Wednesday, May 15, 2024

first studebaker electric (1902)

source: @slobodan_ukic


El passat mes de febrer vaig publicar un post on et presentava un vehicle elèctric fabricat a principis del segle XX: el Baker Coupé del 1913 (1).

El passat 11.04.2024, l'Enric va enviar-me la fotografia amb què he obert el post d'avui: el primer Studebaker elèctric, fabricat el 1902. Vaig intentar trobar la font d'aquesta imatge per recerca inversa amb Google i Tineye, però només la vaig trobar amb el primer cercador al compte Twitter d'un senyor que viu a Belgrad.

L'Enric és un amic, però també el veí que tenia al pis de dalt quan vivia a Barcelona. Cada dia ens enviem almenys un missatge al matí i al vespre. I, junt amb els missatges, sempre ens enviem alguna altra cosa. Compartim doncs moltes coses, però quan vaig rebre aquesta foto, vaig començar a demanar-me si no tenim també un petit grau de comunicació telepàtica.

Ho dic perquè, la nit abans de rebre aquesta imatge, havia estat llegint un vell article que explicava que no hi havia res de nou en les discussions entre els partidaris dels vehicles propulsats per motors d'explosió i els partidaris dels motors elèctrics (2). L'article presenta bàsicament les opinions d'ambdós bàndols a principis del segle XX i què va motivar a John M. Studebaker a fabricar els seus vehicles elèctrics: Els cotxes amb motor de gasolina són bruts, perillosos i sorollosos, fan pudor i s'avarien en el pitjor moment possible.

Avui, fins i tot aquells que un dia van conduir un Biscúter (3) ho han oblidat, però a principis del segle XX, quan el cotxe amb motor d'explosió estava en els seus inicis, eren molt difícils de conduir, feien molt de soroll, desprenien uns fums molt nocius i, el sol fet d'arrencar el motor, no era gens evident i podia fins i tot provocar lesions musculars.

Milo Farms - 1915 Model T Start and Drive, YouTube, 12.06.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
John M. Studebaker comparava la complexitat de fer arrencar un d'aquells vehicles amb la simplicitat de la tecnologia que utilitzaven els seus vehicles: als primers cotxes elèctrics, hom pujava, accionava un interruptor i no havia de fer res d'altre que donar potència per posar-lo en moviment. El motor elèctric no tenia cap misteri: Westinghouse feia temps que fabricava aquells motors i les bateries estaven àmpliament disponibles a través de diversos proveïdors.

A l'època en què la fabricació de vehicles amb motor d'explosió estava en els seus inicis, no hi havia sortidors de gasolina per tot arreu: crec que val la pena recordar que Bertha Benz va tenir la gran sort de trobar una farmàcia al poble on el seu vehicle es va quedar sense combustible per poder seguir amb el seu històric viatge de prova amb el Benz Patent Motorwagen (4).

Studebaker lliurava els seus vehicles amb un cable de més de 4 m per la càrrega de les seves bateries, però hom havia d'adquirir un dispositiu anomenat rectificador, car les centrals elèctriques produïen corrent altern i les bateries necessitaven corrent continu. A més a més, l'amperatge disponible a les cases en aquella època no és exactament el mateix que tenim avui dia. Però, com veurem més endavant, si hom vivia a New York, aquest era un problema que es podia resoldre fàcilment.

MyClassicCarTV - Jay Leno's Baker Electric Car, YouTube, 26.11.2012

Un dels paràgrafs de l'article que més em va cridar l'atenció és aquell on diu que: Els actuals col·leccionistes d'automòbils encara gaudeixen de la durabilitat dels cotxes elèctrics. Fins i tot després de molts anys, pots posar una bateria, inflar els pneumàtics i probablement ja estàs a punt per engegar el cotxe. Comparativament, posar en marxa un cotxe de gasolina que fa temps que no has utilitzat no és tan fàcil com ho és fer-ho amb un elèctric.

Vaig fer una recerca a Google i vaig trobar el vídeo que pots veure al damunt i que et recomano veure, si més no per comparar-lo amb el que hem vist precedentment. Un vídeo on Dennis Gage, un Youtuber apassionat pels vehicles clàssics, entrevista a Jay Leno, probablement el més important col·leccionista d'automòbils del món (5).

Durant aquesta entrevista, Jay Leno ens presenta un vehicle de la seva col·lecció: un Baker Electric de 1909. Segon ell, un dels cotxes més revolucionaris que mai s'han construït, el que no obsta perquè la seva estètica que li recordi sempre a la d'una vella cabina telefònica amb rodes.

El primer que Jay Leno destaca d'aquest vehicle és que és l'únic de la seva extensa col·lecció que no ha necessitat mai cap treball de manteniment. No ha hagut de fer-li mai ni la pintura ni cap mena de reparació o canvi de peces. També destaca la seva acceleració instantània, pel fet que el seu par motor màxim està disponible des de zero revolucions (6). Però això és quelcom que gairebé tothom sap d'ençà que era petit i va conduir per primer cop un auto de xoc (7).
Bateries de níquel-ferro de la marca Exide, desenvolupades originalment el 1901 per Thomas Edison. Exide va adquirir l'Edison Storage Battery Company el 1972 i va fabricar aquest tipus de bateries fins al 1975. Foto feta al Thomas Edison National Historical Park a West Orange, Nova Jersey. Font: User:z22 — Travail personnel, CC BY-SA 3.0

Un altre punt molt i molt interessant evocat per Jay Leno és que aquell Baker Electric de 1909 estava equipat amb una bateria de níquel-ferro fabricada per Thomas Edison. Una bateria increïblement resistent que podia carregar dues vegades més ràpid que les bateries de plom i àcid, i que permetia duplicar l'autonomia dels vehicles elèctrics. Una bateria que només necessitaven una neteja, afegir aigua destil·lada, i funcionava durant dos o tres anys com si fos nova, amb una vida útil d'entre 25 a 40 anys !!!
Si tens un moment, avui o un altre dia, també m'agradaria proposar-te llegir un article molt interessant que la BBC va publicar sobre la bateria de níquel-ferro que Thomas Edison va inventar a principis del segle XX (8). Si aquest article ha retingut el teu interès i en vols saber un xic més, et proposo que li donis un cop d'ull a l'article que Wikipedia dedica a aquesta bateria (9).

La recerca en el domini de les bateries és molt intensa i no hi ha dia que no aparegui a les publicacions científiques una nova descoberta, documentada en un llenguatge que només és apte pels experts, que els periodistes científics no sempre arriben a traduir correctament i, sovint, acaben per enredar més que informar.

Trobar articles que tothom pugui comprendre no és fàcil. Però si encara tens temps i segueixes interessat pel tema, et proposo que li donis un cop d'ull a un article de Jonathan Schramm actualitzat en novembre del 2023 (10). Llegeix amb atenció el curt paràgraf que dedica a les bateries LFP (liti-fer-fosfat), perquè les retrobaràs a la Road Map que Toyota va publicar en setembre del 2023 (11), unes bateries que Toyota preveu fabricar entre 2026-2028 i que, amb una càrrega ràpida de 20 minuts, tindrien una autonomia de més de 1.000 km.
Tornant a l'entrevista amb Jay Leno, crec que val la pena no oblidar (i comparar amb l'estat actual!) el moment en què Dennis Gage i Jay Leno recorden quelcom de molt interessant: a principis del segle XX hi havia almenys 15.000 estacions de càrrega per vehicles elèctrics arreu de New York!

Sobre la història d'aquell vehicle elèctric a principis del segle XX i del perquè aquella revolució tecnològica no va tenir l'èxit comercial que hom podia imaginar, Jay Leno explica quelcom que no havia llegit mai abans enlloc: quelcom que té a veure amb el sexisme i que no t'hauries de perdre. No sigui que, també avui, creiem que estem parlant de tecnologies, quan en realitat altres estan pensant en altres coses.


  1. Veure The baker electric car, publicat en aquest blog el 05.02.2024
  2. Adam Wernick; Christopher Intagliata: The battle between gas and electric cars isn’t new, The World, 16.10.2014
  3. Wikipedia: Biscúter [en] [fr] [es] [ca]
  4. Veure Bertha Benz, publicat en aquest blog el 07.09.2023
  5. Edward Jones: Jay Leno’s Car Collection, duPont Registry, 03.01.2024
  6. ¿Los eléctricos son potentes? Hyundai, 07.10.2021
  7. Wikipedia: Bumper cars [en] [fr] [es] [ca]
  8. Allison Hirschlag: La increíble batería inventada hace 120 años que puede revolucionar la producción energética, BBC News Mundo, 21.03.2021
  9. Wikipedia: Nickel–iron battery [en] [fr] [es] [ca]
  10. Jonathan Schramm: L’avenir du stockage d’énergie - Technologie des batteries à l’échelle industrielle, Securities.io, 30.11.2023
  11. Toyota sets out advanced battery technology roadmap, 14.09.2023

Tuesday, May 14, 2024

va de cinema - operadors de càmera



Hi ha films amb els quals ens quedem bocabadats quan veiem les seves imatges d'acció. De vegades, pensem que són el resultat del treball dels drons, però sense ni tan sols imaginar que aquests poden amagar proeses tecnològiques com el Gimbal System (1) que pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

De vegades també ens quedem impressionats amb les imatges que ens presenten proeses esportives, sense ni tan sols imaginar que darrere de la càmera hi ha un operador que està fent una proesa que supera de llarg aquella que el film ens està presentant.


De vegades, també ens impressionem amb les accions espectaculars que realitzen els especialistes que doblen als protagonistes, i oblidem la feina feta pels operadors de càmera que les han filmat.


Quan s'acaba el film, sovint recordem la interpretació dels actors, el treball dels guionistes o la qualitat de la seva direcció. Rarament, pensem en aquells que s'han jugat la pell per enregistrar les imatges que tant ens han impressionat. Tanmateix, també és veritat que als crèdits que apareixen al final del film no és gens fàcil trobar-los.


  1. Jonathan Strickland: What is a gimbal and what does it have to do with NASA?, How Stuff Works, 30.11.2023

Sunday, May 12, 2024

intel·ligència artificial i alarma social

Bloomberg Originals - How Internet Sleuths Can Find Your Exact Location by a Single Photo, YouTube, 08.03.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Segurament has utilitzat Google StreetView més d'un cop. Més enllà de la seva utilitat per orientar-te a una ciutat que no coneixes gaire, també és una eina que et permet viatjar gairebé arreu del món sense moure't de casa.
A un post que vaig publicar el juny del 2020 et deia que, sovint m'agradava passejar-me amb Google StreetView pels carrers d'Ushuaia (Argentina), una ciutat que es troba a l'extrem austral de Sud-amèrica. Un viatge que començava gairebé sempre a l'aeroport, seguint el passeig Roque Sánchez Galdeano fins a la vila.
En aquell post (1) et parlava d'un joc: GeoGuessr, que comença deixant-te a un lloc del món escollit a l'atzar, i has d'identificar on et trobes el més ràpidament que puguis, desplaçant-te amb Google Street View i analitzant les informacions que vas recollint visualment: paisatge, vegetació, llengua i topònims dels panells de senyalització, matrícules dels cotxes, etc.

En desembre del 2023, tres estudiants de la Stanford University (California, USA) es van inspirar en aquell joc per desenvolupar una aplicació d'intel·ligència artificial que afirma poder geolocalitzar un individu a partir d'una foto, independentment del lloc del món on aquesta s'hagi fet, gràcies als elements visibles al voltant o al rerefons de la imatge, que el sistema creuarà amb el contingut de la informació de les aproximadament 500.000 imatges emmagatzemades per Google Street View.

Alguns articles publicats a la premsa (2) afirmaven que aquest sistema d'intel·ligència artificial, PIGEON (abreviació de Predicting Image Geolocations), havia demostrat unes capacitats impressionants: en el 95% dels casos, endevinava el país on es va fer la foto i podia oferir una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta. Seguien amb uns paràgrafs destinats a crear alarma social sobre la intromissió d'aquest sistema en les nostres vides privades. Finalment, hom ens deia que, davant d'aquesta alarma, els tres estudiants van preferir no oferir el seu projecte com a codi obert per tal d'evitar un ús maliciós.

En primer lloc dir que, personalment, una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta d'una foto no em sembla suficient per crear un risc en la vida privada de ningú. En segon lloc, recordar que hi ha un senyor autodidacta que corre per YouTube, que és dona a conèixer com @josemonkey, que es dedica a localitzar gent a partir d'una imatge i té uns quants vídeos on explica la metodologia que segueix per fer-ho: mètodes coneguts de geolocalització i quelcom que hauries de conèixer, l'OSINT.

Com no estic molt segur que els periodistes de qui et parlava hagin sentit mai parlar de l'OSINT, deixa'm compartir unes definicions tallades a cop de destral que, si tens el temps i les ganes, et proposo ampliar amb la lectura dels articles que li dedica Wikipedia (3).
Tant per la Intel·ligència Nacional com pel Departament de Defensa dels EUA, OSINT (abreviació d'Open source intelligence) es defineix com "la intel·ligència produïda a partir d'informació disponible públicament que es recull, s'explota i es difon de manera oportuna a un públic adequat amb el propòsit d'abordar un determinat requisit d'intel·ligència." Per l'OTAN, és la intel·ligència "derivada d'informació disponible públicament, així com d'altres informacions no classificades que tenen una distribució o accés públics limitats".
Davant de l'eventualitat que les competències que el senyor @josemonkey et presenta als seus vídeos no t'acabin de fer el pes, sempre pots visitar les pàgines de l'Institut de Formació Contínua-IL3 de la Universitat de Barcelona per confirmar l'interès de l'OSINT (4): com a mínim, coneixeràs l'existència d'algunes eines que probablement no coneixies abans.

O encara millor, per 4.770 €, pots inscriure't a un Master en Behavioral Data Science (5) on també t'aprendran algunes coses interessants. Tanmateix, després de veure la presentació d'aquest màster a YouTube, potser t'interessi més seguir una formació professional de Tècnic en Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques (a.k.a. lampista) i muntar el teu propi negoci.

Institut de Formació Contínua IL3 - Master Behavioral Data Science IL3-UB, YouTube, 21.02.2022

Ara seriosament (de veritat creus que parlava de broma?). Geolocalitzar una foto pot ser fàcil. Ho pots comprovar al vídeo de Hannah Fry amb què he obert el post d'avui. Hannah, que és matemàtica, et dona algunes pistes sobre el que podria ser un procés intuïtiu de geolocalització.

Tanmateix, si has participat en alguna videoconferència amb Teams o Zoom amb gent que té com a rerefons del vídeo un munt de roba acumulada damunt d'una cadira i amb un llit per fer, o amb algú que té com a rerefons del vídeo la imatge d'una solitària platja del Carib amb palmeres i aigua turquesa, no descarto que puguis acabar trobant un xic fora de lloc les explicacions de les tècniques de geolocalització que ens explica Hannah.

En realitat, hi ha mètodes molt més senzills per geolocalitzar una foto. Segurament no és el teu cas, però segur que saps d'algú que fa fotos i les puja de manera immediata a Instagram o a FaceBook sense desactivar prèviament l'opció que guarda les coordenades GPS del lloc on ha fet la foto. Jo, per exemple, ho he fet algunes vegades.
A més, crec que val la pensa recordar que, en les propietats de la foto que has pujat, estan enregistrades, el model del telèfon, l'hora en què has fet la foto (eventualment també l'hora a què l'has modificat), i un munt d'informacions lligades als paràmetres de la càmera del mòbil.

Però resulta que el mòbil va indicant constantment a les antenes de telefonia la seva posició per poder localitzar-lo si algú fa una trucada. I les companyies de telefonia de la majoria de països, com per exemple Espanya (6), estan obligades a guardar aquestes dades (la posició, entre altres) durant molt de temps, per cedir-les a agents que comptin amb una ordre judicial, o no, segons la legislació de cada país.

Encara que hagis desactivat la teva posició en les informacions que guardarà la teva foto. L'hora en què la vas fer es pot creuar fàcilment amb quina era la teva posició a aquella hora que està enregistrada per les companyies de telefonia.
Just un apunt sobre el tema de l'alarma social que estan creant les notícies relacionades amb l'ús de les aplicacions lligades a la intel·ligència artificial.
Abans de caure en la paranoia i d'embolicar el mòbil amb paper d'alumini, crec que valdria la pena pensar en totes les aplicacions que has instal·lat. Per començar, el directori d'adreces i la teva agenda. Podem seguir amb les aplicacions que ens envien un codi que ens permet accedir a les coordenades bancàries, a les nostres assegurances o al nostre compte Windows amb Microsoft Authenticator. Els sistemes de pagament de l'estil d'Apple Pay, Google Pay, Samsung Pay, o les targetes de dèbit o de crèdit integrades als mòbils. No tinc ni idea de si a Espanya ja és possible tenir el carnet d'identitat i el carnet de conduir al mòbil, però hi ha països on ja es pot fer (7). També sé de gent que té el codi d'accés al seu apartament al mòbil. Etc., etc.

I ara s
í. És el moment de demanar-nos quin és l'interès que s'amaga en crear alarma social amb la intel·ligència artificial, sense dir res sobre el que és obvi. Gairebé tots els aspectes de la teva vida privada estan emmagatzemats al teu mòbil i el seu contingut es troba emmagatzemat, per casos de pèrdua, en uns servidors que potser es troben al país on resideixes, o potser no. I tu ets qui ha alimentat i actualitza tota la informació que tens al teu mòbil.
Del que hom parla més aviat poc, és que si un dia el teu mòbil es trenca, el perds, te'l roben ... Pots passar en pocs segons al nivell més baix de la invisibilitat i de la indigència, desapareixent completament dels radars de la societat de la qual creies fer part un moment abans.
Sense aquest mòbil que fins ara t'identificava, serà difícil contactar amb amics i familiars que puguin ajudar-te a sortir del tràngol (no hi ha cabines, tampoc recordes els seus números de telèfon). Identificar-te (des d'on?) a cap servei bancari o altre, sense passar per un formulari i/o un codi de seguretat, que enviaran a un telèfon que ja no tens, per resoldre un problema que no sempre està previst. O, si els teus documents d'identitat es troben al teu telèfon, identificar-te a una oficina, si en trobes una amb éssers humans.
Segurament acabaràs per trobar una solució. Però, durant unes hores, o uns dies, hauràs desaparegut de la societat. I aquí sí que hi ha motius per crear alarma social. Si m'ho permets, tota la resta, no són res d'altre que carallotades.


  1. Veure Geoguessr - detectiu en geografia, publicat en aquest blog el 30.06.2020
  2. Per no mencionar tots els articles que vaig llegir sobre el tema, et passo dos de lectura ràpida. Frank Landymore: Scary AI Can Look at Photos and Figure Out Exactly Where They Were Taken, Futurism, 20.12.2023 || Victoria Beurnez: A partir d'une simple photo, cette intelligence artificielle peut vous géolocaliser instantanément, BFM TV, 20.12.2023
  3. Wikipedia: OSINT [en] [fr] [es] [ca]
  4. OSINT: qué es y técnicas más usadas. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona, 05.10.2022
  5. Máster en Behavioral Data Science. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona (https://www.youtube.com/watch?v=1Y3qF3okHOg)
  6. Wikipedia: Ley de retención de datos
  7. France Identité || La question du jour. Le permis de conduire sur le téléphone portable : est-ce une bonne idée ?, Le Courrier de l'Ouest, 14.02.2024

Thursday, May 9, 2024

antoni estradé - oblit d'una història, història d'un oblit

UOC - Universitat Oberta de Catalunya - L'anarquisme a Catalunya: Oblit d'una història / història d'un oblit, YouTube, 05.10.2017


Amb el vídeo d'avui tancaré la sèrie que aquesta setmana he dedicat a Antoni Estradé, a qui fa tres dies et presentava així.
Malgrat haver treballat durant molts anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no he sabut trobar cap informació sobre ell. Tampoc a la versió en català de Wikipedia. Tot el que sé sobre ell ho he trobat a una publicació de l'Ajuntament de Palafolls (1).
Amb relació a la temàtica tractada pel vídeo amb què he obert el post d'avui, m'agradaria afegir que la primera vegada que vaig tenir notícia de l'existència de l'Antoni Estradé va ser a través de la lectura d'una ressenya publicada el 1984 a la Revista de Sociologia (2), on publicava una ressenya sobre la traducció al català, per Joan Estruch, d'un llibre que jo havia llegit un parell d'anys abans en espanyol i em va marcar enormement: L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (3). Vaig apreciar en ell algú que era capaç de donar-li a aquella ressenya un contingut que desbordava d'erudició i d'un sentit de l'humor que em van enganxar des del primer moment (4).

Vaig trigar uns anys a saber que, el 1990, l'Antoni Estradé, junt amb una professora del Departament de Sociologia de la UAB: Montserrat Treserra, va publicar un llibre intitulat: Catalunya independent?: anàlisi d'una enquesta sobre la identitat nacional i la voluntat d'independència dels catalans (5). Si t'he de ser sincer, vaig recordar la seva existència uns dies abans de redactar el post que publico avui. 

Entenc que l'Antoni Estradé, que impartia un curs de Sociologia de les Identitats Nacionals al Departament de Sociologia de la UAB, estigués interessat per aquell tema. Però jo ja feia temps que vivia a Suïssa i veia com el concepte de nació podia coexistir sense problemes amb quatre llengües i les seves variants dialectals, diverses declinacions religioses i culturals, junt amb un enorme mosaic migratori que aportava més llengües, religions i cultures, i aquell text em va semblar totalment prescindible.

El 2011, pel que sigui, un canvi en el pla d’estudis del Departament de Sociologia de la UAB va fer desaparèixer l'assignatura de Sociologia de les Identitats Nacionals, i l'Antoni Estradé va reorientar la seva activitat investigadora en el terreny de la història del pensament social, principalment al voltant del moviment llibertari català dels anys vint i trenta. Aquesta etapa coincideix amb l'any de publicació en el marc del màster d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) del vídeo amb què he obert el post d'avui (6).

Anys més tard, junt amb una altra professora del Departament de Sociologia de la UAB: Ariadna Fitó, l'Antoni Estradé va tenir cura de la reedició d'un llibre publicat el 1957 per Pere Foix: Apòstols i mercaders (7).


  1. Converses entre autors. Paraules '20, 12.12.2019
  2. Et sorprendria saber les revistes que podia comprar quan era jove i replegava un xic de diners per anar a tafanejar durant hores als quioscs de les Rambles.
  3. Wikipedia: Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus [en] [fr] [es] [ca]
  4. Antoni Estradé: Max Weber, ètica protestant i l'esperit del capitalisme, traducció, edició i proleg de Joan Estruch, Edicions 62 / Diputació de Barcelona, Clàssics del Pensament Modern, núm. 11, 1984, 281 pàgines in Revista de Sociologia Vol. 22 (1984): Vol 22/23. Catalunya-Euskadi. Sociedad y política [PDF].
  5. Antoni Estradé i Montserrat Treserra: Catalunya independent? : anàlisi d'una enquesta sobre la identitat nacional i la voluntat d'independència dels catalans, Fundació Bofill, 1990 [PDF]
  6. Converses a la Documenta: Diàlegs incòmodes 27 d’octubre de 2016, màster d'Humanitats, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
  7. Pere Foix: Apòstols i mercaders, Tigre de Paper, novembre 2019

Wednesday, May 8, 2024

antoni estradé - curiositat i sorgiment de la sociologia

UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la curiositat i el sorgiment de la sociologia (español), YouTube, 23.02.2016


Després del vídeo que vam veure de l'Antoni Estradé abans d'ahir (1), avui m'agradaria compartir amb tu un altre vídeo que també m'ha après coses que abans no coneixia i que espero que tu també trobis interessants.


  1. Veure Antoni Estradé - La paradoxa en la ciència social, publicat en aquest blog el 07.05.2024

Monday, May 6, 2024

antoni estradé - la paradoxa en la ciència social

UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la paradoxa en la ciència social (español), YouTube, 23.02.2016


Avui m'agradaria compartir amb tu una sèrie de tres vídeos de publicats per l'UOC a YouTube de l'Antoni Estradé (Vimbodí, Conca de Barberà, 1958). Uns vídeos amb els quals he après coses que abans no sabia i que espero que tu també trobis interessants.

Malgrat haver treballat durant molts anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no he sabut trobar cap informació sobre ell. Tampoc a la versió en català de Wikipedia. Tot el que sé sobre ell ho he trobat a una publicació de l'Ajuntament de Palafolls (1):
Antoni Estradé és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També és Màster en Pensament Social i Polític per la University of Sussex (UK), on va iniciar els seus estudis de doctorat. Durant el curs 2007-2008 va obtenir el premi extraordinari al programa de Doctorat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), departament on ha treballat des del 1982.

  1. Converses entre autors. Paraules '20, 12.12.2019

Sunday, May 5, 2024

psicopolítica i control mental

Byung-Chul Han - La psicopolítica y el control mental del neoliberalismo, YouTube, 12.10.2022

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
El vídeo amb què he obert el post d'avui ens parla d'un filòsof del qual probablement no has sentit parlar abans o molt poc: Byung-Chul Han (1). Va nàixer a Seül (Corea del Sud) i, després d'estudiar metal·lúrgia a la Universitat de Corea (Seül), va marxar durant la dècada dels 1980 a Alemanya per estudiar filosofia, literatura alemanya i teologia catòlica a Freiburg im Breisgau i a Múnic. El 1994 es va doctorar a Freiburg im Breisgau, el 2000 va obtenir a la universitat de Basilea (Suïssa) l'habilitació que li permetia donar classes a una universitat. El 2010 va donar classes a la Karlsruhe University of Arts and Design i més tard va ser professor de la Universität der Künste Berlin.

Byung-Chul Han escriu en alemany. Si trobes una pàgina personal o un compte seu a cap xarxa social, no deixis de dir-m'ho. El mateix et dic si trobes alguna entrevista. En realitat, si vols saber alguna cosa d'ell, a menys que coneguis l'alemany, hauràs de llegir les traduccions dels seus llibres o aquells articles on altres escriuen sobre ell. Per exemple, hi ha un munt d'articles d'opinió a La Vanguardia o El País on el mencionen, però ni els he llegit tots, ni estic en condicions d'assegurar-te que els seus autors hagin llegit un llibre d'ell.

Pel que fa a la temàtica tractada al vídeo amb què he obert el post d'avui: La psicopolítica i el control mental del neoliberalisme segons Byung-Chul Han, he trobat un paràgraf a una entrada en espanyol a Wikipedia (2) que resumeix força bé el seu pensament:
En un llibre titulat precisament Psicopolítica (Editorial Herder 2014), el filòsof Byung-Chul Han descriu la psicopolítica com aquell sistema de dominació que, en lloc de fer servir el poder opressor, utilitza un poder seductor, intel·ligent, que aconsegueix que els homes se sotmetin per ells mateixos a l'entramat de la dominació.

En aquest sistema, el subjecte sotmès no és conscient de la seva submissió. L'eficàcia del psicopoder rau en el fet que l'individu es creu lliure, quan en realitat és el sistema el que està explotant la seva llibertat. La psicopolítica se serveix d'un Big Data que s'apropia de les dades que els individus li lliuren de manera voluntària. Aquesta eina permet fer pronòstics sobre el comportament de les persones i condicionar-les a un nivell prereflexiu.

L'expressió lliure i la comunicació que es difonen per les xarxes esdevenen control i vigilància totals, conduint a una autèntica crisi de la llibertat. Segons Byung-Chul Han, aquest poder intel·ligent podria detectar fins i tot patrons de comportament de l'inconscient col·lectiu que atorgarien a la psicopolítica un control il·limitat. El nostre futur dependrà que siguem capaços de servir-nos del que és inservible, de la singularitat no quantificable, de la idiotesa i, fins i tot, d'aquells que no participen ni comparteixen.
Herder Editorial - Byug- Chul Han: 5 conceptos clave para entender su pensamiento, YouTube, 09.02.2023

Confesso no tenir ni idea de com es viu el catolicisme a Corea del Sud. Però, com Han és catòlic, l'imagino informat que, molt abans de les xarxes socials i del Big Data, ja existia un sistema de captura de les informacions més sensibles de la gent a través d'una xarxa mundial de confessionaris, i que el processament global de totes aquestes informacions es realitzava a un sistema centralitzat al Vaticà.

Coneixedor d'una xarxa d'espionatge que ha demostrat durant segles tenir una temible eficàcia, entenc que Han pensi que la potència de càlcul dels ordinadors pugui arribar enllà on el Vaticà mai no va arribar, i que és per això que Han es refusa a deixar la més mínima traça a la xarxa.
Tanmateix, si Han utilitzés Google i Amazon de tant en tant, veuria com aquests sistemes seguirien metrallant-lo durant setmanes amb missatges comercials per vendre-li productes que acabava d'adquirir. Si visqués als EUA, realitzaria que viure com immigrant il·legal no li ha impedit mai a ningú tenir un pis de lloguer, un crèdit o un permís de conduir. Si es donés una volta pel metavers de FaceBook (3) moltes de les coses que li han explicat li caurien per terra. I si tingués a bé pagar-me una birra, podria explicar-li tres o quatre coses sobre informàtica que li farien veritablement por, però no en el sentit que li fan ara.
En qualsevol cas, com d'alguna manera ho he viscut a la meva vida professional, estic totalment d'acord amb la reflexió que Byung-Chul Han fa sobre la psicopolítica i el control mental del neoliberalisme. Però també he vist que, quan les estratègies de seducció no tenen el resultat que hom pretenia, el sistema de dominació té la resiliència necessària per utilitzar les velles estratègies.

Així doncs, estar d'acord amb l'anàlisi de Han no em fa oblidar la pertinència d'allò que va dir Aldous Huxley en 1932, ni molt menys les preguntes que Étienne de La Boétie es va fer al s. XVI (4). Està clar que les formes han canviat, però crec que els fonaments no s'han bellugat d'un mil·límetre des de fa molt de temps.


  1. Wikipedia: Byung-Chul Han [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Psicopolítica [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Parlem del metavers?, publicat en aquest blog el 23.04.2024
  4. Veure Discours de la servitude volontaire, publicat en aquest blog el 25.02.2024

Friday, May 3, 2024

tot el que necessites saber sobre els fongs


The Nature of Things (1) és una sèrie de televisió canadenca de documentals científics que va debutar a CBC Television el novembre de 1960.
El concepte de l'emissió és conscienciar el màxim de persones possible sobre les lleis de la natura, fent accessibles conceptes científics complexos que no són necessàriament evidents a primera vista. L'objectiu és que les persones adquireixen una millor consciència de les lleis tecnològiques i científiques que regeixen el món per poder prendre decisions de manera conscient.
Avui m'agradaria compartir un episodi remarcable d'aquesta sèrie, que es va difondre per primera vegada el 08.04.2018 i va estar disponible a les pàgines d'Arte-TV fins al 07.01.2024: The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World (fr. Au royaume des champignons) (2).

Com es tracta d'un documental relativament llarg, no cal que el vegis avui. Pots veure'l aquest cap de setmana. O més endavant, si tens coses a fer. Però et recomano que el vegis per diversos motius.

Si ets un caçador de bolets, has de veure aquest documental (3). Si tens la curiositat per conèixer quin és el mecanisme que explica la creació de la vida als continents, has de veure aquest documental. Si tens dubtes raonables sobre la hipòtesi segons la qual, amb la desaparició de la nostra espècie també desapareixerà la vida al planeta, has de veure aquest documental. Si, més enllà de les lleis de la biologia, creus que les lleis del copyright acabaran per fer desaparèixer aquest documental en accés lliure, l'has de veure abans que això arribi. Just per informació, aquest documental ja no es troba al catàleg de documentals de les pàgines d'Arte-TV.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Terra Mirabilis - Au royaume des champignons, YouTube, 25.05.2018

La primera part del vídeo em va fer recordar un post que vaig publicar fa cinc anys (4) sobre les dimensions increïbles que podien assolir aquests organismes, els més antics de la terra. I el fet que, gràcies a les seves arrels profundes i a les seves connexions, hagin pogut sobreviure a mil·lennis d'incendis, sequeres, canvis climàtics i malalties. En aquell post també et parlava d'un gènere molt perillós de fongs paràsits: l'Armillaria (5).
Un gènere de fongs que maten els arbres que es troben a la zona on s'estén aquest organisme. Tenint en compte l'edat d'aquests organismes i el fet que encara hi hagi arbres, sembla molt més plausible pensar que aquests fongs exerceixen una funció de selecció natural que elimina els arbres més febles i no deixa viure sinó els exemplars més sans i forts d'una espècie. Però no seria judiciós oblidar que la seva alta capacitat destructiva prové del fet que, a diferència de la majoria dels paràsits, no li cal moderar el seu creixement per tal d'evitar la mort del seu hoste, ja que l'Armillaria també es pot nodrir de la matèria morta.
Insider Tech - Humongous fungus, YouTube, 08.01.2016

A mesura que avançava el vídeo i ens parlava dels benfets d'aquests organismes, particularment en el terreny de la medicina, a causa de la seva guerra mil·lenària amb els bacteris, vaig recordar un post que vaig publicar fa vuit anys (6), on comentava un altre vídeo emès per Arte-TV que ens parlava del potencial de les aplicacions dels fongs per resoldre molts dels problemes ambientals als quals hem de fer front.
Aquests organismes, amb noms tan impossibles de pronunciar com de recordar es troben, al centre de les innovacions tecnològiques del demà. Biotecnologies que podrien salvar el planeta.

Un moment, salvar el planeta de què?, de qui? Tot és més clar quan seguim llegint: aquests organismes poden ajudar a la descontaminació, a la reforestació, a la lluita contra el canvi climàtic i l'avenç dels deserts, etc.
Fa temps que aquest vídeo no es pot veure en obert, però veure'l en streaming a Vimeo no és gens car.

Les Champignons pourront-ils sauver le monde ? from Les Films d'Ici on Vimeo.


Cap a la fi del documental hom ens parla de la infecció per un fong conegut amb el nom de Cryptococcus gattii (a.k.a. C. gattii) que va tenir lloc l'any 2001 a Vancouver (Canadà). L'alarma creada per l'extensió d'aquest criptococ a zones on abans no es coneixia, no ens pot fer oblidar que ja era conegut a les regions tropicals i subtropicals:
Per exemple, C. gattii és la causa predominant de criptococosi a l'Àfrica subsahariana. I tampoc podem oblidar que, a més del nord-est del Pacífic, a l'Amèrica del Nord, també s'havia estès a altres regions, com ara el Brasil o l'Índia. Tot i que les incidències més altes d'infeccions per C. gattii se segueixen produint a Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia (7).

Val a dir que, si el documental mostra la seva preocupació per la contaminació en individus sans, és perquè hom l'associava només a individus amb sistemes immunes debilitats: preferentment, malalts de VIH, de càncer i aquells que han rebut un trasplantament (8).
Com pots veure al documental, no hi ha gaires dubtes sobre el fet que l'escalfament global, forçant els fongs patògens a adaptar-se a temperatures més altes que les que podien suportar fins ara, estendrà encara més aquest criptococ a altres zones del món.

Tanmateix, crec que no seria raonable oblidar quin és l'hàbitat natural d'aquest organisme. Per exemple, el C. gattii ocupa un nínxol en les zones internes en descomposició dels troncs dels arbres originaris de les regions tropicals, subtropicals i temperades, podent contaminar el sòl proper als arbres o romandre en la fusta. Probablement, tots estem pensant ja en el mateix, però deixa'm afegir que també es pot trobar a la femta dels ocells, especialment dels coloms, però també de canaris, periquitos, lloros, cacatues, cotorres, pollastres, pardals, estornells i tórtores. I que aquestes aus, tot i que poden transportar el fong, en general, no cauen malaltes (7) (9).

A partir d'aquí tothom és lliure de pensar i d'opinar el que bonament vulgui. Personalment, prefereixo deixar la recerca en mans d'aquells que en saben i fugir tan ràpidament com pugui de les discussions de tertulians i cunyats experts en qualsevol tema del qual es parli.


  1. The Nature of Things: Home page || IMDb || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World: The Nature of Things || IMDb
  3. Félicien Corbat: Au royaume des champignons – Film sur Arte, Société mycologique de Genève, 11.12.2023
  4. Veure Stranger Things - an organism that covers 70 hectares, publicat en aquest blog el 22.01.2019
  5. Wikipedia: Armillaria [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Les champignons pourront-ils sauver le monde ?, publicat en aquest blog el 04.05.2016
  7. Wikipedia: Cryptococcus gattii [en] [fr] [es] [ca]
  8. Criptococosis, MedLinePlus, Biblioteca Nacional de Medicina, Gobierno de Estados Unidos
  9. Criptococosis, The Center for Food Security and Public Health, College of Veterinary Medicine, Iowa State University

Sunday, April 28, 2024

carl sagan at tvo (1995)



@ProfCarlSagan és un compte en homenatge a Carl Sagan creat a Twitter en setembre de 2021. És en aquest compte que es va publicar a principis de mes el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Aquest vídeo és un extracte molt curt d'una emissió de TVO (1) del 30.01.1995, on una coneguda periodista d'aquesta cadena: Mary Hynes, entrevistava a Carl Sagan amb motiu de la publicació del seu llibre: Pale Blue Dot (2).

Aquest extracte correspon a l'inici de l'entrevista de Mary Hynes, i coincideix amb la primera part del llibre de Carl Sagan, on aquest examina les afirmacions fetes al llarg de la història sobre la excepcionalitat de la vida a la Terra i de l'espècie humana.
Si, curiosament, aquest extracte de l'entrevista no va provocar cap comentari a Twitter, no va passar el mateix a Instagram, on els creacionistes de diverses religions van considerar interessant carregar-se el discurs de Carl Sagan sobre la base del que diuen les seves creences. El resultat no va ser un debat amb un bescanvi de compliments, com si diguéssim.
Just per acabar, afegir que si vols veure l'entrevista completa, pots trobar-la a les pàgines de TVO (3), però també a YouTube. Paga la pena veure-la.

Carl Sagan: Science Is The Key To Our Civilization, YouTube, 12.04.2018
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

  1. TVOntario: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Pale Blue Dot [en] [fr] [es] [ca]
  3. Mary Hynes - Interview: Carl Sagan, Studio 2 - S01 E112, TVO, 30.01.1995

Saturday, April 27, 2024

65 anys !!!



El 27 d'abril de 1959 vaig néixer a la 9a planta d'aquest hospital que algú, en un dels comentaris del post, descrivia així:
Una bona estampa del franquisme: un hospital metropolità aïllat i amb accessos difícils, i un abocador de deixalles urbanes en permanent combustió a 500 metres per sobre de l’hospital.
Cada cop que passo davant d'aquest l'hospital, se m'encongeix el cor. Perquè aquest també va ser l'hospital per on van passar familiars i amics molt propers, als quals ja no tornaré a veure. La vida i la mort, un cercle del qual ens parlava Robin Williams al vídeo amb què tanco el post d'avui.

Un vídeo del qual m'agrada retenir les reflexions de la seva primera part. Perquè, sobre la conclusió, imagino que cadascú tenim la nostra idea sobre la necessitat que la nostra vida sigui espectacular. A títol personal, no li demano res d'altre al que em pugui quedar de vida que seguir gaudint del carinyo de tots aquells a qui tant he estimat i dels que he rebut tanta estima. Francament, no necessito res d'altre.

Robin Williams - Why You Should Make Your Life Spectacular, YouTube, 12.06.2016
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Thursday, April 25, 2024

discours de la servitude volontaire

Café Kyoto - Étienne de La Boétie: El Discurso de la Servidumbre Voluntaria, YouTube, 30.07.2021
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Avui m'agradaria compartir amb tu un llibre escrit ja fa molts anys per un jove de 18 anys. El nom de l'autor és Étienne de La Boétie i el llibre porta per títol: Discours de la servitude volontaire (1). Un llibre brutal amb un contingut que segueix estant d'actualitat 450 anys després de la seva publicació. 

Com introducció d'aquest llibre, m'agradaria recomanar-te la crítica que Juan Felipe va fer al vídeo que va publicar el 2021 al seu canal YouTube @CafeKyoto.
Com bona part dels lectors d'aquest blog us trobeu als Estats Units (aprofito per a saludar als robots que també em seguiu), espero que molts de vosaltres comprendreu l'espanyol utilitzat al vídeo. Per aquells que no l'enteneu, especialment aquells que viviu a Alemanya, Suïssa, Rússia o França, per no mencionar aquells que viviu a altres països, potser serà més difícil, car la traducció simultània de YouTube necessita encara un esforç de perfeccionament. Sempre podeu buscar a YouTube un vídeo que presenti el llibre d'Étienne de La Boétie i tenir la sort de no caure sobre una emissió d'una hora o més per presentar un llibre que no arriba a 30 pàgines.
Com potser ja hauràs realitzat que la crítica del vídeo publicada a @CafeKyoto té algunes imprecisions menors, et proposo que li donis un cop d'ull a la pàgina que Wikipedia (1) li dedica al llibre.

Tanmateix, si vas curt de temps, et recomano que no deixis de llegir la pàgina que Wikipedia li dedica al seu autor (2). Si pots, en ambdós casos et recomano les pàgines en francès, que segurament pots traduir amb l'ajuda del teu navegador, car algunes de les pàgines en altres llengües parlen més de les ideologies dels seus autors que del contingut del llibre d'Étienne de La Boétie, molt especialment, les pàgines en català.

A continuació, m'agradaria compartir dos paràgrafs de la versió en francès:
L'originalitat de la tesi de La Boétie és sostenir que, al contrari del que molts creuen, la servitud no s'imposa per la força sinó que és voluntària. Si no fos així, com ens podem imaginar que un petit nombre obligaria a tots els altres ciutadans a obeir tan servilment? De fet, qualsevol poder, fins i tot quan s'imposa per primera vegada per la força de les armes, no pot dominar i explotar de manera duradora a una societat sense la col·laboració, activa o resignada, d'una part important dels seus membres.

El poder subversiu de la tesi desenvolupada en aquest llibre no s'ha pogut negar mai. I encara que seria anacrònic qualificar-lo com un llibre anarquista, aquesta tesi encara ressona avui en la reflexió llibertària sobre el principi d'autoritat.
La primera idea que et passa pel cap quan tens davant aquest llibre és que la tesi que defensa és tan senzilla, tan fàcil de comprendre, que tens una sensació estranya quan veus les taules rodones on participen eminents acadèmics que necessiten més d'una hora de debat per parlar d'un llibre de menys de 30 pàgines que va escriure un adolescent de 18 anys durant el segle XVI.

Perquè, en realitat, el llibre no arriba a les 30 pàgines. Si prenc com a exemple l'edició publicada en format PDF en espanyol per Solidaridad Obrera que pots trobar a continuació, pots veure que té 164 pàgines. Tot i que el llibre d'Étienne de La Boétie no en pren més de 26, la resta de pàgines corresponen a la portada i contraportada, un resum del llibre, una presentació seguida d'una història de l'obra, un llarg epíleg i una pàgina per cada nota de peu de pàgina.

Pots trobar el llibre ben enquadernat i editat a amazon. També a la millor llibreria de la teva ciutat. Però, si ho prefereixes, et passo els enllaços a altres edicions gratuïtes que pots trobar a la xarxa:
Étienne de La Boétie feia part d'una família de burgesos cultivats que es dedicaven a la magistratura, és a dir, a fer respectar les lleis de la monarquia absolutista francesa. Quan va escriure el seu llibre, estava estudiant lleis a la Université d'Orléans, on es llicenciaria en dret civil en setembre del 1553.

Una de les coses que probablement et sorprendrà quan llegeixis el llibre és que l'atac ferotge que l'autor fa de les monarquies, i unes tiranies de les quals no exclou a les repúbliques aristocràtiques o burgeses, exclou a la monarquia francesa amb una fina ironia que semblen haver passat per alt als redactors d'algunes de les pàgines de Wikipedia.

Probablement, va ser gràcies als paràgrafs on l'autor va excloure de la seva anàlisi a la monarquia absolutista francesa que va poder seguir amb vida i, mesos després d'haver obtingut la seva llicenciatura, va ser admès com a conseller al Parlament de Bordeus, dos anys abans de l'edat legal per fer-ho. A partir de 1560, va intervenir en diverses negociacions per aconseguir la pau en les guerres de religió entre catòlics i protestants. Mentrestant, Étienne de La Boétie es va casar amb la filla del president del Parlament de Bordeus, que també era germana d'un bisbe.

Si les seves funcions i el seu matrimoni ens fan pensar que Étienne de La Boétie va ser un fidel servidor de les lleis de la monarquia absolutista francesa, alguns intel·lectuals de l'anarquisme com Gustav Landauer, Bart de Ligt o Simone Weil, mencionaven la influència del seu llibre en el seu pensament. Però el seu llibre no va arribar a tenir entre la majoria dels anarquistes la difusió que van tenir les obres d'altres membres de l'aristocràcia i la burgesia de Rússia que, contràriament a Étienne de La Boétie, es van separar clarament del sistema social del qual havien fet part: com Piotr Kropotkin o Mikhaïl Bakounin, per exemple.

Si la ràpida carrera professional, política i, fins i tot personal que Étienne de La Boétie va engegar cinc anys després d'escriure el seu llibre semblava donar una clara resposta a les preguntes que es feia aquell jove de 18 anys, m'agradaria tornar al seu llibre per dir que, mentre el llegia, em va impressionar tot el saber sobre els clàssics que aquell jove havia acumulat durant la seva adolescència.

Gràcies al seu padrí: Estienne de La Boétie, un sacerdot que es va encarregar de la seva educació a la mort del seu pare, Étienne de La Boétie va desenvolupar una autèntica passió per la filologia antiga que li va permetre devorar un enorme nombre de clàssics en llatí i grec, que qualsevol mortal necessitaria moltes vides per a llegir en edicions traduïdes.

I, encara més impressionant, a mesura que anava devorant tot aquell immens saber clàssic, va arribar a desenvolupar una visió crítica amb la qual molt pocs l'havien interpretat abans. Una visió crítica que va cristal·litzar en un petit llibre, amb un condensat de saber impressionant. Un llibre que et recomano llegir quan tinguis un moment per fer-ho. Un llibre que, probablement, llegiràs més d'una vegada i que difícilment acabarà a una caixa de cartró a la teva cava.


  1. Wikipedia: Discours de la servitude volontaire [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Étienne de La Boétie [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, April 23, 2024

parlem del metavers?

DW Español - ¿Qué ofrece hoy el Metaverso? YouTube, 06.04.2022


Fa uns dies, un company del meu equip m'explicava que havia estat durant la pausa cafè amb una gent diplomada per les millors universitats privades del continent, a la qual fins ara teníem per intel·ligent, i van dir-li que el nostre equip hauria de començar a imaginar com adaptar ràpidament les nostres aplicacions a l'ús de la Realitat Virtual (1), a l'ús i conversió de Bitcoins (2), a l'ús dels NTF (3) i a l'eventualitat de gestionar futures operacions comercials realitzades al Metavers.

Tot i que, fins ara almenys, a cap membre del meu equip no se'ns ocorreria mai invertir un cèntim en moneda virtual, ens vam rendir a l'evidència que això no aturaria la demanda per adaptar les nostres aplicacions a l'ús de Bitcoins i NTF: així que ja fa temps que havíem començat a reflexionar sobre el tema.

Pel que fa a l'ús de la Realitat Virtual, com és un punt que depèn de l'estratègia hardware de l'empresa, no vam anar més enllà d'una anàlisi molt superficial.
Personalment, imaginar als treballadors de l'empresa asseguts amb unes ulleres de submarinisme, movent compulsivament els braços mentre parlen, riuen o criden, sense veure cap interlocutor i teclejant compulsivament damunt d'una taula buida durant tot el dia, em produïa un sentiment d'horror.
El tema del Metavers mereix un comentari a part. Feia anys que sentia parlar dels enormes capitals que Meta (Facebook) estava invertint per crear quelcom que tenia com a missió revolucionar les nostres vides: el Metavers.
Sobre el Metavers s'anaven filtrant algunes notícies i unes imatges que semblaven sortides dels videojocs amb què jugava el meu fill quan era petit. La misèria tècnica d'allò que s'anava filtrant, contrastava amb l'entusiasme amb què ens ho presentaven. Com res no semblava sortir de tot allò, vaig acabar pensant que, tot plegat, no era sinó un nou exercici de Vaporware(4).
Wired: The Metaverse Land Rush Is an Illusion

Tot va canviar ràpidament l'any 2022, quan vaig començar a llegir articles que parlaven d'un boom immobiliari al Metavers. Van començar a aparèixer articles amb consells als inversors que volien invertir en criptomonedes al Metavers (5). Consells sobre quines plataformes utilitzar per convertir la moneda real en criptomonedes (les úniques acceptades al Metavers). Consells sobre quines eren les millors "immobiliàries" per adquirir terrenys, cases o apartaments, essent les més populars The Sandbox (6) o Decentraland (7). Consells sobre quins eren els béns immobiliaris virtuals en què era més rendible invertir i quins tenien més possibilitat de veure augmentar ràpidament el seu preu ...
Per cert, aquestes plataformes, són diferents Metaversos on es troben els béns immobiliaris virtuals en els que han invertit els compradors. Si, pel que sigui, la plataforma desaparegués, et deixo imaginar què podria passar amb l'objecte de la inversió. I no veig a quin tribunal virtual hom podria posar una denúncia. 
Els béns immobles del Metavers són doncs parcel·les de terra en mons virtuals: res d'altre que píxels. Tanmateix, també es presenten com espais programables en plataformes de Realitat Virtual on la gent pot socialitzar, jugar, vendre NFT's, assistir a reunions, anar a concerts virtuals i fer moltes altres activitats virtuals com, per exemple, jugar als casinos virtuals les criptomonedes comprades amb moneda real (8).
Source: ImgFlip

En tot cas, els béns immobiliaris (pixels, no ho oblidem) recollien grans sumes de capitals en criptomonedes (comprades amb moneda real, no ho oblidem). Quan Decentraland va celebrar la seva primera subhasta de terres el desembre de 2017, una parcel·la costava 20 dòlars. El 2021 tenien un preu mitjà de més de 6.000 dòlars. A principis de 2022, els preus s'havien disparat fins a aproximadament 15.000 dòlars (cf. 8).

Aquest també va ser el cas de The Sandbox, on els terrenys digitals es venien al principi entre 6.000 i 100.000 dòlars. Una de les vendes més importants del 2021 va ser una propietat adjacent a la propietat d'un dels artistes de hip-hop amb més èxit al Gangsta Rap: Snoop Dogg, que un comprador va adquirir per 450.000 dòlars. Cal no oblidar que, el novembre del 2021, Republic Realm va batre tots els rècords quan va comprar una propietat per 4,3 milions de dòlars. Tot sembla indicar doncs que algú estava guanyant molts diners gràcies a la venda de terrenys que no existien en la realitat, adquirits amb unes criptomonedes comprades amb moneda real a preus astronòmics (cf. 8).

Una immobiliària virtual, amb seu a Lituània, també venia en 2022 apartaments virtuals al primer gratacel residencial del Metavers. Aquests apartaments, purament digitals, d'entre 25 i 80 m², es venien entre 6.000 i 13.000 dòlars (9).

Source: Henri Mathieu-Saint-Laurent sur Pexels

Malgrat les advertències que hom podia trobar a publicacions serioses com Wired: La "immobiliària del futur" està plagada de programari amb errors, servidors buits i grans oportunitats d'abús (10), el discurs dominant elogiava aquell Mertavers que havia de revolucionar les nostres vides i parlava de l'èxit d'aquelles inversions que es duplicaven, triplicaven, o més, en poques setmanes, sense estar sotmeses a cap control fiscal. Però molts dels inversors potencials seguien sense comprendre massa bé què era allò del Metavers i van demanar consell als experts dels seus bancs.
Et recomano la lectura dels informes que van adreçar als seus clients l'avui difunt Crédit Suisse (11) i la cooperativa Raiffeisen (12), el segon banc del nostre país. En particular l'article d'aquest darrer, ple de consideracions que podran sorprendre els no iniciats (13), i amb un consell final que es pot resumir així: "No invertiu més enllà dels diners que esteu disposats a perdre" (14).
Bloomberg Television - Meta Plans to Lay Off Around 10,000 Employees, YouTube, 14.03.2023

Però el març del 2023, Meta (l'antiga Facebook) va anunciar una nova vaga d'acomiadaments que, junt amb la precedent del novembre de 2022, retallava els efectius de l'empresa en un 24% (15). El gran experiment de Meta en el món del Metavers havia acumulat més de 50 miliards de dòlars de pèrdues (16).

La bombolla especulativa del Metavers, promès per Mark Zuckerberg el 2021 com el nou Eldorado per a marques i empreses, s'estava evaporant. El mes de setembre del 2023, hom anunciava una gran crisi immobiliària al Metavers, car ningú volia ja invertir en cases o en apartaments virtuals (17):
A Decentraland, el preu per metre quadrat ja no pujava de 2,50 dòlars. A The Sandbox, els preus ja no superaven unes desenes de cèntims. Segons les xifres de WeMeta, que analitza les dades relacionades amb el Metavers, les vendes de sòl virtual van caure un 87%. En valor, calculat en la criptomoneda Ether, la caiguda va ser del 66%.
Pot ser que aquells diplomats per les millors universitats privades del continent de qui et parlava a l'inici del post també havien llegit algun article que feia referència al fet que 2024 seria el gran any del Metavers. No tinc ni idea. Ara mateix, la lectura que els podria recomanar és el darrer paràgraf de l'article que Elaine Moore va publicar a Financial Times en desembre del 2023 (16):
Sembla probable, per tant, que el projecte de Realitat Virtual de Mark Zuckerberg continuarà endavant, acumulant pèrdues i representant una petita fracció de les vendes de Meta, encara que no sigui capaç de generar sinó un modest interès. Pot ser que hagi canviat el nom de Facebook i hagi compromès més de 50 miliards de dòlars, però no ens pot obligar a preocupar-nos pel futur del Metavers.
Algú es podria demanar si les sumes faraòniques invertides en el Metavers i la bombolla especulativa que va provocar, no s'haurien pogut invertir en coses més profitoses per a tothom, com ara la recerca en la reducció de les emissions de CO₂. Però crec que tots coneixem la resposta.

L'únic que demanaria a tots aquells periodistes que ens anunciaven la gran revolució del Metavers és que l'oblidin i passin ràpidament a un altre tema, com és habitual en ells. Personalment, els estaria molt agraït si poguessin fer el mateix amb el tema de les criptomonedes.


  1. Veure Apple Vision Pro, publicat en aquest blog el 06.02.2024
  2. Wikipedia: Bitcoin [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: NTF Non-fungible token [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Vaporware [en] [fr] [es] [ca]
  5. Blandine Rochelle: Comment acheter des biens immobiliers dans le Métaverse ? Se Loger, 25.03.2022
  6. Wikipedia: The Sand Box
  7. Wikipedia: Decentraland [en] [fr] [es] [ca]
  8. Geri Mileva: The Ultimate Guide to Metaverse Virtual Real Estate, The Influencer Marketing Hub, 04.05.2022
  9. Dans le Métavers, des appartements virtuels se vendent des milliers d’euros, 20minutes, 12.12.2022
  10. Eric Ravenscraft: The Metaverse Land Rush Is an Illusion, Wired, 26.12.2021
  11. Crédit Suisse: AI et métavers: Buzz ou révolution? Moniteur immobilier Suisse, Juin 2023
  12. Wikipedia: Raiffeisen || Raiffeisen (Switzerland) [en] [fr] [es] [ca]
  13. Was ist Virtual Real Estate und haben Immobilien im Metaverse einen Wert?, Raiffeisen, September 2022
  14. Anouch Seydtaghia: Acheter un terrain virtuel dans le métavers? Une opération à très haut risque, Le Temps, 11.08.2022
  15. Meta va supprimer 10 000 postes de plus, annonce Mark Zuckerberg, Le Temps, 14.03.2023
  16. Elaine Moore: Metaverse aside, Zuckerberg has had a surprisingly good year, Financial Times, 08.12.2023
  17. Mathieu Grumiaux: Grosse crise immobilière dans le metaverse : finalement, personne ne veut investir dans des maisons ou des apparts virtuels, Clubic, 08.09.2023

Monday, April 22, 2024

llaurar menys, utilitzant menys plàstics

Sunday, April 21, 2024

god, the universe and everything else (1988)

Sinapsis Digital - Dios, el Universo y todo lo demás - Stephen Hawking, Carl Sagan, Arthur C Clarke, YouTube, 22.10.2016


Avui m'agradaria compartir un documental extraordinari de 1988: God, the Universe and Everything Else (esp. Dios, el Universo y Todo lo Demás). Un documental de 52 minuts que, moderat per Magnus Magnusson, va reunir en un estudi a Stephen Hawking, Arthur C. Clarke i, per connexió via satèl·lit, a Carl Sagan. Un documental on aquests tres monstres de la ciència van exposar les seves opinions sobre el Big Bang, l'existència d'un déu, els forats negres o la recerca de vida extraterrestre, entre altres temes.

És un documental que m'agrada veure de tant en tant perquè, més enllà de la competència i el rigor científic dels participants, hi ha una brutal dosi d'humor que comença des del principi amb l'inoblidable Stephen Hawking. També m'agrada molt recordar les diferents visions dels participants sobre el tema de la vida extraterrestre. Però el que em fa morir de riure és el fet de conèixer la posició que tenen tots sobre l'existència d'un déu i com caminen amb peus de plom quan Magnus Magnusson els interroga sobre el tema. Hauria donat el poc que tinc per saber que els passava pel cap mentre intentaven trobar una resposta políticament correcta a la qüestió.

Thursday, April 18, 2024

el gel i les línies d'alta tensió



Fa uns dies, netejant apunts d'articles que tenia capturats a evernote (1) vaig retrobar el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Aquest vídeo ens presenta un dron netejant la neu fresca que ha caigut sobre els cables d'una línia d'alta tensió, abans que el fred de la nit la transformi en gel. Aquesta mena de treball és necessari per, entre altres coses, prevenir que els cables acabin tocant el sòl, com pots veure en el vídeo a continuació.

Caters Video - Men Remove Ice From High Voltage Wires, YouTube, 10.02.2020

Pots trobar una variant a la tècnica al sacsejament de la neu fresca acumulada en una línia d'alta tensió en una altra carallotada que vaig veure en el vídeo xinès que pots trobar a continuació.

CCTV Video News Agency - Drones Used to Remove Ice Coatings from Power Lines in Southwest China, YouTube, 07.02.2018

Si ja has vist els vídeos que he compartit fins ara, no t'hauré d'explicar que la utilització d'aquests enginys recomana tallar el corrent de la línia com a mesura de seguretat per la realització d'aquests treballs. Tanmateix, sigui quina sigui l'alternativa escollida, cal actuar ràpidament, abans que no sigui massa tard.  
Catalunya, el març del 2020, 33 torres d'alta tensió que no estaven preparades per suportar el pes del gel, van acabar plegades, deixant a 14 línies d'alta tensió i desenes de línies de mitja i baixa tensió fora de servei, i sense subministrament a vuit subestacions (2).
Una alternativa al que hem vist fins ara és fer el mateix que fa el dron del vídeo amb què he obert el post d'avui, però amb un helicòpter (3). I una altra alternativa és la d'utilitzar un helicòpter per gratar (i no colpejar) els cables (4). 

Al vídeo que pots trobar a continuació pots veure una altra alternativa a tot el que hem vist fins ara.

Waqas Malik - Ice removal from EHT power transmission line, YouTube, 15.07.2021

Durant 10 anys vaig treballar en la direcció informàtica dels projectes de càlcul i concepció de línies aèries, abans que aquesta activitat fos transferida a una companyia nacional. Recordo un viatge que vaig fer amb altres companys a Lió (França) per un bescanvi d'informacions sobre tècniques de treball amb els enginyers d'una gran companyia francesa d'electricitat. A un moment donat, uns enginyers francesos van demanar-li al cap del servei de construcció de línies de l'empresa on jo treballava quins eren els paràmetres que utilitzàvem per dimensionar les torres d'alta tensió i els cables. Volien saber com ho fèiem per tenir tan pocs problemes amb el gel i les allaus.
La resposta que els va donar els va deixar glaçats. Sobredimensionàvem les hipòtesis climàtiques amb què treballàvem i, a més, sobredimensionàvem l'estructura de les torres d'alta tensió per fer-les més resistents del que els registres climàtics podrien aconsellar.

Tinc ja una edat i oblido moltes coses però, durant tots els anys que vaig treballar amb aquells equips, crec recordar que només vam perdre una torre d'alta tensió als Alps i a molta alçada, a causa d'una allau excepcional.
Swissgrid - Projet de réseau Chamoson - Chippis, YouTube, 21.11.2022

El darrer dels projectes al qual vaig participar va ser el de la construcció d'una línia MAT que ha entrat recentment en explotació. Entre altres feines, vaig participar en el disseny del traçat provisional de la línia, la producció de la cartografia necessària per a l'obtenció dels permisos municipals i cantonals i també en el disseny d'unes torres d'alta tensió que, com pots veure en la descripció de la línia, no tenen gran cosa a veure amb les dels vídeos que hem vist fins ara (5).
Construïda sobre un nou traçat d'uns 30 km al marge esquerre del Rhône, les seves 77 torres d'alta tensió suporten dues línies de 380 kV i una de 220 kV de Swissgrid, dues de 132 kV dels ferrocarrils federals (SBB/CFF/FFS) i una de 65 kV de Valgrid.

Aquesta agrupació de línies elèctriques tenia com a objectiu el desmantellament de 90 km de línies aèries i 322 torres d'alta tensió que desapareixerien així de la plana del Rhône.
Com es fa per eliminar el gel quan tants cables lligats a línies de diferents nivells de tensió estan tan propers en el que visualment sembla ser una sola línia? 

Tenia una reunió amb el cap del Centre de Telecontrol i aquest em va trucar per excusar la seva absència, al·legant que les línies estaven molt sobrecarregades i podia passar qualsevol cosa si hi havia un petit incident (6). Se'm va fer estrany, perquè havia consultat els plans de producció i de transport d'electricitat d'aquell dia, i no vaig veure res d'anòmal.

L'endemà ens vam poder veure i em va explicar que, a causa del fred, els sensors que teníem a les línies havien mesurat que els cables s'estaven carregant de gel en alguns punts de la xarxa. Per eliminar el gel dels cables, van sobrecarregar les línies mitjançant un flux de corrent a curt termini molt més alt fins que el gel va fondre (7). L'expressió que va utilitzar va ser: on a chauffée les lignes au rouge.

Sense menysprear algunes de les opcions que hem vist fins ara, crec que aquesta és una de les solucions més ràpides, efectives i segures que conec. Però l'empresa on treballava transportava electricitat a alta i molt alta tensió que produïa en grans centrals hidroelèctriques, i no conec quin és el cost ni la possibilitat d'aplicar aquesta tècnica en línies de mitja i baixa tensió. En tot cas, el vídeo que pots trobar a continuació mostra que el risc no és inexistent i què era el que preocupava al meu col·lega i perquè va decidir reprogramar la reunió que teníem agençada.

Energy future - High Voltage Transmission Line Overload and Smoking in the Netherlands, YouTube, 02.09.2022


  1. Veure Evernote, publicat en aquest blog el 04.09.2014
  2. Leandro Kessler: Cataluña: Los devastadores efectos del hielo en las líneas eléctricas, Afinidad Eléctrica, 15.05.2020
  3. Swedaltin: Helicopter de-icing powerlines, YouTube, 25.04.2012
  4. HeliWest: Ice removal from 110 kV power lines with helicopter, YouTube, 18.01.2021
  5. La nouvelle ligne aérienne THT Chamoson - Chippis est en service, SwissGrid, 30.09.2022
  6. Veure James Burke - The Trigger Effect, publicat en aquest blog el 14.04.2024
  7. Sandra Jedrinovic: Quand les lignes gèlent, SwissGrid, 23.02.2022