Sunday, July 30, 2023

the kessler syndrome

Bonne Pioche - Alerte en orbite : la menace des débris spatiaux (Extrait), YouTube, 03.05.2023


Fa uns dies, vaig trobar el temps per poder veure un reportatge de la sèrie Science Grand Format (1), emesa per France 5, que tenia enregistrat a la TV Box des del mes de maig. Un reportatge de la productora Bonne pioche, realitzat enguany per Liza Fanjeaux: Alerte en orbite : la menace des débris spatiaux (2).

Si estàs a França, pots crear un compte i veure'l a les pàgines de France Télévisions fins a l'1 de setembre. Si no estàs en territori francès, pots donar un cop d'ull a l'extracte amb què he obert el post d'avui o mirar el reportatge de l'ESA (3) que pots trobar a continuació. Recorda que si no comprens bé el francès pots activar la traducció automàtica en subtítols de YouTube en la llengua de la teva elecció (3).

The Space Zone - Space Debris (Il Est Temps d'Agir: Les Débris Spatiaux), YouTube, 19.12.2022

La idea que vehiculen ambdós reportatges és que el nostre planeta està envoltat de milers d'enginys espacials -dels que més de la meitat estan ja fora de servei-, de restes dels coets que els van posar en òrbita i d'una infinitat de petites deixalles d'uns i altres que orbiten a gran velocitat.

Ambdós reportatges ens parlen de les maniobres cada cop més freqüents que els satèl·lits han de fer per tal d'evitar les col·lisions amb tota aquesta ferralla. Potser val la pena recordar que l'any 2022 va superar el rècord de llançament d'enginys a l'espai, amb més de 2000 nous enginys que es troben orbitant el nostre planeta. Hom estima en més de 17000 nous enginys, el dels que es posaran en òrbita fins al 2030, d'aquí a 7 anys.

DW Planet A - How to clean up our space waste, YouTube, 19.05.2023

Com pots veure al reportatge de Deutsche Welle (DW), la maniobra d'un satèl·lit per evitar una col·lisió pot costar milers de dollars, incloent-hi la desactivació temporal dels serveis del satèl·lit mentre dura la maniobra. Unes maniobres que, com ja he mencionat abans, són cada cop més freqüents.

Unes maniobres necessàries perquè, més enllà del que representen per la salvaguarda del cost de la inversió en un satèl·lit, eviten que una col·lisió de l'enginy amb altres fragments de deixalles espacials viatjant a enormes velocitats, acabi provocant un núvol de nous residus que s'afegiran als que ja orbiten a gran velocitat, augmentant exponencialment el perill de noves col·lisions i el del nombre de maniobres per evitar-los.

Aquest és l'escenari dantesc de reacció en cadena que ja va preveure en 1978 un científic de la NASA: Donald J. Kessler, qui va descriure el que coneixem com la síndrome de Kessler (5).

Dissenyar els nous enginys perquè tinguin la capacitat de tornar de manera autònoma a la Terra, incinerant-se en el moment de travessar la seva atmosfera, seria una part de la solució: malgrat que no és fàcil establir una norma que obligui corporacions públiques i privades de diferents països, és urgent fer-ho.

Retirar els vells enginys més voluminosos, abandonats o fora de servei, i transportar-los fins a una òrbita baixa amb l'objectiu que s'acabin incinerant a l'atmosfera de la Terra, seria el segon pas per evitar que es transformin en milers de noves deixalles perilloses. No és gens fàcil i hom pot ser escèptic amb diverses solucions proposades avui dia. Però una primera missió de l'ESA està programada pel 2026 i és una petita start-up suïssa que es troba a la perifèria industrial de Lausanne: ClearSpace (6), qui ha rebut el mandat de la fabricació d'un primer enginy que hauria de testejar la possibilitat de fer-ho.

ClearSpace - A Mission To Make Space Sustainable - EPFL Open Days, YouTube, 22.05.2023

El passat mes d'abril, durant les jornades de portes obertes de l'Escola Politècnica Federal de Lausanne (EPFL) (7), Luc Piguet, un dels fundadors de ClearSpace, una start-up creada per un spin-off d'un grup de treball de l'EPFL, va presentar els futurs projectes de la companyia, després de la presentació, es va obrir a un debat amb el públic.

Si hom diu de la gent molt intel·ligent que ho demostra quan explica conceptes molt complexos de manera que tothom els pugui comprendre, crec que puc afirmar que Luc Piguet és un home molt intel·ligent. I ho demostra en aquest darrer vídeo, quan no defuig cap qüestió del públic, fins i tot la que li posa un nen, a qui tracta amb el més gran dels respectes.

Per la qüestió del milió de dollars del debat públic: hi ha una solució per la neteja de les deixalles més perilloses, les de dimensions més petita talla? La seva resposta no pot ser més clara. Seria massa car buscar, un a un, aquests objectes, separats per distàncies quilomètriques, agrupar-los i dipositar-los a una òrbita baixa perquè s'incinerin en travessar l'atmosfera de la Terra. Si fa no fa, el mateix problema que tenim al planeta amb els microplàstics.  


  1. France 5 - Science Grand Format: Home page
  2. Liza Fanjeaux: Alerte en orbite : la menace des débris spatiaux, Produit par Bonne Pioche Télévision, 2023 [Bonne Pioche Télévision] [France Télévisions]
  3. ESA - European Space Agency: Home page
  4. Segueix aquests passos per subtitular de manera automàtica l'àudio del vídeo a una llengua de la teva elecció :
        Punxa el botó Play ">" per a veure el vídeo.
        Punxa la icona de l'engranatge que es troba a baix a la dreta
        Selecciona l'opció "Subtítols"
        Selecciona una llengua entre les opcions
        Torna a punxar la icona de l'engranatge i selecciona l'opció "Traducció automàtica"
        Selecciona la llengua dels subtítols de la teva elecció
      No oblidis de verificar que la icona que es troba a l'esquerra de la de l'engranatge "Subtítols" està activada
  5. Wikipedia: Kessler syndrome [en] [fr] [es] [ca]
  6. ClearSpace: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  7. EPFL - Portes ouvertes de l'EPFL, 29 et 30 d'avril 2023, Campus Lausanne: Les conférences en replay

Thursday, July 27, 2023

zoo posse

LaResistencia - Entrevista a Zoo (09.04.2019), YouTube, 10.04.20129/td>


Fa una setmana publicava un post sobre una banda valenciana que m'agradava molt i que ha fet el que espero només serà un parèntesi en la seva trajectòria: Aspencat (1).

Avui m'agradaria compartir amb tu un post dedicat a una remarcable banda de Gandia: Zoo Posse (2) que, després de deu anys petant-la arreu per on han passat, també han decidit fer un descans (3). I m'agradaria començar per una de les entrevistes més divertides que mai he vist a la televisió, al programa de David Broncano: La Resistència. Una entrevista on en Toni Sánchez (a.k.a. "Panxo)" i l'Arnau Giménez van arribar a descol·locar en diverses ocasions a Broncano.

Una entrevista que et recomano veure, més que res perquè, venint d'on ve la banda, i estant sotmesos sempre a les mateixes qüestions: què en pensen de l'independentisme a Catalunya, quina és la seva posició en la polèmica del català-valencià, etc., sempre els havia vist abans a la defensiva davant de l'entrevistador, i amb respostes molt preparades en el sentit de dir-ho tot sense dir res que els pugui complicar la vida. Escapant a aquest tipus d'interrogatoris, també em va agradar molt una entrevista d'1h40 que va fer-li a Barcelona en  Ricardo Moya a Toni Sánchez "Panxo" a El Sentido de la Birra (4).

M'agraden un munt de temes de la banda, entre ells: El Cap per avall, que fa referència al retrat de Felip V penjat del revés al museu d'Almodí, a Xàtiva, recordatori de l'ordre del monarca per incendiar Xàtiva el 1707 (5), durant aquella Guerra de Successió que es va acabar monopolitzant per Catalunya, com si res d'altre no hagués passat abans ni enlloc (6).

ZOO - El cap per avall. Videoclip Oficial, YouTube, 28.02.2017

Si ja has vist l'entrevista de Broncano amb què he obert el post d'avui, també hauràs vist que l'ambient dels concerts de Zoo és una veritable passada. Per exemple el darrer del Palau St. Jordi, a Barcelona:

Zoo Posse - Carrer de l'amargura (Live Palau St. Jordi), YouTube, 04.05.2023

Però també al concert del Wizink Center (7), a Madrid, del 3 de desembre del 2022, set dies abans de tornar a actuar al Palau St. Jordi, amb un local omplert de gom a gom.

Zoo Posse - Resum del Wizink Center (Madrid - 3/12/22), YouTube, 08.12.2022

Toni Sánchez (a.k.a. "Panxo)", la veu del grup, va nàixer a Oriola (8), al Baix Segura, d'on és originària la seva família. És germà de Pablo Sánchez, líder de La Raíz (9), amb qui parla en un castellà molt proper al que es parla a la Regió de Múrcia (10).

Arribats aquí, segurament val la pena recordar que Oriola és també la ciutat on va néixer el poeta Miguel Hernández (11), a qui a la versió en català de la Wikipedia li han afegit el segon cognom al títol de l'entrada: Gilabert.

Oriola es troba doncs dins del territori del País Valencià on hi ha predomini lingüístic del castellà (12). Una comarca que els valencianoparlants coneixen com el Baix Segura i els castellanoparlants com a la Vega Baja (del Segura). Una ciutat on, segons el cens del 2011, el 35,1% de la població era de nacionalitat estrangera, de la que el 72,6 % és d'origen europeu.

Poc després de nàixer, els pares de Toni Sánchez (a.k.a. "Panxo)" es van desplaçar a Gandia. Si a l'entrevista amb Ricardo Moya a El Sentido de la Birra (cf. 3) en Panxo descriu el relat de la seva vida, a una entrevista que Amàlia Garrigós va fer-li al diari La Veu del País Valencià l'abril del 2022, responia així a la pregunta de com va entrar en contacte amb el valencià (13):
Vam vindre a viure a Gandia poc després de nàixer. Ja amb 9 anys, els meus pares van decidir que jo estudiara en la línia en valencià, que acabava d'instaurar-se a les escoles del país. Després, en l’etapa de la universitat, faig amistat amb molta gent valencianoparlant i vinculada a l'escena musical... Sí que tinc la sensació que el sud és una mica desconegut per a la gent del centre i el nord del país i que, culturalment, hi ha molta feina a fer per a la tan esmentada «vertebració».
Crec que tots hem conegut gent deixant anar discursos depriments (hi ha una altra paraula més adient, però he decidit no utilitzar-la) pel fet d'haver anat a un local on el personal no parlava la seva llengua: molts d'ells, amb una idea que limita la seva llengua i la seva cultura a les quatre províncies de la Divisió territorial d'Espanya del 1833.

Gent que, sovint, afirma amb to despectiu que Espanya comença al sud de l'Ebre: excloent així del país aquells catalans que viuen al sud d'aquest riu. Gent que parla de crear un estat i de delimitar fronteres que el separarien de tots aquells amb qui comparteixen llengua i cultura, més enllà dels límits de la Catalunya de les quatre províncies del 1833. Antics descendents d'aquells que van ocupar terres i cases habitades per gent que practicava religions diferents de la seva i que van acabar morts o expulsats de la seva terra. Gent que treu pit pel fet que la seva llengua hagi resistit un armament repressiu que ha durat segles, però que defensa la idea d'obligar a parlar-la per la força a aquells que encara no ho fan.

Zoo Posse - Corbelles (Live Palau St. Jordi), YouTube, 04.05.2023

I després, hi ha un noi de família d'origen castellanoparlant que, malgrat cantar temes com Corbelles (molts dels que abans parlava hauran de buscar al diccionari el significat de corbella), amb una lletra brutal carregada de referències llibertàries (14), dona suport a les candidatures del valencianisme d'esquerres (15) i que, junt amb la seva banda, ha creat el projecte: Zoo Il·lustrat (16), un projecte infantil i intergeneracional creat per la banda i l'educador social i pedagog Ricard Tàpera, que pretén aproximar els valors i les cançons de la banda  (o, si ho prefereixes, també la llengua i les tradicions) a la canalla, a les famílies, les biblioteques i les escoles. Un projecte del qual la seva darrera posada en pràctica va tenir lloc a un d'aquells territoris exclosos pels amics de la Catalunya de les quatre províncies: el Matarranya (17), a la Franja de Ponent (18).
En concret, la proposta del Zoo Il·lustrat inclou un taller de dibuix, un taller de rap impartit per Panxo, la veu principal dels Zoo, així com la presentació dels llibres que integren el projecte. Dissabte també es farà un mural col·lectiu a les escoles, i per Pena-roja està confirmada la presència de Panxo, de Ricard Tàpera, educador social, pedagog i una de les ànimes d’este projecte, així com de Carles Ubeefe i Helga Ambak, que són els il·lustradors dels llibres ‘Robot’ i ‘Carrer de l’Amargura’, respectivament.
Just per acomiadar el post d'avui, m'agradaria compartir amb tu una entrevista que Arnau Segura va fer a Toni Sánchez (a.k.a. "Panxo)" a Panenka el març del 2019. Una entrevista sobre la seva passió pel futbol que et recomano llegir i on les seves respostes em representen totalment (19).

RTVE Catalunya: Zoo - Efecte Collins, YouTube, 19.02.2022


  1. Veure Aspencat - Som moviment, publicat en aquets blog el 13.07.2023
  2. Zoo Posse: Home page, Wikipedia [en] [fr] [es] [ca], Twitter, , YouTube, Spotify, Instagram
  3. Victor Rodrigo: Zoo es pren un descans indefinit: «Necessitem parar, no volem posar dates», El Nacional, 22.06.2023
  4. Panxo: Zoo - ESDLB con Ricardo Moya #188, YouTube, 23.07.2021
  5. Toni Cuquerella: Felipe V de Borbón: el rey de la infamia de Xàtiva, eldiario.es, 04.06.2014
  6. Veure El gran hivern de 1709, publicat en aquest blog el 16.04.2023
  7. Wikipedia: Palacio de Deportes de la Comunidad de Madrid
  8. Wikipedia: Oriola [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: La Raíz [en] [fr] [es] [ca]
  10. No te metas en política: Panxo, el Heisenberg de Zoo, YouTube, 21.05.2018
  11. Wikipedia: Miguel Hernández [en] [fr] [es] [ca]
  12. Veure Venim del nord, tornem del sud (11), publicat en aquest blog el 10.12.2020
  13. Amàlia Garrigós: El mico del grup ZOO conquereix tot l’Estat i escala els cims més alts, La Veu del País Valencià, 24.04.2022
  14. Zoo Posse: Corbelles, letras.com
  15. Sandra Albert: Del WiZink a las listas electorales: Panxo, vocalista de ZOO, se suma a la candidatura de Més Gandia, Valencia Plaza, 22.03.2023
  16. Zoo Il·lustrat: Home page || Zoo Il·lustrat - Proyecto pedagógico, literario y artístico, PDA Bullying ||
  17. Wikipedia: Matarranya [en] [fr] [es] [ca]
  18. FranjaRock, Zoo Il·lustrat i EbreFolk: copa, lliga i champions a Pena-roja en tres dies d’infart, MatarranyaMedia, 22.06.2023
  19. Arnau Segura: Panxo: “El fútbol son las emociones más intensas de la infancia”. El cantante de Zoo, abonado del Levante, reivindica la necesidad de vivir la vida con la misma pureza con la que, de niños, nos aferrábamos al juego que es el fútbol, Panenka, 14.03.2019

Tuesday, July 25, 2023

arrival - memories and visions

Sony Pictures España - La llegada (Arrival) - Tráiler oficial en español, YouTube, 16.08.2016


Fa temps que segueixo a Natalia Vartán (1) a Twitter. A principis del mes de juliol d'enguany va publicar un fil on comentava algunes reflexions sobre un film que havia vist: Arrival (La llegada) (2), una adaptació d'una novel·la de Ted Chiang: Story of Your Life (3). Unes reflexions que gairebé 800 persones van desenvolupar amb els seus comentaris, que van agradar a més de 14.000 i molts més de 6.000 van repiular.


Sobre el film, deixa'm dir-te que em va cridar molt l'atenció la relativament baixa puntuació que li havia donat el públic a IMDb (4) (7,9/10). No estava molt lluny de la puntuació del públic a Rotten Tomatoes (4), però ambdues eren inferiors a la puntuació de la crítica (94% crítica i 82% audiència). I ho vaig trobar molt interessant car, els crítics nord-americans no acostumen a ser gens tendres amb els realitzadors estrangers: en aquest cas, el canadenc Denis Villeneuve (5). El fet que el film guanyés un Oscar i set nominacions als premis de l'acadèmia va acabar per retenir la meva atenció. I quan vaig veure que Netflix, en tot cas a Suïssa, el retiraria del seu catàleg el 31 de juliol, vaig dir-me que era el bon moment per veure el film abans de la seva desaparició.

Si estàs vitaminat contra la retòrica del llenguatge dels geeks et proposo veure aquest vídeo, on un geek xilè fa un bon resum d'alguns dels aspectes més remarcables d'aquest film: el resum, molt millor que les conclusions. Cas que siguis al·lèrgic al llenguatge geek, el millor és que li donis un cop d'ull al plot que les entrades de Wikipedia (2) fan del film.

ZomByte - Final Explicado La Llegada (Arrival - 2016), YouTube, 13.05.2020

Partint de la premissa que, o bé has vist el vídeo precedent, o bé has llegit el plot de Wikipedia, deixa'm dir-te que un dels aspectes més remarcables del film és el procés seguit per a descobrir els mecanismes de funcionament del llenguatge amb què comuniquen els alienígenes.

Durant el seu treball d'investigació, la Dra. Dra. Louise Banks evoca les hipòtesis del determinisme lingüístic (6): aquestes tenen per objectiu esbrinar fins a quin punt un determinat idioma, amb les seves estructures gramaticals i el seu lèxic, determina la visió del món que té la comunitat que el practica. Si com en algunes branques de l'antropologia, el determinisme lingüístic es pot convertir en pura dinamita en mans d'imbècils, en aquest cas s'adapta perfectament al desenvolupament del film.

Els alienígenes del film utilitzen dues formes diferents de llenguatge. Un llenguatge oral, amb un ordre lliure de paraules i molts nivells de clàusules, una dins de l'altra. I un llenguatge escrit, crucial en la història del film. A diferència del seu equivalent oral, el llenguatge escrit té una estructura tan complexa que un únic símbol semàntic no pot ser exclòs sense canviar el sentit sencer d'una oració.

El més remarcable d'aquest llenguatge és que s'escriu en cercles. I un cercle, per definició, no té principi ni final. Això vol dir que l'alienígena no segueix un ordre seqüencial de raonament i escriu tot el bloc de text simultàniament. Encara que no es mencioni de manera explícita al film, però si al llibre de Ted Chiang, l'escriptura circular s'explica a través de la comprensió pels alienígenes de les matemàtiques i del principi de Fermat del menor temps (7).

Aquest principi és conegut per Ian Donnelly, un físic teòric que treballa en equip amb la Dra. Banks. Ian li explica la seva interpretació a la Dra. Banks i aquesta descobreix que els alienígenes no escriuen un semagrama (8) a la vegada, sinó que dibuixen tots els ideogrames simultàniament.

La Dra. Banks s'adona així que, en comptes de descriure els esdeveniments d'una manera seqüencial, els alienígenes els expressen dins d'un marc temporal circular. Això es reflecteix en el seu llenguatge, i explica per què el principi de Fermat del menor temps els va venir naturalment.

A poc a poc -ràpidament al film-, la Dra. Banks comença a comprendre els secrets d'aquella escriptura i descobreix que, quan s'escriu en aquest llenguatge, els trens de pensament no tenen direcció i que les premisses i les conclusions són intercanviables.

Un dels símbols més forts d'aquest mecanisme del temps, on els records es confonen amb les visions, el tenim amb el nom de la filla de la doctora: Hannah, un palíndrom (9) on les lletres del seu nom es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa de l'ordre de la lectura.

El fet de conèixer el futur en el moment d'escriure, planteja a la Dra. Banks algunes preguntes: el coneixement del futur implicaria que no hi ha cap lliure albir? Conèixer el futur significa que aquest no es pot canviar?

Eric Heisserer (10), el guionista que va adaptar el llibre de Ted Chiang, va rebre una nominació a l'Oscar per la millor adaptació d'un guió.

Però en el llibre de Ted Chiang, gran part de la seva teoria es pot trobar en dos llibres de Jorge Luis Borges (11): La biblioteca de Babel (12) i El libro de Arena (13) (a qui Chiang es refereix com el Llibre del Temps). Aquests fonaments i el seu lligam en el film amb un altre llibre de Borges: El Aleph (14) estan descrits de manera magistral per un blogger argentí a un vídeo brutal que et recomano que no deixis de veure.

NeoCinema - Arrival y El Aleph de Borges | El lenguaje del tiempo, YouTube, 28.09.2020


  1. Natalia Vartán: Twitter || Quin és l'origen del liti? publicat en aquest blog el 05.08.2020
  2. Arrival: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Story of Your Life [en] [fr] [es] [ca]
  4. Arrival: IMDb, Rotten Tomatoes
  5. Wikipedia: Denis Villeneuve [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Linguistic relativity [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Fermat's Principle of Least Time [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Semagram [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Palíndrome [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Eric Heisserer [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Jorge Luis Borges [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: La biblioteca de Babel [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: El libro de Arena [en] [fr] [es] [ca]
  14. Wikipedia: El Aleph [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, July 20, 2023

aspencat - som moviment

Aspencat ft. Esne Beltza - "Som moviment" (Docuclip amb D. Cañamero, E. Quintana i E. Duran), YouTube, 28.03.2017


Corria l'any 2017 quan Aspencat (1), una banda valenciana que em segueix agradant moltíssim, es va acomiadar dels escenaris (2). Abans ho havien fet La Gossa Sorda (3), en 2016, i Obrint Pas (4), en 2014.

Avui, recordant aquella banda, m'agradaria compartir amb tu un tema brutal: Som moviment, que fa part de l'àlbum Tot és ara, publicat el 2015 (5). Un tema que em va enganxar des del primer moment per diversos motius.

El primer, el contingut de la seva lletra i el fet que aquesta s'interpreti en tres llengües diferents: valencià, castellà i basc.

Seguidament les entrevistes del docuclip. L'entrevista a Ester Quintana (6), qui va perdre un ull durant la vaga general de 14 de novembre de 2012, a causa de l'impacte d'una bala de goma disparada pels Mossos d'Esquadra en temps de Felip Puig.

L'entrevista a Enric Duran (a.k.a. Robin Banks), qui l'any 2008 va anunciar que havia "expropiat" gairebé mig milió d'euros, gràcies a l'obtenció de 68 crèdits concedits per 39 entitats bancàries (7). Una acció que tenia per finalitat la denuncia del sistema financer i la primacia que pels bancs té la concessió de crèdits enfront d'altres aspectes com el control del risc d'impagament. El capital "expropiat" va ser destinat en recursos que ajudaven a construir alternatives a la societat capitalista.

Finalment, les paraules de Diego Cañamero (8), un home per qui fa anys tinc el més gran dels respectes. Va emigrar amb 17 anys a Terrassa, on va treballar durant tres mesos a la construcció, abans del seu retorn precipitat a Andalusia, quan la mort del seu pare el va deixar a càrrec, junt amb la seva mare, de set germans petits. Antic portaveu del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), durant la seva intensa acció reivindicativa ha estat empresonat en cinc ocasions, acusat en uns 60 judicis i detingut en més de 50 ocasions.

Aspencat Oficial - Entrevista a Diego Cañamero - Docuclip "Som Moviment", YouTube, 09.04.2017

Amb tot però, més enllà del tema i la seva lletra, així com les entrevistes d'aquest docuclip, una de les coses que més m'han impressionat van ser dos dels darrers comentaris que van deixar a Youtube uns oients mexicans:
Woow! Que canción tan genial! Un gran detalle en esta noche en la cual no pienso dormir por la tarea. La escucharé toda la noche! Un saludo desde México! Sigan así

Pero es que soy Mexicano y, de tanto escuchar y leer la letra de las canciones de Aspencat, ya me sé la mayoría de sus canciones! Me ha dado por aprender catalán por el simple hecho de entender su música. Y ahora, no sólo entender la letra que tanto he leído, sino entender lo que hablan en el vídeo! Son lo mejor del mundo Es que no importa que idioma hables, el ritmo es demasiado brutal para no disfrutarlo al máximo!

Aspencat Oficial - Quan Caminavem (Resum Gira 2013), YouTube, 16.12.2013


  1. Aspencat: Home page, Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. Sandra Tello: Aspencat s'acomiaden dels escenaris a la Razzmatazz, Enderrock, 21.10.2017
  3. Wikipedia: La Gossa Sorda [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Obrint Pas [en] [fr] [es] [ca]
  5. Tot és ara (2015), Halley Records
  6. Wikipedia: Cas Ester Quintana
  7. Wikipedia: Enric Duran i Giralt [en] [fr] [es] [ca] || Veure Aspencat Oficial - Entrevista a Enric Duran - Docuclip "Som Moviment", YouTube, 09.04.2017
  8. Wikipedia: Diego Cañamero Valle [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, July 18, 2023

memòria històrica - melilla (2/2)

DMAX España - Así empezó el Alzamiento Nacional en julio de 1936 | La Guerra Civil en color, YouTube, 19.07.2022


Fa una setmana et deia que dedicaria un nou post on parlaria d'aquells ciutadans que no van poder escapar als escamots d'execució durant la sublevació militar del 1936 a Melilla. Com ja te n'hauràs adonat, avui és 18 de juliol, una data en què, pels temps que corren, aquella sublevació serà celebrada obertament per molts seguidors de la dreta extrema i de l'extrema dreta.

Val la pena recordar però que la sublevació militar que va ser l'inici del que després es va conèixer com la Guerra Civil d'Espanya, va començar a Melilla el 17 de juliol del 1936. Els motius de l'avançament de la data a Melilla respecte al pla inicial estan força ben explicats a Wikipedia. També el que va passar aquell primer dia de la sublevació (1):
Mentre el general Franco encara estava a les Illes Canàries sense haver-se revoltat (2), a Melilla van ser clausurades les seus dels sindicats i dels partits del Front Popular, i es va procedir a la detenció de dirigents republicans i d'esquerres. Als barris obrers va haver-hi petits enfrontaments, però com la sublevació havia sorprès els treballadors, aquests estaven desarmats.

Els detinguts, inclosos el general Romerales, el delegat del govern i l'alcalde de la ciutat
, van ser afusellats. Al vespre, els revoltats havien aconseguit llistes de membres de sindicats, partits d'esquerres i lògies maçòniques, procedint a la seva detenció. Qualsevol persona que se sabés que havia votat pel Front Popular a les eleccions del febrer era objectiu dels rebels. A partir de llavors la ciutat es va regir per la llei marcial. Durant la nit, els revoltats van executar 189 civils i militars.
Sota la direcció de Juan Seguí (3), cap local de Falange, la rebel·lió de Melilla es va convertir en el model que es va seguir a la resta del Protectorat del Marroc i, més tard, a la resta d'Espanya (4). Just per allò de l'anècdota, després de la detenció del general Manuel Romerales Quintero, el seu despatx va ser ocupat pel coronel Solans i, abans de ser afusellat, el seu procediment va ser instruït pel tinent coronel Maximino Bartomeu, un dels organitzadors de la sublevació, qui va declarar el bàndol de guerra la tarda del 17 de juliol (5).

Un article publicat per Tulio Riomesta (6) recull els noms d'alguns dels assassinats, on podem trobar una proporció remarcable de militars que no s'havien adherit a la sublevació:
La repressió feixista, morts, confiscacions, depuracions, confinaments, repressió cultural i religiosa, va tenir un caràcter premeditat, sistemàtic, institucionalitzat. Un objectiu en si mateix, la utilització de la violència com a estratègia militar, un estudiat programa de judicis, passejades, afusellaments en tàpies, cunetes, assassinats ràpids i espontanis. Els falangistes van realitzar juntament amb els militars tota mena d'actes violents, ultratjant, violant i realitzant arbitrarietats sobre gran part de la població. Acudien a cases de ciutadans, a les presons, treien les víctimes de matinada per passejar-los de nit i executar-les a qualsevol lloc de la ciutat.
Pel que fa a la repressió cultural i religiosa mencionada en l'article de Tulio Riomesta, val la pena llegir un article de María Elena Fernández Díaz: Hebreos y musulmanes durante la guerra civil en Melilla. Violencia politica y represión (7).

Però no tots els morts de Melilla van ser afusellats ni enterrats a la ciutat. Molts d'ells van ser traslladats abans al primer camp de concentració que va crear la sublevació, el de l'Alcazaba de Zeluán, a uns 30 km de Melilla (8).
El camp de concentració de l'Alcazaba de Zeluán es va utilitzar immediatament després del triomf de la sublevació a Melilla, el que demostra que ja estava prevista la seva utilització davant l'enorme quantitat de persones que pensaven empresonar.

Per a molts dels detinguts, aquell camp es va convertir en l'avantsala de la mort ja que, sobretot en les primeres setmanes de la sublevació, desenes de persones van ser tretes de nit per ser assassinades a la carretera que unia Zeluan amb Nador i Melilla. Els assassinats els feien els falangistes i els legionaris del Tercio a la carretera, abandonant els cadàvers a les cunetes amb la idea que més tard serien recollits per una ambulància.
Gràcies a un llibre de Félix Ramos i Pedro Jesús Feria publicat el 2016: Camino hacia la tierra olvidada. Guerra Civil y represión en el Protectorado español de Marruecos, 1936-1945, avui sabem que el de Zeluán no va ser l'únic camp de concentració dels sublevats al territori del Protectorat del Marroc. I que, malgrat l'escassa importància que se li ha donat durant molts anys a la península, també sabem que hi ha fosses comunes -avui en territori del Marroc- on estan enterrades centenars de víctimes: en algunes d'aquestes fosses, hom no coneix ni el seu nom ni els seus cognoms. La situació no és molt millor per aquells que van ser enterrats a les fosses comunes dels cementiris espanyols de l'antic Protectorat del Marroc, abandonats després de la independència. Al més conegut, el de Tetuan, que es troba en un estat lamentable d'abandonament, s'ubica una fossa comuna on es troben enterrades les víctimes de la sublevació en aquella ciutat.

Tot i que la informació sobre les víctimes és limitada, se sap però que el 90% eren espanyoles i la resta marroquines. Entre les espanyoles, molts joves que es van resistir al reclutament. Altrament, s'ha constatat que entre les víctimes espanyoles apareixen nombrosos cognoms jueus, molts d'ells militants de partits d'esquerres, però també membres de la maçoneria i personalitats compromeses amb el govern republicà.

Manuel Navarro - Annual 1921, RTVE, YouTube, 18.11.2021

Avui és 18 de juliol, una data en què, pels temps que corren, la sublevació del 1936 serà celebrada obertament per molts seguidors de la dreta extrema i de l'extrema dreta. Però gairebé ningú recordarà una altra sublevació que va començar també un 17 de juliol, 15 anys abans. Quan el 1921, Abd el-Krim, antic funcionari de l'administració espanyola a Melilla, va llançar un atac sobre les tropes colonials espanyoles. Un atac que va acabar amb una batalla coneguda amb el nom de Desastre d'Annual (10), provocant la mort d'onze mil cinc-cents soldats, nou mil espanyols i dos mil cinc-cents rifenys lleials al Govern i enquadrats en unitats indígenes. Més de la meitat d'aquells morts ho va ser per execució després de rendir-se.

El vídeo amb el documental de RTVE, ens presenta un final d'exaltació colonialista i patriòtica, Crec que val la pena contrastar-lo amb la ressenya del llibre d'un poeta de Reus, Josep Maria Prous i Vila: Quatre gotes de sang. Dietari d’un català al Marroc (11) i el relat que aquest va fer d'aquella guerra durant els divuit mesos que va combatre a les files de l’exèrcit espanyol.
Et mentiria si et digués que se m'ha fet estrany que, a l'article que Vilaweb li dedica al poeta de Reus sobre la seva experiència a la guerra colonial al Marroc, no s'hagi mencionat en cap moment la figura d'un altre català, també nascut a Reus, que va contribuir d'allò més a la colonització del Marroc: el general Joan Prim. I ja que hi som, que tampoc s'hagi dit res digui res sobre el Batalló de Voluntaris Catalans (12) que, pagats per la Diputació Provincial de Barcelona, va combatre sota les ordres d'aquest general.

Pel que fa als fets i les gestes del general Joan Prim al Marroc (o, si ho prefereixes, el terror que inspiraven les seves tropes), et proposo que li donis un cop d'ull a Wikipedia (13), en particular la versió en llengua castellana, més documentada. També et proposo que retinguis el nom d'algunes de les ciutats i batalles de les campanyes del general a l'Àfrica. Moltes d'elles van acabar donant nom a alguns dels carrers de la teva ciutat.

Just per l'anècdota, recordar que, els creadors de relat de les versions en català i en castellà de la Wikipedia, s'han oblidat de mencionar que el general Joan Prim era franc-maçó (14), un detall que la resumida versió en llengua francesa no oblida de recordar-nos.
El vídeo de RTVE ens mostra al seu final les imatges de la recuperació dels cadàvers dels soldats i el seu enterrament al cementiri de Melilla: com ja pots imaginar, no tots els soldats van poder ser enterrats.

En el cas d'aquells que van ser enterrats al territori de l'antic Protectorat del Marroc: colons i soldats morts en diferents batalles de la guerra colonial al Marroc ho estan, en el millor dels casos, en nínxols o en fosses comunes de cementiris cristians, actualment en un estat d'abandonament deplorable (15).

Si algun dia, algun govern, es decideix a fer un gest de reconeixement a tots aquells que van morir durant aquella absurda aventura colonial i a donar-los una sepultura digna, no estaria de més que tampoc oblidessin de fer-ho amb tots aquells que van morir afusellats a les carreteres durant la sublevació militar i que avui reposen en altres fosses comunes.


  1. Wikipedia: Sublevación militar del 17 de julio de 1936 en Melilla
  2. Els militars que venia amb conspirant contra el Govern de la República no les tenien totes, perquè no faltaven notoris conspiradors que feien la impressió de nedar i guardar la roba, entre ells, el mateix general Franco, comandant militar de Canàries. Una profunda desconfiança, una sospita permanent i alguns enfrontaments havien enrarit l'aire de les casernes i obligat a posposar en diverses ocasions el dia de la rebel·lió. Santos Julià: Todo empezó un 17 de julio, El País, 18.07.2006
  3. Wikipedia: Juan Seguí Almuzara
  4. Wikipedia: Golpe de Estado en España de julio de 1936. Sublevación en el norte de África y Canarias (17 al 18 de julio): Melilla
  5. Francisco Espinosa: La justicia militar al servicio del terror. El consejo de guerra contra el general Manuel Romerales Quintero (I), Conversación sobre la historia, 09.04.2020
  6. Tulio Riomesta: La tragedia de Melilla, asesinados más de 300 republicanos por los franquistas a raíz del golpe de 1936, documentalismomemorialistayrepublicano.wordpress.com, 06.01.2018
  7. María Elena Fernández Díaz: Hebreos y musulmanes durante la guerra civil en Melilla. Violencia politica y represión, Espacio, Tiempo y Forma: Historia Contemporánea, Serie V; Madrid N° 24, (2012): 229-265.
  8. El campo de concentración de Zeluán. Melilla izquierda, 17.07.2012
  9. María Serrano: Guerra civil española ¿en Marruecos?, Público, 14.05.2017 || Félix Ramos Toscano, Pedro Jesús Feria Vázquez: Camino hacia la tierra olvidada. Guerra Civil y represión en el Protectorado español de Marruecos, 1936-1945, Foro por la memoria histórica de Andalucía, 2016
  10. Wikipedia: Desastre de Annual [en] [fr] [es] [ca]
  11. Xavier Montanyà: Un independentista català a la guerra del Marroc, Vilaweb, 25.07.2021
  12. Wikipedia: Batalló de Voluntaris Catalans
  13. Wikipedia: Joan Prim - Guerra del Marroc [en] [fr] [es] [ca]
  14. Museo virtual de la historia de la masonería: Juan Prim y Prats, uned.es || Josep Playà Maset: Prim, Companys y Churchill, unidos por la masonería, La Vanguardia, 13.05.2022
  15. Gonzalo Araluce: Cientos de españoles yacen muertos en Marruecos: de la profanación a la reunificación, Vozpópuli, 18.07.2021

Tuesday, July 11, 2023

memòria històrica - melilla (1/2)

Travel Obscurer - Melilla - Where Spain Meets Africa (Travel Guide). Discover this unique city enclave, YouTube, 21.01.2022


El meu interès per Melilla (1) no havia anat mai més enllà de les tristes notícies que ens arriben periòdicament dels immigrants africans que intenten arribar a Europa, jugant-se la vida amagats als boscos del volcà Gurugú (2), intentant poder saltar un dia la tanca que els barra l'accés a Europa. Unes notícies que es van convertir en un malson quan vam veure les imatges de la carnisseria que va tenir lloc el 24 de juny del 2022 (3).

Honestament, el més a prop que mai vaig estar de res que tingués a veure amb aquella ciutat va ser una petita calculadora Sharp de butxaca alimentada amb cèl·lules solars que, ja fa més de 40 anys, em va portar l'amic Pepo quan va tornar d'un permís de Melilla, on estava fent el servei militar: una calculadora que ha funcionat perfectament fins fa poc de temps (4).

Tanmateix, a principis de juny d'enguany, vaig descobrir per atzar un blog que em va cridar molt l'atenció: Melilla izquierda. I, navegant pel blog, vaig descobrir una entrada publicada el 03.06.2023, on s'informava així de la presentació uns dies abans de la federació local de la CGT (5):
Tot i que des de la restauració de la democràcia l'anarcosindicalisme no ha tingut pràcticament cap rellevància a Melilla, davant de sindicats majoritaris com UGT o CCOO, sí que va ser un corrent sindical molt important en les albors del moviment obrer melillenc i durant la Segona República, quan va ser juntament amb la UGT el sindicat amb més implantació a la nostra ciutat, fent del seu líder històric, Paulino Díez, un dels protagonistes d'aquells anys tan intensos (...)..

Els sindicats anarquistes, prohibits durant la dictadura del general Primo de Rivera, van començar a organitzar-se a Melilla després de la proclamació de la
Segona República. L'agost de 1931 ja funcionaven els Sindicats Únics del Ram de la Fusta, Sindicat Únic del Ram de la Construcció, Sindicat Únic de Tracció Mecànica i Sindicat Únic de Camperols i Oficis Varis als quals es va unir el Sindicat Únic de Transports Marítims i Terrestre. Aquests sindicats compartien un local al carrer Alvaro de Bazán núm. 13, on també es trobava la seu de l'Ateneu Llibertari. Va ser durant aquest any que Paulino Díez, que s'havia hagut d'exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera, va poder tornar a Melilla (...)
Diable!  No tenia ni idea que aquella ciutat, que mai m'havia semblat res d'altre que una plaça militar on es trobava el més ranci de l'exèrcit espanyol, hagués estat també una ciutat amb treballadors organitzats al voltant dels seus sindicats de classe i on aquests havien obert fins i tot un Ateneu Llibertari.

Vaig adonar-me del poc que sabia de Paulino Díez a Melilla, de qui recordava vagament poca cosa més que algunes lectures de quan, durant el període 1923-1924, va ser secretari nacional de la CNT (6).

Buscant la seva biografia a les pàgines d'Estel Negre, (7) vaig aprendre que, després de fer el seu aprenentatge com a fuster a Burgos, amb 18 anys va marxar amb un germà a buscar feina a Melilla. I que, poc després d'arribar i trobar feina en la construcció de barracots per a l'exèrcit, ja estava participant activament a una vaga de fusters que lluitaven contra els abusos dels contractistes. Després d'un seguit de detencions i desterraments a diferents ciutats del sud d'Espanya, on havia adoptat falsos noms per escapar a les autoritats, va arribar a Barcelona el 1918. Ingressà en el Sindicat de la Fusta de la CNT i, el mateix any, els seus companys el van nominar com a delegat del sindicat a la Federació Local de la CNT de Barcelona.

Durant la Vaga de la Canadenca (gener de 1919) va pertànyer al comitè fantasma, grup clandestí coordinador de la vaga, i assegurà l'edició clandestina del periòdic Solidaridad Obrera. Poc abans del seu retorn a Melilla, va trobar el temps d'organitzar els sindicats de la Fusta, la Construcció i el Transport de la CNT a Màlaga. I ja de retorn a Melilla..., saps què? Si de veritat t'interessa saber-ho, no deixis de llegir una biografia que no puc sinó qualificar de trepidant (8).
En aquest període de la dictadura es va veure obligat a sortir d'Espanya i el 7 de juliol de 1924 partí, amb tota sa família, cap a Cuba, on passà tres anys i, més tard, quatre més als USA. A l'Havana va treballar en una fàbrica de cervesa i va implicar-se en l'organització de sindicats de l'Havana, participant el 05.02.1925 en la constitució de la Confederación Nacional Obrera Cubana (9). Per escapar a la repressió del dictador Machado, el juliol de 1927 va fugir als USA. A Nova York participà en el gran míting pro Sacco i Vanzetti i en activitats contra les dictadures europees al costat de nombrosos companys (...). Un cop instaurada a Espanya la Segona República, el juliol de 1931 tornà a Barcelona, i poc temps després a Melilla.
Passant la pàgina de Paulino Díez, m'agradaria acabar tornant al vídeo amb què he obert el post d'avui i amb una altra descoberta. M'estic referint al llegat a Melilla de l'obra d'un arquitecte català: Enric Nieto (10) de qui, a la curta descripció que podem trobar a la versió en català de Wikipedia, aprenem que:
Va finalitzar els seus estudis l'any 1906, i va estar col·laborant amb Antoni Gaudí en els treballs de la Casa Milà de Barcelona. L'any 1909 arribà a Melilla, on va construir la major part de la seva obra.
Sobre per què va deixar precipitadament la seva feina a Barcelona i va acabar a Melilla sense donar-se el temps de recollir el seu títol d'arquitecte, Salvador Gallego Aranda (11) ens dona una explicació plausible:
El títol d'Arquitecte, per absència de l'interessat, va ser recollit pel seu cunyat: Fernando Gordillo el dia 8 o 9 de juny de 1909, a l'Escola Superior d'Arquitectura. Només arribar a les seves mans, Enric Nieto el va adjuntar a una instància, datada el 12 de juny, adreçada al Govern Militar de Melilla. Aquesta celeritat en la fugida de Barcelona i en la recepció i enviament del títol ve motivada (...) per la relació sentimental que havia sorgit entre l'arquitecte i la seva neboda: Josefa Gordillo Nieto, amb qui havia conviscut des de 1902 i amb qui el matrimoni era inviable per motius canònics.
Deixant de banda el safareig familiar de la vida de l'arquitecte i tornant a la seva activitat professional, la versió en castellà de la Wikipedia ens aprèn que:
En arribar a Melilla, Enric Nieto va començar a dissenyar edificis influenciats per l'arquitectura modernista de la seva ciutat natal, encara que posteriorment va introduir elements clàssics i d'Art Decó. El 1931 va aconseguir la plaça d'arquitecte municipal, càrrec que va exercir fins a la seva jubilació el 1949, encara que va continuar treballant fins a la seva mort.

L'evolució de la seva obra arrenca d'un modernisme vagament entroncat amb el d'
Antoni Gaudí i, passant per l'historicisme, l'eclecticisme i l'Art Decó, va arribar al racionalisme a les seves últimes obres, més lliures i avançades: com els habitatges unifamiliars, tipus xalet, que ofereixen un notable interès.

Enric Nieto va codificar un estil a Melilla, fins al punt que alguns enginyers militars que van compartir amb ell la tasca arquitectònica de la ciutat, van copiar les formes arribant a fer difícil la distinció. Melilla ha esdevingut així un museu de l'arquitectura modernista, un modernisme de tall català encara que una mica més tou i de menys vols, expressió del diferent mitjà econòmic en què sorgeix i de l'esperit cosmopolita i nou de la població, que s'hi integra molt bé en una ciutat amb un traçat urbanístic de planta en quadrícula, amb carrers amples i rectes i les illes dels edificis en xamfrà, incidint en l'esquema del pla Cerdà a Barcelona, la importància del qual va augmentar considerablement a partir de les obres de condicionament del port entre el 1912 i el 1914.
El reconeixement de la ciutat a la tasca acomplerta per Enric Nieto es va manifestar en els actes que es van organitzar en commemoració del centenari de la seva arribada a Melilla (11):
El període entre els mesos de maig de 2009 i 2010, es va convertir, per a la Ciutat Autònoma de Melilla, en un període festiu que es va anomenar l'Any Nieto. Aquesta efemèride tenia com a objectiu commemorar l'arribada del barceloní a l'urbs nord-africana (14 maig 1909), on va desenvolupar la seva carrera professional fins a la seva mort el 1954.
I justament, aquí rau el més interessant de la meva descoberta del personatge d'Enric Nieto. La pregunta del milió de dòlars: Com s'ho va fer un arquitecte català d'idees tan avantguardistes, amb un passat sentimental allunyat dels preceptes de la fe catòlica, per a sobreviure al cop d'estat del 1936 i morir de vell el 1954, sense haver sigut afusellat a una època i a una ciutat on no calien gaires arguments per acabar així?
Hay que sembrar el terror, dejar sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros. Emilio Mola
Una de les respostes la podem trobar en la raquítica entrada que la Wikipedia en llengua catalana li dedica al personatge, sense mencionar el motiu. Tots sabem que la idea sempre ha estat passar sota el silenci els noms d'aquells catalans que van col·laborar amb el règim de Franco i deixar la sensació que aquells que van entrar amb les seves tropes per la Diagonal no podien ser catalans (12). De manera molt més explicita, trobem una resposta valent al blog d'Enrique Delgado (13):
L'arquitecte Enric Nieto va tenir un costat fosc durant l'època franquista, no gaire divulgat i conegut, i és el de la seva militància falangista. Les actes dels Plens municipals de l'època republicana de Melilla mostren el seu caràcter irascible. Tant que, en una ocasió, va ser suspès de feina i sou per amenaçar de mort el regidor socialista Aurelio Solís Díaz. Aquest regidor, també metge municipal, va aparèixer assassinat en un carrer de Melilla el dia 27 de juliol de 1936. Enric Nieto apareix també com a contribuent, en la col·lecta de fons, voluntària i patriòtica, a favor de l'Exèrcit Nacional, com molts altres melillencs, però amb quantitats de 500 ptes., gens menyspreables per a l'època. Res d'això no treu mèrit artístic a l'arquitecte català establert a la nostra ciutat, però sí que resulta un element més per sol·licitar la demolició completa del monument.
El pare de Fernando Arrabal (14) va escapar de poc als escamots d'execució dels sublevats el 1936 a Melilla. El tinent Fernando Arrabal Ruiz es va mantenir fidel a la República, fet pel qual el van condemnar a mort. La pena va ser posteriorment commutada per trenta anys de presó. Va passar per les presons de Santi Espíritu de Melilla, i de Monte Hacho, a Ceuta, on va intentar suïcidar-se. El 1941 va ser traslladat a l'Hospital de Burgos per una suposada malaltia mental. Un any més tard va fugir de l'hospital en pijama i amb un metre de neu als camps. Mai no es va tornar a tenir cap notícia sobre ell.

Altres no van poder escapar als escamots d'execució, però el post se m'ha fet llarg, estic un xic cansat i en parlarem la setmana vinent.


  1. Wikipedia: Melilla [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Monte Gurugú (Marruecos)
  3. Laura J. Varo; Luis Sevillano Pires; Francisco Peregil: ¿Qué sucedió en la frontera de Melilla? El paso a paso de la tragedia, El Pais, 03.07.2022
  4. Veure Arquitectura i energia solar, publicat en aquest blog el 23.07.2021
  5. El anarcosindicalismo vuelve a Melilla, Melilla izquierda, 03.06.2023
  6. Wikipedia: Secretario general de la CNT
  7. Paulino Díez Martín (1892-1980), Estel Negre
  8. Si has trobat interessant la biografia de Paulino Díez, pots completar-la amb el seu llibre, Paulino Díez: Memorias de un anarcosindicalista de acción, Bellaterra, 2006. Amb la critica d'aquest llibre que va publicar Carlos Esquembri a Melilla izquierdas el 29.12.2009: Paulino Díez y los origenes del movimiento obrero en Melilla. També amb la critica del llibre a càrrec de Manel Aisa (Ateneu Enciclopèdic) y Eloy Martín (Universitat Pompeu Fabra), publicada a Rojo y negro el 12.03.2006: Memorias de un anarcosindicalista de acción: Paulino Díez. Tornant a la biografia de Paulino Díez, pots completar-la amb la lectura de les entrades que li han dedicat a Todos (...) los Nombres o a Vida, obra y biografias de activistas, luchadores y luchadoras anarquistas.
  9. Wikipedia: Anarquismo en Cuba
  10. Wikipedia: Enric Nieto i Nieto [en] [fr] [es] [ca]
  11. Salvador Gallego Aranda: La figura del arquitecto Enrique Nieto en el centenario de su llegada a Melilla (14-mayo-1909), Akros: Revista de Patrimonio, ISSN 1579-0959, Nº. 9, 2010, págs. 51-58, Texto completo (pdf)
  12. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat el 12.05.2019
  13. Enrique Delgado: El monumento fascista de Enrique Nieto, El Alminar de Melilla, 18.01.2016
  14. Wikipedia: Fernando Arrabal [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, July 6, 2023

ens acabaran enviant a l'atur els robots ?

Masa - ¿Seremos reemplazados por máquinas en un futuro? - Skynet me ha robado el trabajo, YouTube, 15.02.2023


Tardor del 2019. Estàvem a la terrassa de la cafeteria bevent un cafè i un company va traure el tema dels robots que acabàvem de desplegar a l'empresa. Un altre company, que treballava al departament de Trading, ens va parlar del mini crash que els robots havien provocat en l'agost del 2012 a Wall Street (1):
Els robots de Wall Street van desencadenar mini flash crash amb un torrent de transaccions que van causar estralls als mercats. Només a una empresa, Knight Capital Group, aquella falla li va costar mig miliard de dòlars, o uns 10 milions de dòlars per minut.
Un altre company del departament de Trading va afegir que no calia anar tan lluny. I ens va explicar les causes del crash de Wall Street del 2018, tot recordant-nos que, en aquell moment, més d'un terç de les operacions a Euronext provenen de negociació d'alta freqüència i fons quantitatius (2).

Probablement perquè, junt amb un altre company, jo tenia la responsabilitat de què aquelles maleïdes bèsties funcionessin correctament, la sola idea del que podria arribar a passar en cas d'un incident, va fer que trobés el cafè més amarg que de costum.

Afortunadament, un altre company va traure el tema de la fàbrica on treballava un conegut i on bona part dels llocs de treball estaven sent reemplaçats per robots. Un altre company va afegir que, finalment, que els reemplacessin per robots o deslocalitzessin la producció a l'Europa de l'Est o a l'Àsia, com estaven fent tantes altres empreses del país, no canviava gran cosa.

I va ser en aquell moment que un dels companys de conversa va fer la reflexió del milió de dòlars:
El sistema capitalista és molt senzill d'entendre. Baixar els costos de producció pot ser molt interessant per les empreses. Però per a realitzar beneficis, és necessari que algú consumeixi el que produeixen. I si ens foten a tots al carrer, qui comprarà tot el que produeixin els robots o gent a l'altra punta del món que només rep salaris de subsistència?
No és un tema que vulgui desenvolupar al post d'avui, però mai m'han agradat els postulats polítics de Karl Marx. Ara bé, crec que ningú ha igualat mai la seva comprensió sobre el funcionament del sistema capitalista. Potser va ser per això que, després de la pausa cafè, i de retorn al meu lloc de treball, vaig recordar una lectura que havia fet de jove sobre la visió que Marx tenia sobre l'augment de la composició orgànica del capital i la tendència decreixent de la taxa de guany (3).

Trobo que serà molt millor que, enlloc embolicar-te amb explicacions complicades, et miris el vídeo de Masa (4) amb què he obert el post d'avui. Ell ho explica molt millor del que jo mai ho arribaria a fer.


  1. Alec Liu: When Wall Street Robots Go Rogue, Banks Lose $10 Million a Minute, Vice, 03.08.2012
  2. Guillaume Clément: Bourse : les robots ont-ils pris le pouvoir sur les marchés ?, Le Revenu, 20.04.2018
  3. Wikipedia: Tendency of the rate of profit to fall [en] [fr] [es] [ca]
  4. Veure Els videojocs amb contingut polític i BCN Gamelab, publicat en aquest blog el 29.06.2023

Tuesday, July 4, 2023

saffiyah khan

@jjgiddens (Joe Giddens), 3 years since I took this image of Saffiyah Khan during an English Defence League protest in Birmingham, 6:56 PM · 9 avr. 2020


En aquests temps en què les idees lligades a l'extrema dreta s'estenen arreu dels països occidentals, intentant així amagar la seva pèrdua d'hegemonia arreu del planeta, he recordat una imatge icònica que un fotògraf britànic, Joe Giddens, va capturar el 08.04.2017.

Aquesta imatge ens mostra a una ciutadana britànica: Saffiyah Khan (1), mentre desafiava tranquil·lament, amb les mans a la butxaca i un somriure, a Ian Crossland, el líder de l'English Defence League (EDL), un grup d'extrema dreta, durant una manifestació antimusulmana organitzada a Birmingham, l'endemà dels atemptats de Westminster.

Saffiyah Khan, que s'havia apropat per curiositat a la manifestació d'un centenar d'extremistes que protestaven contra la religió islàmica, es va enfrontar a Ian Crossland per a protegir una dona que portava vel i a qui havien rodejat diversos manifestants de l'EDL (2).

Com sap qualsevol que conegui mínimament la història demogràfica de la Gran Bretanya, la seva població és el resultat d'un melting pot de pobladors que van arribar a l'illa en diferents onades des de diferents parts del continent europeu.

Com no he vist enlloc ningú que expliqui si els orígens d'Ian Crossland són bretons, pictes, celtes, romans, angles, saxons, vikings, normands o neerlandesos, entre molts altres, mencionar els orígens de Saffiyah Khan m'ha semblat tan irrellevant com als periodistes que cobrien la notícia els hi va semblar mencionar els orígens del líder de l'EDL. Però si tu creus que és una informació important, pots trobar-la a Wikipedia.

En poques hores, la fotografia de l'enfrontament tranquil de Saffiyah Khan amb Ian Crossland va fer la volta al món gràcies a la premsa (3) i les xarxes socials, però poca gent coneix què va passar a continuació.

The Moment After The Viral Photo Of A British Woman Smiling At A Far-Right Protester | TIME, YouTube, 11.04.2017

Billy Bragg (4), que a Wikipedia un cantautor i activista anglès, va dedicar aquest tema a Saffiyah Khan.

Billy Bragg - Saffiyah Smiles, YouTube, 09.10.2017

Segurament tinc una oïda musical defectuosa, però aquest tema em recorda moltíssim a un dels temes del film There's Something About Mary.  


  1. Wikipedia: Saffiyah Khan [en] [fr] [es] [ca]
  2. ‘Solidarity is so important’: Saffiyah Khan meets woman she stood up for at EDL, The Guardian News, 11.04.2017
  3. Kate Samuelson: The Story Behind the Viral Photo of a British Woman Smiling at a Far-Right Protester, Time, 10.04.2017
  4. Wikipedia: Billy Bragg [en] [fr] [es] [ca]