Wednesday, March 12, 2025

sobre la immigració islàmica a catalunya

Ramon Flix Pere, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons
Veure Maria Molina: Vora 16 anys per acabar l'Espai de les Arcades de Castelldans, Segre, 15.02.2024


Durant el ja llarg viatge de la meva vida, creia que podia dir que ho havia vist tot. Però no és veritat. Una de les coses que més m'han sobtat aquests darrers anys, ha estat un fenomen molt particular. El de les poblacions que un dia van ocupar un territori on abans vivien altres pobladors que van ser expulsats de la seva terra i que, gràcies a una remuntada de vells nacionalismes de tot pèl, actualment s'oposen ferotgement al fenomen de la immigració a les terres que un dia els seus avantpassats van colonitzar.

I tant se val si ens referim als Estats Units o a Catalunya (1), car el fenomen és bàsicament el mateix. Ara bé, abans de continuar, em sembla necessari fer una precisió per saber de què estem parlant.
Per motius que no entraré a analitzar, perquè estic convençut que tots els coneixem, en general hom es refereix als immigrants com aquelles persones que venen de fora i tenen un color de pell més fosc i/o uns trets facials, diferents dels descendents dels colons que van ocupar les terres on ara viuen.

Tanmateix, per motius als quals sols els psicòlegs podrien respondre, quan es tracta de persones que, malgrat compartir aquelles característiques, disposen d'un passaport que acredita que tenen la mateixa nacionalitat que la població local, hom aplica un filtre social que els permet actuar sense cap mena de problema com els més intransigents combatents contra la immigració: els exemples són nombrosos, però, només a títol d'exemple, podria mencionar a Sílvia Orriols, Ignacio Garriga, o a Santiago Abascal.

De converses sobre el tema de la immigració, n'he tingut de tots els colors: amb familiars, vells amics o coneguts. En alguns casos, quan eren joves, alguns es passejaven per tot arreu amb una kufia palestina (2), molts anys abans de convertir-se en fervents defensors de la causa contra la immigració.

Una de les converses que em va marcar més va ser una que vaig tenir amb el meu pare. En particular, la cara que va ficar quan vaig dir-li que no som res d'altre que els descendents dels colons que van ocupar una terra on vivia una altra gent. I que els nostres avantpassats van ocupar les seves cases, les seves terres i, quan no els van matar, els van obligar o a convertir-se a la religió cristiana, o a marxar del que fins llavors havia estat el seu país.

Vaig continuar amb una ràpida lliçó d'història a la qual el meu pare em va respondre: Saps? A mi no m'ho van explicar mai així. Pensa que jo vaig fer uns pocs anys d'escola i que els vaig fer durant la dictadura de Franco i els seus mestres.
El seu comentari em va fer recordar a Ramon Muntaner. Un cantautor que em va decebre gairebé tant com altres ho han fet amb el pas dels anys. Va enregistrar el 1975 un tema: Cançó de carrer on, una de les seves estrofes ens parlava de les escoles de mals mestres durant la dictadura franquista (3).
M'hauria agradat passar-li algunes lectures sobre el passat musulmà de la zona on es troba el poble on va néixer. Però el meu pare té 90 anys, i ja fa molt llegint les notícies dels titulars de la premsa al seu ordinador: quan passa a la lectura dels continguts, es fatiga ràpidament i acaba per deixar-ho córrer.

En cas que a tu et pugui interessar què va passar en aquella zona, actualment a la frontera entre les comarques de les Garrigues i el Segrià, durant l'època musulmana i perquè parlo de nosaltres com els descendents dels colons que van ocupar aquelles terres, et proposo la lectura de dos articles : Bona lectura!


  1. Marc Rovira i Jesús García Bueno: Junts quiere fijar por ley el grado de “catalanidad” de los nuevos inmigrantes, El pais, 06.03.2025
  2. Wikipedia: Keffiyeh [en] [fr] [es] [ca]
  3. Ramon Muntaner - Cançó de carrer, Viasona

Sunday, March 9, 2025

le temps d'une pause ...

Feia temps que no escrivia al blog. Deixant de banda altres motius personals, el fet de la meva absència s'explica força bé a l'enunciat de la imatge amb què he obert el post d'avui. Un enunciat al qual he d'afegir les "executive orders" de Donald Trump i dos anuncis de Microsoft: el primer, sobre la fi del suport, a partir del 14.10.2025, de Windows 10, Windows 8.1 i Windows 7; el segon, sobre la fi del suport de Skype a partir de maig del 2025. T'ho explico.
Les "executive orders" de Trump i la seva aplicació pel seu govern d'amics i tertulians, tot com la reacció en mode "vaig com cagalló per séquia" (1) dels dirigents de la Unió Europea (UE), tots plegats necessitant un tractament urgent amb ubicaïna, van activar les meves alarmes.

Davant la possibilitat que aquesta confabulació d'imbècils (2) pugui acabar prenent decisions que acabin per fer-me la guitza, vaig començar a ficar un xic d'ordre en els continguts que he anat distribuint en diferents comptes gratuïts de discs al cloud.
Vejam, no és que m'hagi begut l'enteniment enregistrant documents, articles o enllaços confidencials en aquests discs. Simplement, la seva versió gratuïta té una capacitat que, en general, és similar a la d'un dispositiu USB i em permet sincronitzar el seu contingut amb els ordinadors que corren per casa.
Així doncs, fa uns dies que estic netejant el contingut dels discs d'editors nord-americans que tinc al cloud i transferint-lo als dels comptes que tinc amb alguns editors del meu país que em mereixen confiança. Permetem desenvolupar un xic aquest comentari:
Per exemple, un dia vaig copiar l'adreça URL (http://...) d'un dels editors suïssos que em mereixen més confiança i la vaig entrar a un servei Web  (3) que retorna una llista de servidors, amb una fletxa que et permet situar on es troba cadascun dels servidors lligats a l'URL : el primer dels servidors de la llista es trobava a Zürich, els altres, o bé estaven a Zürich o a altres viles de Suïssa central.

Vaig fer un altre test, vaig copiar l'IP del primer dels servidors de la llista i el vaig entrar a un altre servei Web (5). La resposta que em va donar va ser una llista de cinc servidors dels quals quatre es trobaven en diferents codis postals de Luxemburg i un altre es trobava a Suïssa.

Finalment, vaig fer un altre test amb l'URL (http://...) d'un altre dels editors suïssos amb qui tinc un compte gratuït, i vaig veure que tots els seus servidors es trobaven a la mateixa ciutat de Suïssa.

Hom podria pensar que un problema en el subministrament d'electricitat d'aquella ciutat podria causar la indisponibilitat del servei. Però sé que alimenten els seus servidors amb energia solar i que disposen d'unes potents bateries que els permeten assegurar el servei. Altrament, pel que fa al refredament dels seus Datacenters, sé que eliminen la calor transferint-la a la xarxa p
ública de calefacció de la vila (6).
Seguint amb el tema de la migració del contingut dels discs nord-americans del cloud, deixa'm dir que, recordant que tinc un mòbil Android que necessita un compte amb Google per funcionar, em vaig prendre amb molta més calma la migració del contingut de Google Drive. No sé si m'explico.

Pel que fa als discs d'altres editors, vaig procedir a una neteja molt més decidida. En el cas del OneDrive de Microsoft, la neteja també va arribar al recull d'articles que havia guardat a OneNote.

El que vaig fer amb aquests articles va ser migrar-los a un gestor de bookmarks que vaig començar a utilitzar el mes de gener: raindrop (7) que, entre les funcionalitats que m'han agradat més, es troba la de poder crear un dossier que puc compartir a partir d'un enllaç que he definit com a públic: punxa aquí per veure un exemple.
Desenvolupat i gestionat per una sola persona (Ai!): Rustem Mussabekov, els servidors de raindrop es troben a Toronto (Canadà) i San Francisco (EUA).

Last but no least, tinc un vell laptop, fabricat l'any 2017 que vaig comprar d'ocasió el maig del 2022 per 150 CHF. Una màquina que funcionava molt bé amb Windows 10  Però, com no respon a les exigències de Microsoft per passar a Windows 11, l'hauria hagut d'enviar a la ferralla.

No em va semblar una bona idea. Així que, a mitjans del mes de gener, vaig decidir deixar Windows i passar a una distribució Linux : Kubuntu, amb el desktop  Plasma (8), que ja havia provat feia temps a un Lenovo ThinkPad X200s que havia recuperat d'un container a l'empresa on treballava.

M'ho estic passant tan bé com m'ho passava fa més de quaranta anys, al garatge de casa dels meus pares, quan passava les nits amb el meu Sinclair Spectrum ZX81 (9): ara, actualitzant un munt de coneixements que havia començat a oblidar.

Enlloc d'enviar a la ferralla una màquina que seguia funcionant molt bé, vaig decidir vitaminar-la amb un nou disc dur i amb l'extensió de la memòria. I ara és encara molt més ràpida del que mai havia anat amb Windows. Una màquina i un sistema operatiu amb els que estic retrobant-me amb un munt de coses que feia massa temps que havia deixat de banda.

Honestament, no havia tornat a tocar seriosament Linux des del 2020 i ara mateix, no em passaria pel cap tornar a Windows.

Però sobre la meva experiència amb Linux i amb algunes aplicacions que corren sobre Linux, Windows i MacOs et proposo parlar d'aquí a uns dies car, seguint el consell de Thea a la imatge amb què he obert el post d'avui: "moi aussi, j'ai le droit de souffler".


  1. Diccionari normatiu valencià: anar com a cagalló per séquia
  2. Wikipedia: A Confederacy of Dunces [en] [fr] [es] [ca]
  3. Website to IP lookup, nslookup.io
  4. Wikipedia: Domain Name System [en] [fr] [es] [ca]
  5. Check-Host.net
  6. Veure Big data centers and electricity network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
  7. Raindrop: Home page || TJ McCue : Raindrop.io Is The Bookmarking Tool To Keep You Organized, Forbes, 25.01.2023 || Raindrop.io, Blog du Moderateur
  8. Plasma 5.27 - L'édition « Logiciel libre KDE »
  9. Veure Bryan Adams - War Machine, publicat en aquest blog el 27.10.2024