El Negre Lloma, una llegenda alacantina que qüestiona el trasllat de Primo de Rivera a Madrid
— À Punt NTC (@apuntnoticies) April 24, 2023
Generació rere generació queda el record que el cos que van soterrar a Cuelgamuros va ser el del mariner John Moore
Més informació: ⬇️https://t.co/fGF4lB309G
Havia arribat abans de l'hora indicada a la meva targeta d'enregistrament i estava esperant l'anunci de la porta d'embarcament del vol que havia de portar-me de retorn a casa. Mentre esperava, vaig anar a la zona de fumadors de l'aeroport, vaig obrir el mòbil i vaig buscar a Twitter la pàgina d'@apuntnoticies per veure què explicaven dels actes de la diada del 25 d'abril (1).
Mentre anava recorrent els tweets publicats aquell dia, vaig trobar-ne un del dia anterior que va retenir tota la meva atenció. Si punxes el tweet amb què he obert el post d'avui, et portarà a una curta notícia què fa al·lusió a una llegenda coneguda a Alacant des del final de la Guerra Civil.
Pots trobar més informació a Wikipedia (2) -versió en espanyol més documentada- sobre John Moore, més conegut com el Negre Lloma qui, al certificat de defunció del registre civil del Jutjat Municipal del Districte Sud d'Alacant, apareixia amb el nom de Juan Mallol. Si prefereixes començar per un resum, et proposo donar-li un cop d'ull al fil que Nega (3), de Los Chikos del Maíz, va publicar a Twitter el 13.02.2022.
Comparant el fil de Nega amb el contingut que podem trobar a Wikipedia veuràs que, al certificat de defunció de Juan Mallol, l'edat del difunt és de 46 anys. També veuràs a Wikipedia que Moore va morir el 31 d'octubre, mentre José Antonio va ser afusellat el 20 de novembre del 1936. La resta del resum de la seva història és fidel al que hom sap d'ell.
Hom pot pensar a priori que la finalitat d'aquesta història podria haver estat la de ridiculitzar al líder de la Falange i als seus seguidors. Però hom podria també arribar a la conclusió que els seus seguidors podien fer-ho tots sols. Prenem per exemple el que van fer al cenotafi (4) de la tomba on ells creien que havia estat enterrat José Antonio seguint el relat d'uns guies del cementiri d'Alacant.
Tota la llegenda del Negre Lloma podria no haver estat res d'altre que una construcció propagandística antifeixista. Però, si llegim l'article d'un historiador del moviment Obrer a les Comarques d'Alacant, Alvaro Gran Marhuenda (5) sobre el Negre Lloma (6), veurem que les circumstàncies en què es va produir l'afusellament de José Antonio Primo de Rivera i les irregularitats comeses durant la certificació de la seva mort van ser molt estranyes: El certificat de defunció va ser emès a posteriori, anys després, a Alacant, el 7 de juliol de 1940 car, després de la seva mort, no es va poder practicar l'autòpsia i el metge no va poder veure el cadàver, que estava cobert amb un llençol.
També pot semblar desconcertant la generositat dels tribunals franquistes amb el director de la presó on es trobava José Antonio i on es va procedir al seu afusellament. Adolfo Crespo Orrios, va ser condemnat a mort en consell de guerra celebrat a Alacant el 06.05.1940. Poc després va ser indultat, gràcies a la intermediació d'alguns familiars de Primo de Rivera. Després de passar pel Penal de El Dueso, Crespo va morir a principis del 1946. Però, tot i haver estat depurat com a funcionari per les autoritats franquistes, aquestes van concedir a la seva dona una paga com a vídua de funcionari de presons.
La història del conserge del cementiri on es va enterrar a José Antonio sembla ja delirant. Aquest, enregistrava la situació dels enterraments gràcies a un codi que només ell coneixia. Durant els interrogatoris a què el van sotmetre els falangistes després d'entrar a Alacant l'1 d'abril del 1939, va dir que havia falsificat el registre on estava enterrat José Antonio per evitar qualsevol intent de profanació del cadàver si algú arribava a descodificar el seu registre. Va ser gràcies a la seva memòria que va poder indicar el lloc precís on estava enterrat.
Però el cert és que la fossa on es trobava el cadàver de José Antonio va ser oberta i manipulada més d'una vegada, en principi amb l'única intenció d'afegir més cossos, en algun cas arribats des de l'Hospital provincial. Altrament, quan es va produir la primera exhumació de les restes de José Antonio, ningú no es va preocupar de buscar un metge forense que certifiqués la identitat del cadàver.
Alvaro Gran Marhuenda acaba així un article de lectura recomanada:
Francament, no puc ni imaginar què hauria passat si l'article d'Alvaro Gran Marhuenda hagués caigut molts anys abans en les mans de Luis García-Berlanga o de Luis Buñuel i un d'ells hagués portat aquesta història al cinema.
Mentre anava recorrent els tweets publicats aquell dia, vaig trobar-ne un del dia anterior que va retenir tota la meva atenció. Si punxes el tweet amb què he obert el post d'avui, et portarà a una curta notícia què fa al·lusió a una llegenda coneguda a Alacant des del final de la Guerra Civil.
Pots trobar més informació a Wikipedia (2) -versió en espanyol més documentada- sobre John Moore, més conegut com el Negre Lloma qui, al certificat de defunció del registre civil del Jutjat Municipal del Districte Sud d'Alacant, apareixia amb el nom de Juan Mallol. Si prefereixes començar per un resum, et proposo donar-li un cop d'ull al fil que Nega (3), de Los Chikos del Maíz, va publicar a Twitter el 13.02.2022.
Tras pasar el finde en Alicante, me han contado la maravillosa y desternillante historia de John Moore a.k.a. el ‘Negre Lloma’. Vais a flipar.
— NEGA 🔻 (@Nega_Maiz) February 13, 2022
🧵 🧵🧵✊🏾 pic.twitter.com/ULDm2DqQwT
Comparant el fil de Nega amb el contingut que podem trobar a Wikipedia veuràs que, al certificat de defunció de Juan Mallol, l'edat del difunt és de 46 anys. També veuràs a Wikipedia que Moore va morir el 31 d'octubre, mentre José Antonio va ser afusellat el 20 de novembre del 1936. La resta del resum de la seva història és fidel al que hom sap d'ell.
Hom pot pensar a priori que la finalitat d'aquesta història podria haver estat la de ridiculitzar al líder de la Falange i als seus seguidors. Però hom podria també arribar a la conclusió que els seus seguidors podien fer-ho tots sols. Prenem per exemple el que van fer al cenotafi (4) de la tomba on ells creien que havia estat enterrat José Antonio seguint el relat d'uns guies del cementiri d'Alacant.
| Alacant per Alacant - Passejada per la necròpolis d'Alacant, YouTube, 15.11.2014 |
Tota la llegenda del Negre Lloma podria no haver estat res d'altre que una construcció propagandística antifeixista. Però, si llegim l'article d'un historiador del moviment Obrer a les Comarques d'Alacant, Alvaro Gran Marhuenda (5) sobre el Negre Lloma (6), veurem que les circumstàncies en què es va produir l'afusellament de José Antonio Primo de Rivera i les irregularitats comeses durant la certificació de la seva mort van ser molt estranyes: El certificat de defunció va ser emès a posteriori, anys després, a Alacant, el 7 de juliol de 1940 car, després de la seva mort, no es va poder practicar l'autòpsia i el metge no va poder veure el cadàver, que estava cobert amb un llençol.
També pot semblar desconcertant la generositat dels tribunals franquistes amb el director de la presó on es trobava José Antonio i on es va procedir al seu afusellament. Adolfo Crespo Orrios, va ser condemnat a mort en consell de guerra celebrat a Alacant el 06.05.1940. Poc després va ser indultat, gràcies a la intermediació d'alguns familiars de Primo de Rivera. Després de passar pel Penal de El Dueso, Crespo va morir a principis del 1946. Però, tot i haver estat depurat com a funcionari per les autoritats franquistes, aquestes van concedir a la seva dona una paga com a vídua de funcionari de presons.
La història del conserge del cementiri on es va enterrar a José Antonio sembla ja delirant. Aquest, enregistrava la situació dels enterraments gràcies a un codi que només ell coneixia. Durant els interrogatoris a què el van sotmetre els falangistes després d'entrar a Alacant l'1 d'abril del 1939, va dir que havia falsificat el registre on estava enterrat José Antonio per evitar qualsevol intent de profanació del cadàver si algú arribava a descodificar el seu registre. Va ser gràcies a la seva memòria que va poder indicar el lloc precís on estava enterrat.
Però el cert és que la fossa on es trobava el cadàver de José Antonio va ser oberta i manipulada més d'una vegada, en principi amb l'única intenció d'afegir més cossos, en algun cas arribats des de l'Hospital provincial. Altrament, quan es va produir la primera exhumació de les restes de José Antonio, ningú no es va preocupar de buscar un metge forense que certifiqués la identitat del cadàver.
Alvaro Gran Marhuenda acaba així un article de lectura recomanada:
Si ningú no pot dubtar que José Antonio fos afusellat el 20 de novembre de 1936 en un dels patis de la presó d'Alacant, no ens hem de prendre a la lleugera la hipòtesi de la identificació errònia del seu cadàver, més si -com hem vist- no va ser realitzat per personal qualificat ni en el moment de la primera exhumació, el 2 d'abril de 1939, ni en ser desenterrat el 23 de novembre següent per ser traslladat a l'Escorial, ni per descomptat quan va ser portat el 1959 fins a Cuelgamuros (...)Just per acabar el post d'avui, recordar que el nom de José Meca Romero, un capità que va participar en la Guerra del Marroc i va ser afusellat el 1936 per haver-se aixecat a Alacant amb la seva guarnició contra la República, dona nom a un carrer de la ciutat situat a les portes de l'Ajuntament: Capitán Meca (7). El novembre del 2016, la corporació municipal d'Alacant va voler retre homenatge al Negre Lloma, canviant l'antiga placa del carrer per una altra amb el seu nom. La placa va ser col·locada el 21 de desembre d'aquell mateix any i retirada mesos després en prosperar el recurs contra el canvi de carrers amb noms franquistes presentat pel Partit Popular.
A falta de noves dades, es pot dotar de base històrica aquella llegenda sabent que quan van recuperar les restes òssies de José Antonio, a més de la manca de proves forenses adequades, els falangistes van triar a la fossa aquells ossos que els van semblar més llustrosos i grans (...)
Francament, no puc ni imaginar què hauria passat si l'article d'Alvaro Gran Marhuenda hagués caigut molts anys abans en les mans de Luis García-Berlanga o de Luis Buñuel i un d'ells hagués portat aquesta història al cinema.
- Wikipedia: Diada del 25 d'abril
- Wikipedia: Negre Lloma [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Nega [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Centofafi [en] [fr] [es] [ca]
- Alvaro Gran Marhuenda: Curriculum Vitae || Articles publicats a Alacant Obrera
- Alvaro Gran Marhuenda: El Negre Lloma: Una leyenda con base histórica, Alacant Obrera, 24.11.2014
- Joaquín Núñez: Razones para suprimir el nombre de 40 calles de Alicante, Alicante Press, 06.10.2016
