esport que també sembla estar socialment molt ben vist a moltes empreses.

---

1. Más ejercicio no supone menos calorías, Investigación y Ciencia, 03.02.2016
2. Erwann Menthéour: Quelles sont les hormones stimulées par le sport ?, fitnext.com, 12.07.2019
3. Wikipedia: Endorphine. De l'abréviation endogenous morphine — morphine endogène) 
4. Caroline Christinaz: Georgia Pouliou: «Le public sous-estime la dépendance au sport», Le Temps, 27.03.2020

scarecrow

Scarecrow Blues Hip Hop: The Well (Official Video), Youtube, 08.01.2014

@daveguasch

No fa gaire vaig descobrir una banda de Tolosa de Llenguadoc: Scarecrow (1), activa des del 2007 fins al 2016, de la qual es deia que tenia un estil que combinava du Blues des années 20 au Hip Hop des années 90. Dos estils, dos idiomes i dos instruments de base: el dobro (2) i el sampling d'un vell vinil

Mentiria si et digués que no vaig escoltar el seu primer tema a Youtube amb un cert escepticisme. També he d'afegir que, a cada nou vídeo que em passava, la banda m'agradava més i més.

Scarecrow Blues Hip Hop: All, Now (Official Video), Youtube, 27.06.2013

Scarecrow Blues Hip Hop: Left Behind (Official Video), Youtube, 10.03.2015

---

1. Scarecrow Blues Hip Hop: Youtube, SoundCloud, Facebook, 
2. Wikipedia: dobro [en] [fr] [es] [ca]

an inconvenient thuth

kaz hawkins - la força del blues

Kaz Hawkins and Her Band O' Men - Because You Love Me, Youtube, 26.06.2015

@daveguasch

Si fa uns dies compartia un vídeo de Renaud sobre Irlanda del Nord (1), avui m'agradaria parlar-te d'una cantant de blues nascuda a Belfast de la que potser ja has sentit algun tema: Kaz Hawkins (2). El fet és que, malgrat haver viscut a Espanya i actualment a França, no hi ha cap traça d'ella a les versions de Wikipedia en català, espanyol o en francès.

Imagino que, ni el seu físic ni la seva història personal, però tampoc el seu lloc de naixement ni el color de la seva pell, no han cridat l'interès mediàtic dels crítics de blues.

Sobre la seva història personal, dir que és dura, dura, dura. I que una part d'aquesta història va passar a no sé on d'Espanya. En cas que estiguis interessat a saber-ne més pots començar per donar un cop d'ull a Youtube, a l'emotiu text de presentació del vídeo: Surviving, continuar per Wikipedia (cf. 2) i acabar buscant a Google.

Avui però m'agradaria compartir amb tu el tema amb el que he obert aquest post: Because You Love Me (3). Un tema escrit per dos vells cantautors de Country: Kostas i John Scott Sherrill que va acabar sent interpretat per Jo Dee Messina.

Crec que val la pena veure el vídeo de la versió original en aquest enllaç: Jo Dee Messina - Because You Love Me (Official Music Video) si més no just per comparar-la amb la versió de Kaz Hawkins, plena d'una força i d'un sentiment que no he reeixit a trobar en l'original.

Que tinguis un bon dia!

Kaz Hawkins - Lipstick and Cocaine, Youtube, 18.09.2017

---

1. Renaud - La ballade Nord-Irlandaise, publicat en aquest blog el 21.04.2020
2. Kaz Hawkins: Home page. Youtube. Twitter. Facebook. Instagram. Wikipedia:  [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Because You Love Me [en]

the bat crisis

William Peck: European electricity demand rebounding amid coronavirus lockdowns, ICIS, 22.04.2020

@daveguasch

Recordo de quan era jove que va haver-hi un període en què hi havia unes taxes d'atur tan brutals al Vallès que ningú no s'explicava com no havia esclatat encara una revolta social.

No recordo a qui se li va ocórrer la idea d'analitzar el consum d'electricitat als barris i polígons industrials de Sabadell. El resultat va ser que, si tothom coneixia l'existència d'una economia submergida, a ningú li havia passat pel cap que el consum d'electricitat de locals i naus industrials aparentment abandonats fos tant brutal, i hom va arribar a la conclusió que estaven treballant a ple règim.

Llegint als diaris els experts que ens expliquen la catàstrofe econòmica que està per caure, vaig recordar aquell període i vaig buscar si algú havia publicat alguna cosa sobre l'evolució de la demanda d'electricitat des de principi d'any.

Vaig trobar a Bloomberg un article amb una gràfica molt interessant sobre la mesura setmanal de la demanda d'electricitat a diferents països europeus (1).

Jamie Rush: Virus Blow to Germany’s Economy Probably Weaker Than Elsewhere in Europe, Bloomberg 22.04.2020

També vaig visitar les pàgines d'ICIS (2), on vaig trobar una altra gràfica feta el mateix dia, però sensiblement diferent (3). En realitat, el fet que les gràfiques de Bloomberg i d'ICIS siguin sensiblement diferents no fa sinó confirmar un vell aforisme que diu que: Si tortures suficientment les dades, acabaran per confessar-te allò que vols que et diguin.

Ara sense conya, la diferència entre els autors dels articles de Bloomberg (1) i ICIS (3) és que el primer ens presenta la caiguda de la demanda en percentatge i el segon en GW. Deixa'm afegir però que l'autor de l'article dÎCIS també ens explica quines són les tècniques de tortura que ha seguit (si ho prefereixes, el mètode de càlcul) i, a partir d'aquestes, quines són les conclusions que dedueix, basades l'anàlisi de l'evolució de la demanda d'electricitat entre 2015 i 2019 pel mateix període de l'any.

De les dades d'ICIS destacaria que, entre els països que fan part de l'estudi, només Itàlia va patir una caiguda del consum normal d'electricitat per sota del -20% al moment més àlgid del confinament, entre finals de març i principis d'abril.

El cas d'Espanya m'ha cridat molt l'atenció. La gràfica d'ICIS ens diu que la caiguda de la demanda de l'electricitat en GW a Espanya va arribar a ser més important que la de la RFA o el Regne Unit, però després va iniciar un procés de recuperació. Es un bon senyal que es confirma a la gràfica percentual de Bloomberg, que ens permet veure una recuperació de la demanda d'electricitat a la RFA i a Espanya, molt més ràpida en aquest darrer país.

En fi, és un xic més complicat que tot això, però val la pena retenir que, si la demanda d'electricitat s'està recuperant ràpidament, no seria judiciós descartar que l'activitat econòmica també ho estigui fent. Malgrat això, tampoc seria judiciós oblidar que a Espanya la demanda d'electricitat segueix trobant-se en un -14,9% (3,9GW) per sota del que seria normal, enfront del -20% (5,5GW) on es trobava a principis d’abril.

Canviant de tema, i ara en clau de conya he llegit a Twitter que, en el cas d'Espanya, la caiguda del consum d'electricitat de la producció industrial podria haver estat compensada pels forns domèstics, que han funcionat a ple règim per la producció de pa casolà, muffins i pastissos. El que ja no és conya és que gent que conec m'ha dit que, malgrat el nombre d'empreses tancades i d'ERTEs, molta més gent de la que es diu ha continuat treballant al 100% a les fàbriques. I si el fet que jo conegui gent que es troba en aquesta situació no té cap significat a efectes estadístics, realitzo que poca cosa s'ha dit sobre el nombre de persones que han seguit treballant (dins i fora de casa) amb un ERTE al damunt (4).

Tot plegat m'ha fet recordar aquell famós monòleg de Roy Batty a l'escena final de Blade Runner (1982):

"Jo he vist coses que vosaltres mai no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orió. He vist Raigs-C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser. Però, al llarg de tota la meva vida laboral, mai no vaig veure un sol Inspector de Treball. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir ".

---

1. Jamie Rush: Virus Blow to Germany’s Economy Probably Weaker Than Elsewhere in Europe, Bloomberg 22.04.2020
2. ICIS Pricing: Abbreviation of Independent Commodity Intelligence Services, is a business unit of Reed Business Information.
3. William Peck: European electricity demand rebounding amid coronavirus lockdowns, ICIS, 22.04.2020
4. Alguns, amb tota la raó del món, em diran que hi ha un munt d'activitats que no es poden fer des de casa. Però jo també puc dir-los que hi ha activitats que mai no m'hauria passat pel cap que es poden fer des de casa, com ara pilotar sondes espacials o els robots que corren per Mart || Loren Grush: How engineers are operating deep-space probes, Martian rovers, and satellites from their homes, The Verge, 20.04.2020

la doctora shi zhengli

Experta en #murciélagos de #China dice que su laboratorio de #Wuhan no fue la fuente del nuevo #Coronavirus

Artículo original de Noticias de Israel: https://t.co/9BskmqhaXB

— Noticias de Israel (@estadoisrael) April 21, 2020

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb un tu un article que vaig trobar ahir a la secció de Ciència i Tecnologia d'una publicació israeliana en espanyol: Noticias de Israel.

Es tracta d'un article que ens presenta l'enrenou que s'ha organitzat al voltant de la doctora Shi Zhengli (1), viròloga xinesa de reputació internacional i directora del Center for Emerging Infectious Diseases al Wuhan Institute of Virology (WIV).

Una reputació internacional que es va guanyar, entre molts altres treballs, per haver descobert en 2017 que el coronavirus SARS es va originar probablement en una població de ratpenats a la província de Yunnan, Xina. I més tard, el 2019-2020 pel seu protagonisme mediàtic durant la pandèmia actual del coronavirus.

Però mentre hi ha qui ha fet una obsessió de culpabilitzar a la doctora, hi ha ciutadans a Wuhan que han identificat altres responsables.

Voces críticas en Wuhan: "La gente ha despertado" https://t.co/v5IEF7x3MB

— Ignacio Escolar (@iescolar) April 21, 2020

El cas és que mentre hom segueix buscant culpables, el virus va fent, gràcies. I si a Europa i als USA encara estem a la primera vaga de la pandèmia, a Àsia ja han començat amb la segona vaga.

---

Wikipedia: Shi Zhengli [en] [fr] [es] [ca]

renaud - la ballade nord irlandaise

Renaud - La ballade Nord Irlandaise (Clip officiel), Youtube

@daveguasch

Un vell tema de Renaud i un vídeo que em recorda tristes imatges que vaig veure massa sovint quan era jove. Unes imatges que només espero que la imbecil·litat humana no em farà tornar a veure mai més.

Buvons un verre, allons pêcher
Pas une guerre ne pourra durer
Lorsque la bière et l'amitié
Et la musique nous feront chanter.

Tuez vos dieux à tout jamais
Sous aucune croix l'amour ne se plaît
Ce sont les hommes pas les curés
Qui font pousser les orangers.

nathalie cardone - hasta siempre

Nathalie Cardone - Hasta siempre, Youtube, 12.07.2019

Un vídeo rodat en 1997 per un antic alumne dels jesuïtes: Laurent Boutonnat. Una adaptació i una interpretació remarcables per una francesa de Pau, filla d'un italià i d'una espanyola: Nathalie Cardone, d'un tema brutal del cubà Carlos Puebla: Hasta siempre.

mini-nuclear reactors are coming?

Mini-Nuclear Reactors Are Coming, and They Could Reinvent the Energy Industry, Youtube, 21.07.2019

@daveguasch

El passat 11.03.2020 era el darrer dia de treball a l'empresa. Al migdia vam rebre una directiva dient-nos que, des de l'endemà, tots els empleats hauríem de treballar preventivament des de casa a causa de la pandèmia del coronavirus. Com faig gairebé cada dia al matí, vaig agafar l'edició en paper del 20minutes.ch a la parada del bus que m'havia de portar a la feina. I fullejant-lo, vaig descobrir que presentaven com a novetat aquesta notícia: L'armée US mise sur des miniréacteurs nucléaires (1).

Resumida a cop de destral, la notícia deia que el Pentàgon havia anunciat el dia abans haver adjudicat a tres empreses uns contractes de dos anys, per una dotzena de milions de dòlars cadascun, per iniciar el desenvolupament d'un prototip de "micro-reactor nuclear segur, mòbil i avançat per donar suport a les diverses missions de l'exèrcit USA". Una de les empreses seria seleccionada per la construcció i test d'un prototip. De manera més precisa, aquest projecte, conegut amb el nom de Pele (2), preveu la construcció de micro-reactors nuclears amb una capacitat d’1 a 5 MW i un pes de menys de 40 tones, que puguin ser transportables en camió, tren, vaixell o avió i que es puguin posar en servei fàcilment i ràpidament.

Per un moment vaig pensar que algú del Pentàgon havia llegit l'article que vaig publicar el passat 05.03.2020 en aquest blog (3) i va decidir ressuscitar un vell programa que va començar en 1952: US Army Nuclear Power Program i el micro-reactor PM-2 de 2 MW de potència que va equipar la vella base de Camp Century. Però ràpidament vaig recordar un article força ben documentat que vaig llegir l'any passat a Atomic Insights (4) per un dels rars experts en el disseny i l'explotació de petites centrals nuclears.

Una altra de les coses que em van passar pel cap era que el fet que entre les empreses adjudicatàries no estigués Lockheed Martin, em va confirmar el que vaig publicar fa dos anys sobre el seu projecte de construcció d'un reactor de fusió nuclear compacte, prou petit per adaptar-se al remolc d'un camió (5). El projecte té visos de seguir sense haver avançat i, d'aquest fet, no sembla interessar-li gaire al Pentàgon, que sembla inclinar-se més aviat per les modernes centrals de fissió.

Podria haver dedicat un parell de minuts a pensar quin pot ser l'interès estratègic que pugui tenir el desplegament dels micro-reactors nuclears per l'exèrcit USA a les seves bases d'arreu del món. Però encara tinc la memòria suficient per recordar que l'administració Trump està demostrant anar endavant amb la seva promesa electoral de treure les tropes americanes de les estúpides guerres en les quals les van embarcar les administracions que la van precedir (6).

Podria haver pensat a escriure al Pentàgon per dir-los que es poden estalviar el cost del programa agafant el telèfon i trucant a la US Navy o a la NASA perquè els enviïn els plànols dels micro-reactors amb què estan equipades les seves naus. Podria fins i tot haver-los escrit per deixar anar l'astracanada de què no hi ha res a investigar car, aquells que ho desitgin, poden trobar a internet els plànols detallats per la construcció d'una central nuclear open source (7).

Però com el trajecte en bus de casa a la feina no és llarg, vaig preferir dedicar el poc temps de reflexió del que disposava a quelcom que em va cridar molt l'atenció del poc que havia llegit sobre el projecte Pele (cf. 2): la comparació que fa dels seus micro-reactors d'1-5 MW de potència amb el reactor de 32 MW de potència de l'Akademik Lomonosov, un micro-reactor embarcat del qual vaig parlar en aquest blog fa gairebé dos anys (8) i del que et deia que: El seu reactor nuclear flotant no és en fet res d'altre que el primer d'una sèrie, projectats per ser utilitzats en les nombroses infraestructures russes i estrangeres que s'aniran desplegant a la zona de l'Àrtic rus.

També vaig recordar que, a tots els articles que havia llegit, hi havia almenys un paràgraf que feia menció a les possibles aplicacions civils i comercials dels micro-reactors.

Així que, quan vaig tornar al vespre a casa, vaig obrir el navegador, vaig llençar una recerca a Google i vaig trobar una pàgina publicada pel departament d'energia dels USA fa gairebé un any (9) on deia coses com aquestes:

• El sector de l’energia nuclear dels USA està passant per un dels moments més innovadors i transformadors de la nostra història. Estem assistint literalment a l’arribada d’una nova classe de reactors avançats que aviat tindran una gran varietat de mides i aplicacions.
• Més de 20 empreses nord-americanes treballen en dissenys més petits, escalables, versàtils i fins i tot mòbils, que proporcionen un accés molt més gran a l’energia nuclear que mai.
• Els nostres desenvolupadors treballen actualment en nous dissenys de reactors que podrien debutar a mitjans dels anys 2020 i suposaran un canvi radical en la indústria de l'energia.
• Aquests micro-reactors són sistemes senzills que es poden construir en pocs dies a una fàbrica i ser transportats fàcilment per camions, vaixells o avions arreu del món. Són petits, però ofereixen una gran potència: una sola unitat pot generar d'1 a 10 MW de potència.

Tenint en compte que el pressupost del projecte Pele (cf. 2) no em sembla extraordinari -conec moltes empreses privades a Suïssa que tenen liquiditats suficients per cobrir-lo de sobra-, la meva opinió personal és que l'objectiu principal d'aquest projecte deu ser el de poder desplegar els primers prototips de micro-reactors nuclears comercials a una de les immenses bases que l'exèrcit nord-americà te arreu del món. Una base que estigui suficientment aïllada i tancada a cal i canto, on es pugui procedir en secret a tota mena de tests d'operació i manteniment els micro-reactors abans de la seva futura comercialització.

Malgrat les astracanades de Trump de cara a la galeria amb el carbó i la producció d'hidrocarburs per la tècnica del fracking, hi ha un mercat per la producció d'energia amb zero emissions i podria arribar a pensar que els USA no el volen perdre. El problema és que no puc deixar de recordar un article publicat al prestigiós magazín Phys.org en 2011 (10):

Al ritme actual del consum d’urani amb reactors convencionals, el subministrament mundial d’urani viable, que és el combustible nuclear més comú, durarà 80 anys. Escalant consum fins a 15 TW, el subministrament viable d’urani tindrà una durada inferior a 5 anys. (L'urani viable és l'urani que existeix en una concentració de mineral prou elevada perquè l'extracció del mineral estigui justificada econòmicament.)

A la imatge dels trens d'alta velocitat a Espanya, o del transvasament d'aigua del Rhône per Catalunya, també podria ser que el negoci no estigui en la utilitat de la cosa sinó en la subvenció publica i la venda del producte. O pot ser que estiguin treballant sobre una tecnologia revolucionària de la qual no he pogut llegir gran cosa (11). Com ara mateix tinc el cap en altres coses i no tinc gens de pressa, puc esperar uns anys per saber de què va tot plegat.

---

1. L'armée US mise sur des miniréacteurs nucléaires, 20minutes.ch, 10.03.2020
2. Wikipedia: Pele
3. Veure The defrosting of a military base: Camp Century, publicat en aquest blog el passat 05.03.2020
4. Rod Adams: Project Pele – Part II. Enabling technologies, Atomic Insights, 20.04.2019 
5. Veure Nuclear fusion could be soon a reality ... really? (2/2), publicat en aquest blog el passat 26.03.2018
6. Patricia Zengerle: With eye on Afghanistan talks, Trump vows to stop 'endless wars', Reuters, 06.02.2019
7. Luke Dormehl: Someone just uploaded open-source nuclear power plant blueprints to the web, Digital Trends, 05.03.2020 || Comment construire votre propre centrale nucléaire?, Slate.fr, 11.03.2020
8. Veure Akademik Lomonosov and portable nuclear power plants i Akademik Lomonosov - more seriously now, publicats respectivament el 08.05.2018 i el 10.05.2018
9. The BIG Potential for Nuclear Microreactors, Office of Nuclear Energy, 15.05.2019
10. Lisa Zyga: Why nuclear power will never supply the world's energy needs, Phys.org, 11.05.2011
11. Reactores nucleares para la Luna y Marte, BBC Mundo, 29.08.2011

Oh My God !

El lunes la clase obrera vuelve al tajo. Para que gane la banca cuatro millones de trabajadores se jugarán su salud y pondrán en riesgo la de sus familias. Todo por garantizar los dividendos de Ana Patricia y los suyoshttps://t.co/HvTpQj55qK

— Coordinadora 25S (@Coordinadora25S) April 10, 2020

the killer rabbit of caerbannog

Monty Python and the Holy Grail: The Killer Rabbit of Caerbannog, Youtube

Amb el confinament d'enguany no podreu fer-ho. Però si l'any vinent us arriba de sortir el diumenge abans de Pasqua (o el dia de Pasqua) amb la canalla a collir els ous del conill de Pasqua ... Pareu molt de compte per l'amor de 10!

the bridge of death

Monty Python and the Holy Grail. The Bridge of Death, Youtube, Nagumi TV

Avui és un dia en el qual molts cristians s'interroguen sobre alguns dels aspectes claus de les seves creences.

La meva mare em va aconsellar des de molt petit a no fer preguntes per les quals no conegués abans la resposta. Mai no vaig acabar d'entendre quin era l'interès d'aquest consell fins que vaig veure l'escena del Bridge of Death.

marea - como el viento de poniente

Marea - Como el viento de poniente, Youtube, 20.02.2011

@daveguasch

No sé si a tu et passa el mateix. Però els anys passen i cada cop que sento "Como el viento de poniente", del grup navarrès Marea, em segueix emocionant tant com el primer dia que el vaig sentir.

Si t'agrada el vídeo, millor. En realitat l'he escollit per la qualitat de l'àudio. La lletra de Kutxi Romero és tan brutal que no poder escoltar-la clarament per culpa d'un directe mal gravat m'hauria sabut molt de greu. Publicar-lo justament avui, és un plus.

Ara deixa'm tancar aquesta entrada amb un tema que segurament no és el millor de la banda. Però per allò de què mai hem d'oblidar d'on venim i els llocs no responen sempre a la imatge que tenim d'ells, m'agradaria proposar-te un vídeo brutal rodat per Ander Shinova a Berriozar, el poble d'on és originaria la banda i que els va dedicar el nom d'una plaça.

Després de veure les imatges del vídeo, les cases del poble, els seus habitants, l'idioma i l'accent de Kutxi Romero (veure Sínkope 16.03.2020) si m'haguessin dit que han rodat aquest clip a alguna zona de Nou Barris o a alguna ciutat del cinturó de Barcelona o del Vallès no tindria cap problema en creure-m'ho. Però és quan em passo per Wikipedia i dono un cop d'ull als resultats de les municipals de Berriozar que veig que les coses són diferents. Potser aquest vídeo et canviï dues o tres idees. O potser no.

Marea - El temblor (Videoclip Oficial), Youtube

for those who still don't understand ... ...

energia solar - aplicacions pràctiques

Modèle à suivre: un parking recouvert d’une installation solaire, ABB Automatisation Industrielle 4|2019

@daveguasch

Avui m'agradaria presentar-te una instal·lació fotovoltaica amb una superfície equivalent a 1,3 camps de futbol que una gran cadena de distribució suïssa ha instal.lat a un dels seus centres comercials del cantó de Vaud.

Segons les estimacions, aquesta instal·lació produirà 1,8 milions de KWh d'electricitat a l'any. Durant els horaris d’obertura del centre comercial, la producció es destinarà a alimentar les 22 botigues i espais de restauració, a l'enllumenat i la climatització de l'edifici (refrigeració / calefacció/ ventilació),  les càmeres frigorífiques, etc. Quan el centre estigui tancat, diumenges i festius, la major part d'aquesta producció s’injectarà a la xarxa elèctrica.

Com pots veure a la imatge un altre dels punts forts d'aquesta instal·lació és que està pensada perquè els clients l'utilitzin per protegir els seus vehicles mentre fan les seves compres: del sol en estiu, però també de la pluja o la neu en hivern.

Des del punt de vista tècnic, una de les característiques més interessants d'aquesta instal·lació és el fet d'estar equipada d'un inversor central únic a Suïssa, basat en un sistema existent de 2 MW dissenyat per a classes de potència més elevades.

Els mòduls fotovoltaics produeixen electricitat amb corrent directe. Tanmateix, com la nostra xarxa funciona amb corrent altern, la instal·lació necessita un inversor per dur a terme la transformació.

En dies assolellats, és possible assolir una producció màxima d'1,6 MW. L'inversor central s'ocupa de transformar el corrent directe en altern i d'enviar-lo a un transformador que connecta la instal·lació a la xarxa de mitja tensió.

En instal·lacions fotovoltaiques més petites, sovint s’utilitzen múltiples inversors en sèrie, en lloc d’un gran inversor central.  Hom va considerar què, per aquest tipus d'instal·lació, un inversor central era molt més avantatjós, més eficient i més robust. Per exemple, representa un important estalvi de temps durant el manteniment.

Ja en un altre terreny, afegir que si vols més informació sobre el finançament del cost de la construcció i del manteniment d'aquest tipus d'instal·lació, del preu de l'electricitat injectada a la xarxa, un xic més d'informació tècnica sobre el control centralitzat d'aquest nou model d'inversor. etc. pots trobar més informació a l'edició del 4at trimestre del 2019 del magazín d'ABB

Modèle à suivre: un parking recouvert d’une installation solaire, ABB Automatisation Industrielle 4|2019

je rêvais d'un autre monde ...

Téléphone - Un autre monde (Clip officiel), Youtube

Just dos anys abans que la banda es separés, Téléphone va treure aquest tema enguany farà 36 anys. 

one million guitars

Boston Jewish Film: East Jerusalem/West Jerusalem Trailer, Youtube, 13.09.2015

@daveguasch

Intro
David Broza (1) (2) és un músic israelià que va néixer el 1955 a Haifa (Israel). Va passar la seva infància al Regne Unit i la seva adolescència a Madrid (3), on va seguir els estudis a una escola privada britànica abans d'incorporar-se per fer el seu servei militar a Israel. El seu avi va ser un dels fundadors d'un assentament cooperatiu: Neve Shalom / Wahat al-Salam (4), on conviuen jueus i àrabs israelians que intenten demostrar des del 1969 que els dos pobles poden viure junts i pacíficament (5).

En 2013, Broza va reunir durant 8 dies a un estudi de gravació de Jerusalem Est músics jueus i àrabs israelians, com ara Shaa'nan Streett of Hadag Nahash i Mira Awad. També àrabs palestinencs com el duo de rap G-Town. El resultat va ser un àlbum i un documental produïts per Steve Earle (6): East Jerusalem/West Jerusalem (7), amb una col·lecció de tretze cançons que barregen cultures, idiomes i estils en una potent declaració sobre col·laboració i convivència. El vídeo amb què he obert aquest article és un trailer d'aquest documental.

One Million Guitars
Un dia, mentre Broza caminava per un carrer de New York, el va aturar un empresari israelià que ha fet fortuna amb les noves tecnologies: Edo Segal. Segal va dir-li que havia vist el documental i que l'havia emocionat molt: en particular l'escena on es veu a Broza ensenyant música a 50 nens d'un barri de Jerusalem Est. Va dir-li: "Hauries de regalar guitarres als nens" i va afegir: "I jo puc ajudar-te!". Sense conèixer-se de res, van anar a beure un cafè i tots dos es van adonar que la idea tenia un potencial molt gran. Segal va convocar a un advocat per ajudar-los a crear una organització sense ànim de lucre i va suggerir que la nomenessin: One Million Guitars (8) (9).

Broza i un fabricant de guitarres de Tel Aviv van dissenyar unes guitarres robustes, amb un mànec fi adaptat als dits petits dels nens i una boca a la caixa en forma de cor que representa el logotip d'One Million Guitars. Només hi ha una condició perquè els nens es quedin amb la guitarra: han de finalitzar dos anys de classes a l'escola.

En els últims dos anys, i associat a altres com Little Kids Rock a New York o Guitars in the Classroom a San Diego, One Million Guitars ha distribuït guitarres a unes 3.300 escoles en 43 estats dels USA.

A Israel el programa només ha arribat per ara a cinc escoles, entre elles una que es troba en un poblet de beduïns al nord del país. Però estan rebent demandes de directors d'escoles que volen que One Million Guitars arribi als seus establiments.

Segons Broza, la iniciativa es pot estendre a altres països, com ara Etiòpia. Car, on vulgui que es trobin, els nens reben una contrasenya per accedir a un canal de YouTube que els indica com poden practicar des de casa. I això facilita la futura comunicació entre tots els grups d'alumnes on vulgui que es trobin.

Un apunt molt personal per acabar
Quan veig el nombre d'escoles nord-americanes on Broza ha distribuït les guitarres i el comparo amb el nombre d'escoles israelianes o palestinianes, em demano que vaig entendre malament de la seva conversa amb Segal. Altrament, imagino que Broza i els seus espònsors tenen en compte que a l'escola ha d'haver-hi almenys un mestre capacitat per donar cursos de guitarra. I, a menys que estiguin coordinats amb els activistes de One Laptop per Child (10) o esponsoritzats per Samsung (11), no veig com els nens de certs països podran connectar-se a les classes de Youtube si no tenen accés a l'electricitat i a un ordinador. Tenir un accés decent i a bon preu a Internet, ja seria un plus, clar. Ho dic perquè, de vegades, quan la gent que ha tingut de tot a la vida es dedica a crear ONG's, hi ha detalls en què no cauen.

i24NEWS English: Israeli Superstar Brings One Million Guitars to Disadvantaged Kids, Youtube, 15.01.2020

---

1. David Broza: Home page; Youtube;
2. Wikipedia: David Broza [en] [fr] [es] [ca], com no vivim a un país antisemita, t'aconsello veure les versions en anglès o francès. 
3. Apart de cantar en hebreu, àrab i anglès, Broza també ho fa en espanyol. Gran admirador de Joan Manuel Serrat, amb qui ha participat en alguns concerts, també canta alguns dels seus temes en espanyol i traduïts a l'hebreu. A Youtube pots trobar uns quants vídeos que ho confirmen.
   
4. Neve Shalom: Home page; Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
5. Veure també Porteurs d'espoir - Jane Schinasi, publicat en aquest blog el 28.12.2018
6. Veure Steve Earle, The Dukes and ... Willie Nelson!, publicat en aquest blog el 31.07.2019
7. Viceversa Films: East Jerusalem/West Jerusalem
8. Abigail Klein Leichman: ¿Por qué un músico de Israel les regala guitarras a los niños?, Israel21c, 01.03.2020
9. One Million Guitars: Home page, Facebook
10. One Laptop per Child: Home Page, Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Pablo Espeso: El ordenador de los 100 dólares podrá ser cargado con una manivela cuerda, Xataka, 26.07.2006 || Evan Blass: OLPC will be powered by pulling a string, engadget, 24.07.2006
11. Kote Puerto: Portátiles que se alimentan de energía solar, una idea de Samsung para África, Xataka, 15.05.2011

fes-te un favor, fes-me un favor ...

L’autoverificador: com identificar informacions falses

@daveguasch

Amb la millor voluntat del món, hi ha gent que m'està enviant una pila de "coses" que han estat creades per generar un ambient de mal rollo en un moment en què molta gent s'està deixant literalment la vida per solucionar un problema que ningú, insisteixo, ningú ni enlloc, ha demostrat estar preparat per fer-li front (1).

Fa uns dies vaig llegir al compte de Fernando Aranguren un tweet que em va agradar, que subscric i que he decidit practicar:

AVISO: Llevo tiempo bloqueando de forma aleatoria cuentas fachas, sembradoras de odio y propagadoras de bulos que socavan la convivencia. Desde hoy, además, dejaré de seguir a aquellos que las siguen. No puedo ir avisando uno por uno. Algunas sorpresas son bien dolorosas.

Per si no queda prou clar el que és un fake, fem-nos un favor. No enviem res que no estigui signat. Si ens han enviat alguna "cosa" sense cap signatura ni cap font fiable, una "cosa" que és super secreta i cap govern no vol que se sàpiga, fem-li un favor al seu autor i no la difonguem perquè segueixi sent un secret ben guardat. Si algú té un conegut que té un cosí, un veí o un amic que li ha explicat alguna "cosa" de natura a fer caure qualsevol govern, no permetem que la "cosa" surti de l'àmbit confidencial, no sigui que la NASA estigui espiant amb els seus làsers i el seu conegut acabi a Guantànamo.

Si malgrat tot, encara queden dubtes sobre què és un fake, podem seguir les indicacions de L’autoverificador de media.cat (2), o la Guia bàsica per identificar fakes de la BBC (3), La caixa d'eines de verificació de notícies de Maldita.es (4) o donar-li un cop d'ull a la pàgina de First Draft en espanyol (4).

Si la "cosa" no ve d'un conegut i té el seu origen en un diari de qualsevol caverna mediàtica i no està signada, o ho està per algun periodista que, segons el dia, és expert en virologia, en tractament d'epidèmies o en macroeconomia. Si a qui m'envia la "cosa" no li posa cap problema que punxant l'enllaç em faci participar en el finançament d'aquell medi via la publicitat que generarà la meva visita. Just afegir que, per més que cridin a la barra, als bars no escolto mai les converses que no m'interessen, i no pago mai cafès que no m'he de beure. 

Reconec que tinc un problema personal. El de creure que només s'equivoquen aquells que fan coses. Els insults gratuïts d'aquells que ni les fan, ni presenten cap idea o raonament per fer-les millor o de manera diferent, amb una reflexió de la qual no demano més que una mica de sentit comú i saber en quines fonts basen el seu raonament, tampoc m'interessen excessivament.

Al principi pot semblar complicat però, a la llarga, tothom surt guanyant, t'ho asseguro. I, si no ho vols fer per tu, per favor, fes-ho per mi.

---

1. Podria mencionar les instàncies administratives on es trobava la responsabilitat de la salut abans que la centralitzés el govern espanyol. Però no seria just, perquè ni tan sols els experts havien vist arribar el que ens ha caigut al damunt. R. Romar: Antoni Trilla: «Es una locura, con el coronavirus se están montando unas bolas espectaculares», La Voz de Galicia, 16.02.2020
2. Victòria Oliveres: L’autoverificador: com identificar informacions falses, media.cat, 13.03.2020
3. Juliana Gragnani: Guía básica para identificar noticias falsas (antes de mandarlas a tus grupos de WhatsApp), BBC News, 18.09.2018
4. Educación: la caja de herramientas de verificación para que no te la cuelen, Maldito Bulo, maldita.es,28.11.2018
5. Recopilación de noticias y recursos de verificación esenciales para periodistas, First Draft

diana fankhauser: la lutte des femmes

diana fankhauser: la lutte des femmes

@daveguasch

L'agost del 2016 et parlava de la Fête fédérale de lutte suisse et des jeux alpestres (1) i d'un esport que al nostre país atreu molta més gent que el futbol: La lutte suisse ou Schwingen (2). Un esport del qual et deia que adorava el bon rollo que hi ha tant entre els atletes com entre el públic.

Avui m'agradaria compartir amb tu un documental encisador d'una emissió que adoro: Passe-moi les jumelles (3), que la RTS va emetre el passat 27 de març: Lutteuse. Un documental sobre Diana Fankhauser, el Schwingen i altres aspectes del nostre país que no sempre són coneguts a l'estranger

La història de Diana Fankhauser, una jove que ha seguit una tradició familiar iniciada per la seva mare i dues tietes, i s'ha convertit en una apassionada lluitadora de Schwingen. Amb 23 anys, Diana es desplaça pel país i s’entrena incansablement per progressar en un esport on les nocions de respecte i la tradició són essencials.

---

1. Fête fédérale de lutte suisse et des jeux alpestres, publicat en aquest blog el 28.08.2016 (recomanat veure'l amb el navegador del teu ordenador)
2. Wikipedia: Schwingen [en] [fr] [es] [ca]
3. Passe-moi les jumelles, RTS Radio Télevision Suisse

lenny bruce - how to talk dirty and influence people

L'any passat vaig publicar un article sobre el polèmic Lenny Bruce (1) que potser encara recordes. Aprofitant que avui és l'1 d'abril i crec que certes coses estan encara permeses, m'agradaria compartir amb tu un extracte que tenia entre les notes del llibre: Cómo ser grosero e influir en los demás (2). Te'l passo en la seva traducció a l'espanyol. Just recorda que aquestes línies daten del 1967:

En el futuro la marihuana será legal, porque todos los estudiantes de Derecho que ahora fuman hierba algún día se convertirán en congresistas y la legalizarán para protegerse a sí mismos.

No te puedes creer cuánta gente fuma hierba. Si alguien de los que leen esto quiere convertirse en alcalde, créeme, ahí hay un voto amplio, intacto. Por supuesto, nadie quiere ser el alcalde-marihuana, así que habría que hacer una declaración trampa, del tipo: "Los niños tullidos católicos judíos en memoria de la guerra en que murieron por la ley que legaliza la marihuana".

Al igual que el ginecólogo que finge que "A mí no me afecta, lo veo todo el tiempo", hay innumerables cantidades de hombres y mujeres y estudiantes universitarios por todo el país que juegan al juego de "Tú lo sabes y yo lo sé, pero ambos nos haremos los suecos" con la gente del papel de liar Zig-Zag.

Y, sin embargo, en este mismo momento, hay ciudadanos norteamericanos en prisión ¿por qué? Por fumar flores. (La marihuana es la flor seca de la planta del cáñamo.)

Yo no fumo hierba y estoy encantado porque así puedo defenderlo sin tener que ofrecer demasiados alegatos. La razón por la que no fumo es porque propicia las ideas y aumenta las sensaciones… y ya tengo yo bastante mierda rondándome la cabeza sin necesidad de fumar hierba.

---

1. Lenny Bruce, publicat en aquest blog el passat 13.08.2019
2. Lenny Bruce: Cómo ser grosero e influir en los demás. Memorias de un bocazas (How to Talk Dirty and Influence People, 1967)