le travail est-il encore adapté à l’être humain?

tres conceptes discutits a l'emissió:
bornout, brownout i boreout

El passat 05.04.2017, l'emissió Specimen de la RTS va passar un reportatge: Le travail, c'est ma santé?, on s'exposaven les actuals tècniques de management del personal (els anomenats RR.HH.) i el seu impacte nefast sobre la força laboral a Suïssa. També la seva absurditat pel que fa a la productivitat del treball, així com les noves empreses que el donen per acabat.

jaume plensa - wonderland @ bow building (calgary)

No havia vist aquesta escultura de Jaume Pensa a Calgary. I no em tranquil·litza gaire afegir que tampoc al wiki en català en parlen d'ella, o que no té un gran nombre de vídeos dedicats a youtube. L'he trobat per pur atzar a la premsa canadenca i t'he de confessar que m'ha impressionat tant el que he vist des de fora de l'escultura, com la visió des de dintre que pots trobar a la imatge de l'esquerra.


Si vols veure més imatges tant de Wonderland com de la resta de l'obra de Jaume Pensa, el millor que pots fer és passar-te pel seu site web. Per la premsa i els vídeos et proposo visitar les referències al final de l'article. Pel que fa a l'autor, et proposo donar un cop d'ull a les diferents entrevistes que pots trobar a youtube.

---

• Jaume Pensa: Home Page
• Wikipedia: Home Page [ca] [es] [fr] [en] (compara les versions!)
• Dryden, S.: Calgary's Wonderland sculpture joins global collection of Jaume Plensa heads. Calgary Sun, 29.01.2013 Retrieved April 25, 2017, from http://www.calgarysun.com/2013/01/29/calgarys-wonderland-sculpture-joins-global-collection-of-jaume-plensa-heads
• Hume, C.: Spanish artist Jaume Plensa helps Calgary come of age. The Star, 22.03.2013. Retrieved April 25, 2017, from https://www.thestar.com/entertainment/2013/03/22/spanish_artist_jaume_plensa_helps_calgary_come_of_age.html
• Larue, D.: Jaume Plensa sculpte une tête à Calgary. Spanky Few, 06.08.2015, Retrieved April 25, 2017, from http://www.spanky-few.com/2013/02/27/jaume-plensa-sculpte-une-tete-a-calgary/
• hoyesarte.com (2013, October 10). Entrevista a Jaume Plensa: "Para hacer buen arte hay que crecer como persona", youtube, 23.10.2013, Retrieved April 25, 2017, from https://www.youtube.com/watch?v=KpjpOonRB-8
• Hielema, M.: Wonderland Head sculpture by Jaume Plensa. Bow Building Calgary, youtube, 10.10.2013. Retrieved April 25, 2017, from https://www.youtube.com/watch?v=KpjpOonRB-8

lausanne: recueil de promenades littéraires

De la main d'Isabelle Falconnier l’émission de la RTS présentait à Couleurs Locales: Lausanne vient de publier un recueil de promenades littéraire. Un livre que les Éditions Noir sur Blanc décrivent ainsi: [le livre] propose de découvrir de manière originale un espace urbain qui recèle quantité de surprises, tout en invitant à la lecture des écrivains, célèbres ou méconnus, pour qui Lausanne a été un lieu de vie singulier ou un décor irremplaçable.

Juste ajouter que l'émission présentait le bouquin 10 jours après de l'organisation d'un apéro et de sept promenades littéraires avec inscription gratuite dans différents lieux de Lausanne avec les auteurs de l’ouvrage. Dommage!

produir cautxú i niquel amb dent de lleó?

A principis del mes de març, Horizon publicava un article molt interessant sobre el projecte DRIVE4EU (1), que permetria a l'UE escapar a la seva dependència del cautxú del sud-est d'Àsia, que representa més del 90% del nostre subministrament i actualment està  amenaçat per un fong que ja ha demostrat els seus efectes devastadors a les plantacions de cautxú de l'Amèrica del Sud.

Per escapar a aquesta dependència i als seus eventuals efectes catastròfics, el projecte DRIVE4EU ha estudiat les aplicacions d'una varietat de dent de lleó (Taraxacum koksaghyz) amb l'objectiu de produir amb aquesta planta un cautxú natural. Un projecte anterior, UE-Perles (2012), ja va demostrar que la qualitat del cautxú que produeixen les llavors seleccionades d'aquesta varietat de dent de lleó és comparable a la dels arbres de cautxú, i que les seves arrels poden contenir un 15% de goma, tres vegades la quantitat de la dent de lleó salvatge.

Un altre objectiu de DRIVE4EU és el d'assegurar que aquesta varietat és rentable per als agricultors. Així, gràcies a un tractament addicional, aquesta varietat de dent de lleó  també allibera un altre producte de les seves arrels: una fibra dietètica anomenat inulina que pot representar el 40% de la matèria seca de les arrels. Un sucre que pot ser utilitzat per fer un plàstic biodegradable del tipus usat en ampolles de begudes. Pel que fa als rendiments, actualment 1Ha d'aquesta varietat de dent de lleó produeix al voltant de 200 kg de cautxú. Tot i que l'objectiu del projecte és que arribi a 900 kg.

Si no fos prou, aquesta varietat és un hiper-acumulador de niquel, utilitzat en molts productes industrials, com ara la fabricació de coberts d'acer inoxidable, cables i bateries renovables. Un metall del que la UE produeix només el 6% de l'oferta mundial, tot i consumir el 18%.

Ara que ja tens una bona pista sobre aquesta línia de recerca de la UE, crec que val la pena que't llegeixis aquest article més que interessant (2)

---

1. DRIVE4EU: Dandelion Rubber and Inulin Valorization and Exploitation for Europe
2. Rubber dandelions and nickel-eating flowers, Horizon, 06.03.2017

barcelona: from utopia to dystopia

Jaume Noguera publicava el passat 26.06.2016 a Strambotic un article que portava per títol: ¡Bienvenidos al año 2028! Así iba a ser la Barcelona del futuro, según un proyecto de 1929.

L'article ens parlava de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i de Rubió i Tudurí, que havia rebut l'encàrrec de dissenyar els hotels de la plaça d'Espanya. Va aprofitar l'esdeveniment per presentar junt amb els seus col·legues Pere Benavent i Ramon Argilés, el projecte Barcelona futura. En aquest, va plantejar per primera vegada una visió de Barcelona com una àrea metropolitana, instal·lant una gran maqueta amb xifres i estimacions sobre el potencial de creixement de la ciutat.

En la seva visió de la Barcelona de l'any 2028, Rubió i Tudurí i els seus col·legues imaginaven la ciutat com una super-metròpolis amb el cel creuat per petits avions i dirigibles que et portarien des de casa teva a qualsevol dels aeroports situats als terrats dels edificis, amb barris-jardí o ponts gegantins sobre el Llobregat, muntats en pilastres habitables i plenes de botigues, una ciutat on es podria viure i treballar a les zones industrials que es trobaven al seu interior.

L'interès de l'article és passar revista a les previsions del pla pel 2028 i el que s'ha fet fins ara. En el meu cas, el que he trobat més interessant és constatar que la megalomania de la burgesia catalana fa molt de temps que no té límits, i que sempre ha trobat en les seves aliances amb un determinat sector de l'esquerra uns fidels aliats.

El més interessant és que trobaràs per tot arreu comentaris ditiràmbics sobre l'impacte urbanístic de l'Exposició, però molt poca informació sobre el seu cost astronòmic i el deute colossal que es va haver d'arrossegar durant desenes d'anys. Sobre aquest tema i tants d'altres relacionats amb el rol de la burgesia catalana en el capitalisme espanyol, et proposo llegir Oriol Malló i un extracte del seu llibre: El cartel español. Historia de la reconquista española de México y América Latina (1898-2008) Madrid-México: Editorial FOCA (ISBN 978-84-96797-32-1) (Google Books).

• (...) una entente cordial que la Lliga Regionalista y los radicales de Lerroux establecieron desde 1912 y que controlaba todos los resortes del poder público, sus servicios concesionados -aguas, electricidad, gas y tranvías- y los planes urbanísticos.
• Quizá el punto clave de este cártel catalán fue la astucia para combinar la especulación urbanística a gran escala que, en obscena orquesta, forzaba el ensanchamiento y modernización de la ciudad. Curiosamente, este modelo de la Gran Barcelona empezó a aplicarse desde 1979 a todo el país, haciendo de la mancuerna entre constructoras y municipios la llave del milagro español que ahora yace en ruinas.
• Por ello, la Exposición Universal de 1929 fue siempre su meta natural, el escaparate del trust energético mundial que se empezó a forjar en 1913 con una muestra de la industria eléctrica y que terminó siendo el vehículo para visualizar el nuevo y grandioso poder corporativo que iba a mover el mundo con todas las formas de tracción. Ni duda cabe de que el resultado simbólico y práctico de aquel acontecimiento de masas fue colosal, pero poco se ha señalado el aspecto crematístico que supuso la exposición en montos de obras públicas, íntegramente vampirizados por este omnívoro cártel de la burguesía catalana que legó a los ciudadanos de Barcelona una deuda que se pagó por la vía de los impuestos hasta bien entrados los años sesenta.

Per a una lectura més literària d'aquell període, et recomanaria la lectura d'un clàssic d'Eduardo Mendoza: La ciudad de los prodigios. Per seguir veient on ens porta aquell model i les estratègies de la classe social que el sustenta pots seguir llegint el diari cada dia.

---

Veure també March, E. H. (n.d.). El futur imaginat [02]: Barcelona 1929. Retrieved April 24, 2017, from http://enarchenhologos.blogspot.ch/2012/03/el-futur-imaginat-02-barcelona-1929.html

jonathan rossiter: a robot that eats pollution

Jonathan Rossiter és professor en robòtica a la University of Bristol, on lidera el Soft Robotics Group del Bristol Robotics Laboratory i desenvolupa tecnologies robòtiques com el "Row-bot,", un robot que netejaria la contaminació i generaria l'electricitat necessària per alimentar-se en energia gràcies a una cel·la de combustible microbià.

Una cel·la de combustible microbià. que li permetria, per exemple, neutralitzar la proliferació d'algues o les taques de petroli. En aquesta presentació realitzada el mes de Març del 2016 al TEDxWarwick, Jonathan Rossiter ens presenta el concepte del que podrien ser uns futurs robots autònoms en combat contra la contaminació. Uns robots que també podrien tenir aplicacions medicals.

La meva impressió personal és que he trobat molt més interessant el concepte que les aplicacions proposades per Rossiter i el seu equip. 

ingo scholtes - photography

Ingo Scholtes - The Old Town of Chur, Switzerland

Quan vaig instal·lar per primera vegada el Windows 10 vaig dir-me que era una bona ocasió per canviar el tema de fons de l'escriptori. La veritat és que no vaig buscar gaire i vaig caure per atzar sobre els temes d'un investigador en anàlisi de dades, sistemes d'informació i enginyeria de software que treballa al politècnic de Zürich i que, accessòriament, és un fotògraf remarcable.

La veritat és que, des de que vaig carregar-me els temes d'Ingo Scholtes, cada dia me sorprenc descobrint al meu escriptori imatges d'una bellesa impressionant. I si hom diu per aquests paratges que: souvent, le hasard fait bien les choses, la descoberta del portfolio d'imatges d'Ingo Scholtes n'és una bona prova.

générateurs automatiques de phrases

Parfois j'ai comme le sentiment que ce type de phrases ne peuvent sortir que de l'utilisation abusive des générateurs automatiques de phrases. Tu peux en trouver quelques exemples ci-dessous.

• Wikipedia (17.04.2017): Générateur automatique de phrases. 
• Feron, C. (n.d.). Mes pipotrons et générateurs de texte.
• Ballajack (16.11.2015): Deux outils pour paraître plus cultivé. 
• Le pipotron (n.d.). Adaptation du célèbre Pipotron.
• Psi (n.d.): Le Pipotron Universel,
• Chouchen (08.12.2013): Top 10 des générateurs de phrases toutes faites, pour écrire sans trop se fouler.

sobre la publicació d'articles científics

El passat 26.02.2017 publicava en aquest blog un article: Privés de savoir? Le combat d'Alexandra Elbakyan que tractava sobre els problemes de la difusió de la recerca científica a causa dels grups periodístics que s'apropien dels articles publicats i dels drets dels autors. Avui m'agradaria parlar-te de dues notes curtes publicades el passat mes de desembre a Horizons. Si el primer ens recorda que Wikipedia, amb gairebé 20 milions d'articles, és el punt de contacte més important de tots aquells que es dediquen a la recerca científica, el segon ens parla d'una pàgina: Academic Journal Reviews (ARJ).

Aquesta pàgina és presenta així als visitants: Hem creat aquest lloc amb l'esperança que podríem proporcionar un recurs molt valuós pels acadèmics de tot el món. Car la decisió d'on presentar un treball de recerca és un procés molt important sobre el que hi ha poca informació. Segons Horizons ARJ permet als científics una avaluació ràpida i equitativa de les seves publicacions científiques per col·legues d'arreu del món.

En tot cas sembla una via èticament molt més honesta que les pràctiques que denuncia a la mateixa edició d'Horizons Edwin Cartlidge: L'appétit grandissant des éditeurs prédateurs. 

aéroport de Genève et champ magnétique terrestre

Aéroport de Genève-Cointrin
.

La RTS nous annonçait dans le Téléjournal du 17.04.2017 que, à cause du déplacement des pôles magnétiques (1),  l'unique piste de l'Aéroport de Genève-Cointrin, connue jusqu'ici com "23-05", allait changer de nom. Sa dénomination actuelle répond à une convention internationale qui était expliquée de façon assez pédagogique dans un post publié le 18 Septembre 2013, à l’occasion du changement du nom d'une piste de l'aéroport de Bruxelles (2):

Dans le monde entier, les pistes portent un numéro allant de 01 à 36, en fonction de leur orientation: le numéro 09 est orienté à l’est (90°), le 18 au sud (180°), le 27 à l’ouest (270°) et le 36 au nord (360°). Comme les pistes peuvent être utilisées dans les deux directions, dont l’orientation opposée diffère chaque fois de 180°, elles portent deux numéros indiquant les deux directions. L’écart est chaque fois de 18. C’est pourquoi la piste 02 s’appelle également piste 20 dans la direction opposée, et la piste 07 également piste 25.

Dans le cas de Genève, en fonction du déplacement du pôle magnétique observé ces dernières années, la piste sera renommée comme "22-04" afin que la dénomination de la piste se rapproche plus de la réalité.

Rien d'autre sinon ajouter que les autorités ont pris du temps pour prendre une décision que l'un des commentateurs d'un post du blog de Sylvie Neidinger (3) anticipait déjà le 24 Janvier 2014.

---

1. Schüpbach, J. (2016, November 30). Le champ magnétique terrestre va-t-il nous lâcher? Retrieved April 18, 2017, from https://www.letemps.ch/sciences/2016/11/28/champ-magnetique-terrestre-vatil-lacher 
2. Eaglefeather (2013, September 18). Le champ magnétique terrestre pousse l’aéroport de Bruxelles à changer le nom d’une piste. in Les moutons enragés. Retrieved April 18, 2017, from http://lesmoutonsenrages.fr/2013/09/18/le-champ-magnetique-terrestre-pousse-laeroport-de-bruxelles-a-changer-le-nom-dune-piste/
3. Cet article est à l'origine d'une demande d'information  au service info des bibliothèquesconcernant  le changement de nord magnétique à Genève. Je te recommande vivement autant la lecture de la réponse su service comme les contributions des lecteurs. Voir dans Neidinger, S. (2014, January, 24): Cointrin, toujours à 23-05?, in Le blog de Sylvie Neidinger, Retrieved April 18, 2017, from http://duboutduborddulac.blog.tdg.ch/archive/2014/01/24/cointrin-toujours-a-23-05-252207.html

jeff speck: 4 ways to make a city more walkable

Jeff Speck és un urbanista que, a través dels seus llibres i conferències, advoca per ciutats més eficients. Mentre uns interpreten el concepte de la Smart City com una ciutat opressiva on els seus habitants estan controlats per un munt de dispositius electrònics, la Smart City que ens proposa Speck està dissenyada des d'una òptica humanística.

martin heck, dolomites

WINTER | DOLOMITES 4K TIMELAPSE from Martin Heck | Timestorm Films on Vimeo.

scan pyramids mission

ScanPyramids Mission Teaser_English Version from HIP Institute on Vimeo.

@daveguasch

No sé si has sentit parlar del projecte Scan Pyramids Mission. Si no ho has fet, crec que val la pena que li donis un cop d'ull a aquest vídeo a la pàgina del projecte o al canal Vimeo del HIP Institute. Després et proposo que li donis un cop d'ull a l'enllaç que presenta els objectius del projecte i a l'enllaç que presenta els seus primers resultats. Espero que ho hagis trobat tan interessant com jo ho vaig trobar.

stunning abandoned places

Arreu del món hi ha llocs que els éssers humans han abandonat des de fa temps i que la natura ha anat recuperant lentament. Un espectacle que és alhora inquietant i fascinant, i que ens permet albirar un paisatge en un futur en què la humanitat hagi deixat d'existir.

BrightSide.me va publicar a finals de l'Agost del 2016 aquest article: 25 Truly Stunning Shots of Abandoned Places que recull algunes de les millors imatges publicades a itsabandoned, d'Instagram. No et perdis cap d'ambdós. 

lausanne 10.04.2017 - 11h50

barcelona - casa batlló

tamara kvesitadze - ali i nino

"Alí  i Nino" és una remarcable escultura mòbil en acer de 8m d'alçada realitzada per l'escultor georgià Tamara Kvesitadze. Dissenyada en 2007, es va instal·lar el 2010 a la ciutat de Batumi, Geòrgia. Partint d'una una novel·la de 1937, l'estàtua representa  una tragèdia d'amor entre un jove musulmà d'Azerbaidjan i una princesa cristiana georgiana que es van veure separats arran de la invasió soviètica de Geòrgia.

La ciutat de Batumi sembla reservar però altres sorpreses. Situada molt a prop de la frontera amb Turquia, el seu port és un terminal que rep el petroli dels pipelines que hi arriben des de Kazakhstan i Turkmenistan. I si durant l'època soviètica era un destí turístic conegut arreu de la URSS, actualment sembla haver-se reconvertit en allò que eufemísticament  hom coneix amb el nom de turisme de qualitat. La vila ha estat descrita per la penya de Adventorous Travel com la 'Las Vegas del Mar Negre' per la seva l'arquitectura de disseny audaç. A continuació et passo un parell d'exemples: en pots trobar molts altres en aquest enllaç.

White Restaurant - Batumi

White Sail Apartments - Batumi

perills desconeguts de les nanotecnologies

Vladimir Baulin en una imatge diferent a la exhibida al seu perfil LinkedIn

Si va passar molt de temps abans que hom conegués quins eren els riscos de la utilització dels materials radioactius, avui ens trobem en la mateixa situació davant d'unes nanotecnologies que, després que ens les presentessin sota la seva cara més amable, podrien tenir un impacte terrorífic sobre les nostres vides en els escenaris més pessimistes de la ciència ficció.

En referència a l'estadi actual del coneixement sobre nanotecnologies, Horizon, el magazine europeu sobre la recerca, ens presentava a finals de Gener una entrevista molt interessant amb Vladimir Baulin (1), jove investigador rus que, després de haver obtingut el seu Master a la Universitat Estatal Lomonosov de Moscou i el seu doctorat a la Université Joseph Fourier (Grenoble I), treballa actualment com investigador a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

Coordinador del projecte de recerca europeu SNAL (2), Baulin presenta en aquesta entrevista un dels resultats més importants del seu equip. 

La primera observació directa demostra com unes petites nanopartícules d'or poden travessar una bicapa lipídica: la part principal d'una membrana biològica. Aquest procés es va quantificar i es va estimar el temps de cada pas. La membrana dels lípids és l'última barrera de protecció de les cèl·lules de l'ambient exterior. Si les nanopartícules poden travessar aquesta barrera, es demostra que poden entrar a l'interior de les cèl·lules.

I a continuació ens parla de l'interès d'estudiar els riscs de la utilització de les nanotecnologies:

Tots els objectes biològics: les biomolècules, les proteïnes que hi ha als organismes vius, van evolucionar al llarg de milions d'anys per viure en simbiosi. Les nanopartícules que es sintetitzen al laboratori són considerades per un organisme viu com una cosa estranya i potencialment tòxica. 
L'auge de les aplicacions realitzades amb nanopartícules va començar amb un Premi Nobel en 1985. Actualment les nanopartícules i la nanotecnologia en general estan entrant a les nostres vides. Hom pot sintetitzar nanomaterials amb un control precís, fabricar nano-estructures en superfícies i fer l'adaptació precisa de les propietats de les nanopartícules.
Per tant és molt urgent comprendre quins són els mecanismes precisos de la nanotoxicitat i fer una classificació en funció d'aquests. La radioactivitat o els raigs X van entrar a les nostres vides de la mateixa manera, i va passar molt de temps abans que els investigadors entenguessin quins eren els seus mecanismes d'acció sobre els organismes vius i que es fixessin els reglaments que han anat evolucionant amb la nostra comprensió del fenomen.

---

1. Nanotechnology is like the early days of radioactivity when it comes to knowing the risks – Dr Vladimir Baulin, Horizon, 25.01.2017
2. European Commission. Community Research and Development Information Service (CORDIS. Projects and Results Service: Smart Nano-objects for Alteration of Lipid-bilayers // SNAL. Marie Curie ITN Network, Home Page
   

online-measurement of frequency: europe and switzerland

Source: Swissgrid. Substation Laufenburg. Construction site within the 220/380-kV-substations

La xarxa elèctrica interconnectada europea s'estén des de Portugal fins Estònia i Turquia (1). S'alimenta principalment amb un corrent altern que té una freqüència d'aproximadament 50,0 Hz. Aquesta freqüència presenta la particularitat de que ha de ser la mateixa a tota la xarxa, amb l'excepció d'oscil·lacions locals a curt termini.

A cada moment, la quantitat d'electricitat que es genera per les centrals de producció ha de ser igual a la quantitat d'electricitat que es consumeix. Si la demanda d'electricitat augmenta més enllà de la potència subministrada pels generadors, llavors el dèficit elèctric entre l'electricitat subministrada i la consumida es corregeix modificant la velocitat dels dels generadors a fi  de reduir l'increment de la freqüència. Diversos mecanismes esglaonats de control proporcionen l'ajust de la sortida dels generadors per recuperar els 50,0 Hz quan es produeix una desviació de la freqüència desitjada.

Aquesta introducció me serveix d'excusa per proposar-te que punxis aquest enllaç: Measurement of the mains frequency on podràs trobar, online i en temps real, quina és la freqüència actual de la xarxa europea interconnectada.

Per tal de representar els canvis de baixa freqüència en detall, la barra de l'escala d'ajust és força gran car, durant el funcionament normal de la xarxa hi ha desviacions regulars fins 0.150 Hz i la potència de regulació primària està totalment utilitzada en una desviació de 0.200 Hz.

Si has trobat interessant la pàgina d'acollida, ara et proposo que'ns passegem per altres pàgines del site. Què tal si comencem per veure les dades històriques de la variació de la freqüència durant els darrers 5 minuts en aquest enllaç: Timeline of the mains frequency?  També he trobat força interessants el contingut d'aquests dos menus: Information i Links.

A Suïssa, també hi ha una pàgina de Swissgrid on hom pot trobar informacions sobre la freqüència. Per  França et proposo donar-li un cop d'ull al France National Grid Status i pel Regne Unit al G.B. National Grid Status. Si vols veure les corbes de producció i de demanda a l'estat espanyol et proposo visitar aquesta pàgina de REE: Demanda y producción en tiempo real.

---

1. European Network of Transmission System Operators for Electricity (ensoe)

stunning pictures from iceland

No m'importa gaire si aquesta imatge ha passat pel Photoshop: això no la fa menys impressionant. Tampoc són menys impressionants les altres imatges de paisatges d'Islàndia publicades a BrightSide.me a finals de l'estiu 2016: 21 reasons to drop what you’re doing and travel to Iceland.

Potser que no sigui una mala idea seleccionar algunes i ficar-les com a fons d'escriptori al teu ordinador.

california will never break off from the US

Source: GeologyCafe.com

No sabia que Forbes tenia una secció de ciència (1) . I és per aquest motiu que va sorprendre'm trobar a principis de Febrer un article sobre geologia en aquesta publicació (2). I encara més el fet que no fos sinó el darrer d'una sèrie d'articles interessants publicats per Trevor Nace (3).

L'article de Nace té com objectiu desmentir una creença popular segons la qual l'estat de Califòrnia es precipitaria al Pacífic amb el proper gran terratrèmol. I per fer-ho, ens presenta la placa del Pacífic, que es mou en direcció nord-oest en el seu contacte amb la placa d'Amèrica del Nord. I com a resultat d'aquest contacte, un sistema de falles localitzades al sud i al centre de Califòrnia, on destaca la falla de San Andreas (4).

Unes falles que presenten com a característica principal que el seu moviment vertical és mimin comparat amb el seu moviment horitzontal. En el cas concret de la falla de San Andreas (5), Nace ens diu que la part occidental, que fa part de la placa del Pacífic, es mourà progressivament en paral·lel a la placa d'Amèrica del Nord, en direcció nord al llarg de la costa de Califòrnia ... fins que, en un futur molt llunyà, la superfície ocupada per l'actual Los Angeles es trobi amb la superfície ocupada per l'actual San Francisco.

---

1. Forbes: Tech/science
2. Trevor Nace: California Will Never Break Off From The US And Fall Into The Ocean, Forbes, 06.02.2017
   
3. Forbes. Sites. Trevor Nace
4. Trevor Nace: The Most Mysterious Fault In California, Forbes, 09.10.2016
5. Veure també aquests altres articles publicats a Gizmodo. George Dvorsky: Double-Fault' Earthquake Could Devastate Southern California. Gizmodo, 15.03.2016 and George Dvorsky: Massive Earthquake Along the San Andreas Fault Is Disturbingly Imminent, Gizmodo, 30.09.2016

twelve amazing secluded homes

erik johansson

Si ets un admirador de la obra de l'holandès M.C. Escher estic segur que trobaràs molt interessants les il·lusions òptiques d'aquest fotògraf suec: Erik Johansson. 

Que't sembla si comencem per fer un tomb per la seva pàgina web i desprès pel seu canal a youtube.

---

• Martynas Klimas: Mind Bending Optical Illusions By Swedish Artist Erik Johansson, deMilked.com