Monday, May 31, 2021

una pintura sorprenent

You can draw electrical wires with this cheap conductive paint, Mashable, 07.06.2017


Punxa aquest enllaç si no veus bé el vídeo al teu mòbil!

Fa quatre anys, Nikolay Nikolov publicava a les pàgines de Mashable el vídeo amb què he obert aquest article. Creada per un petit estudi de Londres: Bare Conductive, aquesta pintura té la propietat de conduir l’electricitat un cop s'asseca a temperatura ambient, podent ser aplicada sobre diferents superfícies, com ara el paper, el plàstic, la fusta, el cartró o el vidre.

La pintura es presenta dissolta en aigua i és soluble en aquest líquid i no és tòxica. Està composta per petites partícules de carboni que, quan la pintura s'asseca, fa que les partícules s'apropin i deixin circular l'electricitat. Es pot utilitzar en circuits com un element de resistència, un elèctrode capacitiu o també pot funcionar com un conductor en dissenys que tolerin una alta resistivitat. En principi està concebuda per a aplicacions amb circuits que utilitzen corrent continu a baixa tensió i voltatge.

Entre els seus usos més sorprenents, crida l'atenció el de la seva aplicació a una placa de circuit que després es pot connectar a un ordinador o a un interruptor. La pintura actua com a sensor del dispositiu.

Ara et proposo donar-li un cop d'ull a les infografies de la pàgina d'acollida i, si necessites més detalls tècnics, donar-li un cop d'ull a la seva fitxa: Electric Paint - Technical Data Sheet

Sunday, May 30, 2021

l'alta edat mitjana vista des de sapaudia (4/4)

Un tsunami géant sur le Léman (teaser), RTS 10.05.2019
Un tsunami géant sur le Léman (version complète, 51'), RTS 21.10.2019


Les Guerres bàrbares
El primer terç del segle VI va començar pels nostres amics de Sapaudia (1) amb una mena de telenovel·la bàrbara, plena d'enrenous familiars, d'assassinats, de parricidis i de batalles entre el regne dels Burgundians (2) i el dels Francs (3).  Per fer ras i curt, aquesta guerra va acabar amb la defecció dels Burgundians per un monarca impresentable i la conquesta del regne pels Francs l'any 534. Imagino que, tot plegat, davant la total indiferència dels Helvecis (4).

The Late Antique Little Ice Age
Com vam veure a l'article precedent (5), dos anys després de la fi d'aquella guerra, gairebé tot l'hemisferi nord va entrar en una mena d'hivern nuclear que va durar almenys 18 mesos, durant els quals un fred intens i el fre en sec de la fotosíntesi i les precipitacions devia tenir un impacte brutal les collites, les pastures i el bestiar que s'alimenta d'elles.

Probablement el règim de l'alimentació a Sapaudia no era diferent del que ho havia estat a la Helvècia Gal·loromana (6). Segurament aquell fred intens va deixar impracticables, a causa del gel o la neu, les antigues vies romanes que travessaven els colls dels Alps. Si els Helvecis van haver de sacrificar el seu bestiar, probablement el van poder conservar el temps suficient gràcies al fred: jo he utilitzat moltes vegades la terrassa de casa com a frigorífic en hivern.

O, més que probablement, totes aquestes suposicions no siguin més que el producte de la meva imaginació. I com en tota situació de catàstrofe, aquells que tenien el poder van acaparar tots els aliments. I aquells que no el tenien, van haver de buscar-se la vida als boscos de Sapaudia. Una idea que enllaçaria amb les discussions sobre el poblament d'aquesta regió entre Lionel Perret i Clément Hervé que vam veure al segon article de la sèrie (7).

El Tsunami del llac Léman
L'any 563 es va produir el col·lapse de bona part d'una muntanya que es troba a l'est del llac Léman. Segons les hipòtesis actuals (8), l’impacte de l’esllavissada del mont Tauredunum (9) va desestabilitzar els dipòsits sedimentaris a la desembocadura del Rhône al llac Léman, provocant el seu col·lapse i un enorme Tsunami.
Temps de propagació de l'ona (en minuts) i altures puntuals del tsunami en llocs clau durant l'esdeveniment del Tauredunum
By Prioryman (talk) - Derived from File: Lake Geneva satellite.jpg, CC BY-SA 4.0

Segons simulacions realitzades per ordinador, aquest col·lapse va provocar una onada de fins a 16 metres d’alçada que hauria recorregut tota la longitud del llac en només 70 minuts després de l’esdeveniment, donant molt poc temps per fugir a la gent que vivia a la costa. Vidy, el port de Lausanne, hauria estat colpejat tan sols 15 minuts després del col·lapse per una vaga d’uns 13 metres d’alçada.

Els danys van ser molt més importants a l'actual vila de Ginebra, on l’onada hauria estat d’uns 8 metres. Altres ciutats de la riba del llac també haurien estat fortament impactades per l’onada, que hauria estat d’uns 8 metres d’alçada a Evian-les-Bains, de 6 metres d’alçada a Thonon-les-Bains i de 4 metres a Nyon.

Epileg
Francament, no he trobat gran cosa sobre què va passar amb els pobladors de Sapaudia entre les erupcions del 536 i el darrer episodi de la Pesta de Justinià el 591 a Lió (cf. 7). Tampoc he trobat gran cosa sobre el nombre de morts que podria haver causat el Tsunami del llac Léman.

Personalment, tinc tendència a creure que viure en aquesta zona dels Alps gairebé dos anys seguits de dur hivern devia haver posat fi a la vida de molta gent. I, qualsevol que fos la intensitat del tràfic comercial amb l'est de l'actual França, la presència de les tropes dels Francs a Sapaudia probablement va provocar algun brot de pesta a la regió que només un poblament dispers hauria pogut esmorteir.

Però segurament parlo sense saber. Justin Favrod (10), historiador de l’alta edat mitjana, especialitzat en el període dels Burgundians, ens diu que l'alta edat mitjana no és ni molt menys un període fosc de la història car, tot i que va ser certament complicat, amb guerres i violència, també va ser brillant.
Ce qui est frappant dans cette période, c’est son côté romanesque. Il y avait des rebondissements, des guerres, des histoires d’amour et de vengeance. Cela stimule beaucoup l’imagination.
No estic segur que tothom ho veiés així en aquell maleït segle. Però jo no soc historiador.

Altres referències d'interès:
  1. Wikipedia: Sapaudia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Burgundians [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Francs [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Helvetii: [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure L'alta edat mitjana vista des de Sapaudia (3/4), publicat en aquest blog el 27.05.2021
  6. Wikipedia: Suisse gallo-romaine
  7. Veure L'l'alta edat mitjana vista des de sapaudia (2/4), publicat en aquest blog el 25.05.2021
  8. Kremer, K., Simpson, G. & Girardclos, S.: Giant Lake Geneva tsunami in AD 563. Nature Geosci 5, 756–757 (2012).
  9. Wikipedia: Tauredunum event [en] [fr] [es] [ca]
  10. Olivier Pauchard: Le Haut Moyen-Âge vaut mieux que sa (triste) réputation, SwissInfo, 24.07.2019

Friday, May 28, 2021

funerària la palma

Les moltes vides de la casa del jueu Astruc Adret/JORDI ROVIRALTA (1)

Fa uns dies vaig trobar entre les meves notes un article que Sílvia Marimon va publicar a l'Ara en 2018 (1). L'article ens explicava la història de la casa d'un senyor que, després de la seva conversió al cristianisme, es deia Lluís Junyent.

Abans de la massacre del Call jueu de Barcelona del 1391, el senyor Lluís Junyent era un comerciant jueu que s'anomenava Astruc Isaac Adret. La seva casa es trobava a un carrer que abans portava el vergonyós nom de Sant Domènec del Call i ara s'anomena Salomó Ben Adret (2), com pots comprovar a Google Maps (3).

Actualment, aquesta casa acull tres associacions jueves: Mozaika, la European Association for the Preservation and Promotion of Jewish Culture and Heritage i l’Institut d’Estudis Mon Juïc, que treballen per recuperar el patrimoni jueu, investigar el seu passat, fer xarxa al barri i acostar la cultura jueva al gran públic.

Abans de ser un equipament cultural, l'antiga casa del nostre vell amic Astruc Isaac Adret es va destinar a altres tipus de serveis. Des del 1918 fins als anys 1970 era coneguda com el Bordell dels canonges: “L’anomenaven dels canonges per la seva proximitat amb la catedral” (cf. 1), res a veure amb els clients més fidels de l'establiment, clar. Però abans que els clients d'aquest establiment hi anessin per adoptar una posició horitzontal, un altre tipus de clients els havien precedit al mateix establiment, adoptant la mateixa posició, car a mitjans del segle XIX hi havia una funerària anomenada La Palma (4).

I ara, espero que comprenguis que deixi d'escriure perquè, cada vegada que penso en el nom amb què era conegut el bordell i, molt especialment, en el nom de la funerària, em moro de riure!


  1. Sílvia Marimon: Les moltes vides de la casa del jueu Astruc Adret, Ara, 18.08.2018
  2. Barcelona rebautizará la calle Sant Domènec del Call con el nombre de Salomó Ben Adret, La Vanguardia, 17.07.2018
  3. Google Maps: Carrer de Salomó ben Adret, 08002 Barcelona, Espanya
  4. ¿Por qué “palmar” es morir?, Spanish Language, 20.01.2017

Thursday, May 27, 2021

l'alta edat mitjana vista des de sapaudia (3/4)

L'Histoire nous le dira - Pourquoi 536 est la pire année de tous les temps, YouTube, 16.12.2020


La Pesta de Justinià: una mortalitat exagerada?
A l'article precedent d'aquesta sèrie vam veure que hi havia autors que afirmaven que les estimacions sobre la mortalitat de La Pesta de Justinià es basen en un reduït nombre d'evidències textuals, i arribaven a la conclusió que la seva mortalitat s'havia exagerat, car les proves no textuals suggerien que la pesta no va tenir un paper significatiu en la transformació del món mediterrani ni d’Europa (1).

Una de les fonts textuals sobre la que es van basar aquelles estimacions era Procopius (2), qui va escriure que, a Constantinoble, durant el pic més alt de la pandèmia, morien entre 5.000 i 10.000 persones cada dia (3). Tot i que en aquella època no seria gens fàcil xifrar estadísticament el nombre de morts, estem parlant de molta gent. I, francament, no crec que Procopius s'arrisqués entrar a la llista del Maldito Bulo de l'època i passar a la història com el més gran dels mentiders.

A la seva Història Secreta (4), Procopius va situar l'origen de la pandèmia a Egipte i deia que es va estendre per tot arreu: 'fins als extrems del món, com si tingués por que se li escapés algun racó de la terra' (5).  És veritat que Procopius no tenia en molt alta estima ni a Justinià ni a la seva dona, Teodora: La seva ploma era especialment severa a l’hora de retratar la malícia, la duplicitat, la crueltat, la vanitat i l’orgull de Teodora. I també és veritat que la font d'aquestes crítiques al poder imperial era la mateixa que aquella que recollia les estimacions sobre el nombre de morts a Constantinoble: Història Secreta (cf. 4 i cf. 5).

Però ja vam veure a l'article precedent que la pesta es va estendre per tota la Mediterrània i va arribar a llocs com l'actual Borgonya, Baviera i, fins i tot, a Irlanda. Fa uns mesos també vam veure en aquest blog que, poc temps abans de la invasió musulmana, la població de la península Ibèrica no arribava ni tan sols al nivell que havia tingut a l'inici de l'època romana (6).

Tanmateix, qualsevol que fos el nombre de morts, aquesta catàstrofe no va tenir el seu origen únicament en Pesta de Justinià, que podria no haver estat sinó l'efecte d'un altre fenomen.

The Late Antique Little Ice Age
Probablement no has sentit parlar abans del projecte Past Global Changes (7), creat per la Swiss Academy of Sciences i la Chinese Academy of Sciences, amb el suport de la Universität Bern (Suïssa) i el Swiss Federal Research Institute.

El 2016, uns investigadors adscrits a aquest projecte publicaven a Nature Geoscience (8) un article on afirmaven haver identificat el refredament més dramàtic del clima de l’hemisferi nord dels darrers 2 000 anys. Un gràfic remarcable posava en relació aquesta observació amb una sèrie d'episodis històrics que van coincidir amb el canvi de clima que es va iniciar l'any 536 (9).

Swiss Federal Research Institute: New 'Little Ice Age' ..., Phys.org, 08.02.2016

El director de l'equip de recerca, Ulf Büntgen, afegia que: (10)
Amb tantes variables, hem de ser prudents quant a la causa ambiental i l'efecte polític, però és sorprenent el grau d'alineació d'aquest canvi climàtic amb els trastorns importants de diverses regions.
Aquest canvi climàtic va durar al voltant de 125 anys, i es coneix en anglès amb el nom de: Late Antique Little Ice Age: també el pots trobar descrit a Wikipedia com: The extreme weather events of 535–536 (11).

La hipòtesi més estesa per explicar la caiguda de les temperatures està lligada a unes grans erupcions volcàniques que haurien tingut lloc successivament els anys 536, 540 i 547. Aquestes erupcions haurien causat un refredament climàtic en expulsar enormes volums de petites partícules d'aerosols sulfatats que, quan van arribar a l’atmosfera, van bloquejar la llum solar durant gairebé 18 mesos. Recordant el paràgraf dedicat a Procopius a l'article precedent:
... el sol donava una llum sense brillantor, com la lluna, durant tot aquest any ... Semblava que el sol estava constantment en eclipsi; i que durant aquest temps, els homes no estaven lliures ni de la guerra ni de la pestilència ni de cap altra cosa que portés a la mort (12)
Un remarcable article de Tim Newfield publicat el 2016 passava en revista les teories que han circulat al voltant d'aquest canvi climàtic (13). En relació amb el resultat de les anàlisis dendrocronologies realitzades per Stothers i Rampino als anys 1980's afegeix:
Les dades dels anells d'arbres proporcionen potser el millor registre de l'esdeveniment del segle VI. Una informació amb una objectivitat que els historiadors del segle VI no poden igualar.

Durant els darrers vint anys, els estudis dels anells dels troncs dels arbres han confirmat que l’esdeveniment 536 va durar més d'una dècada. Va impactar l'hemisferi nord i, en algun moment, va ser planetari. Si els anells dels troncs dels arbres no mostren un grau constant de decreixement, sí que s’allunyen del que serien les condicions normals de creixement, amb pujades i baixades brusques (...) El primer nadir observat va ser el de 536-537, mentre que el segon, i més pronunciat, va ser el 540-541. Estudis més recents sobre els anells dels troncs han trobat un tercer mínim el 546-547. (...).
Qualsevol que fos l'origen del canvi climàtic, Stothers i Rampino no descartaven que tingués una relació amb unes erupcions volcàniques encara no identificades (14).

Durant molts anys l'empremta de les cendres arxivades a les capes de gel de Groenlàndia o de l'Antàrtida, no permetien identificar quin o quins podrien ser els volcans que es trobaven darrere d'aquestes erupcions. Malgrat això, un altre estudi publicat en 2008, on es correlacionaven les anàlisis dendrocronologiques i les glaciològiques, semblava confirmar la hipòtesi d'un canvi climàtic que tenia el seu origen en una o vàries enormes erupcions volcàniques (15):
La millora de la datació de les capes de gel i l’augment de la disponibilitat de mesures SO42− d’alta qualitat a partir de les mostres de gel recollides a Groenlàndia i a l'Antàrtida ens permeten concloure que, una erupció volcànica tropical d’una magnitud una mica més gran que l’erupció del 1815 del volcà Tambora (16), va causar probablement la capa de partícules microscòpiques de vidre volcànic de l'any 536. Això elimina l’aparent misteri que ha envoltat la capa de partícules del 536 i posa l’èmfasi en el valor de les anàlisis conjuntes de registres d’anells d’arbres i l'anàlisi de les capes de gel acuradament datades per reconstruir la magnitud, el moment i els efectes del vulcanisme en el passat.
L'any 2019, Robert A. Dull, va publicar un estudi que identificava una de les erupcions (17). Junt amb altres onze investigadors, Dull va estudiar les capes geològiques del volcà Ilopango, a El Salvador. I va sotmetre a proves de radiocarboni els arbres soterrats sota les seves cendres. Els resultats obtinguts li van permetre determinar que aquest volcà va ser un dels que van provocar les erupcions volcàniques colossals que van tenir lloc entre els anys 536 i 539 o 540.

Mesurant el gruix dels dipòsits volcànics procedents de l’Ilopango, a El Salvador i Guatemala, així com els sediments marins identificats a la costa de l’Amèrica Central: des de Guatemala fins a Costa Rica, l’equip va poder reavaluar la magnitud de l’erupció, establint un índex d’explosivitat volcànica de 7, un dels 10 més grans de la Terra durant els darrers 7 000 anys.

Arribats aquí, m'agradaria proposar-te que, quan tinguis un moment, vegis un vídeo que la sèrie La valse des continents dedica a la Tectònica de plaques a Centreamèrica: una de les més apassionants del planeta.

ARTE Découverte - L'Amérique centrale | La valse des continents | ARTE, YouTube,15.02.201

Sobre les eventuals exageracions i Sapaudia
Hi ha doncs evidències de què durant el s. VI va haver-hi un canvi climàtic com no s'havia vist durant els darrers 2 000 anys. Aquestes evidències confirmen el contingut del vídeo presentat per Laurent Turcot, professor d'història a l'Université du Québec (Trois-Rivières, Canada). La Pesta de Justinià seria doncs un dels múltiples efectes d'un fenomen de canvi climàtic que van provocar unes erupcions volcàniques colossals.

Si el 2019 l'equip de Lee Mordechai afirmava que la mortalitat que va provocar la Pesta de Justinià s'havia exagerat, l'estudi de Robert A. Dull demostrava, el mateix any!, que aquell fenomen volcànic no solament explicava la gran mortalitat que va provocar a Europa, Àsia i Àfrica, sinó que, només a El Salvador va posar fi a  la vida de 40 000 a 80 000 persones just en el moment de l'erupció. I que entre 100 000 i 400 000 persones s'haurien vist afectades per aquesta: entre aquelles que no van morir de fam o a causa d'altres malalties lligades la fam, van provocar un col·lapse migratori a les ciutats Maies del nord, a Guatemala i Mèxic.

No estic al corrent de si els ossos de les tombes del s. VI a Sapaudia han estat estudiats per epidemiòlegs. Ara per ara, no he vist res que parli de l'arribada de la Pesta de Justinià en aquestes terres. Però el que em costaria molt de creure és que aquell hivern nuclear que va durar 18 mesos no tingués cap efecte entre els seus pobladors.

Com explica de manera molt didàctica Laurent Turcot, les immenses quantitats de pols fina de les erupcions volcàniques van refredar almenys tot l'hemisferi nord, i van impactar sense cap dubte els processos de fotosíntesi i l'evaporació. I, pertorbant l'evaporació, també ho van fer amb els règims de pluges. Sense tenir compte de les cendres que poguessin precipitar, els efectes sobre la fotosíntesi i el règim de pluges devien tenir un gran impacte en la producció agrícola i ramadera. Aquests efectes s'haurien traduït necessàriament en una gran carència d'aliments també entre els habitants de Sapaudia, que s'uniria a la baixada d'unes temperatures que ja eren molt severes abans de les erupcions

Probablement, Sapaudia no va necessitar la Pesta de Justinià per viure una catàstrofe demogràfica. A menys ... a menys que els seus habitants marxessin de les viles i trobessin de què alimentar-se als grans boscos que cobrien aquella regió (18).


  1. Lee Mordechai et al.: The Justinianic Plague: An inconsequential pandemic? Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 17.12.2019, 2019 116 (51) 25546-25554
  2. Wikipedia: Procopius [en] [fr] [es] [ca]
  3. Marjolein Schat: Justinian’s Foreign Policy and the Plague: Did Justinian Create the First Pandemic?, Montana State University
  4. Historia secreta de Procopio de Cesarea, CreateSpace Independent Publishing Platform, 2014. ISBN-10 : 1497529379, ISBN-13 : 978-1497529373
  5. Jordina Sales-Carbonell: La ‘plaga de Justinià’ segons el testimoni de Procopi, 03.04.2020. Al blog Epidèmies a l'Edat Mitjana, Institut de Recerca en Cultures Medievals, Universitat de Barcelona (IRCVM)
  6. Veure Venim del nord, tornem del sud (3), publicat en aquest blog el 29.10.2020
  7. Past Global Changes project (PAGES): Home page
  8. Büntgen, U., Myglan, V., Ljungqvist, F. et al.: Cooling and societal change during the Late Antique Little Ice Age from 536 to around 660 AD. Nature Geoscience 9, 231–236 (2016)
  9. Swiss Federal Research Institute: New 'Little Ice Age' coincides with fall of Eastern Roman Empire and growth of Arab Empire, Phys.org, 08.02.2016
  10. Ulf Büntgen, Swiss Federal Institute for Forest, Snow and Landscape Research (WSL)
  11. Wikipedia: Late Antique Little Ice Age [en] || The extreme weather events of 535–536 [en] [fr] [es] [ca]
  12. The Project Gutenberg eBook, History of the Wars, Books III and IV (of 8), by Procopius, Translated by H. B. Dewing.
  13. Tim Newfield: The Global Cooling Event of the Sixth Century. Mystery No Longer?, Historical Climatology, 01.05.2016
  14. Richard B. Stothers and Michael R. Rampino: Volcanic eruptions in the Mediterranean before A.D. 630 from written and archaeological sources. Journal of Geophysical Research, 88, no. B8, 6357-6371, 10.08.1983. doi:10.1029/JB088iB08p06357.
  15. L. B. Larsen et al: New ice core evidence for a volcanic cause of the A.D. 536 dust veil, Geophysical Research Letters, Volume35, Issue 4, February 2008, https://doi.org/10.1029/2007GL032450 || Sarah Sermondadaz: Une carotte glaciaire révèle que 536 fut la pire année de l'histoire de l'humanité, Sciences et Avenir, 26.11.2018
  16. Wikipedia: The 1815 eruption of Mount Tambora [en] [fr] [es] [ca]
  17. Volcano ID'd as culprit in cooling event, California Lutheran University, 16.08.2019 || Michael Greshko: Colossal volcano behind 'mystery' global cooling finally found, National Geographic, 23.08.2019 || Robert A. Dull et al.: Radiocarbon and geologic evidence reveal Ilopango volcano as source of the colossal ‘mystery’ eruption of 539/40 CE, Quaternary Science Reviews, Volume 222, 15.10.2019, 105855, ISSN 0277-3791, https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2019.07.037
  18. Recordem que el nom de Sapaudia significa literalment: País d'avets

Tuesday, May 25, 2021

l'alta edat mitjana vista des de sapaudia (2/4)

HerodoteVideos - Le haut Moyen Âge (476-962) en mode chronométré : 13 secondes par décennie, YouTube, 09.02.2021


La segona campanya de la Guerra Gòtica
Reprenent el segon vídeo de Vincent Boqueho que vam veure al primer article d'aquesta sèrie, recordarem la segona campanya de l'anomenada Guerra Gòtica (1).

Mentre les tropes de Justinià, emperador de l'Imperi Romà d'Orient, atacaven els Ostrogots per apoderar-se de la península Itàlica, va arribar d'orient una epidèmia coneguda amb el nom de: Pesta de Justinià (2). Una epidèmia que va afectar a l'Imperi Romà d'Orient i altres parts d'Europa: com ara la Hispània Visigòtica (3), Àsia i Àfrica entre els anys 541 i 549, amb un episodi paroxístic el 592 .

La Pesta de Justinià
La Pesta de Justinià és el primer i el més conegut dels brots d'una pandèmia que va continuar repetint-se fins a mitjan segle VIII. Alguns historiadors creuen que el primer brot va ser un dels més mortals de totes les pandèmies de la història de la humanitat.

Tanmateix la seva mortalitat és molt difícil d'avaluar car, a la manca d'estadístiques sobre la població d'aquella època, se li ha d'afegir els següents factors de correcció:
  • Els brots de lepra i de malària que també es van repetir en aquella època.
  • Les morts causades per les guerres.
  • La fugida de la noblesa de les viles al camp, que va estendre la pandèmia.
  • L'extensió de la pandèmia per les tropes i la fam que se'n van derivar.
  • La manca de mà d'obra per les collites va provocar l'escassetat d'aliments i la pujada dels seus preus.
  • Les expropiacions forçades de cereals als productors per sostenir els graners imperials
  • L'enfonsament del comerç de cereals al llarg de la Mediterrània.
Fos a causa de l'epidèmia o per la gana que aquesta va provocar, Europa va viure una mortalitat sense precedents (4).
  • Basant-se en les sepultures d'aquella època (cf. 4) hi ha un cert consens en què la Pesta de Justinià va provocar la mort d’entre el 20 i el 30% de la població (alguns historiadors sostenen que va arribar fins al 60%!) durant el primer brot.
  • La pesta va tenir uns efectes catastròfics arreu del món antic, en particular l'Imperi Romà d'Orient, i va deixar un rastre de desolació al seu pas. A Irlanda, per exemple, Pesta de Justinià és coneguda pels seus efectes a la baronia de Mohill (5). A València, durant unes excavacions realitzades a l'Almoina entre 1986-1987 també es van identificar foses comunes corresponents a aquest període (6).
Per no amagar-te res, també hi ha investigadors que afirmen que aquestes estimacions es basen en un reduït nombre d'evidències textuals i arriben a la conclusió que les anàlisis de la mortalitat i els efectes socials de la pesta són exagerats i que les proves no textuals suggereixen que la pesta no va tenir un paper significatiu en la transformació del món mediterrani ni d’Europa (7).

La difusió espaciotemporal de la pesta
Seguint l'anàlisi cronològica de la seva difusió, durant molts anys es va creure que el primer brot de l'epidèmia va tenir el seu origen a l'est de l'Àfrica.
Possible origin and spread of the first plague pandemic. From (Keys 1999) in Marjolein Schat, Montana State University (8)

Però un estudi de paleo-microbiologia realitzat en 2012 a una necròpolis de Baviera del 500-700 dC. AD, va confirmar la presència de Yersinia pestis (cf. 2) (9). I l'anàlisi de l'ADN de les dents dels morts enterrats en múltiples sepultures (de 2 a 5 individus junts) a partir de la segona meitat del segle VI va confirmar l’origen asiàtic de la pandèmia (soca genètica d’origen mongol) i va invalidar la hipòtesi d’un origen africà (des d’un focus angolès).

Pots trobar cartografiada la direcció que van prendre les vagues successives de l'epidèmia durant gairebé 200 anys a la Fig. 4 d'un article que Wagner et al. van publicar el 2014 a The Lancet (10). Malgrat el fet de necessitar una actualització, un dels millors mapes que he trobat pel que fa a la evolució espaciotemporal de la Pesta de Justinià és troba a un llibre del 2008 de William Rosen (11), Maps on the Web. l'ha publicat a les seves pàgines: pots punxar a l'enllaç de la llegenda per veure'l amb la millor qualitat.

Plague of Justinian, Eastern Roman Empire. Maps on the Web, 09.02.2014

La Pesta a Sapaudia
Si has punxat l'enllaç del mapa precedent, hauràs vist que la pesta va seguir les principals rutes comercials que existien al món antic. Al mapa hi ha un lloc anomenat Burgundy, que és un terme que en anglès s'utilitza de manera confusa per anomenar moltíssimes coses (12), entre elles l'actual regió de Bongonya. Probablement la pesta va passar per Lió al voltant de l'any 554 , gairebé vins anys després que Sapaudia fos ocupada pels francs. Audoin-Rouzeau (13) ens dona algunes precisions espaciotemporals:
Els brots de la la Pesta de Justinià a Europa no són persistents i es mantenen localitzats a les regions mediterrànies, estenent-se de vegades, però no sempre, pels eixos Rhône-Saône i Loire a l'actual França, i al llarg de l’Ebre, a l'actual Espanya.

Les tres primeres vagues, de 541 a 574, penetren força a França, fins a Trèves (l'actual Trèveris, a la RFA) a l'eix sud/nord-est, i fins a Bourges a l'eix Sud /Nord-oest. La quarta i cinquena vagues, del 580 al 591, presenten un primer reflux, la difusió cap a l'interior s'atura a Lió, al nord i a Albi a l'Oest. A partir del 599, ni tan sols arriben a les zones temperades.
Pel que fa a la Sapaudia, Lionel Perret, cap del Musée cantonal d'archéologie et d'histoire de Lausanne (MCAH), ens diu que, tot i que l’alta edat mitjana és un període poc conegut, cal destacar al cantó de Vaud l'abandonament dels centres urbans de l'antiguitat: a excepció d'Yverdon. Segons Perret, els grans centres de l'època romana, com Nyon i Avenches estaven en gran part abandonats. La gent vivia al camp, en construccions de terra i fusta, en un hàbitat dispers allunyat dels antics centres romans i les seves vies de comunicació. Si no hi ha gaires restes d’aquest període és perquè els materials utilitzats per aquelles construccions deixen molt poques empremtes (14).

Clément Hervé (15) no diu exactament el mateix a un article publicat a una revista del CNRS on resumeix la seva tesi doctoral, presentada a la Université de Lausanne. Prenent els casos de Nyon, Lausanne i Yverdon durant l'alta edat mitjana, i basant-se en les informacions obtingudes en diferents excavacions arqueològiques, Hervé presenta els canvis urbans i territorials d'aquelles viles. Tot afirmant que, com ja s’havia pressentit anys abans, s’ha de revisar àmpliament la noció de l'abandonament d'aquells centres urbans durant l'alta edat mitjana.

En el cas de Lausanne, hi hauria hagut una transició demogràfica vers els alts de la Cité a partir de l'antic vicus gal·loromà de Lousonna, fundat als voltants de l'any 15 AC i molt proper al llac Léman, a l'actual districte de Vidy, on actualment es troba el Musée romain de la vila (16). Però segons Hervé, la visió catastròfica de l'abandonament total de les costes del llac a Vidy no es recolza amb el que van demostrant les excavacions arqueològiques. Si el centre de poder es va desplaçar a la Cité, les activitats portuàries no es van abandonar. Tampoc ho hauria estat la riba del llac.

Probablement la Pesta de Justinià no va arribar a Sapaudia (fins ara no he trobat a la xarxa cap article que indiqui el contrari). Probablement les rutes comercials amb les grans ciutats del món antic van caure en desús a causa de la pandèmia que aquestes patien. Probablement els antics assentaments gal·loromans no es van abandonar. I probablement va haver-hi un retorn de molts dels seus habitants al món rural. Però, més que probablement, la Pesta de Justinià no va ser la causa, sinó un efecte de quelcom que devia colpejar molt durament als pobladors de la Sapaudia.

L'anàlisi de texts antics va obrir una porta a una recerca que presentava La Pesta de Justinià estretament lligada amb un canvi climàtic (17):
  • L'any 536, un polític bizantí, Cassiodorus (18) ho descrivia així: No veiem l'ombra del nostre cos al migdia (...) el sol té un color blavós, la lluna ha perdut la seva brillantor i les estacions semblen estar totes juntes.
  • L'historiador bizantí Procopius (19) escrivia que: el sol donava una llum sense brillantor, com la lluna, durant tot aquest any. També va escriure que semblava que el sol estava constantment en eclipsi; i durant aquest temps, els homes no estaven lliures ni de la guerra, ni de la pestilència, ni de cap altra cosa que els portés a la mort (20).

  1. Wikipedia: Gothic War (535–554): [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Plague of Justinian [en] [fr] [es] [ca]
  3. Sota el Regne Visigot també es va viure una epidèmia de la verola cap al 570 i la pesta bubònica al 542, el 588 i, més endavant el 687 i el 702. Veure a Venim del nord, tornem del sud (3), publicat el 29.10.2020
  4. Veure el video d'Annick Peters-Custot, Professeur d’Histoire byzantine à l’Université de Nantes: Epidémies n°5 - La peste de Justinien (VIe-VIIIe s.), CRHIA Laboratoire d'histoire, YouTube, 14.04.2020.
  5. Wikipedia: Plague of Mohill
  6. Albert Ribera: La peste de Justiniano en Valencia, Levante EMV 03.05.2020
  7. Lee Mordechai et al.: The Justinianic Plague: An inconsequential pandemic? Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 17.12.2019, 2019 116 (51) 25546-25554
  8. Marjolein Schat: Justinian’s Foreign Policy and the Plague: Did Justinian Create the First Pandemic?, Montana State University
  9. Wikipedia: Yersinia pestis [en] [fr] [es] [ca]
  10. David M Wagner et al.: Yersinia pestis and the Plague of Justinian 541–543 AD: a genomic analysis, The Lancet, Volume 14, Issue 4, p 319-326, April 01, 2014, https://doi.org/10.1016/S1473-3099(13)70323-2 || Figure 4: Hypothetical scenario for the geographic spread of Yersinia pestis
  11. William Rosen: Justinian's Flea: The First Great Plague and the End of the Roman Empire, Penguin Books; Reprint edition (July 29, 2008) ISBN-10 : 014311381X, ISBN-13 : 978-0143113812, Amazon
  12. Wikipedia: Burgundy (disambiguation)
  13. Frédérique Audoin-Rouzeau: Les chemins de la peste. Le rat, la puce et l'homme. Chapitre VII. Le « paradoxe justinien » et la véritable arrivée du rat noir en Occident. Presses Universitaires de Rennes, 2003
  14. Le haut Moyen Âge, creuset méconnu de notre société, La Gazette, 15.05.2020
  15. Clément Hervé: Les agglomérations de Nyon, Lausanne et Yverdon (Suisse) : trois exemples de l’ouest du plateau suisse entre Antiquité tardive et haut Moyen Âge, Gallia-Archéologie des Gaules, Editions du CNRS (Centre national de la recherche scientifique), 74-1 | 2017, p. 195-208, https://doi.org/10.4000/gallia.2421
  16. Lausanne - Vidy. Musée Romain: Home page
  17. Becky Little: The Worst Time in History to Be Alive, According to Science, History.com, 03.12.2018
  18. Wikipedia: Cassiodorus [en] [fr] [es] [ca]
  19. Wikipedia: Procopius [en] [fr] [es] [ca]
  20. The Project Gutenberg eBook, History of the Wars, Books III and IV (of 8), by Procopius, Translated by H. B. Dewing

Sunday, May 23, 2021

l'alta edat mitjana vista des de sapaudia (1/4)

HerodoteVideos - Les invasions barbares et la chute de Rome (370-476), YouTube, 12.05.2020


L'alta edat mitjana és un terme resultant d'una pèssima traducció de l'alemany al francès, l'espanyol o el català (la traducció de "alt" en alemany seria "vella" o "antiga", i no pas "alta"). Malgrat tot, un terme que ha reeixit a sobreviure en aquestes llengües per definir un període que s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins, més o menys, segons els autors, a l'any 1000 (1).

Es tracta d'un període on van passar un munt de coses. Tantes i tan importants, que els professors d'història i els de geografia, per desconeixement o per incapacitat de resumir-lo en un temari de curs massa carregat, el travessaven comme un chat sur la braise i evitaven no anar molt més lluny del relat de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la photo finish que obria la porta a la baixa edat mitjana (2).

Aquest article és el primer d'una sèrie on descobrirem junts algunes de les coses que van passar en aquella època. Just per recordar que els països i les seves fronteres, les llengües que utilitzem i els paisatges que coneixem no són més que construccions temporals que no resisteixen el pas del temps, descobrirem junts alguns dels esdeveniments que van tenir lloc durant aquell període de la història des d'una regió que avui gairebé ningú coneix: la Sapaudia.

Redescobrirem junts les invasions bàrbares i veurem com algunes de les més petites de les seves tribus van acabar per separar pobles que existien abans que hi arribessin, i unint altres que mai ho havien estat, dins de les fronteres que avui coneixem (més o menys, clar). Veurem una pandèmia que va delmar la humanitat, fent caure imperis i donant pas a d'altres. Veurem un canvi climàtic brutal del qual avui comencem a descobrir les causes, i fins i tot un tsunami a un lloc que mai no podríem imaginar.

Totes les històries tenen un principi. I la de la sèrie que avui comencem té el seu principi al nord de la Xina. Perquè, si no sabem què va passar al s. IV mai no comprendrem quin és l'origen dels pobles i de les llengües que podem trobar avui a Europa: entre elles, la nostra llengua. I una bona manera de saber què va passar d'una manera ràpida i comprensible és veure el vídeo amb què he obert aquest article, un vídeo fet per un remarcable astrònom i professor de física: Vincent Boqueho (3).

Els bàrbars arriben a Europa
Assumeixo que ja has vist el vídeo amb què he obert aquest article. I que has recordat que les migracions germàniques que expliquen quins són els pobles i les llengües que avui podem trobar a Europa va començar amb la migració, l'any 370, d'un poble que vivia al nord de la Xina que avui coneixem amb el nom de: Huns (4).

Addicionalment, segur que aquest vídeo també t'ha recordat quin és l'origen dels Visigots (5) que van acabar instal·lant-se a la península Ibèrica, creant un regne que la majoria d'historiadors espanyols han utilitzat com a pretext ideològic per explicar la idea de la Reconquista i el pal de paller sobre el qual es va construir la "nació espanyola".

Els bàrbars a Sapaudia
Com també has vist al vídeo que al país que avui coneixem amb el nom de Suïssa es van instal·lar dos pobles que marcaran el seu futur: els Alamans (6) i els Burgundians (7), et proposo veure un altre vídeo de Vincent Boqueho on veurem què va passar a Europa al període que coneixem com l'alta edat mitjana.

HerodoteVideos - Le haut Moyen Âge (476-962) en mode chronométré : 13 secondes par décennie, YouTube, 09.02.2021

Els Burgundians, originaris d'una minúscula illa del Mar Bàltic (cf. 7), s'havien aliat amb els Francs (8), originaris d'una remota regió de l'Imperi Romà, al Danubi. L'any 534 van combatre junts contra els Visigots a una guerra que va acabar amb l'ocupació de l'Aquitània i el Midi, territoris que es van dividir entre els aliats. Uns territoris que mai no van fer part de la idea de la Reconquista de l'antic regne Visigot, vehiculada per la historiografia espanyola contra els musulmans.

Dins dels límits del regne dels Burgundians, entre el massís del Jura i els Alps, es trobava una regió coneguda amb el nom de Sapaudia (9), delimitada per l'àrea que es troba entre els rius Ain, el Rhône, el llac Léman, el massís del Jura i el riu Aar. Els límits d'aquesta regió coincidien amb part del que avui coneixem com la Suïssa francòfona (la Suisse Romande) i incloïa les civitas de Ginebra, Nyon i Avenches.

Par Marco Zanoli (Sidonius) — Travail personnel, CC BY-SA 4.0

A Sapaudia, de manera semblant al que va passar a Hispània amb els Visigots (10), els Burgundians tot i ser un dels pobles més nombrosos de la invasió bàrbara, només representaven un terç, o fins i tot una desena part, d'una població. Els autòctons eren molt més importants en nombre: els Helvecis (11)  al nord del llac Léman, i els Al·lòbroges (12), al sud d'aquest llac.

Després de la conquesta del regne dels Burgundians pels Francs el 534, l'arribada d'aquests darrers en no va canviar gran cosa pel que fa a la demografia. Però sobre la demografia, parlarem al proper article de la sèrie.


  1. Wikipedia: Alta edat mitjana [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Baixa edat mitjana [en] [fr] [es] [ca]
  3. Vincent Boqueho: Biographie, Futura Sciences
  4. Wikipedia: Huns [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Visigoths [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Alemanni [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Burgundians [en] [fr] [es] [ca] || Benedikt Meyer: Les rois intrigants, National Museum CH, 15.10.2018
  8. Wikipedia: Francs [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Sapaudia [en] [fr] [es] [ca]
  10. Veure Venim del nord, tornem del sud (4), publicat en aquest blog el 04.11.2020
  11. Wikipedia: Helvetii: [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: Allobroges [en] [fr] [es] [ca]

Friday, May 21, 2021

alberta's badlands

Amazing Places on Our Planet - Canadian Badlands in 4K Ultra HD, YouTube, 13.10.2017


Avui m'agradaria compartir amb tu dos vídeos impressionants dels badlands de Drumheller (1) i del Dinosaur Provincial Park (2), a Alberta (Canadà). No afegiré més sinó que paga molt la pena veure'ls i que pots trobar un xic més informació a la llegenda dels vídeos a YouTube, als enllaços i ... tota la que vulguis a Google.

CBC/Radio-Canada - Alberta’s Surreal Badlands Shaped By Torrential Rainstorms, YouTube, 21.08.2017


  1. Drumheller: Wikipedia || Royal Tyrrell Museum of Palaeontology || Getty Images
  2. Dinosaur Provincial Park: Alberta Parks || Wikipedia || UNESCO World Heritage Centre || Getty Images
<

Thursday, May 20, 2021

pol tattoo



Fa uns dies vaig descobrir a Twitter un artista impressionant, i sé que em quedo molt curt. No trobo les paraules per descriure el que he sentit quan he vist el resultat del seu dibuix de la verge a la Pietà de Michelangelo amb un compàs, així que tampoc puc trobar com descriure'l després d'haver vist a Twitch el vídeo de la seva realització.



  1. Pol Tattoo: Twitter || Instagram Pol Tatoo Studio || Twitch.TV || YouTube

Wednesday, May 19, 2021

tarifa - les algues attaquent

ARTE Regards - Les algues attaquent, Arte-TV, 2020


Avui m'agradaria compartir amb tu una emissió del programa: ARTE Regards: Les algues attaquent, disponible en aquest enllaç des del 18.03 al 16.06.2021.

El vídeo parla de la invasió d'una alga asiàtica anomenada Rugulopteryx okamurae, que està envaint el litoral i reduint les captures dels pescadors de la zona. Els pescadors sospiten que l'alga ha arribat a l'Estret de Gibraltar amb els portacontenidors gegants que descarreguen a Algeciras els containers i, ja posats, també l'aigua de mar que porten com a llast per equilibrar els vaixells.

Hi ha qui diu que no és segur que aquesta sigui l'explicació i que cal seguir investigant. Però imagino que els pescadors tenen la seva part de raó quan l'Autoridad Portuaria de la Bahía de Algeciras (APBA) es va veure en l'obligació de contractar un servei de retirada de restes de l'alga a conseqüència de l'estat de la franja costanera situada a l'est del Parque Natural del Estrecho. Amb tot però, tinc com el sentiment que els diners destinats a aquesta activitat és inferior al cost d'una estació de depuració on els portacontenidors podrien buidar les cales.

L'àudio del vídeo està en francès, També pots veure'l en alemany amb subtítols en espanyol seleccionant aquesta opció en el meu de llengües del vídeo.


Hi ha molts articles sobre el tema. Et passo els següents per si vols completar el contingut del video amb altres lectures

Tuesday, May 18, 2021

gal·les - una xemineia original

briancny - Simnai Dirdro (twisted chimney) - 2010, YouTube, 23.02.2021

Navegant per Pinterest vaig descobrir-ne una imatge que va retenir la meva atenció. I com és habitual entre els usuaris d'aquesta xarxa social, la seva llegenda (si mai en trobes una!), no tenia gran cosa a veure amb la imatge que presentava.


Vaig descobrir al vídeo amb què he obert el post d'avui que l'autor del design de l'obra és Brian Tolle (1) i que l'escultura es troba a prop del poble de Bute town (2), al costat de la A465, prop de Rhymney, al comtat de Caerphilly, no lluny de Cardiff, la capital de Gal·les.

La llegenda del vídeo de YouTube ens diu que:
Les xemeneies de maó del segle XIX eren meravelles arquitectòniques: les millors es poden considerar escultures. Partint de la idea d'un d'aquells gegants caiguts, l’escultura de Brian Tolle s’eleva al vessant d'un turó. Però a diferència de les antigues xemeneies que marcaven el cel amb fum i altres gasos contaminants, aquesta es recaragola sobre si mateixa tornant al sòl. Aquest gir fa referència a les tecnologies modernes destinades a aturar l’escalfament global mitjançant la captura de CO₂ en el sòl. Connectant la xemeneia amb el sòl, es crea una passarel·la fantàstica de la qual reapareix la seva boca a poca distància. Allà on un cop hi havia fum, ara hi ha un jardí que connecta el passat industrial i el futur verd de Gal·les.
L'escultura es troba molt a prop d'una vella explotació minera construïda als voltants del 1800 (3). La llegenda a Vimeo del vídeo realitzat per Juris Kudeiko diu: aquesta obra vol crear una visió futurista en contrast amb representacions més literals de la història de la mineria de Gal·les (4).

Segurament, recordar el passat i projectar-lo cap al futur sigui una bona idea per oblidar un present trist. Un present que, encara avui, està marcat per l'empremta de les polítiques neoliberals de Margaret Thatcher i dels governs conservadors o laboristes que la succeïren.

Un present que sèries TV com Hinterland / Y Gwyll (2013-2016) (5) o, més recentment, Hidden / Craith (2018) (6) ens presenten com un territori en sinistre total. Tot i que cap d'aquestes sèries arribava però a descriure el present com un article que The Wales On Line dedicava a Butetown (no confondre amb Bute town), a la zona de Cardiff, amb uns elevats nivells de pobresa (7).

M'estava demanant si va ser una bona idea anar al Regne Unit per intentar impressionar als súbdits de la Corona per denunciar la centralització del model territorial espanyol.


  1. Brian Tolle Studio: Home Page
  2. Wikipedia: Bute town || Google Maps
  3. Alfred Freke: Rhymney ironworks, National Museum Wales
  4. Juris Kudeiko: Twisted Chimney, Vimeo
  5. Veure TV Series - Hinterland / Y Gwyll, publicat en aquest blog el 06.11.2019
  6. Wikipedia: Hidden (2018 TV series)
  7. Will Hayward: The heart of Butetown: How a deprived community is fighting back against a reputation forced upon it, The Wales On Line, 10.07.2019

Monday, May 17, 2021

I can't believe I still have to protest



Durant la tardor del 2016, a una marxa organitzada per les dones que s'oposaven a la llei que volia abolir l'avortament a Polònia, una dona gran portava un cartell de cartró on havia escrit: I can't believe I still have to protest this fucking shit.

La primera vegada que es va publicar aquesta imatge, a principis d'octubre de 2016, es va fer ràpidament viral i hom va veure més tard cartells amb el mateix missatge a altres manifestacions.

Fins on jo sé, la identitat de la dona i la de l'autor de la fotografia es desconeixen.

Ja tinc una edat en què no m'hauria de sorprendre de res. Però, francament, veure aquesta imatge en venda a Amazon sota la forma d'un pòster o d'un imant per la nevera, no m'ha deixat gens indiferent, com si diguéssim.

Sunday, May 16, 2021

is a cluttered desk a sign of a cluttered mind?


Temps era temps, els departaments d'informàtica de les empreses estaven poblats per gent competent, dirigida per enginyers que eren tant o més competents que la gent que dirigien. Vistos des del món exterior dels altres departaments, eren una tribu estranya, vestida de manera estranya, amb samarretes amb missatges que ningú no entenia i expressant-se en un llenguatge que sols els iniciats podien arribar a comprendre.

Les coses van començar a canviar quan les empreses van contractar com directius a mànagers que igual podien dirigir una empresa dedicada a la producció de maionesa que una empresa dedicada al desenvolupament de tecnologies de punta. Aquests directius estaven especialitzats en el domini de la comptabilitat i de les finances i es basaven en el principi de què un bon management s'aplicava indistintament a qualsevol mena d'empresa.

Aquells mànagers van realitzar que no entenien res del llenguatge que utilitzaven els informàtics i que aquests no tenien entre les seves competències el do de presentar uns pressupostos a déu anys sobre els costos dels departaments. A partir d'aquell moment, els mànagers van decidir reemplaçar els enginyers que dirigien aquells departaments per mànagers experts en el que hom coneix avui en dia amb el nom de comptabilitat creativa i la gestió de recursos, concepte que ficava al mateix sac l'equipament informàtic i els empleats que asseguraven el seu funcionament.
Un amic que treballa a una empresa de la que no diré el nom, m'explicava fa anys que aquest va ser també el cas del departament d'informàtica on treballava. Un bon dia va desembarcar un mànager de qui hom deia que els seus coneixements en informàtica s'aturaven en l'ús de Microsoft Excel. Una eina que utilitzava a les reunions setmanals amb cada empleat per fer el punt sobre l'avançament de les seves activitats. Unes activitats que estaven programades al minut pels tres mesos vinents i enquadrades en un pressupost calculat pels deu anys vinents.

La descripció dels projectes es resumia a dues pàgines, de les que 3/4 parts es dedicaven al planning i als costos. En casos excepcionals s'admetia un màxim de 10 pàgines, amb un breu resum: l'Executive Manager, que estalviava als mànagers una avorrida lectura sobre temes en què no coneixien gran cosa i on havia de constar obligatòriament: què guanya l'empresa si fa aquest projecte, quin risc corre si no es fa aquest projecte i què passa si les coses segueixen com fins ara.
No canviava res que tothom sabés que el més petit incident podia fotre en l'aire la programació d'una setmana, que qualsevol nou projecte o demanda de millora d'un programa podia fotre en l'aire la programació trimestral, o que qualsevol adquisició de nous servidors, nous programes o canvi d'estratègia informàtica podia fotre en l'aire un pressupost a 10 anys.

El problema era que els vells dinosaures de la informàtica no estaven al corrent de què una programació està feta per ser modificada tants cops com sigui necessari. Tampoc estaven al corrent de què un pressupost està fet per ser revisat uns quants cops per any. Finalment, no sabien que cap d'aquells mànagers no treballaria més de tres anys a l'empresa per donar cap mena d'explicacions en el futur i que els nous mànagers que arribessin no voldrien saber res del passat. 

A mesura que anava passant el temps, l'ús d'un llenguatge incomprensible va començar a ser patrimoni exclusiu dels nous mànagers. Es programaven llarguíssimes reunions amb PowerPoints de 25 a 50 transparents per presentar coses que podien resumir-se amb un email o amb un breu document. Per fer front a aquelles interminables reunions, els empleats van trobar una barricada defensiva en la utilització d'un joc conegut internacionalment amb el nom de Bullshit Bingo.
Discretament amagat entre els fulls dels documents que es discutien a les reunions, alguns empleats tenien un cartró de Bullshit Bingo en el qual anaven ficant creus a les caselles cada cop que apareixia un dels mots que no volia dir estrictament res en el context de la reunió. Una sèrie de codis basats en gests discrets permetia cantar línia o bingo, a mesura que les paraules clau eren evocades pel mànager: normalment, el guanyador tenia una beguda pagada pels seus companys durant la pausa del cafè.

El temps va seguir passant i els mànagers van trobar un altre Bullshit concept en el paperless, o el treball sense paper. Inicialment la idea apuntava a les factures, comandes, etc. que s'havien de digitalitzar i permetre així un accés més ràpid i segur a les informacions que contenien. Això eliminava de pas l'ús de milers de classificadors i la reserva de metres quadrats necessària per al seu arxiu.
La idea era bona (i ho segueix sent) però els mànagers la van perfeccionar fixant als objectius personals anuals dels empleats el de tenir la taula sempre neta i sense papers. Segons l'amic de qui et parlava, sembla que a algú de la seva empresa se li va ocórrer la idea de penjar al mur de darrere de la seva taula la imatge d'Albert Einstein amb què he obert l'article d'avui, en l'original: If a cluttered desk is a sign of a cluttered mind, of what, then, is an empty desk a sign?

Misteriosament, el paperless aplicat a les taules de treball va desaparèixer dels objectius personals dels empleats d'aquella empresa.


Altres lectures d'interès en relacio a l'ordre en la taula de treball: