Showing posts with label carbon capture. Show all posts
Showing posts with label carbon capture. Show all posts

Sunday, August 3, 2025

recuperant paradisos perduts



A l'epíleg d'un post publicat l'11 d'agost del 2021 et parlava de la meva adolescència i el meu treball a Can Baurier, com a Laborant al Laboratori de tints, aprestos i acabats tèxtils.

Una de les tasques que m'havien assignat era l'anàlisi de les mostres d'aigua que la fàbrica bombejava dels aqüífers alimentats pel riu Besòs, amb la finalitat que els experts decidissin com havíem de tractar-la per fer-la adequada als usos industrials.

Durant els processos de fabricació hom hi afegia a les solucions, tints, sals, àcids i tota mena de productes químics destinats a donar a la roba el color i la textura demanats pels clients. Mai vaig saber si els residus d'aquelles solucions rebien un tractament abans d'abocar-los al riu. Però sí recordo que mai ningú no em va demanar analitzar-los.

No és solament que en aquells temps no existís la mateixa consciència ecològica que coneixem avui. És que, enllà on es trobava Can Baurier, el riu no era res d'altre que un clavegueram i, uns metres abans que les seves aigües es barregessin amb les de la Mediterrània, hi havia una fàbrica de pintures que tenyia el riu i el mar del color de la pintura que acabaven de produir.

Si en aquells anys algú m'hagués dit que el Besòs retornaria mai a un estat relativament proper al que els avis deien que tenia a principis del s. XX, segurament l'hauria mirat amb commiseració i tendresa i l'hauria invitat a beure una cervesa a un dels rars bars que hi havia a la zona en aquells temps. Jo no havia conegut aquell riu del qual alguns parlaven. Per la gent de la meva edat, el Besòs sempre havia estat una claveguera a l'aire lliure.

ARTE Family FR - Engagés pour le fleuve Besos à Barcelone | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 01.08.2025
Disponible Disponible jusqu'au 23.10.2025

Tota aquesta brasa per dir-te que durant el mes de juliol d'enguany he vist a Arte TV una sèrie de documentals brutals que avui m'agradaria compartir amb tu: Paradiese aus Menschenhand (2). En francès l'han traduit com "Des mains vertes pour la nature".

Una de les coses que més m'agraden dels cinc episodis que he vist és que comparteixen la divisa de Hope! (3) (4) i porten la seva realització a extrems difícils d'imaginar. 

Com ara la regeneració del bosc tropical a Borneo, la regeneració del coral al Carib o la renaturalització d'un riu europeu: l'Inn, des del seu naixement a Suïssa, el seu trànsit per Àustria, fins a abocar les seves aigües al Danubi, a Alemanya, al llarg d'un traçat de més de 500 km.

Tanmateix, l'episodi que més m'ha impressionat és el que fa referència a l'explotació descomunal dels aiguamolls de la zona del Bàltic per a l'extracció de torba, un dels més potents útils de captura de CO₂ que hom coneix.

Uns aiguamolls que acullen una sèrie d'espècies úniques que estan desapareixent a gran velocitat a Lituània, Letònia i Alemanya. Uns països on s'estan destinant quantitats immenses de capitals per a l'adquisició d'armament, mentre equips de científics estan treballant de valent, amb mitjans limitats, per revertir aquest procés.

Uns equips de científics que estan reeixint a realitzar una tasca realment impressionant.

ARTE Family FR - Engagés pour la préservation des marais | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 30.03.2025
Disponible Disponible jusqu'au 30.09.2025

  1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicati en aquest blog l'11.08.2021
  2. Längengrad Filmproduktion - Paradiese aus Menschenhand

  1. "Molta gent està preocupada pel canvi climàtic, però no sap per on començar. La nostra proposta és clara: inspirar-nos en solucions reals sobre les que ja s'està treballant, activar la creativitat, connectar amb aquells que ja estan en acció i potenciar aquestes sinergies. Volem fer créixer onades d’esperança, persones i xarxes que, des dels seus pobles, barris, escoles, universitats i llars, estan regenerant la vida i el planeta junts".
    https://hoperevolution.earth
  2. Veure la sèrie de posts publicats sobre Hope! i Javier Peña publicats en aquest blog
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

Sunday, August 18, 2024

l'agricultura regenerativa: catalunya



Fa temps que vaig publicant en aquest blog alguns dels vídeos remarcables d'un gran divulgador: Javier Peña (1), pel seu interès i pel seu entusiasme contagiós.

Sobre el tema de l'agricultura regenerativa a Catalunya, vaig trobar molt interessant un tweet publicat el mes de febrer d'enguany (2), on Javier Peña ens parlava, entre altres, d'experiències com la d'un estudi de sota la responsabilitat de la Universitat de Barcelona a les terres explotades per Verdcamp Fruits (Cambrils, Catalunya).

Avui, m'agradaria compartir amb tu el tweet amb què he obert el post d'avui. Ens parla d'una altra experiència d'agricultura regenerativa a Catalunya dirigida pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) (3) a la finca pilot de Mas Planeses (Sant Ferriol, Girona) (4).

I, per tancar el post, m'agradaria proposar-te veure un video realitzat l'octubre del 2019, on veuràs la idea inicial del projecte i algunes de les tècniques que han deixat pas a tècniques més eficaces. I és que, com diem al pais on resideixo: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis. Una frase que sempre m'agrada completar dient que: Il n'y a que les imbéciles qui ne font rien d'autre que changer tout le temps d'avis.

Planeses, Agricultura Regenerativa, YouTube, 10.06.2020

  1. Veure alguns dels posts dedicats a Javier Peña en aquest blog: enllaç
  2. Veure L'agricultura regenerativa: Catalunya, publicat l'11.02.2024
  3. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: Home page [en] [fr] [es] [ca] || Wikipedia
  4. Mas Planeses, agricultura regenerativa: Home page [en] [fr] [es] [ca]
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

Sunday, February 25, 2024

pols de basalt i captura de CO₂

Source: David Ross/BBC


A principis del mes de desembre, dos dies després d'haver llegit un article molt interessant sobre la captura de CO₂ per les closques de les ostres i altres mol·luscs (1), vaig llegir un altre article que molt interessant que tractava sobre la captura de CO₂ utilitzant la pols del basalt i altres roques volcàniques (2).

Més enllà del reclam turístic de les columnes de basalt en zones volcàniques, deixa'm confessar-te la meva ignorància sobre l'ús de la pols de basalt com un dels millors fertilitzants naturals que ens ofereix la natura:
Com la pols de basalt és un producte de baixa solubilitat i lent alliberament de nutrients, el fa ideal per a sòls degradats o amb possibles pèrdues per lixiviació. Com el basalt és una roca volcànica rica en silicats de magnesi, ferro i silici, aquest darrer mineral contribueix a enfortir l'estructura de les parets cel·lulars, i és una font important de nutrients per a cultius amb altes demandes.

La pols de basalt ajuda a fer que algunes plantes tolerin millor els problemes lligats a l'entollament o millorin la concentració dels sucres. Millora la resistència de les plantes a les malalties i les condicions d'estrès. Incrementa la disponibilitat del fòsfor. Sota condicions de fortes precipitacions i de lixiviació, els nutrients s'alliberen lentament i poden ser utilitzats durant més temps per les plantes. 
És aconsellable afegir-lo amb matèria orgànica, ja que aquesta conté col·loides orgànics i microorganismes que ajuden a alliberar els minerals.
Paga la pena veure aquest vídeo publicat a YouTube, molt especialment el text que pots trobar a la seva descripció, que he resumit aquí dalt a cop de destral.

Cultivers Eco - Aprende a usar harina de roca basáltica en 1 minuto, YouTube, 04.09.2021

Però a més dels seus efectes benèfics en la fertilització dels sòls, l'ús de la pols del basalt també permetria eliminar grans quantitats de CO₂ de l'atmosfera mitjançant un procés de meteorització millorada (en anglès enhanced weathering) (3) (4). 

Aquest procés està descrit de manera pedagògica a la infografia de la BBC (5) amb què he obert el post d'avui. A agoraclimate.com (6) es descriu així:
La meteorització és un procés natural lligat a la descomposició física, química o biològica de les roques en petits fragments. En el cas de les roques de silicat, que constitueixen fins al 95% de les capes superiors del nostre planeta, quan aquestes roques es descomponen, els fragments més petits reaccionen amb el CO₂ de l'aire i l'aigua per produir un mineral nou, el bicarbonat (HCO3), que després viatja a l'oceà per romandre-hi durant centenars de milers d'anys. La meteorització de les roques de silicat és doncs un procés natural de captura i emmagatzematge de carboni.

La meteorització millorada és l'acceleració d'aquest procés natural per aconseguir en un període més curt una captura de CO₂ ràpid i més gran. Actualment, la meteorització millorada consisteix a extreure primer els minerals, moldre'ls en fragments fins i escampar-los als camps de cultiu.

El principal benefici potencial de la millora de la meteorització és la ràpida captura i emmagatzematge de CO₂. Altres avantatges són la possible millora del rendiment dels cultius i la disminució de l'acidesa dels oceans, cosa que permetria protegir la vida marina, com els corals. Encara que els avantatges són substancials, aquesta tecnologia de captura de CO₂ requereix més investigació, ja que els elevats costos energètics del procés de trituració i transport de les roques podrien dificultar la seva adopció i implantació massiva.
La meteorització millorada és un treball de geoenginyeria del qual encara s'estan avaluant els seus costos. Del poc que he tingut temps de llegir, hi ha un treball de recerca que presentava uns resultats que em van semblar força modestos (7).
L'experiment va trobar que l'aportació de 50 tones de pols de basalt/Ha augmentava significativament l'alcalinitat de l'aigua dels porus del sòl i les pèrdues de lixiviats, cosa que indica una meteorització significativa del basalt. Un model de transport reactiu 1D va predir la captura de 0,77 tones de CO₂/Ha durant els 99 dies de l'experiment i de 1,83 i 4,48 tones de CO₂/Ha després d'1 i 5 anys, respectivament.
Segons UNDO, amb la càrrega d'un remolc de 20 tones de pols de basalt hom podria capturar unes 5 tones de CO₂

Tanmateix, val la pena recordar que actualment no hi ha un sistema de càlcul estandarditzat per mesurar els volums de la captura del CO₂ i, quan ens movem en el terreny dels models, cal ser molt prudent a l'hora de fer afirmacions categòriques. Penso, per exemple en els resultats presentats a una entrevista de la BBC (5) per una empresa britànica UNDO (8):
Les matemàtiques, cal dir-ho, són descoratjadores. Els científics d'UNDO calculen que es necessiten quatre tones de roques basàltiques per capturar una tona de CO₂. Amb les emissions de CO₂ típiques d'un britànic estimades en unes 7 tones/any, això significa que cadascú de nosaltres necessitaria unes 30 tones, o un remolc i mig de càrregues de pols de basalt que s'haurien d'escampar anualment només per arribar a l'equilibri.

L'any 2023 UNDO tenia planejat escampar 185.000 tones de pols de basalt, amb les que confiava capturar un milió de tones de CO₂ per al 2025. No deixa de ser una una gota a l'oceà en comparació amb les emissions: el 2022 hom estimava que el món va emetre uns 37.000 milions de tones de CO₂ a l'atmosfera.
  1. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3) (2/3) (3/3), publicats en aquest blog del 13 al 15.12.2023
  2. Gregory Barber: The quest to turn basalt dust into a viable climate solution, Ars Technica, 09.12.2023
  3. James Dacey: Sprinkling basalt over soil could remove huge amounts of carbon dioxide from the atmosphere, Physics World, 01.08.2021
  4. Carla Delgado: How sprinkling volcanic rocks on farmland could capture carbon dioxide, Popular Science, 08.09.2023
  5. Jonah Fisher: Can ‘enhanced rock weathering’ help combat climate change?, BBC News, 21.05.2023
  6. Enhanced Weathering / Meteorización Mejorada, Agora Climate
  7. Arthur Vienne et al.: Enhanced Weathering Using Basalt Rock Powder: Carbon Sequestration, Co-benefits and Risks in a Mesocosm Study With Solanum tuberosum, Frontiers in Climate, 17.05.2022
  8. UNDO: Home page
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

Thursday, February 15, 2024

bosque comestible en adeje (canarias)

Proyecto de bosque productivo y comestible en el Parque Central de Adeje (Canarias), YouTube, 08.07.2022


Juan Antonio Hernández és consultor internacional, expert en la creació de boscos productius i comestibles en unió a sistemes agroecològics productius permanents. Amb 23 anys d'experiència sobre el terreny, ha treballat com a voluntari o cooperant en diverses agències de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals a diferents països en vies de desenvolupament  com a Tècnic en Cooperació Internacional especialitzat en desenvolupament sostenible, ecologia, agro-desenvolupament i medi ambient (1).

Ayuntamiento de Adeje - Parque Central de Adeje. Evolución de los trabajos, YouTube, 15.09.2022

Lectures recomanades:
  1. Proyecto de bosque productivo y comestible en el Parque Central de Adeje (Canarias), YouTube, 08.07.2022
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Wednesday, February 14, 2024

tècniques de gestió forestal: captura de CO₂



Un post publicat en novembre del 2023 presentava els resultats d'un estudi internacional publicat a Frontiers in Forests and Global Change (1). Amb l'objectiu de determinar si la diversificació de les espècies d'un bosc pot millorar l'emmagatzematge de carboni al sòl, l'equip de projecte va revisar sistemàticament milers de publicacions i va adquirir dades d'una xarxa global d'experiments basats en la diversitat forestal.

Els primers resultats de la recerca indicaven que les existències de carboni al sòl dels boscos de plantació mixta eren un 70% superiors als boscos de monocultiu mitjà, un 77% superiors als boscos de monocultius comercials i un 25% superiors als boscos de monocultius amb millor rendiment, tot i que aquesta última informació no era estadísticament significativa.

Com no és la meva intenció resumir el contingut d'aquest estudi, si estàs interessat a tenir informacions més detallades et proposo que te'l descarreguis en format PDF, EPUB o un altre format, a l'enllaç que pots trobar al final del post.

De fet, volia compartir amb tu aquesta informació perquè, d'alguna manera, apunta al que ja fa anys que defenso des d'aquest blog:
Reemplaçar els hidrocarburs per energies renovables és la idea central; el fet que algunes d'aquestes energies renovables generin baixes emissions o, fins i tot, garanteixin la seva neutralitat en el CO₂ emès segueix en la bona direcció; però el greu problema que tenim davant no és solament reduir o suprimir les emissions de CO₂, sinó capturar tot el carboni que sigui possible de l'atmosfera.
I com la natura ens presenta la millor manera de capturar enormes quantitats de CO₂, és molt interessant buscar la màxima eficiència, seleccionant les millors espècies per fer-ho, tot afavorint la seva diversitat amb l'objectiu d'evitar els monocultius sempre que sigui possible fer-ho.

  1. Emily Warner: Young mixed planted forests store more carbon than monocultures-a meta-analysis, Frontiers in Forests and Global Change, Volume 6 - November 2023
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

Sunday, February 11, 2024

l'agricultura regenerativa: catalunya



Com ens recorda Javier Peña als seus vídeos, l'agricultura regenerativa no es pot associar avui en dia a una iniciativa d'ecologistes radicals. Podem trobar un exemple de la defensa de l'agricultura regenerativa en la campanya publicitària realitzada recentment a les pàgines del Financial Times per una de les principals banques mundials de Crèdit Agrícola: Rabobank.
Veure altres posts sobre aquest tema publicats anteriorment en aquest blog:
  1. Ernst Götsch and the Syntropic Farming, 28.09.2023
  2. Think global, Act local, 31.10.2023
  3. L'agricultura regenerativa: Espanya, 15.11.2023
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

Saturday, January 20, 2024

carbon capture - the stratos project

Le Monde - Peut-on aspirer le CO₂ pour sauver le climat ? YouTube, 19.03.2023


Si visites aquest blog des d'un ordinador i llences una recerca sobre els posts que he publicat sobre la captura de CO₂, en trobaràs uns quants. Entre ells, et passo dos exemples:
Tot i que sempre he cregut que la millor manera de capturar el CO₂ passa per una reforestació en massa arreu del món (1), mai no he deixat de seguir què s'està fent en el terreny industrial per la captura i l'emmagatzemament del CO₂ (2).
Com l'any 2030 està cada cop més a prop i, amb ell, un munt d'objectius que hom hauria d'assolir, hom pot demanar-se què s'està fent per fer baixar les emissions o per capturar aquelles que ja estan a l'atmosfera. 

Segurament, els mitjans de comunicació faran el necessari per convèncer-nos que les instal·lacions industrials per a la captura i emmagatzematge del CO₂ són la solució al gran repte que tenim al davant. 

I segurament, aquest entusiasme pujarà d'escala quan hom ens parli de la descoberta de processos que permeten transformar el CO₂ en combustible. Et passo un dels exemples més seriosos que vaig llegir el passat mes de desembre:
Uns enginyers del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i de la Harvard University han desenvolupat un procés eficient per a produir combustible a partir de CO₂ (3). El resultat del treball dels investigadors és la conversió directa del CO₂ en formiat, un material que es pot utilitzar com l'hidrogen o el metanol per alimentar una pila de combustible que pot generar l'electricitat necessària per a moure un vehicle (4).
Abans que les promeses de nous futurs es posin de nou en marxa, m'agradaria compartir amb tu el vídeo amb què he obert el post d'avui. Un vídeo publicat per Le Monde, un dels rars diaris pels quals, juntament amb The Guardian, encara tinc un cert respecte.
Si tens problemes per a seguir el francès, no oblidis d'activar els subtítols del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.
En aquest vídeo podràs veure una de les instal·lacions més potents que existeixen actualment per la captura i l'emmagatzemament del CO₂: en anglès, Carbon Capture and Storage (CCS). Deixa'm afegir que, quan la captura del CO₂ es realitza directament des de l'aire, també és coneguda en anglès com a Direct Air Capture (DAC).

Just per completar les informacions que presenta el vídeo de Le Monde, deixa'm afegir que les instal·lacions pertanyen a Occidental Petroleum (també coneguda com Oxy) (5). Quan accedeixes a la pàgina Web de la companyia, aquesta mostra la seva ambició d'assolir la neutralitat en les seves emissions de carboni. No pots sinó pensar que és una bona idea, en particular si ja has llegit l'article que Wikipedia li dedica a aquesta companyia:
En 2017, una llista elaborada per Carbon Majors Report, presentava els 100 productors més importants de petroli del món, i els classificava en funció de les seves emissions durant el període 1988-2015. Oxy ocupava el número 55 del rànquing.
Ara que ja sabem que l'empresa que es dedica a capturar CO₂ és un dels grans emissors d'aquest gas a l'atmosfera i que aquestes instal·lacions tenen, entre els altres objectius, compensar aquestes emissions, deixa'm afegir una altra dada de l'article que la Wikipedia en anglès dedica a la rúbrica: Gore family. Una rúbrica que ens presenta els lligams d'aquesta companyia amb la família d'Al Gore (6).

La idea de capturar CO₂ de l'aire per emmagatzemar-lo, i cobrir amb el CO₂ capturat les emissions que se segueixen enviant a l'atmosfera des de diferents complexos industrials comença a fer el seu camí: Airbus SE, Amazon.com Inc. i Shopify Inc. es troben entre les empreses que s'han inscrit per pagar a Oxy una quantitat de dòlars per tona de carboni capturat. 

El govern dels Estats Units està posant a disposició de la companyia centenars de milions de dòlars perquè l'empresa desenvolupi la seva tecnologia. I la directora executiva d'Occidental Petroleum, que ja es va gastar més d'1 miliard de dòlars en la compra de la startup que es troba darrere d'aquesta instal·lació, està pressionant al govern dels Estats Units per implicar-lo en la construcció de 100 plantes com aquesta (7).

Com no tinc ganes de fer un post massa llarg, et recomano llegir un molt bon article que Bloomberg va publicar en octubre del 2023 sobre les experiències d'Occidental Petroleum des del 2010 fins a la instal·lació que ens presenta el vídeo publicat per Le Monde. Un article molt pedagògic que ens parla de tota la problemàtica, però també de tot el potencial que es troben darrere de les tecnologies actuals lligades al Carbon Capture and Storage (CCS) i al Direct Air Capture (DAC) (7).

Malte Meinshausen, professor de ciències del clima a la University of Melbourne i autor d'un informe conegut arreu del món: United Nations-backed Intergovernmental Panel on Climate Change, és un dels que creuen que necessitem absolutament la captura de carboni per lluitar contra el canvi climàtic. Tanmateix, Meinshausen, creu que donar a la indústria dels combustibles fòssils el lideratge de la captura del CO₂ és escollir el company de llit equivocat.

Probablement, l'afirmació de Malte Meinshausen té alguna cosa a veure amb el fet que, mentre hom ens enlluerna amb les seves inversions en el terreny de la captura de CO₂, les companyies petrolieres més importants del món tenien previst invertir fins al 2030 gairebé 1 bilió de dòlars en la descoberta i explotació de nous jaciments de petroli i gas (8).

  1. Veure The Carbon Capture through massive restoration of World’s Forests, publicat en aquest blog el 21.02.2019
  2. Veure Carbon capture and Storage, publicat en aquest blog el 19.03.2018
  3. David L. Chandler: Engineers develop an efficient process to make fuel from carbon dioxide, MIT News, 30.10.2023
  4. Simon Frost: Formate: green fuel of the future? SCI, C&I Issue 11, 2023
  5. Occidental Petroleum: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Al Gore [en] [fr] [es] [ca]
  7. Natasha White, Akshat Rathi, and Kevin Crowley: An Oil Giant Quietly Ditched the World’s Biggest Carbon Capture Plant, Bloomberg, 23.10.2023
  8. World’s biggest fossil fuel firms projected to spend almost a trillion dollars on new oil and gas fields by 2030, Global Witness, 12.04.2022
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

Tuesday, January 16, 2024

les sequoies i el canvi climàtic

Una dona admira l'enorme mida d'una sequoia als anys 50. Les sequoies gegants són un tipus de sequoia que creix a les muntanyes de Sierra Nevada de Califòrnia
Source: @historyinmemes (Historic Vids), Twitter, 03.11.2023 12:29


A un post que vaig publicar en febrer del 2019, Thomas Crowther, jove professor britànic de l'ETH Zürich declarava a The Independent (1) (2):
Actualment, hi ha al món uns 3 bilions d'arbres que capturen l'equivalent de 400 gigatones de carboni. Si afegíssim 1,2 bilions de nous arbres, es podrien capturar centenars de gigatones suplementàries, l'equivalent a 10 anys d'emissions.
A principis de mes, poc després de rellegir l'entrevista a Thomas Crowther, vaig veure a Twitter la imatge de la sequoia amb què he obert el post d'avui. Al fil de comentaris del post vaig aprendre que als jardins anglesos que es van estendre entre els propietaris de castells a Europa durant el segle XIX, es va posar de moda plantar les sequoies que hom havia descobert a Califòrnia en el període de la febre de l'or que va començar el 1852. També vaig aprendre que, al Regne Unit, es poden trobar els exemplars més antics d'Europa. I que com el clima de les illes era ideal per aquests arbres, van créixer ràpidament i actualment poden arribar a tenir 54 m d'alçada i una circumferència de més d'11 m. Finalment, també vaig aprendre que es van plantar a França, a Bèlgica, a Alemanya ...

També a Suïssa. I no he d'anar molt lluny per trobar-ne. A l'escola on la meva filla va seguir els seus estudis de secundària, hi ha una sequoia de 170 anys amb gairebé 30 m d'alçada i una circumferència de 9 m (3). I a un parc molt proper del primer apartament on vam viure a Lausanne, hi ha una altra sequoia "més jove", de 160 anys, que fa 34 m d'alçada i una circumferència de poc més de 7 m (4). Altrament, la base de dades de la Société vaudoise de sylviculture (5) permet identificar i veure a Google Maps totes les sequoies que viuen al nostre cantó.
Le séquoia du Jardin Roussy a mal à ses aiguilles, 24 Heures, 25.09.2022

Tanmateix, hom diu que la sequoia necessita un lloc on l'hivern sigui fred i sec, i estius frescos, humits i no massa calorosos. Però el canvi climàtic ha provocat que Suïssa hagi viscut durant aquests darrers anys esdeveniments meteorològics extrems, sobretot a l'estiu, on ha fet molta calor amb períodes de precipitacions escasses.

Actualment, la majoria de les sequoies dels cantons de Genève, de Neuchâtel, però també algunes del cantó de Vaud, estan afectades per una malaltia coneguda amb el nom de chancre de l'écorce: Un fong que obre una ferida en l'escorça de l'arbre que aquest intenta tancar amb la seva saba. Una lluita constant en la qual els serveis de jardineria només poden frenar la progressió, però no erradicar-la (6) (7).
Com he llegit a Wikipedia (7) que la sequoia gegant més antiga que hom ha conegut ha arribat a viure uns 3.200 anys, imagino que l'arbre deu haver viscut unes quantes variacions en el clima al llarg de la seva vida: períodes més freds i períodes més càlids (8). Si va arribar a sobreviure, podria ser que l'explicació a la malaltia que estan vivint les sequoies a Suïssa no estigui lligada necessàriament al canvi climàtic.

El cas és que la majoria dels arbres malalts a Suïssa es troba en parcs urbans. Altrament, com en el cas de Catalunya, els mateixos arbres semblen anar bé lluny de les viles, en zones on el canvi climàtic també colpeja de manera forta durant l'estiu. 
Com acabem de veure, també hi ha sequoies remarcables en alguns indrets de Catalunya. Crec recordar que les més conegudes són les que es troben a l'Arborètum de Masjoan (9), a Espinelves (Osona, Girona), on es troba la coneguda Sequoia de Masjoan que, regada pels seus propietaris, sembla anar fent via i sobrevivint al canvi climàtic.

Tornant a Suïssa, la realitat però és que, a poc a poc, les sequoies comencen a desaparèixer del paisatge urbà: a Nyon (10), a Lausanne (11) o, pel que fa a l'última de la qual tinc notícia, a La Tour-de-Peilz (veure imatge amunt) (12). I quan no és a causa dels fongs, són els llamps que atreu amb la seva alçada qui les acaben destruint (13).

Cal seguir estudiant quines són les espècies que estan més adaptades al canvi climàtic i poden acumular un màxim de carboni als seus troncs. Però, almenys ara per ara, a Suïssa, no sembla que les sequoies gegantes seran la millor alternativa. 

  1. Veure The Carbon Capture through massive restoration of World’s Forests, publicat en aquest blog el 19.02.2019.
  2. Josh Gabbatiss: Massive restoration of world’s forests would cancel out a decade of CO2 emissions, analysis suggests, The Independent, 18.02.2018
  3. Le séquoia des Bergières, Ville de Lausanne
  4. Le séquoia du parc de Mon Repos, Ville de Lausanne
  5. Société vaudoise de sylviculture: Rechercher un arbre
  6. Attaqués par un champignon, les séquoias disparaissent de Suisse, RTS, 09.09.2018
  7. Wikipedia: Sequoiadendron giganteum [en] [fr] [es] [ca]
  8. Los anillos de los árboles más grandes de la Tierra nos hablan de historias ardientes, MeteoRed, tiempo.com, 26.07.2010
  9. Wikipedia: Arborètum de Masjoan, Sequoia de Masjoan || David Céspedes: El gran bosc de sequoies que amaga les Guilleries, Diari de Girona, 04.09.2020 || Sequoies gegants de Califòrnia, una ruta a tocar de casa, 3Cat, 29.11.2022
  10. Un séquoia géant qui menaçait de s'effondrer a été abattu à Nyon, La Côte, 03.10.2017
  11. Le séquoia géant au cœur de Lausanne sera abattu, Le Matin, 08.06.2020
  12. Yves Terrani: L'adieu au séquoia géant du Jardin Roussy, à La Tour-de-Peilz, Radio Chablais, 19.03.2023
  13. Vincent Donzé: Neuchâtel - Un séquoia emblématique est foudroyé, Le Matin, 26.08.2023
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Friday, December 15, 2023

intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (3/3)

Source: The Sidney Morning Herald


El passat dimecres vaig compartir amb tu el resultat d'una feina que li vaig demanar fer a ChatGPT (1). Li demanava d'escriure un article de divulgació d'un màxim de 500 paraules que expliqués quin era l'estat del coneixement sobre la captura de CO₂ a les closques de les ostres. L'article hauria d'incloure informació sobre altres mol·luscs que també poden acumular quantitats importants de CO₂ a les seves closques.

L'endemà vaig publicar un nou post (2) on compartia amb tu el resultat a la mateixa qüestió obtingut amb Microsoft Copilot (3). Deixant de banda la qualitat de la resposta, vaig dir-te que el que més em va agradar de Microsoft Copilot va ser que em presentava informacions actuals, no limitades en el temps com a la versió gratuïta de ChatGPT. Però encara em va agradar molt més que, al final de la seva resposta, hi havia una referència de les fonts on havia anat a trobar les informacions amb què havia elaborat l'article.

He sentit a molta gent opinant sobre si ChatGPT és millor que Microsoft Copilot i el seu contrari. En cas que no ho sàpigues, els diners amb què es finança el desenvolupament d'ambdós productes surt del mateix lloc. Així, a principis del 2023 El País ens publicava aquest titular: Microsoft invertirà 10.000 milions d'USD a l'empresa de ChatGPT per impulsar la intel·ligència artificial. El gegant tecnològic reforça la seva aliança amb OpenAI, de la qual ja era soci de referència (4).

Ahir també t'explicava que la versió gratuïta de ChatGPT utilitza GPT versió 3.5 i la versió de Microsoft Copilot amb què vaig fer el test, utilitzava GPT versió 4.0 Turbo (5).

Ara deixa'm afegir que Microsoft publica a les seves pàgines una explicació ja antiga, molt bàsica, sobre altres diferències entre ambdós productes (6). Tot és un xic més complex que el que diu l'article, i tot avança tan ràpidament que el que hom escriu avui pot ser obsolet demà. Així que, si vols saber-ne més i més actualitzat, et proposo que busquis més informació a ... Google. En tot cas, l'article de Microsoft té un paràgraf que hauria de retenir tota la nostra atenció:
A diferència d'un motor de cerca, ChatGPT no té la capacitat de buscar a Internet i potser que no tingui la informació més actualitzada per extreure-la. Això pot deixar un marge d'error o «sense sentit» a les respostes, per la qual cosa és important revisar i editar la informació que ChatGPT proporciona. Com totes les eines d'intel·ligència artificial basades en xat, és possible haver de seguir un procés de prova i error, buscant quines són les preguntes que millor s'adapten a les respostes que es busquen.
Tanmateix si, com en el cas de Microsoft Copilot, coneixes les fonts on ha trobat les informacions contingudes a la seva resposta, és més fàcil comprovar quina és la seva pertinència i quina és la precisió amb què Microsoft Copilot les ha integrat al text. Fer el mateix amb ChatGPT -ho dic per haver-ho experimentat- pot consumir hores i donar moltes sorpreses sobre les fonts que ha consultat per elaborar la seva resposta.

Tornant a l'article de Microsoft, recordem aquell paràgraf on, honestament, reconeix que ChatGPT no té la capacitat de buscar a Internet i potser que no tingui la informació més actualitzada per extreure-la. Qui si que sap buscar a Internet informacions actualitzades, ho fa des de fa molts anys, i ho segueix fent molt bé és Google i el seu motor de cerca, de lluny més potent que el de Microsoft Bing. El cas és que Google també té una eina d'intel·ligència artificial en fase experimental que avui m'agradaria proposar-te utilitzar: Google Bard.

Amb l'objectiu de comparar el que és comparable et proposo que punxis aquest enllaç a Google Bard, que et connectis amb el teu compte Google i entris a la zona de preguntes del seu xat el mateix enunciat que vaig entrar pel test dels altres productes:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.
I quan obtinguis la resposta, entra aquest enunciat:
Can you translate your answer into Catalan?
Just recorda que la versió de Google Bard amb la que estàs fent el teu test no és res d'altre que una versió en fase experimental i que, en l'estat actual, li queda força camí per recórrer per arribar al nivell dels altres productes. Però, sabent quina és la potència del motor de cerca de Google, seria incomprensible que, més aviat que tard, aquest producte no arribi a competir amb força amb els altres que hem vist.

Això dit, seria estúpid per la meva part no recordar que a Google són capaços tant de fer coses realment revolucionaries, com de deixar penjats als seus usuaris sense una explicació plausible. Els exemples són nombrosos però, de tots ells, el més incomprensible de tots els que conec és l'abandonament del projecte Google Glass.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Jerad Hill Tech: Google Glass 10 Years Later, YouTube, 11.05.2023

  1. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
  2. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (2/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
  3. Microsoft Copilot: AI for All || Damián García: Microsoft Copilot estrena version web: el asistente de IA ahora se puede usar desde cualquier dispositivo, La Vanguardia, 15.11.2023
  4. Miguel Jiménez: Microsoft invertirá 10.000 millones en la empresa de ChatGPT para impulsar la inteligencia artificial El gigante tecnológico refuerza su alianza con OpenAI, de la que ya era socio de referencia, El País, 23.01.2023
  5. Javier Marquez: Copilot evoluciona y se actualiza con GPT-4 Turbo, una versión mejorada de DALL·E 3 y un intérprete de código , Xataka, 06.12.2023
  6. ChatGPT vs Microsoft 365 Copilot: ¿Cuál es la diferencia? Microsoft
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Thursday, December 14, 2023

intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (2/3)

Source: @bhent_india, 06.05.2021-07:59 AM


Al post que vaig publicar ahir (1) vam veure com ChatGPT creava un article a partir d'una pregunta en anglès que vaig fer-li. La pregunta era aquesta:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.
Avui m'agradaria compartir la resposta a la mateixa pregunta amb l'ús d'una altra eina d'intel·ligència artificial generativa: Microsoft Copilot (2). 

Un cop em va presentar la seva resposta, vaig fer-li una altra pregunta: Can you translate your answer into Catalan?. Aquesta va ser la resposta de Microsoft Copilot: Sí, per descomptat! Aquí tens la traducció del meu article anterior.

Et passo un extracte de la traducció del resultat tal qual el vaig rebre, sense modificacions. Pots provar a fer-ho tu mateix per veure quin és el resultat.


Ostres i altres mol·luscs: una solució natural al canvi climàtic?

El canvi climàtic és un dels reptes més urgents del nostre temps, impulsat per l'augment de les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Mentre molts esforços es centren en reduir aquestes emissions, alguns científics també estan explorant maneres de treure el CO2 de l'aire i emmagatzemar-lo en una forma segura i estable. Una d'aquestes solucions potencials és utilitzar l'habilitat natural dels mol·luscs, com ara les ostres, les cloïsses i els musclos, per capturar i emmagatzemar CO2 en les seves closques.

Els mol·luscs són animals marins que tenen dues closques dures fetes de carbonat de calci, un mineral que conté carboni i oxigen. Per construir les seves closques, els mol·luscs extreuen ions de carboni de l'aigua de mar, el que redueix l'acidesa de l'aigua i augmenta la seva capacitat per absorbir més CO2 de l'atmosfera. Aquest procés s'anomena calcificació i elimina eficaçment el CO2 de l'oceà i l'aire, emmagatzemant-lo en les closques dels mol·luscs.

(...).


Si ja has provat d'entrar la pregunta que et proposava a Microsoft Copilot (si vas actualitzant Windows, també el trobaràs al navegador Edge) i has comparat la seva resposta amb la que vam obtenir ahir amb ChatGPT (1), segurament hauràs vist que és un xic diferent. Part d'aquesta diferència l'explica que la versió gratuïta de ChatGPT utilitza GPT versió 3.5, i el Microsoft Copilot amb què vaig fer el test utilitza la GPT versió 4.0 Turbo (3).

Deixant de banda la qualitat del contingut de la resposta de Microsoft Copilot, el que més m'ha agradat d'aquesta és el fet que mencioni les fonts on ha trobat les informacions que ens presenta. En el meu cas, eren aquestes: Probablement, a les futures versions de Microsoft Copilot presentaran les fonts consultades seguint estàndards acadèmics com: APA, MLA, Chicago o alguna barreja d'aquestes de l'estil de les que jo utilitzo al post. Però, ara per ara, és el que l'eina dona de si, i ja és molt més del que en fan altres.


Oops! Estic escrivint aquest post dimecres al vespre i se m'ha fet un xic tard. Seguirem demà si et sembla bé.

  1. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
  2. Microsoft Copilot: AI for All || Damián García: Microsoft Copilot estrena version web: el asistente de IA ahora se puede usar desde cualquier dispositivo, La Vanguardia, 15.11.2023
  3. Javier Marquez: Copilot evoluciona y se actualiza con GPT-4 Turbo, una versión mejorada de DALL·E 3 y un intérprete de código , Xataka, 06.12.2023
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Wednesday, December 13, 2023

intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3)

Yamaha Outboards - Can Oyster “Recycling” Lead to Carbon Sequestration? YouTube, 24.06.2022


Mirant els articles que Inoreader (1) m'havia recollit, em vaig aturar en un publicat per Grist (2) que parlava d'un gran fabricant de motors per embarcacions, Yamaha, i la seva participació en el finançament de dos projectes de recerca sobre els esculls d'ostres i el segrest de carboni a les closques d'aquest mol·lusc a la costa atlàntica de Geòrgia i la costa del golf de Texas (3). Aquest és el projecte del qual parla el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Com no havia sentit parlar mai d'aquesta línia de recerca, vaig buscar a Google i vaig trobar un munt d'informació en anglès. Vaig començar llegint un article publicat a Scispace (4) i els seus enllaços:
Les closques d'ostres es poden utilitzar com a forma sostenible de capturar CO₂. S'han desenvolupat esculls artificials d'ostres amb bioenginyeria per mitigar l'erosió mentre s'emmagatzema carboni a les seves closques. Les closques d'ostres també es poden reutilitzar com a matèria primera per crear materials de construcció, contribuint a la sostenibilitat econòmica, reduint la petjada de carboni al sector de la construcció. Les closques d'ostres també es poden utilitzar com a materials de drenatge per millorar sòls mal drenats, i el seu ús pot reduir les emissions de CO₂ en comparació amb la sorra natural.
Hi havia molta matèria a llegir, ja eren les 21h00 del vespre i se'm va ocórrer una idea: començar per llegir un bon resum i, més tard, anar llegint articles a mesura que tingués temps.
Oyster Reef Build with Shells from Restaurants, Biz New Orleans

Una conversa super interessant amb l'amic Pepo, i un vídeo de Santiago Bilinkis sobre la intel·ligència artificial (5), em van donar la idea d'entrar a ChatGPT. Vaig fer-li una pregunta en anglès car, contràriament al que diu Bilinkis al vídeo, la meva experiència és que les respostes són millors si ho fas en aquesta llengua. Altrament, res no t'impedeix després demanar-li a ChatGPT que tradueixi la seva resposta a la llengua que prefereixis.

La pregunta que vaig fer-li és aquesta:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.
A continuació pots trobar la resposta que vaig obtenir de ChatGPT. Com la traducció al català, tot i ser francament bona, no tenia el nivell de la traducció amb Google, aquesta és la traducció textual amb què tancaré el post d'avui (524 paraules en anglès, 616 en la traducció al català). Bona lectura!


Títol: Les closques d'ostres com a capturadors de CO₂

En la recerca de solucions innovadores per combatre el canvi climàtic, els científics s'han inspirat en les meravelles de l'oceà. Una via d'investigació prometedora implica l'ús de closques d'ostres com a eina natural de captura de carboni. Aquest avenç, sorgit d'estudis realitzats fins el gener de 2022, fa llum sobre el potencial dels mol·luscs per jugar un paper crucial en la mitigació dels nivells de CO2.

Les ostres, ja celebrades pel seu atractiu culinari, estan guanyant ara reconeixement pels seus beneficis mediambientals. Els investigadors han descobert que les closques d'ostres tenen una capacitat notable per absorbir i emmagatzemar el diòxid de carboni (CO2) del medi ambient. Aquesta troballa té implicacions importants tant per als ecosistemes marins com per a la lluita contra el canvi climàtic.

El procés de captura de CO2 a les closques d'ostres està arrelat en el cicle de vida natural d'aquests mol·luscs marins. Les ostres, com altres mol·luscs, extreuen carbonat de calci dissolt de l'aigua de mar per construir les seves closques protectores. El carbonat de calci, un compost compost de carboni, oxigen i calci, segresta eficaçment el diòxid de carboni quan s'incorpora a l'estructura de la closca.

El que fa que les closques d'ostres siguin especialment intrigants és la seva capacitat per emmagatzemar quantitats substancials de CO2. Aquesta capacitat inherent transforma aquestes mol·luscs en una arma potencial contra l'augment de les emissions de carboni. A mesura que les ostres continuen filtrant i construint les seves closques, contribueixen activament a eliminar el CO2 de l'aigua, convertint-se en magatzems de carboni naturals.

Tanmateix, les ostres no són els únics herois d'aquesta narrativa ecològica. Altres mol·luscs, com les cloïsses, els musclos i els cargols, també participen en el joc de captura de carboni. Cadascuna d'aquestes criatures posseeix els seus mecanismes únics per incorporar carboni a les seves closques, oferint una àmplia gamma de possibilitats per aprofitar els seus beneficis ambientals.

Les cloïsses, per exemple, són conegudes per la seva impressionant capacitat de filtrar grans volums d'aigua, extreure tant nutrients com diòxid de carboni. Els musclos, en canvi, segreguen una substància semblant a una cola que uneix fragments de closca i, en el procés, capta CO2. Els cargols contribueixen extraient carbonats del seu entorn i incorporant-los a les seves closques durant el creixement.

Tot i que el potencial d'aquests mol·luscs en la captura de carboni és prometedor, és important tenir en compte que les activitats humanes, com la sobrepesca i la destrucció d'hàbitats, poden suposar amenaces importants per a les seves poblacions. S'han d'implementar esforços de conservació per garantir la sostenibilitat d'aquests sistemes naturals de captura de carboni.

A la llum de les troballes fins gener de 2022, els científics estan explorant aplicacions pràctiques per utilitzar closques d'ostres i altres closques de mol·luscs en iniciatives de captura de carboni. Una d'aquestes aplicacions consisteix a reutilitzar les closques descartades de les indústries de marisc per crear esculls artificials que puguin millorar els ecosistemes marins alhora que segresten CO2.

A més, els investigadors estan investigant maneres d'accelerar el procés natural de captura de carboni a les closques de mol·luscs, desenvolupant potencialment tecnologies innovadores per a la captura i emmagatzematge de carboni a gran escala.

El descobriment de mol·luscs com a capturadors naturals de CO2 exemplifica el potencial no aprofitat de la natura per abordar el canvi climàtic. En comprendre i aprofitar les habilitats d'aquestes criatures marines, podem trobar solucions sostenibles per mitigar els impactes de l'augment dels nivells de diòxid de carboni. A mesura que ens aventurem cap a un futur marcat pels reptes ambientals, la modesta closca d'ostra pot emergir com un poderós aliat en l'esforç global per combatre el canvi climàtic.

  1. Wikipedia: Inoreader [en] [fr] [es] [ca]
  2. Grist: Home page || Wikipedia
  3. Emily Jones: How much carbon can oysters store? Scientists are trying to find out, Grist, 07.12.2023
  4. Can oyster shells be used as a sustainable way to capture CO₂?, Scispace
  5. Veure Santiago Bilinkis - Intel·ligència artificial i natural, publicat en aquest blog el 09.12.2023
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Friday, June 18, 2021

suisse: cours d'eau et emissions de CO₂

Loisirs CH - Découverte des Gorges du Taubenloch, YouTube, 16.08.2018


En desembre del 2017, una petita start-up de l'EPFL Innovation Park (1): Quantis, va treballar sota el mandat de l'estat de Vaud en la realització d'un Inventaire cantonal des émissions de gaz à effet de serre. El document final ens presentava un estudi de les emissions de les activitats humanes al nostre cantó. En fase amb aquest objectiu, l'estudi d'aquestes emissions es limitava a analitzar en el terreny de la hidrologia aquelles lligades al consum de la navegació fluvial i lacustre (2).

Uns mesos abans, el mes de juny del 2017, un estudi del Stream Biofilm and Ecosystem Research Laboratory (SBER) (3) publicava els resultats d'un estudi molt interessant (4) (5):
Des de fa uns 10 anys sabem que llacs i rius, contribueixen significativament a l’emissió de CO₂ a l’atmosfera, un fenomen que fins ara consideràvem natural. Una comparació de les dades de dos hiverns seguits, un descrit com a normal, entre el 2012 i el 2013, i l’altre excepcionalment càlid, entre el 2013 i el 2014, ens va permetre observar que, després d’un hivern càlid i amb poques nevades, els cursos fluvials alliberen molt més CO₂ del que absorbeixen un cop torna la primavera.

En contrast amb les observacions fetes durant un hivern càlid, després d'un hivern normal, i durant una finestra d'uns 70 dies, els corrents fluvials capturen més CO₂ del que produeixen naturalment.
Dos anys més tard, els investigadors de l'SBER publicaven els resultats d'un altre estudi molt interessant sobre els cursos fluvials dels Alps (6) (7):
Als ecosistemes aquàtics, com ara els oceans, els rius i els llacs, molts organismes, que van des de bacteris fins a peixos, respiren oxigen i exhalen CO₂. Aquests gasos circulen contínuament de l'atmosfera a l'aigua i viceversa. Com els corrents fluvials de les muntanyes sovint flueixen per vessants escarpats i terrenys difícils, hi ha molta turbulència i bombolles d’aire atrapades a l’aigua. Fins ara, els científics havien ignorat el cas singular dels cursos fluvials de muntanya i havien utilitzat el mateix enfocament per calcular els bescanvis dels gasos dels cursos fluvials de muntanya que el que havien utilitzat per als rius de les terres baixes.

Gràcies a la instal·lació de 130 sensors als torrents de muntanya dels estats de Vaud i del Valais per l'estudi dels fenòmens físics i dels fluxos biogeoquímics que els estan associats, els investigadors de l'SBER van poder comprovar que el bescanvi de gasos a les rieres de muntanya és en mitjana 100 vegades molt més ràpid que el calculat per equacions construïdes de manera similar a partir de gasos traçadors als rius de la plana. Si tenim en compte que més del 25% de la superfície emergida del nostre planeta està coberta de muntanyes, les conseqüències d’aquest estudi són molt interessants.
Extrapolant les dades de l'anterior estudi a més d’1,8 milions de cursos fluvials d'arreu del món, i amb dades de torrents de les principals muntanyes del món, els investigadors de l'SBER van publicar un nou estudi el mes d'octubre del mateix any (8) (9):
Les muntanyes cobreixen el 25% de la superfície terrestre i els seus cursos fluvials aporten més d’un terç de l’escorrentia global dels rius del món. En mitjana, i per m², aquests rius tenen una taxa d’emissions de CO₂ més alta que altres rieres i cursos fluvials situats a les terres baixes. La turbulència de les seves aigües, lligada al pendent de les muntanyes, és una de les causes. Així, tot i que només representen el 5% de la superfície de tots els rius del planeta, aquests torrents podrien ser responsables entre el 10 i el 30% de les emissions mundials anuals de CO₂ de totes les xarxes fluvials.

Des de fa uns anys, sabem que l’aigua dolça emet CO₂ en el mateix ordre de magnitud que l'absorbeixen els oceans, però mai no havíem valorat amb precisió quina era la part que estava lligada als cursos fluvials de muntanya (...) Les nostres anàlisis suggereixen que l’origen del CO₂ emès per les rieres de muntanya podria ser geològic, sobretot per la quantitat de roques calcàries presents a moltes de les conques hidrogràfiques que drenen aquestes rieres.
Finalment, a un estudi publicat el passat mes d'abril, un equip d'investigadors de l'SBER, entre els quals es troba Lluís Gómez-Gener, aportava noves descobertes als treballs de recerca (10) (11). Si fins ara només s’havien tingut en compte les mesures diürnes per a l'estimació del CO₂ emès pels torrents i rius de muntanya, els investigadors de l'SBER havien descobert que les emissions de CO₂ són un 27% més elevades durant la nit. Una descoberta que els permetia corregir alguns errors potencialment significatius en el càlcul de les contribucions d'aquests cursos fluvials al cicle global del carboni.
El 90% de la recollida de dades s'havia fet entre les 8 del matí i les 4 de la tarda. Quan van comparar-les amb les dels sensors automàtics amb enregistrament continu de dades, van realitzar que només un 10% d’aquelles observacions recollien les emissions màximes de CO₂ que recollien els sensors automàtics. Això va fer que els investigadors de l'SBER complementessin les mesures manuals que prenien durant el dia amb les que prenien durant la nit els sensors automàtics. I això en un panell de 66 rius repartits arreu del món i en regions poc representades en els estudis precedents, com el Congo, l’Amazònia i diverses serralades. Gràcies a les noves dades recollides, van poder arribar a la conclusió que les emissions de CO₂ eren fins a un 27% més altes durant la nit que no pas durant el dia.
Bé, doncs. Gràcies als investigadors de l'SBER, ja sé quatre coses més que abans desconeixia. Si també és el teu cas, espero que t'hagi agradat llegir aquest article. Que tinguis un bon dia!

  1. EPFL Innovation Park: Home page
  2. Denis Bochatay et Jérôme Laffely: Inventaire cantonal des émissions de gaz à effet de serre, Quantis, 14.12.2017
  3. Stream Biofilm and Ecosystem Research Laboratory (SBER): Home page
  4. Après un hiver chaud, les ruisseaux alpins produisent plus de CO₂, EPFL Actualités, 09.06.2017
  5. Ulseth, A.J., Bertuzzo, E., Singer, G.A. et al.: Climate-Induced Changes in Spring Snowmelt Impact Ecosystem Metabolism and Carbon Fluxes in an Alpine Stream Network. Ecosystems 21, 373–390 (2018). https://doi.org/10.1007/s10021-017-0155-7
  6. L'EPFL fait une découverte sur le fonctionnement des ruisseaux alpins, EPFL Actualités, 18.03.2019
  7. Ulseth, A.J., Hall, R.O., Boix Canadell, M. et al.: Distinct air–water gas exchange regimes in low- and high-energy streams. Nature Geoscience, 12, 259–263 (2019). https://doi.org/10.1038/s41561-019-0324-8
  8. Les ruisseaux de montagnes émettent une quantité de CO₂ inattendue, EPFL Actualités, 18.03.2019
  9. Horgby, Å., Segatto, P.L., Bertuzzo, E. et al.: Unexpected large evasion fluxes of carbon dioxide from turbulent streams draining the world’s mountains. Nature Communications 10, 4888 (2019). https://doi.org/10.1038/s41467-019-12905-z
  10. Les cours d'eau émettent bien plus de CO₂ de nuit que de jour, EPFL Actualités, 16.04.2021
  11. Gómez-Gener, L., Rocher-Ros, G., Battin, T. et al.: Global carbon dioxide efflux from rivers enhanced by high nocturnal emissions. Nature. Geoscience. 14, 289–294 (2021). https://doi.org/10.1038/s41561-021-00722-3
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

Sunday, March 1, 2020

temperatura rècord de 18,3°C a l'antàrtida (3/3)


Avui m'agradaria tancar aquesta sèrie d'articles amb una reflexió que, per ser molt personal, no demana de cap adhesió, tot i que la deixo oberta a tota mena de discussió.

Vull parlar-te del primer article d'aquesta sèrie, publicat l'11.02.2020 (1). Malgrat un nombre de visites molt inferior (53) a les visites que vaig rebre el 23.01.2020 (316), segurament gràcies al bescanvi d'opinions amb l'amic Hands que pots trobar a la secció de comentaris, vaig acabar rebent d'alguns amics, coneguts i desconeguts, per whatsapp i gmail, una metrallada d'articles en PDF i d'enllaços. La majoria en resposta a uns desafortunats comentaris que vaig fer sobre el que jo interpretava una manca d'interès dels centres d'investigació públics (estat, generalitat, universitats, ...) en la producció de dades per l'estudi dels efectes del canvi climàtic al Delta de l'Ebre.

Deixant de banda una merescuda cura d'humilitat, tot aquest material m'ha permès recuperar la memòria i recordar els mandats d'Artur Mas, les seves retallades i l'impacte que aquestes van tenir en el camp de la recerca i de la producció científica al nostre país. No puc doncs sinó demanar excuses a aquells a qui els meus comentaris haurien pogut ofendre i agrair un altre cop a tots aquells que m'heu enviat articles i enllaços a documents que presenten un munt d'estudis que s'han fet sobre el canvi climàtic i el seu impacte al Delta.

Els experts
  • Entre els articles m'heu fet arribar -i que he tingut temps de llegir-, els de més pes científic han estat redactats per persones que treballen a les universitats o a l'administració a Barcelona.
  • Això no treu que també hagi trobat articles molt interessants de gent que treballa a altres universitats. I crec que val la pena recordar que hi ha almenys dues universitats que es troben molt més a prop del Delta, i una altra a gairebé la mateixa distància que Barcelona. 
  • No m'oblido d'incloure entre els equips de recerca als participants del projecte EBRO-ADMICLIM (ENV/ES/001182) (3) ni els equips de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA): Sant Carles de la Ràpita (4). 
  • No he tingut temps de veure quin és el grau de participació en aquests estudis del personal del Parc Natural del Delta de l'Ebre (5), però estic segur que, més enllà de les activitats d'observació de la fauna i de l'eco-turisme, també s'han implicat en els equips de recerca i de recopilació de dades.
  • Estic segur que també deuen haver-hi treballs d'experts i científics d'altres universitats i centres de recerca d'arreu de l'estat o estrangers. En tot cas, he llegit alguna cosa, tot i que he de confessar que no gaire.
Les dades disponibles
Aquestes lectures em permeten afirmar que hi ha dades fiables. Sols em permetria afegir que en el cas que aquestes dades s'hagin obtingut amb fons públics, seria raonable pensar que són publiques, d'accés públic (sense contrasenyes d'accés), centralitzades, digitalitzades i publicades amb tags que facilitin la seva ràpida identificació pels motors de recerca d'un navegador. No he anat més lluny per afirmar el contrari. A continuació et presento de manera resumida algunes referències que he trobat.
  • El Projecte LIFE EBRO-ADMICLIM (cf. 3): Un projecte que va durar 4 anys (juny 2014 – juny 2018) i del que pots consultar els objectes de les campanyes de mesura per l'obtenció de dades a l'opció "Accions principals" de la pàgina del projecte i a la cartografia del ICGC que pots trobar a continuació. M'agradaria destacar que una de les parts que he trobat més interessants d'aquest projecte és una de les que menys he escoltat parlar: la producció de metà dels conreus d'arròs i la seva contribució al canvi climàtic (6).
  • ICGC Geoíndex - Visualitzador Life EBRO ADMICLIM: La Cartografia Web de l'ICGC (cf. 3, 7) dóna accés a la situació dels punts on s'han obtingut les dades recollides durant aquest projecte per crear la Cartografia dels sols. La cartografia de la de zonificació de la subsidència de la plana deltaica: sondatges geofísics per a la construcció d’un model geològic que permeti identificar les zones més vulnerables a la subsidència i la determinació de la intrusió salina als sediments del delta; punts de foratge i de recollida de mostres. La cartografia geològica, geofísica, geotècnica, satel·litària i la de l’evolució temporal de la línia de costa. A la llegenda que acompanya el mapa pots trobar un resum de la metodologia seguida per l'obtenció de totes aquestes dades (8).
  • La Xarxa d’Indicadors Ambientals del Delta de l’Ebre (XIADE): Aquesta xarxa, que està a càrrec de l’ACA (9) i en la que l'IRTA (cf. 4) s'ocupa de garantir el funcionament dels seus equipaments, està composta per quatre sensors de qualitat instal·lats a les badies, 18 piezòmetres sensoritzats, 56 estacions equipades amb sensors de subsidència (SET) i un laboratori equipat per a la valoració de l’estat ecològic del tram final del riu Ebre i els seus principals afluents, així com de les llacunes litorals i l’estuari (10). Un acord inclòs en el Pla Integral de Protecció del Delta hauria de fer possible continuar amb la recollida de mostres biològiques, així com l’anàlisi de nutrients, el càlcul d’indicadors biològics i l’anàlisi de transport de sediments en crescudes controlades i cabals ecològics en el tram final del riu Ebre i els seus principals afluents (11).
  • Cabals ecològics al tram final del riu Ebre, delta i estuari: No he tingut temps de llegir-lo amb detall, però en Juny del 2015 la Comissió tècnica de sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (CSTE) va publicar un document que m'ha semblat molt interessant (12).
  • L'aport sedimentari: Crec que l'entrevista que l'Ebre va fer en 2017 a Antonio Suárez, resumeix força bé la discussió sobre el problema de l'aport sedimentari des dels embassaments de l'Ebre al Delta (13). Però també tinc com el sentiment que hi ha molta gent que potser no s'han llegit dues tesines: una de Víctor Molinet Coll i l'altra d'Armand Vilalta on he trobat dades i referències bibliogràfiques que m'han semblat més que interessants i que recomano a tothom de llegir (14).
    • Segueixo sense comprendre que la realització de purgues periòdiques de sediments als embassaments sigui motiu de discussió encara avui, quan es tracta d'una solució Win-Win. Un embassament ple de sediments redueix la seva capacitat d'emmagatzemar aigua: el core business de qualsevol companyia hidroelèctrica! Segons Molinet, la colmatació de sediments hauria fet perdre des de la seva construcció uns 7 Hm3/anuals de capacitat a Mequinensa i 1 Hm3/anual a Riba-roja. A més dels diferents sistemes utilitzats per evacuar els sediments de granulometria més fina, a l'empresa on treballo es programen purgues periòdiques dels sediments més grollers a tots els embassaments. Enguany, per exemple, destacaria els treballs programats a dos embassaments del Rhône (15) que no estan gestionats per la meva empresa.
    • Sobre els dubtes expressats per Antonio Suárez pel que fa al lloc on es troben els sediments de granularitat més gruixuda, només puc afegir que Sagrave (16), una societat que explota l'extracció dels àrids dipositats pel Rhône al llac Léman (una manera de trobar una sortida econòmica als sediments), ho fa principalment a La Bouverette, al que seria la cua del llac.
    • Pel que fa al volum del transport de sediments valdria la pena recordar un paràgraf de la tesina de Molinet: La retenció als embassaments depèn del seu nombre i de la seva posició dins de la conca hidrogràfica, i el seu efecte sobre el sediment és acumulatiu. El volum que arriba a l'embassament de Mequinensa ja és molt petit, 0,5 x 106 Tm/any, com a conseqüència d'una elevada retenció ja en el curs mitjà i alt del riu. A confirmar, car, personalment, no em sembla que el volum d'aquests sediments sigui tant petit i la pèrdua de 7 Hm3/anuals de capacitat d'acumulació també sembla confirmar-ho. En tot cas, amb un volum de sediments molt inferior, pero sense embassaments de la talla dels de l'Ebre que els retinguin, el delta de la Tordera va guanyar 170 m al mar després de la tempesta Gloria (17).
    • Finalment, quan Antonio Suárez diu que: En allò que més o menys estem tots d'acord és que els sediments dipositats al fons del pantà no s'han de remoure, perquè s'han solidificat i perquè no se'n coneix la composició exacta i podríem tindre sorpreses, només puc recomanar la lectura de la tesina de Molinet per fer-se una idea dels contaminants que transporta el riu i que hom pot esperar trobar als sediments dels embassaments. Però també de la contaminació generada pels productes químics, pesticides, herbicides, fungicides, etc. que s'utilitzen als arrossars del Delta de l'Ebre: tant o més preocupant que la que pot arribar dels sediments dels embassaments. 
  • Xarxa d'Instrumentació Oceanogràfica i Meteorològica (XIOM) (18): Aquesta xarxa, formada per cinc boies i quatre mareògrafs, va deixar de funcionar quan la Generalitat de Catalunya va deixar de pagar el seu manteniment als tècnics i científics de la Universitat Politècnica de Catalunya que s'encarregaven de la seva gestió (19). Les boies, en perfecte estat de funcionament, es van retirar i emmagatzemar en attendant que tornarien a funcionar quan arribessin èpoques millors. Com la XIOM va començar a funcionar el 1984, la seva retirada va suposar en alguns casos la interrupció de sèries de dades capturades des de feia 29 anys. 
  • Naturalment, hi ha molts més estudis i dades que seria impossible mencionar en el format d'aquest article.
Think globally, act locally
Crec que hi ha prou informació per establir un diagnòstic i seguir alimentant coneixements amb la producció i/o actualització de sèries temporals de dades. Pel que fa a les solucions que es podrien deduir d'aquest diagnòstic:
  • He de confessar que no sé si, amb les experiències resultants de la construcció de ports esportius, es coneix prou sobre els corrents marins i el transport de sediments (20) per a imaginar una solució basada en treballs d'enginyeria que podrien tenir com a resultat la captura de sorres pel delta.
  • Des d'una perspectiva més conservadora, em demano si abans o en paral·lel a la reclamació d'extreure sorra del mar i sediments dels embassaments, no seria raonable preocupar-se de manera prioritària de la conservació i protecció dels sediments que existeixen. No estic al corrent de si, a la imatge del que es fa al litoral atlàntic de països com França, Bèlgica, o els Països Baixos, també a Austràlia. hi han parcel·les experimentals dedicades a l'estudi de vegetació destinada a la fixació de les sorres (21) especialment en període de seixes (22) o temporals. Addicionalment, tampoc sé si seria indicada la construcció de defenses toves per a protegir els sediments existents (23).
  • T'he de confessar però que si en abril del 2019 publicava que la captura i l'emmagatzematge de carboni als aiguamolls litorals té un benefici dual: redueix el CO₂ de l'atmosfera i, gràcies a l'acumulació del carboni orgànic, contribueix a l'elevació de les zones humides litorals a mesura que puja el nivell del mar (cf. 21, 24), m'ha deixat totalment descol·locat llegir que els bombers fan cremes periòdiques controlades al Delta amb l’objectiu de reduir l'acumulació de biomassa i matèria orgànica, regenerar els seus ecosistemes i millorar els hàbitats protegits, (...), el foc té un efecte positiu, perquè elimina restes vegetals mortes i afavoreix un millor creixement del nou senill que sortirà a la primavera amb més vigor (25). Encara una prova de que em queden un munt de coses per aprendre, tot com a algun cap de recerca ambiental de la University of East London (26).
Qualsevol que siguin les mesures de correcció que decideixen els experts -i està clar que jo no en sóc un- segueixo pensant que el més raonable és seguir actuant en l'àmbit local per evitar, en la mesura del possible, els efectes d'un problema al qual el model econòmic que hem seguit durant tants anys ens ha portat. En aquest sentit, potser seria interessant saber si podem arribar a prendre la distància adequada per saber analitzar en quina mesura està contribuint al canvi climàtic allò que volem conservar (cf. 6).

Però també em sembla raonable pensar globalment i seguir amb molta atenció el que està passant a les glaceres dels pols i les continentals i inferir d'aquesta observació uns efectes futurs en l'elevació del nivell del mar que podrien condicionar moltes de les accions considerades. Seguir també amb molta atenció un altre impacte del que és parla molt menys: l'ajustament post glacial (27). I encara amb molta més atenció el permafrost, que s'està descongelant i pot alliberar emissions massives de carboni i metà, dos dels principals gasos que expliquen el canvi climàtic. En el cas del carboni, aquestes emissions doblarien les actuals que ja es troben l'atmosfera i serien tres vegades superiors al carboni que actualment emmagatzemen els boscos d'arreu del món (28). En el cas del metà, les recents observacions de la NASA a l'Àrtic no són tranquil·litzadores (29).

I afegiria a la llista que seria raonable pensar temporalment. Com ho demostren els mapes de l'ICGC (cf. 3,7), el Delta no ha tingut sempre ni els límits, ni la vegetació, ni els cultius, ni la fauna amb què l'hem conegut. Per exemple, abans de 1860, quan l’Estat n’autoritza definitivament el seu cultiu (30), mai no hi havia hagut abans arròs al Delta. I quan el cranc blau amenaça la producció d’ostres i musclos, podríem estar d'acord en el fet que no és l'única espècie colonitzadora que s'ha instal·lat al Delta (31). I parlant d'espècies colonitzadores ... un dia tindrem temps de parlar de la història del poblament humà del Delta.

Actuar en l'àmbit local, pensant globalment i temporalment, sense oblidar que hem desencadenat processos naturals que no sabem encara com controlar, i no gastar el que no tenim, em sembla una estratègia raonable. Estic convençut que, amb els pocs recursos disponibles que hi ha, s'hauria de reflexionar molt i molt abans de gastar un sol euro, i procurar no fer-ho en solucions que no ho siguin a llarg termini. No sigui que, quan aquests diners facin falta de debò, ja no n'hi hagi. I això no seria vàlid només pel Delta de l'Ebre, clar (32).

  1. Temperatura rècord de 18,3°C a l'Antàrtida (1/3), publicat en aquest blog l'11.02.2020
  2. Le barrage de la Grande Dixence, publicat en aquest blog el 16.02.2020
  3. Projecte LIFE EBRO-ADMICLIM (ENV/ES/001182): Home page. Projecte pilot de mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic al Delta de l'Ebre.
  4. Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA): Sant Carles de la Ràpita
  5. Parc Natural del Delta de l'Ebre: Home Page
  6. El conreu d’arròs al Delta de l’Ebre genera 10.500 tones de metà anuals, naciodigital.cat, 25.02.2016 || Veure també Josh Gabbatiss: Rice farming up to twice as bad for climate change as previously thought, study reveals. The Independent, 10.09.2018
  7. ICGC Geoíndex - Visualitzador Life EBRO ADMICLIM: Avaluació vulnerabilitat a la subsidència i pujada del nivell del mar al Delta de l’Ebre, Darrera actualització 26.10.2018 OpenStreetMap and Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - CC-BY
  8. Geoindex viewer legend - Life Ebro ADMICLIM project, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - CC-BY
  9. ACA és l'abreviacio de l’Agència Catalana de l’Aigua.
  10. Maribel Millan: L’evolució del Delta, sota control amb la Xarxa d’Indicadors Ambientals, Diari de Tarragona, 22.12.2018
  11. L’IRTA i l’Agència Catalana de l’Aigua continuaran treballant pel seguiment i control del tram final del riu Ebre, irta.cat, 20.12.2018
  12. Comissió tècnica de sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (CSTE): Revisió i actualització de la proposta de règim de cabals ecològics al tram final del riu Ebre, delta i estuari, Sociedad Española de Ornitología (SEO/BirdLife), Juny 2015.
  13. Ò. Meseguer: “Amb els sediments el problema és que no es coneix prou la dinàmica dels pantans”, L'Ebre, 09.06.2017
  14. Víctor Molinet Coll: Recuperación del Delta del Ebro I. Recuperación de la configuración del Delta del Ebro, Minor thesis, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Juliol 2006 (Resum recomanat en PDF). El tema del transporte de sedimentos se estudia más a fondo en la Tesina titulada: Restauració del Delta de l'Ebre II Recuperació dels llims dels grans embassaments del tram final de l'Ebre, complementaria a esta y realizada por Armand Vilalta.
  15. La vidange du Rhône prévue du 25 mai au 6 juin 2020, La Liberté, 10.10.2019 || Gestion sédimentaire du Haut-Rhône: les dates pour l'abaissement partiel du niveau d'eau des barrages de Verbois et de Génissiat 2020 sont fixées, République et canton de Genève, 10.10.2019
  16. Sagrave: Home page, Carte d'implantation, Frei Fördertechnik
  17. Néstor Gómez: El delta de la Tordera guanya més de 170 metres al mar, CCMA, 26.02.2020
  18. La Xarxa d'Instrumentació Oceanogràfica i Meteorològica (XIOM), Generalitat de Catalunya, Laboratori d'Enginyeria Maritima, Univertitat Politècnica de Catalunya
  19. Antonio Madridejos: La xarxa de boies marines tanca pels impagaments de la Generalitat, El Periodico, 27.02.2013
  20. María Selvi Larraz: Evolució a llarg termini de la platja del Trabucador (delta Ebre), Minor thesis, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Juny 2013
  21. Kerrylee Rogers et al.: Rising Seas Allow Coastal Wetlands To Store More Carbon. The Conversation, 06.03.2019. || Rogers, Kerrylee, et al.:. "Wetland Carbon Storage Controlled By Millennial-Scale Variation In Relative Sea-Level Rise". Nature 567 (7746): 91-95. Nature, 06.03.2019. doi:10.1038/s41586-019-0951-7
  22. Joan Cornellà Gil: Anàlisi de seixes a les badies del Fangar i dels Alfacs al Delta de l'Ebre, Minor thesis, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Juny 2007
  23. Jose Aldiber Ovalle Collazos: Aplicación de obras de defensa blandas para la protección de la costa catalana, Master thesis, Màster universitari en Enginyeria Ambiental, Universitat Politècnica de Catalunya, Juliol 2012
  24. Carbon capture in Wetlands and CO2 emissions (2/3), publicat en aquest blog el passat 10.04.2019
  25. Comencen les cremes controlades al Parc Natural del Delta de l’Ebre, ebredigital.cat, 18.02.2020
  26. Richard Lindsay: Carbon Farming: How Agriculture Can Both Feed People And Fight Climate Change. 2019. Theconversation.com, 08.03.2019.  Richard Lindsay is Head of Environmental and Conservation Research, Sustainability Research Institute, University of East London
  27. Wikipedia: Post-glacial rebound [en] [fr] [es] [ca]
  28. Tim Smedley: Cambio climático: la "bomba de carbono", las enfermedades y venenos que el derretimiento del hielo del Ártico está sacando a la luz, BBC News Mundo, 29.07.2019
  29. Qué tan significativo es el descubrimiento de 2 millones de focos de metano en el Ártico que hizo la NASA, BBC News Mundo, 19.02.2020
  30. El conreu de l'arròs al delta de l'Ebre, Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre (IPCITE)
  31. El cranc blau amenaça la producció d’ostra i musclo, ebredigital.cat, 26.07.2018
  32. Ignacio Escolar i Raúl Rejón: Teresa Ribera: "Modificaremos la ley de costas porque hay mucho desorden en el litoral", eldiario.es, 27.02.2020
Publicat per a 3 comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,
Subscribe to: Posts (Atom)