Fa uns dies, vaig trobar el temps per poder veure un reportatge de la sèrie
Science Grand Format (1), emesa per
France 5, que tenia enregistrat a la
TV Box des del mes de maig. Un reportatge de la productora
Bonne pioche, realitzat enguany per
Liza Fanjeaux:
Alerte en orbite : la menace des débris spatiaux (2).
Si estàs a
França, pots crear un compte i veure'l a les pàgines de
France Télévisions fins a l'1 de setembre. Si no estàs en territori francès, pots donar un cop d'ull a l'extracte amb què he obert el post d'avui o mirar el reportatge de l'
ESA (3) que pots trobar a continuació. Recorda que si no comprens bé el francès pots activar la traducció automàtica en subtítols de YouTube en la llengua de la teva elecció (3).
La idea que vehiculen ambdós reportatges és que el nostre planeta està envoltat de milers d'enginys espacials -dels que més de la meitat estan ja fora de servei-, de restes dels coets que els van posar en òrbita i d'una infinitat de petites deixalles d'uns i altres que orbiten a gran velocitat.
Ambdós reportatges ens parlen de les maniobres cada cop més freqüents que els satèl·lits han de fer per tal d'evitar les col·lisions amb tota aquesta ferralla. Potser val la pena recordar que l'any 2022 va superar el rècord de llançament d'enginys a l'espai, amb més de 2000 nous enginys que es troben orbitant el nostre planeta. Hom estima en més de 17000 nous enginys, el dels que es posaran en òrbita fins al 2030, d'aquí a 7 anys.
Com pots veure al reportatge de
Deutsche Welle (DW), la maniobra d'un satèl·lit per evitar una col·lisió pot costar milers de dollars, incloent-hi la desactivació temporal dels serveis del satèl·lit mentre dura la maniobra. Unes maniobres que, com ja he mencionat abans, són cada cop més freqüents.
Unes maniobres necessàries perquè, més enllà del que representen per la salvaguarda del cost de la inversió en un satèl·lit, eviten que una col·lisió de l'enginy amb altres fragments de deixalles espacials viatjant a enormes velocitats, acabi provocant un núvol de nous residus que s'afegiran als que ja orbiten a gran velocitat, augmentant exponencialment el perill de noves col·lisions i el del nombre de maniobres per evitar-los.
Aquest és
l'escenari dantesc de reacció en cadena que ja va preveure en 1978 un científic de la NASA: Donald J. Kessler, qui va descriure el que coneixem com la
síndrome de Kessler (5).
Dissenyar els nous enginys perquè tinguin la capacitat de tornar de manera autònoma a la
Terra, incinerant-se en el moment de travessar la seva atmosfera, seria una part de la solució: malgrat que no és fàcil establir una norma que obligui corporacions públiques i privades de diferents països, és urgent fer-ho.
Retirar els vells enginys més voluminosos, abandonats o fora de servei, i transportar-los fins a una òrbita baixa amb l'objectiu que s'acabin incinerant a l'atmosfera de la
Terra, seria el segon pas per evitar que es transformin en milers de noves deixalles perilloses. No és gens fàcil i hom pot ser escèptic amb diverses solucions proposades avui dia. Però una primera missió de l'
ESA està programada pel 2026 i és una petita
start-up suïssa que es troba a la perifèria industrial de
Lausanne:
ClearSpace (6), qui ha rebut el mandat de la fabricació d'un primer enginy que hauria de testejar la possibilitat de fer-ho.
El passat mes d'abril, durant les jornades de portes obertes de l'
Escola Politècnica Federal de Lausanne (
EPFL) (7),
Luc Piguet, un dels fundadors de
ClearSpace, una start-up creada per un
spin-off d'un grup de treball de l'
EPFL, va presentar els futurs projectes de la companyia, després de la presentació, es va obrir a un debat amb el públic.
Si hom diu de la gent molt intel·ligent que ho demostra quan explica conceptes molt complexos de manera que tothom els pugui comprendre, crec que puc afirmar que
Luc Piguet és un home molt intel·ligent. I ho demostra en aquest darrer vídeo, quan no defuig cap qüestió del públic, fins i tot la que li posa un nen, a qui tracta amb el més gran dels respectes.
Per la qüestió del milió de dollars del debat públic:
hi ha una solució per la neteja de les deixalles més perilloses, les de dimensions més petita talla? La seva resposta no pot ser més clara. Seria massa car buscar, un a un, aquests objectes, separats per distàncies quilomètriques, agrupar-los i dipositar-los a una òrbita baixa perquè s'incinerin en travessar l'atmosfera de la
Terra. Si fa no fa, el mateix problema que tenim al planeta amb els microplàstics.
- France 5 - Science Grand Format: Home page
- Liza Fanjeaux: Alerte en orbite : la menace des débris spatiaux, Produit par Bonne Pioche Télévision, 2023 [Bonne Pioche Télévision] [France Télévisions]
- ESA - European Space Agency: Home page
- Segueix aquests passos per subtitular de manera automàtica l'àudio del vídeo a una llengua de la teva elecció :
Punxa el botó Play ">" per a veure el vídeo.
Punxa la icona de l'engranatge que es troba a baix a la dreta
Selecciona l'opció "Subtítols"
Selecciona una llengua entre les opcions
Torna a punxar la icona de l'engranatge i selecciona l'opció "Traducció automàtica"
Selecciona la llengua dels subtítols de la teva elecció
No oblidis de verificar que la icona que es troba a l'esquerra de la de l'engranatge "Subtítols" està activada
- Wikipedia: Kessler syndrome [en] [fr] [es] [ca]
- ClearSpace: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
- EPFL - Portes ouvertes de l'EPFL, 29 et 30 d'avril 2023, Campus Lausanne: Les conférences en replay
