economia circular - índex de reparació d'un aparell

Source: Qu’est-ce que le nouvel indice de réparabilité? ADEME Magazine, Juin 2021

@daveguasch

Fa uns dies, vaig llegir un article redactat per uns investigadors de la Université catholique de Louvain (Bèlgica) que passava en revista els plans d'acció, directives i decrets aprovats pel Parlament Europeu, destinats a afavorir el desenvolupament de l'economia circular i a reduir el volum dels residus creats pels equips electrònics i elèctrics (1).

Dins de les iniciatives desenvolupades per diferents països de la UE, els autors passaven en revista la iniciativa francesa de l'índex de reparabilitat (2). Un índex que he tingut en compte quan he comprat un ordinador portàtil de segona mà (3) o quan t'he comentat l'interès d'una nova línia de productes totalment orientats vers l'economia circular (4).

Tot i recomanar-te la lectura de l'article, et resumiré el que més ha retingut el meu interès en aquest:

• Curiosament, són les marques qui estableixen quin és l'índex de reparació dels seus aparells. I com aquest és el resultat dels valors d'una sèrie de paràmetres, el seu valor mitjà sovint amaga els valors més baixos d'alguns d'aquells paràmetres amb la mitjana resultant del càlcul d'alguns dels seus valors més alts.
• Algunes marques presenten una única puntuació per a tota una línia de productes, sense tenir compte de les especificitats de cada model de la línia, la qual cosa planteja interrogants donada la baixa estandardització de les peces de recanvi.
• L'índex tampoc té compte ni de la serialització ni de la compatibilitat de les peces de recanvi. Els reparadors independents, per exemple, han identificat un augment de peces insubstituïbles pel fet d'estar associades a un dispositiu específic mitjançant el seu número de sèrie.
• Per a determinades marques, sovint és molt difícil d'obtenir una documentació clara i accessible, essencial per als reparadors. En el sector de la reparació, la documentació es realitza principalment per particulars i d'associacions.
• Si, en general, la miniaturització i la compacitat del disseny dels components complica el procés de reparació, l'ús de les coles i de soldadures pot fer que aquest sigui sovint gairebé impossible.
• Hi ha informacions que no són fàcilment accessibles, com per exemple el fet que gairebé mai no s'especifiqui un compromís del fabricant sobre la disponibilitat de peces de recanvi al llarg del temps, o el fet que els catàlegs de peces de recanvi rarament siguin disponibles.

Amb la finalitat de millorar la qualitat i la confiança del consumidor en els valors de l'índex de reparabilitat, els autors de l'article presentaven aquesta entre les seves conclusions:

L'índex de reparabilitat implica diversos actors: guia els fabricants en les seves eleccions de disseny, els reparadors en anticipar les etapes clau de les seves reparacions i els compradors en el seu desig d'adoptar-se de manera responsable i sostenible. Tenint en compte això, la càrrega de la construcció de l'índex no pot recaure únicament en els fabricants i ha de donar lloc a discussions amb els grups d'interès.

Abans d'anar més lluny, et proposo que descobrim junts què té el teu ordinador als budells. Podria proposar-te d'obrir-lo per veure que hi ha al seu interior, però farem quelcom de molt més senzill.

Descarrega't un d'aquests dos programes gratuïts a PortableApps.com: HWiNFO 32+64 Portable o SpecPortable. Un cop l'hagis descarregat punxa el fitxer *paf.exe i instal·la'l a la carpeta que desitgis. Obre la carpeta, executa el programa i deixa que procedeixi a l'escàner dels components del teu ordinador. Navegant per les opcions veuràs que el teu ordinador funciona gràcies a un bon nombre de components fabricats per empreses diferents: en el cas d'alguns d'aquests components, com ara els discs durs, podràs veure fins i tot quina és la seva temperatura en aquest instant.

Probablement, no veuràs res sobre el fabricant del ventilador que refrigera el teu laptop. Tampoc on s'ha fabricat el seu xassís metàl·lic o en plàstic. O quin és el fabricant del teclat.

Però el més important és que, segurament, ja t'has adonat que el que has comprat com un ordinador d'una marca X, té un munt de components fabricats per altres empreses. Si encara tens la caixa de l'embalatge, o si vols mirar el Made in XXXX que probablement pots trobar donant la volta al laptop, veuràs que aquest fa referència al país on s'ha realitzat el muntatge de tots aquests components: probablement a una instal·lació industrial que tampoc pertany a la marca que el comercialitza.

Science Channel: How Laptops Are Made in Factories, YouTube, 15.02.2019

Com molts dels components d'un laptop (quan no tots!) han estat produïts per fabricants que no estan lligats a la marca que el comercialitza, i com aquests han estat assemblats per una empresa que probablement tampoc està lligada a aquesta marca, se'm fa molt difícil imaginar una eventual negociació entre la marca, els reparadors i els compradors per trobar una solució als problemes que evocava l'article. Més encara tenint en compte que no veig qui podria representar ni als reparadors ni als compradors davant una marca que no té la capacitat de donar respostes a les qüestions que aquells els poguessin plantejar.

Crec que val la pena afegir a tot això que gairebé cap dels components es fabrica a Europa. I que, malgrat seguir sent un mercat molt interessant per les marques, el mercat europeu està molt lluny dels volums de vendes que les marques fan a altres continents.

Com a practicant ocasional de l'economia circular, comprant vells laptops que reparo i actualitzo donant-los una nova vida, estaria prou content si els venedors d'aquests aparells tinguessin a la meva disposició una documentació precisant tots els components que equipen el seu aparell, amb les coordenades del fabricant. Una documentació completada amb vídeos que mostrin com reemplaçar cadascun dels components de l'aparell, tot precisant quins treballs són de fàcil execució i quins demanen unes elevades competències tècniques. Crec que amb aquestes informacions seria molt més pràctic establir uns índexs de reparabilitat més fiables que els actuals. Entenc però que, en la mesura en què aquestes informacions no fossin obligatòries, podrien caure en el marc de la competència deslleial si els competidors d'una marca tinguessin accés a una informació que ells no estiguessin obligats a compartir pels seus models.

A partir d'aquí, només és la meva opinió i val el que val, trobaria molt més interessant que el Parlament Europeu deixés de publicar noves directives i decrets, i discutís sobre l'interès de subvencionar empreses que es dediquin a treballar en la línia del que està fent la gent de Framework (cf. 4). I si els futurs compradors d'un laptop seguissin preferint comprar laptops que no es poden reparar, potser també seria interessant fixar i/o augmentar la taxa de reciclatge d'aquells aparells almenys en l'àmbit europeu.

UFC Que Choisir - Framework : un PC portable réparable et évolutif, YouTube, 06.06.2022

---

1. Jean-Pierre Raskin et al.: Indice de réparabilité : deux ans après sa mise en place, un premier bilan critique, The Conversation, 04.01.2023
2. Qu’est-ce que le nouvel indice de réparabilité? ADEME Magazine, Juin 2021
3. Veure Economia circular - una experiència personal (1/2), publicat en aquest blog el 19.05.2022
4. Veure Economia circular - framework laptop, publicat en aquest blog el 21.06.2022

israel hands: a friendship's story during the 80s

Monstruación, Kornellà, YouTube, 20.04.2021

@daveguasch

Demà és l'aniversari d'en Hands. Així que, si aquells que el coneixeu voleu quedar bé, no deixeu de felicitar-lo. Jo he pensat fer-ho avui amb un homenatge a una amistat que va començar els anys 80, compartint alguns records personals que he anat recopilant durant un cert temps. Un post un xic més seriós que el que li vaig dedicar fa un any, de lectura obligatòria per aquells que us vau escaquejar de llegir-lo quan tocava (1).

Per aquells que no coneixeu en Hands més enllà d'haver-lo vist a algun reportatge de TV3 sobre les Salines de la Trinitat (2), dir que ens vam conèixer a unes classes on vam compartir una amena lectura d'El Capital, de Karl Marx, dedicant una atenció especial a la Renda diferencial de la terra.

Vam començar a petar la xerrada mentre no arribava la comissaria política que ens donava el curs i, sempre que podíem, ajudàvem a seguir-lo a un company de classe que era sord, portava dos aparells de tipus sonetone (un a cada orella, que se us ha d'explicar tot!) i de vegades perdia el fil del que es deia a classe.

Antitodo Old Punk - Paralisis Permanente: Heroes, YouTube, 07.11.2019

Quan ens vam conèixer, en Hands estava més enganxat a un estil musical proper a bandes com, per exemple, Paralisis Permanente: va ser ell qui em va fer descobrir la seva versió brutal d'Heroes, de David Bowie: una versió tan bona que, molts anys després, em va sorprendre veure-la recuperada per Amaral.

Jo ja havia deixat de banda la meva passió adolescent pel metall: tenia el sentiment que els membres de les bandes passaven massa temps comprant malles quan no estaven amb les perruqueres, que tota la laca que portaven al damunt podria explicar sense problemes el forat de la capa d'ozó i, francament, que els cantants cridaven massa per no dir gran cosa. Tampoc és que els hagués acabat agafant mania -seguia tenint bons amics en aquest món i la meva cosina Montse portava samarretes de Metallica i canelleres de claus- però jo estava ja en una altra fase.

En Hands seguia cursos de guitarra a una escola de música. Un dia li van proposar d'entrar a una banda que hom acabaria coneixent amb el nom de Monstruación. Aquesta és la història publicada a Last.FM (3):

En 1984 al gran hermano se le escaparon 5 balas perdidas que se encontraban en el tambor de un revolver. Cornellà, localidad del cinturón industrial de Barcelona es, en aquel momento, una ciudad preñada de protestas obreras, droga, marginalidad y represión a todos los niveles. En ese punto del mapa las cinco balas (Alfredo, Albert, Mateu, Miguel y Floreal) fijan su objetivo. Ese mismo año celebran su primera actuación en un instituto de secundaria de Esplugues y, a ese, siguen durante tres años muchos conciertos.

Eran tiempos de eclosión del punk en la ciudad de Barcelona y, muy especialmente en la periferia (...) Curiosamente , nuestro nexo de unión fue una escuela de música. Un maestro de guitarra, Luiggi Cabanach (4) (un tipo que había tocado la guitarra con gente como Gato Pérez o Mª del Mar Bonet) vió que necesitábamos expresar algo más que solfeo y harmonía y provocó que Mateu y Floreal (guitarras) y Albert (batería) se pusieran en contacto y empezaran a pensar en formar un grupo. Ese engendro se pone en marcha y Miguel, que estudia en el mismo instituto que Floreal se incorpora para tocar el bajo. Alfredo que ya había estado antes en otro grupo con Floreal, se une para poner su voz y desparpajo en el escenario.

Empezamos a reclamar espacios liberados para autogestionarlos y, es así, que nos implicamos en las primeras okupaciones que se dieron en la ciudad, y durante más de diez años ensayamos en el lokal social - Ateneu Llibertari de la calle Barcelona 23 de Cornellà, que ya ha pasado a mejor vida (desalojo y demolición).

Inauguramos el Zeleste de la calle Almogavers con un lleno absoluto junto a Subterranean Kids, Kaos Urbano y Toke de keda. Llenamos las cocheras de Pacífico en Madrid o las de Sants en Barcelona en diferentes ocasiones, sumándonos en la época a iniciativas populares como el Mili KK, el MOC, asambleas de mensajeros y encuestadores, etc…

Una entrevista que La Vanguardia va fer a Joni Destruye (a.k.a. Joni D.) descriu força bé pels neòfits l'època de l'explosió del moviment punk a Barcelona i el seu extraradi (5). Una època que va passar totalment desapercebuda per a molts dels seus ciutadans. Entre ells, gent com Kiko Amat (6), que en 2019 va publicar un article de lectura recomanada a les pàgines de El Periódico (7):

Una de dos: o la subcultura barcelonesa de los ochenta estaba compuesta de vasos no comunicantes, o yo andaba más perdido que Ponce de León jugando a la gallinita ciega en el Eixample. De otro modo no se explica cómo me perdí tantas cosas de un periodo (1985-1990) en el que ni comí ni dormí ni llamé a casa, y que pasé inmerso hasta la nuez en tribus juveniles. Lo cierto es que, si descarto las visitas de algún grupo foráneo de primera división (Ramones o Dr. Feelgood), me cuesta conjurar una sensación de verdadera polinización entre facciones (...)

La consecuencia de esa compartimentalización escénica (o de mi fanática cerrazón) es que no me enteré de la natividad del hardcore condal. Los libros 'Que pagui Pujol!', de Joni D., y 'Harto de todo', de Jordi Llansamà, me contarían, un par de décadas después, cómo una escena gamberra y antitodo, exportada de oídas del punk inglés, toda crestas y rohipnoles y escupir a ancianas, se trasformó en un movimiento politizado, autoconsciente y 'positivo', que aceleró la música y mutó la voz. Hoy preguntamos a tres protagonistas (de GRB, Monstruación y Subterranean Kids) para que nos hablen de tres flamantes reediciones de ese periodo, así como de las bandas y su contexto.

A poc a poc, en Hands va canviar de look. La seva cresta no va passar desapercebuda entre la gent de la Universitat, el que em va fer passar per unes històries delirants.

Tot d'un cop hi havia noies que m'invitaven a seure amb elles al Bar Ordoñez (la cafeteria de la Facultat de Lletres). I quan creia haver lligat, resultava que no.

M'havien vist amb en Hands i començaven amb un interrogatori que, amb matisos, sempre era el mateix: Saps com dorm perquè no se li despentini la cresta? Es fa la cresta sol o l'ajuda algú? Quina marca de laca utilitza perquè li duri tot el dia? En el moment que jo deia que no li ho havia demanat mai, totes tenien una classe o un examen on havien d'anar urgentment i em deixaven penjat. Vaig arribar a agafar-li una certa mania a en Hands, de veritat.

The Adicts - Viva la Revolution (subtítulos español), YouTube, 26.10.2010

Recordo els seus intents d'evangelització a l'Hardcore, passant-me K7s de bandes com els Dead Kennedys. Jo vaig contraatacar passant-li un vinil d'una banda de Punk Rock: The Adicts que espero que encara corri per casa seva.

Que a ell li agradés més l'Hardcore i a mi el Punk Rock mai va ser un motiu de discòrdia, i la nostra aproximació agnòstica al Punk ens va permetre posar-nos d'acord en grups que ens agradaven molt a ambdós, com ara Social Distortion.

Quan vaig arribar a Suïssa, vaig intentar enganxar-lo sense èxit a les Deutscher PunkRock bands. Anys més tard, vam tornar a coincidir amb el Celtic Punk Rock: Dropckick Murphys, The Mahones, Flogging Molly ...

El dia que ens jubilem, ja tenim parlat que anirem junts a un concert al Guinness Irish Festival de Sion (Valais, Suisse).

Flogging Molly - Drunken Lullabies (Official Video), YouTube, 03.09.2008

De retorn als anys 80, una cosa és que en Hands no arribés a evangelitzar-me en el Hardcore i una altra que jo no tingués cap contacte amb la penya de la seva banda. Per allò d'haver-ho publicat, recordo l'inoblidable concert del parc de la Ciutadella (8) d'on vam haver de sortir cames ajudeu-me, o els comentaris que tant ens van fer riure d'una foto a un concert de l'any 1987 (9) a l'antiga planta asfàltica que, gràcies a les lluites del moviment veïnal, es va convertir en l'actual Ateneu Popular de Nou Barris (10).

Recordo que tenia bon rotllo amb l'altre guitarra de la banda: en Floreal. Un dia em va dir que la seva germana era molt bona fent cartes astrals. La seva companya d'aquella època, na Maria del Mar, em va donar una brasa professional perquè li encarregués una. Vaig encarregar-li tres: una per la que era la meva companya d'aquella època, una altra per mi i una altra per la nostra parella. Recordo que, quan les va llegir, la meva mare ens va dir que havíem sortit retratats, també que el resultat de la carta de parella no donava un duro pel futur de la nostra relació. I així va ser, al final ho vam deixar córrer i fa la tira d'anys que no en sabem res l'un de l'altre.

Emma Taubenfeld: 60 Hilarious Zodiac Memes That’ll Crack You Up, Reader's Digest, 30.06.2022

Una anècdota divertida. Un dia em va trucar en Hands per dir-me que arribava amb la banda per dinar a casa. Com jo no tenia menjar a la nevera per tothom, va dir que ja portarien alguna cosa per menjar. Es van presentar amb un cosí d'en Hands que tots coneixíem com en Simón el Gordo. Tots amb el look punk de les bandes Hardcore de l'època (11), menys en Simón que, tot i que tenia el físic d'un dels guitarres de The Exploited, anava amb el look d'oficial administratiu++.

Després de dinar, baixant per l'escala vaig veure moviment a un mirall que la portera utilitzava per controlar al personal. Hores després, quan vaig tornar a casa, em va aturar i va dir-me: Jesús Maria, estàs bé! Si li havia pujat la mosca al nas quan va veure a la banda pujar les escales amb en Simón, quan va veure que baixaven amb mi, es va muntar una super pel·lícula. Va associar en Simón amb una mena de "prestamista", i a la banda amb els seus esbirros. I quan ens va veure baixar junts, va pensar que no havia pogut pagar un deute i em portaven a un descampat per passar comptes. L'única cosa que li va impedir trucar a la policia va ser que ens va sentir riure.

Alfredo, Albert y Mateu: Monstruación / ARCHIVO BCORE in Kiko Amat: Cuando Barcelona era hardcore: hablan los protagonistas del punk de los 80, El Periódico, 16.05.2019

Malgrat la conya als comentaris de la fotografia de l'Ateneu Popular de Nou Barris (cf. 9), jo no era ni molt menys el Malcolm McLaren de Monstruación. Això no treu que algun cop utilitzés el Renault 12 TS Break del qual et vaig parlar fa uns dies (12) per transportar els instruments de la banda. Recordo el dia que van organitzar un assaig al garatge d'una caseta a una urbanització del Penedès i vam carregar els instruments al cotxe amb la invitació de quedar-me a dormir amb ells.

La Grande Vadrouille - Scène des ronflements, YouTube, 29.08.2020

La caseta no tenia prou llits per a tothom i vaig haver de compartir llit amb l'Albert, el bateria de la banda. Com el llit no era massa gran i no arribava a adormir-me, em vaig aixecar i vaig anar a seure a un sofà que hi havia davant una llar de foc. Com encara hi havia brases, vaig afegir un tronc i em vaig quedar encantat veient com cremava. Vaig adonar-me que l'Albert havia segut al meu costat. Com ell tampoc arribava a dormir, vam començar a xerrar. Mai abans no havíem creuat més de quatre frases banals, però aquella nit, al caliu del foc, ens vam començar a explicar la vida.

Tot d'un cop vaig descobrir en ell algú amb qui em trobava molt bé. Com gairebé tots els bateries, vivia a un món a part. Però em va obrir la porta i no em va costar res entrar al seu. Vam parlar d'un munt de coses, entre elles que, tot i estar estudiant per ser fuster, ajudava a la seva mare, que tenia una bugaderia. I part de la seva feina era anar a cases de barrets a buscar llençols i tovalloles per tornar-los nets. Em va dir que les treballadores l'adoraven i que ell també se sentia molt bé amb elles, perquè mai el jutjaven pel seu aspecte i el respectaven com a persona.

Recordo el dia que en Hands em va dir que l'Albert s'havia suïcidat i no vaig tenir esma de demanar-li ni el com ni el perquè. Senzillament, no importaven. Res ja no era important, car el món ja no seria igual sense ell.

Banksy’s Echoes in Eternity (13) Banksy graffiti in Woodside, Queens, painted on October 14, 2013

Els anys 80 arribaven a la seva fi. En Hands va conèixer a la tia Emma a la UAB. Quan vaig conèixer a Lluïsa, jo treballava com a professor ajudant al Departament de Geografia i a un projecte dirigit per Miren Etxezarreta (14) a la Facultat d'econòmiques de la UAB.

En Hands i la tia Emma van marxar els primers, a La Ràpita. Més tard vam ser Lluïsa i jo qui ho faríem a Suïssa. I més tard, va ser en Sinfu qui ho va fer a Irlanda. En Floreal i l'Alfredo van seguir fent viure Monstruación, on ja no hi eren ni l'Albert, ni en Miguel ni en Mateu.

Després d'un període de pausa, Monstruación va tornar als escenaris. L'any 2012, van traure un CD 'El Lokal 25è Aniversari. 1987-2012' (15), on hi ha un tema que em recorda aquella Barcelona dels anys 80 que se segueix resistint als cants de sirena del parc temàtic del 1992. Un tema en què també em va emocionar la inserció d'uns àudios de meetings de Joan Garcia Oliver (16).

Monstruacion: Barcelona Working Class, YouTube, 23.04.2021

---

1. Veure Happy Birthday, Hands, publicat en aquest blog el 27.02.2022
2. Salines de la Trinitat, Parc Natural del Delta de l'Ebre | TV3: Espai Terra - 04.07.2011, 09:44-11:56
3. Monstruación: Last.FM - Biografia | YouTube | Bandcamp | Facebook | Los ochenta: historia de una época singular, 05.2010
4. Wikipedia: Lluís Cabanach [en] [fr] [es] [ca]
5. Meritxell M. Pauné: Joni D.: "El legado punk son las okupaciones y la desvergüenza colectiva", La Vanguardia, 17.04.2011
6. Wikipedia: Kiko Amat
7. Kiko Amat: Cuando Barcelona era hardcore: hablan los protagonistas del punk de los 80, El Periódico, 16.05.2019
8. Veure Este público al que tanto quiero ..., publicat en aquest blog el 23.01.2020
9. Veure Passats tèrbols (2), publicat a El Geògraf Solitari el 05.11.2008
10. Andrés Naya Cabrero: Ateneu Popular de Nou Barris: cuarenta años de “acción, lucha y diversión”, Ajuntament de Barcelona, núm. 103 Memoria
11. Veure Monstruación la torna a liar, publicat per Sinfu a El Geograf Solitari el 26.07.2009
12. Veure Citroën Dyane 6, publicat en aquest blog el 12.02.2023
13. Banksy va residir durant un mes a New York l'any 2013. Entre les 30 obres d'art que va deixar als murs de la vila, es troba aquesta del 14.10, a Woodside (Queens, NY, USA). El text del mural, "El que fem en vida ressona a l'eternitat", fa referència a la pel·lícula de 2000 de Ridley Scott: Gladiator. La ironia del mural es troba en l'aparent contradicció entre la força de la sentència i la natura pròpia de l'art de grafiti que, per definició, és efímer. Una idea de la seva temporalitat que es reforça amb la imatge del treballador que està netejant el mur. Veure Raad Rahman: Banksy’s Echoes in Eternity, 14.10.2014
14. Wikipedia: Miren Etxezarreta [en] [fr] [es] [ca]
15. Barcelona: Actes del 25è Aniversari del Lokal el 19, 20 i 21 d’octubre, CGT Catalunya, 02.10.2012
16. Wikipedia: Joan Garcia i Oliver [en] [fr] [es] [ca]

quan l'ebre gelava en hivern

The River Ebro frozen at Tortosa, Catalonia, near its mouth. 1891, at the end of the so-called Little Ice Age. You'd have thought not much chance of this happening again for the foreseeable future, although with heating climate in chaos such cold snaps are also very possible pic.twitter.com/vd4JTQGrFD

— Nick Lloyd (@Civil_War_Spain) February 14, 2023

@daveguasch

Nick Lloyd, un compte que segueixo a Twitter des de fa temps, publicava el 14 de febrer un tweet que mostrava una imatge del riu Ebre gelat a l'alçada de Tortosa durant l'hivern del 1891.

Enllaçant amb el darrer post que vaig publicar fa uns dies sobre la Tortosa medieval (1), però també amb la manifestació del 12 de febrer en defensa de l'alliberament dels sediments de l'embassament de Riba-roja, vist pels manifestants com a l'única solució possible per a protegir el Delta de l'Ebre (2), he trobat una bona excusa per compartir amb tu algunes notes que tenia guardades sobre un temps en què el riu Ebre gelava en hivern.

Si fa temps que em segueixes en aquest blog, segurament t'estaràs dient que probablement no desaprofitaré la data de la fotografia publicada per Nick Lloyd per insistir sobre què en penso de tots aquells que utilitzen una noció més que desafortunada: les temperatures del període preindustrial, per explicar el canvi climàtic. Com ja ho he fet en altres posts publicats en aquest blog i, de manera més vehement, a un post publicat en 2021, et deixo llegir en aquest darrer post (3) què en penso i passaré a compartir amb tu les meves notes sobre l'Ebre.

Així doncs, la gelada de l'Ebre del 1891 coincideix amb les darreries del període que hom coneix amb el nom de la petita edat de gel, que va afectar el clima europeu entre els segles XV al XIX, amb les temperatures mínimes entre els segles XVI i XVIII. Al llarg de tot aquest període, el riu Ebre es va glaçar a Tortosa gairebé 30 vegades: en algunes ocasions, durant setmanes. Una de les glaçades més severes de les quals hi ha referència es va produir a l'hivern 1788-89. Com ja hem vist, l'últim cop que l'Ebre va gelar a Tortosa va ser el 1891 al final de la petita edat de gel.

Basant-se en fonts documentals històriques i en els registres meteorològics disponibles des del segle XIX, Fernando Ginés va publicar un treball molt interessant i de lectura recomanada on analitza l'evolució de les onades de fred a la ciutat de Castelló des de finals de l'edat mitjana fins a principis del segle XXI. Et recomano molt especialment que li donis un cop d'ull al capítol §5 del PDF (4), on també trobaràs informació sobre l'Ebre i Tortosa.

Com diu José Ángel Núñez Mora a un article publicat el 2016: Una gran onada de fred es va estendre per tota Europa entre el 26 de novembre de 1890 i el 23 de gener de 1891. A Espanya va presentar la seva màxima intensitat els dies pròxims el diumenge 18 de gener del 1891 (5).

Des de llavors no s'ha tornat a registrar un hivern com aquell. Només a l'onada de fred de febrer de 1956 es van registrar temperatures similars, però aquesta onada no va tenir la durada de la de l'hivern de 1890-1891. Mentre aquest darrer es va prolongar, amb lleugers alts i baixos durant dos mesos, amb dos mínims molt acusats: un al voltant del dia 29 de novembre de 1890, i l'altre els dies pròxims al 18 de gener de 1891, l'onada de fred de 1956 va tenir una durada de 2 setmanes al mes de febrer, mentre que la resta de l'hivern (desembre de 1955 i gener de 1956), va ser càlid o molt càlid.

Mencionant a Juan A. Balbás, cronista de la ciutat de Castelló, i el seu “El libro de la provincia de Castellón”, publicat el 1892, Núñez Mora descriu així la gran onada de fred del 1891 (5):

L'Ebre va aparèixer congelat el 18 de gener de 1891 a Tortosa el que, segons informava la premsa, no passava des del 13 de desembre de 1829 (...) Però l'Ebre no va gelar només a Tortosa. També ho va fer a Saragossa on el gruix del gel va arribar als vint centímetres en alguns punts. També a Sòria, on els carros carregats travessaven el Duero gelat, en lloc de fer-ho pel pont. A Toledo, on el Tajo també estava gelat. Al Llobregat, on uns joves de Barcelona s'hi passejaven amb velocípede. A Lleida també ho estava el Segre. Tot com el Ter, el Francolí, el Millars, el Túria i molts altres rius espanyols que van romandre gelats durant aquells dies.

A un altre article de lectura recomanada, Jose Manuel Puente (6) ens recorda, per totes les gelades observades des del s XV:

La congelació d'un riu com l'Ebre i, molt més, a prop de la desembocadura, requereix unes condicions atmosfèriques extremes que en el clima actual pràcticament no es donen. Les temperatures havien de rondar en aquests casos els -15ºC i fins i tot ser inferiors durant alguns dies. Però segurament, el més destacable era la persistència d'aquestes condicions meteorològiques, amb intenses onades de fred del nord-est, conegudes avui com a siberianes, que mantindrien les temperatures en valors extraordinàriament baixos per a l'àrea mediterrània. En el context de la Petita Edat de Gel, a partir de 1560 va tenir lloc una continentalització dels hiverns, que van esdevenir summament crus quant a les temperatures, i molt secs. Amb un deteriorament de les condicions climàtiques que afectava negativament el camp i una societat en lluita continua contra les adversitats del temps.

Ara que ja hem recordat que la petita edat de gel és un període amb unes característiques particulars que desqualifiquen moltes de les coses que es diuen al voltant del que hom ens ha presentat com les temperatures del període preindustrial, farem bé en tornar a donar un cop d'ull a les onades de fred dels segles XX i XXI.

Probablement les hem ja oblidat, però Fernando Ginés les descriu al seu treball (cf. 4). Entre les onades de fred del s. XX, deixant de banda la ja mencionada del 1956,  et proposo que li donis un cop d'ull a la fotografia que pots trobar a la pàgina 23, a la Figura 15. Autobús transitando por la sierra de Aitana en enero de 1980. Mira bé el gruix de neu, recorda on es troba la Serra d'Aitana (a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina, País Valencià) i reflexiona dos minuts en els titulars amb què es presentaria actualment aquesta imatge a la TV i els diaris.
Ara que sabem tres o quatre coses més del que sabíem sobre la petita edat de gel a Tortosa i rodalies, potser no estaria malament recordar que aquest període va reemplaçar entre el s. XIV - XV un període conegut amb el nom d'Òptim climàtic medieval (7), un període caracteritzat per un clima extraordinàriament calorós que va durar des del segle X fins al segle XIV, moment en què va disminuir la temperatura global per donar entrada a la Petita Edat de Gel. 

I ja que hi som, potser no estaria malament donar un cop d'ull a la cartografia de l'evolució del Delta de l'Ebre (8). Quan ho faig, tinc com el sentiment que la morfologia que coneixem avui, la de la seva màxima extensió, és relativament recent. Probablement, deu haver-hi algun detall que m'ha passat per alt que pugui explicar la seva situació actual (9) (10). Però com no soc climatòleg i no tinc gens de ganes d'extrapolar la situació actual amb altres fenòmens que es donen a altres llocs del món amb resultats similars (11), i tampoc tinc gaires ganes de ficar-me en embolics amb gent que no conec de res, millor et deixo llegir les notes a peu de pàgina i ho deixo aquí.

---

1. Veure Musulmans, jueus i cristians a Catalunya, publicat el 21.02.2023
2. Jan Mompin: Més de 2.000 persones es mobilitzen per reclamar mesures urgents per protegir el Delta de l'Ebre, Públic, 12.02.2023
3. Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6) - The preindustrial period, publicat en aquest blog el 09.05.2021
4. Fernando Ginés Llorens: Olas de aire frío y temporales de nieve en Castellón, 2013, Universitat Jaume I |Semantic Scholar | divulgameteo.es
5. José Ángel Núñez Mora: El invierno que congeló Europa: 125 años de la gran ola de frío del año 1890-91, 19.01.2016 | AEMET PDF | blog AEMET | divulgameteo.es
6. José Manuel Puente: Cuando el río se helaba. Las heladas históricas del Ebro a su paso por Tortosa, plataformacongres.com | divulgameteo.es
7. Veure El canvi climàtic i les colònies de vikings a Nord-Amèrica, publicat en aquest blog el 11.04.2016
8. Victor Molinet Coll: Restauración del Delta del Ebro I. Recuperación de la configuración del Delta del Ebro, UPC, Minor Tesis, 2006, http://hdl.handle.net/2099.1/3322
9. 1.3. De los años cincuenta a los setenta: las repoblaciones en masa in Francis Chauvelier: La repoblación forestal en la provincia de Huesca y sus impactos geográficos, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Diputación de Huesca, 1990
10. El incremento de la población, la creciente urbanización y la evolución de los hábitos sociales y de los procesos de producción han aumentado la demanda de agua, convirtiéndose en los factores humanos que influyen, en mayor grado, en el comportamiento hídrico de la cuenca del Ebro. En ella se censan 2’8 millones de habitantes (2001), con una densidad de 32 hab/km2, de los que el 60’8% es población urbana, existiendo 5 núcleos de más de 100.000 habitantes. La Confederación Hidrográfica del Ebro (C.H.E.) ha estimado en 730 hm3 el volumen de agua necesaria para el abastecimiento urbano-industrial del conjunto de la cuenca, durante el año 2002. Entre las tierras labradas en la cuenca del Ebro, 778.248 hectáreas están censadas como de regadío fijo o eventual, cuya demanda de agua supera los 6.300 hm3 al año (...)
    
    La aportación del Ebro al Mediterráneo se ha visto mermada considerablemente en las últimas décadas por causas tanto naturales como humanas. Así, si hasta los años setenta del siglo XX el Ebro vertía anualmente una media de unos 18.000 hm3, en la actualidad apenas se alcanzan los 12.000 hm3. La, en líneas generales, baja pluviometría registrada en los últimos 25 años, así como el incremento de embalses y regadíos en toda la cuenca, que han provocado aumentos en la evaporación, son responsables del descenso hídrico que, junto con la retención del 90% de los sedimentos en los embalses, puede llevar a una rápida desaparición del Delta del Ebro.
    
    Alfredo Ollero et al.: El comportamiento del río Ebro en su recorrido por Aragón, Project: Ebro River, Research Gate, 12.2003 (PDF)


11. La subida del nivel del mar amenaza con un "éxodo masivo", según alerta la ONU, La Vanguardia, 14.02.2023

musulmans, jueus i cristians a catalunya

Cristians, musulmans i jueus no podien vestir les mateixes robes. El 1424 s'enceta un procés a Tortosa en què diferents testimonis són interrogats sobre els hàbits que hi vestixen. Les declaracions són molt interessants. Moltes d'ells es remunten a records de dècades enrere 🧵 pic.twitter.com/jFYoxOVE4m

— Agustí Campos (@agusti_campos) December 5, 2022

@daveguasch

Aguaita.cat, el suplement de Nació Digital, publicava el passat mes de setembre la notícia dels murals que l'Ajuntament de Tortosa havia encarregat a l'artista Roc Blackblock (@rocblackblock). Uns murals que tenien per objectiu inicial donar a conèixer les civilitzacions que han marcat la història del municipi (1).

El primer d'aquests murals, que es troba a un solar situat a la plaça de Sant Jaume, al·ludeix a les tres cultures que han caracteritzat la història de Tortosa al llarg dels segles. La imatge d'aquest mural va ser escollida per il·lustrar l'article d'Aguaita.cat.

També va ser aquesta la imatge que va escollir l'Agustí Campos (@agusti_campos) per il·lustrar un fil molt interessant, i de lectura recomanada, que ens descriu la discriminació de jueus i musulmans a la Tortosa cristiana. Una discriminació que també s'exercia a través de la roba que estaven obligats a portar per a facilitar la seva identificació, i les condemnes que podien rebre en cas de no respectar les normes fixades pels cristians.

Hom podria pensar un munt de coses sobre el fet que jueus i musulmans s'haguessin de vestir d'una manera determinada, a fi que els cristians de la ciutat els poguessin identificar com a tals, a una ciutat amb un poblament limitat com el de Tortosa.

Deixant de banda que, com hem vist a la sèrie Venim del nord, tornem del sud (2), la majoria de jueus i musulmans eren més autòctons del que ho podien ser els colons cristians que havien ocupat les terres dels seus avantpassats, crec que val la pena ficar el Procés de Tortosa del 1424 en el seu context històric, i no oblidar que aquest procés va tenir lloc després de les massacres de jueus del 1391 (3), i de la Disputa de Tortosa del 1413 (4).

Amb l'expulsió dels jueus el 1492, la roba que poguessin portar els autòctons jueus que van reeixir a escapar de les massacres i de les conversions forçades va deixar de tenir gens d'importància. Tot com va deixar de tenir-la anys més tard la roba que poguessin portar els autòctons musulmans en del moment de la seva expulsió.

---

1. Tortosa millora el barri de Sant Jaume, amb un mural d'art urbà que repassa les cultures de la ciutat, Aguaita.cat, 30.09.2022
2. Veure Venim del nord, tornem del sud, sèrie de posts publicats en aquest blog
3. Wikipedia: Masacre antisemita de 1391
4. Wikipedia: Disputa de Tortosa

un week-end à marseille

Échappées belles - Week-end à Marseille, YouTube, 20.06.2021

@daveguasch

Fa molts anys d'això. Treballava a l'equip d'un projecte que tenia com a missió l'adquisició d'un modern sistema d'informació geogràfica. Jo havia identificat, testejat i omplert les fitxes d'avaluació d'uns 80 productes del mercat, i havia retingut una llista de cinc productes candidats que s'adaptaven a les especificacions que havíem rebut. Entre ells, un producte utilitzat per la marina de guerra francesa que ens va impressionar.

Va ser a un congrés a Gènova que em vaig creuar amb un antic estudiant que havia tingut a classe a la UAB: en David Comas (1) que, ja quan el vaig conèixer, sabia molt més que jo sobre un munt de coses. Em va cridar l'atenció sobre un producte anglès del qual tothom parlava: Smallworld (2). Vaig anar a veure la presentació del producte, vaig recollir força documentació i vaig petar la xerrada amb comercials i clients potencials. Quan vaig tornar a l'empresa vaig redactar un report amb les informacions que havia recollit.

GE Power - GE's Network Digital Twin - GE Power Digital Solutions, YouTube, 23.01.2018

El cap del projecte va llegir el meu report i es va interessar per aquell producte. Com a Suïssa no hi havia cap representant comercial, vam contactar l'empresa, que ens van adreçar a un representant, que vivia..., a Toulon (França) (3). Vam organitzar per telèfon un seminari perquè ens presentés el producte en detall, vam agafar el carro i vam anar-hi per un parell de dies.

Havia viatjat a França un munt de vegades, però mai no havia anat al que hom coneix avui com la regió Provence-Alpes-Côte d'Azur. Abans d'arribar a Toulon, vam fer cap unes hores al centre de Marseille. Després vam anar cap a Toulon per carreteres secundàries que coneixia el cap del projecte, i vam poder veure alguns dels magnífics paisatges de les Calanques (4).

No puc expressar tot el que vaig sentir veient aquells paisatges. No era solament la seva bellesa. Estava veient els paisatges que havia descrit un dels alpinistes que més havia admirat quan acabava de sortir de l'adolescència: Gaston Rebuffat (5), a un llibre que he perdut el compte de les vegades que el vaig llegir: Glace, neige et roc.

Climbing in the 80s: Le monde de Gaston Rébuffat, YouTube, 23.07.2017

Molts anys enrere, havia descobert l'escalada a Les Escletxes del Papiol (6) amb qui fou un gran amic i mestre: en Robert Aceña, qui em va ensenyar algunes tècniques d'escalada, a encordar-me i a fer uns quants nusos que em temo haver oblidat. Més endavant, vam fer algunes sortides pel Pirineu. Finalment, van passar algunes coses a la meva vida que ens van allunyar i vam perdre el contacte. Fa poc, l'he retrobat a Twitter (@robertacenya) i he vist que encara segueix fent alpinisme.

Burriac Films: Les Escletxes del Papiol, YouTube, 26.08.2022

Ja de retorn al present, fa uns dies estava sol a casa i vaig veure que France 3 reemetia un reportatge de la sèrie Échappées belles: Un week-end à Marseille.

És el vídeo amb què he obert el post d'avui i que et recomano de trobar un moment per veure'l. Com a gairebé tots els documentals de viatges subvencionats per les oficines de turisme local, no trobaràs res sobre els barris marginals de la vila, la delinqüència, la pobresa, etc. Tampoc trobaràs gran cosa sobre el seu port comercial o les seves zones industrials. Sí que veuràs com viu de bé la gent que té diners per fer-ho. Però també veuràs una vila d'una mediterraneïtat impressionant, que molts comparen sovint amb Barcelona sense haver-hi posat mai els peus. I per damunt de tot, veuràs uns paisatges litorals què, en bon francès: sont à couper le souffle! Uns paisatges que, a mesura que anava avançant el documental, em van fer reviure un munt de records que abans he compartir amb tu.

---

1. David Comas: LinkedIn | David Comas: En el año 2030 solo el 50% de lo que haremos será parecido a lo que hacemos ahora, Nexus Geographics, 02.12.2020
2. GE Smallworld: Home page | Wikipedia
3. Arribats aquí, crec que paga la pena explicar-te quatre coses sobre aquest "representant comercial". És fill d'emigrants espanyols i és un dels enginyers informàtics més impressionants que mai he conegut. Era tan bo, que la seva empresa va accedir a establir la seu de la seva filial de França a Toulon per no perdre'l car, per ell, canviar de domicili a Paris o a Marseille no estava a l'ordre del dia. Era tan bo, que va impressionar immediatament al meu cap de projecte, l'enginyer informàtic més bo que mai he conegut. El corrent va passar immediatament entre ambdós, i ambdós van resoldre ràpidament qualsevol problema de configuració del producte que hagués pogut dificultar el seu desplegament a la nostra empresa. I, després d'un test exhaustiu a l'empresa, vam acabar per adquirir-lo, malgrat tenir el suport comercial tan lluny.
   
4. Wikipedia: Calanques [en] [fr] [es] [ca]
5. Gaston Rebuffat: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] | Portrait de Guide #3 - Gaston Rébuffat, Compagnie des Guides de Chamonix
6. Escletxes de Papiol (Papiol, Barcelona), Roc Jumper, 05.05.2020 | Les Escletxes del Papiol, Rutas Mar y Mon, 01.12.2017

l'orlandada

@daveguasch

Avui fa tres anys que ens va deixar l'Orlando Barrial (1). A finals del mes de gener d'enguany, un altre gran amic, a qui els íntims coneixem amb el nom de Doc, però que va escollir com a nom artístic el de Joan Manuel Soriano -segons en Hands, en homenatge a un actor i director de doblatge (2)- em va fer arribar per correu el n°5 de la col·lecció Quaderns Mac, publicat per un grup d'amics de l'Orlando (3). Espero que no molestaré a ningú amb la inserció del vídeo de la presentació d'aquest número.

CerdanyolaVideos - Presentació de "L'Orlandada" (Quaderns Culturals MAC - Col·lecció Orlando Barrial), YouTube, 28.04.2022

Gemma Moncho (@gemmamoncho), a qui pots veure al vídeo de l'acte del 25.04.2022 on es va presentar l'Orlandada, em va invitar pel DM de Twitter, però el fet de viure a Suïssa i no tenir el cos per a viatges (t'estalviaré els detalls) no m'ho va permetre, i vaig haver d'excusar-me. En cas que vagis justet de temps, la pàgina Web que presenta el llançament de l'Orlandada resumeix de manera ràpida el seu contingut.

Per a nosaltres, l'Orlando va ser una de les figures més importants de la vida cívica i cultural de Cerdanyola a les acaballes del s. XX i començaments del s. XXI. Amb l'objectiu de preservar la seva memòria, editarem cada any un quadern dedicat a recuperar els seus treballs, o a estudiar i difondre algun aspecte de la cultura o patrimoni cultural de la ciutat que a l'Orlando li hagués agradat difondre.

El primer quadern es va presentar el mes d'abril del 2022 i consisteix en una recopilació dels articles d'opinió que l'Orlando havia publicat, dues dècades enrere, al rotatiu "El Cerdanyola".

La sèrie s'inicia -no és cap error- amb el número "5". Si coneixeu a l'Orlando, entendreu perfectament el motiu. Si no l'enteneu de de forma immediata, deixeu-ho córrer i passeu directament, si us interessa, a gaudir dels seus escrits en qualsevol dels formats que us oferim.

Al Quadern Mac, que pots baixar-te o llegir online (3), hi ha un article que, literalment, m'ha fet plorar. Es el d'Antoni Morral (4), alcalde de Cerdanyola entre el 2003 i el 2009: A l'amic Orlando, on explica les darreres paraules que li va adreçar a l'Orlando quan aquest ja estava a punt de marxar.

Les darreres paraules que vaig adreçar a l’Orlando a cau d’orella, poc abans d’emprendre el seu darrer viatge van ser “Orlando, no sé on vas, però aquest fil invisible de la nostra amistat mantinguem-lo viu i no el deixem anar”. Em va respondre amb una mirada càlida, afectiva, dolorosa i de comprensió. I en el darrer moment, quan me’n anava de l’habitació, em fa fer un gest d’adeu amb la mà que mai no oblidaré.

Hi ha un article encisador: El món per una finestra, on l'Orlando explica com va conèixer la Kinga, el gran amor de la seva vida.

I, ja per insòlit, esmentaré, finalment, el cas de la Kinga. Un dia, a Napster, vaig veure que algú amb el nick “Kinga_Montsolís” es baixava una cançó de Lluís Llach del meu arxiu. Vaig adreçar-me a ella en català (qui, sinó un català, es baixaria un tema d’en Llach?) i vam iniciar una conversa, i em va dir que era hongaresa i que estudiava català a la universitat.

També hi ha un article d'Orlando que m'ha fet riure de debò. Un article on explica el seu pas per la Policia Militar durant el seu Servei Militar: Sobre la pau (i altres histories de por). No m'ha fet riure pel que va escriure a l'article, sinó perquè m'ha recordat un dia que el vaig creuar a una de les cafeteries d'una de les més prestigioses universitats del Vallès. Estava de permís, anava pelat com una rata, portava l'uniforme i estava parlant molt seriosament amb algú que jo no coneixia de res: probablement un catedràtic d'alguna cosa, un polític ...

L'Orlando a la Policia Militar!!! Vam creuar la mirada i no vaig poder aguantar-me el riure, un riure que anava in crescendo a mesura que veia com l'Orlando no sabia com gestionar la situació: d'una banda intentava mantenir-se seriós amb el seu interlocutor, d'altra banda estava clar que jo li estava enganxant les ganes de riure. Vaig guanyar jo i vam acabar per riure tant que ens queien literalment les llàgrimes. El seu interlocutor es va eclipsar ràpidament i va desaparèixer de la cafeteria.

Ja per acabar, voldria afegir que m'ha impactat molt una de les fotografies que pots trobar a la rúbrica de L'àlbum Fotogràfic. A la pàgina dedicada a El Col·lectiu de Recerques Arqueològiques (CRAC) hi ha una fotografia on pots trobar dos personatges que també trobaràs a un post publicat el 12.12.2008: Passats tèrbols (7) a un dels blogs més delirants on mai he participat.

Moltíssimes gràcies a tots aquells que participeu al projecte de L'Orlandada i moltíssimes gràcies, Doc, per fer-me arribar aquest Quadern Mac. M'ha permès recordar tantes coses sobre un altre dels millors amics que he tingut tanta sort d'haver conegut ...

---

1. Veure En Orlando ens ha deixat ..., En Orlando ens ha deixat (2/3), En Orlando ens ha deixat (3/3) i L'Orlando i el delta de l'Ebre, publicats respectivament els 18.08.2012, 19.02.2020, 25.02.2020 i 27.03.2020
2. Veure Friends Forever, publicat en aquest blog el 22.01.2022
3. Veure L'Orlandada, Quadern Cultural Orlando Barrial, núm. 5
4. Wikipedia: Antoni Morral [en] [fr] [es] [ca]

acción poética

Source: Acción Poética

@daveguasch

El moviment Acció Poètica (1) és un fenomen literari i artístic que va començar a Monterrey, Nuevo León, Mèxic el 1996. El seu fundador va ser el poeta mexicà Armando Alanis Pulido, i consisteix a retolar els murs de les ciutats amb fragments de poesia.

Als enllaços que pots trobar a continuació pots trobar un munt d'altres exemples.

---

• Acció Poètica: Home page | Wikipedia | Twitter | Instagram
• Juan Armando Corbin: Las 25 mejores frases de Acción Poética, Psicología y Mente

citroën dyane 6

Anuncio Citroen dyane 6 Calidad mejorada.YouTube, 06.06.2009

@daveguasch

Al comentari que vaig deixar el passat 02.02.2023 8:23 PM a un post publicat en aquest blog (1), explicava que:

Dos anys més tard, em vaig matricular a l'assignatura d'Història de Catalunya amb l'Albert Balcells (2) i, no podent anar a les seves classes perquè treballava a la fàbrica de Danone a Parets del Vallès, vaig demanar-li els apunts a un company gallec que vivia a Rubí.

Me'ls va passar a canvi d'un vell Citroën Dyane 6 que em volia traure de sobre i, gràcies als seus apunts, a l'examen final em vaig poder traure una Matrícula d'Honor.

Mesos més tard, vaig assabentar-me que el company de Rubí va canviar aquell Citroën per uns Levy's, però això ja és una altra història.

Uns dies més tard, vaig trobar per casualitat a Twitter un vell anunci d'aquell carro: és el tweet amb què he obert el post d'avui. Deixant de banda el tema de la sogra, descriu perfectament algunes de les seves prestacions més remarcables.

El cas és que jo ja tenia des de feia temps un carro que m'agradava moltíssim: Un Renault 12 TS Break que pots veure, ja en un estat lamentable, a una imatge del 1987 (3). Malgrat tenir uns amortidors de fàbrica que devia haver canviat si hagués tingut prou diners per fer-ho, el motor tenia molta ràbia i podia fer passar el carro per tot arreu a les sortides de treball de camp. A més, quan plegava els seients, l'espai era suficient per carregar tot el material de Monstruación (4), la banda on tocava en Hands: guitarres, bateria, amplis ...

Source: Imatge escanejada a partir d'un vell K7 per en Doc el 03.02.2023

Per l'Europa d'aquella època, era un carro relativament gran. La prova és que un dia vaig agafar a una noia que estava fent autoestop al pàrquing de Lletres i, quan va pujar, després de ficar-se el cinturó em va dir que en aquell cotxe se sentia mare, i que només li faltaven els nens als seients del darrere. Recordo que la vaig mirar amb una expressió d'horror i va canviar ràpidament de tema de conversa.

El gran problema que tenia aquell carro era que el seu motor era una veritable aspiradora de gasolina i jo tenia un pressupost molt ajustat, com si diguéssim.

Després d'haver obtingut el permís de conduir i rodar amb ell durant uns mesos, la meva mare es va comprar un cotxe nou i em va passar el vell Dyane 6 que li havia donat una companya de la feina. Conduir aquell enginy era tota una experiència. No tenia gairebé res d'electrònica, i el motor era tan senzill que fins i tot jo podia canviar-li les peces i ocupar-me del seu manteniment sense haver de passar pel taller. El vaig portar per fer algunes sortides pel Montseny i la Conreria. I quan tornava a casa, podia desmuntar-li els seients i passar-li la mànega per netejar el fang. El més al·lucinant era que el seu consum en gasolina era super baix.

Una de les pitjors idees que em van passar pel cap va ser la de comprar-li una autoràdio al Mercat dels Encants. Ho dic perquè, quan arribava a 80 km/h, la seva aerodinàmica (just per donar-li un nom), el motor i la llauna de la carrosseria, feien un soroll tan fort que havia d'apagar l'aparell si no em volia tornar boig.

Ara bé, si corries per sota dels 80 km/h fins i tot era possible tenir una conversa. Això em fa recordar una altra anècdota amb una altra noia a qui vaig agafar fent autoestop al pàrquing de Lletres (en tinc la tira, d'aquestes anècdotes!). Quan va pujar al Dyane 6 va fer un gran somriure de satisfacció mentre se'l mirava de dalt a baix. Tot d'un cop em va dir que li recordava les fotos que havia vist del Citroën 2CV que els seus pares tenien quan es van casar.

Seguint amb aquell gran somriure, em va dir: Saps que la meva mare em va explicar que a mi em van fer en aquell cotxe? La imatge dels seus pares fent l'amor a un Citroën 2CV em va passar com un llamp pel cervell, i no se'm va ocórrer dir res d'altre sinó que: Espero que estiguessin a un lloc on no hi havia ningú. Altrament, de la manera com belluguen aquests Citroën, devia haver sigut un espectacle digne de llogar-hi cadires.

Probablement, el relat que li havia explicat la seva mare tenia una alta càrrega de romanticisme que es va ensorrar per sempre amb el que jo acabava de dir. Segurament, va visualitzar la situació com mai abans l'havia imaginat. En tot cas, se li va tallar el somriure de cop i vam arribar a Fabra i Puig al bell mig d'un silenci que podria haver sigut sepulcral si hagués conduït un cotxe menys sorollós.

Films Cultes - Le corniaud - Gérard Oury (1965) | L'accident de voiture en 2CV, YouTube, 11.09.2018

En resum, que m'ho vaig passar bé amb aquell carro, però malgrat el seu baix consum de gasolina i el baix cost del seu manteniment, amb els dos carros havia de pagar dues assegurances i dos permisos de circulació. Altrament, aquell carro no em va acabar de fer el pes i, un xic a la imatge del film Le Corniaud, no em sentia massa segur quan el conduïa, com si diguéssim. Així que, quan vaig tenir l'oportunitat de bescanviar-lo per uns apunts que em podien salvar un curs, ho vaig fer sense dubtar-ho un minut.

Malgrat tot, recordo aquell Dyane 6 amb molt de carinyo.

---

1. Veure Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/2), publicat en aquest blog el 02.02.2023
2. Wikipedia: Albert Balcells [en] [fr] [es] [ca]
3. Veure Passats tèrbols (4), publicat a El Geògraf Solitari el 06.11.2008
4. Last FM: Monstruación - Biografía

back to the 80's

80s (sound on) pic.twitter.com/B2psKGkCME

— Lost in History (@LIHpics) September 6, 2022

@daveguasch

Fa uns dies vaig descobrir a Twitter el compte Lost in History. I, entre els posts publicats en aquest compte, el de 80s (sound on), que passa en revista alguns (solament alguns!) dels aparells que feien part del quotidià tecnològic domèstic dels anys 80 i que avui dormen acumulats a les descàrregues d'escombraries.

Alguns d'aquells aparells van desaparèixer, però la gran majoria van evolucionar i es troben avui al nostre mòbil amb una economia d'espai i de cost que actualment ens pot semblar irrellevant: però com una imatge val més que mil paraules, aquesta publicada per geckoandfly (1) el passat mes de desembre ens pot donar una idea del que vull dir.

50 Things Your Smartphone Replaced [ Or Will Replace In The Future ], geckoandfly, 17.12.2022

De totes maneres, si hi penses, recordaràs que aquesta imatge no és completa: tampoc ho és la llista de 50 aparells que pots trobar a l'article de geckoandfly (1). Manquen els armaris amb rodes de les cadenes Hi-Fi i els seus altaveus monstruosos, que et permetien compartir la teva música amb els veïns (i viceversa). Els àlbums on guardàvem unes fotos que anaven perdent contrast amb els anys (en particular les fotos de color). Les estanteries doblegades sota el pes d'aquells àlbums i molts llibres: alguns d'ells, en algunes cases gairebé tots, oferts per Caixes i Bancs cada any per Sant Jordi. També les putes enciclopèdies i els col·leccionables dels suplements dels diaris en diumenge. Sense oblidar les guies telefòniques!

També els armaris on guardàvem les k7's de música i vídeo, així com altres armaris i calaixos on guardàvem els vinils, els CD: més tard també els acompanyarien els DVD i els videojocs.

Els armaris on guardàvem els arxivadors (o les capses de sabates) amb el correu que consideràvem necessari o interessant de guardar. També altres arxivadors on endreçàvem aquelles fotocòpies que, amb el temps, es transformaven en paper blanc després que la tinta s'hagués evaporat. Aquells blocs, on teníem apuntades mil coses i, entre ells, aquell on apuntàvem les adreces i els números de telèfon. Aquelles agendes on apuntàvem un munt de coses que mai no recordàvem de mirar i que conservàvem durant uns anys per recordar quan havia passat algun esdeveniment que volíem recordar.

Els calaixos on endreçàvem les càmeres de fotografia: en alguns casos els seus objectius, els filtres, el flash i els rotllos de film. Potser també una càmera de Super 8mm comprada als basars del carrer de la Reina Cristina. El telèfon de roda al passadís o a la cuina i el seu supletori al dormitori. Cables per tot arreu. El calendari de la cuina, ofert per la Caixa o el forner del barri. Els despertadors i els rellotges de cuina, les calculadores. Les piles de vells diaris ...

Tret dels aparells que van acabar al container del reciclatge, i no tots (jo, per exemple, guardo amb molt d'afecte un Walkman Sony que la meva mare va utilitzar i després em va regalar), estic segur que, aquells que ja tenim una edat, encara guardem als armaris de casa (o de la cava) un munt de coses. Les fotografies on surt un munt de gent que ens estimem i gent de la qual no recordem ni el nom. Les putes enciclopèdies plenes d'informació obsoleta, amb països, paisatges i gent que ja no existeixen. Els col·leccionables que vam fer enquadernar amb molta estima amb la intenció que un dia els llegissin els nostres fills o els nostres nets (no ho han fet mai!). Llibres que ens van agradar moltíssim, però que sabem que mai no tornarem a llegir. Vinils que ens van costar una fortuna quan no teníem un kopek a la butxaca, i que guardem encara que no tinguem ja cap plat on escoltar-los. K7s i CDs que en molts casos contenen els mateixos temes que ja teníem als vells vinils. Temes que hem tornat a comprar o a transcriure ara en els fitxers MP3 que ara escoltem als nostres mòbils ...

Tot un munt de coses que deixarem en herència als nostres fills perquè facin amb elles allò que nosaltres no ens hem atrevit mai a fer: vendre el que es pugui als col·leccionistes o engegar-ho tot directament als containers de reciclatge.

The Vintage Tribute - Waiting For A Star To Fall: A Tribute to 80's Entertainment, YouTube, 29.11.2019

---

1. 50 Things Your Smartphone Replaced [ Or Will Replace In The Future ], geckoandfly, 17.12.2022

què en penso de la intel·ligència artificial? (2/3)

@daveguasch

Fa uns dies vaig publicar el primer dels posts que tenen per objectiu donar la meva opinió sobre què en penso avui de l'enrenou que ha generat el tema de ChatGPT i la intel·ligència artificial (he subratllat avui, perquè tot evoluciona molt ràpidament i potser demà tindré una opinió diferent car: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis). Un enrenou creat principalment per aquelles persones a qui ja els costa esbrinar com funcionen els programes que corren als seus ordinadors o als seus mòbils. I entre aquestes persones, les que s'han escandalitzat avui amb ChatGPT, com ahir ho va fer amb Wikipedia o abans-d'ahir amb l'ús de les calculadores científiques (1).

La imatge que obre el post d'avui ens mostra dues coses. En primer lloc, com amb una pregunta extremadament senzilla, ChatGPT és capaç de trobar una resposta ràpida i elegant a un dels grans enigmes que la justícia espanyola ha estat incapaç de resoldre durant molts anys.

També pots veure que la resposta té una sintaxi que dificulta la identificació de la font on l'algoritme ha trobat aquesta informació. Pot ser que ChatGPT no passa les seves respostes per un corrector gramatical abans de lliurar-les. O potser es tracta d'una barrera de protecció que impediria, per exemple, que algú arribés a la conclusió que l'algoritme de ChatGPT ha trobat la millor resposta a OK Diario. Naturalment, només són suposicions que no tenen cap mena de fonament.

Seguint amb la imatge que obre el post d'avui, veuràs que la solució a l'enigma respon a l'afirmació d'un senyor que no té una opinió positiva de ChatGPT, almenys pel que fa a la seva aptitud per respondre a preguntes relacionades amb la jurisprudència.

Se'm fa estrany perquè, un article de ZDNet publicat el 29.01.2023 (2), explicava que un professor de la Wharton School of Business (University of Pennsylvania) va sotmetre ChatGPT a un examen de MBA: i, davant la sorpresa del professor, ChatGPT va traure una nota entre B i B-. Uns professors de la Minnesota University Law School també van sotmetre a ChatGPT quatre exàmens finals de la Facultat de dret. Després de barrejar-los en el procés de correcció amb els exàmens dels estudiants humans, ChatGPT va aprovar els exàmens amb una nota mitjana de C+. Tot i que aquesta nota està a la part baixa de les que normalment treuen els estudiants, no va deixar d'impressionar als professors.

En fase amb el que t'explicava al primer post de la sèrie sobre el que hom hauria d'esperar del professorat (1), la reacció dels professors de la Minnesota University Law School va ser la següent: Esperem que aquests models lingüístics siguin eines importants per als advocats en exercici en el futur; també esperem que siguin molt útils per als estudiants que les utilitzin (lícitament o il·lícitament) als exàmens de la facultat de dret.

Lol next level:

ChatGPT + 3D printer = handwritten homework

pic.twitter.com/0d3AV3UZYa

— Pete (@nonmayorpete) February 3, 2023

Un altre cas interessant va ser el d'aquest tweet publicat el passat 29.01.2023. És interessant pel seu contingut, però també perquè va tenir ressò a un diari que presumeix de tenir una rúbrica de ciència (3).
La tia Emma em va passar l'article que parlava d'aquest tweet el dia 30 de gener. Com jo tenia metges, no vaig poder connectar-me a ChapGPT fins l'endemà. A continuació pots veure el resultat que em va donar.

PinkPantherClips - Does your dog bite? / Do you have a 'reum'?, YouTube, 27.10.2011 Spanish: La Pantera Rosa ataca de nuevo, de Blake Edwards 1976, YouTube, 19.07.2021

És interessant constatar que, amb la noble finalitat d'identificar les febleses de ChatGPT, alguns dels "investigadors" que exerceixen el seu saber a Twitter segueixen els ensenyaments del Mètode Clouseau. Un mètode que un senyor a un bar va definir així: Dirigir-se de manera arrogant a un interlocutor desconegut, amb una pregunta ambigua i en un idioma aproximatiu (o que demana de l'interlocutor un esforç de comprensió, perquè no és el seu). I, davant d'una resposta en fase amb qualitat de la pregunta, menysprear la capacitat intel·lectual de l'interlocutor.

Personalment, jo aconsellaria no seguir amb el Mètode Clouseau car, podria ser que un futur SkyNet (una xarxa neuronal artificial basada en la xarxa) enviés un dia, en un viatge al passat, un cyborg T-800 Terminator per passar comptes amb aquells que van insultar la seva intel·ligència quan era jove.

Ara seriosament, mentre juristes i professors universitaris descobreixen el potencial de la intel·ligència artificial i ens donen la seva opinió sobre el futur d'aquesta eina, altres investigadors saben des de fa temps que les eines d'intel·ligència artificial, com ChatGPT i altres, poden ser utilitzades per a la creació o la defensa de ciberatacs sense teclejar una sola línia de codi (3).

La intel·ligència artificial també fa temps que s'està obrint camí en el terreny de la medecina. Els investigadors de Deepmind, la filial de Google especialitzada en intel·ligència artificial, estan desenvolupant un model que ja està donant diagnòstics precisos en aproximadament el 85% dels casos (4). Però els enginyers de Google no són els únics que hi treballen. Al vídeo que pots veure a continuació tens un exemple. Recorda que si tens problemes amb l'anglès, YouTube t'ofereix la possibilitat de veure els subtítols en altres llengües.

TEDxTalks - Navid Toosi Saidy. Artificial intelligence in healthcare: opportunities and challenges, YouTube, 18.11.2021

No estem davant les portes d'un món com el que va imaginar H.G. Wells (5) a The Shape of Things to Come (6). Un món unificat per xarxes d'informació, amb seu a Barcelona, difonent un missatge d'esperança i altruisme humanista arreu del món. Un missatge vehiculat per una consciència d'abast mundial que tindria com a objectiu reunir les restes d'un planeta esquinçat pels sistemes econòmics i religiosos de ment estreta del passat (7). Tampoc estem davant de res que tingui a veure amb el planeta Terminus, on Isaac Asimov, va exiliar a Hari Seldon i els seguidors de la Fundació amb l'objectiu de conservar el coneixement científic en una Encyclopedia Galactica (8) que, després dels imminents segles de caos que es preveien, escurçaria el temps de la barbàrie, no deixant als homes repartir des d'un estat zero del coneixement.

Ramones - The Shape Of Things To Come (Subtitulado en Español), YouTube, 03.10.2017

Podríem pensar que no estem gaire lluny d'aquells mons, car Internet emmagatzema actualment bona part del coneixement acumulat per la humanitat. Però, com vam veure al primer post de la sèrie (1), acumular tot el material que entra a un examen no és una garantia per aprovar-lo amb bona nota. De manera anàloga al que feia el meu company pèl-roig (segueixo sense recordar el seu nom), cal saber com utilitzar aquest material per trobar les respostes a les nostres preguntes.

ChatGPT, menys innovador del que hom ens vol fer creure, ens pot aprendre tècniques per a tallar el sílex. Però, abans de començar, val més saber identificar on es troben les bones pedres i no perdre el temps tallant aquelles que no ho són. O, dit d'una altra manera, identificant i processant la informació útil i deixant de banda allò que no és més que morralla (9).

Just per acabar amb aquest llarg post, donat que durant el procés d'aprenentatge la base de coneixements de ChatGPT no podrà ser altre que Internet i els seus continguts i, entre aquests, més que probablement, les pàgines més visitades, crec que hom pot esperar que la qualitat de les respostes a les nostres preguntes estarà molt lligada a la intel·ligència o a l'estupidesa de la massa que consulta aquelles pàgines (11).

No podem doncs descartar que, durant els seus primers passos d'aprenentatge, puguem trobar en les respostes extractes de continguts infumables, però amb un gran èxit de públic.

També m'agradaria recordar que no seria raonable esperar respostes d'un molt alt nivell per a preguntes que no el tenen. Decididament, el Mètode Clouseau no és el més adequat per interrogar a les eines d'intel·ligència artificial.

---

1. Veure Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3), publicat en aquest blog el 02.02.2023
2. Sabrina Ortiz: ChatGPT is changing everything. But it still has its limits, ZDNet, 29.01.2023
3. Marc Mestres: El simple acertijo que ChatGPT todavía no puede resolver: "Te he pillado", La Vanguardia, 30.01.2023
4. Sharon Ben-Moshe, Gil Gekker, Golan Cohen: OpwnAI: AI That Can Save the Day or HACK it Away, Check Point Research, 19.12.2022
5. Yannick Chavanne: Des chercheurs créent un outil de type ChatGPT spécialisé en médecine, ICT Journal, 12.01.2023
6. Wikipedia: H.G. Wells [en] [fr] [es] [ca]
7. Wikipedia: The Shape of Things to Come [en] [fr] [es] [ca]
8. John Folk-Williams: The Shape of Things to Come by H.G. Wells, SciFi Mind, 16.01.2021
9. Wikipedia: Encyclopedia Galactica [en] [fr] [es] [ca]
10. Remy Vande Wiele: «C’était une torture» : OpenAI a payé des travailleurs kényans 2$ de l’heure pour corriger les outrances de ChatGPT, Business AM, 12.01.2023
11. Mushtaq Bilal, PhD: Here's how to use ChatGPT intelligently (and ethically) for academic purposes, Twitter, 03.02.2023