Tuesday, November 29, 2022

the stendhal syndrome


La síndrome de Stendhal és un conjunt de trastorns psicosomàtics que impliquen batecs cardíacs accelerats, marejos, asfixia, confusió i fins i tot al·lucinacions que suposadament es produeixen en alguns viatgers exposats a una obra d'art o a una profusió d'obres mestres, al mateix lloc, al mateix temps, quan aquestes adquireixen un significat particular pels viatgers (1).

La síndrome de Stendhal també és el nom d'un compte a Twitter (@SdStendhal), de visita molt recomanada, tot com la pàgina Web dels seus autors (punxa aquí).

Vaig descobrir aquest compte el passat mes d'octubre quan, per pur atzar, vaig veure el tweet amb què he obert el post d'avui, dedicat a l'obra del pintor John Atkinson Grimshaw i el seu llegat de pintures amb escenes nocturnes de paisatges urbans de l'Anglaterra del s XIX.


  1. Wikipedia: Stendhal syndrome [en] [fr] [es] [ca]
  2. John Atkinson Grimshaw: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || The Complete Works

Sunday, November 27, 2022

podem reaprendre a collir l'aigua?

Tierra y Mar - Espacio Protegido Canal Sur, Acequias de careo de Sierra Nevada, YouTube, 12.06.2017


En juliol del 2021 vaig publicar un post dedicat a la tecnologia hidràulica andina (1) on t'explicava com s'estaven recuperant algunes de les tècniques practicades des de fa 1400 anys al Perú amb l'objectiu d'ampliar la disponibilitat d'aigua durant la llarga estació seca d'aquell país.

Part de l'entusiasme amb què vaig redactar aquell post tenia el seu origen en un viatge que vaig fer el 1987 amb el Dr. Manuel de Miró a l'Alpujarra (2) per la redacció d'un pressupost per la realització d'un estudi hidrogeològic. El treball de camp que vam fer em va permetre conèixer a una gent extraordinària, uns paisatges impressionants i un sistema d'irrigació construït pels andalusins que em va deixar bocabadat.

La part més important d'aquest sistema són les anomenades séquies de careo (3). Uns canals que, des de fa segles, s'han excavat als vessants de l'Alpujarra granadina per canalitzar les aigües del desglaç de Sierra Nevada (4), seguint una tècnica ancestral que, gràcies a la construcció de séquies amb un feble pendent, permet endarrerir la velocitat de l'aigua i permetre que aquesta s'infiltri en el terreny per recarregar els aqüífers, de manera que arribi a les zones que es troben a més baixa altitud durant l'estiu, quan l'aigua és més necessària.
Pots trobar una bona introducció al sistema de collita de l'aigua a l'Alpujarra a Wikipedia (3). També als articles divulgatius de lectura recomanada que Cristina Armunia i Eva Rodríguez (5) van publicar el novembre del 2021 (5). O a la pàgina Web del projecte Life Adaptamed (6), que fa part del projecte Life de la Unió Europea (7). Si vols informacions de caràcter més científic, et proposo començar per llegir el resum d'un article publicat al Journal of Hydrology en novembre del 2019 i consultar la seva bibliografia (8).
M'hauria agradat molt aprofundir els limitats coneixements que vaig adquirir sobre aquelles tècniques hidràuliques, la geologia, la geomorfologia, la hidrologia i, fins i tot l'edafologia d'aquella zona. Però en aquell temps estava dedicat full time a seguir els cursos de postgrau, a la preparació de classes per les assignatures on tenia responsabilitats, i a la redacció de dos projectes de tesi que vaig deixar sense continuació quan vaig decidir deixar la universitat.

Cinc anys més tard d'aquell viatge a l'Alpujarra granadina, vaig emigrar a Suïssa. Vaig treballar durant 6 mesos a l'Etat du Valais / Kanton Wallis, en el projecte d'un nou complex hidroelèctric: Cleuson-Dixence (9). I van ser els companys amb qui treballava en aquell projecte els que em van fer descobrir un sistema de collita de l'aigua de les glaceres dels Alps molt similar al que havia vist el 1987 a l'Alpujarra: els bisses (10). Un sistema que, a causa del relleu dels Alps corre encara avui a través de penya-segats impressionants, gràcies a solucions d'enginyeria aparentment senzilles però d'una audàcia remarcable en la seva realització. Malauradament, molts trams dels bisses han passat a tenir una funció turística, oblidant els treballs de manteniment orientats a la seva funció original.

DaniBess: Bisse de Savièse Torrent Neuf - Vertiginous Hike in Switzerland, YouTube, 28.09.2018

Tot com les séquies de careo de l'Alpujarra, els bisses du Valais són canals construïts amb un pendent molt suau (0,5-2 %) que utilitza la gravetat per canalitzar l'aigua des de les glaceres dels Alps per alimentar les pastures, els conreus i les vinyes dels terrenys agrícoles que es troben a més baixa altitud. Tot i que, com per les séquies de careo, hi ha indicis de la seva construcció ja en època romana (11), la majoria dels bisses del Valais que podem veure avui es van construir entre els segles XIV i XIX, i bona part del seu traçat s'ha restaurat recentment i està encara en funcionament.

Mesos més tard vaig descobrir que a l'Haut Valais, la zona de parla alemanya de l'Etat du Valais / Kanton Wallis, els bisses es coneixien amb altres noms, segons el dialecte del schweizerdeutsch que es parla a cada vall: suän, zetti, wüer (12). També vaig llegir que hom pot trobar aquest tipus de sistema de rec al Kanton Graubünden (Grissons), però no m'ha quedat encara massa clar amb quin nom es coneixen. Seguint a la regió dels Alps, però ja fora de les actuals fronteres suïsses, també podem trobar aquests canals als Hautes Alpes (França). I en territori de la República d'Itàlia els podem trobar al Piemonte, a la Vallée d'Aoste, on són conegudes amb el nom de rus (13) i al Südtirol/Alto Adige, on són conegudes amb el nom de waales (14). La llista és més llarga, però millor m'aturo aquí.

Trobar al Valais uns sistemes d'irrigació similars als que havia vist a l'Alpujarra em va cridar molt l'atenció. No tan sols pel fet de trobar un concepte i unes tecnologies similars. També pel fet de trobar una organització institucional que ha assegurat durant segles la seva sostenibilitat. Així, els acequieros de les diferents Comunidades de Regantes de l'Alpujarra, que han anat transmetent els seus coneixements sobre el manteniment de les séquies de careo, tenen el seu reflex en la gestió comunitària del treball i dels béns col·lectius dels consorts dels bisses del Valais (15).

Si en el cas de l'Alpujarra hom associa a l'arribada dels musulmans la construcció d'aquest sistema d'irrigació i l'organització social que li va donar la seva sostenibilitat, hom podria pensar que no va ser l'arribada dels musulmans qui el va difondre als Alps. Ara bé, el cas és que les tropes musulmanes van arribar durant el s. X als Alps i van fortificar alguns castells a la Vallée d'Aoste, des d'on durant un mig segle van organitzar incursions al llarg de la línia dels Alps (16), fins que els cristians van acabar amb ells.

Però van acabar amb tots ells? La història es confon sovint amb la llegenda i aquesta, com a tot arreu, té la pell dura. Durant el temps que vaig treballar al Valais vaig sentir dir als meus companys que els habitants del Val d’Anniviers eren descendents directes dels sarraïns. També ho vaig sentir dir dels habitants d'Isérables, dels quals un dia que el treball de camp ens va portar a aquest poble perdut a les muntanyes del Valais, un company em va assegurar que eren descendents de berbers o beduïns (17). En tot cas, em va cridar molt l'atenció que un dels bisses del Val d’Anniviers s'anomeni: Bisse des Sarrasins. Finalment, també em va cridar l'atenció que a la pàgina que li dediquen a aquest bisse hom pugui trobar aquesta descripció (18):
Hom diu que els sarraïns van construir el bisse que porta el seu nom. Els àrabs tenien un coneixement evident per a aquest tipus de treball. Però és una hipòtesi que actualment hom no pot confirmar. En tot cas, la data de la seva construcció s'estima entre 1415 i 1513.
Molts historiadors (19) estan convençuts que el període àlgid de la construcció d'aquestes xarxes de canals d'irrigació va tenir lloc durant el període que va de 1250 a 1350, i que estaria lligada a la pujada de les temperatures i la baixada de les precipitacions que hom associa a l'Òptim climàtic medieval (20). Ara bé, Iago Peleteiro resumia així a El Confidencial (21) una de les més importants conclusions de l'estudi publicat al Journal of Hydrology que et recomanava llegir abans (8):
La investigació arqueològica i històrica que s'ha realitzat (...) permet certificar que al segle XI ja existien séquies de careo operatives a l'àrea de Sierra Nevada. A més, les tècniques de datació que han estat emprades a l'estudi també han permès determinar quant de temps porten enterrats els grans de quars dels sediments que han estat arrossegats per les séquies. En aquest sentit, la sembra i la collita d'aigua es fa en aquesta muntanya des de fa uns 1.300 anys (segle VIII), és a dir, es va començar a utilitzar en el període comprès entre el final de l'època visigoda i el començament de la d'al-Àndalus.
Tot i que el nom que utilitzem en català: séquia, o en espanyol: acequia, tenen el seu origen en el nom amb què el coneixien els musulmans que van arribar a la península Ibèrica: seguia (utilitzat per anomenar un canal a cel obert) (22), la més antiga de les séquies de careo de la península Ibèrica s'ha datat en el període comprès entre el final de l'època visigoda i el començament de la d'Al-Àndalus.. Sense pronunciar-se clarament sobre l'origen dels coneixements necessaris per a la construcció dels bisses, Philippe Leveau (23) ens recordava fa uns anys que els coneixements sobre la hidrologia i les tècniques de suspensió dels bisses als penya-segats del Valais ja existia a l'època romana. I que aquests coneixements probablement s'haurien transmès arreu de l'Imperi pels soldats que guardaven les fronteres de Roma a l'Àfrica.

Com ja hauràs comprovat, és un tema que m'apassiona. Podria seguir escrivint durant hores. Però ja se m'ha fet tard i crec que, bàsicament, t'he explicat el poc que conec. Així que, millor ho deixo aquí i si tens informació, remarques, qualsevol cosa a dir, no dubtis a utilitzar els comentaris del blog a la seva versió Web.


  1. Veure Apunts sobre la tecnologia hidràulica andina, publicat en aquest blog el 15.07.2021
  2. Wikipedia: Alpujarras [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Acequia de careo
  4. Wikipedia: Sierra Nevada [en] [fr] [es] [ca]
  5. Cristina Armunia Berges: Una red de acequias árabes para luchar contra el cambio climático, eldiario, 12.11.2021 || Eva Rodríguez: Así se ‘siembra’ el agua en la Alpujarra granadina, Verde y Azul, 27.11.2021
  6. Life Adaptamed: Home page
  7. The EU LIFE programme's impact on nature and society, Publications Office of the European Union, Luxembourg, 2020
  8. S. Martos-Rosillo et al.: The oldest managed aquifer recharge system in Europe: New insights from the Espino recharge channel (Sierra Nevada, southern Spain), Journal of Hydrology, Volume 578, November 2019
  9. Veure Le barrage de la Grande Dixence, publicat en aquest blog el 16.02.2020
  10. Wikipedia: Bisse || Qu'est-ce qu'un Bisse?, Infolettre du Musée valaisan des Bisses
  11. Musée Valaisan des Bisses: Home page || Gaëtan Morard: Les secrets des Bisses valaisans, Newsletter, 2018-01, Centre national d'information sur le patrimoine culturel [PDF]
  12. Werner Bellwald und Stefan Würth: Suän, Zetti, Wüer - Namen im Umkreis der Oberwalliser Flurbewässerung, Linguistik Online
  13. Wikipedia:
  14. Wikipedia: Waal (Bewässerung) || The origin of the Waalwege - the famous irrigation channels, Merano and environs, Südtirol
  15. Wikipedia: Consortage || Consortages en Valais, Traditions vivantes - Valais, Patrimoine culturel immatériel, 16.08.2018
  16. Michel Vaucher: Les invasions des Arabes en Valais, notrehistoire.ch, 07.10.2020
  17. Laurent Nicolet: Les Valaisans arabes? Histoire d'un mythe, Le Temps, 05.08.2006
  18. Bisse des Sarrasins, Le Val d’Anniviers|
  19. Rémi Schweizer: Les bisses et leurs modes d’organisation au XXIe siècle, un modèle de gestion durables ? Etude de cas à Savièse, Travail de mémoire, Cahier de l'IDHEAP 257/2010
  20. Wikipedia: Medieval Warm Period [en] [fr] [es] [ca]
  21. Iago Peleteiro: Sierra Nevada, 1.300 años de historia en torno a un sistema de recarga de agua, El Confidencial, 20.11.2019
  22. Systèmes hydrauliques traditionnels dans l'Oasis, LabOasis Fondation, Février 2021
  23. Philippe Leveau: Innovations romaines et maîtrise de la ressource hydraulique dans les Alpes occidentales, Actes des congrès nationaux des sociétés historiques et scientifiques, Grenoble, 2006. Paris : Editions du CTHS, 2009. pp. 7-26.

Thursday, November 24, 2022

the brokenwood mysteries - the warratahs

The Warratahs - Silver Train (Official Music Video), YouTube, 20.10.2022


Waratah és el nom d'un arbust originari del sud-est d'Australia (1): la seva flor és el símbol de l'estat de New South Wales (Australia). També dona nom a un equip de Rugby a XV: New South Wales Waratahs (2). Però avui m'agradaria compartir amb tu alguns dels temes d'una banda de Wellington (New Zealand): The Warratahs (3) que pots trobar a una sèrie TV que ja hem vist en alguns posts recents d'aquest blog: The Brokenwood Mysteries (4).

No em facis massa cas, ja saps que no tinc molta oïda musical però, no sé perquè, el tema amb què he obert el post d'avui, m'ha fet recordar un altre que adoro de The Waterboys: Fisherman's Blues (5). En tot cas, el dels The Warratahs, amb menys canya i instruments, és un tema molt recent d'una banda que ja fa més de 30 anys que corre pels escenaris (6).

Però crec que millor que deixi de donar la brasa i et passi uns temes de la banda entre els molts que m'han enganxat. Cas que també t'enganxi, et deixo buscar altres a YouTube.

The Warratahs - Up With The People (Official Music Video), YouTube, 10.08.2015

The Warratahs - Mount Victoria Rain (Official Video), YouTube, 07.07.2015


  1. Wikipedia: Waratah [en] [fr] [es] [ca]
  2. New South Wales Waratahs: Twitter
  3. The Warratahs: Wikipedia, YouTube
  4. Veure The Brokenwood Mysteries - Tami Neilson i The Brokenwood Mysteries - Mel Parsons publicats en aquest blog el 27.10.2022 i el 03.11.2022 respectivament
  5. Veure Fisherman's Blues publicat en aquest blog el 23.06.2020
  6. Trevor Reekie/Bridie Chetwin-Kelly: The Warratahs celebrate 30 years, Radio New Zealand, 10.09.2018

Friday, November 18, 2022

what does it mean to be death positive?

Brut America - “Fun and Dying:” What Does it Mean to be Death Positive?, YouTube, 16.04.2022
Brut International - "Me estoy muriendo y me estoy divirtiendo", 18.10.2022


Danna Nelson és una noia americana de 26 anys que té un sarcoma de nivell 4 (1): és a dir, un càncer en estadi terminal. Danna s'està morint a una edat en què s'hauria d'estar menjant el món, però ha decidit portar-ho amb un coratge remarcable. També amb tot l'humor i tota l'actitud positiva que és capaç d'exterioritzar (clarament, la processió va per dins) a aquells que l'envolten. Unes persones excepcionals que guardaran per sempre el sentiment d'haver tingut la sort de compartir la seva vida amb una noia extraordinària.

Podria passar hores a descriure la tempesta d'emocions positives que he tingut durant i després de veure aquest vídeo d'Eléonore (Léo) Hamelin (2), però crec que és molt millor deixar-te veure'l per saber a què m'estic referint. Just recorda que, a la llegenda del vídeo amb què he obert el post, pots trobar una versió de Brut International amb subtítols en espanyol que es deixa llegir molt més bé que no pas la traducció automàtica de YouTube.

En el meu cas, a la tempesta d'emocions pel vídeo de Léo Hamelin, s'hi afegeix el del record de la meva mare, que avui fa 26 anys que ens va deixar. Una dona que no va perdre mai la capacitat d'exterioritzar l'humor, el somriure ni l'educació amb tots els que l'envoltàvem. Ni tan sols quan la van baixar a la planta de cures pal·liatives de l'hospital Duran i Reynals.

Passo pel davant de l'hospital Duran i Reynals cada cop que baixo en avió a Barcelona. I cada cop que el veig, recordo els moments que vam passar junts les tardes dels diumenges, quan estàvem sols a la seva habitació, poques hores abans d'agafar el vol que em tornaria a Lausanne. Recordo que vèiem a la TV en Gran Wyoming i l'equip de Caiga quien caiga, i rèiem junts amb les entrevistes de Pablo Carbonell a Esperanza Aguirre, intentant fer abstracció d'una metàstasi que avançava imparable.

Fins aquell vol de retorn a Barcelona, l'endemà d'haver arribat a Lausanne, quan Lluïsa em va trucar per dir-me que la meva mare se'ns anava, i vaig poder trobar un vol per tornar a temps i agafar-li fort la mà poc abans que marxés.

Malgrat que la metàstasi la va fer patir el que no està escrit, la meva mare sempre va tenir un somriure i una paraula amable per tots aquells que l'envoltàvem. Va ser especialment dur quan em va dir que ja no podia aguantar més el dolor i em va demanar que l'ajudés a marxar. Encara més dur pel fet que jo vivia a Suïssa, un país on el suïcidi assistit és legal des de 1942 (3). Va ser super dur no poder fer res mentre veia com la morfina baixava a raig per intentar calmar tot el dolor que estava patint. Però mentre la morfina li va deixar prou de lucidesa per fer-ho, la seva actitud positiva, el coratge que va demostrar davant de tota aquella adversitat, va ser un exemple que m'agradaria poder honorar el dia que m'arribi l'hora.

I mentre aquest dia no arriba, només puc estar content d'haver tingut la sort d'haver conegut a aquella dona tan extraordinària que va ser la meva mare, recordar tots els bons moments que vam passar junts i oblidar aquells que no ho van ser tant. I recordar que si, des d'un punt de vista purament biològic, una part d'ella segueix vivint en mi i en els meus fills, el seu record seguirà vivint en tots aquells que la vam conèixer.


  1. Wikipedia: Sarcoma [en] [fr] [es] [ca]
  2. Léo Hamelin: Home page
  3. Kaoru Uda: Ces pays qui ont décidé comme la Suisse de légaliser le suicide assisté, SwissInfo, 21.07.2022

Tuesday, November 15, 2022

agrivoltaics



Avui m'agradaria proposar-te que visitis el compte que Javier Peña (@hope_enpie) té a Twitter.

Javier es presenta com un influencer i divulgador ambiental que, el 2018, davant del famós informe de l'ONU “Ens queden 12 anys”, va decidir deixar la seva carrera professional i començar a fer vídeos divulgatius per intentar deixar un futur millor al seu fill i a les properes generacions.

Javier és també el creador del canal Hope! (1), una docusèrie que té com a objectiu difondre algunes de les solucions a la crisi climàtica que ja s'estan implantant amb èxit arreu del món, i que tenen per objectiu tornar als 350 ppm de nivell de CO₂ a l'atmosfera, el límit considerat segur per la ciència.

Al tweet amb què he obert el post d'avui pots trobar un vídeo molt interessant sobre l'agrivoltaica (2), o la combinació de l'agricultura i la producció d'energia amb plaques fotovoltaiques.

Un dels comentaris negatius que m'han cridat més l'atenció és el d'un individu que diu: En España, no. Los intereses del sector eléctrico son contrarios a todas estas innovaciones. I dic que m'ha cridat l'atenció perquè a YouTube pots trobar un vídeo que desqualifica bona part dels comentaris negatius que pots trobar al tweet.

Canal Endesa, Innovación en nuestro proyecto de agrivoltaica, YouTube, 19.05.2022

Si deixem per un moment el tema de l'agrivoltaica (pots trobar un munt d'articles si fas una recerca a Google) un altre dels tweets que pots trobar al compte de Javier està relacionat amb un post que vaig publicar a finals del mes d'octubre (3).



  1. Hope! En pie por el planeta | Hope! Revolution Earth
  2. Wikipedia: Agrivoltaics [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Una altra bateria suïssa per les renovables, publicat en aquest blog el 25.10.2022

Sunday, November 13, 2022

le massacre de la saint-barthélemy

Grand Palais: L’Histoire par l’image: Massacre de la St-Barthélemy, YouTube, 02.10.2020


Unes setmanes després d'haver començat a treballar a l'empresa que em va contractar a Suïssa, em van destinar a un equip que estava acabant el projecte d'un dels complexos hidroelèctrics més importants del país: Cleuson-Dixence (1).

Com recordava a un post publicat en febrer del 2020, els companys de Sion em van invitar a passar la festa de la Saint Barthélemy als prats que hi havia damunt de l'embassament de Cleuson (2), molt a prop de la petita capella de St. Barthélémy (3), on cada 24 d'agost té lloc la benedicció dels formatges de les pastures de muntanya (alpages) de la regió i, envoltats per un paisatge brutal, diferents corals i grups de Cor des Alpes (4), celebren aquesta festa.

El que jo no sabia llavors és que el 24 d'agost marcava també una data històrica per la République et canton de Genève. Car, va ser en aquesta data que va tenir lloc a Paris, en 1572, la Massacre de la Saint-Barthélemy (5), que va representar l'inici de l'arribada a Ginebra dels primers refugiats hugonots (cristians protestants francesos de doctrina calvinista) després d'un assassinat en massa estimat en 3.000 persones a París i entre 10.000 i 30.000 a tota França (6).

Anys més tard, Henri IV, rei de França, va signar en 1598 l'Edicte de Nantes (7) sota la pressió dels estats protestants europeus. Aquest edicte establia la coexistència de dues confessions: els catòlics admetien l'existència dels reformats, als quals se'ls reconeixia la llibertat de consciència, mentre que la del culte queda limitada segons els llocs. Durant el regnat de Louis XIV es va decidir l'extermini de l'heretgia calvinista. Durant 25 anys, els mandats i els reials decrets se succeeixen i culminen amb la Revocació de l'Edicte de Nantes en 1685, amb la imposició del principi: "Un rei, una llei, una fe". Els reformats no tenien cap altra opció que l'abjuració o la clandestinitat. Com l'exili estava prohibit, aquells que eren capturats estaven condemnats a la confiscació de béns, la presó, les galeres, o fins i tot la pena de mort (8).

Malgrat tot, més de 150.000 hugonots van triar l'exili per mar o per terra i van marxar cap a Suïssa, Alemanya, Anglaterra o els Països Baixos, terres d'acollida on el protestantisme s'havia desenvolupat. Uns 80.000 van fugir a la república de Ginebra (9) i la Confederació Helvètica (8). Dos anys després de la Revocació de l'Edicte de Nantes, l'agost de 1687 van arribar a Ginebra 8.000 refugiats -la ciutat només tenia 16.000 habitants aleshores- que feien part dels 20.000 hugonots que van romandre a Suïssa. La resta, uns 60.000 refugiats, va creuar Suïssa, tot tenint cura d'evitar les regions catòliques: la majoria va establir-se al nord d'Alemanya, a una zona despoblada per la Guerra dels Trenta Anys (10).

El passat 22.10.2022, quan vam visitar les noves instal·lacions del Musée cantonal des Beaux-Arts a Lausanne, em vaig quedar molt impressionat quan vaig veure que el quadre que acollia la seva exposició permanent era Le Massacre de la Saint-Barthélemy, pintat per François Dubois (11) entre 1572-1584. Dubois feia part dels hugonots francesos que van trobar a refugi a la República de Ginebra, on va morir dotze anys després d'aquella massacre, el 24 d'agost del 1584, poc després d'acabar de pintar aquell quadre que m'havia hipnotitzat, l'únic treball de Dubois que ens ha arribat.

El vídeo amb què he obert el post d'avui presenta el relat històric que explica tota la crueltat d'aquell 24 d'agost del 1572 condensada en la superfície de 93,5 x 154,1 cm del quadre. Pots trobar informacions addicionals a les fitxes del Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausanne (12).

L'Histoire nous le dira #74: 1572 : Massacre de la Saint-Barthélemy, YouTube, 24.09.2019


  1. Aménagement Cleuson-Dixence, Alpiq (PDF)
  2. Wikipedia: Barrage de Cleuson [en] [fr] [es] [ca]
  3. Chapelle St-Barthélémy, Nendaz.ch
  4. Wikipedia: Cor des Alpes
  5. Wikipedia: Massacre de la Saint-Barthélemy [en] [fr] [es] [ca]
  6. Jean-Joël Brégeon: Saint Barthélémy, les véritables causes du massacre, National Geographic, 06.07.2018
  7. Wikipedia: Edit de Nantes [en] [fr] [es] [ca]
  8. Mieux connaître l’histoire des Huguenots et des Vaudois du Piémont, Fondation Via-Sur les pas des Huguenots et des Vaudois du Piemont
  9. La republica de Ginebra no va fer part de la Confederació Helvètica fins el 1815 (Wikipedia: République de Genève)
  10. Benedikt Meyer: Les huguenots, Musée national suisse, 01.09.2020
  11. Wikipedia: François Dubois [en] [fr] [es] [ca]
  12. François Dubois: Le Massacre de la Saint-Barthélemy, vers 1572-1584 || Dossier: Le Massacre de la Saint-Barthélemy, Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausanne

Thursday, November 10, 2022

núria feliu, els gàngsters i nou barris

Núria Feliu canta "Els nous barris" del disc "Viure a Barcelona" (1979), YouTube, 04.04.2013


Aquells que teniu una edat ja avançada potser recordeu que va haver-hi un temps on Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el partit que liderava la coalició CiU (actualment PDCat, JuntsxCat i moltes altres coses), es va proclamar a la seva III Assemblea del març de 1976 com un partit de centre-esquerra, i va definir entre els seus objectius l'economia al servei del poble, l'alliberament nacional i de classe, els principis del socialisme de base o l'autogestió i el cooperativisme.

Va ser també durant el 1976 que, de la fusió de diferents corrents del socialisme a Catalunya, en va resultar la creació de l'anomenat Partit Socialista de Catalunya-Congrés, que fou el nucli d’un nou procés d’unificació que va donar lloc a la formació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Just per la memòria d'aquells que l'hagin perduda, aquell partit defensava un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol.

Dos anys més tard, passar per ser d'esquerres i defensar una economia socialista seguia sent de rigor. I Núria Feliu, que en aquells temps també feia part del moviment de la Nova cançó (2), va traure un vinil anomenat: Viure a Barcelona (3), amb les lletres dels temes escrites per Guillem d'Efak (4), entre els quals trobem el vídeo dedicat a Nou Barris amb què he obert el post d'avui.

Vaig trobar aquest tema a un post publicat a Twitter per El Boig de Can Fanga (@BoigBCN) (5), que el presentava així:
A molts us explotarà el cap en saber, que en plena transició, la "tieta" Núria Feliu cantava a Nou Barris denunciant la manca d'escoles, equipaments i serveis, o des de Torre Baró a Barcelona com: "La gran prostituta, comprada i venuda" i "Un cau de gàngsters internacionals"
Molts anys després que CDC hagués deixat en l'oblit el seu socialisme de base, durant la presentació el 2017 del seu llibre La gran teranyina (6), Roger Vinton ens recordava els noms i el CV d'alguns dels "gàngsters" locals amb qui CDC va establir relacions privilegiades. Entre ells, els membres de la famiglia Sanahuja, dels quals ja t'havia parlat fa temps a un post publicat en aquest blog (7) (8):
Quin és el vincle entre l'enfonsament dels pisos del Turó de la Peira per l'aluminosi i la fallida de Metrovacesa? Doncs que en tots dos escàndols hi ha implicada la família de Román Sanahuja, un promotor que es va fer igualment ric a la Barcelona desenvolupista de Porcioles que a la Barcelona olímpica de Maragall: va construir els pisos per a obrers a Nou Barris i les oficines de luxe a l'Illa Diagonal.
Uns dies abans d'aquella presentació, a un article publicat a El Nacional (9), Roger Vinton ens recordava:
Així doncs, els Sanahuja van continuar fent negocis a Barcelona i a la rodalia durant dècades, no debades són els promotors d’algunes de les operacions urbanístiques més rellevants que s’han dut a terme en els últims anys. Ja com a Sacresa (Sociedad Anónima de Construcciones Reunidas Sanahuja) han estat al darrere de la construcció de L’illa Diagonal, de la demolició de l’Estadi de Sarrià per fer-hi pisos, del pla Caufec i de la reforma de la plaça de toros de Las Arenas, entre d’altres.
Uns dies més tard, a El matí de Catalunya Ràdio, en Roger Vinton també ens recordava quelcom que faríem bé en no oblidar (10):
"Ser a la llotja o a la junta del Barça permet formar part de les capes de poder i multiplica les connexions en els negocis." És una de les conclusions del misteriós Roger Vinton, que, amagat darrere d'aquest pseudònim, traça un mapa amb els noms més influents i les seves connexions. Sanahuja, Godó, Trias de Bes, Rosell, Bultó, Güell, Sagnier, Milà, Molins o Villavecchia són algunes de les famílies que formen aquesta xarxa.

  1. Jordi Matas Dalmases: Convergència, renovarse o morir, El pais, 17.11.2014
  2. Wikipedia: Nova cançó
  3. Enderrock: Núria Feliu, Viure a Barcelona (LP (Pu-put / Zafiro, 1978), PZL14, 1978
  4. Wikipedia: Guillem d'Efak [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure El Boig de Can Fanga (@BoigBCN) 2:49 PM divendres., agost 26, 2022)
  6. Roger Vinton: La gran teranyina, Els secrets del poder a Catalunya, Edicions del Periscopi, Barcelona, 2017, ISBN: 978-84-946014-1-5
  7. Albert Sáez: Roger Vinton: "Nos mandó una mafia", El periodico, 09.04.2017
  8. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat el 03.11.2019
  9. Roger Vinton: PREPUBLICACIÓ: 'La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya', El Nacional, 12.03.2017
  10. Qui mou els fils a Catalunya? Roger Vinton explica els secrets del poder a "La gran teranyina", El matí de Catalunya Ràdio, 04.05.2017

Tuesday, November 8, 2022

la noble vila de su

El Pony Pisador - La noble vila de Su, YouTube, 28.01.2021


Al Telenotícies Comarques de TV3 (1) presentaven el tema així: El grup de folk El Pony Pisador ha estrenat disc i han volgut dedicar una cançó a un petit poble del Solsonès per a ells molt significatiu, i això que ni el coneixien.

I és així que, gràcies a aquest tema brutal d'El Pony Pisador (2), l'entrada de Su a la Viquipèdia catalana (3) té, entre les seves rares referències, el tema que la banda va pujar a YouTube, el Telenotícies Comarques de TV3 i el premi Enderrock a la millor cançó de folk de 2022.

Telenotícies comarques - 03/03/2021: La noble vila de Su


  1. La noble vila de Su, TV3 a la carta, Telenotícies Comarques, 03.03.2021
  2. El Pony Pisador: Home page, Bandcamp, Facebook, ... i el restaurant de València
  3. Wikipedia: Su

Friday, November 4, 2022

the wind at roof

TechWiki: Aeromine rooftop wind system generates 50% more energy, YouTube, 20.10.2022


El passat dilluns Lluïsa em va passar un enllaç a un article que Neozone (1) havia publicat uns dies abans. L'article presentava un sistema alimentat pel vent que, instal·lat a les teulades dels edificis, funcionaria durant 24h/24, produiria 50 % d’energia de més que els panells fotovoltaics i es presentaria com un complement a la producció d'energia a les teulades.

L'article em va deixar el regust de no fer gaire més que reproduir les intencions comercials publicades per l'empresa texana Aeromine Technologies. El vídeo que acompanyava l'article no anava gaire més lluny i les preguntes i opinions que va deixar a la zona de comentaris la gent que el va veure a YouTube es van quedar sense cap resposta. Vaig buscar a YouTube i vaig trobar el vídeo de TechWiki amb què he obert el post d'avui, constatant el mateix silenci de l'empresa a les qüestions pertinents formulades per aquells que el van veure. Finalment, vaig visitar les pàgines Web d'Aeromine Technologies (2) i no vaig trobar més informació addicional.

Altrament, a les pàgines Web d'Aeromine Technologies vaig trobar el nom del fundador de l'empresa: Dr. Carsten H. Westergaard i, a LinkedIn (3), que és Senior Advisor al prestigiós Sandia National Labs (4). També vaig veure que, fins al 2017, havia treballat com a professor a la Texas Tech University.
Si encara no has tingut el temps de llegir l'article de Neozone (cf. 1) et passo un dels seus paràgrafs: el sistema d'Aeromine Technologies, actualment en test a les instal·lacions de BASF Corporation a Michigan, disposa d'una tecnologia que va ser validada per les investigacions realitzades en col·laboració amb Sandia National Labs i Texas Tech University.
Abans que et facis qualsevol mena d'idea, és probable que el Dr. Carsten H. Westergaard consideri que té altres coses a fer que perdre el temps responent a les preguntes que li fa la gent a YouTube, i que pensi que el que està fent la seva empresa és tan important com per guardar el secret industrial i no publicar res sobre el seu funcionament a la pàgina Web de la seva empresa.

Així que, si vols saber com funciona el sistema d'Aeromine Technologies potser serà millor donar un cop d'ull al concepte original, publicat en juny del 2019 per una empresa francesa: Wind my Roof (5).

WIND my ROOF - un projet inno'vent, YouTube, 06.06.2019

Com pots veure a un article que Neozone li va dedicar el juliol del 2021 (6) però també als vídeos publicats a la pàgina Web d'aquesta empresa (cf. 5) estem davant d'un producte amb una estètica menys aparatosa i amb una explicació més comprensible del seu funcionament.

El més interessant potser és que, si ens mirem el dossier de premsa de la pàgina Web (cf. 5), veurem que Wind my Roof fa temps que ja ha deixat la fase de tests i, no solament està equipant edificis amb el seu sistema, sinó també aplicant la idea de la complementarietat del seu sistema eòlic amb els sistemes fotovoltaics instal·lats a les teulades dels edificis (7).

El fet que els sistemes de Wind my Roof i Aeromine Technologies siguin capaços de produir energia amb velocitats de vent molt febles em fa somniar en un futur on una arquitectura dissenyada per la producció d'energia renovable als edificis es pugui combinar amb unes tècniques d'aïllament que redueixin el consum. I, si porto la meva capacitat de somniar a l'extrem, que sistemes de producció d'energia basats en principis similars (o altres combinats amb un eficient bescanvi de calor), puguin aprofitar la velocitat de l'aire calent que es genera a l'interior de les façanes aïllades amb una protecció de plaques en pedra, com les de l'edifici on visc actualment.
Pierre naturelle: façades ventilées, Documentation suisse du Bâtiment, 12.08.2021

Pierre naturelle: façades ventilées, Documentation suisse du Bâtiment, 12.08.2021

Tot i que, durant la construcció de l'edifici on visc, l'arquitecte em va parlar de valors molt més alts per la velocitat de l'aire darrere de les plaques d'aïllament en pedra del nostre edifici (es tracta d'unes plaques de pedra especials d'un fabricant austríac), guardaré com a referència aquests valors per plaques de pedra convencionals:
El flux d'aire a l'espai de ventilació és generat per les diferències de densitat de l'aire causades per fluctuacions de temperatura i l'efecte de xemeneia. Ambdós fenòmens s'expliquen per la diferència entre la temperatura exterior i la de la cambra d'aire de l'espai de ventilació. A l'Institut de Física de l'edifici de la Universitat de Stuttgart (Fraunhofer-Institut für Bauphysik) han mesurat velocitats de l'aire d'entre 0,15 m/s (0,54 km/h) i 1,0 m/s (3,6 km/h) per una radiació solar a l'hivern de 400 W/m², a l'estiu 800 W/m² (8)
La idea d'un concepte en arquitectura on l'aïllament d'un edifici permetés reduir el consum en energia i es convertís alhora en una font suplementària per a la seva producció d'energia seria un pas revolucionari que demanaria noves solucions amb relació a les que s'utilitzen actualment. Entenc que potser seria complicat i costós d'aplicar aquestes solucions a les construccions existents, però tinc com el sentiment que seria una molt bona idea per a la sostenibilitat energètica de les noves construccions.

Els materials i la tecnologia existeixen i, si has tingut l'oportunitat de veure alguns dels episodis d'una vella sèrie TV de James Burke (9): Connections (10), potser també arribaràs a pensar que, tot plegat, només serà qüestió de temps i d'oportunitat.
Connections explora una "Visió alternativa del canvi" (el subtítol de la sèrie) que rebutja la visió lineal convencional del progrés històric. Burke sosté que no es pot considerar el desenvolupament de cap dispositiu o enginy del món modern de manera aïllada. Més aviat (...) és el resultat d'una xarxa d'esdeveniments interconnectats, cadascun d'ells creat per una persona o un grup que va actuar seguint les seves pròpies motivacions (per exemple, benefici, curiositat, religió) sense saber necessàriament quin acabaria sent el resultat de les seves accions o les dels seus contemporanis. La interacció dels resultats d'aquests esdeveniments aïllats és la que impulsa la història i la innovació, i també és el focus principal de la sèrie i les seves seqüeles.
À bon entendeur, salut!


  1. Marc Odilon: L’invention d’une éolienne de toit fonctionnant 24h/24 et qui produit 50 % d’énergie en plus que les panneaux solaires, Neozone, 28.10.2022
  2. Aeromine Technologies: Home page
  3. Carsten Westergaard: LinkedIn
  4. Sandia National Laboratories: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wind my Roof: Home page || Videos || Dossier de premsa
  6. Alexia Domoina: Wind my Roof: des éoliennes compactes sur les toits d’immeubles, Neozone, 19.97.2021
  7. WIND my ROOF innove et lance ses 8 premières centrales de production d’énergie mixte, Enerzine, 06.01.2022
  8. Façades ventilées, La pierre suisse et sa force naturelle, FlumRoc, 09.05.2017
  9. Wikipedia: James Burke [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Connections - Alternative View of Change [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, November 2, 2022

the brokenwood mysteries - mel parsons

Mel Parsons | Get Out Alive, YouTube, 20.08.2015


Avui fa una setmana et parlava d'una sèrie de la TV neozelandesa: The Brokenwood Mysteries (1) i dels temes de música country i rock alternatiu d'aquell país que fan part de la seva banda de so dels episodis.

Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos d'una artista que també he conegut gràcies a la sèrie: Mel Parsons (2).

Espero que t'agradin tant com a mi m'han agradat. Que tinguis un bon dia!

Mel Parsons | Carry On, YouTube, 24.08.2021

Mel Parsons | Tired Of Being You, YouTube, 21.07.2022


  1. Wikipedia: The Brokenwood Mysteries [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Mel Parsons [en] [fr] [es] [ca]