Showing posts with label humor. Show all posts
Showing posts with label humor. Show all posts

Saturday, November 29, 2025

humor i semàntica comparativa


Algú a qui conec des de fa temps, va enviar-me una imatge similar a la que he fet servir per obrir el post d'avui durant el Black Friday d'avui farà un any. 

Aquell conegut estava mort de riure pel que havia vist a la traducció literal de Google Translate i, a partir d'aquesta traducció literal, va fer una interpretació personal sobre la idea del confort que tenen els xinesos, car la pàgina on va trobar aquest anunci era xinesa. En cap moment no va pensar que potser no era res d'altre que una expressió xinesa traduïda literalment a l'anglès.

Diguem que el meu conegut no és l'única persona a qui se li han creuat els cables quan ha vist aquesta expressió. Com pots veure a un dels nombrosos fòrums que pots trobar a la xarxa on es discuteix el tema (1), la traducció literal en xinès no és molt diferent: la sensació de caminar sobre una m**** de gos.

Més enllà de la imatge que ens pugui venir al cap quan veiem aquesta expressió, cal saber que la versió xinesa és una expressió popular utilitzada en aquell país per descriure la comoditat d'un calçat a les plataformes de compres en línia xineses. Francament, no crec que, en aquell país, ningú pensi en estar caminant sobre excrements de gos quan la veu als anuncis. 

Source: Urban Dictionary Store

En llengua anglesa és una expressió que pot descriure un munt de coses. Entre aquestes descripcions, a l'Urban Dictionary (2) podem veure que, de vegades, s'utilitza per dir que algú ha tingut un cop de sort o de bona fortuna.

Altrament, a Ludwig (3) podem veure que hom considera que es tracta d'una expressió vulgar i inadequada. Si hom vol transmetre la idea de trepitjar alguna cosa desagradable, és millor dir alguna cosa com "passar en circumstàncies desagradables" o "entrar en una situació difícil". En tot cas, aquesta expressió també s'utilitza per descriure una situació que no m'ha deixat indiferent: "Quan segueixis el ramat, estàs obligat a trepitjar la seva m****".

Sembla doncs que, quan llegim aquesta expressió en llengua anglesa, val més que ens assegurem d'haver situat el context en què hom la utilitza per a saber si està descrivint una situació positiva o tot el contrari.

Si fa no fa, és el mateix que passa en català amb l'expressió: "trepitjar m****". Fa deu anys, a les pàgines d'El Món, Núria Ferré (4) es demanava si aquesta expressió era sinònim de bona o de mala sort. I tot i que probablement no coneixia el significat d'aquest expressió en xinès mandarí, el seu article defenia l'interès de conèixer el seu significat car: "És important saber-ho. Per què segons fonts de Ajuntament de Barcelona cada dia els serveis de neteja municipals recullen 300 quilos de merda de gos. I encara se’n deixen més d’una".

Probablement, en qüestions de traducció i d'intel·ligència artificial, la feina serà molt llarga perquè aquestes eines arribin a interpretar correctament una expressió en funció del context, de la llengua i de la regió del planeta on aquesta s'utilitza. O pot ser que, davant de la complexitat de la tasca, els enginyers solucionin el problema fent que la IA respongui amb un simpàtic “no entenc res del que em dius” en cas de qüestions complexes. Creu-me, sé del que parlo.


  1. Feeling of walking on shit, reddit
  2. Urban Dictionary
  3. Ludwig.guru
  4. Núria Ferré: Trepitjar m****, El Món, 08.09.2015

Sunday, June 22, 2025

la vida és curta, aprofitem-la



A un post que vaig publicar aviat farà cinc anys, i que portava com a títol: Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? (1) et parlava d'un autor que amb els meus companys de la feina vam seguir durant uns anys, i de qui encara tinc llibres que corren per casa: Scott Adams (2).

Fa anys, alguns companys tenien enganxades al mur algunes de les tires còmiques del personatge més conegut dels còmics de Scott Adams: Dilbert (3). Molts d'ells utilitzaven algunes com a fons de pantalla als seus ordinadors. Altres estaven subscrits a un servei que els enviava la tira còmica del dia, que hom podia trobar a un racó d'una de les pantalles de 21" amb què treballàvem.

Mirat retrospectivament, tot allo era força surrealista. Dilbert, el personatge creat per Scott Adams havia donat nom a un dels principis que els empleats de les grans corporacions coneixien molt bé (4):
Les empreses tendeixen a ascendir sistemàticament els seus empleats menys competents a càrrecs directius per limitar així el dany que són capaços de provocar.
Curiosament, directius i quadres el trobaven molt divertit. Tanmateix, a mesura que els departaments de recursos humans de les empreses van afinar els seus tests psicotècnics, els càrrecs directius d'empreses públiques i privades van ser ocupats pel millor que hom va trobar entre les bandes d'orcs (5) psicòpates que havien viscut amagades sota terra durant molt de temps.

Dilbert no ens semblava ja tan divertit quan ens vam confrontar diàriament amb la còpia conforme dels personatges i les situacions que Scott Adams ens presentava a les seves tires còmiques.

Si encara hi havia alguna cosa que poguéssim trobar divertida a les tires còmiques de Dilbert, aquesta va desaparèixer ràpidament quan Scott Adams es va proclamar defensor de l'Idiota suprem que guiava les accions d'aquell exèrcit d'orcs que ja s'havien disseminat arreu del planeta: Donald Trump (6).
Fa uns dies, vaig llegir que Scott Adams s'acomiadava del seu públic al seu podcast Coffee with Scott Adams dient que, després d'haver lluitat contra el mateix càncer de pròstata metastàtic que li han diagnosticat a l'expresident Joe Biden, havia decidit que no viuria més enllà d'aquest estiu (7).

Adams, que ha fet 68 anys a principis de juny, comparteix amb Biden una forma agressiva de càncer de pròstata que conec molt bé, car enguany fa fa cinc anys que vaig desenvolupar un càncer de grup 4 amb un nivell de 8 a l'escala de Gleason.
 
Adams sap del que parla quan, referint-se al càncer de Joe Biden diu que: Si està localitzat i no ha sortit de la pròstata, és 100% curable. Però, si ha sortit de la pròstata i s'estén a altres parts del cos..., en aquest cas s'estendrà als ossos i el dolor serà intolerable.

El PSA és una proteïna produïda per la pròstata, un valor alt d'aquest antigen suggereix doncs una anormalitat de la pròstata. El cas és que, si com en el meu cas. fa cinc anys que t'han tret la pròstata, tenir aquest antigen a la sang doblant el seu valor cada tres mesos, només pot voler dir dues coses: o bé hi ha un nòdul proper a on es trobava la pròstata que no va ser atacar la radioteràpia en el seu moment i que ara s'està despertant ràpidament, o bé el càncer ja està a la sang. En aquest darrer cas, tot és qüestió de temps, segons l'agressivitat del càncer.
En el primer dels casos, la radioteràpia i l'hormonoteràpia poden resoldre aquest problema. Aquest sembla haver estat el meu cas, per ara. Car fins no fa gaire, hom afiemava que els tumors amb puntuacions de Gleason entre 8 i 10 tenien poca probabilitat de curar-se: moltes evidències suggerien que, tot i que solen romandre estables durant diversos anys, aquests tumors es tornen més agressius amb el temps (8).

Esperant veure si la ciència avança en la recerca de nous tractaments que em permetin poder continuar donant-te la brasa, continuaré amb el meu tractament d'hormones per veure quant de temps puc continuar tenint el meu PSA amb valors propers a zero. Gaudint del temps que puguem compartir, valorant tot allò que té un valor en aquest món i deixant de banda tot allò on no val la pena perdre ni un minut. 


  1. Veure Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? publicat en aquest blog el 07.07.2020
  2. Wikipedia: Scott Adams [en] [fr] [es] [ca]
  3. Dilbert: Dibert, Home page.  Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: The Dilbert principle [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca]
  6. Caroline Winter: How Scott Adams Got Hypnotized by Trump, Bloomberg, 22.03.2017
  7. Sheri Walsh: 'Dilbert' creator Scott Adams reveals he is dying from same cancer as Biden, UPI, 19.05.2025
  8. Wikipedia: Prostate cancer [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, December 31, 2024

neil degrasse tyson

Free Thinker - Best of Neil deGrasse Tyson Amazing Debate Arguments (Part 1), YouTube, 25.12.2017

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Dos vídeos d'un dels millors astrofísics i divulgadors científics del món. Una lògica brutal i un remarcable sentit de l'humor.

Free Thinker - Best of Neil deGrasse Tyson Amazing Debate Arguments (Part 2), YouTube, 26.12.2017


Friday, August 30, 2024

learn spanish in a fun way

Casa Spanish - Spanish teacher reacts to celebrities speaking Spanish: Ben Affleck, YouTube, 31.08.2021
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa molts anys, tornant de veure uns amics que viuen a La Ràpita (Tarragona, Espanya), ens vam aturar a una àrea de servei de l'autopista, a prop de Tarragona. Ja feia nit, la cafeteria estava gairebé buida i, de cop, em vaig creuar amb un vell company que havia conegut a una de les més prestigioses universitats del Vallès. Feia molts anys que no ens vèiem, vam presentar a les nostres parelles i vam començar a parlar què havíem fet a la vida durant tot el temps que no ens havíem vist.

Per allò de guardar l'anonimat a les xarxes, anomenaré Batis al meu vell company que, per aquelles coses de la vida, havia viscut a la mateixa vila que la meva parella. Vam explicar que vivíem a Suïssa i tres o quatre coses sobre què fèiem en aquest país. Però em vaig quedar fregit quan en Batis ens va explicar que ells vivien a Seül (Corea del Sud), on donava classes d'espanyol a una de les universitats d'aquella vila. Vivint tan lluny, trobar-nos en aquella cafeteria mig buida de l'autopista, va ser una d'aquelles casualitats que no crec que tornin a produir-se mai més a la vida.

Sempre he admirat els professors que donen cursos de llengües estrangeres a països on els seus alumnes no estan en contacte amb aquestes. Però ensenyar espanyol a un país de l'Extrem Orient on, ja per començar, l'alfabet no té res a veure amb el que nosaltres coneixem, em va semblar remarcable i digne d'admiració. En realitat, en Batis, no és l'únic professor d'espanyol per alumnes que viuen a l'estranger que conec: per guardar el seu anonimat, no els mencionaré. L'únic que afegiré és que sempre m'he quedat sobtat quan he vist el material pedagògic que utilitzen i les adaptacions personals que en fan d'aquest material per adaptar-lo als interessos i la cultura d'on són originaris els seus estudiants.

Estic segur que no els descobriré res amb una sèrie de vídeos que fa poc he vist recentment a YouTube: Spanish teacher reacts to celebrities speaking Spanish on, un professor d'espanyol presenta entrevistes d'algunes de les celebritats més famoses del món, en general actors de cinema nord-americans, que parlen espanyol i analitza la seva manera d'expressar-se. D'una manera molt respectuosa, aprofita per ensenyar als seus alumnes alguns dels errors més comuns que hom pot identificar en la utilització de la llengua espanyola pels anglosaxons (especialment els nord-americans) i la manera més senzilla per resoldre'ls.

Potser el més remarcable d'aquests vídeos és que alguns dels errors identificats pel professor d'espanyol també els hem sentit alguna vegada entre els natius que parlen aquesta llengua. Però això és un altre tema que, segurament, ens portaria molt lluny. Només deixa'm dir-te que, aquí a Suïssa, vaig treballar amb un company alemany que havia viscut durant un any amb una família espanyola per practicar la llengua. La família vivia a Sevilla, la dona era d'aquella ciutat, i el seu marit era cubà. Quan aquell company em parlava en espanyol, jo entenia el que em deia: finalment, és del que es tracta. Ara bé, estic segur que el professor de la sèrie del vídeo amb què he obert el post d'avui tindria algunes coses què proposar-li per a millorar encara més el seu espanyol.

Tornant a la sèrie de vídeos de la que et parlava, he obert el post d'avui amb un vídeo de Ben Affleck. Però també pots trobar altres amb entrevistes amb Gwyneth Paltrow, Will Smith, Viggo Mortensen  i altres celebritats.

Sobre Viggo Mortensen, deixa'm fer un punt i a part amb el vídeo que comparteixo a continuació:

Viggo Mortensen Parle 9 Langues, YouTube, 05.06.2021

I és què, Viggo Mortensen pot parlar en nou llengües. El seu nivell de competències es presenta així a la descripció d'aquest vídeo:
  • Anglès: La seva llengua materna i la principal llengua en què treballa a Hollywood.
  • Espanyol: Parla amb fluïdesa gràcies a les seves arrels argentines.
  • Francès: Parla francès amb fluïdesa, cosa que reflecteix la participació en projectes internacionals.
  • Danès: El va aprendre durant la seva estada a Dinamarca i el seu treball en pel·lícules daneses.
  • Italià: El parla de manera competent, mostrant interès per la cultura i el cinema italians.
  • Suec: L'utilitza amb bona fluïdesa, encara que no és un parlant nadiu.
  • Àrab: Demostrant unes bones habilitats en àrab.
  • Català: L'utilitza mostrant la seva connexió i el seu interès cultural per Catalunya.
  • Noruec: Es comunica amb força eficàcia.
I ara deixa'm tancar el post d'avui amb una sèrie de vídeos d'un nord-americà que m'ha fet riure de valent: Y así me trataron. L'autor es diu: Ford Quarterman, i es presenta així al seu canal YouTube:
No soy de aquí, ni soy de allá... Soy un gringo enamorado de América Latina. Llevo mucho tiempo viajando y, durante estos últimos años, después de manejar mi camioneta de EE. UU. hasta la Argentina, he venido a México para vivir mis sueños.
Als seus vídeos el pots veure als centres comercials dels USA fent-se passar per un llatinoamericà, preguntant coses als seus compatriotes en espanyol i veure quina és la reacció de la gent: quan no l'entenen, però també quan canvia al mateix anglès que ells parlen. Però on et mores de riure és quan canvia la situació a països d'Amèrica Llatina, molt especialment a Mèxic, quan passa de preguntar coses en anglès a utilitzar unes expressions locals que jo no havia sentit mai a la meva vida, però amb l'accent i el look d'un gringo.

Però millor que seguir explicant-t'ho, et proposo veure un dels vídeos més divertits de la sèrie, rodat el 2020 a Playa del Carmen, un dels llocs més turístics de Mèxic.

Ford Quarterman - Fingí no hablar español en México y así me trataron (2), YouTube, 20.09.2021

Sunday, July 7, 2024

waste management on the moon

NeoExplains - What the Apollo 11 Site Looks Like Today, YouTube, 12.12.2022
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tots coneixem algú que disposa d'informacions secretes que els governs ens amaguen i donen una explicació plausible a les més insospitades bajanades.

Ja fa molts anys d'això, vaig tenir una conversa amb un col·lega francès de la feina que, tot i treballar al departament d'informàtica, mai no va fer un secret del seu menyspreu per tot el que tingués alguna relació amb els Estats Units. A un moment de la nostra conversa em va sortir amb la vella història delirant de les proves que existien sobre la mentida de l'arribada dels americans a la Lluna.

Imagine Dragons - On Top Of The World (Official Music Video) (Dir. Matt Eastin), YouTube, 13.11.2013

Si t'està passant pel cap menysprear el que creia d'aquell col·lega, deixa'm dir-te que fa anys d'aquella conversa, però que un article de fa un any publicat al National Geographic (1) o un altre publicat el març d'enguany per Muy Interesante (2) seguien presentant les proves científiques que intenten demostrar a una massa creixent d'incrèduls que els americans van arribar a la Lluna. També que algú va considerar interessant recordar que no ho van fer només una sola vegada (3).
Hi ha qui creu que, des que Neil Armstrong va deixar marcada la seva famosa empremta sobre la regolita lunar, ningú ho va tornar a fer. Tot i això, en total han estat 6 les missions que han tornat a la Lluna i un total de 12 astronautes també van trepitjar la superfície lunar tal com va fer Armstrong el 1969.
Davant la pluja dels secrets delirants que aquell col·lega m'estava donant, vaig decidir demostrar-li que m'havia convençut. Així que vaig proposar-li d'organitzar una reunió urgent amb els científics de l'Observatoire de la Côte d’Azur, del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i els de la Université de la Sorbonne per compartir amb ells les informacions sobre l'engany dels americans i recomanar-los d'aturar les mesures realitzades durant més de 50 anys per calcular l'allunyament de la Lluna de la Terra amb la telemetria làser que apuntava als miralls que els americans deien que havien deixat les missions Apollo 11 i 14 (4). Pel que sigui, va recordar que tenia un treball urgent a lliurar i ja no vaig tenir l'oportunitat de seguir amb aquella conversa.

Els anys han passat i, recentment, pel que sigui (podem anomenar-ho recursos miners?), l'interès per tornar a la Lluna torna a estar d'actualitat. Per un motiu que desconec, quan Neil Armstrong va trepitjar Lluna i va pronunciar una de les frases més icòniques de la història: “És un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat”, alguns van comprendre que, per humanitat, Amstrong es referia als humans nascuts als països occidentals, i no van veure amb una gran simpatia que altres agències espacials que la NASA o l'ESA enviessin a la Lluna els seus enginys espacials.

The Guardian News - China lunar probe returns from moon carrying first ever soil samples from it's far side, YouTube, 25.06.2024

Sincerament, no conec quina opinió li mereixen a Màrius Carol la Tiangong space station: l'estació orbital xinesa que orbita el nostre planeta des del 2021 (5) o el rover Zhurong que la Xina va enviar a Mart un any abans (6), però la desafortunada descripció que va fer de la missió Chang'e-6 (7) a un article d'opinió de La Vanguardia  sembla no dir gran cosa ni a favor seu ni al del diari que el va publicar (8):
Desconec si aquests dos quilos de roques lunars transportades en una càpsula caiguda a Mongòlia –que era el més semblant a una torradora gegant– tenen efectes benèfics sobre el planeta.
Tanmateix, no puc descartar haver interpretat malament el missatge que Màrius Carol volia transmetre. Mostrant el seu escepticisme sobre l'interès científic dels 2 kg de roques lunars transportats per Chang'e-6, Màrius Carol segurament ens volia advertir de la prioritat de repatriar no menys de 96 bosses de residus orgànics, el contingut de les quals està format en part per orina i matèria fecal, que van deixar a la Lluna les missions del programa Apollo (9), junt amb els altres residus no orgànics que hem pogut veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

Amb tota probabilitat, algú tan ben informat com Màrius Carol comparteix la proposta de Mark Lupisella, responsable d'exploracions i investigacions del Goddard Space Flight Center de la NASA, qui proposa llançar una missió robòtica amb l'objectiu de recuperar i analitzar les mostres de residus biològics deixades per les missions del programa Apollo des del 21 de juliol. 1969 (10). Entre altres experiments, Mark Lupisella voldria dur a terme una seqüenciació biomolecular, que permetés conèixer millor les possibles mutacions genètiques que podrien haver patit els microbis presents en els excrements humans.

Mentre les agències de diversos països segueixen treballant en la idea de crear bases lunars habitades, la manca de protocols pel que fa a la gestió dels excrements a la Lluna podria convertir-se en un problema. Una altra cosa seria encara saber qui i com fixaria aquests protocols i qui i com s'encarregaria del seu seguiment. Afortunadament, els americans semblen haver trobat una solució amb la utilització de la urea continguda en l'orina, transformant-la en un superplastificant que es podria utilitzar en la producció d'un formigó sobre el qual prefereixo no conèixer els detalls de la seva composició (11).



Altres lectures d'interès
  1. Sylvia Roig: 10 pruebas científicas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, National Geographic España, 25.08.2023
  2. Sarah Romero: Pruebas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, Muy Interesante, 14.03.2024
  3. Héctor Rodríguez: ¿Cuántas veces hemos llegado a la Luna?, National Geographic, 23.03.2023
  4. Nouvelle estimation de la taille du noyau de la Lune grâce aux mesures Laser-Lune. Laboratoire Géoazur. Observatoire de la Côte d'Azur. Université Côte d'Azur. UMR 7329 CNRS - UR 082 IRD, 09.07.2019
  5. Wikipedia: Tiangong space station [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 05.06.2024
  7. Wikipedia: Chang'e-6 [en] [fr] [es] [ca]
  8. Màrius Carol: Una tostadora caída del cielo, La Vanguardia, 27.06.2024
  9. Becky Ferreira: Pooping on the Moon Is a Messy Business, Wired, 25.06.2024
  10. Mark Lupisella et al.: Low-Latency Telerobotic Sample Return and Biomolecular Sequencing for Deep Space Gateway, Deep Space Gateway Science Workshop 2018 (LPI Contrib. No. 2063)
  11. Adrienne Rey: L'urine des astronautes pourrait construire la future base lunaire, Korii, 07.04.2020

Thursday, June 13, 2024

bonjour paresse


Fa molts anys d'això. Quan era responsable de projectes i del domini d'aplicacions lligades al Sistema d'Informació Geogràfica (GIS), vaig rebre una invitació per participar amb el meu equip a un workshop d'un dia a la seu que una gran multinacional texana tenia a París.

L'objectiu d'aquell workshop era presentar-nos el nou equip que s'ocuparia del suport informàtic del GIS que havíem adquirit anys abans a una multinacional francesa que els texans acabaven d'adquirir, i fixar els termes d'un nou contracte de suport.

Durant la primera reunió del matí em va divertir molt el to amb què s'expressaven els americans que feia anys que vivien a Paris, i el dels francesos que, després de viure uns anys a Texas, havien tornat a casa. Un combinat d'amable arrogància i condescendència que em recordava el to que durant molts anys havia sentit als membres de la burgesia catalana i, més tard, als dirigents de grans empreses de Madrid. Un to familiar que havia pràcticament oblidat després d'uns anys de residència a Suïssa. Pel mateix motiu, també em divertia molt veure les cares dels meus companys que, formats en una cultura basada en la modèstia i el respecte (a Genève i a Zürich juguen a una altra lliga), miraven amb impaciència els seus rellotges esperant que arribés la pausa del cafè per alliberar-se d'aquella tortura.

Una tortura que va començar, inexorablement, per una presentació segons les convencions franceses. La presentació de l'empresa: goita que grans que som, quantes empreses fan part del nostre grup, quantes seus tenim i on, quants milers de treballadors, quants milions de dòlars facturem, quins beneficis tenim, quin és l'organigrama de l'empresa, etc. I la presentació dels participants: goita quina funció tinc a l'empresa, quins diplomes i de quines escoles o universitats, a quines empreses he treballat, a quins projectes, etc. I un detall que no he vist només a empreses franceses: si estic casat i tinc tants fills, si practico tal hobby, etc. La nostra presentació no va durar ni deu minuts, la seva més d'una hora.

Abans d'anar a dinar, els nostres amfitrions van considerar que ens impressionaria fer un tour per diferents serveis de l'empresa. Tot i que jo ja havia visitat les seus d'algunes multinacionals a Zürich i a Paris per motius de feina, vaig retenir amb molta curiositat tot allò que seria documentat amb una precisió àcida pocs anys més tard per una autora francesa nascuda a Genève, Corinne Maier (1) a un best seller de lectura recomanada: Bonjour paresse (2):
Maier va estudiar economia i relacions internacionals abans de doctorar-se en psicoanàlisi. La seva visió sarcàstica de la nostra societat i, particularment, la de les grans corporacions, es pot comparar a la que pots trobar en les tires de Scott Adams (3) i el seu personatge carismàtic: Dilbert (4), de lectura molt i molt recomanada.

Bonjour paresse descriu els jocs de poder a les grans corporacions, el seu argot gerencial abstrús, la incompetència dels companys, la hipocresia dels discursos... El llibre es fa ressò d'una tendència profunda: el distanciament d'un nombre creixent d'empleats del món corporatiu. Un moviment que afecta a tots els països desenvolupats
.
Image by StartupStockPhotos from Pixabay

Vam veure un munt d'empleats que dedicaven la seva jornada de treball a produir fulls MS-Excel i transparents animats en PowerPoint que es presentarien en reunions sense gens d'interès, en produir reports que ningú llegiria, en gestionar desenes de trucades telefòniques que ningú recordaria, etc. (5). En espera d'una nova fusió o adquisició, o tan sols una nova reorganització, que acabaria amb milers de treballadors al carrer. Per veure, anys més tard, com aquella companyia que els va acomiadar contractaria companyies subsidiàries per externalitzar a baix cost les mateixes feines inútils que ells abans realitzaven.

Finalment, vam sortir de l'edifici per anar a dinar. El complex d'edificis que aquella multinacional tenia llavors a París em va semblar immens. Em va sorprendre descobrir que hi havia diversos restaurants on els empleats podien anar a dinar, un servei de perruqueria, un servei de pressing, un supermercat, un taller pels cotxes pels empleats ... No ho vaig preguntar, perquè em semblava obvi, però segurament també tindrien un servei mèdic de primera assistència, i fitness, sales de ioga, etc., perquè en aquells temps era habitual en empreses d'aquesta mida.

Els empleats que havien treballat durant uns anys a la seu de Houston ho trobaven genial, especialment pel baix preu amb què podien accedir a tots aquells serveis. Però, sobretot, perquè consideraven que disposar d'aquests serveis a l'empresa els evitava perdre un temps que podien dedicar a treballar. A més, alguns d'aquells serveis eren accessibles fins i tot fora de l'horari laboral, el que els permetia poder treballar amb col·legues de Houston que treballaven en un altre fus horari. Vaig veure una certa desil·lusió als seus ulls quan van realitzar que aquella gàbia d'or no ens impressionava gaire, ni als empleats que sempre havien viscut a França, ni als visitants que veníem de Suïssa. Eren altres temps.
12 consejos para mantener una actitud positiva y sentirse animado todos los días, Mujeres y Cia, 17.01.2023

Els anys van passar i l'empresa on jo treballava també es va convertir en una multinacional on van desembarcar mànagers que havien treballat en empreses de l'estil d'aquella multinacional texana.

Va haver-hi diverses reorganitzacions durant les quals hom van acomiadar, o incitar a trobar una altra feina, a gent amb qui havíem compartit anys de treball. I van començar a desembarcar altres persones que venien de països on dir Bondia al matí no feia part dels seus costums.

Però ara els empleats tenien accés a guarderies pels nens, a sales de fitness als millors hotels de la ciutat, cursos d'automotivació, per parlar en públic, d'intel·ligència emocional. També competicions esportives entre equips de diferents departaments, barbacoes fora dels horaris de treball, activitats esportives a l'aire lliure, etc. Tot el que venia de l'altra riba de l'Atlàntic era fantàstic. Tot el que feia la força del nostre país havia passat a ser prescindible: com per exemple la passió per la qualitat, l'aprenentatge dels joves, els contractes de persones amb hàndicap...

El treball seguia tenint un salari, clar. Però, durant molts anys, aquest va estar congelat. Si hom volia veure un augment, l'únic camí a seguir era el de les primes. Per exemple, les primes per productivitat que, si no la sabies gestionar, arribava ràpidament al seu límit i acabava per ser decreixent, amb el resultat que pots imaginar. També hi havia un examen anual d'objectius, on s'avaluava la realització dels objectius assignats a principis d'any i la progressió de les competències professionals de l'empleat. Però també les seves competències socials. Recordo un cap de team que puntuava l'expressió corporal dels membres del seu equip: per exemple, la posició de les mans, dels gests i les expressions facials durant les reunions. L'actitud positiva, considerada com un dels pilars de la productivitat, estava molt valorada.


Aquell sistema, on es barrejaven la vida professional i privada sota un diktat de l'empresa que determinava què estava bé i que no, se'ns presentava com una mena de revolució moderna.
No sé si recordaràs que vaig començar la meva activitat professional a Can Baurier, una antiga colònia tèxtil (6). En el meu cas, aquell sistema que se'ns presentava com modern, feia una olor de ranci que et tirava d'esquenes. Però, quan fa anys que coneixes les regles del joc, tens un avantatge. Jo les coneixia força bé i vaig saber com evitar un munt de situacions que van acabar enviant a l'atur a d'altres.
Fa uns anys, una nova línia de management va reemplaçar aquell experiment a l'empresa. Jo ja no hi treballo i no tinc prou elements per a jutjar quin serà el que el seu futur.


  1. Wikipedia: Corinne Maier [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Bonjour paresse [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Scott Adams [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Dilbert [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? publicat en aquest blog el 07.07.2020
  6. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicat en aquest blog 1'11.08.2021

Friday, April 5, 2024

canvi climàtic - les dades (1/2)



El passat mes de gener vaig publicar un post on et parlava del problema de comparar les temperatures del present amb les d'un passat del qual, un dia acabarem per admetre-ho, tenim informacions molt limitades (1).

Unes informacions del passat que, pel que fa a Suïssa, es van enregistrar a unes estacions de mesura que van entrar en funcionament en diferents anys de diferents segles, amb aparells i mètodes de mesura que no es van estandarditzar fins al 1863, i de les que només tenim sèries completes de dades per un nombre reduït d'estacions. I, per acabar-ho d'adobar, només calia afegir a la confusió un concepte que no vol dir estrictament res: les temperatures preindustrials (2):
Només un nombre reduït de les 88 estacions de mesura que hi havia el 1864 estan encara en funcionament. Les altres van ser abandonades o substituïdes per altres estacions. En alguns casos, l'estació encara és present, però la sèrie de mesures es va interrompre temporalment. Si prenem l'exemple de l'any 1863 a la Suïssa francòfona, de les 17 estacions que hi havia (...) només Ginebra, Neuchâtel i Gd-St-Bernard tenen una sèrie completa de dades fins a l'actualitat.
Source: New Atlas (2022)

Just per situar-nos en un context cronològic, et proposo que donis un cop d'ull a una pàgina neozelandesa que presenta d'una manera didàctica l'evolució de les mesures climatològiques al llarg de la història (3). He corregit algunes dades en la transcripció de l'apartat dedicat a Daniel Fahrenheit (4) basant-me en les informacions recollides a Wikipedia:
El 1713, l'alemany Daniel Fahrenheit va començar a experimentar amb termòmetres de mercuri. El 1714 va reeixir a crear el primer termòmetre fiable per la mesura de les temperatures, construït amb vidre i mercuri. El 1717 va reeixir a produir en sèrie i a comercialitzar els primers termòmetres que presentaven la novetat de mostrar la mateixa temperatura en la mateixa situació, encara que aquesta es mesurés en diferents aparells. En 1724 va crear la primera escala de temperatura, que imprimiria als seus termòmetres. En aquesta escala, el gel es fon a 32 °F, la temperatura corporal és de 98,6 °F i l'aigua bull a 212 °F. Aquesta és l'escala que encara s'utilitza avui als EUA.
On estava? Ah, sí, les temperatures preindustrials Si, pel que fa a les mesures fiables de la temperatura, ja hem vist un parell de coses sobre Daniel Fahrenheit, et proposo que ens aturem un moment sobre l'inici de la revolució industrial:
En 1763-1764, mentre James Watt reparava una màquina de Newcomen, va començar a pensar a fer unes modificacions per millorar-la. El 1774 va crear amb Matthew Boulton una empresa per construir una nova màquina de vapor que reemplaçaria la màquina de Newcomen. Pocs anys més tard la patentaria. Hom considera aquesta màquina com el gran motor de la revolució industrial.
Crec que val la pena recordar que el període de temps que cobreix els anys entre la producció del primer termòmetre fiable de Daniel Fahrenheit i la fabricació de la màquina de Thomas Newcomen o la de James Watt va tenir lloc durant La Petita Edat de Gel (5), un període caracteritzat per unes temperatures molt baixes a la regió de l'Atlàntic Nord.

No estic dient que no hi ha altres tècniques que permetin conèixer les temperatures que hi havia al planeta abans de la fabricació del primer termòmetre de Daniel Fahrenheit. Però vull sostenir la idea que, quan ens movem en escales on 1 °C pot marcar una gran diferència pel que representa en termes de canvi climàtic, cal ser molt prudents amb la utilització de les mesures, i documentar escrupolosament quines són les fonts o les tècniques que hom ha utilitzat per extreure les conclusions fetes a partir d'elles.
Per exemple, imagina que hom et diu que les mesures de pluviometria que et presenta una gràfica històrica han estat recuperades a partir del nombre de rogatives que es transmetien a les autoritats eclesiàstiques implorant la pluja. Que quan aquelles manifestacions pujaven en intensitat, hom ho ha interpretat com que la sequera era més forta. I que algú ha desenvolupat un mètode per traduir aquelles informacions "qualitatives" (deixem-ho així) en valors quantitatius.

No sé què en pensarien d'aquests mètodes els jesuïtes que el 1904 van fundar l'Observatori de l'Ebre en 1904. Tampoc sé què en pensaran aquells ciutadans que segueixen estan orgullosos que Catalunya disposi de les sèries meteorològiques més antigues d'Espanya. Tot el que puc dir és que, personalment, no dono gaire crèdit als valors quantitatius estimats a partir d'aquelles "rogatives". I que, molt probablement, em comportaria de manera un xic desagradable amb algú que les presentés com a prova de quines eren les precipitacions en temps preindustrials.
Pel que fa a tot allò que pugui estar lligat al concepte de preindustrial, crec que no tinc ja gran cosa més a dir. Bé, sí, però ho faré un dia que tingui més temps, a la segona entrega d'aquest post.
By R. Curry, Woods Hole Oceanographic Institution/Science/USGCRP, CC BY 3.0, Link

El mes de març vaig publicar un post on parlava d'un eventual col·lapse de l'Atlantic meridional overturning circulation (AMOC) (6). En aquest post hi havia un paràgraf on et parlava del nerviosisme dels investigadors de la Technische Universität München (Alemanya) pel fet de no disposar de prou dades per comprendre la dinàmica de l'AMOC.
Uns dies més tard, vaig llegir que, l'octubre del 2023, altres investigadors deien que, més enllà de la disponibilitat de més dades per l'anàlisi de l'AMOC, el problema es trobava principalment en la qualitat d'aquestes. Es demanaven si valia la pena seguir recollint dades sense reflexionar abans com resoldre les seves deficiències, amb l'objectiu de crear un nou sistema d'observació que corregís les llacunes en les dades de l'antic sistema (7).
Al mateix post t'explicava, a cop de destral, que la disponibilitat de dades de qualitat és un element crucial en el disseny dels models climàtics i en la fiabilitat de les seves prediccions:
  • Complexitat dels models: els models climàtics intenten simular sistemes naturals que, en si mateixos, són extraordinàriament complexos i han de tenir en compte d'un gran nombre de factors.
  • Dades insuficients: els models climàtics requereixen una enorme quantitat i diversitat de dades per ser precisos. Tanmateix, sovint hi ha una manca de dades històriques i actuals, especialment a escala regional.
  • Incertesa de les prediccions: a causa de la complexitat dels models i la manca de dades, les prediccions dels models climàtics estan envoltades d'incerteses.
Gavin Schmidt: Why models of climate change matter (TED 2014), YouTube, 01.05.2014
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Hem arribat a un punt d'inflexió on les dades utilitzades per elaborar prediccions que fins ara es consideraven fiables no són ja suficients o no tenen la qualitat esperada? En contrast amb allò que afirmava; Gavin A. Schmidt -Director of the NASA Goddard Institute for Space Studies (GISS) a la conferència TED del 2014 que pots trobar aquí damunt, a un article publicat deu anys més tard a Nature, Gavin A. Schmidt reconeixia quelcom inquietant (8):
Vaig heretar un projecte que fa un seguiment dels canvis de temperatura des del 1880. Utilitzant aquest fons de dades, he fet prediccions climàtiques a principis de cada any des del 2016. És humil i una mica preocupant admetre que cap any ha confós més els científics del clima que el 2023.
Si ho he entès bé, Gavin A. Schmid ens està  parlant de vuit anys de prediccions que van començar el 2016 (l'any de la conferència TED va ser el 2014) i d'un any en què aquestes no es confirmen (2023) i ens porten davant d'una situació dramàtica. Només puc dir que jo soc molt més indulgent amb els resultats d'algunes de les previsions de MeteoSuisse.

Tanmateix, tot i que el subtítol de l'article de Gavin A. Schmidt afirmava que: Necessitem amb urgència més i millors dades, més endavant tot invita a pensar que el problema es troba justament en la incapacitat actual de modelitzar correctament la complexitat del clima del nostre planeta:
L'anomalia de la temperatura del 2023 ha revelat una bretxa de coneixements sense precedents, potser per primera vegada des de fa uns 40 anys, quan les dades dels satèl·lits van començar a oferir a la modelització una visió inigualable i en temps real del sistema climàtic de la Terra. Si l'anomalia d'El Niño no s'estabilitza l'agost d'enguany, una expectativa raonable basada en esdeveniments anteriors d'El Niño, aleshores el món estarà en un territori inexplorat.

Això podria implicar que l'escalfament global ja estaria alterant el funcionament del sistema climàtic molt abans del que havien previst els científics. També podria significar que les inferències estadístiques, basades en esdeveniments del passat, són menys fiables del que pensàvem, afegint més incertesa a les prediccions estacionals de les sequeres i els patrons de pluja (...)

Gran part del clima del món està impulsat per enllaços complexos i de llarga distància, coneguts com a teleconnexions, alimentats pels corrents marins i atmosfèrics. Si el seu comportament està canviant o divergeix notablement de les observacions anteriors, hem de conèixer aquests canvis en temps real. Necessitem saber per què el 2023 va resultar ser l'any més càlid dels últims 100.000 anys. I necessitem saber-ho ràpidament.
Més enllà de totes les salvatjades que l'home hagi pogut infringir al planeta que l'ha permès viure i que expliquen bona part del que està passant, estic segur que Gavin A. Schmidt sap molt més que jo sobre paleoclimatologia i també sobre que el canvi climàtic és una constant del nostre planeta des de l'època en què..., ho veurem en un altre post més endavant. En el cas concret de l'alarma causada per la fusió del gel als pols (9):
En primer lloc, hem d'aclarir les nostres percepcions del temps geològic que es deriven de la nostra visió limitada del clima al llarg de la història humana. Pot ser temptador veure tota la preindustrialització com una mena d'Edèn climàtic, que com a humans hem corromput i, per tant, que la Terra estaria millor sense nosaltres.

La veritat és molt més estranya, miraculosa i interessant. Mai hi ha hagut una línia de base climàtica al planeta. De fet, el nostre clima actual és més una anomalia que una regla. Des dels albors de la vida pluricel·lular, els casquets de gel han cobert els pols com a màxim un 20% del temps
.
Analista de dades: algú que fa conjectures de precisió basades en dades poc fiables proporcionades per persones amb coneixements qüestionables.

Si la descripció del treball d'analista de dades amb la que he il·lustrat aquesta part del post t'ha fet riure, t'he de dir que, en molts casos, no està molt lluny de la realitat.

Al llarg de la meva vida professional, he treballat donant suport a enginyers que basaven els seus càlculs pel disseny d'una nova línia elèctrica basant-se en hipòtesis climàtiques que els permetrien assegurar, en cas de situacions extremes, el funcionament d'aquells equipaments: torres d'alta tensió, conductors, etc. També he donat suport als analistes i enginyers que dissenyaven els models que guien les previsions de consum elèctric que preparen els plans de producció de les centrals elèctriques. Uns models on, com pots imaginar, les previsions meteorològiques tenen un pes molt important.

Tinc doncs alguna idea de què representa haver de presentar resultats quan no has pogut trobar algunes de les dades que necessitaves i has hagut de treballar amb inferències estadístiques, o quan t'has quedat amb dubtes sobre la qualitat de les dades que has utilitzat. No és un treball fàcil. Així que, no puc més que imaginar remotament la complexitat dels models climàtics amb què treballen els equips sota la direcció de Gavin Schmidt.
Si els registres meteorològics actuals em diguessin que les torres d'alta tensió que vam dissenyar basant-nos en hipòtesis climàtiques que fa uns anys consideràvem fiables, avui haurien de suportar la força de vents o d'allaus que abans no coneixíem, que la fusió del permafrost comprometria els fonaments que les donen suport, o que els conductors haurien de suportar la força de vents, de càrregues de gel o de temperatures a l'estiu que abans no coneixíem, tindríem un problema: les situacions extremes ja no serien les mateixes.

Podríem tornar a analitzar aquells equipaments en la situació actual..., però 
les situacions extremes semblen ja imprevisibles. Et deixo imaginar el que això pot voler dir en termes de seguretat de l'aprovisionament elèctric, gestió de riscs, cost d'assegurances, etc.
Com la responsabilitat de la NASA va molt més enllà de la d'una empresa elèctrica d'un petit país alpí, entenc perfectament la preocupació de Gavin Schmidt quan diu que necessita, amb urgència, més i millors dades en temps real. Car, els models climàtics que hom havia construït durant anys, gràcies a inferències estadístiques basades en esdeveniments anteriors, podrien no ser ja vàlids si l'escalfament global ha alterat el funcionament del sistema climàtic que hem conegut fins ara.

Estic segur que l'equip de Gavin Schmidt ha fet els tests necessaris per saber quines són les dades que necessita, quin és el temps màxim en què haurien d'estar disponibles i quin és el seu cost d'adquisició. També estic segur que té un projecte ferm, amb un pressupost precís i que ja l'ha presentat a la instància governamental adequada que haurà d'alliberar els recursos humans, materials i financers necessaris.

Si no és el cas, tenim un problema afegit.


  1. Veure Estacions astronòmiques i estacions meteorològiques, publicat en aquest blog el 29.01.2024
  2. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
  3. Measuring the weather – a timeline, Science Learning Hub
  4. Wikipedia: Daniel Gabriel Fahrenheit [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Little Ice Age [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Un viatge de retorn al Dryas recent ? publicat en aquest blog el 23.03.2024
  7. Frajka-Williams, Eleanor; Foukal, Nicholas; Danabasoglu, G.. (2023). Should AMOC observations continue: how and why?. Philosophical Transactions of the Royal Society A. 381. 10.1098/rsta.2022.0195
  8. Gavin Schmidt: Climate models can’t explain 2023’s huge heat anomaly - we could be in uncharted territory, Nature 627, 467 (2024) [PDF]
  9. Patrick Mellor: Why Paleobiology Is Critical to our Climate Future, Livin Carbon Blog, 21.12.2022

Monday, March 25, 2024

sacrebleu !!!!

Source: @TerribleMaps


Puc jurar davant de tots els 10s de l'Olimp que aquesta carallotada dels terraplanistes m'ha agafat totalment desprevingut. Traduït a cop de destral, el text ve a dir que:
Si la gravetat no és prou forta per a impedir que un petit corrent flueixi cap al seu punt més baix, què impedeix que els oceans al nord de l'equador s'aboquin al sud de l'equador? Així seria la Terra si visquéssim en un globus terraqüi. La gravetat és una pseudociència, una teoria que no es pot demostrar.
Com no recordo haver llegit mai quin és el gruix que aquesta gent suggereix per una Terra plana, m'angoixa pensar que la plataforma petroliera Stones (1) ja ha perforat a gairebé 3000 metres de fondària i, encara més, que els russos arribessin a perforar 12.262 m a l'Àrtic en 1989 (2). Què passarà el dia que hom arribi al límit? Correm el risc que tota l'aigua dels oceans se'n vagi pel forat?


  1. Cristian Rus: El fascinante mundo de las plataformas petrolíferas: estructuras flotantes de 200.000 toneladas o 2.900 metros de profundidad, Xataka, 10.04.2020
  2. Wikipedia: Kola Superdeep Borehole [en] [fr] [es] [ca]

Saturday, March 23, 2024

un viatge de retorn al dryas recent ?

FRANCE 24 Español - La Corriente oceánica del Atlántico podría colapsar en las próximas décadas, YouTube, 27.07.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos publicats en aquest post, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El febrer d'enguany vaig llegir un tweet on Antonio Turiel (1) es mostrava remarcablement emprenyat després de llegir un article publicat dos dies abans a una revista americana: Science Advances (2).
Aplicant nous mètodes d'observació i de càlcul, hom pot confirmar que la Atlantic meridional overturning circulation (AMOC), de la qual forma part el Gulf Stream, està mostrant signes de col·lapse que permetent pronosticar quins seran els seus efectes a diferents regions del planeta.
El vídeo amb què he obert el post d'avui, emès per FRANCE 24, ja era una reacció a la publicació d'un estudi publicat a Nature Communications (3) que presentava, mig any abans!, gairebé els mateixos resultats i les mateixes advertències (3):
L'augment de les temperatures està provocant la fusió d'enormes masses de gel a l'Àrtic, i aquest enorme volum d'aigua menys densa és una amenaça per al funcionament de la circulació oceànica, que podria aturar-se, tal com la coneixem, amb efectes nefastos pel clima.
Abans d'anar més lluny, m'agradaria presentar-te una física alemanya que adoro: Sabine Hossenfelder (4) i un vídeo on tracta el tema del col·lapse de l'AMOC.

Sabine Hossenfelder - Climate Change Won't Stop The Gulf Stream. Here's Why, YouTube, 21.01.2023

Sabine Hossenfelder ens recorda alguns dels principis bàsics de la Geografia Física del nostre planeta que no estic molt segur que facin part d'alguns dels models matemàtics utilitzats en l'estudi de l'anunciat i probablement inevitable col·lapse de l'AMOC. També he de dir que, en aquells models en els quals aquests principis bàsics s'han pogut tenir en compte, de vegades tinc dificultats per comprendre la lògica dels seus resultats.

The Wild Project #81 - Jesús Reolid da una opinión controvertida sobre el cambio climático, YouTube, 25.09.2021

Si Sabine Hossenfelder ens recorda alguns dels principis bàsics de la Geografia Física dels quals rarament parlen els físics que investiguen el fenomen del col·lapse de l'AMOC, un article publicat per Xavier Fonseca a La Voz de Galicia (5), em va recordar que tampoc parlen gaire del passat geològic del nostre planeta. 

Sabem que la principal característica de l'escalfament global d'origen antropogènic és la seva velocitat, que no coneix precedents. Però, com ens recorda Xavier Fonseca (5), fa gairebé 13.000 anys es va produir un canvi climàtic de caràcter abrupte que hom coneix amb el nom de Dryas recent (6). Paga la pena recordar-lo:
Fa aproximadament uns 12.900 anys, quan el clima havia deixat enrere l'últim màxim glacial (7) i es trobava en una etapa d'escalfament, es va produir un canvi climàtic relativament sobtat. 
En el decurs d'unes dècades les temperatures a Groenlàndia van disminuir entre 4 i 10 °C, les glaceres van avançar arreu d'Europa i el clima va esdevenir molt sec a gran part del nord temperat.

Com pots veure al vídeo que pots trobar a continuació, la hipòtesi més recolzada actualment és que l'augment progressiu de la temperatura que va començar després de l'últim màxim glacial, fa uns 20.000 anys, va provocar una fusió del gel que va alliberar enormes masses d'aigua dolça des d'Amèrica del Nord vers les aigües de l'Àrtic. Quan aquella enorme massa d'aigua va arribar a l'Atlàntic, va fer col·lapsar l'AMOC.

Aquell fred, que va canviar el clima en poques dècades (a la Mediterrània oriental hom parla de 20 anys!), va durar uns 1.300 anys. Vers l'11.600 aC la temperatura va tornar a augmentar, donant pas a l'Holocè (8), que és l'època geològica en què encara estem vivint.
PBS Eons - When the Earth Suddenly Stopped Warming, YouTube, 17.12.2020

El fenomen del Dryas Recent es repetirà? Abans de respondre aquesta qüestió, m'agradaria proposar-te llegir un article d'Horizons -el magazín de la recerca suïssa- dedicat al risc de desestabilització de l'AMOC, (9), que ens advertia de les dificultats que existeixen per analitzar aquest risc amb precisió.  
  • Complexitat dels models: els models climàtics intenten simular sistemes naturals que, en si mateixos, són extraordinàriament complexos i han de tenir en compte un gran nombre de factors.
  • Dades insuficients: els models climàtics requereixen una enorme quantitat i diversitat de dades per ser precisos. Tanmateix, sovint hi ha una manca de dades històriques i actuals, especialment a escala regional.
  • Incertesa de les prediccions: a causa de la complexitat dels models i la manca de dades, les prediccions dels models climàtics estan envoltades sovint d'incerteses.
L'article d'Horizons també ens parlava del nerviosisme d'alguns investigadors de la Technische Universität München (Alemanya):
Només hi ha dos grans programes de recerca oceanogràfica que estan recollint dades des del 2004 (...). Per fer càlculs vàlids per entendre la dinàmica de l'AMOC hom necessitaria sèries de dades de períodes d'almenys cent anys. A més, les mesures de velocitat i salinitat se segueixen fent principalment a la superfície i no a les profunditats de l'oceà, i a més, de manera molt puntual.
Per fer front a la manca de dades, els investigadors de l'Oeschger Centre for Climate Change Research (OCCR) de la Universität Bern (Suïssa), van decidir centrar-se en l'estudi dels processos del final de l'edat glacial més recent, fa 15.000 anys. 

Els resultats del seu estudi es va publicar a Nature Geoscience l'abril de 2023: pots trobar una versió lliure en PDF al Bern Open Repository and Information System (BORIS) (10).
A l'inici de l'última edat glacial, la quantitat d'aigua de desglaç que va fluir a l'Atlàntic Nord no era tan gran com hom pensava anteriorment. I malgrat l'augment de les temperatures, la circulació de l'AMOC no va col·lapsar completament, sinó que simplement es va alentir. 
Helmholtz Association of German Research Centres

Fa uns dies vaig publicar un post on parlava de les "excursions" del camp magnètic de la Terra (11). Més concretament de l'excursió geomagnètica de Laschamp, de la qual l'amic Copilot em va dir que: va interrompre els corrents oceànics i els patrons de circulació atmosfèrica. Aquests canvis van provocar un augment de la variabilitat climàtica, amb fluctuacions més freqüents entre períodes més càlids i més freds.

Ràpidament, una idea em va passar pel cap. Uns minuts més tard, vaig veure que altres l'havien tingut molt abans que jo (12):
Hi ha una quantitat significativa d'evidències que sostenen la idea que les excursions geomagnètiques són responsables dels canvis climàtics bruscos observats durant el període del Dryas recent.
Com el Dryas recent i l'excursió geomagnètica de Laschamp no coincidien en el temps, vaig demanar-li a Copilot si s'havien identificat altres excursions geomagnètiques durant el Dryas recent. Copilot va respondre amb tres excursions geomagnètiques que podrien haver influït en els patrons climàtics durant el Dryas recent i un dels esdeveniments de Heinrich (13).

Com dues de les respostes no coincidia cronològicament amb el Dryas recent, vaig retenir l'excursió geomagnètica de Gothenburg (14). Seguidament, vaig demanar a Copilot si hi havia una correlació entre aquesta excursió i la modificació de la circulació oceànica. Et resumeixo la seva resposta:
L'estat actual de la recerca suggereix que les excursions geomagnètiques, inclòs l'esdeveniment de Gothenburg, poden estar associades amb un canvi climàtic ràpid. Alguns estudis han indicat que poden estar relacionades amb caigudes abruptes de temperatura, tal com es va observar durant el Dryas recent.

Tot i que l'excursió geomagnètica de Gothenburg és un esdeveniment molt important en l'estudi del camp magnètic de la Terra i els seus vincles potencials amb els canvis climàtics del passat, establir una relació causal directa entre les excursions geomagnètiques i el canvi climàtic és un tema molt complex i requereix seguir aprofundint en la recerca.
Tot sembla indicar doncs que, si no reeixim a reduir les emissions de CO₂ el més aviat possible, ens arrisquem a crear les condicions que van donar lloc al Dryas Recent. I sabem prou per saber què és el que pot passar. Que els investigadors no estiguin en condicions d'identificar amb precisió quan arribarem al punt d'inflexió, o si hi ha altres factors que també l'expliquen, sembla totalment irrellevant com argument per a no atacar amb decisió almenys la causa principal que es troba darrere d'aquest risc.

Naturalment, si ens acaben ficant en una guerra nuclear, res de tot això tindrà la més mínima importància per a la humanitat.


Altres lectures recomanades
  1. Antonio Turiel: Aún en estado de shock por el último artículo sobre la AMOC, Tweeter, 11.02.2024 10:38
  2. René M. van Westen et al.: Physics-based early warning signal shows that AMOC is on tipping course, Science Advances, Vol 10, Issue 6, 09.02.2024, DOI: 10.1126/sciadv.adk1189
  3. Ditlevsen, P., Ditlevsen, S.: Warning of a forthcoming collapse of the Atlantic meridional overturning circulation. Nature Communications 14, 4254 (2023). https://doi.org/10.1038/s41467-023-39810-w || Damian Carrington: Gulf Stream could collapse as early as 2025, study suggests, The Guardian, 25.07.2023
  4. Wikipedia: Sabine Hossenfelder [en] [fr] [es] [ca]
  5. Xavier Fonseca: «Dryas Reciente», cuando el ser humano volvió a la Edad de Hielo, La Voz de Galicia, 09.02.2024
  6. Wikipedia: Younger Dryas [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Last Glacial Maximum [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Holocene [en] [fr] [es] [ca]
  9. Hubert Filser: Si la pompe de circulation atlantique tarissait, Horizons, n° 140, Mars 2024
  10. Pöppelmeier, Frerk; Jeltsch-Thömmes, Aurich; Lippold, Jörg; Joos, Fortunat; Stocker, Thomas F. (2023). Multi-proxy constraints on Atlantic circulation dynamics since the last ice age. Nature geoscience, 16(4), pp. 349-356. Springer Nature 10.1038/s41561-023-01140-3 (PDF)
  11. Veure The Earth's History is Written in the Trees (4), publicat en aquest blog el 15.03.2024
  12. Geomagnetic excursions Interglacial Termination Abrupt Climate Change, Physics Forums, 05.03.2010
  13. Wikipedia: Heinrich events [en] [fr] [es] [ca]
  14. Rhodes W. Fairbridge: Global climate change during the 13,500-b.p. Gothenburg geomagnetic excursion, Nature 265, 430–431 (1977).

Thursday, February 29, 2024

alanis morissette - ironic

Alanis Morissette - Ironic (Official 4K Music Video), YouTube, 19.05.2007


Avui fa 28 anys que es va publicar aquest tema d'Alanis Morissette. Un tema que es va posicionar entre els quatre millors dels EUA en abril del 1996. I el videoclip del director francès: Stéphane Sednaoui va ser nominat als MTV Video Music Awards el 1996 i va guanyar tres premis.

No està gens malament per un tema amb una lletra totalment intranscendent i divertida. Ara bé, si en algun moment alguna de les estrofes de la lletra t'ha fet somriure, et proposo que facis una recerca a Google per veure els rius de tinta que aquest tema va generar entre els crítics musicals. Pots trobar un petit exemple a Wikipedia (1).

Podem pensar el que volem dels periodistes. Anar més lluny si pensem en els periodistes esportius. Però els crítics musicals, literaris i els cinematogràfics, juguen a una altra lliga.


  1. Wikipedia: Alanis Morissette - Ironic [en] [fr] [es] [ca]

Monday, February 12, 2024

israel hands strikes again

Canal Terres de l'Ebre - De Sol a Sol Oficis - Capítol 48. Salinar, YouTube, 10.02.2024


Si fa temps que segueixes aquest blog, potser ja hauràs llegit alguna cosa sobre Israel Hands. Si estàs llegint aquest post a la versió Web del blog, només has d'entrar a la secció de recerca "Israel Hands" per veure un munt de posts on he anat explicant detalls d'una llarga amistat que va començar el 1982.

Si el seu nom encara no et diu res, per estalviar-te feina, et proposo la lectura de dos posts per fer-te cinc cèntims d'aquesta amistat brutal que ni el temps ni la distància no han reeixit a trencar: Malgrat el munt de coses que li envio cada dia i que no li dono el temps de llegir, seguim sent amics. Ens truquem de tant en tant i ens seguim veient quan podem.

La darrera vegada que ens vam veure físicament va ser durant les festes de Cap d'Any del 2022, a casa del meu pare. En Hands estava molt content car, després d'anys d'estar en recerca i captura pels agents d'El Cobrador del Frac i La Pantera Rosa, havia pagat els seus deutes i podia tornar a passejar tranquil·lament per Barcelona

I com ja no devia res a ningú, ja no li era necessari seguir utilitzant l'àlies que ha utilitzat durant dècades a la Ràpita, localitat on va trobar refugi per amagar-se d'una llarga llista de creditors: principalment propietaris de bars de l'àrea metropolitana de Barcelona.

El problema és que, com ara ja gairebé ningú el coneix pel seu nom real, està obligat a seguir presentant-se amb el del seu àlies (que no és exactament un malnom), i és amb aquest nom que hom l'ha presentat com a Mestre d’aigües de les Salines de la Trinitat, a una emissió del Canal Terres de l'Ebre publicada a YouTube el dissabte 10.02.2024.