Wednesday, December 18, 2024

el pont de la solidaritat

Zoom: El pont de la solidaritat, Episodi 9, Temporada 9, 65 min.


Desconec si els canvis en la direcció del canal valencià À punt, decidits pels responsables de la catàstrofe de la DANA, podran acabar per fer desaparèixer el periodisme de molt alta qualitat que vam descobrir en aquest canal (1). 

Si és el cas, abans que desaparegui de les pàgines de la cadena, m'agradaria recordar un reportatge carregat d'informacions i d'emocions que mai hauríem d'oblidar.

Parlo del reportatge realitzat per l'equip de Zoom amb què he obert el post d'avui (2): si no pots activar el vídeo punxant la seva imatge, fes-ho des de la seva llegenda o punxant aquí.
"La DANA s’ha convertit en la pitjor desgràcia que hem patit els valencians. A les perdudes humanes s’uneix el fet que moltes persones ho han perdut absolutament tot. L’endemà de la tragèdia, moltes persones ja intentaven oferir ajuda. Milers de ciutadans es van organitzar a través de les xarxes socials i grups de missatgeria instantània per a eixir cap als pobles afectats, amb pales, graneres o poals. Una marxa massiva, sense precedents, per a ajudar els que més ho necessitaven.

En Zoom, destacarem el gran treball de la joventut valenciana que es va ocupar de socórrer els veïns dels pobles afectats i ajudar-los sense pensar-s’ho dos vegades."

  1. Salvador Enguix: El PP y Vox tomarán esta semana el control de la radio televisión valenciana, La Vanguardia, 16.12.2024
  2. Zoom: El pont de la solidaritat, Episodi 9, Temporada 9, 65 min. © À Punt Mèdia SAMC 2024

Sunday, December 15, 2024

la migració des de X fins a Bluesky

Xataka: Como pasar a BLUESKY desde TWITTER: Consejos y trucos de esta red social, YouTube, 26.10.2024


Feia temps que estava pensant fer-ho. Fa uns dies, finalment ho vaig fer. Després d'un llarg període de temps a Twitter, vaig decidir crear un nou compte a Bluesky.

Hi ha gent que, per a fer el mateix pas que jo he fet, ha cregut necessari donar un munt de raons (1), entre elles les conegudes de la violència verbal i la toxicitat dels boots de la dreta extrema i de l'extrema dreta.

Com no he fet gairebé res d'altre que repiular tweets que han publicat altres persones amb qui comparteixo l'opinió; per compartir articles que he trobat interessants en la premsa científica i tecnològica; per evitar ficar-me en discussions intranscendents amb gent intranscendent, no he viscut les agressions verbals ni la toxicitat que altres han rebut diàriament. 

També és veritat que he gaudit d'aquesta situació inusual pel fet d'haver bloquejat a centenars de carallots tan bon punt els identificava.
En la meva decisió d'obrir un compte a Bluesky, va pesar -i molt!- el fet que Elon Musk decidís que el fet d'haver bloquejat a centenars de carallots no m'impediria retrobar els seus posts. I encara més, el munt de posts que rebia cada dia amb els missatges propis del programa electoral de Donald Trump durant les eleccions presidencials dels EUA.

He de confessar-te que, quan vaig arribar a Bluesky, em vaig sentir un xic decebut de no trobar gairebé ningú d'entre la gent que seguia a Twitter. Així que vaig començar per crear llistes amb els comptes dels diaris que segueixo habitualment. Tampoc hi eren tots, però els que seguia més freqüentment hi eren, tot i que el nombre de notícies publicades era sensiblement inferior a les que publicaven a Twitter.
Source: HelloQuitteX‬ ‪@helloquittex.bsky.social‬

Tot d'un cop, em vaig trobar davant d'un desconegut confort de lectura. Podia anar llegint els tweets amb les notícies dels diaris sense interrupcions publicitàries. A poc a poc vaig realitzar que aquells diaris anaven publicant gairebé el mateix contingut a Bluesky que el que publicaven a Twitter. Tot d'un cop, també he anat retrobant aquella gent que seguia a Twitter. I, a poc a poc, em vaig adonar que estava arraconant la vella aplicació i gairebé ja només llegia a BlueSky allò que m'interessava.

Pel que fa als comptes dedicats a la ciència i a la tecnologia que he seguit durant tant de temps a Twitter, he de dir que també vaig trobar un buit al principi. Un buit que contrastava amb alguns articles que havia llegit en el sentit d'una anunciada fugida en massa dels seus propietaris a les pàgines de BlueSky (2). En alguns articles havia llegit que després dels canvis recents d'Elon Musk, una migració que semblava gradual s'havia convertit en una estampida (3). En altres articles vaig llegir que aquest moviment s'explicava pel fet que els investigadors afirmen que BlueSky ofereix més control sobre el contingut que consulten i les persones amb qui interaccionen (4). Finalment, hom afegia els comptes de recerca en medecina a aquest moviment de fugida (5).

Sobre la mencionada gestió dels continguts, Mashable publicava el passat 26 de novembre un article del qual et tradueixo un paràgraf (6).
BlueSky és una empresa extremadament petita que està fent front a una explosió de nous comptes d'usuaris. El 15 de novembre, la plataforma va publicar que estava rebent 3.000 nous comptes per hora, en comparació amb els 360.000 nous comptes que havia enregistrat per a tot el 2023. "Estem treballant de valent per eliminar ràpidament el contingut més nociu, com ara el CSAM. Amb l'afluència de nous usuaris també hem identificat un augment de l'activitat de correu brossa, estafes i trols; és possible que n'hàgiu vist alguns (...) Agraïm la vostra paciència mentre constituïm el nostre equip de moderació fins a la màxima capacitat i incorporem nous membres de l'equip per donar suport a aquesta càrrega".
Fa uns dies, The Guardian publicava un article on afirmava que: La plataforma de Musk havia perdut  2,7 milions d'usuaris actius als EUA en dos mesos, mentre BlueSky havia guanyat 2,5 milions (7).
Source: Clubic


Si tens un compte a Twitter i et sedueix la idea d'obrir un altre a BlueSky, pensa que hi ha un munt d'eines que et permeten moure els teus seguidors i els teus tweets des de l'antic compte al nou. No tinc ni idea de si funcionaran els likes o els retweets que hagis pogut fer a l'antic compte quan passis al nou, però tinc com el sentiment que si tenien enllaços amb comptes que també s'han mogut a BlueSky és probable que no funcionin.

Si fas aquesta recerca a Google: migration from X to Bluesky traduint-la a la teva llengua de preferència. Trobaràs un munt de pàgines plenes de consells perquè puguis dur a terme la migració del teu compte de manera senzilla. En tot cas, per evitar trobar-te amb conceptes només accessibles per a iniciats, et proposo que no oblidis de consultar, en primer lloc, la pàgina oficial de BlueSky: Bluesky Migration.

Just per l'anècdota, hi ha un equip que s'ha proposat amagar-li a Elon Musk el dia de la nominació de Donald Trump com a president: HelloQuitteX (8). Aquest equip et proposa inscriure't a una llista que, automàticament, migrarà el teu compte junt amb tots els altres comptes que s'hagin inscrit. I ho farà el 20 de gener de 2025, el dia de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels EUA, amb l'objectiu de moure col·lectivament els comptes de Twitter de la llista vers altres alternatives que respectin la llibertat d'expressió.
WARNING !!!

Hi ha un detall molt important que no trobaràs a molts dels manuals i vídeos on t'expliquen com moure el teu compte des de Twitter a BlueSky. De manera similar al que pot passar amb la usurpació de la teva identitat si canvies de número de telèfon mòbil (9), quan suprimeixes el teu compte de Twitter, el teu nom d'usuari/àlies es torna a posar al mercat. Qualsevol nou usuari de la plataforma pot, si has suprimit el teu compte, tornar a registrar-se amb el teu antic nom d'usuari/àlies. Twitter ho indica molt clarament a la seva pàgina d'assistència dedicada a la supressió del compte (10):
"Un cop s'hagi suprimit el vostre compte quan hagi finalitzat el període de desactivació de 30 dies, el vostre nom d'usuari estarà disponible per crear altres comptes de Twitter."
Res no impedeix doncs que un nou usuari utilitzi el teu antic nom d'usuari/àlies, que retrobi la teva imatge a la xarxa i usurpi la teva identitat per a publicar tot allò que pugui passar-li pel cap.

Pots evitar-ho deixant obert el teu compte, suprimint tots els missatges si no vols deixar cap record a la plataforma i deixant de seguir tots aquells comptes que seguies.

Tanmateix, de tant en tant, hauràs de connectar-te a Twitter. Si més no, per fer acte de la teva presència, car la plataforma també té el costum de netejar els comptes inactius.


Altres enllaços d'interès:
  1. Manuel G. Pascual: “X ya no me aporta nada”: la victoria de Trump precipita la huida de usuarios a otras redes sociales, El País, 15.11.2024
  2. Amina Jover: Por qué los científicos están abandonando X y se están mudando a Bluesky en masa?, eldiario.es, 25.11.2024
  3. Kai Kupferschmidt: Like ‘old Twitter’: The scientific community finds a new home on Bluesky, Science.org, 20.11.2024
  4. Smriti Mallapaty: ‘A place of joy’: why scientists are joining the rush to Bluesky, Nature, 21.11.2024
  5. Katie Palmer: Bluesky is the new destination for X/Twitter’s health and science community. Here’s why, STAT (Reporting from the frontiers of health and medicine), 21.11.2024
  6. Chase DiBenedetto: Bluesky ramps up content moderation as millions join the platform, Mashable, 26.11.2024
  7. Raphael Boyd: From X to Bluesky: why are people fleeing Elon Musk’s ‘digital town square’?, The Guardian, 11.12.2024
  8. HelloQuitteX: Home page
  9. ¿Vas a dar de baja tu número de teléfono móvil? Desvincúlalo de todas tus redes sociales, Facua.org, 10.12.2024
  10. Geoffroy Ondet: Migration vers Bluesky : pourquoi il ne faut pas complètement supprimer votre compte X/Twitter, 01.Net, 18.11.2024

Thursday, December 12, 2024

la demeure du chaos

Le Nouvel Obs - La Demeure du Chaos, prototype du musée de demain, YouTube, 22.10.2019


Avui m'agradaria compartir amb tu la visita a un museu d'art contemporani atípic: La demeure du chaos (1), un museu d'art contemporani que, segons el mitjà de transport que utilitzis, es troba entre 10 a 40 minuts de Lyon (France).

La demeure du chaos és un museu d'art contemporani privat, a l'aire lliure i d'accés lliure i gratuït, que anualment gaudeix de gairebé el doble de visitants que el Musée d'Art Contemporain de Lyon. Creat l'any 1999 per Thierry Ehrmann (2), s'estén per més de 9 000 m² i es materialitza amb un recorregut museístic únic al món. Compost per més de 6.000 obres d'art, principalment 4.500 escultures d'acer en brut, que pesen fins a diversos centenars de tones. Un museu on conviuen nombroses instal·lacions: restes de meteorits, un helicòpter aixafat a terra, carcasses carbonitzades d'automòbils, inscripcions gegants pintades a parets, terres i sostres, escultures amenaçadores de ferralla rovellada, restes d'incendis, bigues i estructures de formigó, calaveres monumentals ...

Thierry Ehrmann (2), fill d'un gran industrial químic proper a l'Opus Dei, és un escultor plàstic que, dos anys abans de la creació de La demeure du chaos va crear la pàgina Web: ArtPrice.com (2), que va esdevenir líder mundial de la informació sobre el mercat de l'art. Una pàgina que dona accés a un fons documental únic de més de 858.100 artistes, i a 30 milions de resultats de subhastes, índexs i anàlisis economètriques, i fer un seguiment de les subhastes passades, actuals i properes de 7.200 cases de subhastes d'arreu del món. Una pàgina Web cotitzada en borsa, amb els beneficis de la qual, Thierry Ehrmann finança el seu museu.

La Taverne D'Hunerva: La demeure du chaos - Visite spirituelle, YouTube, 27.02.2017


  1. la Demeure du Chaos: Home page || Wikipedia || Instagram || Flickr || Vimeo || Facebook
  2. Wikipedia: Thierry Ehrmann || ArtPrice.com

Saturday, December 7, 2024

no l'anomenis gota freda, anomena-la dana

FRANCE 24 Español - Tragedia en España: ¿cómo se forma una DANA y qué relación tiene con la crisis climática?, YouTube, 31.10.2024


Obro el post d'avui amb un reportatge emès per FRANCE 24 Español el 31 d'octubre d'enguany. Un reportatge on Éel María Angulo Hernández, ens explica de manera clara perquè hom anomena DANA al que fins ara coneixíem com una gota freda i els conceptes geogràfics i meteorològics que expliquen aquest fenomen. També ens recorda que no estem davant d'un fenomen excepcional, recordant-nos amb dates i quantitats de precipitació els precedents documentats des del 1957.

Recordem els fets de la DANA del darrer 29 d'octubre. L'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), havia elevat a les 7.36 hores l'alerta al seu màxim nivell. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va seguir amb la seva agenda i, cap a les onze del matí, va anar a recollir la Certificación de la estrategia de sostenibilidad turística amb què AENOR premiava a la Generalitat Valenciana (1).

Hi ha qui diu que el lobby turístic, que estava present a la sala, va demanar-li que fes una declaració a fi de salvar les reserves hoteleres del pont del 1r de novembre. En tot cas, a les 13h00, Carlos Mazón va dir en una roda de premsa que el temporal es desplaçava cap a la Serranía de Cuenca i que hom esperava que al voltant de les 18.00 hores disminuiria la seva intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana, una declaració que va tuitar i després va esborrar (2).

Naturalment, jo no tinc ni idea de si el lobby turístic valencià va suggerir res a Carlos Mazón. Però la lectura d'un article publicat a les pàgines de RTVE (3) em va fer pensar en la pressió que el lobby turístic podria aplicar enllà on menys ens ho esperem:
El fenomen meteorològic tan conegut a Espanya com a 'gota freda' ara s'ha rebatejat com a 'DANA': Depressió Aïllada a Nivells Alts. L'objectiu del canvi de nom és reduir l'excessiva alarma social que generava l'antic nom.

Rubén del Campo, portaveu de l'AEMET, explicava a EFE que el terme 'gota freda' s'associava als grans temporals dels anys vuitanta, que van deixar moltes víctimes i enormes pèrdues materials a les zones afectades. "Generava alarma cada vegada que un meteoròleg parlava de gota freda", comenta Del Campo.
Si encara hi havia qui dubtes de si ens trobàvem davant d'un nou episodi de la sèrie: Salvemos la hosteleriaRubén del Campo ens ho aclaria a continuació al mateix article:
L'expert de l'AEMET aclareix que, tot i que ambdós conceptes fan referència al mateix fenomen meteorològic, la DANA no sempre implica pluges torrencials. Pot generar altres efectes, com ara onades de calor, precipitacions moderades o fins i tot l'arribada de pols en suspensió des del continent africà. Aquest canvi de nomenclatura cerca una comunicació més precisa i menys alarmista.

Al vídeo que pots trobar a continuació Isaac Moreno Gallo ens explica clarament l'impacte que ha tingut el model d'ocupació del territori en la dimensió humana i econòmica de la catàstrofe. Un vídeo altament que et recomano veure per la seva documentació històrica i cartogràfica. Si pots fer-ho, també et recomano veure'l al teu ordinador reglant la màxima resolució amb què s'ha publicat a YouTube: 2160p60.

Isaac Moreno Gallo - Geografía de una inundación: la DANA de Valencia, YouTube, 03.11.2024

Isaac Moreno Gallo recorda als membres del club "això sempre ha passat" que, justament, pel fet que no es tracta d'un fenomen desconegut, el model d'ocupació del territori que s'ha desenvolupat durant els darrers decennis explica la magnitud humana i econòmica d'aquesta catàstrofe. I, a menys que es faci el necessari, de les que la seguiran.


Estic segur que els mitjans de comunicació no ens estalviaran -i espero que no ho facin- les imatges del dolor que provocarà l'enderroc dels habitatges situats en les zones de més alt risc d'inundació. Però, quan les veiem, farem bé en recordar que molts d'aquests mitjans de comunicació ens van amagar el dolor i la gran dosi de crueltat i cinisme que va provocar el desenvolupament del model d'ocupació del territori responsable de les pèrdues humanes i econòmiques que ha provocat aquesta catàstrofe.


Just per acabar, farem bé en recordar que són els membres del club "això sempre ha passat" qui segueixen remenant les cireres. I que, com deia en Jaume Perich: L'experiència ens ensenya que l'experiència no serveix de res.


Abans que ningú s'embali traient conclusions precipitades, deixa'm afegir que el model d'ocupació del territori de l'àrea metropolitana de Barcelona no té res a envejar al que acabem de veure. Sense anar més lluny, el bloc de pisos on viu un dels meus millors amics, al districte de Noubarris de la ciutat de Barcelona, està construït just damunt d'una antiga riera que travessa bona part del barri.

Un dia que tingui el temps i les ganes de fer-ho, potser dedicaré un post a la xarxa hidrogràfica que amaguen els carrers de la ciutat i a les zones inundables de l'àrea metropolitana. Mentrestant, pots buscar aquesta informació a Google.


  1. Natalio Blanco: Mazón, 29 de octubre: nunca en el sitio adecuado ni a la hora precisa, Diario 16+, 05.11.2024
  2. Las alertas hasta las 18h de la DANA en la Comunidad Valenciana: qué dijo Mazón, qué dijo la delegada del Gobierno y qué dijo la AEMET, Maldita.es, 02.11.2024
  3. La 'gota fría' ahora se llama 'DANA' para evitar una alarma excesiva ante temporales, RTVE, 06.11.2024

Wednesday, December 4, 2024

nuclis abandonats i nuclis despoblats

aPeuDeTerreta - Pobles abandonats: Fontscaldetes (Alt Camp), YouTube, 24.07.2021


El març del 2022, Margalida Ripoll publicava a les pàgines d'Arrels (1) un article que començava així (2):
A Catalunya hi ha prop de 300 nuclis de població abandonats, 350 tenen menys de 10 habitants i al voltant de 1.000 en tenen menys de 30. Aquestes són algunes de les xifres amb les quals treballa el projecte Pobles abandonats, que analitza al detall el passat per poder encarar el futur i plantejar propostes que evitin el desplaçament demogràfic de l’entorn rural a l’entorn urbà.
Et proposo seguir llegint l'article. Hi trobaràs informacions molt interessants sobre la història, els objectius i la metodologia seguits per aquest projecte.

A la pàgina web del projecte Pobles abandonats (1) trobaràs eines que et donen fàcil accés a una informació detallada sobre els nuclis documentats. Uns nuclis classificats segons es tracti d'un: nucli viu, nucli en procés de recuperació / ocupació estacional o nucli abandonat.
Per exemple, si introdueixes: Fontscaldetes a "Paraules clau", pots accedir a la fitxa del nucli del vídeo amb què he obert el post d'avui (punxa aquí per accedir-hi ràpidament).
Una remarca que em sembla important -ja he escrit als responsables del projecte expressant la meva opinió- és que, a la informació continguda a les fitxes, manca la data de creació i la de l'actualització d'aquestes. Així, l'absència d'aquesta informació, podria amagar que, un nucli que feia un o dos anys estava abandonat, hagi estat adquirit per un nou propietari que està procedint a la seva rehabilitació.
Inmobiliaria Aldeas abandonadas - Venta de Aldeas: Cataluña (Screenshot 02.12.2024)

Ara deixa'm afegir que les dades inventariades pel projecte Pobles abandonats m'han fet reflexionar sobre quelcom que, segurament, va molt més enllà del seu objectiu.

Si et mous per Catalunya els caps de setmana, en períodes de pont o de vacances, circularàs per carreteres transitades, veuràs pobles amb cases, urbanitzacions o blocs d'apartaments que, en general, estan en un correcte estat de manteniment. També veuràs carrers amb gent i comerços oberts. Pobles on, com deia una vella cançó de Lluís Llach, des del seu campanar, hom pot veure el campanar del poble veí.

Però si et mous per Catalunya entre setmana i fora de la temporada turística, tindràs el sentiment de moure't per un territori despoblat, on gairebé no viu ningú. Un territori on moltes d'aquelles cases i apartaments tenen un preu de venda o de lloguer que no està sempre a l'abast dels pocs habitants que encara hi viuen.

Canal Taronja Central - La pressió turística agreuja el despoblament rural al Berguedà, YouTube, 28.07.2021

A Catalunya hi ha un model d'ocupació temporal del territori car, ineficaç i sovint delirant. Mentre el 2023 la població de Catalunya seguia creixent i ja havia assolit la xifra de 8 milions d'habitants, solament quatre (tres d'elles, capitals de província) d'entre les vint ciutats més poblades del país, es trobaven relativament allunyades de Barcelona (5).

Paradoxalment, el Pallars Sobirà, la comarca de Catalunya amb menor densitat de població: només 5,6 habitants per km², encapçalava en 2018 la llista de les 42 comarques catalanes amb més places turístiques per habitant.

Segons un estudi de la Càtedra de Turisme d’Interior i Muntanya de la Universitat de Lleida, el Pallars Sobirà disposava llavors de 14.147 llits per a turistes, mentre que només hi viuen 6.974 persones. En el cas d'Espot, el nombre de llits per turista multiplicava per 6,5 el nombre de llits per resident (6).

Catalunya Ràdio - El despoblament, el fenomen que està buidant el Pirineu, YouTube, 11.10.2023

L'activitat turística, i l'especulació immobiliària que l'acompanya, té com a resultat el lent reemplaçament de la població autòctona per una mà d'obra amb baixos salaris, originària d'altres regions d'Espanya o de la immigració. Un moviment que no sempre és evident pels milers de turistes que visiten aquesta comarca. Probablement perquè molts dels nou vinguts utilitzen el pallarès per expressar-se (7):
El Pallars Sobirà (...) tan cobejat per visitants (...), s’eixuga de gent. Cada dia és més silenciós. Els joves autòctons abandonen (...) la comarca, amb un problema d’habitatge greu, però invisibilitzat, per anar a les ciutats a la recerca de serveis i feina.

La Marta venia amb el record agredolç de la seva estada a l’institut de l’Arboç, i Sort va esdevenir el seu refugi. A l’Alt Pirineu tot és diferent. La gent, la seva manera de ser i també el context lingüístic. La Marta ha viscut des de les aules, però també des del carrer, les diferències que hi ha entre el Baix Penedès i el Pallars Sobirà pel que fa a l’ús del català. En un lloc s’esllangueix i en l’altre es reforça. Marta ens explica el seu viatge lingüístic, que comença on va néixer, al Camp de Tarragona.
Si ens desplacem uns quilòmetres al sud del Pallars Sobirà, ens trobem amb la comarca del Pallars Jussà, una de les més despoblades de Catalunya, al darrere de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l'Aran, el Priorat i la Terra Alta. És aquí on trobem el més alt nombre de nuclis de població deshabitats de Catalunya: només el municipi de Tremp té 16 nuclis sense cap veí (8).
Més del 60% de la població de Catalunya vivia a principis del 2022 a les comarques de la gran conurbació de Barcelona: Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Maresme i Vallès Oriental.(9).

Catalunya té 580 quilòmetres de costa, una franja que representa només el 7% del territori però on hi viu el 43% de la població. Deixant de banda el Delta de l'Ebre i el Cap de Creus, es calcula que el 81% del litoral està urbanitzat (10).
Molts de nosaltres no tenim tendència a considerar com abandonat un poble o un mas del qual els seus habitants han hagut de marxar, venent la seva propietat a ciutadans de la conurbació de Barcelona, que l'han reformat per passar-hi el cap de setmana, les vacances o per llogar-lo via Airbnb.

En l'imaginari col·lectiu no veiem aquests nuclis com a abandonats, malgrat el fet de no estar habitats permanentment: i això val per al Pirineu, però també per la zona litoral. Potser perquè considerem que, si hi ha inversió immobiliària i ocupació temporal, no hi ha abandonament. Un raonament que pot ser correcte, a condició que no confonem mai els conceptes d'abandonament amb el de despoblament.

Probablement, si en lloc de parlar de nuclis abandonats parléssim de nuclis deshabitats, veuríem la realitat d'un desert demogràfic que es recolza en un model territorial delirant que la majoria dels ciutadans del país, i la classe política que escullen cada quatre anys, no semblen tenir ganes de veure.


Altres enllaços d'interès:
  1. Arrels: Home page
  2. Margalida Ripoll Ferrer: A Catalunya hi ha prop de 300 nuclis de població abandonats, Arrels, 29.03.2022
  3. Pobles abandonats: Home page || Twitter || Instagram || FaceBook
  4. Agustí Hernàndez: Verkami [1] [2] || Bluesky || Twitter || Instagram || FaceBook || TikTok
  5. Quim Riera Guitart: Les 20 ciutats més poblades de Catalunya: Badalona supera Terrassa en la tercera posició, El Nacional, 27.12.2023
  6. El Pallars Sobirà, la comarca amb més places turístiques per habitant, Pallars Digital, 11.07.2018
  7. Oriol Lapeira Portús: “Al Pallars els treballadors immigrants et parlen en català”, La Mira, 02.10.2023
  8. Una comarca lleidatana, la més despoblada de Catalunya, Segre, 01.11.2021
  9. Wikipedia: Comarques de Catalunya per població
  10. El Govern sotmetrà a informació pública la llei del Conservatori del Litoral el primer trimestre de 2024, Generalitat de Catalunya, 17.11.2023

Sunday, December 1, 2024

tsunamis a la mediterrània?

À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024


El matí del dimarts 29 d'octubre de 2024, des de les 07:36 h, l'AEMET (1) publicava el nivell d'alerta vermell per a diverses zones del País Valencià, indicant la gravetat de la situació i advertint sobre pluges torrencials que podrien ocasionar crescudes perilloses a rius i barrancs, qualificant el perill d'extrem (2).

Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).

Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.


Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència,  un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).

El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).
A la imatge que pots trobar a continuació, pots veure l'anunci d'un simulacre d'alerta per tsunami que va tenir lloc als departaments mediterranis de França el passat 19.01.2024. Un simulacre que té com a objectiu anticipar les accions a fer davant un futur tsunami, preparant a la població amb exercicis de simulació, a fi que els danys que pugui provocar en vides humanes es redueixin al mínim. Pots trobar més informació en les referències d'aquest post (8).
Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024

Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa. 

A partir de l'orientació i la inclinació d'aquests blocs, els equips de científics valencians i mallorquins van identificar una orientació SE que els va permetre treballar amb la hipòtesi que aquest tsunami estava lligat a un fenomen sísmic que havia tingut el seu origen a la costa d'Algèria.
Abel Campos, el presentador del reportatge, ens explica que, si bé els tsunamis a la costa valenciana no són freqüents, tampoc es tracta de fenòmens estranys. I dona com a exemple el fet que, des del tsunami del 1755, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha identificat altres tsunamis. Com podem veure als tsunamis identificats des de l'any 1522, el tsunami de 1755 és el de més gran magnitud identificat pel Catálogo de tsunamis en las costas españolas(9). Al vídeo, Enric Forner menciona una cita literària del 1755 d'un eclesiàstic de les Balears que parla d'un fenomen similar que es va poder observar a les illes.
Enric Forner i Valls en sap un munt sobre el tema del qual ens parla: ho demostra una seva extensa bibliografia que pots trobar als catàlegs de publicacions de Dialnet o de ResearchGate. Si en vols saber més sobre el tema del reportatge emès per À Punt, et proposo la lectura d'un article publicat l'any 2018 a la revista Nemus (10).

És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.
La orientació mitjana dels blocs és de 178°, que concorda amb les direccions predominants de les modelitzacions d’Álvarez-Gómez et al. (2010) procedents del N d’Àfrica que afecten la costa S de Menorca.
Consultant el Catálogo de tsunamis en las costas españolas de l'IGN (9), hom pot pensar que l'orientació dels blocs està relacionada amb el tsunami del 1790. Però hom podria pensar també que, donada la seva magnitud, podria estar relacionat amb el tsunami del 1755: aquell que va provocar el terratrèmol de Lisboa

Però el de 1755 hauria d'haver arribat a les costes valencianes amb una força colossal per aixecar els blocs de la talla que hem vist al reportatge d'À Punt

NOAA/NWS Pacific Tsunami Warning Center - Tsunami Forecast Model Animation: Lisbon 1755, YouTube, 05.11.2016

Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):
Els geòlegs donen l'alarma: el canvi climàtic podria fer que qualsevol tsunami a la Mediterrània fos més devastador que mai per a la península i els seus habitants (...) L'impacte dels tsunamis que ha viscut la costa mediterrània espanyola en el passat no serien res comparats amb els que vindran, a causa del canvi climàtic i de la urbanització del litoral.
L'article acaba recordant-nos un documental que et recomano veure: La gran ola. Avui, o quan tinguis un moment per fer-ho. Un documental que, dirigit per Fernando Arroyo, inclou més de 30 entrevistes a científics, funcionaris experts, càrrecs públics, personal de rescat (BUSF), ONG, etc. de diferents països. Un documental que ens recorda els efectes del tsunami de 1755 a Lisboa i a la costa atlàntica del sud d'Espanya i Portugal i el que podria passar avui, amb l'ocupació actual de les costes, sense uns plans de prevenció i d'evacuació adients.
Emès a la sèrie Documentos TV per RTVE, el podeu veure actualment a Canal Sur (per la seva fitxa tècnica, punxeu aquí). Si, pel que sigui, no poder accedir-hi, el podeu veure al vídeo que he enllaçat a continuació.
Tsunami en España - La Gran Ola (DocumentosTV), YouTube, 23.11.2023

Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.

Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.

En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).

El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.

L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022

De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.

També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.

Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.


  1. AEMET - Agència Estatal de Meteorologia (Govern d'Espanya): Home page
  2. Cronología de la AEMET alertando de la DANA ante la narrativa que afirma que no la predijo, Maldito Bulo, 01.11.2024
  3. Laura Martínez: PP y Vox pactan permitir la construcción de hoteles a 200 metros de la costa valenciana, eldiario.es, 29.11.2014-12:21h
  4. À Punt: Home page || YouTube || X (Twitter) || TikTok || Instagram || Facebook
  5. À Punt: La via verda
  6. À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024
  7. Parc Natural de la Serra d'Irta: Ajuntament d'Alcalà de Xivert i Alcossebre || Turisme de Castelló || Generalitat Valenciana
  8. Sécurité civile et gestion des crises - Le risque Tsunami en France, YouTube, 09.11.2022 || L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 || Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 || France Télévisions C à vous -Tsunami : un risque réel en Méditerranée ?, YouTube, 19.01.2024 ||
  9. Instituto Geográfico Nacional: Catálogo de tsunamis en las costas españolas
  10. Francesc Xavier Roig-Munar et al.: Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià), Nemus, núm. 8. 2018, pàg. 7-21
  11. Francesc Xavier Roig-Munar: Revisión de los depósitos de tsunamis, bloques y tsunamitas en las costas del Mediterráneo Occidental. Revista de la Sociedad Geológica de España, 33 (2), 2020
  12. José Ángel Martín-Prieto et al.: Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears), Nemus núm. 12 (2022) pàg. 16 - 23
  13. Oriane Babik: Environnement : L'Espagne redoute l'arrivée de tsunamis plus violents que jamais, L'Indépendant, 02.06.2023
  14. El president Illa anuncia plans de protecció civil vigents i actualitzats a tots els municipis de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 04.11.2024
  15. Cannes obtient la distinction « Tsunami Ready » : une première en Méditerranée !, Cannes.com

Sunday, November 24, 2024

mel ens ha deixat (2010 - 2024)

Mel i la seva primera neu, cinc mesos després de nàixer


La meva filla havia canviat d'escola. Un company de classe va dir-li que tenia una gata que havia tingut una camada de gatets i va proposar-li anar a casa seva per veure'ls per si en volia agafar un.

La meva filla, el meu fill i la meva dona es van il·lusionar ràpidament amb la idea de tenir un cadell. Jo no tant, car havia tingut molts animals a casa des de petit, i havia patit molt cada cop que un d'ells ens havia deixat.

Finalment, només quedaven dos gatets per donar i em van transmetre un ultimàtum: tindríem un gat si o sí, però em deixaven escollir quin d'ells. 

Malgrat la fama de mal caràcter que tenen, vaig proposar que fos el gat ros que pots veure a la imatge amb què he obert el post d'avui. I quan va arribar el moment de donar-li un nom, vam arribar ràpidament a un consens: amb aquells ullets tan bonics i el color del seu pèl, l'anomenaríem Mel.
Mel (27.11.2010)

D'això fa 14 anys. Mel va nàixer el 11.06.2010 i va entrar formar part de la nostra família el 20.08.2010. 

M'agradava dir-li que era un malparit perquè res que bellugués al jardí acabava mort davant de la porta de la terrassa, obligant-me després a agafar una aixadeta per enterrar-lo. El 16 de juliol d'enguany va caçar la que seria la seva darrera presa. Vaig dir-li que era un salvatge i, amb tota la indiferència pròpia dels gats, se la va endur i imagino que deu estar soterrada a algun lloc al jardí: no sé què en pensaran els futurs arqueòlegs que trobin d'aquí a uns segles el contingut de tot el que hi ha soterrat al jardí, però espero que no es facin idees equivocades sobre els hàbits alimentaris dels seus avantpassats.

Deixant a banda la fauna, li encantava mastegar les espigues d'arròs. També els cactus, que van deixar-li unes cicatrius al morret que el van acompanyar tota la seva vida. Per no parlar dels cables dels auriculars de la meva filla, que mastegava a consciència a cada cop que oblidava amagar-li.
Mel (02.12.2010)

Tanmateix, el que em va al·lucinar més d'ell és que, tot i que com els altres gats detestava el vent i la pluja, adorava la neu. Quan veia que hi havia més de quatre dits de gruix, li encantava caminar i rodolar pel damunt.

Tenia una personalitat brutal. Independent, sovint esquerp i, com molts dels gats rossos, poc propens a fer o a rebre carantonyes, a menys que fos ell qui prenia la iniciativa. 

Tanmateix, es feia estimar d'allò més. Tots l'adoràvem, en especial els meus fills. Encara més la meva dona, sempre pendent d'ell, de les seves preferències pel menjar, del més mínim signe que pogués anunciar qualsevol malaltia.

Tenia un sentit de la dignitat i una resistència davant del dolor que em va impressionar ben aviat. Just quan només tenia un anyet, el van atropellar: imaginem que va ser una moto perquè, cada cop que n'escoltava una, corria a amagar-se. Va estar a punt de deixar-nos però, entre el treball dels veterinaris i el saldo de vides a les quals tenen dret els gats, es va poder salvar i va tornar a recuperar la seva agilitat. 

Aquell sentit de la dignitat davant del dolor es va traduir en admiració i sentit respecte quan el mes de març d'enguany va patir la seva primera hospitalització per drenar-li l'aigua que s'acumulava als seus pulmonets.
A l'estiu, quan tallàvem l'herba, deixàvem una illa sense tallar perquè li agradava sentir-se amagat i protegit per les tiges d'herba més altes. Mel (15.08.2024)

Vaig poder ocupar-me d'ell durant l'estiu. Com jo no era capaç de donar-li la medicació a la boca, com sempre ha fet la meva dona (amb ella s'ho deixava fer tot), vaig imaginar maneres per barrejar-la amb el menjar. El pobre ja no tenia molta gana, però puc dir que, tot i no estar ja per gaires romanços, m'ho va fer molt fàcil.

Veient-lo feliç passejant pel jardí, em vaig fer a la idea que s'havia curat de la malaltia. Estava tan content que passava hores parlant amb ell, donant-li la brasa, fins que es cansava i girava cua per fer-me comprendre que ja havia abusat prou de la seva paciència. 

Finalment, la meva dona va tornar i va veure que no anava tan bé com jo volia creure. I una nova visita al veterinari, a finals del mes d'agost, va confirmar que els seus pulmonets seguien acumulant aigua i que li haurien de tornar a drenar.

Va seguir encara un darrer drenatge. El veterinari va dir que la seva malaltia no tenia cura i que li donéssim la millor qualitat de vida mentre poguéssim i no el deixéssim patir quan aquesta evolucionés cap a la fi. 

Mel va acabar recollint-se a l'habitació del meu fill, damunt d'un coixí al costat de la finestra, des d'on podia veure el seu jardí i on va passar uns darrers dies en què solament es bellugava, fent un gran esforç, per aixecar-se per anar a fer les seves necessitats a la seva caixa de sorra. Net com sols ell sabia ser-ho, fins al final.
Una foto de Mel del 15.11.2015. Un diumenge pel mati. Un dia molt especial que mai oblidaré. Tu coneixes el motiu, Mel.
El meu Mel valent, que mai va abaixar el cap davant dels gats, més grans i més vells que ell, que han passat pel nostre jardí. El meu Mel, que ha suportat el dolor que li menjava el cos sense un gemec. El meu Mel, sovint esquerp, però també dolç quan sentia la necessitat de demostrar-ho. El meu Mel, que em va donar una lliçó de vida davant de la mort. 

El meu Mel, de qui no podria estar més orgullós per haver tingut el privilegi de compartir la seva vida..., va començar a respirar amb dificultat. La meva dona no suportava la idea de veure'l patir, però la meva filla i jo la vam convèncer per esperar uns dies a què el meu fill tornés a casa per acomiadar-se d'ell, abans de deixar-lo marxar.

Finalment, quan va arribar el dia, el dimecres 20.11.2024. Mel encara va traure les forces que no tenia per anar a la seva caixa de sorra i després caminar fins al menjador (on feia dies que no hi anava), abans de tornar cansadet a estirar-se al coixí on havia passat els seus darrers dies.

Després de donar-li uns sticks líquids i unes croquetes que tan li agradaven, vam anar al cabinet veterinari on l'havien de punxar. Li vam dir tot el que l'estimàvem i, entre plors, li vam donar tot l'amor que érem capaços d'expressar-li en aquells moments. 

La doctora el va tractar amb molt de carinyo. Li va donar una primera injecció per adormir-lo, i després la injecció que va aturar-li el cor. En menys d'un minut, el nostre Mel, ja havia marxat, sense adonar-se. El seu patiment havia acabat.

Mai no t'oblidarem, vida. El teu record estarà per sempre viu entre nosaltres.