| Universo Recóndito - 6 especies humanas que compartieron el mundo, YouTube, 08.11.2023 |
Friday, May 17, 2024
6 especies humanas que compartieron el mundo
Thursday, May 16, 2024
història del poblament dels estats units 1790-2010
200 years of U.S. population density pic.twitter.com/ceftqcb3MZ
— Historic Vids (@historyinmemes) January 3, 2024
Wednesday, May 15, 2024
first studebaker electric (1902)
 |
| source: @slobodan_ukic |
El passat mes de febrer vaig publicar un post on et presentava un vehicle elèctric fabricat a principis del segle XX: el Baker Coupé del 1913 (1).
El passat 11.04.2024, l'Enric va enviar-me la fotografia amb què he obert el post d'avui: el primer Studebaker elèctric, fabricat el 1902. Vaig intentar trobar la font d'aquesta imatge per recerca inversa amb Google i Tineye, però només la vaig trobar amb el primer cercador al compte Twitter d'un senyor que viu a Belgrad.
L'Enric és un amic, però també el veí que tenia al pis de dalt quan vivia a Barcelona. Cada dia ens enviem almenys un missatge al matí i al vespre. I, junt amb els missatges, sempre ens enviem alguna altra cosa. Compartim doncs moltes coses, però quan vaig rebre aquesta foto, vaig començar a demanar-me si no tenim també un petit grau de comunicació telepàtica.
Ho dic perquè, la nit abans de rebre aquesta imatge, havia estat llegint un vell article que explicava que no hi havia res de nou en les discussions entre els partidaris dels vehicles propulsats per motors d'explosió i els partidaris dels motors elèctrics (2). L'article presenta bàsicament les opinions d'ambdós bàndols a principis del segle XX i què va motivar a John M. Studebaker a fabricar els seus vehicles elèctrics: Els cotxes amb motor de gasolina són bruts, perillosos i sorollosos, fan pudor i s'avarien en el pitjor moment possible.
Avui, fins i tot aquells que un dia van conduir un Biscúter (3) ho han oblidat, però a principis del segle XX, quan el cotxe amb motor d'explosió estava en els seus inicis, eren molt difícils de conduir, feien molt de soroll, desprenien uns fums molt nocius i, el sol fet d'arrencar el motor, no era gens evident i podia fins i tot provocar lesions musculars.
A l'època en què la fabricació de vehicles amb motor d'explosió estava en els seus inicis, no hi havia sortidors de gasolina per tot arreu: crec que val la pena recordar que Bertha Benz va tenir la gran sort de trobar una farmàcia al poble on el seu vehicle es va quedar sense combustible per poder seguir amb el seu històric viatge de prova amb el Benz Patent Motorwagen (4).
Studebaker lliurava els seus vehicles amb un cable de més de 4 m per la càrrega de les seves bateries, però hom havia d'adquirir un dispositiu anomenat rectificador, car les centrals elèctriques produïen corrent altern i les bateries necessitaven corrent continu. A més a més, l'amperatge disponible a les cases en aquella època no és exactament el mateix que tenim avui dia. Però, com veurem més endavant, si hom vivia a New York, aquest era un problema que es podia resoldre fàcilment.
Un dels paràgrafs de l'article que més em va cridar l'atenció és aquell on diu que: Els actuals col·leccionistes d'automòbils encara gaudeixen de la durabilitat dels cotxes elèctrics. Fins i tot després de molts anys, pots posar una bateria, inflar els pneumàtics i probablement ja estàs a punt per engegar el cotxe. Comparativament, posar en marxa un cotxe de gasolina que fa temps que no has utilitzat no és tan fàcil com ho és fer-ho amb un elèctric.
Vaig fer una recerca a Google i vaig trobar el vídeo que pots veure al damunt i que et recomano veure, si més no per comparar-lo amb el que hem vist precedentment. Un vídeo on Dennis Gage, un Youtuber apassionat pels vehicles clàssics, entrevista a Jay Leno, probablement el més important col·leccionista d'automòbils del món (5).
Durant aquesta entrevista, Jay Leno ens presenta un vehicle de la seva col·lecció: un Baker Electric de 1909. Segon ell, un dels cotxes més revolucionaris que mai s'han construït, el que no obsta perquè la seva estètica que li recordi sempre a la d'una vella cabina telefònica amb rodes.
El primer que Jay Leno destaca d'aquest vehicle és que és l'únic de la seva extensa col·lecció que no ha necessitat mai cap treball de manteniment. No ha hagut de fer-li mai ni la pintura ni cap mena de reparació o canvi de peces. També destaca la seva acceleració instantània, pel fet que el seu par motor màxim està disponible des de zero revolucions (6). Però això és quelcom que gairebé tothom sap d'ençà que era petit i va conduir per primer cop un auto de xoc (7).
Un altre punt molt i molt interessant evocat per Jay Leno és que aquell Baker Electric de 1909 estava equipat amb una bateria de níquel-ferro fabricada per Thomas Edison. Una bateria increïblement resistent que podia carregar dues vegades més ràpid que les bateries de plom i àcid, i que permetia duplicar l'autonomia dels vehicles elèctrics. Una bateria que només necessitaven una neteja, afegir aigua destil·lada, i funcionava durant dos o tres anys com si fos nova, amb una vida útil d'entre 25 a 40 anys !!!
Sobre la història d'aquell vehicle elèctric a principis del segle XX i del perquè aquella revolució tecnològica no va tenir l'èxit comercial que hom podia imaginar, Jay Leno explica quelcom que no havia llegit mai abans enlloc: quelcom que té a veure amb el sexisme i que no t'hauries de perdre. No sigui que, també avui, creiem que estem parlant de tecnologies, quan en realitat altres estan pensant en altres coses.
El passat 11.04.2024, l'Enric va enviar-me la fotografia amb què he obert el post d'avui: el primer Studebaker elèctric, fabricat el 1902. Vaig intentar trobar la font d'aquesta imatge per recerca inversa amb Google i Tineye, però només la vaig trobar amb el primer cercador al compte Twitter d'un senyor que viu a Belgrad.
L'Enric és un amic, però també el veí que tenia al pis de dalt quan vivia a Barcelona. Cada dia ens enviem almenys un missatge al matí i al vespre. I, junt amb els missatges, sempre ens enviem alguna altra cosa. Compartim doncs moltes coses, però quan vaig rebre aquesta foto, vaig començar a demanar-me si no tenim també un petit grau de comunicació telepàtica.
Ho dic perquè, la nit abans de rebre aquesta imatge, havia estat llegint un vell article que explicava que no hi havia res de nou en les discussions entre els partidaris dels vehicles propulsats per motors d'explosió i els partidaris dels motors elèctrics (2). L'article presenta bàsicament les opinions d'ambdós bàndols a principis del segle XX i què va motivar a John M. Studebaker a fabricar els seus vehicles elèctrics: Els cotxes amb motor de gasolina són bruts, perillosos i sorollosos, fan pudor i s'avarien en el pitjor moment possible.
Avui, fins i tot aquells que un dia van conduir un Biscúter (3) ho han oblidat, però a principis del segle XX, quan el cotxe amb motor d'explosió estava en els seus inicis, eren molt difícils de conduir, feien molt de soroll, desprenien uns fums molt nocius i, el sol fet d'arrencar el motor, no era gens evident i podia fins i tot provocar lesions musculars.
| Milo Farms - 1915 Model T Start and Drive, YouTube, 12.06.2023 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.John M. Studebaker comparava la complexitat de fer arrencar un d'aquells vehicles amb la simplicitat de la tecnologia que utilitzaven els seus vehicles: als primers cotxes elèctrics, hom pujava, accionava un interruptor i no havia de fer res d'altre que donar potència per posar-lo en moviment. El motor elèctric no tenia cap misteri: Westinghouse feia temps que fabricava aquells motors i les bateries estaven àmpliament disponibles a través de diversos proveïdors.
A l'època en què la fabricació de vehicles amb motor d'explosió estava en els seus inicis, no hi havia sortidors de gasolina per tot arreu: crec que val la pena recordar que Bertha Benz va tenir la gran sort de trobar una farmàcia al poble on el seu vehicle es va quedar sense combustible per poder seguir amb el seu històric viatge de prova amb el Benz Patent Motorwagen (4).
Studebaker lliurava els seus vehicles amb un cable de més de 4 m per la càrrega de les seves bateries, però hom havia d'adquirir un dispositiu anomenat rectificador, car les centrals elèctriques produïen corrent altern i les bateries necessitaven corrent continu. A més a més, l'amperatge disponible a les cases en aquella època no és exactament el mateix que tenim avui dia. Però, com veurem més endavant, si hom vivia a New York, aquest era un problema que es podia resoldre fàcilment.
| MyClassicCarTV - Jay Leno's Baker Electric Car, YouTube, 26.11.2012 |
Un dels paràgrafs de l'article que més em va cridar l'atenció és aquell on diu que: Els actuals col·leccionistes d'automòbils encara gaudeixen de la durabilitat dels cotxes elèctrics. Fins i tot després de molts anys, pots posar una bateria, inflar els pneumàtics i probablement ja estàs a punt per engegar el cotxe. Comparativament, posar en marxa un cotxe de gasolina que fa temps que no has utilitzat no és tan fàcil com ho és fer-ho amb un elèctric.
Vaig fer una recerca a Google i vaig trobar el vídeo que pots veure al damunt i que et recomano veure, si més no per comparar-lo amb el que hem vist precedentment. Un vídeo on Dennis Gage, un Youtuber apassionat pels vehicles clàssics, entrevista a Jay Leno, probablement el més important col·leccionista d'automòbils del món (5).
Durant aquesta entrevista, Jay Leno ens presenta un vehicle de la seva col·lecció: un Baker Electric de 1909. Segon ell, un dels cotxes més revolucionaris que mai s'han construït, el que no obsta perquè la seva estètica que li recordi sempre a la d'una vella cabina telefònica amb rodes.
El primer que Jay Leno destaca d'aquest vehicle és que és l'únic de la seva extensa col·lecció que no ha necessitat mai cap treball de manteniment. No ha hagut de fer-li mai ni la pintura ni cap mena de reparació o canvi de peces. També destaca la seva acceleració instantània, pel fet que el seu par motor màxim està disponible des de zero revolucions (6). Però això és quelcom que gairebé tothom sap d'ençà que era petit i va conduir per primer cop un auto de xoc (7).
 |
| Bateries de níquel-ferro de la marca Exide, desenvolupades originalment el 1901 per Thomas Edison. Exide va adquirir l'Edison Storage Battery Company el 1972 i va fabricar aquest tipus de bateries fins al 1975. Foto feta al Thomas Edison National Historical Park a West Orange, Nova Jersey. Font: User:z22 — Travail personnel, CC BY-SA 3.0 |
Un altre punt molt i molt interessant evocat per Jay Leno és que aquell Baker Electric de 1909 estava equipat amb una bateria de níquel-ferro fabricada per Thomas Edison. Una bateria increïblement resistent que podia carregar dues vegades més ràpid que les bateries de plom i àcid, i que permetia duplicar l'autonomia dels vehicles elèctrics. Una bateria que només necessitaven una neteja, afegir aigua destil·lada, i funcionava durant dos o tres anys com si fos nova, amb una vida útil d'entre 25 a 40 anys !!!
Si tens un moment, avui o un altre dia, també m'agradaria proposar-te llegir un article molt interessant que la BBC va publicar sobre la bateria de níquel-ferro que Thomas Edison va inventar a principis del segle XX (8). Si aquest article ha retingut el teu interès i en vols saber un xic més, et proposo que li donis un cop d'ull a l'article que Wikipedia dedica a aquesta bateria (9).Tornant a l'entrevista amb Jay Leno, crec que val la pena no oblidar (i comparar amb l'estat actual!) el moment en què Dennis Gage i Jay Leno recorden quelcom de molt interessant: a principis del segle XX hi havia almenys 15.000 estacions de càrrega per vehicles elèctrics arreu de New York!
La recerca en el domini de les bateries és molt intensa i no hi ha dia que no aparegui a les publicacions científiques una nova descoberta, documentada en un llenguatge que només és apte pels experts, que els periodistes científics no sempre arriben a traduir correctament i, sovint, acaben per enredar més que informar.
Trobar articles que tothom pugui comprendre no és fàcil. Però si encara tens temps i segueixes interessat pel tema, et proposo que li donis un cop d'ull a un article de Jonathan Schramm actualitzat en novembre del 2023 (10). Llegeix amb atenció el curt paràgraf que dedica a les bateries LFP (liti-fer-fosfat), perquè les retrobaràs a la Road Map que Toyota va publicar en setembre del 2023 (11), unes bateries que Toyota preveu fabricar entre 2026-2028 i que, amb una càrrega ràpida de 20 minuts, tindrien una autonomia de més de 1.000 km.
Sobre la història d'aquell vehicle elèctric a principis del segle XX i del perquè aquella revolució tecnològica no va tenir l'èxit comercial que hom podia imaginar, Jay Leno explica quelcom que no havia llegit mai abans enlloc: quelcom que té a veure amb el sexisme i que no t'hauries de perdre. No sigui que, també avui, creiem que estem parlant de tecnologies, quan en realitat altres estan pensant en altres coses.
- Veure The baker electric car, publicat en aquest blog el 05.02.2024
- Adam Wernick; Christopher Intagliata: The battle between gas and electric cars isn’t new, The World, 16.10.2014
- Wikipedia: Biscúter [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Bertha Benz, publicat en aquest blog el 07.09.2023
- Edward Jones: Jay Leno’s Car Collection, duPont Registry, 03.01.2024
- ¿Los eléctricos son potentes? Hyundai, 07.10.2021
- Wikipedia: Bumper cars [en] [fr] [es] [ca]
- Allison Hirschlag: La increíble batería inventada hace 120 años que puede revolucionar la producción energética, BBC News Mundo, 21.03.2021
- Wikipedia: Nickel–iron battery [en] [fr] [es] [ca]
- Jonathan Schramm: L’avenir du stockage d’énergie - Technologie des batteries à l’échelle industrielle, Securities.io, 30.11.2023
- Toyota sets out advanced battery technology roadmap, 14.09.2023
Tuesday, May 14, 2024
va de cinema - operadors de càmera
Perfectly stabilized camera on a drone using a gimbal system
— Visionaledge (@Visionaledge) February 8, 2024
📹 profly_cinema pic.twitter.com/OhaEbafghn
Hi ha films amb els quals ens quedem bocabadats quan veiem les seves imatges d'acció. De vegades, pensem que són el resultat del treball dels drons, però sense ni tan sols imaginar que aquests poden amagar proeses tecnològiques com el Gimbal System (1) que pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.
De vegades també ens quedem impressionats amb les imatges que ens presenten proeses esportives, sense ni tan sols imaginar que darrere de la càmera hi ha un operador que està fent una proesa que supera de llarg aquella que el film ens està presentant.
De vegades, també ens impressionem amb les accions espectaculars que realitzen els especialistes que doblen als protagonistes, i oblidem la feina feta pels operadors de càmera que les han filmat.
Quan s'acaba el film, sovint recordem la interpretació dels actors, el treball dels guionistes o la qualitat de la seva direcció. Rarament, pensem en aquells que s'han jugat la pell per enregistrar les imatges que tant ens han impressionat. Tanmateix, també és veritat que als crèdits que apareixen al final del film no és gens fàcil trobar-los.
De vegades també ens quedem impressionats amb les imatges que ens presenten proeses esportives, sense ni tan sols imaginar que darrere de la càmera hi ha un operador que està fent una proesa que supera de llarg aquella que el film ens està presentant.
Les caméramans de sports extrêmes sont également des skieurs d'exception @LeContempIateur pic.twitter.com/W2HNoWKXaO
— L'important (@Limportant_fr) February 5, 2024
De vegades, també ens impressionem amb les accions espectaculars que realitzen els especialistes que doblen als protagonistes, i oblidem la feina feta pels operadors de càmera que les han filmat.
Pequeño tributo a los operadores de cámara que realizan un trabajo increíble y muchas veces invisible.
— Jose (@joseluisrubin) January 24, 2024
Buenos días! ☕ pic.twitter.com/NCUoBKq7tO
Quan s'acaba el film, sovint recordem la interpretació dels actors, el treball dels guionistes o la qualitat de la seva direcció. Rarament, pensem en aquells que s'han jugat la pell per enregistrar les imatges que tant ens han impressionat. Tanmateix, també és veritat que als crèdits que apareixen al final del film no és gens fàcil trobar-los.
- Jonathan Strickland: What is a gimbal and what does it have to do with NASA?, How Stuff Works, 30.11.2023
Sunday, May 12, 2024
intel·ligència artificial i alarma social
| Bloomberg Originals - How Internet Sleuths Can Find Your Exact Location by a Single Photo, YouTube, 08.03.2023 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Segurament has utilitzat Google StreetView més d'un cop. Més enllà de la seva utilitat per orientar-te a una ciutat que no coneixes gaire, també és una eina que et permet viatjar gairebé arreu del món sense moure't de casa.
En desembre del 2023, tres estudiants de la Stanford University (California, USA) es van inspirar en aquell joc per desenvolupar una aplicació d'intel·ligència artificial que afirma poder geolocalitzar un individu a partir d'una foto, independentment del lloc del món on aquesta s'hagi fet, gràcies als elements visibles al voltant o al rerefons de la imatge, que el sistema creuarà amb el contingut de la informació de les aproximadament 500.000 imatges emmagatzemades per Google Street View.
Alguns articles publicats a la premsa (2) afirmaven que aquest sistema d'intel·ligència artificial, PIGEON (abreviació de Predicting Image Geolocations), havia demostrat unes capacitats impressionants: en el 95% dels casos, endevinava el país on es va fer la foto i podia oferir una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta. Seguien amb uns paràgrafs destinats a crear alarma social sobre la intromissió d'aquest sistema en les nostres vides privades. Finalment, hom ens deia que, davant d'aquesta alarma, els tres estudiants van preferir no oferir el seu projecte com a codi obert per tal d'evitar un ús maliciós.
En primer lloc dir que, personalment, una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta d'una foto no em sembla suficient per crear un risc en la vida privada de ningú. En segon lloc, recordar que hi ha un senyor autodidacta que corre per YouTube, que és dona a conèixer com @josemonkey, que es dedica a localitzar gent a partir d'una imatge i té uns quants vídeos on explica la metodologia que segueix per fer-ho: mètodes coneguts de geolocalització i quelcom que hauries de conèixer, l'OSINT.
Com no estic molt segur que els periodistes de qui et parlava hagin sentit mai parlar de l'OSINT, deixa'm compartir unes definicions tallades a cop de destral que, si tens el temps i les ganes, et proposo ampliar amb la lectura dels articles que li dedica Wikipedia (3).
O encara millor, per 4.770 €, pots inscriure't a un Master en Behavioral Data Science (5) on també t'aprendran algunes coses interessants. Tanmateix, després de veure la presentació d'aquest màster a YouTube, potser t'interessi més seguir una formació professional de Tècnic en Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques (a.k.a. lampista) i muntar el teu propi negoci.
Ara seriosament (de veritat creus que parlava de broma?). Geolocalitzar una foto pot ser fàcil. Ho pots comprovar al vídeo de Hannah Fry amb què he obert el post d'avui. Hannah, que és matemàtica, et dona algunes pistes sobre el que podria ser un procés intuïtiu de geolocalització.
Tanmateix, si has participat en alguna videoconferència amb Teams o Zoom amb gent que té com a rerefons del vídeo un munt de roba acumulada damunt d'una cadira i amb un llit per fer, o amb algú que té com a rerefons del vídeo la imatge d'una solitària platja del Carib amb palmeres i aigua turquesa, no descarto que puguis acabar trobant un xic fora de lloc les explicacions de les tècniques de geolocalització que ens explica Hannah.
En realitat, hi ha mètodes molt més senzills per geolocalitzar una foto. Segurament no és el teu cas, però segur que saps d'algú que fa fotos i les puja de manera immediata a Instagram o a FaceBook sense desactivar prèviament l'opció que guarda les coordenades GPS del lloc on ha fet la foto. Jo, per exemple, ho he fet algunes vegades.
A un post que vaig publicar el juny del 2020 et deia que, sovint m'agradava passejar-me amb Google StreetView pels carrers d'Ushuaia (Argentina), una ciutat que es troba a l'extrem austral de Sud-amèrica. Un viatge que començava gairebé sempre a l'aeroport, seguint el passeig Roque Sánchez Galdeano fins a la vila.En aquell post (1) et parlava d'un joc: GeoGuessr, que comença deixant-te a un lloc del món escollit a l'atzar, i has d'identificar on et trobes el més ràpidament que puguis, desplaçant-te amb Google Street View i analitzant les informacions que vas recollint visualment: paisatge, vegetació, llengua i topònims dels panells de senyalització, matrícules dels cotxes, etc.
En desembre del 2023, tres estudiants de la Stanford University (California, USA) es van inspirar en aquell joc per desenvolupar una aplicació d'intel·ligència artificial que afirma poder geolocalitzar un individu a partir d'una foto, independentment del lloc del món on aquesta s'hagi fet, gràcies als elements visibles al voltant o al rerefons de la imatge, que el sistema creuarà amb el contingut de la informació de les aproximadament 500.000 imatges emmagatzemades per Google Street View.
Alguns articles publicats a la premsa (2) afirmaven que aquest sistema d'intel·ligència artificial, PIGEON (abreviació de Predicting Image Geolocations), havia demostrat unes capacitats impressionants: en el 95% dels casos, endevinava el país on es va fer la foto i podia oferir una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta. Seguien amb uns paràgrafs destinats a crear alarma social sobre la intromissió d'aquest sistema en les nostres vides privades. Finalment, hom ens deia que, davant d'aquesta alarma, els tres estudiants van preferir no oferir el seu projecte com a codi obert per tal d'evitar un ús maliciós.
En primer lloc dir que, personalment, una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta d'una foto no em sembla suficient per crear un risc en la vida privada de ningú. En segon lloc, recordar que hi ha un senyor autodidacta que corre per YouTube, que és dona a conèixer com @josemonkey, que es dedica a localitzar gent a partir d'una imatge i té uns quants vídeos on explica la metodologia que segueix per fer-ho: mètodes coneguts de geolocalització i quelcom que hauries de conèixer, l'OSINT.
Com no estic molt segur que els periodistes de qui et parlava hagin sentit mai parlar de l'OSINT, deixa'm compartir unes definicions tallades a cop de destral que, si tens el temps i les ganes, et proposo ampliar amb la lectura dels articles que li dedica Wikipedia (3).
Tant per la Intel·ligència Nacional com pel Departament de Defensa dels EUA, OSINT (abreviació d'Open source intelligence) es defineix com "la intel·ligència produïda a partir d'informació disponible públicament que es recull, s'explota i es difon de manera oportuna a un públic adequat amb el propòsit d'abordar un determinat requisit d'intel·ligència." Per l'OTAN, és la intel·ligència "derivada d'informació disponible públicament, així com d'altres informacions no classificades que tenen una distribució o accés públics limitats".Davant de l'eventualitat que les competències que el senyor @josemonkey et presenta als seus vídeos no t'acabin de fer el pes, sempre pots visitar les pàgines de l'Institut de Formació Contínua-IL3 de la Universitat de Barcelona per confirmar l'interès de l'OSINT (4): com a mínim, coneixeràs l'existència d'algunes eines que probablement no coneixies abans.
O encara millor, per 4.770 €, pots inscriure't a un Master en Behavioral Data Science (5) on també t'aprendran algunes coses interessants. Tanmateix, després de veure la presentació d'aquest màster a YouTube, potser t'interessi més seguir una formació professional de Tècnic en Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques (a.k.a. lampista) i muntar el teu propi negoci.
| Institut de Formació Contínua IL3 - Master Behavioral Data Science IL3-UB, YouTube, 21.02.2022 |
Ara seriosament (de veritat creus que parlava de broma?). Geolocalitzar una foto pot ser fàcil. Ho pots comprovar al vídeo de Hannah Fry amb què he obert el post d'avui. Hannah, que és matemàtica, et dona algunes pistes sobre el que podria ser un procés intuïtiu de geolocalització.
Tanmateix, si has participat en alguna videoconferència amb Teams o Zoom amb gent que té com a rerefons del vídeo un munt de roba acumulada damunt d'una cadira i amb un llit per fer, o amb algú que té com a rerefons del vídeo la imatge d'una solitària platja del Carib amb palmeres i aigua turquesa, no descarto que puguis acabar trobant un xic fora de lloc les explicacions de les tècniques de geolocalització que ens explica Hannah.
En realitat, hi ha mètodes molt més senzills per geolocalitzar una foto. Segurament no és el teu cas, però segur que saps d'algú que fa fotos i les puja de manera immediata a Instagram o a FaceBook sense desactivar prèviament l'opció que guarda les coordenades GPS del lloc on ha fet la foto. Jo, per exemple, ho he fet algunes vegades.
A més, crec que val la pensa recordar que, en les propietats de la foto que has pujat, estan enregistrades, el model del telèfon, l'hora en què has fet la foto (eventualment també l'hora a què l'has modificat), i un munt d'informacions lligades als paràmetres de la càmera del mòbil.Just un apunt sobre el tema de l'alarma social que estan creant les notícies relacionades amb l'ús de les aplicacions lligades a la intel·ligència artificial.
Però resulta que el mòbil va indicant constantment a les antenes de telefonia la seva posició per poder localitzar-lo si algú fa una trucada. I les companyies de telefonia de la majoria de països, com per exemple Espanya (6), estan obligades a guardar aquestes dades (la posició, entre altres) durant molt de temps, per cedir-les a agents que comptin amb una ordre judicial, o no, segons la legislació de cada país.
Encara que hagis desactivat la teva posició en les informacions que guardarà la teva foto. L'hora en què la vas fer es pot creuar fàcilment amb quina era la teva posició a aquella hora que està enregistrada per les companyies de telefonia.
Abans de caure en la paranoia i d'embolicar el mòbil amb paper d'alumini, crec que valdria la pena pensar en totes les aplicacions que has instal·lat. Per començar, el directori d'adreces i la teva agenda. Podem seguir amb les aplicacions que ens envien un codi que ens permet accedir a les coordenades bancàries, a les nostres assegurances o al nostre compte Windows amb Microsoft Authenticator. Els sistemes de pagament de l'estil d'Apple Pay, Google Pay, Samsung Pay, o les targetes de dèbit o de crèdit integrades als mòbils. No tinc ni idea de si a Espanya ja és possible tenir el carnet d'identitat i el carnet de conduir al mòbil, però hi ha països on ja es pot fer (7). També sé de gent que té el codi d'accés al seu apartament al mòbil. Etc., etc.Del que hom parla més aviat poc, és que si un dia el teu mòbil es trenca, el perds, te'l roben ... Pots passar en pocs segons al nivell més baix de la invisibilitat i de la indigència, desapareixent completament dels radars de la societat de la qual creies fer part un moment abans.
I ara sí. És el moment de demanar-nos quin és l'interès que s'amaga en crear alarma social amb la intel·ligència artificial, sense dir res sobre el que és obvi. Gairebé tots els aspectes de la teva vida privada estan emmagatzemats al teu mòbil i el seu contingut es troba emmagatzemat, per casos de pèrdua, en uns servidors que potser es troben al país on resideixes, o potser no. I tu ets qui ha alimentat i actualitza tota la informació que tens al teu mòbil.
Sense aquest mòbil que fins ara t'identificava, serà difícil contactar amb amics i familiars que puguin ajudar-te a sortir del tràngol (no hi ha cabines, tampoc recordes els seus números de telèfon). Identificar-te (des d'on?) a cap servei bancari o altre, sense passar per un formulari i/o un codi de seguretat, que enviaran a un telèfon que ja no tens, per resoldre un problema que no sempre està previst. O, si els teus documents d'identitat es troben al teu telèfon, identificar-te a una oficina, si en trobes una amb éssers humans.Segurament acabaràs per trobar una solució. Però, durant unes hores, o uns dies, hauràs desaparegut de la societat. I aquí sí que hi ha motius per crear alarma social. Si m'ho permets, tota la resta, no són res d'altre que carallotades.
- Veure Geoguessr - detectiu en geografia, publicat en aquest blog el 30.06.2020
- Per no mencionar tots els articles que vaig llegir sobre el tema, et passo dos de lectura ràpida. Frank Landymore: Scary AI Can Look at Photos and Figure Out Exactly Where They Were Taken, Futurism, 20.12.2023 || Victoria Beurnez: A partir d'une simple photo, cette intelligence artificielle peut vous géolocaliser instantanément, BFM TV, 20.12.2023
- Wikipedia: OSINT [en] [fr] [es] [ca]
- OSINT: qué es y técnicas más usadas. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona, 05.10.2022
- Máster en Behavioral Data Science. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona (https://www.youtube.com/watch?v=1Y3qF3okHOg)
- Wikipedia: Ley de retención de datos
- France Identité || La question du jour. Le permis de conduire sur le téléphone portable : est-ce une bonne idée ?, Le Courrier de l'Ouest, 14.02.2024
Thursday, May 9, 2024
antoni estradé - oblit d'una història, història d'un oblit
| UOC - Universitat Oberta de Catalunya - L'anarquisme a Catalunya: Oblit d'una història / història d'un oblit, YouTube, 05.10.2017 |
Amb el vídeo d'avui tancaré la sèrie que aquesta setmana he dedicat a Antoni Estradé, a qui fa tres dies et presentava així.
Vaig trigar uns anys a saber que, el 1990, l'Antoni Estradé, junt amb una professora del Departament de Sociologia de la UAB: Montserrat Treserra, va publicar un llibre intitulat: Catalunya independent?: anàlisi d'una enquesta sobre la identitat nacional i la voluntat d'independència dels catalans (5). Si t'he de ser sincer, vaig recordar la seva existència uns dies abans de redactar el post que publico avui.
Malgrat haver treballat durant molts anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no he sabut trobar cap informació sobre ell. Tampoc a la versió en català de Wikipedia. Tot el que sé sobre ell ho he trobat a una publicació de l'Ajuntament de Palafolls (1).Amb relació a la temàtica tractada pel vídeo amb què he obert el post d'avui, m'agradaria afegir que la primera vegada que vaig tenir notícia de l'existència de l'Antoni Estradé va ser a través de la lectura d'una ressenya publicada el 1984 a la Revista de Sociologia (2), on publicava una ressenya sobre la traducció al català, per Joan Estruch, d'un llibre que jo havia llegit un parell d'anys abans en espanyol i em va marcar enormement: L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (3). Vaig apreciar en ell algú que era capaç de donar-li a aquella ressenya un contingut que desbordava d'erudició i d'un sentit de l'humor que em van enganxar des del primer moment (4).
Vaig trigar uns anys a saber que, el 1990, l'Antoni Estradé, junt amb una professora del Departament de Sociologia de la UAB: Montserrat Treserra, va publicar un llibre intitulat: Catalunya independent?: anàlisi d'una enquesta sobre la identitat nacional i la voluntat d'independència dels catalans (5). Si t'he de ser sincer, vaig recordar la seva existència uns dies abans de redactar el post que publico avui.
Entenc que l'Antoni Estradé, que impartia un curs de Sociologia de les Identitats Nacionals al Departament de Sociologia de la UAB, estigués interessat per aquell tema. Però jo ja feia temps que vivia a Suïssa i veia com el concepte de nació podia coexistir sense problemes amb quatre llengües i les seves variants dialectals, diverses declinacions religioses i culturals, junt amb un enorme mosaic migratori que aportava més llengües, religions i cultures, i aquell text em va semblar totalment prescindible.
El 2011, pel que sigui, un canvi en el pla d’estudis del Departament de Sociologia de la UAB va fer desaparèixer l'assignatura de Sociologia de les Identitats Nacionals, i l'Antoni Estradé va reorientar la seva activitat investigadora en el terreny de la història del pensament social, principalment al voltant del moviment llibertari català dels anys vint i trenta. Aquesta etapa coincideix amb l'any de publicació en el marc del màster d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) del vídeo amb què he obert el post d'avui (6).
Anys més tard, junt amb una altra professora del Departament de Sociologia de la UAB: Ariadna Fitó, l'Antoni Estradé va tenir cura de la reedició d'un llibre publicat el 1957 per Pere Foix: Apòstols i mercaders (7).
- Converses entre autors. Paraules '20, 12.12.2019
- Et sorprendria saber les revistes que podia comprar quan era jove i replegava un xic de diners per anar a tafanejar durant hores als quioscs de les Rambles.
- Wikipedia: Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus [en] [fr] [es] [ca]
- Antoni Estradé: Max Weber, ètica protestant i l'esperit del capitalisme, traducció, edició i proleg de Joan Estruch, Edicions 62 / Diputació de Barcelona, Clàssics del Pensament Modern, núm. 11, 1984, 281 pàgines in Revista de Sociologia Vol. 22 (1984): Vol 22/23. Catalunya-Euskadi. Sociedad y política [PDF].
- Antoni Estradé i Montserrat Treserra: Catalunya independent? : anàlisi d'una enquesta sobre la identitat nacional i la voluntat d'independència dels catalans, Fundació Bofill, 1990 [PDF]
- Converses a la Documenta: Diàlegs incòmodes 27 d’octubre de 2016, màster d'Humanitats, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
- Pere Foix: Apòstols i mercaders, Tigre de Paper, novembre 2019
Wednesday, May 8, 2024
antoni estradé - curiositat i sorgiment de la sociologia
| UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la curiositat i el sorgiment de la sociologia (español), YouTube, 23.02.2016 |
Després del vídeo que vam veure de l'Antoni Estradé abans d'ahir (1), avui m'agradaria compartir amb tu un altre vídeo que també m'ha après coses que abans no coneixia i que espero que tu també trobis interessants.
- Veure Antoni Estradé - La paradoxa en la ciència social, publicat en aquest blog el 07.05.2024
Monday, May 6, 2024
antoni estradé - la paradoxa en la ciència social
| UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la paradoxa en la ciència social (español), YouTube, 23.02.2016 |
Avui m'agradaria compartir amb tu una sèrie de tres vídeos de publicats per l'UOC a YouTube de l'Antoni Estradé (Vimbodí, Conca de Barberà, 1958). Uns vídeos amb els quals he après coses que abans no sabia i que espero que tu també trobis interessants.
Malgrat haver treballat durant molts anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no he sabut trobar cap informació sobre ell. Tampoc a la versió en català de Wikipedia. Tot el que sé sobre ell ho he trobat a una publicació de l'Ajuntament de Palafolls (1):
Malgrat haver treballat durant molts anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no he sabut trobar cap informació sobre ell. Tampoc a la versió en català de Wikipedia. Tot el que sé sobre ell ho he trobat a una publicació de l'Ajuntament de Palafolls (1):
Antoni Estradé és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També és Màster en Pensament Social i Polític per la University of Sussex (UK), on va iniciar els seus estudis de doctorat. Durant el curs 2007-2008 va obtenir el premi extraordinari al programa de Doctorat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), departament on ha treballat des del 1982.
- Converses entre autors. Paraules '20, 12.12.2019
Sunday, May 5, 2024
psicopolítica i control mental
| Byung-Chul Han - La psicopolítica y el control mental del neoliberalismo, YouTube, 12.10.2022 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
El vídeo amb què he obert el post d'avui ens parla d'un filòsof del qual probablement no has sentit parlar abans o molt poc: Byung-Chul Han (1). Va nàixer a Seül (Corea del Sud) i, després d'estudiar metal·lúrgia a la Universitat de Corea (Seül), va marxar durant la dècada dels 1980 a Alemanya per estudiar filosofia, literatura alemanya i teologia catòlica a Freiburg im Breisgau i a Múnic. El 1994 es va doctorar a Freiburg im Breisgau, el 2000 va obtenir a la universitat de Basilea (Suïssa) l'habilitació que li permetia donar classes a una universitat. El 2010 va donar classes a la Karlsruhe University of Arts and Design i més tard va ser professor de la Universität der Künste Berlin.
Byung-Chul Han escriu en alemany. Si trobes una pàgina personal o un compte seu a cap xarxa social, no deixis de dir-m'ho. El mateix et dic si trobes alguna entrevista. En realitat, si vols saber alguna cosa d'ell, a menys que coneguis l'alemany, hauràs de llegir les traduccions dels seus llibres o aquells articles on altres escriuen sobre ell. Per exemple, hi ha un munt d'articles d'opinió a La Vanguardia o El País on el mencionen, però ni els he llegit tots, ni estic en condicions d'assegurar-te que els seus autors hagin llegit un llibre d'ell.
Pel que fa a la temàtica tractada al vídeo amb què he obert el post d'avui: La psicopolítica i el control mental del neoliberalisme segons Byung-Chul Han, he trobat un paràgraf a una entrada en espanyol a Wikipedia (2) que resumeix força bé el seu pensament:
Confesso no tenir ni idea de com es viu el catolicisme a Corea del Sud. Però, com Han és catòlic, l'imagino informat que, molt abans de les xarxes socials i del Big Data, ja existia un sistema de captura de les informacions més sensibles de la gent a través d'una xarxa mundial de confessionaris, i que el processament global de totes aquestes informacions es realitzava a un sistema centralitzat al Vaticà.
Coneixedor d'una xarxa d'espionatge que ha demostrat durant segles tenir una temible eficàcia, entenc que Han pensi que la potència de càlcul dels ordinadors pugui arribar enllà on el Vaticà mai no va arribar, i que és per això que Han es refusa a deixar la més mínima traça a la xarxa.
Així doncs, estar d'acord amb l'anàlisi de Han no em fa oblidar la pertinència d'allò que va dir Aldous Huxley en 1932, ni molt menys les preguntes que Étienne de La Boétie es va fer al s. XVI (4). Està clar que les formes han canviat, però crec que els fonaments no s'han bellugat d'un mil·límetre des de fa molt de temps.
Byung-Chul Han escriu en alemany. Si trobes una pàgina personal o un compte seu a cap xarxa social, no deixis de dir-m'ho. El mateix et dic si trobes alguna entrevista. En realitat, si vols saber alguna cosa d'ell, a menys que coneguis l'alemany, hauràs de llegir les traduccions dels seus llibres o aquells articles on altres escriuen sobre ell. Per exemple, hi ha un munt d'articles d'opinió a La Vanguardia o El País on el mencionen, però ni els he llegit tots, ni estic en condicions d'assegurar-te que els seus autors hagin llegit un llibre d'ell.
Pel que fa a la temàtica tractada al vídeo amb què he obert el post d'avui: La psicopolítica i el control mental del neoliberalisme segons Byung-Chul Han, he trobat un paràgraf a una entrada en espanyol a Wikipedia (2) que resumeix força bé el seu pensament:
En un llibre titulat precisament Psicopolítica (Editorial Herder 2014), el filòsof Byung-Chul Han descriu la psicopolítica com aquell sistema de dominació que, en lloc de fer servir el poder opressor, utilitza un poder seductor, intel·ligent, que aconsegueix que els homes se sotmetin per ells mateixos a l'entramat de la dominació.
En aquest sistema, el subjecte sotmès no és conscient de la seva submissió. L'eficàcia del psicopoder rau en el fet que l'individu es creu lliure, quan en realitat és el sistema el que està explotant la seva llibertat. La psicopolítica se serveix d'un Big Data que s'apropia de les dades que els individus li lliuren de manera voluntària. Aquesta eina permet fer pronòstics sobre el comportament de les persones i condicionar-les a un nivell prereflexiu.
L'expressió lliure i la comunicació que es difonen per les xarxes esdevenen control i vigilància totals, conduint a una autèntica crisi de la llibertat. Segons Byung-Chul Han, aquest poder intel·ligent podria detectar fins i tot patrons de comportament de l'inconscient col·lectiu que atorgarien a la psicopolítica un control il·limitat. El nostre futur dependrà que siguem capaços de servir-nos del que és inservible, de la singularitat no quantificable, de la idiotesa i, fins i tot, d'aquells que no participen ni comparteixen.
| Herder Editorial - Byug- Chul Han: 5 conceptos clave para entender su pensamiento, YouTube, 09.02.2023 |
Confesso no tenir ni idea de com es viu el catolicisme a Corea del Sud. Però, com Han és catòlic, l'imagino informat que, molt abans de les xarxes socials i del Big Data, ja existia un sistema de captura de les informacions més sensibles de la gent a través d'una xarxa mundial de confessionaris, i que el processament global de totes aquestes informacions es realitzava a un sistema centralitzat al Vaticà.
Coneixedor d'una xarxa d'espionatge que ha demostrat durant segles tenir una temible eficàcia, entenc que Han pensi que la potència de càlcul dels ordinadors pugui arribar enllà on el Vaticà mai no va arribar, i que és per això que Han es refusa a deixar la més mínima traça a la xarxa.
Tanmateix, si Han utilitzés Google i Amazon de tant en tant, veuria com aquests sistemes seguirien metrallant-lo durant setmanes amb missatges comercials per vendre-li productes que acabava d'adquirir. Si visqués als EUA, realitzaria que viure com immigrant il·legal no li ha impedit mai a ningú tenir un pis de lloguer, un crèdit o un permís de conduir. Si es donés una volta pel metavers de FaceBook (3) moltes de les coses que li han explicat li caurien per terra. I si tingués a bé pagar-me una birra, podria explicar-li tres o quatre coses sobre informàtica que li farien veritablement por, però no en el sentit que li fan ara.En qualsevol cas, com d'alguna manera ho he viscut a la meva vida professional, estic totalment d'acord amb la reflexió que Byung-Chul Han fa sobre la psicopolítica i el control mental del neoliberalisme. Però també he vist que, quan les estratègies de seducció no tenen el resultat que hom pretenia, el sistema de dominació té la resiliència necessària per utilitzar les velles estratègies.
Així doncs, estar d'acord amb l'anàlisi de Han no em fa oblidar la pertinència d'allò que va dir Aldous Huxley en 1932, ni molt menys les preguntes que Étienne de La Boétie es va fer al s. XVI (4). Està clar que les formes han canviat, però crec que els fonaments no s'han bellugat d'un mil·límetre des de fa molt de temps.
 |
Friday, May 3, 2024
tot el que necessites saber sobre els fongs
 |
The Nature of Things (1) és una sèrie de televisió canadenca de documentals científics que va debutar a CBC Television el novembre de 1960.
Com es tracta d'un documental relativament llarg, no cal que el vegis avui. Pots veure'l aquest cap de setmana. O més endavant, si tens coses a fer. Però et recomano que el vegis per diversos motius.
Si ets un caçador de bolets, has de veure aquest documental (3). Si tens la curiositat per conèixer quin és el mecanisme que explica la creació de la vida als continents, has de veure aquest documental. Si tens dubtes raonables sobre la hipòtesi segons la qual, amb la desaparició de la nostra espècie també desapareixerà la vida al planeta, has de veure aquest documental. Si, més enllà de les lleis de la biologia, creus que les lleis del copyright acabaran per fer desaparèixer aquest documental en accés lliure, l'has de veure abans que això arribi. Just per informació, aquest documental ja no es troba al catàleg de documentals de les pàgines d'Arte-TV.
La primera part del vídeo em va fer recordar un post que vaig publicar fa cinc anys (4) sobre les dimensions increïbles que podien assolir aquests organismes, els més antics de la terra. I el fet que, gràcies a les seves arrels profundes i a les seves connexions, hagin pogut sobreviure a mil·lennis d'incendis, sequeres, canvis climàtics i malalties. En aquell post també et parlava d'un gènere molt perillós de fongs paràsits: l'Armillaria (5).
A mesura que avançava el vídeo i ens parlava dels benfets d'aquests organismes, particularment en el terreny de la medicina, a causa de la seva guerra mil·lenària amb els bacteris, vaig recordar un post que vaig publicar fa vuit anys (6), on comentava un altre vídeo emès per Arte-TV que ens parlava del potencial de les aplicacions dels fongs per resoldre molts dels problemes ambientals als quals hem de fer front.
Cap a la fi del documental hom ens parla de la infecció per un fong conegut amb el nom de Cryptococcus gattii (a.k.a. C. gattii) que va tenir lloc l'any 2001 a Vancouver (Canadà). L'alarma creada per l'extensió d'aquest criptococ a zones on abans no es coneixia, no ens pot fer oblidar que ja era conegut a les regions tropicals i subtropicals:
Tanmateix, crec que no seria raonable oblidar quin és l'hàbitat natural d'aquest organisme. Per exemple, el C. gattii ocupa un nínxol en les zones internes en descomposició dels troncs dels arbres originaris de les regions tropicals, subtropicals i temperades, podent contaminar el sòl proper als arbres o romandre en la fusta. Probablement, tots estem pensant ja en el mateix, però deixa'm afegir que també es pot trobar a la femta dels ocells, especialment dels coloms, però també de canaris, periquitos, lloros, cacatues, cotorres, pollastres, pardals, estornells i tórtores. I que aquestes aus, tot i que poden transportar el fong, en general, no cauen malaltes (7) (9).
A partir d'aquí tothom és lliure de pensar i d'opinar el que bonament vulgui. Personalment, prefereixo deixar la recerca en mans d'aquells que en saben i fugir tan ràpidament com pugui de les discussions de tertulians i cunyats experts en qualsevol tema del qual es parli.
El concepte de l'emissió és conscienciar el màxim de persones possible sobre les lleis de la natura, fent accessibles conceptes científics complexos que no són necessàriament evidents a primera vista. L'objectiu és que les persones adquireixen una millor consciència de les lleis tecnològiques i científiques que regeixen el món per poder prendre decisions de manera conscient.Avui m'agradaria compartir un episodi remarcable d'aquesta sèrie, que es va difondre per primera vegada el 08.04.2018 i va estar disponible a les pàgines d'Arte-TV fins al 07.01.2024: The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World (fr. Au royaume des champignons) (2).
Com es tracta d'un documental relativament llarg, no cal que el vegis avui. Pots veure'l aquest cap de setmana. O més endavant, si tens coses a fer. Però et recomano que el vegis per diversos motius.
Si ets un caçador de bolets, has de veure aquest documental (3). Si tens la curiositat per conèixer quin és el mecanisme que explica la creació de la vida als continents, has de veure aquest documental. Si tens dubtes raonables sobre la hipòtesi segons la qual, amb la desaparició de la nostra espècie també desapareixerà la vida al planeta, has de veure aquest documental. Si, més enllà de les lleis de la biologia, creus que les lleis del copyright acabaran per fer desaparèixer aquest documental en accés lliure, l'has de veure abans que això arribi. Just per informació, aquest documental ja no es troba al catàleg de documentals de les pàgines d'Arte-TV.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
| Terra Mirabilis - Au royaume des champignons, YouTube, 25.05.2018 |
La primera part del vídeo em va fer recordar un post que vaig publicar fa cinc anys (4) sobre les dimensions increïbles que podien assolir aquests organismes, els més antics de la terra. I el fet que, gràcies a les seves arrels profundes i a les seves connexions, hagin pogut sobreviure a mil·lennis d'incendis, sequeres, canvis climàtics i malalties. En aquell post també et parlava d'un gènere molt perillós de fongs paràsits: l'Armillaria (5).
Un gènere de fongs que maten els arbres que es troben a la zona on s'estén aquest organisme. Tenint en compte l'edat d'aquests organismes i el fet que encara hi hagi arbres, sembla molt més plausible pensar que aquests fongs exerceixen una funció de selecció natural que elimina els arbres més febles i no deixa viure sinó els exemplars més sans i forts d'una espècie. Però no seria judiciós oblidar que la seva alta capacitat destructiva prové del fet que, a diferència de la majoria dels paràsits, no li cal moderar el seu creixement per tal d'evitar la mort del seu hoste, ja que l'Armillaria també es pot nodrir de la matèria morta.
| Insider Tech - Humongous fungus, YouTube, 08.01.2016 |
A mesura que avançava el vídeo i ens parlava dels benfets d'aquests organismes, particularment en el terreny de la medicina, a causa de la seva guerra mil·lenària amb els bacteris, vaig recordar un post que vaig publicar fa vuit anys (6), on comentava un altre vídeo emès per Arte-TV que ens parlava del potencial de les aplicacions dels fongs per resoldre molts dels problemes ambientals als quals hem de fer front.
Aquests organismes, amb noms tan impossibles de pronunciar com de recordar es troben, al centre de les innovacions tecnològiques del demà. Biotecnologies que podrien salvar el planeta.Fa temps que aquest vídeo no es pot veure en obert, però veure'l en streaming a Vimeo no és gens car.
Un moment, salvar el planeta de què?, de qui? Tot és més clar quan seguim llegint: aquests organismes poden ajudar a la descontaminació, a la reforestació, a la lluita contra el canvi climàtic i l'avenç dels deserts, etc.
|
Les Champignons pourront-ils sauver le monde ? from Les Films d'Ici on Vimeo. |
Cap a la fi del documental hom ens parla de la infecció per un fong conegut amb el nom de Cryptococcus gattii (a.k.a. C. gattii) que va tenir lloc l'any 2001 a Vancouver (Canadà). L'alarma creada per l'extensió d'aquest criptococ a zones on abans no es coneixia, no ens pot fer oblidar que ja era conegut a les regions tropicals i subtropicals:
Per exemple, C. gattii és la causa predominant de criptococosi a l'Àfrica subsahariana. I tampoc podem oblidar que, a més del nord-est del Pacífic, a l'Amèrica del Nord, també s'havia estès a altres regions, com ara el Brasil o l'Índia. Tot i que les incidències més altes d'infeccions per C. gattii se segueixen produint a Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia (7).Com pots veure al documental, no hi ha gaires dubtes sobre el fet que l'escalfament global, forçant els fongs patògens a adaptar-se a temperatures més altes que les que podien suportar fins ara, estendrà encara més aquest criptococ a altres zones del món.
Val a dir que, si el documental mostra la seva preocupació per la contaminació en individus sans, és perquè hom l'associava només a individus amb sistemes immunes debilitats: preferentment, malalts de VIH, de càncer i aquells que han rebut un trasplantament (8).
Tanmateix, crec que no seria raonable oblidar quin és l'hàbitat natural d'aquest organisme. Per exemple, el C. gattii ocupa un nínxol en les zones internes en descomposició dels troncs dels arbres originaris de les regions tropicals, subtropicals i temperades, podent contaminar el sòl proper als arbres o romandre en la fusta. Probablement, tots estem pensant ja en el mateix, però deixa'm afegir que també es pot trobar a la femta dels ocells, especialment dels coloms, però també de canaris, periquitos, lloros, cacatues, cotorres, pollastres, pardals, estornells i tórtores. I que aquestes aus, tot i que poden transportar el fong, en general, no cauen malaltes (7) (9).
A partir d'aquí tothom és lliure de pensar i d'opinar el que bonament vulgui. Personalment, prefereixo deixar la recerca en mans d'aquells que en saben i fugir tan ràpidament com pugui de les discussions de tertulians i cunyats experts en qualsevol tema del qual es parli.
- The Nature of Things: Home page || IMDb || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
- The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World: The Nature of Things || IMDb
- Félicien Corbat: Au royaume des champignons – Film sur Arte, Société mycologique de Genève, 11.12.2023
- Veure Stranger Things - an organism that covers 70 hectares, publicat en aquest blog el 22.01.2019
- Wikipedia: Armillaria [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Les champignons pourront-ils sauver le monde ?, publicat en aquest blog el 04.05.2016
- Wikipedia: Cryptococcus gattii [en] [fr] [es] [ca]
- Criptococosis, MedLinePlus, Biblioteca Nacional de Medicina, Gobierno de Estados Unidos
- Criptococosis, The Center for Food Security and Public Health, College of Veterinary Medicine, Iowa State University
Subscribe to:
Posts (Atom)