antoni estradé - oblit d'una història, història d'un oblit

UOC - Universitat Oberta de Catalunya - L'anarquisme a Catalunya: Oblit d'una història / història d'un oblit, YouTube, 05.10.2017

@daveguasch

Amb el vídeo d'avui tancaré la sèrie que aquesta setmana he dedicat a Antoni Estradé, a qui fa tres dies et presentava així.

Malgrat haver treballat durant molts anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no he sabut trobar cap informació sobre ell. Tampoc a la versió en català de Wikipedia. Tot el que sé sobre ell ho he trobat a una publicació de l'Ajuntament de Palafolls (1).

Amb relació a la temàtica tractada pel vídeo amb què he obert el post d'avui, m'agradaria afegir que la primera vegada que vaig tenir notícia de l'existència de l'Antoni Estradé va ser a través de la lectura d'una ressenya publicada el 1984 a la Revista de Sociologia (2), on publicava una ressenya sobre la traducció al català, per Joan Estruch, d'un llibre que jo havia llegit un parell d'anys abans en espanyol i em va marcar enormement: L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (3). Vaig apreciar en ell algú que era capaç de donar-li a aquella ressenya un contingut que desbordava d'erudició i d'un sentit de l'humor que em van enganxar des del primer moment (4).

Vaig trigar uns anys a saber que, el 1990, l'Antoni Estradé, junt amb una professora del Departament de Sociologia de la UAB: Montserrat Treserra, va publicar un llibre intitulat: Catalunya independent?: anàlisi d'una enquesta sobre la identitat nacional i la voluntat d'independència dels catalans (5). Si t'he de ser sincer, vaig recordar la seva existència uns dies abans de redactar el post que publico avui. 

Entenc que l'Antoni Estradé, que impartia un curs de Sociologia de les Identitats Nacionals al Departament de Sociologia de la UAB, estigués interessat per aquell tema. Però jo ja feia temps que vivia a Suïssa i veia com el concepte de nació podia coexistir sense problemes amb quatre llengües i les seves variants dialectals, diverses declinacions religioses i culturals, junt amb un enorme mosaic migratori que aportava més llengües, religions i cultures, i aquell text em va semblar totalment prescindible.

El 2011, pel que sigui, un canvi en el pla d’estudis del Departament de Sociologia de la UAB va fer desaparèixer l'assignatura de Sociologia de les Identitats Nacionals, i l'Antoni Estradé va reorientar la seva activitat investigadora en el terreny de la història del pensament social, principalment al voltant del moviment llibertari català dels anys vint i trenta. Aquesta etapa coincideix amb l'any de publicació en el marc del màster d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) del vídeo amb què he obert el post d'avui (6).

Anys més tard, junt amb una altra professora del Departament de Sociologia de la UAB: Ariadna Fitó, l'Antoni Estradé va tenir cura de la reedició d'un llibre publicat el 1957 per Pere Foix: Apòstols i mercaders (7).

---

1. Converses entre autors. Paraules '20, 12.12.2019
2. Et sorprendria saber les revistes que podia comprar quan era jove i replegava un xic de diners per anar a tafanejar durant hores als quioscs de les Rambles.
3. Wikipedia: Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus [en] [fr] [es] [ca]
4. Antoni Estradé: Max Weber, ètica protestant i l'esperit del capitalisme, traducció, edició i proleg de Joan Estruch, Edicions 62 / Diputació de Barcelona, Clàssics del Pensament Modern, núm. 11, 1984, 281 pàgines in Revista de Sociologia Vol. 22 (1984): Vol 22/23. Catalunya-Euskadi. Sociedad y política [PDF].
5. Antoni Estradé i Montserrat Treserra: Catalunya independent? : anàlisi d'una enquesta sobre la identitat nacional i la voluntat d'independència dels catalans, Fundació Bofill, 1990 [PDF]
6. Converses a la Documenta: Diàlegs incòmodes 27 d’octubre de 2016, màster d'Humanitats, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
7. Pere Foix: Apòstols i mercaders, Tigre de Paper, novembre 2019

antoni estradé - curiositat i sorgiment de la sociologia

UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la curiositat i el sorgiment de la sociologia (español), YouTube, 23.02.2016

@daveguasch

Després del vídeo que vam veure de l'Antoni Estradé abans d'ahir (1), avui m'agradaria compartir amb tu un altre vídeo que també m'ha après coses que abans no coneixia i que espero que tu també trobis interessants.

---

1. Veure Antoni Estradé - La paradoxa en la ciència social, publicat en aquest blog el 07.05.2024

antoni estradé - la paradoxa en la ciència social

UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la paradoxa en la ciència social (español), YouTube, 23.02.2016

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu una sèrie de tres vídeos de publicats per l'UOC a YouTube de l'Antoni Estradé (Vimbodí, Conca de Barberà, 1958). Uns vídeos amb els quals he après coses que abans no sabia i que espero que tu també trobis interessants.

Malgrat haver treballat durant molts anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no he sabut trobar cap informació sobre ell. Tampoc a la versió en català de Wikipedia. Tot el que sé sobre ell ho he trobat a una publicació de l'Ajuntament de Palafolls (1):

Antoni Estradé és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També és Màster en Pensament Social i Polític per la University of Sussex (UK), on va iniciar els seus estudis de doctorat. Durant el curs 2007-2008 va obtenir el premi extraordinari al programa de Doctorat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), departament on ha treballat des del 1982.

---

1. Converses entre autors. Paraules '20, 12.12.2019

psicopolítica i control mental

Byung-Chul Han - La psicopolítica y el control mental del neoliberalismo, YouTube, 12.10.2022

@daveguasch

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El vídeo amb què he obert el post d'avui ens parla d'un filòsof del qual probablement no has sentit parlar abans o molt poc: Byung-Chul Han (1). Va nàixer a Seül (Corea del Sud) i, després d'estudiar metal·lúrgia a la Universitat de Corea (Seül), va marxar durant la dècada dels 1980 a Alemanya per estudiar filosofia, literatura alemanya i teologia catòlica a Freiburg im Breisgau i a Múnic. El 1994 es va doctorar a Freiburg im Breisgau, el 2000 va obtenir a la universitat de Basilea (Suïssa) l'habilitació que li permetia donar classes a una universitat. El 2010 va donar classes a la Karlsruhe University of Arts and Design i més tard va ser professor de la Universität der Künste Berlin.

Byung-Chul Han escriu en alemany. Si trobes una pàgina personal o un compte seu a cap xarxa social, no deixis de dir-m'ho. El mateix et dic si trobes alguna entrevista. En realitat, si vols saber alguna cosa d'ell, a menys que coneguis l'alemany, hauràs de llegir les traduccions dels seus llibres o aquells articles on altres escriuen sobre ell. Per exemple, hi ha un munt d'articles d'opinió a La Vanguardia o El País on el mencionen, però ni els he llegit tots, ni estic en condicions d'assegurar-te que els seus autors hagin llegit un llibre d'ell.

Pel que fa a la temàtica tractada al vídeo amb què he obert el post d'avui: La psicopolítica i el control mental del neoliberalisme segons Byung-Chul Han, he trobat un paràgraf a una entrada en espanyol a Wikipedia (2) que resumeix força bé el seu pensament:

En un llibre titulat precisament Psicopolítica (Editorial Herder 2014), el filòsof Byung-Chul Han descriu la psicopolítica com aquell sistema de dominació que, en lloc de fer servir el poder opressor, utilitza un poder seductor, intel·ligent, que aconsegueix que els homes se sotmetin per ells mateixos a l'entramat de la dominació.

En aquest sistema, el subjecte sotmès no és conscient de la seva submissió. L'eficàcia del psicopoder rau en el fet que l'individu es creu lliure, quan en realitat és el sistema el que està explotant la seva llibertat. La psicopolítica se serveix d'un Big Data que s'apropia de les dades que els individus li lliuren de manera voluntària. Aquesta eina permet fer pronòstics sobre el comportament de les persones i condicionar-les a un nivell prereflexiu.

L'expressió lliure i la comunicació que es difonen per les xarxes esdevenen control i vigilància totals, conduint a una autèntica crisi de la llibertat. Segons Byung-Chul Han, aquest poder intel·ligent podria detectar fins i tot patrons de comportament de l'inconscient col·lectiu que atorgarien a la psicopolítica un control il·limitat. El nostre futur dependrà que siguem capaços de servir-nos del que és inservible, de la singularitat no quantificable, de la idiotesa i, fins i tot, d'aquells que no participen ni comparteixen.

Herder Editorial - Byug- Chul Han: 5 conceptos clave para entender su pensamiento, YouTube, 09.02.2023

Confesso no tenir ni idea de com es viu el catolicisme a Corea del Sud. Però, com Han és catòlic, l'imagino informat que, molt abans de les xarxes socials i del Big Data, ja existia un sistema de captura de les informacions més sensibles de la gent a través d'una xarxa mundial de confessionaris, i que el processament global de totes aquestes informacions es realitzava a un sistema centralitzat al Vaticà.

Coneixedor d'una xarxa d'espionatge que ha demostrat durant segles tenir una temible eficàcia, entenc que Han pensi que la potència de càlcul dels ordinadors pugui arribar enllà on el Vaticà mai no va arribar, i que és per això que Han es refusa a deixar la més mínima traça a la xarxa.

Tanmateix, si Han utilitzés Google i Amazon de tant en tant, veuria com aquests sistemes seguirien metrallant-lo durant setmanes amb missatges comercials per vendre-li productes que acabava d'adquirir. Si visqués als EUA, realitzaria que viure com immigrant il·legal no li ha impedit mai a ningú tenir un pis de lloguer, un crèdit o un permís de conduir. Si es donés una volta pel metavers de FaceBook (3) moltes de les coses que li han explicat li caurien per terra. I si tingués a bé pagar-me una birra, podria explicar-li tres o quatre coses sobre informàtica que li farien veritablement por, però no en el sentit que li fan ara.

En qualsevol cas, com d'alguna manera ho he viscut a la meva vida professional, estic totalment d'acord amb la reflexió que Byung-Chul Han fa sobre la psicopolítica i el control mental del neoliberalisme. Però també he vist que, quan les estratègies de seducció no tenen el resultat que hom pretenia, el sistema de dominació té la resiliència necessària per utilitzar les velles estratègies.

Així doncs, estar d'acord amb l'anàlisi de Han no em fa oblidar la pertinència d'allò que va dir Aldous Huxley en 1932, ni molt menys les preguntes que Étienne de La Boétie es va fer al s. XVI (4). Està clar que les formes han canviat, però crec que els fonaments no s'han bellugat d'un mil·límetre des de fa molt de temps.

---

1. Wikipedia: Byung-Chul Han [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Psicopolítica [en] [fr] [es] [ca]
3. Veure Parlem del metavers?, publicat en aquest blog el 23.04.2024
4. Veure Discours de la servitude volontaire, publicat en aquest blog el 25.02.2024

tot el que necessites saber sobre els fongs

@daveguasch

The Nature of Things (1) és una sèrie de televisió canadenca de documentals científics que va debutar a CBC Television el novembre de 1960.

El concepte de l'emissió és conscienciar el màxim de persones possible sobre les lleis de la natura, fent accessibles conceptes científics complexos que no són necessàriament evidents a primera vista. L'objectiu és que les persones adquireixen una millor consciència de les lleis tecnològiques i científiques que regeixen el món per poder prendre decisions de manera conscient.

Avui m'agradaria compartir un episodi remarcable d'aquesta sèrie, que es va difondre per primera vegada el 08.04.2018 i va estar disponible a les pàgines d'Arte-TV fins al 07.01.2024: The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World (fr. Au royaume des champignons) (2).

Com es tracta d'un documental relativament llarg, no cal que el vegis avui. Pots veure'l aquest cap de setmana. O més endavant, si tens coses a fer. Però et recomano que el vegis per diversos motius.

Si ets un caçador de bolets, has de veure aquest documental (3). Si tens la curiositat per conèixer quin és el mecanisme que explica la creació de la vida als continents, has de veure aquest documental. Si tens dubtes raonables sobre la hipòtesi segons la qual, amb la desaparició de la nostra espècie també desapareixerà la vida al planeta, has de veure aquest documental. Si, més enllà de les lleis de la biologia, creus que les lleis del copyright acabaran per fer desaparèixer aquest documental en accés lliure, l'has de veure abans que això arribi. Just per informació, aquest documental ja no es troba al catàleg de documentals de les pàgines d'Arte-TV.

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Terra Mirabilis - Au royaume des champignons, YouTube, 25.05.2018

La primera part del vídeo em va fer recordar un post que vaig publicar fa cinc anys (4) sobre les dimensions increïbles que podien assolir aquests organismes, els més antics de la terra. I el fet que, gràcies a les seves arrels profundes i a les seves connexions, hagin pogut sobreviure a mil·lennis d'incendis, sequeres, canvis climàtics i malalties. En aquell post també et parlava d'un gènere molt perillós de fongs paràsits: l'Armillaria (5).

Un gènere de fongs que maten els arbres que es troben a la zona on s'estén aquest organisme. Tenint en compte l'edat d'aquests organismes i el fet que encara hi hagi arbres, sembla molt més plausible pensar que aquests fongs exerceixen una funció de selecció natural que elimina els arbres més febles i no deixa viure sinó els exemplars més sans i forts d'una espècie. Però no seria judiciós oblidar que la seva alta capacitat destructiva prové del fet que, a diferència de la majoria dels paràsits, no li cal moderar el seu creixement per tal d'evitar la mort del seu hoste, ja que l'Armillaria també es pot nodrir de la matèria morta.

Insider Tech - Humongous fungus, YouTube, 08.01.2016

A mesura que avançava el vídeo i ens parlava dels benfets d'aquests organismes, particularment en el terreny de la medicina, a causa de la seva guerra mil·lenària amb els bacteris, vaig recordar un post que vaig publicar fa vuit anys (6), on comentava un altre vídeo emès per Arte-TV que ens parlava del potencial de les aplicacions dels fongs per resoldre molts dels problemes ambientals als quals hem de fer front.

Aquests organismes, amb noms tan impossibles de pronunciar com de recordar es troben, al centre de les innovacions tecnològiques del demà. Biotecnologies que podrien salvar el planeta.

Un moment, salvar el planeta de què?, de qui? Tot és més clar quan seguim llegint: aquests organismes poden ajudar a la descontaminació, a la reforestació, a la lluita contra el canvi climàtic i l'avenç dels deserts, etc.

Fa temps que aquest vídeo no es pot veure en obert, però veure'l en streaming a Vimeo no és gens car.

Les Champignons pourront-ils sauver le monde ? from Les Films d'Ici on Vimeo.

Cap a la fi del documental hom ens parla de la infecció per un fong conegut amb el nom de Cryptococcus gattii (a.k.a. C. gattii) que va tenir lloc l'any 2001 a Vancouver (Canadà). L'alarma creada per l'extensió d'aquest criptococ a zones on abans no es coneixia, no ens pot fer oblidar que ja era conegut a les regions tropicals i subtropicals:

Per exemple, C. gattii és la causa predominant de criptococosi a l'Àfrica subsahariana. I tampoc podem oblidar que, a més del nord-est del Pacífic, a l'Amèrica del Nord, també s'havia estès a altres regions, com ara el Brasil o l'Índia. Tot i que les incidències més altes d'infeccions per C. gattii se segueixen produint a Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia (7).

Val a dir que, si el documental mostra la seva preocupació per la contaminació en individus sans, és perquè hom l'associava només a individus amb sistemes immunes debilitats: preferentment, malalts de VIH, de càncer i aquells que han rebut un trasplantament (8).

Com pots veure al documental, no hi ha gaires dubtes sobre el fet que l'escalfament global, forçant els fongs patògens a adaptar-se a temperatures més altes que les que podien suportar fins ara, estendrà encara més aquest criptococ a altres zones del món.

Tanmateix, crec que no seria raonable oblidar quin és l'hàbitat natural d'aquest organisme. Per exemple, el C. gattii ocupa un nínxol en les zones internes en descomposició dels troncs dels arbres originaris de les regions tropicals, subtropicals i temperades, podent contaminar el sòl proper als arbres o romandre en la fusta. Probablement, tots estem pensant ja en el mateix, però deixa'm afegir que també es pot trobar a la femta dels ocells, especialment dels coloms, però també de canaris, periquitos, lloros, cacatues, cotorres, pollastres, pardals, estornells i tórtores. I que aquestes aus, tot i que poden transportar el fong, en general, no cauen malaltes (7) (9).

A partir d'aquí tothom és lliure de pensar i d'opinar el que bonament vulgui. Personalment, prefereixo deixar la recerca en mans d'aquells que en saben i fugir tan ràpidament com pugui de les discussions de tertulians i cunyats experts en qualsevol tema del qual es parli.

---

1. The Nature of Things: Home page || IMDb || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
2. The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World: The Nature of Things || IMDb
3. Félicien Corbat: Au royaume des champignons – Film sur Arte, Société mycologique de Genève, 11.12.2023
4. Veure Stranger Things - an organism that covers 70 hectares, publicat en aquest blog el 22.01.2019
5. Wikipedia: Armillaria [en] [fr] [es] [ca]
6. Veure Les champignons pourront-ils sauver le monde ?, publicat en aquest blog el 04.05.2016
7. Wikipedia: Cryptococcus gattii [en] [fr] [es] [ca]
8. Criptococosis, MedLinePlus, Biblioteca Nacional de Medicina, Gobierno de Estados Unidos
9. Criptococosis, The Center for Food Security and Public Health, College of Veterinary Medicine, Iowa State University

carl sagan at tvo (1995)

The cosmos is all that is or ever was or ever will be. pic.twitter.com/YXtV7cWwlv

— Prof. Carl Sagan (@ProfCarlSagan) April 2, 2024

@daveguasch

@ProfCarlSagan és un compte en homenatge a Carl Sagan creat a Twitter en setembre de 2021. És en aquest compte que es va publicar a principis de mes el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Aquest vídeo és un extracte molt curt d'una emissió de TVO (1) del 30.01.1995, on una coneguda periodista d'aquesta cadena: Mary Hynes, entrevistava a Carl Sagan amb motiu de la publicació del seu llibre: Pale Blue Dot (2).

Aquest extracte correspon a l'inici de l'entrevista de Mary Hynes, i coincideix amb la primera part del llibre de Carl Sagan, on aquest examina les afirmacions fetes al llarg de la història sobre la excepcionalitat de la vida a la Terra i de l'espècie humana.

Si, curiosament, aquest extracte de l'entrevista no va provocar cap comentari a Twitter, no va passar el mateix a Instagram, on els creacionistes de diverses religions van considerar interessant carregar-se el discurs de Carl Sagan sobre la base del que diuen les seves creences. El resultat no va ser un debat amb un bescanvi de compliments, com si diguéssim.

Just per acabar, afegir que si vols veure l'entrevista completa, pots trobar-la a les pàgines de TVO (3), però també a YouTube. Paga la pena veure-la.

Carl Sagan: Science Is The Key To Our Civilization, YouTube, 12.04.2018

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

---

1. TVOntario: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Pale Blue Dot [en] [fr] [es] [ca]
3. Mary Hynes - Interview: Carl Sagan, Studio 2 - S01 E112, TVO, 30.01.1995

65 anys !!!

L' Hospital de la Vall d'Hebron l'any 1957, abans de la construcció de Montbau.

📸TAF Helicòpters pic.twitter.com/tyxGGDx0iJ

— Catalunya Color (@CatalunyaColor) April 25, 2024

@daveguasch

El 27 d'abril de 1959 vaig néixer a la 9a planta d'aquest hospital que algú, en un dels comentaris del post, descrivia així:

Una bona estampa del franquisme: un hospital metropolità aïllat i amb accessos difícils, i un abocador de deixalles urbanes en permanent combustió a 500 metres per sobre de l’hospital.

Cada cop que passo davant d'aquest l'hospital, se m'encongeix el cor. Perquè aquest també va ser l'hospital per on van passar familiars i amics molt propers, als quals ja no tornaré a veure. La vida i la mort, un cercle del qual ens parlava Robin Williams al vídeo amb què tanco el post d'avui.

Un vídeo del qual m'agrada retenir les reflexions de la seva primera part. Perquè, sobre la conclusió, imagino que cadascú tenim la nostra idea sobre la necessitat que la nostra vida sigui espectacular. A títol personal, no li demano res d'altre al que em pugui quedar de vida que seguir gaudint del carinyo de tots aquells a qui tant he estimat i dels que he rebut tanta estima. Francament, no necessito res d'altre.

Robin Williams - Why You Should Make Your Life Spectacular, YouTube, 12.06.2016

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.