Thursday, February 29, 2024

alanis morissette - ironic

Alanis Morissette - Ironic (Official 4K Music Video), YouTube, 19.05.2007


Avui fa 28 anys que es va publicar aquest tema d'Alanis Morissette. Un tema que es va posicionar entre els quatre millors dels EUA en abril del 1996. I el videoclip del director francès: Stéphane Sednaoui va ser nominat als MTV Video Music Awards el 1996 i va guanyar tres premis.

No està gens malament per un tema amb una lletra totalment intranscendent i divertida. Ara bé, si en algun moment alguna de les estrofes de la lletra t'ha fet somriure, et proposo que facis una recerca a Google per veure els rius de tinta que aquest tema va generar entre els crítics musicals. Pots trobar un petit exemple a Wikipedia (1).

Podem pensar el que volem dels periodistes. Anar més lluny si pensem en els periodistes esportius. Però els crítics musicals, literaris i els cinematogràfics, juguen a una altra lliga.


  1. Wikipedia: Alanis Morissette - Ironic [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, February 27, 2024

old maps online

Richard Byrne - How to find old maps online, YouTube, 12.05.2017


Avui m'agradaria proposar-te que descobrim junts un d'aquells llocs Web que fan somniar els apassionats de la cartografia: OldMapsOnline (1). Un lloc Web que, segons els seus autors, té com a missió donar als mapes antics una nova vida a Internet, mitjançant la creació d'un catàleg de cerca que permet als visitants explorar i descobrir la bellesa dels mapes històrics que representen un lloc geogràfic del seu interès.

Però abans d'anar més lluny, et proposo veure el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
El projecte OldMapsOnline es va desenvolupar a partir d'una col·laboració entre una empresa suïssa: Klokan Technologies GmbH (2) i la University of Portsmouth (UK). Des del gener de 2013, el projecte ha estat millorat i mantingut per voluntaris i l'equip de Klokan Technologies GmbH en el seu temps lliure.
Deixa'm dir-te un parell de coses sobre Klokan Technologies GmbH. Aquesta companyia, que té la seva seu a Unterägeri (Zug, Schweiz), està especialitzada en la publicació de mapes en línia i aplicacions de programari de codi obert. Pots veure alguns dels seus projectes a la pestanya de projectes del seu lloc Web, i la seva evolució en aquest enllaç (2).

Personalment, dos dels que més m'han impressionat són el Roman Empire Vector Map i l'OpenMapTiles Satellite: Satellite and Aerial Maps: Dates and resolutions. Mou-te amb el botó del ratolí enfonsat i fes ampliacions de les imatges amb la roda i veuràs a què em refereixo.
Cartografia Canarias - Recursos cartográficos, Old Maps Online, YouTube, 11.05.2020

Què et sembla si comencem per buscar tota la cartografia antiga recollida pel catàleg d'OldMapsOnline?
Podem començar seleccionant la pestanya 'Search' i entrant el nom d'un lloc qualsevol, per exemple: Parets del Vallès. A la columna de la dreta podràs veure el que tenen al catàleg.

Si punxes un dels mapes, per exemple el Mapa planimètric de Parets del Vallès a 1:25000 i punxes l'opció de veure aquest mapa, tindràs accés a la seva imatge, a la seva fitxa tècnica i el lloc on pots trobar l'original.

A l'opció 'Timeline' que tens a la part superior de la pàgina pots demanar que et mostri els mapes anteriors o posteriors a una data precisa, o una franja temporal.

A l'opció 'Attributes' també pots demanar-li que només et mostri els mapes d'un autor o d'una escala o una franja d'escales. Tan sols això, ja és al·lucinant. Però, espera! No marxis, perquè hi ha més.

Ara seleccionarem la pestanya 'Compare' torna a entrar el nom de: Parets del Vallès. Selecciona a la columna de la dreta dos o més mapes antics (si no en veus, desenvolupa el catàleg All Maps), i els desplaces a la columna més a l'esquerra per a comparar-los amb la cartografia actual. Senzillament impressionant!
@NaoCasanova publicava el 08.10.2023 un vídeo a Twitter que resumeix més que bé tota la brasa que t'he donat abans:



  1. Old Maps Online: Home Page
  2. Klokan Technologies GmbH: Home page

Monday, February 26, 2024

better than ezra

Fuzzy Legends Archives - Better Than Ezra - Good (Live on 120 Minutes 1995), YouTube, 07.07.2023


Qüestió de gustos. Un dels meus temes preferits per aixecar-me al matí..., quan dormo sol, clar. Els instruments de la banda limitats al mínim sindical: una bateria i un baix que marquen el ritme, i un paio amb una guitarra que no cobreix el so dels altres instruments i que vocalitza quan canta: Sí, ZZ Top (1) em van influir molt quan era jove sobre aquest particular.

No recordo quan vaig descobrir a Better than Ezra (2). Google va llençar la primera versió del seu motor de recerca en 1998, deu anys després que la banda publiqués la seva primera maqueta. YouTube va publicar la seva primera versió el 2005 i el 2006 Google va comprar la companyia. Jo feia temps que vivia a Suïssa i, almenys a les emissores de ràdios francòfones, no era un estil que musical que hom escoltés sovint. Tota aquesta història per dir-te que no crec que els sentis mai abans del 2015.

Sobre l'origen del nom de la banda, he llegit moltes coses. Per exemple, una teoria segons la qual el nom té el seu origen en un paràgraf d'una novel·la autobiogràfica d'Ernest Hemingway: A Moveable Feast (esp. París era una fiesta), en la qual l'autor descriu un so especialment molest com "... no era pitjor que altres sorolls, sens dubte millor que Ezra aprenent a tocar el fagot" (2). Com la banda no ha volgut dir mai quin és l'origen del seu nom, crec que no val la pena perdre el temps especulant sobre el tema.

No és l'únic tema de la banda que m'agrada. Però he de reconèixer que, deixant de banda l'excel·lent remasterització d'un enregistrament de 1995, m'agrada molt com van entrant els instruments, amb un ritme que és fàcil reproduir mentalment uns segons després d'haver sentit els primers acords.

Deixa'm compartir amb tu altres temes de la banda que també m'agraden molt: Absolutely Still, In The Blood, Just One Day. O un tema de la banda del qual Taylor Swift va fer potser el millor cover, amb una lletra que m'emociona cada cop que el sento.

Breathless (Better Than Ezra cover) Taylor Swift live 2010 with lyrics, YouTube, 15.01.2012

Tancaré el post d'avui amb un tema que la banda va publicar al seu canal YouTube a principis de novembre de l'any passat. I una cosa més, he vist a la seva Home page que enguany tenen programats alguns concerts.

betterthanezratv - Better Than Ezra - Contact High (Official Lyric Video), YouTube, 03.11.2023


  1. GIGS - ZZ Top - La Grange (Live From Gruene Hall) | Stages, YouTube, 25.02.2020
  2. Better than Ezra: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Instagram || FaceBook || Twitter

Sunday, February 25, 2024

pols de basalt i captura de CO₂

Source: David Ross/BBC


A principis del mes de desembre, dos dies després d'haver llegit un article molt interessant sobre la captura de CO₂ per les closques de les ostres i altres mol·luscs (1), vaig llegir un altre article que molt interessant que tractava sobre la captura de CO₂ utilitzant la pols del basalt i altres roques volcàniques (2).

Més enllà del reclam turístic de les columnes de basalt en zones volcàniques, deixa'm confessar-te la meva ignorància sobre l'ús de la pols de basalt com un dels millors fertilitzants naturals que ens ofereix la natura:
Com la pols de basalt és un producte de baixa solubilitat i lent alliberament de nutrients, el fa ideal per a sòls degradats o amb possibles pèrdues per lixiviació. Com el basalt és una roca volcànica rica en silicats de magnesi, ferro i silici, aquest darrer mineral contribueix a enfortir l'estructura de les parets cel·lulars, i és una font important de nutrients per a cultius amb altes demandes.

La pols de basalt ajuda a fer que algunes plantes tolerin millor els problemes lligats a l'entollament o millorin la concentració dels sucres. Millora la resistència de les plantes a les malalties i les condicions d'estrès. Incrementa la disponibilitat del fòsfor. Sota condicions de fortes precipitacions i de lixiviació, els nutrients s'alliberen lentament i poden ser utilitzats durant més temps per les plantes.
 
És aconsellable afegir-lo amb matèria orgànica, ja que aquesta conté col·loides orgànics i microorganismes que ajuden a alliberar els minerals.
Paga la pena veure aquest vídeo publicat a YouTube, molt especialment el text que pots trobar a la seva descripció, que he resumit aquí dalt a cop de destral.

Cultivers Eco - Aprende a usar harina de roca basáltica en 1 minuto, YouTube, 04.09.2021

Però a més dels seus efectes benèfics en la fertilització dels sòls, l'ús de la pols del basalt també permetria eliminar grans quantitats de CO₂ de l'atmosfera mitjançant un procés de meteorització millorada (en anglès enhanced weathering) (3) (4). 

Aquest procés està descrit de manera pedagògica a la infografia de la BBC (5) amb què he obert el post d'avui. A agoraclimate.com (6) es descriu així:
La meteorització és un procés natural lligat a la descomposició física, química o biològica de les roques en petits fragments. En el cas de les roques de silicat, que constitueixen fins al 95% de les capes superiors del nostre planeta, quan aquestes roques es descomponen, els fragments més petits reaccionen amb el CO₂ de l'aire i l'aigua per produir un mineral nou, el bicarbonat (HCO3), que després viatja a l'oceà per romandre-hi durant centenars de milers d'anys. La meteorització de les roques de silicat és doncs un procés natural de captura i emmagatzematge de carboni.

La meteorització millorada és l'acceleració d'aquest procés natural per aconseguir en un període més curt una captura de CO₂ ràpid i més gran. Actualment, la meteorització millorada consisteix a extreure primer els minerals, moldre'ls en fragments fins i escampar-los als camps de cultiu.

El principal benefici potencial de la millora de la meteorització és la ràpida captura i emmagatzematge de CO₂. Altres avantatges són la possible millora del rendiment dels cultius i la disminució de l'acidesa dels oceans, cosa que permetria protegir la vida marina, com els corals. Encara que els avantatges són substancials, aquesta tecnologia de captura de CO₂ requereix més investigació, ja que els elevats costos energètics del procés de trituració i transport de les roques podrien dificultar la seva adopció i implantació massiva.
La meteorització millorada és un treball de geoenginyeria del qual encara s'estan avaluant els seus costos. Del poc que he tingut temps de llegir, hi ha un treball de recerca que presentava uns resultats que em van semblar força modestos (7).
L'experiment va trobar que l'aportació de 50 tones de pols de basalt/Ha augmentava significativament l'alcalinitat de l'aigua dels porus del sòl i les pèrdues de lixiviats, cosa que indica una meteorització significativa del basalt. Un model de transport reactiu 1D va predir la captura de 0,77 tones de CO₂/Ha durant els 99 dies de l'experiment i de 1,83 i 4,48 tones de CO₂/Ha després d'1 i 5 anys, respectivament.
Segons UNDO, amb la càrrega d'un remolc de 20 tones de pols de basalt hom podria capturar unes 5 tones de CO₂

Tanmateix, val la pena recordar que actualment no hi ha un sistema de càlcul estandarditzat per mesurar els volums de la captura del CO₂ i, quan ens movem en el terreny dels models, cal ser molt prudent a l'hora de fer afirmacions categòriques. Penso, per exemple en els resultats presentats a una entrevista de la BBC (5) per una empresa britànica UNDO (8):
Les matemàtiques, cal dir-ho, són descoratjadores. Els científics d'UNDO calculen que es necessiten quatre tones de roques basàltiques per capturar una tona de CO₂. Amb les emissions de CO₂ típiques d'un britànic estimades en unes 7 tones/any, això significa que cadascú de nosaltres necessitaria unes 30 tones, o un remolc i mig de càrregues de pols de basalt que s'haurien d'escampar anualment només per arribar a l'equilibri.

L'any 2023 UNDO tenia planejat escampar 185.000 tones de pols de basalt, amb les que confiava capturar un milió de tones de CO₂ per al 2025. No deixa de ser una una gota a l'oceà en comparació amb les emissions: el 2022 hom estimava que el món va emetre uns 37.000 milions de tones de CO₂ a l'atmosfera.

  1. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3) (2/3) (3/3), publicats en aquest blog del 13 al 15.12.2023
  2. Gregory Barber: The quest to turn basalt dust into a viable climate solution, Ars Technica, 09.12.2023
  3. James Dacey: Sprinkling basalt over soil could remove huge amounts of carbon dioxide from the atmosphere, Physics World, 01.08.2021
  4. Carla Delgado: How sprinkling volcanic rocks on farmland could capture carbon dioxide, Popular Science, 08.09.2023
  5. Jonah Fisher: Can ‘enhanced rock weathering’ help combat climate change?, BBC News, 21.05.2023
  6. Enhanced Weathering / Meteorización Mejorada, Agora Climate
  7. Arthur Vienne et al.: Enhanced Weathering Using Basalt Rock Powder: Carbon Sequestration, Co-benefits and Risks in a Mesocosm Study With Solanum tuberosum, Frontiers in Climate, 17.05.2022
  8. UNDO: Home page

Thursday, February 22, 2024

llamps latents i incendis forestals



En maig del 2023, el compte @ciencia__infusa publicava a Twitter un vídeo espectacular d'un fenomen que hom coneix amb el nom de llamp latent (es. rayo durmiente).

El fenomen dels llamps latents es produeix quan un llamp cau sobre un arbre durant una tempesta seca. El llamp penetra a la copa de l'arbre i es comença a difondre seguint un camí similar a un fractal pel seu tronc, estenent-se fins i tot les arrels més grans sota terra, que poden arribar a assolir temperatures molt elevades. A causa de la humitat i el poc oxigen que hi ha a l'interior del tronc, comença una combustió molt lenta, similar al fenomen del backdraft (1) en els incendis dels edificis.
El backdraft és una explosió que arriba quan s'introdueix oxigen a un recinte tancat ple de gasos calents. Quan l'incendi consumeix tot l'oxigen de l'habitació, les flames visibles desapareixen. Els materials entren en una combustió latent, i els gasos inflamables s'acumulen per tota l'habitació. La temperatura i la pressió augmenten, i els gasos s'expandeixen pressionant portes i finestres (…). Si s'obre una via d'entrada d'oxigen, el combustible vaporitzat es transforma en flames, i els gasos de pressió exploten per aquesta via d'entrada resultant una gran bola de foc (2).
A causa de la manca d'oxigen a l'interior, aquesta combustió lenta i sense flama, inapreciable des de l'exterior, pot durar fins a dos o tres dies. Però quan una petita quantitat d'oxigen entra al tronc, sorgeix la flama i l'arbre comença a cremar, podent provocar seriosos incendis forestals.


Aquest fenomen podria trobar-se darrera d'alguns dels incendis forestals de l'estiu del 2018, com el de Llutxent, a València. O els de l'estiu del 2021 a Extremadura (3). O els de l'estiu del 2022 a Laspuña, a Huesca; el d'Olcau, a València i molts dels incendis que va patir Galiza (4). Probablement, també els de Castellar de la Ribera, i el de Lladurs, a Catalunya.

La 2 - El impacto de los rayos sobre los árboles - Meteorología con José Miguel Viñas - Órbita Laika, YouTube, 11.10.2022


  1. Wikipedia: Backdraft [en] [fr] [es] [ca]
  2. Jorge Jiménez Alcaide: Estudio del comportamiento explosivo del fuego en incendios forestales, Trabajo final de grado en Ingeniería Forestal y del medio natural, Curso académico 2019/2020, Escuela Técnica Superior en Ingeniería Agronómica y del Medio Natural, Universitat Politècnica de València
  3. Juan Ramón Rivera: Los rayos latentes: el peligro del fuego que se alimenta dentro de los árboles, Canal Extremadura, 02.09.2021
  4. ¿Qué son los rayos latentes?, Los40, 14.09.2022

Wednesday, February 21, 2024

stephen hawking - last message

Stephen Hawking's Last Inspiring Message To Humanity Before He Passed, YouTube, 15.03.2018

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tuesday, February 20, 2024

energies renovables i producció distribuïda

Le Monde - Le phénomène El Niño va-t-il aggraver le réchauffement climatique ?, YouTube, 06.08.2023

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Les energies fòssils i nuclear ens han permès aïllar-nos durant molts anys del clima i preocupar-nos solament d'una eventual manca d'energia en funció de la situació política a l'Orient Mitjà o dels eventuals accidents dels reactors nuclears.

Una de les coses que més em preocupa de com s'està duent endavant la transició energètica és que estem deixant progressivament les fonts d'energia que van provocar el canvi climàtic i estem passant a la producció massiva d'electricitat eòlica i fotovoltaica sense anticipar el risc que comporta la seva estreta associació amb el clima o, si ho prefereixes, amb el canvi climàtic.

La possibilitat de futures interrupcions en el subministrament d'electricitat no sorprendran aquells que ja tenen la dissort de viure a una certa distància de les zones metropolitanes: en realitat, les coneixen ja des d'abans que es fessin sentir els efectes de la transició energètica. Per a tots aquells que no les han viscut encara amb regularitat, podria ser interessant fer pinya amb aquells que ja les coneixen i començar a reflexionar en termes de sobirania energètica.

Branchés : De la voiture vers la maison, RTS - Formats Courts, 17.02.2024

Una sobirania energètica que començaria a casa de cadascun. Per exemple, produint in situ l'electricitat, i acumulant-la a bateries domèstiques, o emmagatzemant pèl·lets que serien utilitzats com a combustible de calderes que alimentarien en aigua calenta la calefacció o l'aigua sanitària. Hi ha un llarg etcètera de possibilitats que avui deixaré de banda.

Deixa'm donar-te un parell d'exemples dels problemes en la producció d'electricitat renovable que hom va viure en 2023 i que estan estretament lligats a un fenomen climatològic periòdic del qual, com has vist al vídeo amb què he obert el post d'avui, hom sap molt menys del que s'acostuma a dir: El Niño, també conegut per l'abreviació ENSO, de l'anglès de El Niño-Southern Oscillation (1).
Photo de Harry Cunningham @harry.digital

Segurament estarem d'acord si et dic que em sembla lògic construir parcs eòlics enllà on hi ha més vent, instal·lant enormes turbines eòliques amb la finalitat d'obtenir la màxima producció amb un cost reduït. També podem considerar normal que, quan el vent no bufa amb prou força als indrets on estan implantats aquests parcs, no arribi a moure les enormes pales d'aquells aerogeneradors, baixi la producció d'electricitat i, a causa la llei de l'oferta i la demanda, s'apugi el preu de l'electricitat. Això és exactament el que va passar durant els vuit primers mesos del 2023, a causa d'unes velocitats del vent inusualment baixes causades pel fenomen d'El Niño, que van fer que la generació eòlica dels Estats Units baixés més d'un 4,5% (2).
Photo de Pixabay

Segurament també estarem d'acord si et dic que em sembla lògic construir parcs solars enllà on hi ha més insolació i també suficient espai per optimitzar la producció d'energia solar gràcies a la instal·lació de milers de panells solars, amb la finalitat d'obtenir la màxima producció amb un cost reduït. Ara bé, quan ens trobem davant d'una situació meteorològica caracteritzada per una inestabilitat que provoca baixes pressions i l'acumulació de núvols, també podem estar d'acord en el fet que els parcs solars que es troben implicats reben una insolació inferior a la mitjana habitual, i en què aquesta disminució es tradueix en una producció elèctrica inferior a l'habitual que, quan es compensa amb la crema d'hidrocarburs, es tradueix en una pujada dels preus i de les emissions. Aquesta és la situació observada a finals del mes de novembre del 2023 a la costa occidental dels Estats Units (3).
El Niño escalfa l'aigua de l'oceà Pacífic oriental tropical, i provoca un corrent que dona lloc a un augment dels núvols al sud i el centre dels Estats Units. Durant els hiverns d'El Niño, grans àrees dels Estats Units continentals tenen tendència a experimentar una irradiància reduïda. Califòrnia, el sud-oest, el mig oest, el sud-est, i Mèxic en particular, tenen condicions més ennuvolades en comparació amb la mitjana. Per contra, grans àrees del nord-oest del Pacífic i el Canadà tendeixen a rebre una irradiació superior a la mitjana.
Hybrid Wind and Solar Electric Systems, U.S. Department of Energy

I ara deixa'm donar-te un exemple. Probablement també estarem d'acord si et dic que l'actual potencia de càlcul que tenim en les eines informàtiques que utilitzem cada dia té més a veure amb una informàtica distribuïda -milers d'ordinadors en xarxa a un DataCenter connectat amb desenes o milers d'altres DataCenters- que no pas en disposar d'enormes superordinadors.

Si estem d'acord en tot el que t'acabo d'exposar, potser també ho estarem si et dic que el concepte de la infografia del departament d'energia dels USA que pots trobar amunt seria una bona idea si l'apliquéssim tant en residències aïllades com als edificis de les nostres ciutats, fent part d'una xarxa elèctrica distribuïda que podria ser gestionada per empreses públiques regionals o municipals.

Sense posar en qüestió la construcció dels grans parcs solars i eòlics, estic convençut que la idea que podem trobar a la infografia del departament d'energia dels USA seria un bon complement per la seguretat de la xarxa elèctrica.

Deixa'm afegir que no tinc res en contra de la idea d'incloure un generador si admetem que aquest només seria una eina auxiliar destinada a cremar biocombustible (o biogàs) quan la producció elèctrica generada per les turbines eòliques o les plaques solars no fos suficient per a les necessitats domèstiques. En realitat però, les declinacions que hom podria aplicar al disseny de la infografia són molt grans.

El disseny d'una xarxa distribuïda per assegurar l'aprovisionament en electricitat durant els fenòmens climàtics més extrems, però també destinada a assegurar la sobirania energètica són una necessitat i hauria de començar a ser estudiada i legislada quan abans millor.


  1. Wikipedia: El Niño [en] [fr] [es] [ca]
  2. Gavin Maguire: US wind power generation breaks out of summer doldrums, Reuters, 08.09.2023
  3. U.S. solar has less thanks to give, as El Niño pattern develops, PV Magazine, 24.11.2023

Monday, February 19, 2024

l'impacte del canvi climàtic al llac léman

Les eaux du Léman attendent un brassage complet depuis une décennie, RTS, 19h30, 19.04.2022


El Léman (1) és un llac d'origen glacial alimentat en un 75% per les aigües del Rhône, Situat al nord dels Alps, entre França (la riba sud) i Suïssa (la riba nord), amb els seus 73 km de llargada, 14 km d'amplada i una fondària màxima de 309,7 m, és un dels més grans llacs d'Europa.

Un telenotícies emès per la RTS l'abril del 2022 (1) ens parlava dels efectes que el canvi climàtic estava tenint a les aigües del nostre llac: en particular els problemes observats en la circulació que permet barrejar les capes d'aigua més oxigenades de la superfície del llac, amb les capes d'aigua més carregades amb nutrients que es troben a les seves capes més profundes (3).
La circulació hivernal de l'aigua és causada pel refredament de les aigües superficials. Quan l'aigua es refreda, la seva densitat augmenta i les masses d'aigua superficials s'enfonsen fins a les profunditats. El vent pot accelerar aquest procés. Aquesta barreja de les aigües permet l'oxigenació de les aigües profundes (4).
Per fer ras i curt, el telenotícies ens deia que aquesta circulació regenerativa del llac feia 10 anys que no s'havia pogut realitzar totalment fins a les capes més profundes del llac. Si tenim en compte que la profunditat mitjana del llac es troba a 152,7 m, el 2012 la barreja de les aigües s'havia aturat a 130 m, i durant els darrers 10 anys no s'havien barrejat més enllà d'entre els 70 i 200 m de profunditat (3).

A fi que la regeneració de les aigües del llac es realitzi és necessari que hi hagi el que el tècnic del Centre Alpin de Recherche sur les Réseaux Trophiques des Ecosystèmes Limniques (Thonon Les Bains, France) descrivia com un hivern de veritat, amb temperatures baixes durant setmanes (3).

Altrament, la directora d'aquell centre ens parlava dels efectes en cascada que podia provocar en la cadena alimentària el dèficit de nutrients a la superfície i els problemes d'oxigenació a les capes més profundes del llac. En cas de problemes d'oxigenació, advertia del desenvolupament potencial d'un fenomen conegut com les aigües anòxiques (2), que podria asfixiar els organismes que viuen en profunditat, i acumular al fons del llac un fòsfor que durant, una futura barreja amb les aigües de la superfície, afavoriria la proliferació massiva d'algues que podrien perjudicar el subministrament d'aigua potable (3).

Les baixes temperatures que teníem a principis del mes de gener d'enguany van provocar una mena d'optimisme a la RTS que pots veure a continuació en el vídeo d'un telenotícies emès el 14.02.2024 (4).

Les températures glaciales des derniers jours pourraient favoriser un brassage complet des eaux du Léman, une première depuis 2012, RTS, 14.01.2024


No vaig comprendre el motiu d'aquell optimisme que, per no transmetre, tampoc transmetien les científiques suïsses entrevistades al reportatge. Sí, era veritat que després d'una tardor amb pluges interminables (5) l'any havia començat amb els carrers de Lausanne enfarinats per la neu. Sí, també era veritat que havien baixat les temperatures però, francament, hem viscut hiverns molt més freds. Podria ser que les previsions indiquessin una davallada de les temperatures a finals de gener que s'allargaria durant el mes de febrer? Les previsions a les quals vaig tenir accés indicaven justament el contrari. Llavors?

Gairebé un mes més tard, com pots veure al vídeo del Tweet publicat per la RTS, el telenotícies havia passat de l'optimisme al catastrofisme. El fred de gener no havia pogut portar la barreja de les aigües més enllà dels 70 m de profunditat. A més, la Commission internationale pour la protection des eaux du Léman (CIPEL), acabava de presentar els resultats d'unes mesures de temperatura realitzades en 2022 que permetien concloure que l'anòxia ja es podia confirmar i que podíem començar a preocupar-nos per la proliferació dels cianobacteris i els seus efectes sobre la qualitat d'una aigua que consumim almenys 1 milió d'habitants.



  1. Wikipedia: Léman [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Anoxie [en] [fr] [es] [ca]
  3. Les eaux du Léman attendent un brassage complet depuis une décennie, RTS, 19h30, 19.04.2022
  4. Un Léman à trois étages, Association pour la Sauvegarde du Léman, 11.09.2019
  5. La météo glaciale actuelle favorise le brassage des eaux du lac Léman, RTS, 12h45, 14.01.2024
  6. Veure Estacions astronòmiques i estacions meteorològiques, publicat en aquest blog el 29.01.2024

Sunday, February 18, 2024

velocitat de la llum i expansió de l'univers



UnvrsoRecondito (1) és un altre dels comptes de Twitter que segueixo quan trobo el temps de fer-ho.

El post que avui comparteixo amb tu està lligat a un fil publicat a Twitter el 30.01.2024 que comença amb la pregunta que pots veure a l'extracte. Un nou post publicat a Twitter el 13.02.2024 ens presenta una imatge animada que respon a aquesta pregunta.


Seguidament, el tweet amb que he obert el post d'avui, ens parla de les unitats que hom utilitza per a la mesura de les distàncies en astronomia: any llum, parsec ... Seguint els posts que componen aquest fil, arribem a uns que no sé si et sorprendran:
Quan diem que la galàxia Andròmeda es troba a 2,5 milions d'anys llum de nosaltres, entenem que, per arribar-hi viatjant a la velocitat de la llum, trigaríem 2,5 milions d'anys.

En realitat, això vol dir que la llum que avui veiem d'Andròmeda va trigar 2,5 milions d'anys en arribar. Altrament dit, quan arribem a veure Andròmeda, la veiem tal com era fa 2,5 milions d'anys.

Hi ha però un factor del qual hom oblida sovint de parlar: l'Univers s'expandeix. És a dir, mentre la llum d'Andròmeda viatja en la nostra direcció, Andròmeda s'està allunyant de nosaltres. Així, quan la seva llum ens arriba, Andròmeda fa temps que ja no es troba al lloc on era quan la seva llum va partir cap a nosaltres.
M'agradaria molt que aquest resum de la primera part del fil t'hagi semblat prou interessant per seguir llegint-lo i trobar en aquest un munt d'informacions molt interessants. Unes informacions que pots retrobar desenvolupades al vídeo amb què tanco el post d'avui.
Si tens problemes de comprensió de la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Balade Mentale: L'univers est-il infini ? YouTube, 09.05.2021


  1. Universo Recóndito: Twitter || YouTube || TikTok || Instagram

Saturday, February 17, 2024

friends forever



El passat mes de desembre, vaig agafar un vol per poder acompanyar el meu pare al seu control anual amb el cardiòleg i passar després uns dies amb ell.

Quan es va assabentar que corria pel Vallès, l'amic Joan Manuel Soriano, de qui et vaig parlar a un post que vaig publicar fa un parell d'anys (1), em va proposar de veure'ns. Ho vam fer un matí a una estació de Renfe del Vallès.

No trobo les paraules per descriure el que vaig sentir després de tant de temps sense veure'ns. Vam anar a casa del meu pare, a qui en Joan Manuel no veia des del meu casament i va portar dues ampolles de vi d'una marca que al meu pare li va arribar ràpidament al cor.

També va portar una altra cosa que em va fer una punxada al cor. Un exemplar dels 'Itineraris per la Cerdanyola Insòlita', de la Col·lecció Orlando Barrial, editat per uns amics que mai l'han oblidat.

Deixa'm tancar aquest post recordant que avui fa quatre anys que en Orlando ens va deixar. Segueixes viu en el nostre record, company!
Orlando Barrial: La Cerdanyola Insòlita, Quaderns MAC, Amics del Museu d'Art de Cerdanyola, setembre 2023


  1. Veure Friends Forever, publicat en aquest blog el 22.01.2022

Friday, February 16, 2024

true detective - night country

Amazon Prime Video France - True Detective Saison 4 - Bande d'annonce, YouTube, 24.10.2023


Si abans del 15 de gener d'enguany m'haguessis dit que no havies vist les tres primeres temporades de la sèrie True Detective (1), t'hauria recomanat veure-les un dia que trobis el temps de fer-ho. En particular, la primera temporada, que es va estrenar el 2014. Protagonitzada per Woody Harrelson i Matthew McConaughey era, fins llavors, la més popular de la sèrie.

Però el 15 de gener, unes hores després que s'estrenés als EUA, la RTS va emetre en obert el primer episodi de la quarta temporada i tot va canviar. Tres anys després de l'emissió de la tercera temporada, la mexicana Issa López (2) va començar a escriure el març del 2022 l'episodi pilot d'allò que seria la quarta temporada, hom va informar el maig de 2022 que Jodie Foster protagonitzaria el paper principal, el juny de 2022 HBO va donar la llum verda i el 8 de novembre del 2022 va confirmar que la producció de la quarta temporada havia començat.

L'acció de Night Country es desenvolupa a Ennis, una petita ciutat d'Alaska situada a uns 250 km al nord del cercle polar àrtic (3). En el món real, aquesta ciutat no existeix. Però per ambientar-la, els guionistes de la sèrie van prendre com a referència una petita ciutat que es troba a l'extrem nord d'Alaska: Utqiaġvik (a.k.a. Barrow) (4). Una ciutat que és la capital administrativa del North Slope Borough (5) i que, amb una població estimada de 10.805 habitants (2022), té una superfície més gran que la de l'estat de Utah, el tretzè estat més gran dels EUA.

Aquesta temporada està ambientada en el període més fosc de la nit polar (6), durant el solstici d'hivern. Una nit polar que, a Utqiaġvik comença el 18 de novembre i no s'acaba fins al 23 de gener. La ciutat d'Ennis se'ns presenta trista, buida i sense cap mena d'urbanisme que vagi més enllà del traçat dels carrers.

El muntatge final del film ha reeixit a fer que Ennis no ens recordi en cap moment a Dalvík (Islàndia), una de les ciutats on es va rodar la temporada i que pots veure al vídeo que pots trobar a continuació.

Akureyri - True Detective 4 á Dalvik (Iceland) - Alaska í Eyjafirði, YouTube, 06.02.2023

Si he fet un comentari sobre a Dalvík (Islàndia) és perquè, dies després d'haver vist el primer episodi, vaig tenir la curiositat de saber on s'havien rodat els exteriors de la temporada, i vaig trobar aquesta informació (7):
Bona part dels exteriors es van rodar a Reykjavík i els voltants de la capital d'Islàndia.

Per tal de donar vida a Ennis (Alaska), l'equip de True Detective: Night Country també va filmar els exteriors a dues petites ciutats del nord d'Islàndia: Akureyri i Dalvík.
Sergey Mishenev - A day in Utqiagvik (Barrow) | Remote Alaska, YouTube, 14.03.2023

Tret d'alguns detalls, no acabava d'associar el segon vídeo del post, rodat a Dalvik (Islàndia), amb els exteriors de l'episodi que havia vist. Vaig pensar que segurament havien treballat les imatges de manera que tot semblés més a la ciutat que hom havia pres com a referència: Utqiaġvik.

Finalment, vaig trobar un vídeo rodat durant la primavera de l'any passat i pujat a YouTube per un jove rus que viu a Dallas (Texas). Veure aquell vídeo i imaginar viure en aquella ciutat durant la nit polar em va gelar la sang. No calia cap argument, cap banda de so de terror, cap assassinat. Una simple passejada en cotxe per Utqiaġvik era suficient.
Si algú et diu que la quarta temporada de True Detective està plagada de moments de tensió o, fins i tot d'un terror hàbilment ambientat en un escenari que es desenvolupa durant la nit polar, deixa'm dir-te que res no pot igualar el sentiment que em va provocar aquest vídeo rodat durant la primavera de l'any passat.
Sense caure en l'spoiler, l'argument d'aquesta temporada ens presenta la ciutat d'Ennis durant el període més fosc de la nit polar, i l'anunci de la desaparició sobtada, i sense deixar cap rastre, de sis científics que treballen l'Estació de Recerca de l'Àrtic de Tsalal: un nom hebreu carregat de significat (8).

Per resoldre aquest cas, els detectius Liz Danvers (interpretat per Jodie Foster) i Evangeline Navarro (interpretat per Kali Reis) hauran de deixar de costat una dura vida familiar plena de problemes durant les festes de Nadal i enfrontar-se a una foscor que tot ho envaeix, des del color de l'aigua de les aixetes, fins al passat de les seves vides abans d'arribar a aquella ciutat perduda, passant per la degradació social causada per l'alcohol i les drogues, un moviment ecologista enfrontat a la contaminació provocada per una mina, i els conflictes amb uns pobladors indígenes a la recerca d'una identitat perduda.

Just per acabar, cal dir que Jodie Foster fa una interpretació extraordinària del seu personatge i que aquells que, com és el meu cas, l'admirin com a actriu, no se l'haurien de perdre.

Ooops! M'oblidava de dir que el tema de la intro també m'agrada molt.

True Detective: Night Country Opening credits, YouTube, 15.01.2024


  1. Wikipedia: True Detective [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Issa López [en] [fr] [es] [ca]
  3. Kristian Burt: Is Ennis, Alaska from ‘True Detective: Night Country’ a real place? Where show was filmed, Today, 16.01.2024
  4. Utqiaġvik: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Google Maps
  5. Wikipedia: North Slope Borough [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Utqiaġvik - Climate || Polar night [en] [fr] [es] [ca]
  7. Kate Bove: Where Was True Detective: Night Country Filmed? All Filming Locations, Screen Rant, 14.01.2024
  8. Elena Castillo: ¿Qué significado tiene Tsalal en True Detective?, Cultura Pop, 16.01.2024

Thursday, February 15, 2024

bosque comestible en adeje (canarias)

Proyecto de bosque productivo y comestible en el Parque Central de Adeje (Canarias), YouTube, 08.07.2022


Juan Antonio Hernández és consultor internacional, expert en la creació de boscos productius i comestibles en unió a sistemes agroecològics productius permanents. Amb 23 anys d'experiència sobre el terreny, ha treballat com a voluntari o cooperant en diverses agències de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals a diferents països en vies de desenvolupament  com a Tècnic en Cooperació Internacional especialitzat en desenvolupament sostenible, ecologia, agro-desenvolupament i medi ambient (1).

Ayuntamiento de Adeje - Parque Central de Adeje. Evolución de los trabajos, YouTube, 15.09.2022


Lectures recomanades:
  1. Proyecto de bosque productivo y comestible en el Parque Central de Adeje (Canarias), YouTube, 08.07.2022

Wednesday, February 14, 2024

tècniques de gestió forestal: captura de CO₂



Un post publicat en novembre del 2023 presentava els resultats d'un estudi internacional publicat a Frontiers in Forests and Global Change (1). Amb l'objectiu de determinar si la diversificació de les espècies d'un bosc pot millorar l'emmagatzematge de carboni al sòl, l'equip de projecte va revisar sistemàticament milers de publicacions i va adquirir dades d'una xarxa global d'experiments basats en la diversitat forestal.

Els primers resultats de la recerca indicaven que les existències de carboni al sòl dels boscos de plantació mixta eren un 70% superiors als boscos de monocultiu mitjà, un 77% superiors als boscos de monocultius comercials i un 25% superiors als boscos de monocultius amb millor rendiment, tot i que aquesta última informació no era estadísticament significativa.

Com no és la meva intenció resumir el contingut d'aquest estudi, si estàs interessat a tenir informacions més detallades et proposo que te'l descarreguis en format PDF, EPUB o un altre format, a l'enllaç que pots trobar al final del post.

De fet, volia compartir amb tu aquesta informació perquè, d'alguna manera, apunta al que ja fa anys que defenso des d'aquest blog:
Reemplaçar els hidrocarburs per energies renovables és la idea central; el fet que algunes d'aquestes energies renovables generin baixes emissions o, fins i tot, garanteixin la seva neutralitat en el CO₂ emès segueix en la bona direcció; però el greu problema que tenim davant no és solament reduir o suprimir les emissions de CO₂, sinó capturar tot el carboni que sigui possible de l'atmosfera.
I com la natura ens presenta la millor manera de capturar enormes quantitats de CO₂, és molt interessant buscar la màxima eficiència, seleccionant les millors espècies per fer-ho, tot afavorint la seva diversitat amb l'objectiu d'evitar els monocultius sempre que sigui possible fer-ho.


  1. Emily Warner: Young mixed planted forests store more carbon than monocultures-a meta-analysis, Frontiers in Forests and Global Change, Volume 6 - November 2023

Tuesday, February 13, 2024

tècniques de gestió forestal: daisugi



Fa temps que segueixo a Twitter un compte que publica posts molt interessants: Somos Cosmos (@InformaCosmos). L'any passat va publicar dos posts (1) sobre una antiga tècnica de gestió forestal japonesa: el Daisugi (2).

No és la meva intenció explicar-te allò que pots trobar molt més ben explicat a Wikipedia. Però deixa'm dir-te que aquesta tècnica es basa en la poda dels plançons que brollen d'una branca amb la finalitat de multiplicar els brots i després seleccionar els més rectes. El secret del resultat, que pots veure a la imatge amb què he obert el post d'avui, rau en l'ús de la tècnica mil·lenària del bonsai, aquí aplicada a cedres d'una alçada imponent.

La poda a la tisora durant el creixement de l'arbre farà que aquest creixi amb un tronc llis, sense nusos. Sense haver de tallar tot l'arbre, aquesta tècnica permet obtenir una excel·lent fusta de cedre, recta, esvelta i alhora flexible i densa que la converteix en un excel·lent material per la construcció de teulades i bigues de fusta per les construccions tradicionals japoneses.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Destination Tips - How the Japanese make wood without cutting down trees!, YouTube, 25.09.2020

La majoria dels comentaris d'ambdós posts eren de gent que mostrava la seva admiració per les imatges del Daisugi que Somos Cosmos havia pujat i, entre aquests, gent que agraïa haver-los fet descobrir quelcom que desconeixien. Però com a Twitter també hi ha el millor de cada casa, vaig llegir un comentari un xic despectiu que deia així: Esto ya se hacía en Europa desde el Neolítico, son árboles trasmochos y aquí en Aragón se hacía con los chopos cabeceros, un buen ejemplo en el País Vasco es el Hayedo de Otzarreta.

Com mai no havia sentit abans l'expressió d'árboles trasmochos, vaig fer una recerca a Google i vaig trobar al Dipòsit digital de documents de la UAB un treball de Xavier Fàbregas i Comadran (3). En paraules del seu autor: aquest treball presenta els diferents usos dels arbres al món rural ibèric, de diferents espècies forestals, especialment de les gestionades com a arbres esmotxats (es. árboles trasmochos) i detalla els escassos arbres esmotxats que actualment hi ha a Catalunya. Un treball que recomano llegir a tots aquells que tinguin el sentiment que l'ecologia i l'economia circular són coses que hem inventat recentment.
Just deixa'm afegir que entre els molts objectius que tenia l'esmotxat dels arbres també hi havia el d'evitar el desenvolupament de grans arbres de fustes rectes, que serien assenyalats i destinats a la Marina per la construcció naval.
Castanyer de les 9 branques, Ajuntament de Viladrau

Sobre els arbres esmotxats a Catalunya que Xavier Fàbregas menciona al seu treball, deixa'm mencionar alguns dels que he trobat a Wikipedia: com ara el Castanyer de Can Cuch (recomano llençar una recerca a Google i veure el resultat de les seves imatges); la Salzeda de Bellver de Cerdanya (recomano ampliar la fotografia que il·lustra l'article de Wikipedia) o el Roure de la Cova d'en Palau. Hi ha més, però no et vull traure el plaer de trobar-los pel teu compte. Qüestió de gustos i d'estètica, el que més m'agrada és el Castanyer de les 9 branques de Viladrau.

Escapada Rural - Uno de los bosques más bonitos de España: el Hayedo de Otzarreta, YouTube, 16.04.2023

Seguint amb els comentari dels quals et parlava, volia acabar el post d'avui amb un vídeo sobre el Hayedo de Otzarreta que porta per títol: Uno de los bosques más bonitos de España: el Hayedo de Otzarreta. Dir que, només començar el vídeo, aquesta fageda ja puja de categoria: Un espacio único en el mundo. Una descripció totalment alineada amb la modèstia de les descripcions que trobaràs a Turismo Vasco.com (4).

El fet d'haver vist altres fagedes a Europa, també a Suïssa (i no molt lluny de casa), no m'impedeix dir que el Hayedo de Otzarreta també és encisador. Tampoc tinc res a dir sobre si a Espanya, i més concretament al País Basc, també fa molt de temps que s'apliquen les tecnologies forestals que practiquen els japonesos.

Ara bé, si com deia aquell amable lector, aquí es coneixien des del Neolític i els japonesos diuen haver-les aplicat des del s. XIV, tinc com el sentiment que, en molt poc temps, han fet via per arribar a produir una fusta d'una qualitat que no recordo haver vist a Europa. Tanmateix, les discussions sobre quin és el poble que té el campanar més alt, mai no m'han interessat gaire i les deixo per aquells que en saben molt més que jo.


  1. Somos Cosmos (@InformaCosmos: 2:26 AM · 6 juny 2023 i 8:29 PM · 19 oct. 2023
  2. Wikipedia: Daisugi [en] [fr] [es] [ca]
  3. Xavier Fàbregas i Comadran: Árboles trasmochos, Diposit digital de documents de la UAB, 2020
  4. Hayedo de Otzarreta, el bosque mágico de Gorbeia, Turismo Vasco.com

Monday, February 12, 2024

israel hands strikes again

Canal Terres de l'Ebre - De Sol a Sol Oficis - Capítol 48. Salinar, YouTube, 10.02.2024


Si fa temps que segueixes aquest blog, potser ja hauràs llegit alguna cosa sobre Israel Hands. Si estàs llegint aquest post a la versió Web del blog, només has d'entrar a la secció de recerca "Israel Hands" per veure un munt de posts on he anat explicant detalls d'una llarga amistat que va començar el 1982.

Si el seu nom encara no et diu res, per estalviar-te feina, et proposo la lectura de dos posts per fer-te cinc cèntims d'aquesta amistat brutal que ni el temps ni la distància no han reeixit a trencar: Malgrat el munt de coses que li envio cada dia i que no li dono el temps de llegir, seguim sent amics. Ens truquem de tant en tant i ens seguim veient quan podem.

La darrera vegada que ens vam veure físicament va ser durant les festes de Cap d'Any del 2022, a casa del meu pare. En Hands estava molt content car, després d'anys d'estar en recerca i captura pels agents d'El Cobrador del Frac i La Pantera Rosa, havia pagat els seus deutes i podia tornar a passejar tranquil·lament per Barcelona

I com ja no devia res a ningú, ja no li era necessari seguir utilitzant l'àlies que ha utilitzat durant dècades a la Ràpita, localitat on va trobar refugi per amagar-se d'una llarga llista de creditors: principalment propietaris de bars de l'àrea metropolitana de Barcelona.

El problema és que, com ara ja gairebé ningú el coneix pel seu nom real, està obligat a seguir presentant-se amb el del seu àlies (que no és exactament un malnom), i és amb aquest nom que hom l'ha presentat com a Mestre d’aigües de les Salines de la Trinitat, a una emissió del Canal Terres de l'Ebre publicada a YouTube el dissabte 10.02.2024.

Sunday, February 11, 2024

l'agricultura regenerativa: catalunya



Com ens recorda Javier Peña als seus vídeos, l'agricultura regenerativa no es pot associar avui en dia a una iniciativa d'ecologistes radicals. Podem trobar un exemple de la defensa de l'agricultura regenerativa en la campanya publicitària realitzada recentment a les pàgines del Financial Times per una de les principals banques mundials de Crèdit Agrícola: Rabobank.

Veure altres posts sobre aquest tema publicats anteriorment en aquest blog:
  1. Ernst Götsch and the Syntropic Farming, 28.09.2023
  2. Think global, Act local, 31.10.2023
  3. L'agricultura regenerativa: Espanya, 15.11.2023

Friday, February 9, 2024

Thursday, February 8, 2024

quan els ànecs substitueixen els pesticides



El vídeo amb quiè he obert el post d'avui ens mostra algunes explotacions d'arròs a Tailàndia -3r exportador d'arròs del món- i com utilitzen els ànecs per eliminar les bestioles i les males herbes que infecten els camps on es cultiva aquest cereal, estalviant l'adquisició de productes químics i engreixant uns ànecs que els seus propietaris s'estalvien d'alimentar a les granges mentre ho fan als camps i transformant les deposicions en un adob que enriquirà els seus sols.
Si tens problemes de comprensió amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols  seleccionant la teva llengua de preferència.
Com pots veure al vídeo, 10.000 ànecs poden netejar en una setmana unes 70 Hes, abans de tornar a pujar als camions i desplaçar-se a una nova explotació agrària on repetiran la mateixa feina, al llarg d'una campanya que durarà cinc mesos.

Office du Tourisme de Thaïlande: Thaïlande - quand les canards remplacent les pesticides (France 2), YouTube, 12.10.2021

Alguns usuaris van escriure als comentaris del vídeo publicat a Twitter que, a França, a la zona de la Camargue (1) també hi havia un agricultor que feia anys que seguia aquesta pràctica. L'explotació agrària a la qual feien al·lusió és el Mas neuf de la Motte, també coneguda amb el nom de Canard des Rizières (2), i es troba a 17 min. del centre d'Arles i a 40 min. del centre de Nimes. Pots visitar-la des del mes de juny fins a finals d'agost (3).

Pierre Girard: Riz bio - les canards remplacent les pesticides, YouTube, 12.11.2021

Un apunt final lligat a quelcom que m'empipa molt de l'agroecologia és que, en molts casos (segurament no tots), els productes recollits seguint aquesta pràctica semblen estar reservats només a aquells clients que es poden permetre pagar uns preus exorbitants. M'estic referint als preus que he vist a la botiga en línia de Canard des Rizières (4) i als preus a què pots trobar aquest producte a les botigues de distribució (5). Molt alts si el compares amb els preus d'altres arrossos de producció biològica.

Malgrat tot, també he de dir que Bernard Poujol, i aquells que han decidit seguir-lo, estan obrint un camí molt encoratjador.

Neo TV - Arles : ce riziculteur s’aide de canards pour désherber ses rizières, DailyMotion, 2023


  1. Wikipedia: Camargue [en] [fr] [es] [ca]
  2. Mas neuf de la Motte (Canard des Rizières): Home page
  3. Mas neuf de la Motte (Canard des Rizières): Visites
  4. Mas neuf de la Motte (Canard des Rizières): Boutique Officielle Canard des Rizières Riz Bio
  5. Riz long semi-complet BIO 1 kg - Canard des rizières, Je mange Français