Showing posts with label The Netherlands. Show all posts
Showing posts with label The Netherlands. Show all posts

Sunday, July 14, 2024

from the burgerzaal to the cosmos

[6] COSMOS. Historias de viajeros. Carl Sagan, YouTube, 27.01.2012


El 18.11.2023 vaig publicar un post (1) on t'explicava la influència que Carl Sagan (2) i la seva sèrie Cosmos (3) havien tingut en mi quan era jove. Una influència que mai m'ha abandonat.

Un dels episodis que més em va impactar d'aquella sèrie va ser l'episodi 6: Travellers' Tales (traduït a l'espanyol com Historias de viajeros), emès per Public Broadcasting Service (PBS) el 03.11.1980. Un episodi que pots trobar en llengua anglesa a Internet Archive (4), i a l'enllaç del vídeo amb què he obert el post d'avui en la seva traducció a l'espanyol.

Com pots veure si punxes l'enllaç de la versió traduïda en espanyol del vídeo d'aquest episodi, aquest comença al minut 11:24, just amb una introducció de la societat holandesa del s. XVII que, al minut 13:30 de l'episodi ens transporta a un dels llocs que vaig jurar-me que un dia havia de visitar: la Burgerzaal, o la sala dels ciutadans de l'antic Ajuntament d'Amsterdam.

L'oportunitat es va presentar l'any 2013. La meva filla va estar seleccionada per representar el nostre país a la 2013 International Cup, de la World Baton Twirling Federation, a Almere (Països Baixos). I un dia que no participava en cap competició, vam agafar el tren cap a Amsterdam i..., pots trobar a un post publicat el 15.08.2013 el relat d'aquella visita (5). Deixa'm afegir, però, que la idea d'estar en aquella nau, on segles abans havien estat preparant els seus viatges alguns dels millors navegants de la història i, anys abans, Carl Sagan, em va provocar una emoció que, encara avui, no puc arribar a descriure.


  1. Veure Carl Sagan - Traveller's Tales, publicat en aquest blog el 18.11.2023
  2. Wikipedia: Carl Sagan [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Cosmos [en] [fr] [es] [ca]
  4. Carl Sagan Cosmos series episode 6 Travellers Tales ( 480 P), Internet Archive, 23.03.2020
  5. Veure Amsterdam 2013 - notes personals: la Burgerzaal, publicat en aquest blog el 15.08.2013

Thursday, June 20, 2024

andrey zakirzyanov - van gogh

Art People Gallery - Andrey Zakirzyanov. Les Saintes-Maries-de-la-Mer- Van Gogh by Andrey Zakirzyanov, YouTube, 19.12.2023


A mitjans de novembre del 2023, el Van Gogh Museum publicava al seu compte a Twitter una animació realitzada per Andrey Zakirzyanov d'un quadre llegendari de Vincent van Gogh: Paysage marin près des Saintes-Maries-de-la-Mer (1888) (1).

Vincent van Gogh va pintar aquest quadre durant una curta estada en juny de 1888 a Saintes-Maries-de-la-Mer, un municipi que es troba al districte d'Arles, en el departament francès de Bouches-du-Rhône, a la regió Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA). Pel que fa a la densa història d'aquest quadre, et proposo que no deixis de llegir el relat que trobaràs a la versió en llengua francesa de Wikipedia (recorda d'utilitzar el traductor del teu navegador si tens problemes de comprensió).

Sobre Andrey Zakirzyanov, el realitzador d'aquesta remarcable animació del quadre de Van Gogh, no he trobat gran cosa d'altre sinó que va nàixer el 1969 a Simferopol (Crimea, antiga URSS), que es va graduar el 1989 a la Tavricheskaya Art School de Leningrad (avui Saint Petersburg) i que des de 1990 a 1992 va ser membre de l'Acadèmia Russa de les Arts.

El mes de gener d'enguany, el Van Gogh Museum va publicar al seu compte a Twitter una nova obra d'aquest autor que presentava una animació d'un altre quadre de Van Gogh: La Maison jaune (1888) (3)


I ara et deixaré amb una altra animació d'Andrey Zakirzyanov sobre un altre quadre de Van Gogh: Terrasse du café le soir (1888) (4)



  1. Van Gogh Museum: Bringing the painting ‘Seascape near Les Saintes-Maries-de-la-Mer’ (1888) to life!, Twitter, 15.11.2023
  2. Wikipedia: Van Gogh aux Saintes-Maries de la Mer [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: La Maison jaune [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Terrasse du café le soir [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, March 19, 2023

krakers: Is the past the best prophet of the future?

Amsterdam - Verzamelde Historische Filmbeelden. 1980: Krakersrellen te Amsterdam - oude filmbeelden, YouTube, 02.11.2017


Els anys 1980 van ser d'una tal intensitat (1), que sorprendrien molts dels que avui ens diuen que tal o tal altre moviment de repressió, o tal i tal manipulació mediàtica, no s'havia vist mai abans, en tot cas a l'Europa democràtica.

Potser entendràs millor de què estic parlant si et dic que, just un mes després de la violència policial que es va desencadenar amb el Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 (2), els arxius de films històrics de la vila d'Amsterdam publicaven a YouTube un vídeo sobre els enfrontaments del moviment okupa contra els cossos policials l'any 1980. Just per informació, pots traduir la inscripció Koninklijke Marechaussee dels tancs que assaltaven les barricades per Reial Policia Militar


A finals dels anys 1970, estava a La Llagosta, bevent una birra a la terrassa de l'àtic on vivia un dels millors amics que mai he tingut: en José Antonio Borrego (3). Recordo que estàvem parlant del moviment okupa (4) que s'estava estenent per Barcelona i la seva àrea metropolitana (5) quan en Jose va dir-me que, anys abans, havia anat a Amsterdam per conèixer el moviment okupa: els Kraakers (6) (7), íntimament lligat a les lluites urbanes que han influït en l'urbanisme i la vida social d'aquella ciutat.

Em va parlar amb entusiasme del descobriment d'un país i d'una gent que estaven a anys llum de l'arna del règim franquista que havia deixat enrere, i de l'organització remarcable d'un moviment que gaudia d'un gran suport social. Quan vam acabar la conversa, em va passar uns cartells d'aquell moviment amb els que vaig començar una modesta col·lecció que va anar augmentant amb els anys.
Source: Zoom.nl - Cramer, Woonprotest 13.09.2022 Amsterdam

El moviment Kraaker es va començar a desenvolupar a Amsterdam durant els anys 1960, en un context de crisi de l'habitatge, aguditzada pel fet que l'accés a un habitatge social estava gairebé restringit a ser parella amb un fill i treballar a la ciutat, el que impedia l'accés als baby boomers que buscaven habitatges per a una o dues persones (8).

Hi ha un consens en el fet que va desencadenar el moviment: un pla de renovació del govern municipal del 1953 que afectava el nucli antic de la ciutat, el barri de Nieuwmarkt. Aquest pla implicava la demolició d'antics edificis i el seu reemplaçament per grans blocs d'apartaments i d'oficines, així com la construcció de l'anomenada expansió 'oostlijn' al metro d'Amsterdam i una autopista. El moviment social de rebuig que va provocar aquell pla municipal orientat a l'especulació urbanística va tenir com a resultat l'ocupació dels edificis buits de l'antic barri jueu.
La guerra va delmar la població jueva d'Amsterdam. Abans de l'arribada dels nazis, hi havia 80.000 jueus a tota la ciutat però només 5.000 van tornar vius dels camps d'extermini. Tot i que a barris com Betondorp, experiència innovadora d'habitatge socialista, moltes de les seves cases havien estat ocupades per altres holandesos (9). En altres barris moltes altres cases estaven tapiades i buides: els carrers dels barris de Transvaalbuurt (10) i Jodenbuurt (11) estaven deserts. Les cases s'havien convertit en ruïnes (12).
A partir de 1963, la pràctica del Kraken (cf. 6 i 7) es va anar consolidant. Els termes Kraken i Kraakers es van començar a utilitzar habitualment a partir del 1969, quan un grup amb seu a Amsterdam, que es va identificar com "Woningbureau (Oficina d'Habitatge) de Kraker", va publicar un "Kraakhandleiding" (Manual d'okupació). Aquest manual posava èmfasi en l'aspecte de respectabilitat del Kraken: Mobla la teva llar tan aviat com puguis. Convida els teus veïns a venir a prendre un cafè […]. Neteja les teves finestres, pinta marcs de finestres i portes exteriors, dialoga amb els veïns (13).
Uitgebreide Kraakhandleiding '96/'97

Bona part de l'èxit dels Kraakers estava basat en els principis que desenvolupava aquell manual i en la bona organització, determinació i adhesió socials dels que m'havia parlat en Jose mentre bevíem una cervesa a casa seva. Avui podem llegir relats lírics que ens presenten totes les victòries d'aquell moviment com el resultat de negociacions amb un poder dotat d'idees i pràctiques democràtiques. Naturalment, va haver-hi negociacions, però sovint després de durs combats al carrer.

Prenem, per exemple el que ens diu Ingrid Petit (cf. 8) sobre el que va passar l'any 1975:
El 1975, el Decret Van Dam concedeix per fi el dret a l'habitatge social als joves, als solters i a les parelles sense fills, perfils que es troben a les cases ocupades. El municipi i els proveïdors d'habitatge social han de proporcionar nous tipus d'habitatge, tant en la nova construcció com en la renovació de millor qualitat. S'està produint una onada de legalització de les okupacions: els proveïdors d'habitatge social estan comprant edificis ocupats a canvi de lloguers molt baixos i feines que han de fer els okupes. Els okupes van ser el motor de la renovació de l'habitatge social i van guanyar-se el suport de l'opinió pública.
I ara comparem el relat d'Ingrid Petit amb el relat del que va passar aquell any als carrers d'Amsterdam amb aquest vídeo dels arxius de la vila.

Amsterdam - Verzamelde Historische Filmbeelden. 1975: Hevige rellen in de Nieuwmarktbuurt te Amsterdam, YouTube, 27.01.2016

Et proposo fer el mateix exercici per les mobilitzacions que pots trobar a les referències que t'he passat de Wikipedia (cf. 6 i 7), sabent que no sempre trobaràs vídeos sobre aquestes i que potser hauràs d'anar a mirar a les hemeroteques tot utilitzant el traductor de Google.
Foto: Nationaal Archief. Krakers en actievoerders op de opgerichte barricades rondom krakersbolwerk De Eenhoorn (21 februari 1981)

El que em sembla més important mencionar sobre el moviment Kraaker és que, segons un estudi realitzat el 1981 (14), Amsterdam albergava uns 9.000 okupes. El cas és que, quan veiem les imatges dels vídeos, ens adonem que hi havia molta més gent entre els manifestants, el que ens parla d'un suport social i d'una organització que van portar les idees del moviment molt més enllà dels seus beneficiaris.

Gairebé a totes les publicacions trobaràs que el moviment Kraaker va començar a davallar a partir dels anys 1990. En el cas de La Vanguardia, podíem llegir (15):
A la dècada del 1970 i el 1980 el moviment comptava amb la simpatia de gent que els defensava en cas d'incursió policial. Alguns joves okupaven cases buides, solucionant la necessitat d'habitatge en una època en què realment escassejava. Entre els seus fins figurava també protestar contra el poder establert i impedir l'especulació del terra (...) Tot i això, sembla que aquesta situació acabarà. D'una banda, els okupes ja no tenen la simpatia de la gent. Una de les raons és augmentar l'ús de la violència entre aquest col·lectiu. Se'ls acusa també d'okupar cases monumentals al centre de les ciutats i no oficines buides als afores, cosa que resta idealisme a les seves accions.
Just per completar les fonts d'informació de La Vanguardia, Ingrid Petit (cf. 8) diu que:
Més recentment, molts dels joves okupes vénen del sud d'Europa. El mite d'Amsterdam continua atraient. Però, menys polititzats que la gent gran, de vegades posen en perill una forma d'acord entre el moviment Kraaker i el suport públic obtingut molts anys abans.
Aquells que esteu acostumats a llegir coses sobre el joc brut (molt brut!) en els àmbits policial, judicial i mediàtic, segurament trobareu semblances en el que ha passat i passa en altres països llegint la rubrica: Decline and Collapse d'aquest article.

Per no parlar d'altres diaris de dretes, l'entusiasme de La Vanguardia (cf. 15) i d'El País (16), arribava al zenit en 2008 i 2009 quan parlaven d'una llei dels partits de la coalició governamental Christen Unie i CDA (democristians) i VVD (liberals), que convertia en delicte contra el dret a la propietat la okupació d'una casa que no hagués estat abandonada durant més d'un any, amb penes de presó que poden anar d'1 a 3 anys. Convertint els seus desitjos en realitats, El País titulava així el seu article: Holanda prohíbe el movimiento 'okupa'.

Informacions pendents d'actualització a Wikipedia (cf. 7), ens permeten rebaixar amb una mica d'aigua el got de whisky dels periodistes espanyols:
Després del tombant de segle, el moviment dels Kraakers va passar a un segon pla. Els partits conservadors van aconseguir el 2009 i el 2010 al Senat i a la Cambra de Representants que s'aprovés la prohibició legal de l'okupació i, des d'aleshores, intenten evitar els desnonaments per mitjans legals. A Amsterdam, segons aquesta llei, aproximadament 300 a 400 edificis haurien de ser evacuats a partir del 2010. Diverses autoritats municipals han expressat reserves sobre aquesta llei i, per diferents motius, no donen una alta prioritat a la seva aplicació.
Recordant que estem davant d'informacions pendents d'actualització, al mateix article de Wikipedia pots veure els avalots que han provocat els intents de desnonament per part de les autoritats municipals entre els anys 2000 i 2010. Potser la duresa d'aquests avalots expliqui les reserves de les autoritats municipals per aplicar aquesta llei.

2000 Ontruiming Kalenderpanden, YouTube, 11.09.2007
L'any 2000, els edificis okupats del Calendar a l'Amsterdam Entrepotdok van ser evacuats.

Amb la finalitat de rebaixar encara amb més aigua el got de whisky dels periodistes espanyols, també podria ser interessant conèixer el paper que ha jugat la Unió Europea per complicar les coses. Segons Ingrid Petit (cf. 8):
D'altra banda, pel que fa a l'accés a l'habitatge social, les iniciatives dels grups estan lligades a l'actual context liberal nacional i europeu. En efecte, si els Països Baixos compten amb el parc d'habitatges socials més gran d'Europa, la crisi financera ha reduït els crèdits dels arrendadors, i aquests estan procedint a nombroses operacions de revenda dels seus habitatges. Obligats per la Unió Europea, que en juny de 2010 va instar els Països Baixos a limitar l'accés a l'habitatge social en nom d'una oferta qualificada de sobreabundant i competitiva amb el sector privat, els arrendadors han de limitar dràsticament l'accés a un habitatge que abans estava obert a tothom i havia promogut la diversitat social. Deixant una gran part de la població davant del mercat privat, proposant preus de lloguer o de compra desproporcionats i inassequibles.
Segurament no et sorprendrà saber que el dret a la propietat, les directives de la Unió Europea i les lleis aprovades pel Parlament neerlandès no estan gravades en marbre i poden ser interpretades de maneres molt creatives (17):
El grup d'okupes de l'edifici d'Amsterdam del multimilionari rus Arkadi Volozh pot continuar ocupant-lo amb l'autorització del jutge. L'empresa del rus, que figura a la llista europea de sancions, havia demanat un desnonament, però el tribunal no veu cap motiu per fer-ho.
O potser el jutge neerlandès desconeixia el titular de la redacció d'El País: Holanda prohíbe el movimiento 'okupa', i va dictaminar a favor dels membres d'un moviment il·legal sense saber-ho.

Clar que, també podria ser que els membres d'aquell moviment no sàpiguen que són il·legals i desconeguin les directives de la Unió Europea i les lleis aprovades pel parlament neerlandès perquè, altrament, hom no entén que els Kraakers no solament no hagin desaparegut, sinó que segueixin protagonitzant accions com les que es publicaven als Països Baixos el passat mes de desembre (18):
A Amsterdam hi ha okupacions una altra vegada. Qui són aquests nous okupes? (...) Gairebé havien desaparegut, però un moviment seriós d'okupació torna a estar actiu a Amsterdam, amb el vent a les veles.
Moltes de les respostes a aquestes preguntes les pots trobar al vídeo que pots veure a continuació (no oblidis d'activar els subtítols i el traductor a la llengua de la teva elecció si, com jo, no estàs familiaritzat amb el neerlandès). Un vídeo on us trobareu identificats ràpidament aquells que viviu a ciutats que s'han transformat en parcs temàtics només aptes per turistes de pas i gent amb alts ingressos econòmics, amb un parc immobiliari dominat per Blackstone, bancs, etc., i on la gentrificació i els desnonaments de la gent amb recursos modestos estan a l'ordre del dia.

VICE Nederland - Kraken Gaat Door: de nieuwe krakers, YouTube, 23.02.2022


  1. Veure Euromissile Crisis, Second Season, publicat en aquest blog el 14.03.2023
  2. Wikipedia: Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 [en] [fr] [es] [ca]
  3. Dictionnaire des militants anarchistes: José Antonio Borrego Velasco, 16.09.2010 || Anarcoefemèrides del 10 de juliol, Ateneu Llibertari Estel Negre, Palma || Veure Yael Langella i Summertime Blues publicats en aquest blog respectivament els 02.11.2019 i 14.08.2020.
  4. Wikipedia: Squatting [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure Israel Hands: a friendship's story during the 80s, publicat en aquest blog el 26.02.2023
  6. Wikipedia: Kraken, Kraken in Nederland || Squatting in the Netherlands
  7. Wikipedia: Krakersrellen, Krakersrellen (1975-1984)
  8. Ingrid Petit: Okupación y urbanismo en Ámsterdam : una historia común, Ciudades, Territorios, Gobernanza (CITEGO), Julio 2012 [PDF fr]
  9. Ellen Himelfarb: This Amsterdam neighborhood was once inhabited by Jews. None are left to celebrate its centennial, Forward, 22.02.2022
  10. Wikipedia: Transvaalbuurt [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Jodenbuurt [en] [fr] [es] [ca]
  12. 1945 Amsterdam. Empty Jewish houses, Anne Frank House
  13. Hans Pruijt: Kraken (Netherlands), Global Informality Project, Erasmus Universiteit Rotterdam, Nederlands
  14. Van der Raad, J. W. 1981. Kraken in Amsterdam. Amsterdam: Roelof Kellerstichting
  15. Carmén Montón: Holanda prepara una ley que prevé encarcelar a los okupas, La Vanguardia, 29.08.2008
  16. Holanda prohíbe el movimiento 'okupa', El País, 15.10.2009
  17. Krakers in Amsterdams pand van Russische miljardair mogen blijven zitten, rtlnieuws.nl, 16.11.2022
  18. Krakers pand Nieuwezijds Voorburgwal rustig vertrokken, NH Nieuws, 05.12.2022 || Hannah Stöve: In Amsterdam wordt ‘ineens’ weer gekraakt. Wie zijn die nieuwe krakers? ‘Dit is onze fokking stad’, Het Parool, 31.12.2022

Monday, July 12, 2021

baruch spinoza

Neil deGrasse Tyson - El Dios de Spinoza, YouTube, 17.05.2020


Avui m'agradaria parlar d'un dels més grans filòsofs que ha conegut la humanitat: Baruch Spinoza (1). Si no saps gran cosa d'ell, o has oblidat amb el temps allò que sabies, et proposo refrescar la memòria amb la lectura de l'entrada que Wikipedia li ha dedicat (nota: la versió en català deixa molt a desitjar) i amb uns vídeos que espero que t'agradin tant com a mi m'han agradat.

Al primer dels vídeos pots trobar una presentació de Baruch Spinoza feta per un dels monstres de la divulgació científica: Neil deGrasse Tyson (@neiltyson) (2), a una seqüència de la sèrie TV Cosmos: A Spacetime Odyssey (3).

Com se m'ha fet un xic tard, no et resumiré la vida de Baruch Spinoza. De totes maneres, pots trobar un bon resum a la introducció dels articles de Wikipedia. Però just per allò del fun, no puc resistir-me a compartir amb tu aquest paràgraf de la versió en anglès de Wikipedia, per si et fa pensar en algun personatge de l'actual política espanyola.
Tot i que el nom portuguès "de Espinosa" o "Espinosa", llavors escrit amb una "z", es pot confondre amb l'espanyol "de Espinoza" o "Espinoza", no hi ha proves a la genealogia de Spinoza que la seva família provingués d'Espinosa de los Monteros, prop de Burgos, o d'Espinosa de Cerrato, prop de Palència, ambdues al nord de Castella. Espinoza era un nom de família comú entre els conversos espanyols (marrans). Els enllaços suggereixen que la família Spinoza va ser expulsada d'Espanya el 1492 i va fugir a Portugal, on es va veure obligada a convertir-se al catolicisme el 1498, i des d'on va haver de fugir als Països Baixos a causa de les persecucions religioses de la Inquisició.
Centre d'Action Laïque: Libres pensées sur… Spinoza, YouTube, 09.03.2018

Al segon vídeo, alguns dels filòsofs més coneguts del món francòfon, discuteixen a una emissió de la RTBF (TV francòfona belga) sobre el llegat de Spinoza pel que fa a les idees de la separació de l'església i l'estat, el lliure pensament i la llibertat d'expressió que representem la força de l'estat i una de les bases més sòlides del sistema democràtic. Entre els filòsofs que participaven en aquesta emissió pots trobar: Michel Onfray, Henri Pena-Ruiz, Mathias Leboeuf, Frédéric Lenoir, Luc Ferry i Henri Atlan. L'extracte d'aquesta emissió de la RTBF ha estat publicat al canal YouTube del Centre d'Action Laïque (4).

Parle-Moi de Philo: Spinoza et le traité theologiquo-politique, YouTube, 04.12.2020

Per acabar, un vídeo en clau pedagògica sobre el darrer dels llibres que va escriure Spinoza, probablement el de lectura més accessible: Tratado teológico-político que pots baixar-te gratuïtament en formats PDF o ePub a un munt de pàgines de la xarxa. Un vídeo on trobaràs consells com aquest:
On comprend mieux Rousseau quand on a lit Spinoza. Et on comprend mieux Spinoza lorsqu'on a lit Descartes.

  1. Wikipedia: Baruch Spinoza [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Neil deGrasse and Carl Sagan, publicat en aquest blog el 29.08.2017
  3. Wikipedia: Cosmos: A Spacetime Odyssey [en] [fr] [es] [ca]
  4. Centre d'Action Laïque: Home page, Wikipedia, YouTube, Facebook

Wednesday, April 14, 2021

time is relative

LapseSome Time - 20-5-2016 Timelapse A12 70 meter tunnel in one weekend under highway!!, YouTube, 25.05.2016

Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo que es va fer viral fa cinc anys, encara que alguns tuitaires segueixin tallant qualsevol referència a la seva data per presentar-lo com actual.

Aquest vídeo, realitzat en maig del 2016, ens mostra un impressionant timelapse dels treballs de l'obertura d'una carretera de circumval·lació prop de la ciutat holandesa d'Ede (1) que havia de connectar la sortida Ede-Oost de l'autopista A12 a la carretera nacional N224. Com pots veure al vídeo, en menys de 48 hores, els obrers van reemplaçar una carretera que era massa estreta amb un túnel prefabricat i van allargar l'autopista amb un carril suplementari. Treballant dia i nit, amb pluges intenses però de curta durada.

El vídeo va provocar l'admiració arreu del món per la rapidesa, coordinació i precisió de l'execució dels treballs (2). El que no sap tothom, és que els treballs de construcció de la carretera de circumval·lació van estar aturats durant un any a causa de l'oposició d'un grup ecologista: Natuur en Milieu Gelderland que va portar el projecte als tribunals, car el considerava innecessari i, davant del fet consumat de la construcció del túnel, proposava dedicar el seu ús per una pista ràpida per bicicletes (3).

Finalment el tribunal va sentenciar a favor dels treballs de construcció que ja s'havien fet. Però la municipalitat es va comprometre a trobar acords amb els ecologistes per reduir l'impacte de la carretera de circumval·lació (4). El túnel va poder ser utilitzat en juliol del 2020.

Després de donar un cop d'ull al calendari del projecte, he vist que, si no hi ha cap altra oposició, està previst finalitzar del procediment de licitació i adjudicació per a la construcció de la carretera de circumval·lació a partir del segon trimestre d'enguany (cf. 4).  Per la fi dels treballs, caldrà esperar encara.


  1. Wikipedia: Ede, Netherlands
  2. Chris Weller: Watch this crazy time-lapse of Dutch builders putting a tunnel under a highway in 48 hours, Business Insider, 03.06.2016
  3. Albert Heller: Deze tunnel onder de A12 is een jaar oud, én dichtgespijkerd, De Gelderlander, 24.05.2017
  4. Parklaan: Home page || Wat gaat er gebeuren? || Kalender

Thursday, March 18, 2021

cartografia històrica a catalunya (2/4)

La Principaute de Catalogne et le Comte de Roussillon ... (5)

Si m'he de refiar pel seu nombre de visites i els comentaris que he anat rebent, l'article que vaig publicar en aquest blog el passat 02.03.2021: Cartografia històrica de Catalunya (1/2) va interessar a moltes més persones que les del gremi de geògrafs a qui inicialment anava destinat.

Avui m'agradaria compartir amb tu els comentaris que he anat rebent i desar al blog la informació que contenen d'una manera més o menys organitzada, gràcies a les etiquetes que afegeixo als articles que vaig publicant.

Sobre els exemples dels mapes fets per estrangers que van precedir la Nueva descripcion geographica del principado de Cataluña de Josep Aparici (1), un lector que viu a França em va suggerir incloure, entre els mapes que el van precedir, el mapa de Catalunya que va crear Michael Mercator (net del gran Gerardus Mercator) que es va publicar a Amsterdam en 1620 (2). O el que Pierre Mariette va publicar a Paris el 1650 (3). També el mapa de Pierre Duval (4), géographe ordinaire del rei Louis XIV, que es va publicar a París el 1677 (5): és el mapa amb què he obert el post d'avui. O el remarcable mapa de Catalunya que el geògraf neerlandès Frederick De Wit (6) va publicar a Amsterdam el 1688 (7). La llista de suggestions és més llarga, però no m'agradaria acabar-la sense mencionar un mapa que no coneixia, publicat a Nuremberg en 1720 (8), i realitzat per un geògraf imperial d'origen bavarès: Johann Baptist Homann (9).

Mentre et mires als enllaços si un poble pel que et guia un sentiment especial ja estava cartografiat en aquells vells mapes i amb quin nom, un lector i amic que viu a Catalunya em va passar la ressenya d'un llibre de Jordi Estruga que recull els mapes de Catalunya impresos durant els segles XVII i XVIII: El tresor cartogràfic de Catalunya (10).

Editorial Base: The Cartographic Treasure of Catalonia, YouTube, 25.10.2012

Sobre els cartògrafs hebreus de l'Escola mallorquina de cartografia (11) un altre amic em va passar un article molt interessant que no coneixia i que té per objectiu identificar en les actes notarials de Mallorca aquelles persones que, per la descripció del seu ofici, podien identificar-se com a cartògrafs (12). La idea és senzillament genial, i el treball que hi ha al darrera impressionant. Els resultats sorprenents: la majoria d'aquells professionals eren d'origen italià. Però crec que a l'estudi li manca ponderar que estem parlant de professionals amb una reputació extraordinària, tot com la mobilitat geogràfica pròpia dels hebreus, a una època en què els practicants d'aquesta religió eren perseguits implacablement per la Inquisició, sabent que molts d'ells van acabar treballant sota les ordres del rei de Portugal. I quan la Inquisició els va perseguir també en aquest regne, van acabar fugint als Països Baixos.

Un altre lector i amic que viu a Catalunya em va passar l'enllaç a una pàgina de Juan Ceva, un enginyer aeroespacial mallorquí que ha treballat al Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA i ara és consultor independent a Pasadena, Califòrnia. També és un apassionat col·leccionista de mapes antics de la seva terra i d'una pàgina Web remarcable plena d'informació molt interessant que et proposo visitar: The Cresques Project.

Last but no least, un comentari de l'amic Israel Hands, que em va recordar que, parlant d'Abraham Cresques (13) i del seu fill Jafudà, m'havia oblidat per complet de mencionar una novel·la genial d'Albert Bosch: L'atles furtiu (1998):
El rei Pere i el seu fill Joan encarreguen un mapa del mon a l'Abraham Cresques: un mapamundi especial que ha de ser el més bell i savi que mai s'hagi dibuixat. L'Abraham decideix fer-ne dos: el que li han demanat rei Pere i l'infant Joan i un segon mapamundi, el furtiu, que recollirà les veus més secretes i totes les llegendes del món del segle XIV. Així ho fan. I en acabar la feina, l'Abraham li encarrega al seu fill Jafudà portar els mapes a la cort de Barcelona. Però durant el viatge un d'ells, el furtiu, desapareix. I amb la seva desaparició, i els esforços de Jafudà per recuperar-lo, comença una increïble aventura ambientada en la Catalunya d'aquella època.

  1. Nueva descripcion geographica del principado de Cataluña / dedicose en 1720 al Rey Don Felipe V por el autor D. Josef Aparici, su geógrafo: Institut Cartogràfic i Geologic de Catalunya || Biblioteca de Catalunya || Museu d'Història de Catalunya
  2. Michael Mercator: Arragonia et Catalonia, Amsterdam, 1620
  3. Catalonia, publié par Pierre Mariette, Paris, 1650
  4. Wikipedia: Pierre Duval [en] [fr] [es] [ca]
  5. Pierre Duval: La Principaute de Catalogne et le Comté de Roussillon, avec les Anciennes et les Nouvelles Bornes des Royaumes de France et d'Espagne, les Passages des Pyrénées et les autres Routes, publié par Pierre Du Val Paris (1677), in RareMaps.com, Barry Lawrence Ruderman, Antique Maps Inc., La Jolla, CA, USA || Omnia: National Library of Spain
  6.  Wikipedia: Frederick De Wit [en] [fr] [es] [ca]
  7. Frederick De Wit: Accuratissima Principatus Cataloniae et Comitatuum Ruscinonis et Cerrataniae Descriptio, Amsterdam, 1688
  8. Johann Baptist Homann: Principatus Cataloniae nec non Comitatuum Ruscinonensisz Et Cerretaniae Nova Tabula, Nuremberg, 1720
  9. Wikipedia: Johann Baptist Homann [en] [fr] [es] [ca]
  10. Jordi Estruga: El tresor cartogràfic de Catalunya. Els mapes més antics. Segles XVII i XVIII, Editorial Base, Barcelona, 2012 (edició exhaurida) || Els mapes més antics de Catalunya, Vilaweb, 17.03.2013
  11. Wikipedia: Escola mallorquina de cartografia​ [en] [fr] [es] [ca]
  12. Gabriel Llompart: Registro de los cartógrafos medievales activos en el puerto de Mallorca, Estudios Medievales, CSIC, December 2014, DOI: 10.3989/aem.1997.v27.i2.633, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Licencia Creative Commons 3.0 España, 
  13. Wikipedia: Abraham Cresques [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, June 17, 2020

anne frank

Com ja ho havia fet precedentment, la comunitat literland publicava el passat 13 de juny un tweet on podem veure Anne Frank a un vídeo el 22 de juliol de 1941, tres anys abans que la Gestapo detingués a la seva família i acabés deportada, primer a Auschwitz, i després a Bergen-Belsen, on va morir víctima d'una epidèmia de tifus dos mesos abans que el camp fos alliberat per l'exèrcit britànic, el 15 d'abril de 1945.

Wednesday, March 11, 2020

richard van mensvoort

Richard Van Mensvoort: Home page, Paintings

Richard Van Mensvoort és un pintor neerlandès que a néixer el 1972 i viu i treballa al pintoresc poble de Megen. Un impressionista modern que segueix inspirant-se dels temes que l’atreien de nen i capta el seu quotidià en pintures a l'oli.

Si t'ha agradat el treball amb el que he obert aquest article, no deixis de passar-te ni per la seva pàgina, la seva galeria, o els seus comptes a Instagram, Pinterest i Facebook.

Richard van Mensvoort paintings, Youtube, 19.03.2017

Monday, July 29, 2019

johannes vermeer

Johannes Vermeer - De Melkmeid or Het Melkmeisje (1658), Rijksmuseum (Amsterdam,Netherlands)
A mitjans de desembre del 2018, el suplement cultural Catorze de Nació Digital, publicava un article anomenat: Vermeer, noies i perles amb la reproducció de 14 obres d'un dels pintors neerlandesos més coneguts del barroc: Johannes Vermeer.

Els amics geògrafs recordaran aquest pintor per dues de les seves obres més conegudes entre els membres del gremi: The Geographer i The Astronomer.

Jo he escollit per aquest article: The Milkmaid, pels records que em porta de la nostra visita fa més de cinc anys al Rijksmuseum.

Monday, June 3, 2019

street art - jan is de man

Jan Is De Man: Boekenkast, Utrech, April 2019

Acompanya'm a la cruïlla de Mimosastraat amb Amsterdamse straatweg, a Utrech. No sé si quan hi vagis, Google Street Map ja haurà actualitzat les imatges dels edificis i apareixerà Boekenkast, el darrer treball d'un artista de carrer neerlandès: Jan Is De Man que, junt amb el tatuador Deef Feed, va transformar en una prestatgeria amb llibres escrits en set idiomes la façana de l'edifici que, punxant el primer enllaç, hauràs vist a la cantonada.

Inserits entre les portes i les finestres, els llibres van ser escollits pels veïns d'un edifici que es troba al cor d'un districte on conviuen diverses cultures amb una sola condició: no incloure llibres polítics o religiosos. Una decisió que es va prendre en fase amb l'objectiu del mural: connectar a la gent i convertir l'edifici en un homenatge a la literatura i a la diversitat cultural ... i, és una interpretació molt personal, no buscar-se problemes innecessaris.
Jan Is De Man: Boekenkast, Utrech, April 2019

Monday, August 6, 2018

It’s not your imagination, it's very hot

Que faci calor a l'estiu és normal. Que en faci més als països del sud que als de nord també. Ara bé, les temperatures que estem vivint al centre i al nord d'Europa no tenen res de normal. I abans que algun tertuliano ho desmenteixi, afegiré que hom en parla fins i tot a la publicació oficial del World Economic Forum (1) on, entre altres coses que diu l'autor de l'article, m'ha cridat l'atenció un paràgraf on ens diu que: la definició als USA de "temperatura "normal" s'actualitzarà en un parell d'anys amb dades de 1991-2020. El que ens permetrà veure com temperatures "normals" aquelles que poden ser significativament més altes del que són ara.

Tot i que és probable que enguany no arribarem als valors de la màxima històrica del 2003 Grono GR (41.5°C), al sud dels Alps, o de Ginebra (39.7°C) el 2015, les previsions indiquen que aquesta setmana el mercuri seguirà estable al voltant dels 32 a 35°C. (2).

Comparat amb la que està caient als països veïns pot semblar que no és gran cosa. Vull dir que encara no hem hagut de ficar-los sabatilles als gossos policia per a protegir les seves potetes de la calor, com a Viena. No s'han hagut de tallar trams d'autopista perquè comença a fondre l'asfalt, com als Països Baixos. Ni hem hagut d'aturar centrals nuclears perquè l'aigua dels rius, escassa i calenta, no arriba a refrigerar-les, com a França. Tampoc és una calor que es pugui comparar a la que es considera normal a la Death Valley, com a estat el cas de Setúbal (Portugal), ni ha hagut morts com ha estat el cas d'Espanya (3).

Personalment, segueixo sense acostumar-me a veure com els helicòpters de l'exèrcit suís s'han d'utilitzar per transportar aigua pel bestiar que es troba als prats alpins de la Suïssa central: més de 300,000 litres durant el mes de juliol (4). O que comencin a haver-hi ramaders que, per evitar que el seu ramat mori de set als prats alpins, es decideixin a sacrificar-lo (5).

El que fa la diferència amb els països del sud és que, en general, aquí no estem equipats amb aparells d'aire condicionat ni ventiladors a les feines ni a casa. I millor que continuï així. Perquè, amb aquests aparells a tota potència, abocant al carrer la calor de l'interior dels edificis i consumint una energia que, amb moltes centrals nuclears aturades i una energia fotovoltaica que encara no ha desenvolupat el seu potencial, no faríem res d'altre que incrementar les emissions i, amb aquestes, continuar alimentant el canvi climàtic. I no serà canviant la definició del que hom considera com "temperatura normal" que trobarem una solució a aquest problema.


  1. Johnny Wood: It’s not your imagination, summers are getting hotter, World Economic Forum, 02.08.2018
  2. Le mercure va encore grimper en Suisse, 24Heures, 04.08.2018
  3. Canicule : l’Europe étouffe, l’asphalte fond, les réacteurs nucléaires s’arrêtent, SudOuest.fr, 04.08.2018
  4. Les vaches d'alpage abreuvées par hélicoptère, 24Heures, 31.07.2018
  5. Sécheresse: un paysan va devoir abattre son bétail, 24Heures, 02.08.2018

Sunday, July 8, 2018

marchés d'Europe: le ventre d’amsterdam

Le ventre d’Amsterdam. Marchés et dégustations, Arte-TV
Disponible du 02/07/2018 au 31/07/2018. Prochaine diffusion le jeudi 19 juillet à 02h40

Dins de la sèrie: Marchés d'Europe: le ventre de la ville, Arte-TV va emetre el passat 06 de juliol un episodi dedicat als mercats d'Amsterdam i als personatges que els caracteritzen. A poc que t'estimis aquesta vila la meitat del que jo vaig estimar-la quan la vaig visitar, és tracta d'un episodi de 50' que s'acaben fent curts. No te'l perdis abans que el retirin a finals de mes! 

Sunday, May 6, 2018

artificial north sea islands

TenneT: North Sea Island TenneT, Youtube, 10.06.2016

Fa ja molts anys d'això, el ministre d'economia de Bèlgica presentava al Senat un 'Plan d'aménagement des espaces marins' on figurava un projecte per la construcció d'un atol·ló artificial (1) davant de la costa de Zeebrugge o de Wenduine. La idea subjacent era utilitzar el lagoon de l'atol·ló per bombar i emmagatzemar aigua del Mar del Nord, utilitzant l'energia excedentària de les turbines de les instal·lacions eòliques properes, i produir electricitat amb turbines convencionals en els moments en què la producció de les instal·lacions eòliques fos deficitària (2).

L'anunci del ministre em va sorprendre: mai no havia sentit parlar de res semblant. I per tant, a Dinamarca també estaven treballant en el concepte de les Green Power Islands, amb projectes en estudi arreu del món (3). En qualsevol cas, durant molts anys no vaig llegir res més sobre aquell projecte. Fins que, a finals del 2016, vaig llegir alguns articles sobre un altre projecte en estudi, finançat pel govern de Flandes, destinat a la construcció d'una illa artificial davant de la costa de Knokke-Heist, que tindria un objectiu molt menys ambiciós: protegir la costa de les tempestes i de l'elevació del nivell del mar (4).

La importància d'aquests projectes va quedar eclipsada amb l'anunci per la companyia TenneT (5) d'un projecte de construcció d'una illa artificial al Dogger Bank (6), un projecte d'illa (pots veure'l al vídeo que obre aquest post) que tenia com a objectiu crear un hub per la distribució de l'electricitat generada pels parcs eòlics offshore del Mar del Nord (7).

Així doncs, a diferència del projecte belga del 2013, destinat a emmagatzemar l'energia excedentària produïda pels parcs eòlics del Mar del Nord, el projecte de TenneT estaria destinat a utilitzar l'illa com una enorme central de transformació del corrent altern (AC) rebut des dels aerogeneradors, en corrent continu (DC) que seria enviat per cable submarí als Països Baixos i el Regne Unit en una primera etapa i, més tard, gràcies a uns cables submarins addicionals, a qualsevol altre país del Mar del Nord (8).

El principi sobre el qual es basa aquest projecte és que disposar d'un hub de distribució al bell mig del Mar del Nord permetria enviar l'energia produïda pels aerogeneradors a qualsevol lloc on fos necessària, maximitzant així el seu valor comercial, car sempre estaria disponible per a qui vulgui pagar el seu preu i minimitzaria el risc de la producció que no troba comprador. Cal afegir a més el fet que, al Mar del Nord, les zones properes a la costa on es poden construir nous parcs eòlics comencen a escassejar. Això està obligant als productors a instal·lar els nous aerogeneradors mar endins, fent pujar els costs de producció car,  els cables submarins són cars d'instal·lar i de mantenir. Amb una illa a mig camí entre la Gran Bretanya i el continent, les línies de transmissió podrien ser més curtes i, per tant, menys costoses: un estalvi que podria ser de milers de milions de dòlars ...

Si jo hagués de participar amb els meus diners en aquest projecte tindria la curiositat personal de saber quin cost tindria aquesta nova illa (construcció final i manteniment anual), quant de temps seria necessari per la seva amortització i si el cost afegit al preu de l'electricitat produïda pels aerogeneradors, penalitzaria la seva comercialització.


  1. Un "atoll énergétique" au large de Zeebrugge ou de Wenduine, rtbf.be, 17.04.2013
  2. Audrey Garric: La Belgique veut créer une île pour stocker l’énergie éolienne, Blogs Le Monde, 24.01.2013
  3. Gottlieb Paludan Architects: Green Power Island
  4. Pour se protéger de la montée des eaux, la Flandre envisage de construire... une île, lalibre.be, 01.10.2016 // Une île pour protéger la côte flamande de la montée des eaux: le projet se précise, rtbf.be, 02.10.2016
  5. Wikipedia: TenneT
  6. Dogger Bank és un gran banc de sorra en una àrea poc profunda al bell mig del Mar del Nord. Veure Wikipedia: Dogger Bank
  7. Ian Johnston: Artificial North Sea island: Danish, Dutch and German firms launch bid to make ‘science fiction’ plan a reality, The Independent, 10.03.2017
  8. Steve Hanley: Dutch Utility Proposes Artificial North Sea Island & Massive Offshore Wind Farm, cleantechnica.com, 30.12.2017

Friday, March 9, 2018

swiss federal railways tests a new autopilot system

source: Un nouveau système de pilotage automatique testé par les CFF, RTS, 05.12.2017

El passat 27 de Desembre vaig llegir una notícia a l'edició suïssa del 20minutes.ch que em va sorprendre. Deia que l'empresa responsable de la gestió de les infraestructures ferroviàries dels Països Baixos: ProRail (1) tenia la intenció de dur a terme enguany 'almenys una prova' amb un tren automatitzat i que això faria dels Països Baixos "un país pioner en la conducció automatitzada de trens" (2). Aquesta notícia era confirmada per Alstom (3), que publicava a finals de Gener l'acord amb ProRail i la companyia neerlandesa Rotterdam Rail Feeding (RRF) (4) per la realització d'aquest projecte.

L'objectiu del projecte Alstom/ProRail/RRF seria instal·lar a una locomotora de RRF un sistema Automatic Train Operation (5) que Alstom ha desplegat al Réseau express régional d'Île-de-France (RER) (6). El test se centraria en el transport de mercaderies i es realitzaria sobre 150 km a una de les línies més conegudes (i polèmiques!) de la xarxa ferroviària europea de transport de mercaderies: Betuweroute (7), entre el port de Rotterdam i el centre logístic d'enllaç amb els ferrocarrils de la RFA a Valburg (8), amb la locomotora circulant durant 100 km sense intervenció del conductor, gràcies als estàndards europeus de senyalització (9) amb els que la línia està equipada.

Et deia que l'article em va sorprendre perquè, tractant-se d'un diari que es publica a Suïssa, en cap moment va mencionar el que s'estava fent al nostre país des de fa temps.

Mentre al 20minutes.ch del 27 de Desembre ens presentaven un projecte sobre paper que afirmava que convertiria els neerlandesos en una mena de pioners dels trens automatitzats gràcies a un primer test programat pel 2018, el mateix diari ens anunciava, tres setmanes abans!, el primer test realitzat pels ferrocarrils federals suïssos el 04.12.2017 amb tren automatitzat que, a una velocitat de 160 km/h va fer el trajecte de poc més de 60 km entre el principal nus ferroviari del país, a Olten,, i la capital federal, a Bern (10).



El test es va dur a terme durant tres nits, amb trens especials sense passatgers i fora dels horaris públics.
Aquest test està integrat al programa suís SmartRail 4.0 (11), que associa els líders del projecte: la companyia dels ferrocarrils federals (12) i el constructor Stadler Rail AG (13) amb altres companyies i associacions: BLS AG (14), Schweizerische Südostbahn AG (SOB) (15), Rhätische Bahn (RhB) (16) i Verband öffentlicher Verkehr (VöV) / Union des transports publiques (UTP) (17).
source: lawlz.org
Tant la tecnologia amb què compta fer el seu primer test la societat neerlandesa ProRail, com utilitzada pels ferrocarrils federals suïssos, es recolzen en els estàndards europeus de senyalització, que es van desplegar per a Suïssa en 2004, a una línia d'alta velocitat entre Bern i Zürich, tres anys abans que aquest sistemes es despleguessin a França i als Països Baixos. (cf. 9).


En el cas del mòdul de Stadler Rail, els senyals de control s'envien des del centre de comandament a la locomotora a través de la xarxa de telefonia mòbil de SBB/CFF/FFS: bàsicament, es tracta de les dades ETCS (e.g. la velocitat màxima permesa) i les dades ADL (e.g. la velocitat òptima que cal respectar) a més, naturalment, d'altres senyals necessaris per a la conducció del comboi.

Tant els tests de SBB/CFF/FFS com els de ProRail no tenen com a objectiu emular els sistemes de conducció automàtica actualment desplegats a línies de metro com la de Lausanne. En ambdós casos no pretenen anar més lluny d'un nivell de GoA de 2 (cf. 5): el nivell més generalitzat dels sistemes d'automatització fora de les línies de metropolitans. En el cas dels trens, si l'arrencada i l'aturada són automatitzades, el maquinista controla i acciona l'obertura de les portes, desactiva la conducció automatitzada del tren quan es fa necessari i s'encarrega de prendre el control i aplicar una solució a tot tipus d'emergència.
Lors des tests d’automatisation effectués par les CFF et Stadler sur le tronçon Rail 2000 entre Berne et Olten, un train duplex a fait l’objet de freinages et d’accélérations automatiques en présence d’un mécanicien, par le biais d’un nouveau système d’assistance à la conduite. En outre, le train a respecté un programme de régulation de la vitesse, destiné à assurer une circulation particulièrement économe en énergie. Ce niveau d’automatisation est comparable à un pilotage automatique: le mécanicien est en cabine, il surveille ce qui se passe et intervient si nécessaire. Ce nouveau système d’assistance à la conduite se fonde sur le système européen de contrôle de la marche des trains (ETCS Level 2) et sur le système de régulation adaptative (ADL) développé par les CFF pour favoriser une conduite propre à économiser l’énergie (18) .
Encara que el projecte SBB/CFF/FFS sigui actualment el més avançat que s'està realitzant al nostre país, no és l'únic. Cal mencionar també altres tres projectes que Le Temps ens presentava el passat 23.06.2017 (19):
  • El projecte pilor de Schweizerische Südostbahn AG (SOB) de conducció automatitzada en un tram de 20 km al Wahlkreis de Toggenburg (St. Gallen). SOB espera equipar el 2019 els vehicles de la línia existent entre Mogelsberg (el node ferroviari regional de Wattwil) i la terminal de Nesslau, llançar el projecte pilot sense passatgers l'any 2020 i l'explotació comercial entre 2023-2025.
  • Un altre projecte de conducció autònoma està previst al cantó de Basel-Landschaft, a una línia de 13 km entre Liestal i Waldenburg.
  • Finalment, també s'estaria estudiant una solució similar per al nou enllaç ferroviari subterrani entre Neuchâtel (479 msnm) i La Chaux-de-Fonds (992 msnm), però es tracta d'una solució amb un cost molt elevat i es probable que no es dugui a terme abans que finalitzin de manera positiva els altres projectes.
La conducció automatitzada obre un munt de possibilitats en el terreny de l'optimització de l'ús de les infraestructures ferroviàries actuals i en el de la reducció del consum d'energia. I també ho és que, si el seu impacte no és menor en el terreny del transport de passatgers, pot ser impressionant en el del transport de mercaderies.

source: entremont-autrement
Els Països Baixos han fet la seva part de la feina amb la construcció de la Betuweroute (cf. 7), que connecta el port de Rotterdam amb els nusos intermodals destinats al transport de mercaderies a la RFA. També a Suïssa hem fet la nostra feina amb la construcció del Tunel del Gothard (20) i dels nusos intermodals destinats al transport de mercaderies a Itàlia i a la RFA.


Malauradament, ni alemanys ni italians han fet encara el treball necessari perquè el transport de mercaderies per ferrocarril, des de la Mediterrània al Mar del Nord sigui una realitat.

En el cas dels alemanys desconec si tenen algun projecte en curs, però si un dia troben una solució intermodal (ports, aeroports, xarxa ferroviària i autopistes) que permeti connectar els trens que arriben del Mar del Nord, els que arriben de Gènova, Milà i Venècia i els que arriben de la Xina via el Chongqing-Xinjiang-Europe International Railway (21) estic convençut que estarem davant d'una solució logística d'unes dimensions que actualment no ens podem ni imaginar.


  1. Wikipedia: ProRail [en] // ProRail - Home Page
  2. Premier test de trains sans conducteur en 2018, 20minutes.ch, 27.12.2017
  3. Alstom to perform automatic train operation test drive with Prorail and RRF on the Betuweroute in the Netherlands, Alstom, 22.01.2018 // Veure també Wikipedia: Alstom [fr] // Alstom - Home page (Switzerland); Raphaël Ebenstein: SNCF - le train sans conducteur bientôt sur les rails en France, francetvinfo.fr, 14.06.2017 (La SNCF travaille actuellement à un projet baptisé "train drone" pour fabriquer des TGV autonomes, selon nos informations. Un prototype devrait être testé en 2019 pour le transport de marchandises, puis, à partir de 2023, pour les TGV avec voyageurs).
  4. Rotterdam Rail Feeding (RRF) - Home Page
  5. Wikipedia: Automatic train operation [en]. Veure en aquesta entrada: Types of train automation - Grades of Automation (GoA) of trains // Veure també: Cómo se conduce un tren de alta velocidad, Vía Libre, 03.12.2010
  6. Wikipedia: Réseau express régional d'Île-de-France [fr] // Emily O'Dowd: Alstom begins implementation of "vital" €20m Automatic Train Operation in Paris, SMART-RAIL, 24.05.2017 
  7. Wikipedia: Betuweroute [en][fr]
  8. Konings, Rob (Editor, and al.) (2006): The Future of Automated Freight Transport: Concepts, Design And Implementation, Edward Elgar Pub, 2006 (Amazon)
  9. Wikipedia: Système européen de contrôle des trains. El Sistema Europeu de Control del Tren (abreujat com ETCS) és un innovador sistema de senyalització ferroviària associat al control de velocitat. És un component del Sistema europeu de gestió del trànsit ferroviari (ERTMS), que te com objectiu substituir la gran quantitat de senyals de terra, sistemes de senyalització i repetició de senyals en cabina utilitzada actualment a les diverses xarxes ferroviàries europees.
  10. Stefan Ehrbar: Les CFF testent le premier train automatique, 20minutes.ch, 05.12.2017 // Un nouveau système de pilotage automatique testé par les CFF, RTS, 05.12.2017
  11. No confondre amb el programa europeu SMART-RAIL o amb la comunitat anomenada SmartRail Word.  
  12. Tingues en compte que el nom de la companyia varia en funció de la llengua utilitzada: en alemany SBB (Schweizerische Bundesbahnen), en francès CFF (Chemins de fer fédéraux suisses) i en italià FFS (Ferrovie Federali Svizzere).
  13. Stadler Rail AG: Home Page // Veure també en aquest blog: Des de Thurgau a la Pobla de Segur, 23.08.2016; The energy strategies of Swiss Federal Railways (1), 04.06.2015
  14. Wikipedia: BLS [fr] // BLS AG - Home Page
  15. Schweizerische Südostbahn AG (SOB) - Home Page
  16. Wikipedia: Chemins de fer rhétiques [fr] // Rhätische Bahn (RhB) - Home Page
  17. Tingues en compte que el nom de la companyia varia en funció de la llengua utilitzada: en alemany Verband öffentlicher Verkehr (VöV), en francès Union des transports publiques (UTP) i en italià Unione dei transporti pubblici (UTP)   
  18. De nouveaux systèmes d’assistance pour davantage de capacités et de sécurité, SBB-CFF-FFS, 05.12.2017
  19. Bernard Wuthrich: Y a-t-il un pilote dans la cabine?, Le Temps, 23.06.2017
  20. Laurent Aubert: Le nouveau Gothard donne des ailes à CFF Cargo, Tribune de Genève, 27.12.2016  // Tamara Ritter: «Le jeu en valait la chandelle» - une année TWC 2017, blog.sbbcargo.com, 11.12.2017
  21. Veure en aquest blog: La nova Ruta de la Seda (02.08.2013); La nova Ruta de la Seda II (25.08.2013); Philippe Rekacewicz, cartògraf (23.09.2013);

Saturday, March 3, 2018

économie verte: solution pour la Suisse de demain

OFEV: Économie verte : quartiers durables – une solution pour la Suisse de demain, Youtube, 10.10.2016

L'Office fédéral de l'environnement (OFEV) és el departament federal competent per al medi ambient de Suïssa. En aquest vídeo ens presenta l'interès dels barris sostenibles i l'èxit que està tenint arreu una planificació urbana respectuosa amb el medi ambient: un dels exemples que presenta és el del Quartier du Flon, a Lausanne.

De totes maneres, hem de ser molt i molt modestos i reconèixer que encara tenim molta feina a fer si volem apropar-nos als estàndards de qualitat de vida d'una vila com Almere (The Netherlands): una vila amb un urbanisme brutal a la que vaig dedicar-li un post en aquest blog en Agost del 2013: Almere 2013 - Back to the Future ... Tot i que, com pots veure al vídeo, ningú acaba d'estar content amb el que té. I això està bé. Car si no, encara estaríem construint piràmides!

BicycleDutch: Almere, nominee for best cycling city in the Netherlands, Youtube, 19.03.2014