Thursday, March 31, 2016
Wednesday, March 30, 2016
Tuesday, March 29, 2016
Monday, March 28, 2016
Sunday, March 27, 2016
tomàquets al desert regats amb aigua de mar
 |
Avui m'agradaria compartir amb tu un article que vaig llegir el passat dijous a una publicació australiana: Renew Economy (1) sobre la construcció d'una planta d'energia solar concentrada: en anglès, Concentrated Solar Power (CSP) (2), que subministrarà electricitat, calor i aigua de mar dessalinitzada per conrear tomàquets en una zona àrida però relativament propera a la costa a 300 km al N de Port Augusta, al Spencer Gulf (Australia).
La torre que recull la llum transmesa per 23'000 miralls (3) està lligada a una turbina de vapor dissenyada per una companyia danesa: Aalborg. Aquesta companyia té una gran experiència internacional, on cal destacar la seva col·laboració en la primera planta comercial del món de CSP: la Planta Solar 10, al Soluca Complex d'Abengoa (4) (Sanlúcar la Mayor, Sevilla).
El concepte de la granja integrada ha estat desenvolupat per una companyia britànica: Sundrops Farms (5), que ha recollit la gran experiència de molts anys de recerca al voltant del que hom coneix com: Seawater Greenhouse (6) i que la companyia presenta així a la seva pàgina:
La torre que recull la llum transmesa per 23'000 miralls (3) està lligada a una turbina de vapor dissenyada per una companyia danesa: Aalborg. Aquesta companyia té una gran experiència internacional, on cal destacar la seva col·laboració en la primera planta comercial del món de CSP: la Planta Solar 10, al Soluca Complex d'Abengoa (4) (Sanlúcar la Mayor, Sevilla).
El concepte de la granja integrada ha estat desenvolupat per una companyia britànica: Sundrops Farms (5), que ha recollit la gran experiència de molts anys de recerca al voltant del que hom coneix com: Seawater Greenhouse (6) i que la companyia presenta així a la seva pàgina:
L'hortícola industrial consumeix aigua i energia intensivament. Són recursos finits, cada cop més escassos i a un preu creixent que, en algunes region representen fins el 70% de les despeses totals de l'explotació. En raó d'aquestes limitacions, Sundrop Farms ha desenvolupat unes tecnologies destinades a aprofitar l'energia del sol i l'aigua del mar per produir aigua dolça per al rec, la producció d'electricitat i la climatització dels hivernacles. El sistema de ventilació també utilitza aigua de mar per netejar i esterilitzar l'aire, el que fa possible un control natural de les plagues (...)I com la reducció dels costs no ho és tot, afegir que aquesta explotació crearà 175 llocs de treball i que Sundrops Farms s'ha assegurat la sostenibilitat de la planta amb un contracte exclusiu per al subministrament dels tomàquets durant 10 anys amb la cadena de supermercats Coles .
A diferència dels hivernacles clàssics que utilitzen aigua subterrània pel rec, gas per a la calefacció i electricitat per a la refrigeració, el Sistema Sundrop es basa en l'aigua de mar i la llum solar per les seves necessitats d'energia i aigua. També utilitzen el CO2 (que pot ser de fonts sostenibles) i nutrients per estimular el millor rendiment possible dels cultius.
- Vorrath, Sophie(2016): Solar power tower goes up in Australian desert, ready to grow tomatoes. Renew Economy. 24.03.2016
- Wikipedia: Concentrated solar power. Abengoa: How does a solar power tower work?, Youtube, 03.09.2014
- Que, encara que no t'ho creguis, no és gran cosa comparat amb els més de 170'000 miralls de la planta més gran del món: Ivanpah Solar Power Facility, al Desert de Mojave, California
- Wikipedia: PS10 Solar Power Plant, Solucar Complex. Abengoa: La Plataforma Solúcar de Abengoa, de la mano de nuestros expertos, Youtube, 10.06.2015
- SundropFarmsTV: Sundrop Farms February 2016, Youtube, 22.03.2016
- Wikipedia: Seawater Greenhouse
Friday, March 25, 2016
canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (5)
|
Al llarg d'aquesta setmana he anat compartint amb tu una sèrie d'articles amb diferents visions sobre el canvi climàtic. I m'agradaria acabar defensant una idea de consens: potser tothom tingui la seva part de raó (també els escèptics) i tots avançaríem molt més ràpid i en la bona direcció si féssim un esforç per escoltar les raons de l'altre.
Així, quan parlem de canvi climàtic, caldria que'ns poséssim d'acord primer sobre si estem partint del principi de que el clima no ha canviat mai abans. O, si partim del principi de que sí ho ha fet, i que el clima és un element variable, posar-nos d'acord sobre quina és la referència que hem de prendre per parlar d'un canvi: un canvi respecte a què? Perquè si, per exemple, la referència que prenem és la extensió de les glaceres dels Alps o dels Pirineus en una època tant anòmala com la de la Petita Edat de Gel, és probable que qualsevol de les nostres conclusions no ens portin enlloc (1).
Imaginem que ja ens hem posat d'acord i ens dediquem a buscar les causes. Per començar, valdria la pena no perdre el temps negant la importància sobre el clima de les emissions de CO2, dels gasos a efecte hivernacle i de l'activitat humana en general. I si ens mirem el gràfic que't presento a continuació, també seria interessant no negar la importància dels cicles solars en el clima.
Estem parlant del Carboni-14, un isòtop radioactiu que s'associa amb els éssers vius i que, en el gràfic que tens al damunt, s'ha correlacionat amb l'activitat solar. L'astrònom americà John Eddy, autor conceptual del Mínim de Maunder, va mesurar el Carboni-14 a les anelles dels arbres i va trobar una forta correlació entre la seva presència i l'activitat solar. Gràcies a aquesta tècnica, també va poder identificar amb el nom de Minim de Spörer un període fred que va coincidir amb la feble activitat solar observada entre 1460-1550.
Seguint amb el Carboni-14, cal també recordar que un grup d'investigadors liderat per Raimund Muscheler, de la Universitat de Lund, (Sweden), va identificar dos grans pics en la concentració atmosfèrica de radiocarboni entre 774-775 i 993-994, que van coincidir amb dues tempestes solars d'una intensitat extrema: cinc vegades més forta que qualsevol esdeveniment solar registrat pels instruments dels que disposem actualment (2). Coneixem els efectes que van tenir les tempestes solars de l'any 2003 a Suècia i al març de 1989 al Canadà: els talls de subministrament elèctric i les averies en els satèl·lits, però no ens podem imaginar l'impacte que haurien tingut en un món tecnològicament més avançat com és l'actual.
Hem vist que la temperatura de l'aigua del mar i la seva acidesa estan causant estralls en els corals. I també sabem que la transformació d'aquests en sediments i el seu transport està afavorint que les illes menys antropitzades dels oceans indic i pacific s'estiguin regenerant, augmentant la seva alçada i la seva superfície. Hem escoltat parlar d'enormes migracions de poblacions que tenen com a causa l'elevació del nivell del mar però, amb els models actuals, les observacions dels satèl·lits semblen confirmar (3) que hi ha una probabilitat del 5% de que la fusió del gel de l'Antàrtida elevi el nivell del mar en 30 cm durant el pròxim segle. I una probabilitat del 50% de que el nivell del mar pugui pujar de 10 cm. També sabem per la NASA que l'àrtic està perdent molt més de gel que ... no en guanya l'antàrtic! però aquest és un tema tabú que prefereixo deixar de costat per ara (4).
Si tornem a fer una mirada al passat, veiem que si el canvi climàtic és circumscriu a les activitats humanes, hem de concloure que a la societat industrial li ha costat molts anys arribar al nivell de temperatures assolit durant l'Òptim climàtic medieval. O que si analitzem desapassionadament la historia paleo-climàtica del planeta, veurem que durant els darrers 10'000 anys, al període geològic conegut com l'Holocè, a priori un dels períodes climàticament més estables de la historia de la Terra, han passat un munt de coses, i no solament amb el nivell del mar (5): i que han passat a una velocitat remarcable geològicament parlant (6). Per acabar amb la mirada al passat potser també valdria la pena donar un cop d'ull als Cicles de Bond, que jo no he conegut fins fa molt poc.
També vam veure en aquest blog el passat 02.06.2015: the shift of the earth's poles and the climate change, els primers resultats de la missió conjunta de la NASA i la DLR (l'Agència Espacial Alemanya): Gravity Recovery and Climate Experiment (GRACE), que semblen confirmar que l'eix de rotació de la Terra s'està movent. Estem parlant ni menys ni menys del mecanisme que regula la insolació del planeta en funció de la latitud, del regulador de les estacions i de fenòmens climàtics com El Niño (7). Estem parlant del principal mecanisme regulador del clima de la Terra!
No sé si d'aquí 15 anys el nou cicle solar ens portarà durant 30 anys a un nou Mínim de Maunder. O quan tornarem a entrar en un nou Cicle de Bond ni, en aquest cas, quin seria el seu impacte. Tampoc sé si el procés que hem engegat pot retardar el proper període glacial de 50'000 a 100'000 anys (8) : i no sé si seria una mala cosa haver-ho fet (9). Però sí sabem que el gel de les glaceres segueix fonent, alliberant CO2 i que això no contribuirà a refredar el planeta (10).
Sabem com transformar els excedents en electricitat renovable per transformar localment el CO2 en gas natural (11). I també sabem quin és el mètode més eficaç per a tornar a capturar el carboni del CO2 i alliberar el seu oxigen. Però també sabem que les varietats d'arbres que s'han plantat plantat als boscos d'Europa des de 1750 no són les més adequades (12), i que podríem utilitzar les torberes per activitats més interessants que l'extracció de més carboni fòssil per alliberar-lo a l'atmosfera (13). I el mateix es podria dir pel que fa als fons marins (14). El cas és que seguim utilitzant en la construcció d'edificis i infraestructures els materials que provoquen les més importants emissions de CO2 (15).
Potser que estiguem a les comandes d'un enginy que no sabem del tot com funciona. I que estem tant angoixats veient que'ns estem sortint de la carretera (16) que no ens adonem que els frens comencen a funcionar i la direcció comença lleument a respondre (17). Potser que haguem trobat en una paperera el manual de funcionament de l'enginy després de haver passat per un destructor de documents, i realitzem que ningú va prendre la precaució de numerar les pàgines. Reconstruir el manual és un procés molt lent, sobre tot al principi, però ja hem aconseguit reconstruir unes quantes pàgines. No estem segurs de haver completat cap capítol sencer, però el que hem recuperat fins ara comença a tenir sentit, al menys en l'ordre en què ho hem organitzat, tot i no estar segurs que sigui el bon ordre. Queda encara molta feina per fer. I val la pena fer-la junts, de manera coordinada, escoltant molt, també els escèptics ... però sobretot sense esverar-nos, deixant per la premsa sensacionalista els trastorns ciclotímics: perquè d'alguna manera s'han de guanyar la vida!
Així, quan parlem de canvi climàtic, caldria que'ns poséssim d'acord primer sobre si estem partint del principi de que el clima no ha canviat mai abans. O, si partim del principi de que sí ho ha fet, i que el clima és un element variable, posar-nos d'acord sobre quina és la referència que hem de prendre per parlar d'un canvi: un canvi respecte a què? Perquè si, per exemple, la referència que prenem és la extensió de les glaceres dels Alps o dels Pirineus en una època tant anòmala com la de la Petita Edat de Gel, és probable que qualsevol de les nostres conclusions no ens portin enlloc (1).
Imaginem que ja ens hem posat d'acord i ens dediquem a buscar les causes. Per començar, valdria la pena no perdre el temps negant la importància sobre el clima de les emissions de CO2, dels gasos a efecte hivernacle i de l'activitat humana en general. I si ens mirem el gràfic que't presento a continuació, també seria interessant no negar la importància dels cicles solars en el clima.
|
Seguint amb el Carboni-14, cal també recordar que un grup d'investigadors liderat per Raimund Muscheler, de la Universitat de Lund, (Sweden), va identificar dos grans pics en la concentració atmosfèrica de radiocarboni entre 774-775 i 993-994, que van coincidir amb dues tempestes solars d'una intensitat extrema: cinc vegades més forta que qualsevol esdeveniment solar registrat pels instruments dels que disposem actualment (2). Coneixem els efectes que van tenir les tempestes solars de l'any 2003 a Suècia i al març de 1989 al Canadà: els talls de subministrament elèctric i les averies en els satèl·lits, però no ens podem imaginar l'impacte que haurien tingut en un món tecnològicament més avançat com és l'actual.
Hem vist que la temperatura de l'aigua del mar i la seva acidesa estan causant estralls en els corals. I també sabem que la transformació d'aquests en sediments i el seu transport està afavorint que les illes menys antropitzades dels oceans indic i pacific s'estiguin regenerant, augmentant la seva alçada i la seva superfície. Hem escoltat parlar d'enormes migracions de poblacions que tenen com a causa l'elevació del nivell del mar però, amb els models actuals, les observacions dels satèl·lits semblen confirmar (3) que hi ha una probabilitat del 5% de que la fusió del gel de l'Antàrtida elevi el nivell del mar en 30 cm durant el pròxim segle. I una probabilitat del 50% de que el nivell del mar pugui pujar de 10 cm. També sabem per la NASA que l'àrtic està perdent molt més de gel que ... no en guanya l'antàrtic! però aquest és un tema tabú que prefereixo deixar de costat per ara (4).
Si tornem a fer una mirada al passat, veiem que si el canvi climàtic és circumscriu a les activitats humanes, hem de concloure que a la societat industrial li ha costat molts anys arribar al nivell de temperatures assolit durant l'Òptim climàtic medieval. O que si analitzem desapassionadament la historia paleo-climàtica del planeta, veurem que durant els darrers 10'000 anys, al període geològic conegut com l'Holocè, a priori un dels períodes climàticament més estables de la historia de la Terra, han passat un munt de coses, i no solament amb el nivell del mar (5): i que han passat a una velocitat remarcable geològicament parlant (6). Per acabar amb la mirada al passat potser també valdria la pena donar un cop d'ull als Cicles de Bond, que jo no he conegut fins fa molt poc.
També vam veure en aquest blog el passat 02.06.2015: the shift of the earth's poles and the climate change, els primers resultats de la missió conjunta de la NASA i la DLR (l'Agència Espacial Alemanya): Gravity Recovery and Climate Experiment (GRACE), que semblen confirmar que l'eix de rotació de la Terra s'està movent. Estem parlant ni menys ni menys del mecanisme que regula la insolació del planeta en funció de la latitud, del regulador de les estacions i de fenòmens climàtics com El Niño (7). Estem parlant del principal mecanisme regulador del clima de la Terra!
No sé si d'aquí 15 anys el nou cicle solar ens portarà durant 30 anys a un nou Mínim de Maunder. O quan tornarem a entrar en un nou Cicle de Bond ni, en aquest cas, quin seria el seu impacte. Tampoc sé si el procés que hem engegat pot retardar el proper període glacial de 50'000 a 100'000 anys (8) : i no sé si seria una mala cosa haver-ho fet (9). Però sí sabem que el gel de les glaceres segueix fonent, alliberant CO2 i que això no contribuirà a refredar el planeta (10).
Sabem com transformar els excedents en electricitat renovable per transformar localment el CO2 en gas natural (11). I també sabem quin és el mètode més eficaç per a tornar a capturar el carboni del CO2 i alliberar el seu oxigen. Però també sabem que les varietats d'arbres que s'han plantat plantat als boscos d'Europa des de 1750 no són les més adequades (12), i que podríem utilitzar les torberes per activitats més interessants que l'extracció de més carboni fòssil per alliberar-lo a l'atmosfera (13). I el mateix es podria dir pel que fa als fons marins (14). El cas és que seguim utilitzant en la construcció d'edificis i infraestructures els materials que provoquen les més importants emissions de CO2 (15).
Potser que estiguem a les comandes d'un enginy que no sabem del tot com funciona. I que estem tant angoixats veient que'ns estem sortint de la carretera (16) que no ens adonem que els frens comencen a funcionar i la direcció comença lleument a respondre (17). Potser que haguem trobat en una paperera el manual de funcionament de l'enginy després de haver passat per un destructor de documents, i realitzem que ningú va prendre la precaució de numerar les pàgines. Reconstruir el manual és un procés molt lent, sobre tot al principi, però ja hem aconseguit reconstruir unes quantes pàgines. No estem segurs de haver completat cap capítol sencer, però el que hem recuperat fins ara comença a tenir sentit, al menys en l'ordre en què ho hem organitzat, tot i no estar segurs que sigui el bon ordre. Queda encara molta feina per fer. I val la pena fer-la junts, de manera coordinada, escoltant molt, també els escèptics ... però sobretot sense esverar-nos, deixant per la premsa sensacionalista els trastorns ciclotímics: perquè d'alguna manera s'han de guanyar la vida!
- Wikipedia: Retreat of glaciers since 1850. Pots trobar un altre exemple excel·lent en aquest article de Tia Ghose (2016): Ahoy, Mateys! Downed Ships Reveal Hurricane History. Live Science, 11.03.2016, que'ns presenta com la combinació de l'anàlisi dendrologica, i la dels vaixells espanyols naufragats a les costes americanes a causa dels huracans, van permetre a Valerie Trouet, un dendocrinòleg del Laboratory of Tree-Ring Research de la University of Arizona, descobrir una baixada del 75% en el nombre d'huracans entre 1707 i 1825, coincidint amb el Mínim de Maunder.
- Florian Mekhaldi (2015): Multiradionuclide evidence for the solar origin of the cosmic-ray events of ᴀᴅ 774/5 and 993/4. Nature Communications, 26.10.2015
- Gayathri Vaidyanathan (Climatewire). (2016): Ice Sheets Hold the Secrets of Sea-Level Rise. Scientific American. 04.01.2016.
- Elizabeth Newbern (2015) Antarctica Is Gaining Ice, So Why Is the Earth Still Warming. Live Science. 19.11.2015
- Wikipédia: Histoire du climat avant 1850 : Glen Fergus: Évolution des températures moyennes globales
- Wikipedia: Holoceno
- Brian Clark Howard (2015): What’s Behind the Freakishly Warm Winter in the Eastern U.S , National Geographic, 23.12.2015.
- Andrey Ganopolski (2016): Human-made climate change suppresses the next ice age. Potsdam Institute for Climate Impact Research. 13.01.2016 // Damian Carrington. (2016): Sea-level rise 'could last twice as long as human history'. The Guardian. 08.02.2016 Retrieved March 20, 2016.
- Un equip internacional de científics va identificar a finals de l'any passat els processos que fa uns 5,6 milions d'anys van buidar la Mediterrània, acumulant la seva aigua a l'Antàrtida i provocant una severa sequera al continent europeu. The Watchers (2015): Antarctic Ice contributed to the historic dry up and re-flooding of the Mediterranean Sea. The Watchers. 19.11.2015.
- Les capes de gel polars i les glaceres de muntanya cobreixen aproximadament el 11% de la superfície terrestre del planeta. Un recull de les dades publicades sobre el carboni orgànic dissolt de glaceres en els cinc continents revela que la muntanya i les glaceres polars representen un magatzem quantitativament important de carboni orgànic. Eran Hood et Al. (2015): Storage and release of organic carbon from glaciers and ice sheets. Nature Geoscience, 19.01.2015
- en aquest blog: power-to-gas and the proton exchange membrane, publicat el 05.06.2014
- Kim Naudts at Al. (2016) Europe’s forest management did not mitigate climate warming. Science 05.02.2016. Vol. 351, Issue 6273, pp. 597-600. DOI:10.1126/science.aad7270 // Enrique Doblas Miranda (2016): Contribuyen los bosques a mitigar el cambio climático? | Investigación y Ciencia. 10.02.2016
- EPFL (2015): Les amibes: un grand rôle climatique pour de petites créatures. École polytechnique fédérale de Lausanne. 26.11.2015.
- Investigación y Ciencia (2015): Praderas de posidonia y CO2. Investigación y Ciencia. 12.02.2015
- Total CO2 emissions per tonne of cement from energy and calcination in 2003 – 2004 range from about 0.65 kg CO2/kg of cement in Spain, Brazil and Italy to 0.93 kg CO2/kg of cement in the United States ... Annie Kane. (2016): Making concrete green: reinventing the world's most used synthetic material. The Guardian 03.03.2016
- Michael Slezak. (2016): Global warming taking place at an 'alarming rate', UN climate body warns. The Guardian. 21.03.2016
- Fiona Harvey (2016): China's carbon emissions may have peaked already, says Lord Stern. The Guardian. // EAI (2016): Short-Term Energy Outlook. U.S. Energy Information Administration. Retrieved March 21, 2016, from https://www.eia.gov/forecasts/steo/report/renew_co2.cfm
Thursday, March 24, 2016
canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (4)
 |
| NASA’s Interface Region Imaging Spectrograph (IRIS) |
Tothom sap que el clima del nostre planeta està regit per l'activitat solar. I aquells que tenen una educació universitària haurien de saber que el clima no ha estat quelcom d'estable al llarg de la historia del planeta. No sembla el cas de la penya de Displacement Solutions, quan afirmaven que 'La humanitat mai s'ha enfrontat a un repte més gran que el del canvi climàtic', referint-se a l'actual.
Potser no hagis escoltat mai parlar del canvi climàtic de l'any 535 o de la Late Antique Little Ice Age (1), un període molt fred que es va produir en l'interval entre el 536 i el 660, probablement com a resultat dels efectes de les grans erupcions volcàniques de 536, 540 i 547 dC, un mínim en la radiació solar i del retorn del gel a l'oceà. Es el tipus de fenòmens que donen suport a aquells equips de recerca (2) que defenen la tesi de que, fins 1800, la causa principal dels canvis periòdics en el clima van ser erupcions volcàniques, que l'activitat solar no ha tingut cap impacte significatiu en la temperatura d'Europa en el darrer mil·lenni i que, des de 1900, els gasos d'efecte hivernacle han estat la principal causa del canvi climàtic.
Es més probable que hagis escoltat alguna cosa sobre la Petita Edat de Gel, que, va començar vers la meitat del segle XIV fins a la meitat del segle XIX, posant punt final a un període excepcionalment càlid: l'Òptim climàtic medieval que va tenir lloc entre els anys 950 i 1250. I ho va fer amb un impacte brutal sobre el resultat de les collites, provocant un llarg període de fam arreu del món (3).
Arribats a aquest punt, val la pena recordar la conferència de Valentina Zharkova (4) al National Astronomy Meeting 2015 el passat 09.07.2015 a Llandudno (Walles, UK). Fa més de 170 anys que els científics estudien l'activitat del Sol, que varia en un cicle que dura al voltant de 10 a 12 anys. Però cada cicle és diferent i cap dels models utilitzats fins ara havien explicat completament aquestes fluctuacions.
El nou model dissenyat per Zharkova està produint unes prediccions d'una precisió sense precedents (97%) sobre les irregularitats del cicle solar. El model es basa en un efecte de doble dinamo en dues capes del Sol, una prop de la superfície i una dins la seva zona de convecció (...) I les seves prediccions suggereixen que l'activitat solar es reduirà en un 60% durant la dècada de 2030, conduint el clima a les condicions pròpies del període conegut com el Mínim de Maunder, en que l'observació de la pràctica desaparició de les taques solars de la superfície del Sol va coincidir amb el període més fred de la Petita Edat de Gel.
Segons Zharkova, "el pròxim Mínim de Maunder seria més curt (3 cicles solars d'11 anys) que l'anterior del segle XVII (cinc cicles solars de 11 anys)" (doncs, d'una durada similar a la del Mínim de Dalton). Però altres investigadors, com Georg Feulner, del Potsdam Institute on Climate Change Research, sostenen que les baixades de temperatura correlacionades amb una activitat solar de menor intensitat són insignificants en comparació amb l'escalfament global antropogènic (5): 'La disminució de la temperatura global prevista seria, a tot estirar, de solament 0,1°C, en comparació els 1,3°C que les temperatures han pujat des dels temps pre-industrials'.
Feulner té raó. Sols que, quan es refereix als temps pre-industrials, ens està segurament parlant dels temps de la Petita Edat de Gel.
Potser no hagis escoltat mai parlar del canvi climàtic de l'any 535 o de la Late Antique Little Ice Age (1), un període molt fred que es va produir en l'interval entre el 536 i el 660, probablement com a resultat dels efectes de les grans erupcions volcàniques de 536, 540 i 547 dC, un mínim en la radiació solar i del retorn del gel a l'oceà. Es el tipus de fenòmens que donen suport a aquells equips de recerca (2) que defenen la tesi de que, fins 1800, la causa principal dels canvis periòdics en el clima van ser erupcions volcàniques, que l'activitat solar no ha tingut cap impacte significatiu en la temperatura d'Europa en el darrer mil·lenni i que, des de 1900, els gasos d'efecte hivernacle han estat la principal causa del canvi climàtic.
Es més probable que hagis escoltat alguna cosa sobre la Petita Edat de Gel, que, va començar vers la meitat del segle XIV fins a la meitat del segle XIX, posant punt final a un període excepcionalment càlid: l'Òptim climàtic medieval que va tenir lloc entre els anys 950 i 1250. I ho va fer amb un impacte brutal sobre el resultat de les collites, provocant un llarg període de fam arreu del món (3).
Arribats a aquest punt, val la pena recordar la conferència de Valentina Zharkova (4) al National Astronomy Meeting 2015 el passat 09.07.2015 a Llandudno (Walles, UK). Fa més de 170 anys que els científics estudien l'activitat del Sol, que varia en un cicle que dura al voltant de 10 a 12 anys. Però cada cicle és diferent i cap dels models utilitzats fins ara havien explicat completament aquestes fluctuacions.
El nou model dissenyat per Zharkova està produint unes prediccions d'una precisió sense precedents (97%) sobre les irregularitats del cicle solar. El model es basa en un efecte de doble dinamo en dues capes del Sol, una prop de la superfície i una dins la seva zona de convecció (...) I les seves prediccions suggereixen que l'activitat solar es reduirà en un 60% durant la dècada de 2030, conduint el clima a les condicions pròpies del període conegut com el Mínim de Maunder, en que l'observació de la pràctica desaparició de les taques solars de la superfície del Sol va coincidir amb el període més fred de la Petita Edat de Gel.
Segons Zharkova, "el pròxim Mínim de Maunder seria més curt (3 cicles solars d'11 anys) que l'anterior del segle XVII (cinc cicles solars de 11 anys)" (doncs, d'una durada similar a la del Mínim de Dalton). Però altres investigadors, com Georg Feulner, del Potsdam Institute on Climate Change Research, sostenen que les baixades de temperatura correlacionades amb una activitat solar de menor intensitat són insignificants en comparació amb l'escalfament global antropogènic (5): 'La disminució de la temperatura global prevista seria, a tot estirar, de solament 0,1°C, en comparació els 1,3°C que les temperatures han pujat des dels temps pre-industrials'.
Feulner té raó. Sols que, quan es refereix als temps pre-industrials, ens està segurament parlant dels temps de la Petita Edat de Gel.
- Ulf Büntgen (2015): Cooling and societal change during the Late Antique Little Ice Age from 536 to around 660 AD : Nature Geoscience. 08.02.2016 // The Watchers (2016): Late Antique Little Ice Age (LALIA) in the context of socio-political perturbances 1 500 years ago revealed. The Watchers, 12.02.2016 // Wikipedia: Little Ice Age.
- Andrew P. Schurer, Simon F. B. Tett and Gabriele C. Hegerl(2014): Small influence of solar variability on climate over the past millennium. Nature Geoscience 7, 104–108 doi:10.1038/ngeo2040
- Stephan Ebert (2015): Famines During the 'Little Ice Age' (1300-1800). Socio-natural Entanglements in Premodern Societies. H-Soz-Kult. 20.02.2015
- Anita Heward. (2015): Irregular heartbeat of the Sun driven by double dynamo. Royal Astronomical Society, 09.07.2015 // The Watchers (2015): Solar activity to fall by 60% during the 2030s to conditions last seen during the 17th century ‘mini ice age. The Watchers, 11.07.2015 // Elizabeth Goldbaum (2015): Is a Mini Ice Age Coming? 'Maunder Minimum' Spurs Controversy. LiveScience. 18.07.2015
- Chelsea Harvey (2015): No, Earth is not heading toward a ‘mini ice age’. The Washington Post. 14.07.2015
Wednesday, March 23, 2016
canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (3)
(Documentaire FR) Chasseurs de légendes: Le... par DX919
 |
Jo no diré el contrari. Però crec recordar que, en el moment del darrer màxim glacial, que va coincidir amb l'extensió dels deserts arreu del món (Last Glacial Maximum), quan els nostres avantpassats començaven a pintar a Altamira fa uns 18'000 anys, el nivell del mar estava 120m per sota de l'actual. I com diuen que al Golf Pèrsic no hi ha cap fondària de més de 100m, doncs sabem que durant llargs períodes simplement no existia. I un senyor que es diu Juris Zarins, apassionat per relacionar el canvi climàtic amb els relats de la Bíblia, es va aventurar amb una hipòtesi que'ns presenta una Aràbia luxuriant, regada pels monsons, que podria coincidir en l'imaginari dels pobles semítics que la habitaven amb el paradís del que es van veure obligats a marxar a causa del canvi climàtic. Es el tema de la versió en francès del vídeo que tens aquí al damunt.
Francament, crec que serà millor deixar la temàtica de les entrades precedents per la premsa sensacionalista. I pel que fa al vídeo ... deixem-lo estar per ara també. Millor que ens dediquem a coses més serioses. Aquelles de les que rarament s'ocupa la premsa sensacionalista i que queden amagades a les pàgines de ciència i tecnologia dels diaris, quan tenen la sort de ser mencionades.
Estic pensant en un interessant article publicat en desembre del 2010 per la United Nations Environment Programm (UNEP) que ens deia que:
Donada la preocupació internacional per l'estabilitat de les petites illes (dels oceans indic i pacific), és important complementar els registres del nivell del mar amb mesures quantificades a la mateixa escala temporal dels canvis als seus esculls coral·lins, a fi d'analitzar correctament l'impacte del canvi climàtic.
L'article ens parla dels resultats de dos estudis basats en dades obtingudes per observacions terrestres i per satèl·lit dels nivells del mar a l'Oceà Índic que, combinades amb models de simulació, han identificat un patró espacial clar en l'elevació del nivell del mar des de la dècada de 1960, però amb uns resultats sorprenents segons l'àmbit de l'estudi:
Un dels estudis (2), afirma que durant els últims 50 anys, l'Oceà Índic s'ha escalfat aproximadament 0,5 °C. i que al llarg de la costa de l'Oceà Índic nord, els nivells del mar han augmentat en una mitjana de 12,7 mm per dècada, particularment al Golf de de Bengala, el Mar d'Oman, Sri Lanka, Sumatra i Java.
Un altre dels estudis (3) ha analitzat imatges aèries i de satèl·lit dels últims 60 anys -un període durant el qual hi ha evidència de l'elevació del nivell del mar- i ha comparat la dinàmica litoral i el relleu de 27 atols de l'Oceà Pacífic central demostrant que, en el seu conjunt, en comptes de disminuir, les illes van mantenir la seva superfície i moltes d'elles la van augmentar! Els resultats d'aquesta recerca van demostrar que, tot i que el nivell del mar a l'Oceà Pacífic central va pujar al voltant de 2,0 mm/any durant el període d'estudi, les 27 illes estudiades van augmentar la seva superfície; dotze de les 27 illes en més d'un 3% i només quatre de les illes van veure reduïda la seva superfície més d'un 3%. A més d'aquest augment de la seva superfície, la forma de les illes també va canviar. Per exemple: en el 65% dels casos, les illes es van moure més a prop de les seves llacunes. Els autors de l'estudi conclouen que les illes poden augmentar o disminuir la seva superfície, independentment de l'elevació del nivell del mar, que els seus límits s'ajusten dinàmicament com una resposta a condicions diverses i que l'erosió en algunes àrees pot ser compensada per augments en la superfície d'altres.
Quan a la UNEP acaben l'article dient, en argot diplomàtic, que les nacions insulars hauran de prendre nota del resultat d'aquestes recerques per adaptar-se al canvi climàtic, sembla clar que estan parlant de quelcom que no apareix a l'article. I per saber de què estan parlant, res de millor que llegir-se aquest article publicat al National Geographic (4) en febrer del 2015.
En una entrevista a Paul Kench, de la School of Environment de la University of Auckland (New Zealand), aquest confirma els resultats obtinguts cinc anys abans per les recerques publicats per la UNEP.
L'extensió de la superfície no es dona però a les zones que han estat profundament urbanitzades, com ara les capitals de Kiribati, Tuvalu i les Maldives, on el futur és considerablement més fosc. Això és deu en gran part als processos de densificació de la població a les ciutats, la construcció de habitatges i les seves infraestructures. Es el cas de Malé, la capital de les Maldives, envoltada per estructures esculleres, espigons, ports i platges artificials.
De totes maneres, els atols urbanitzats són l'excepció al Pacífic. I per a les illes de menor desenvolupament, Kench preveu un futur en què les persones conviuran amb la nova situació, mitjançant el desenvolupament de pràctiques agrícoles que eludeixin els problemes de la salinització dels sòls, la recol·lecció i l'ús d'aigua dolça de manera més eficient, i la construcció d'estructures resistents als ciclons, com ara les cases sobre pilastres, que permeten a les marees passar a través amb un dany mínim. Des del punt de vista del disbarat ecològic, també seria interessant que els esculls de coral que envolten aquestes illes paradisíaques deixin de convertir-se en fàbriques que subministren sense parar material de construcció en brut.
En una entrevista a Paul Kench, de la School of Environment de la University of Auckland (New Zealand), aquest confirma els resultats obtinguts cinc anys abans per les recerques publicats per la UNEP.
Les illes dels esculls coral·lins canvien de forma i es mouen en resposta als canvis en els aports sedimentaris. Tot i l'elevació del nivell del mar, el 80% de les 600 illes que l'equip de Paul Kench ha estudiat són estables o estan augmentant la seva superfície. Moltes illes -especialment els menys antropitzades- estan en condicions de fer front a l'elevació del nivell del mars fins ben entrat el segle vinent.
L'equip de Kench afegeix que, segons els resultats dels seus estudis, l'elevació del nivell del mar podria reactivar els processos de construcció coral·lina que han estat durant molt de temps relativament inactius. Tot i que en realitat sembla que les illes estan creixent gràcies als materials alliberats per un coral moribund, a causa de la pujada de la temperatura de l'aigua i de la seva acidificació.
L'extensió de la superfície no es dona però a les zones que han estat profundament urbanitzades, com ara les capitals de Kiribati, Tuvalu i les Maldives, on el futur és considerablement més fosc. Això és deu en gran part als processos de densificació de la població a les ciutats, la construcció de habitatges i les seves infraestructures. Es el cas de Malé, la capital de les Maldives, envoltada per estructures esculleres, espigons, ports i platges artificials.
De totes maneres, els atols urbanitzats són l'excepció al Pacífic. I per a les illes de menor desenvolupament, Kench preveu un futur en què les persones conviuran amb la nova situació, mitjançant el desenvolupament de pràctiques agrícoles que eludeixin els problemes de la salinització dels sòls, la recol·lecció i l'ús d'aigua dolça de manera més eficient, i la construcció d'estructures resistents als ciclons, com ara les cases sobre pilastres, que permeten a les marees passar a través amb un dany mínim. Des del punt de vista del disbarat ecològic, també seria interessant que els esculls de coral que envolten aquestes illes paradisíaques deixin de convertir-se en fàbriques que subministren sense parar material de construcció en brut.
- UNEP (2010): Sea-level Rise in the Indian Ocean Differs by Region and Low-lying Pacific Reef Islands can Grow or Shrink in Size Depending on Conditions. United Nations Environment Programm. December 2010
- Han, W., Meehl, G., Rajagopalan, B., Fasullo, J., Hu, A, Lin, J., Large, W, Wang, J-W, Quan, X.-W., Trenary, L., Wallcraft, A., Shinoda, T., Yeager, S. (2010). Patterns of Indian Ocean sea-level change in a warming climate. Nature Geoscience. Published online: 11 July 2010.
- Webb, A. and Kench, P. (2010). The dynamic response of reef islands to sea-level rise: Evidence from multi-decadal analysis of island change in the Central Pacific. Global and Planetary Change. doi:10.1016/j.gloplacha.2010.05.003
- Kennedy Warne (2015): Will Pacific Island Nations Disappear as Seas Rise? Maybe Not, National Geographic, 13.02.2015
Tuesday, March 22, 2016
canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (2)
 |
El passat 16.03 vaig penjar tres noticies a la meva pàgina de Google+ . Al primer dels articles de la sèrie et presentava la noticia de l'adquisició pel govern de Kiribati de 22 km2 de terra a Naviavia (Fidji) com refugi pel seu poble, quan els 33 atols dispersos a través del Pacífic estiguin submergits sota el mar a causa de l'escalfament global ...
Avui també m'agradaria parlar-te d'un article publicat per Gizmodo (1) a finals de l'any passat sobre el problema del desplaçament de poblacions a causa de l'escalfament global i la pujada del nivell del mar. L'article ens parla de l'eventual desplaçament de la població de Kiribati a Naviavia (Fiji), el de la població de les illes Marshall a Springdale (Arkansas, USA) i el de la població de les illes Maldives encara a decidir entre Australia, la Índia, o Sri Lanka.
I dins de la discussió sobre el desplaçament de les poblacions, va cridar-me l'atenció l'enllaç amb la pàgina d'una ONG: Displacement Solutions, que declara tenir com objectiu la recerca de solucions al desplaçament climàtic.
El problema però no sembla que sigui tant important pel que està passant ja avui en dia, sinó perquè hi han equips d'investigadors que ens diuen que les conseqüències de les emissions ens acompanyaran durant milers d'anys (3).
Avui també m'agradaria parlar-te d'un article publicat per Gizmodo (1) a finals de l'any passat sobre el problema del desplaçament de poblacions a causa de l'escalfament global i la pujada del nivell del mar. L'article ens parla de l'eventual desplaçament de la població de Kiribati a Naviavia (Fiji), el de la població de les illes Marshall a Springdale (Arkansas, USA) i el de la població de les illes Maldives encara a decidir entre Australia, la Índia, o Sri Lanka.
I dins de la discussió sobre el desplaçament de les poblacions, va cridar-me l'atenció l'enllaç amb la pàgina d'una ONG: Displacement Solutions, que declara tenir com objectiu la recerca de solucions al desplaçament climàtic.
Durant l'última dècada hem estat treballant al camp, en alguns dels països més afectats pel canvi climàtic, de Bangla Desh i Kiribati, a Panamà i les Maldives. Gran part del nostre esforç es dirigeix cap a la recerca de terres i habitatges per a les comunitats que ja s'enfronten o estan en perill de perdre les seves llars pels efectes del canvi climàtic.Però un dels paràgrafs de la pàgina de Displacement Solutions que més han retingut la meva atenció, i sobre el que vindré més endavant en un altre de les entrades de la sèrie ha estat aquest:
Treballem amb una àmplia gamma de socis: les comunitats afectades pel desplaçament climàtic, organitzacions de base, els governs, les Nacions Unides i altres organismes internacionals, organitzacions no governamentals i institucions acadèmiques.
La humanitat mai s'ha enfrontat a un repte més gran que el del canvi climàtic. Si bé els seus efectes més dramàtics: per exemple la immersió completa d'estats insulars com les Maldives, encara no han arribat, els desastres climàtics ja s'estan desplaçant a desenes de milions de persones a tot el món cada any. Durant les últimes dècades, els desastres naturals han augmentat en força i freqüència, obligant a centenars de milions de persones a abandonar casa seva en un intent per sobreviure. Com les recents inundacions, tempestes i sequeres han mostrat, el sistema actual no està preparat per respondre eficaçment a l'enormitat d'aquest desafiament.Finalment, m'agradaria presentar-te el darrer article que vaig penjar sobre aquesta temàtica. Es tracta d'una noticia publicada a Inside Climate News (2), on pots veure que no cal anar a cap lloc remot al bell mig del pacific o de l'indic per veure els efectes de l'elevació del nivell del mar: això està passant ja als USA. L'article ens parla d'un programa de $48 milions del U.S. Department of Housing and Urban Development (HUD), pel desplaçament de la tribu Biloxi-Chitimacha-Choctaw de l'illa de Jean Charles (Louisiana, USA).
El problema però no sembla que sigui tant important pel que està passant ja avui en dia, sinó perquè hi han equips d'investigadors que ens diuen que les conseqüències de les emissions ens acompanyaran durant milers d'anys (3).
- Kelsey Campbell-Dollaghan (2015): How Three Countries Being Engulfed By The Ocean May Relocate Gizmodo, 02.12.2015
- David Hasemyer (2016): Native American Tribe Gets Federal Funds to Flee Rising Seas. InsideClimate News. 16.03.2016
- Peter U- Clark et al. (2016): Consequences of twenty-first-century policy for multi-millennial climate and sea-level change. Nature Climate Change. Published Online 08.02.2016 DOI: 10.1038/NCLIMATE2923. 2016 Macmillan Publishers Limited // Damian Carrington (2016): Sea-level rise 'could last twice as long as human history'. The Guardian. 08.02.2016
Monday, March 21, 2016
canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (1)
 |
| Kiribati: Climate Change Home Page |
El passat 16.03 vaig penjar tres noticies a la meva pàgina de Google+. El primer, un vell article de 2014 (1) per recordar que el president del govern de Kiribati, Anote Tong, va anunciar l'adquisició de 22 km2 de terra a Naviavia (Fidji) que serien utilitzats com refugi pel seu poble quan els 33 atols dispersos a través del Pacífic estarien submergits sota el mar a causa de l'escalfament global.
Si recordes la noticia, va donar molt de què parlar en el seu moment: i no ha deixat de fer-ho (2). Molt més que d'altres noticies, com aquest article de Le Figaro (3), on s'afirmava que tot era un muntatge publicitari dissenyat pel president d'un govern que arribava a la fi del seu mandat i aspirava a una plaça de dirigent en una organització internacional vinculada amb l'escalfament global.
Si recordes la noticia, va donar molt de què parlar en el seu moment: i no ha deixat de fer-ho (2). Molt més que d'altres noticies, com aquest article de Le Figaro (3), on s'afirmava que tot era un muntatge publicitari dissenyat pel president d'un govern que arribava a la fi del seu mandat i aspirava a una plaça de dirigent en una organització internacional vinculada amb l'escalfament global.
Pour les scientifiques, la montée de la mer dans le Pacifique central -15 cm en un demi-siècle- n'a eu pour l'heure aucun effet sur les îles délicatement enlacées au-dessus de récifs coralliens. Une étude effectuée en 2010 de 27 îles dépendant de onze atolls éparpillés dans l'océan Pacifique montre qu'elles ont légèrement bougé, mais aucunement rétréci. Une deuxième étude de 200 îles présente le même résultat , selon le professeur Paul Kench, directeur de l'Institut sur l'environnement de l'université d'Auckland (Nouvelle-Zélande).
Tarawa est peut-être l'atoll le mieux étudié du monde et les scientifiques sont unanimes: les problèmes de l'île ont tout à voir avec la surpopulation et la mauvaise gestion des côtes et rien avec le changement climatique. En effet, en moins d'un demi-siècle, la population de Tarawa a cru de quelques milliers à 40.000 habitants, venus d'autres îles du groupe Gilbert. «L'érosion», selon des travaux effectués par des chercheurs de l'université de Wollongong, en Australie, est non seulement due «aux activités humaines locales, mais leur amplification va augmenter la susceptibilité des îles à la montée du niveau de la mer anticipée».
- Sarah Zhang. (2016): Sea Level Rise Is Forcing This Island Nation To Buy Land 1200 Miles Away. Gizmodo, 03.07.2014
- Alex Pashley (2016): Kiribati president: Climate-induced migration is 5 years away | Climate Home. 18.02.2016
- Christophe Pala (2014): Aux Kiribati, la montée des eaux ne menace pas les îles. Le Figaro, 01.08.2014
Friday, March 18, 2016
30'000 visites. gràcies a tothom per aquests moments
 |
Ahir vaig veure que aquest blog havia superat les 30'000 visites. No us puc amagar que va ser molt emocionant. Més que res perquè, quan vaig començar a escriure en aquesta pàgina, no tenia cap altra intenció que la de compartir amb vosaltres aquells articles que, per una o altra raó, m'havien cridat l'atenció.
I si durant els tres primers anys el nombre de visites estava més o menys limitat al cercle de familiars i d'amics amb els que no he deixat mai de pensar, déu n'hi do com va augmentar des de que vaig començar a publicar el que aquí escrivia a la meva pàgina a Google+ : 475'000 visites a dia d'avui! En fi, no només va augmentar el nombre de visites, sinó que també es va estendre l'origen geogràfic dels visitants. Si més d'un terç provenen de Suïssa, un 17% provenen dels USA, seguit per un nombre més o menys equivalent de visites que provenen de l'Estat Espanyol, la Federació Russa, França i la República Federal d'Alemanya.
En fi, que avui no sé trobar les paraules per descriure l'emoció que sento sabent que, més enllà de la família i dels amics, hi ha penya arreu del món que, en algun moment, ha trobat interessant algun dels articles que he escrit i s'ha pres la molèstia de passar-los pel traductor de Google.
Gràcies doncs a tothom per deixar-me compartir amb vosaltres dues passions: la de llegir i seguir aprenent noves coses cada dia i la d'escriure una part d'allò que he après, a fi de poder-ho compartir amb aquells que estimo i amb aquells als que, no tenint el plaer de coneixe'ls, donen més força a aquestes passions amb les seves visites.
I si durant els tres primers anys el nombre de visites estava més o menys limitat al cercle de familiars i d'amics amb els que no he deixat mai de pensar, déu n'hi do com va augmentar des de que vaig començar a publicar el que aquí escrivia a la meva pàgina a Google+ : 475'000 visites a dia d'avui! En fi, no només va augmentar el nombre de visites, sinó que també es va estendre l'origen geogràfic dels visitants. Si més d'un terç provenen de Suïssa, un 17% provenen dels USA, seguit per un nombre més o menys equivalent de visites que provenen de l'Estat Espanyol, la Federació Russa, França i la República Federal d'Alemanya.
En fi, que avui no sé trobar les paraules per descriure l'emoció que sento sabent que, més enllà de la família i dels amics, hi ha penya arreu del món que, en algun moment, ha trobat interessant algun dels articles que he escrit i s'ha pres la molèstia de passar-los pel traductor de Google.
Gràcies doncs a tothom per deixar-me compartir amb vosaltres dues passions: la de llegir i seguir aprenent noves coses cada dia i la d'escriure una part d'allò que he après, a fi de poder-ho compartir amb aquells que estimo i amb aquells als que, no tenint el plaer de coneixe'ls, donen més força a aquestes passions amb les seves visites.
Thursday, March 17, 2016
10 years of Mars Reconnaissance Orbiter
El passat 09 de Mars, un dels meus canals preferits a youtube: NASA Jet Propulsion Laboratory News, publicava aquest vídeo: Magnificent Mars: 10 Years of Mars Reconnaissance Orbiter per commemorar els 10 anys de la missió Mars Reconnaissance Orbiter (MRO, arribada a Mart el 10.03.2006)
Durant deu anys, la missió MRO ha revelat la dinàmica climàtica de Mart amb un detall sense precedents, identificant ambients que van ser humits fa milers de milions d'anys, però també una alta probabilitat de que encara hi hagi aigua en estat liquid al planeta.
Altres descobertes han millorat el coneixement sobre les estructures geològiques del planeta. Les observacions de les superfícies més antigues del planeta semblen reforçar la hipòtesi de que fa milers de milions d'anys, existien diversos tipus d'ambients humits: alguns més favorables per a la vida que altres. Més recentment també s'ha pogut estudiar l'aigua que circula en forma de gas entre els dipòsits de gel a les zones polars i els dipòsits de gel i neu a latituds més baixes, generant patrons de l'estratificació vinculats als canvis cíclics similars a les edats de gel a la Terra.
Al vídeo podràs veure exemples espectaculars de la dinàmica geològica i meteorològica actual del planeta: nous cràters, esllavissades, tempestes de pols, congelació i descongelació estacional de les capes de diòxid de carboni, les filtracions d'estiu de salmorra ... També la posició dels Mars Exploration Rovers: Spirit (03.01.2004) i Opportunity (24.01.2004), del Mars Science Laboratory: Curiosity (26.08.2012) i del Phoenix Mars Lander, en silenci des de 2010.
 |
- 10 years of Mars Reconnaissance Orbiter. The Watchers, 11.03.2016
- Lee Billings. (2016): 10 Years at Mars: Mars Reconnaissance Orbiter's Best Images [Slide Show]. Scientific American. 11.03.2016
Tuesday, March 15, 2016
high levels of HDL cholesterol don't reduce heart risk
Segons un estudi de la Universitat de Cambridge publicat a Nature el passat 10.03.2016 (1), algunes persones amb alts nivells de colesterol "bo" tindrien un alt risc de patir una malaltia de cor.
Fa molt de temps que 'sabem' que consumir oli d'oliva, peix i nous augmenta els nivells de la lipoproteïna d'alta densitat (HDL): més comunament conegut com a colesterol bo. I que fent això estem prevenint el risc d'un atac de cor.
El cas és que els assajos clínics que va fer l'equip d'investigadors elevant la dosi de HDL va demostrar que el risc d'un atac de cor no disminuïa, el que els va fer pensar que les persones amb alts nivells de colesterol bo estarien patint una rara mutació d'un gen conegut com SCARB1, que afecta a una de cada 1.700 persones que tenen nivells molt alts de colesterol bo i tindrien un risc de 80% de patir una malaltia del cor. Altres experiments van mostrar que aquesta mutació estaria impedint que el HDL es pogués desfer-se del greix que havia recollit al fetge per al seu processament.
Adam Butterworth, un dels investigadors, va declarar a la BBC (2):
Fa molt de temps que 'sabem' que consumir oli d'oliva, peix i nous augmenta els nivells de la lipoproteïna d'alta densitat (HDL): més comunament conegut com a colesterol bo. I que fent això estem prevenint el risc d'un atac de cor.
El cas és que els assajos clínics que va fer l'equip d'investigadors elevant la dosi de HDL va demostrar que el risc d'un atac de cor no disminuïa, el que els va fer pensar que les persones amb alts nivells de colesterol bo estarien patint una rara mutació d'un gen conegut com SCARB1, que afecta a una de cada 1.700 persones que tenen nivells molt alts de colesterol bo i tindrien un risc de 80% de patir una malaltia del cor. Altres experiments van mostrar que aquesta mutació estaria impedint que el HDL es pogués desfer-se del greix que havia recollit al fetge per al seu processament.
Adam Butterworth, un dels investigadors, va declarar a la BBC (2):
Aquest és un dels primers estudis que mostren que algunes persones que tenen alts nivells de colesterol "bo" en realitat tenen un major risc de patir una malaltia de cor, el que desafia tots els nostres coneixements convencionals sobre si el colesterol "bo" protegeix a les persones d'aquestes malalties o no. S'han realitzat enormes esforços dedicats als fàrmacs que augmenten el HDL confiant en què tindran el mateix impacte que les estatines, que fan baixar el colesterol dolent. Però ara tenim dubtes de que fer pujar el HDL pugui resultar útil .
Tot i els resultats, els investigadors insisteixen en què els nivells alts de HDL segueixen sent una eina valuosa en la prevenció del risc d'un atac de cor. Daniel Rader, de la University of Pennsylvania, va afegir: Volem millorar els tests genètics per estar segurs que les persones amb alts nivells de HDL no estan patint una mutació del gen SCARB1 que tingui com a resultat un alt nivell de HDL que no solament no protegeix, sinó que fins i tot pot augmentar el risc d'una malaltia cardíaca.
Peter Weissberg, metge director de la British Heart Foundation, ha afegit que cal seguir investigant per entendre la complexa relació entre l'HDL i el risc de malalties del cor: Només mitjançant la comprensió de la biologia subjacent que vincula el HDL-C amb els atacs de cor podem desenvolupar nous tractaments per a prevenir-los.
- Heidi Ledford (2016): 'Good' cholesterol mutation linked to heart disease. Nature doi:10.1038/nature. 2016.19543. 10.03.2016
- James Gallagher (2016): 'Good' cholesterol not always good, study suggests, BBC News Website. 11.03.2016
Sunday, March 13, 2016
pico iyer - l'art de la quietud
... molts tenim la sensació, jo per descomptat la tinc, d'estar aturats a 5 cm d'una pantalla enorme, (...) plena de gent i que canvia ràpidament: aquesta pantalla és la nostra pròpia vida. Només anant enrere, i després quedant-nos quiets, podem començar a comprendre el seu sentit i tenir una visió global (...) Per això, en l'era de l'acceleració, res pot ser més estimulant que d'anar lent. En l'era de la distracció, res és més luxós de prestar atenció. En l'era del constant moviment, res és tan urgent com quedar-se immòbil.
Aneu on aneu les properes vacances: París, Hawaii, o Nova Orleans, ... estic segur de que us ho passareu meravellosament. Però si volen tornar a casa vius i plens d'esperança, enamorats del món, crec que podríeu provar de no anar a cap lloc.
Friday, March 11, 2016
the last man on the moon
The Last Man on the Moon -Trailer from Mark Stewart Productions on Vimeo.
Divendres passat vaig publicar una entrada dedicada al documental A Year in Space, que va sortir a les pantalles ... dels ordinadors el passat 02.03.2016. Avui vull parlar d'un altre documental: The Last Man on the Moon, un film que es va presentar el passat 26.02.2016 i que ens presenta a Eugene Cernan [home, wiki, space.com], l'últim ésser humà que ha trepitjat la lluna. L'home que, junt amb Neil Armstrong et James Lovell es va oposar amb fermesa a una decisió de Barack Obama: l'abandonament del Constellation program, que hauria de haver marcat el retorn dels USA a la lluna abans del 2020.
Eugene Cernan, el darrer home que va trepitjar la lluna, l'home que va fer un emotiu discurs al funeral de Neil Armstrong, el primer en trepitjar la seva superfície.
El film, rodat en 2014 i distribuït en 2016 (IMDb) no va ser acollit amb entusiasme per Neil Genzlinger, un dels crítics més coneguts del New York Times (Neil Genzlinger. (2016): Review: ‘The Last Man on the Moon’ Is the Story of Just That'. The New York Times, 26.02.2016):
No. No puc estar d'acord amb tots aquells que creuen que recuperar la memòria sigui una pèrdua de temps. Principalment, perquè la nostra memòria no és la de les generacions que ens venen darrere. I perquè, davant de la propaganda dels conspiracionistes de tot signe i de sèries de TV en mal d'audiència, cal seguir explicant que les imatges en blanc i negre i de pèssima qualitat eren el més avançat que es podia fer en aquells temps. I que va ser gràcies a elles, i als aparells que les van produir, que avui tenim telèfons que poden gravar imatges en HD. I ja de pas, també podem recordar com les mobilitzacions socials a occident van permetre la construcció d'un capitalisme social, avui en dia en estat de demolició. I un llarg munt de coses en l'aventura social de les que vam ser protagonistes quan érem més joves, i que avui semblen fer part dels llibres de ciència ficció.
Genzlinger afegeix a la seva crònica l'estereotip dels homes blancs amb el cabell ben tallat i les seves senyores amb pentinats complicats, com si els problemes de la dècada dels 60's no existissin. Com tants d'altres tios de la meva edat, jo tinc a casa fotografies de la meva família seguint aquest estereotip. Allò va existir (Genzlinger no hauria vist els vells episodis de Star Trek?), tant com els moviments que ens van portar més tard a seguir altres estereotips. Negar-ho és enganyar-se i obrir la porta a que algú un dia ens els tornin a presentar com quelcom d'innovador.
Eugene Cernan, el darrer home que va trepitjar la lluna, l'home que va fer un emotiu discurs al funeral de Neil Armstrong, el primer en trepitjar la seva superfície.
El film, rodat en 2014 i distribuït en 2016 (IMDb) no va ser acollit amb entusiasme per Neil Genzlinger, un dels crítics més coneguts del New York Times (Neil Genzlinger. (2016): Review: ‘The Last Man on the Moon’ Is the Story of Just That'. The New York Times, 26.02.2016):
El film de Mark Craig pot ser manipulador, i els records del capità Cernan de vegades tenen la sensació d'anècdotes que ja s'han dit massa vegades. (...) El capità Cernan ens explica el cost personal de haver estat un astronauta de la missió Apollo: les llargues absències de la seva filla; el fracàs del seu matrimoni ....Podria estar d'acord amb la critica de Genzlinger si no fos perquè un dia la meva filla me va fer aquesta pregunta: Avui a l'escola ens han dit que l'home va arribar fa molts anys a la Lluna. Es veritat? Hi han companys que diuen que tot va ser un muntatge de propaganda americana.
No. No puc estar d'acord amb tots aquells que creuen que recuperar la memòria sigui una pèrdua de temps. Principalment, perquè la nostra memòria no és la de les generacions que ens venen darrere. I perquè, davant de la propaganda dels conspiracionistes de tot signe i de sèries de TV en mal d'audiència, cal seguir explicant que les imatges en blanc i negre i de pèssima qualitat eren el més avançat que es podia fer en aquells temps. I que va ser gràcies a elles, i als aparells que les van produir, que avui tenim telèfons que poden gravar imatges en HD. I ja de pas, també podem recordar com les mobilitzacions socials a occident van permetre la construcció d'un capitalisme social, avui en dia en estat de demolició. I un llarg munt de coses en l'aventura social de les que vam ser protagonistes quan érem més joves, i que avui semblen fer part dels llibres de ciència ficció.
Genzlinger afegeix a la seva crònica l'estereotip dels homes blancs amb el cabell ben tallat i les seves senyores amb pentinats complicats, com si els problemes de la dècada dels 60's no existissin. Com tants d'altres tios de la meva edat, jo tinc a casa fotografies de la meva família seguint aquest estereotip. Allò va existir (Genzlinger no hauria vist els vells episodis de Star Trek?), tant com els moviments que ens van portar més tard a seguir altres estereotips. Negar-ho és enganyar-se i obrir la porta a que algú un dia ens els tornin a presentar com quelcom d'innovador.
Wednesday, March 9, 2016
what really happens when you mix medications?
Transcripció de paràgrafs seleccionats de la conferència: Sóc informàtic i especialista en tractament de dades i, segons la meva opinió, l'única esperança -només esperança- per comprendre les interaccions entre medicaments és aprofitar la gran quantitat de diferents bases de dades per tal d'esbrinar quan es pot utilitzar la combinació de medicaments de manera segura i quan és no tan segur combinar-los.
Vam començar els nostres tests de recerca de dades amb dos fàrmacs: paroxetina o Paxil, un antidepressiu; i pravastatina, vs Pravachol, un medicament que permet reduir el colesterol (...) Hi ha milions de nord-americans que els prenen: uns 15 milions de prenen paroxetina i gairebé 15 milions la pravastatina. Aproximadament un milió prenen els dos (...) Com recordatori dir que si, amb una glucosa al voltant de 90 mg/dl no se't considera diabètic, el teu metge pot començar a diagnosticar-te aquesta malaltia crònica si tens valors igual o superiors a 120 mg/dl. Nosaltres vam poder constatar que la combinació dels dos medicaments havia fet augmentar la glucosa dels pacients en valors entre 20 i 60 mg/dl. Més tard vam confirmar el resultat d'aquests tests amb experiments amb rates de laboratori (...)
Vam començar els nostres tests de recerca de dades amb dos fàrmacs: paroxetina o Paxil, un antidepressiu; i pravastatina, vs Pravachol, un medicament que permet reduir el colesterol (...) Hi ha milions de nord-americans que els prenen: uns 15 milions de prenen paroxetina i gairebé 15 milions la pravastatina. Aproximadament un milió prenen els dos (...) Com recordatori dir que si, amb una glucosa al voltant de 90 mg/dl no se't considera diabètic, el teu metge pot començar a diagnosticar-te aquesta malaltia crònica si tens valors igual o superiors a 120 mg/dl. Nosaltres vam poder constatar que la combinació dels dos medicaments havia fet augmentar la glucosa dels pacients en valors entre 20 i 60 mg/dl. Més tard vam confirmar el resultat d'aquests tests amb experiments amb rates de laboratori (...)
Malgrat això, vull afegir un parell de coses. La gent no es limita a utilitzar parells de medicaments alhora. Com he dit abans, hi ha pacients que utilitzen tres, cinc, set, nou medicaments. I els efectes secundaris dels medicaments, han estat estudiats -quan ho han estat!- pel que fa a la seva interacció per parelles de fàrmacs: A i B, A i C, A i D ... Però què passa quan un pacient pren els fàrmacs: A, B, C, D, E, F, G tots junts? Potser interactuen entre si de manera que són més eficaços o provoquen efectes secundaris inesperats? Francament, no tenim idea. És un camp obert perquè puguem utilitzar les bases de dades per tractar de comprendre la interacció dels fàrmacs (...)
L'última cosa que vull dir és que, en aquest cas, ens trobem amb dos fàrmacs que causen realment problemes. Un augment de la glucosa a la sang que pot transformar els malalts en diabètics. Raó per la qual s'hauria d'utilitzar la combinació dels dos medicaments amb molta cura, potser no junts, i prendre decisions raonades quan s'estan prescrivint. Però també hi ha una altra possibilitat. Podríem haver trobat dos o tres fàrmacs que interactuen d'una manera beneficiosa. Podríem haver trobat nous efectes en la combinació dels fàrmacs que, en lloc de causar un efecte secundari negatiu, podrien transformar-se en un tractament nou i innovador per a malalties que actualment no tenen tractament o que tenen tractaments que no són realment eficaços. Recordem que la majoria dels grans avenços en els tractaments actuals - per al VIH, la tuberculosi, per a la depressió, per a la diabetis - són el resultat d'un còctel de fàrmacs. Cal seguir investigant!
(enllaç a la transcripció en anglès del vídeo aquí)
Tuesday, March 8, 2016
oberts a la diversitat!
La penya de la Plataforma per la Llengua va publicar al seu canal youtube el passat 20.02.2016 un vídeo que presenta alguns dels autors que han col·laborat amb el llibre arRELATS, un projecte que aplega propostes literàries de persones d’origen nouvingut que, per primera vegada, han pogut publicar en llengua catalana.
Sunday, March 6, 2016
a plastic ocean - official trailer
El passat 02.02.2016, l'organització Plastic Oceans va penjar al seu nou canal youtube el trailer del documental: A Plastic Ocean, que ens presenta l'extensió d'aquest problema de la ma de dos exploradors durant el seu periple de quatre anys de viatge arreu del món.
Més enllà de la denuncia del film, potser sigui bon moment per recordar aquelles velles solucions que es van presentar fa prop de tres anys i que vaig recollir en aquest blog: Plastic Ocean: The Midway Project (03.08.2013) i Even Mistakes can lead to Discoveries (25.10.2013). No he trobat el temps per buscar a la xarxa quina ha estat la sort d'aquelles propostes. Si algú el te i troba alguna cosa, li agrairia que'm deixi un comentari.
També cal dir que, més enllà de les solucions basades en la recollida del plàstic quan ja es troba al mar o en la seva costosa destrucció, hi han solucions molt més intel·ligents. Com en tantes altres coses, a la RFA semblen haver començat a donar el primer pas en la bona direcció. Així, segons una directiva aprovada per l'ajuntament de Hamburg, les càpsules de cafè, l'aigua embotellada, el paper, els plats d'un sol ús o els productes de neteja que contenen clor quedaran restringits i serà prohibit comprar-los amb els diners dels contribuents ( més informació a Carles Planas Bou. (2016): Hamburg diu adéu al plàstic. El Periódico, 15.02.2016).
Més enllà de la denuncia del film, potser sigui bon moment per recordar aquelles velles solucions que es van presentar fa prop de tres anys i que vaig recollir en aquest blog: Plastic Ocean: The Midway Project (03.08.2013) i Even Mistakes can lead to Discoveries (25.10.2013). No he trobat el temps per buscar a la xarxa quina ha estat la sort d'aquelles propostes. Si algú el te i troba alguna cosa, li agrairia que'm deixi un comentari.
També cal dir que, més enllà de les solucions basades en la recollida del plàstic quan ja es troba al mar o en la seva costosa destrucció, hi han solucions molt més intel·ligents. Com en tantes altres coses, a la RFA semblen haver començat a donar el primer pas en la bona direcció. Així, segons una directiva aprovada per l'ajuntament de Hamburg, les càpsules de cafè, l'aigua embotellada, el paper, els plats d'un sol ús o els productes de neteja que contenen clor quedaran restringits i serà prohibit comprar-los amb els diners dels contribuents ( més informació a Carles Planas Bou. (2016): Hamburg diu adéu al plàstic. El Periódico, 15.02.2016).
Friday, March 4, 2016
scott kelly - a year in space
 |
Tenia poc més de 10 anys quan la missió Apollo 11 va reeixir a posar dos homes sobre la lluna: Neil Armstrong i Buzz Aldrin. I mai he deixat de pensar en tot el que deuria passar-li pel cap a Michael Collins, el tercer tripulant de la missió que es va haver de quedar sol orbitant a bord del Service Module mentre els seus companys passaven a la historia.
L'Apollo Program van ser 17 vols que vaig seguir des del primer, quan tenia 8 anys, fins el darrer, quan ja tenia 13 anys. Des del 1969 fins 1972 gairebé dos missions per any en les que els astronautes americans posaven peu en el satèl.lit (tret de la coneguda missió Apollo 13 i els problemes que no van permetre el seu allunatge). Quatre anys durant els quals la NASA gairebé ens va fer creure que arribar a la lluna s'havia convertit en quelcom banal. Tant, que molts imaginàvem que Mars no era sinó qüestió de temps i ja somiàvem en el nostre primer viatge.
Les coses van canviar. I allò que era possible durant la dècada dels 60's i la primera meitat dels 70's va deixar de ser-ho. Hom podria pensar que aquell nen que va arribar a l'adolescència somniant en "la conquesta" dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits no sabria valorar més tard la proesa de Scott Kelly, l'astronauta que junt amb Mikhail Korniyenko, ha participat en el projecte One-Year Mission, trencant els records de permanència a l'espai.
No ha estat així. I la prova és què, quan vaig llegir l'article de Elizabeth Howell a Space.Com, presentant la sortida del documental produït per la TV publica americana PBS i Time: A year in space, vaig emocionar-me molt. I quan vaig passar-me el trailer que pots trobar a continuació, vaig tornar a retrobar en mi aquell nen que seguia bocabadat els progressos dels viatges espacials.
Es una llàstima que les imatges que ens presenten la llibertat de l'espai estiguin empresonades pels drets de difusió. No sé si des del país on vius tens dret a veure els 55' del documental que es troba a les pàgines de la TV publica americana PBS o si ja has llegit el suficient per saber com superar aquest contratemps. En tot cas, pots trobar una alternativa a youtube, on Time ha publicat aquests episodis del documental:
L'Apollo Program van ser 17 vols que vaig seguir des del primer, quan tenia 8 anys, fins el darrer, quan ja tenia 13 anys. Des del 1969 fins 1972 gairebé dos missions per any en les que els astronautes americans posaven peu en el satèl.lit (tret de la coneguda missió Apollo 13 i els problemes que no van permetre el seu allunatge). Quatre anys durant els quals la NASA gairebé ens va fer creure que arribar a la lluna s'havia convertit en quelcom banal. Tant, que molts imaginàvem que Mars no era sinó qüestió de temps i ja somiàvem en el nostre primer viatge.
No ha estat així. I la prova és què, quan vaig llegir l'article de Elizabeth Howell a Space.Com, presentant la sortida del documental produït per la TV publica americana PBS i Time: A year in space, vaig emocionar-me molt. I quan vaig passar-me el trailer que pots trobar a continuació, vaig tornar a retrobar en mi aquell nen que seguia bocabadat els progressos dels viatges espacials.
Es una llàstima que les imatges que ens presenten la llibertat de l'espai estiguin empresonades pels drets de difusió. No sé si des del país on vius tens dret a veure els 55' del documental que es troba a les pàgines de la TV publica americana PBS o si ja has llegit el suficient per saber com superar aquest contratemps. En tot cas, pots trobar una alternativa a youtube, on Time ha publicat aquests episodis del documental:
A Year In Space - Episode 1 - Leaving Home
A Year In Space - Episode 2 - Unlikely Allies
A Year In Space - Episode 3 - Quarantine
A Year In Space - Episode 4 - Launch
A Year in Space - Episode 5 - Welcome Aboard
A Year in Space - Episode 6 - Perseverance
Thursday, March 3, 2016
making sense of maps: the Dublin bus map
Aris Venetikidis té un sentit de l'humor molt particular. D'aquells dels que es diu que el public no està encara preparat per comprendre. Però la veritat és que va acabar guanyant-se'l en la seva conferència del 2012 al TEDxDublin, on va fer una presentació del sistema de transport public de Dublín, la seva planificació i la seva aparentment impossible cartografia.
Altres referències
Altres referències
- Eric Jaffe (2012). The 'Confusing and Nonsensical Grandeur' of Dublin Transport. The Atlantic CityLab 22.10.2012
- Tim O'Brien. (2013): New draft transport plan for Dublin Region. The Irish Times 08.08.2013
Wednesday, March 2, 2016
NEMO: free wi-fi NEuchâtel MObile
La república de Neuchâtel ofereix la primera connexió wi-fi gratuïta a nivell cantonal de Suïssa gràcies a una associació entre el cantó i empreses privades que permetrà establir una connexió a Internet gratuïta en un sistema de gestió centralitzat.
Es tracta d'una infraestructura comuna que connecta les antenes instal·lades en diferents punts del territori. Actualment, un codi rebut a través de SMS, renovable anualment, és suficient per connectar-se a les principals viles, llocs públics o edificis de l'administració de les ciutats de Neuchâtel, La Chaux-de-Fonds o la Val-de-Travers.
Nemo és un projecte pioner a Suïssa, ja que és el resultat d'una associació publica-privada entre les ciutats de Neuchâtel i La Chaux-de-Fonds junt amb les empreses Video 2000 Viteos i Arcantel. El projecte està obert i ofereix a tots els municipis i empreses que ho desitgin la possibilitat d'unir-se i així estendre l'espai actual de wi-fi gratuït.
Gràcies a la gestió centralitzada de les infraestructures desplegades pels diversos actors, la xarxa actual no ha costat més que 135'000 CHF, que vindrà a ser també el cost d'explotació anual a repartir entre els seus diferents socis. "Les entitats que vulguin unir-se a la xarxa han de pagar el cost de la instal·lació de l'antena i la connexió a la xarxa corporativa. Després, la factura es redueix dràsticament". De fet, a la ciutat de Neuchâtel estimen que els costos serien quatre vegades més alts si haguéssin d'assumir en solitari el desplegament d'una instal·lació similar.
- Projet NEMO: Homepage
- Lucie Monnat (2016) Innovation: Neuchâtel s’offre le premier wi-fi gratuit à l’échelle cantonale. Tribune de Genève. 19.02.2016
Tuesday, March 1, 2016
earth windmap: un mapa fascinant
 |
| earth.nullschool.net |
Avui m'agradaria compartir amb tu un dels mapes més al·lucinants que mai he vist fins ara: l'earth windmap. Desenvolupat per Cameron Beccario, cartografia dinàmicament unes dades com el vent i les onades (actualitzades cada 3h), els corrents marins (actualitzats cada 5d), i la pressió i la temperatura del nivell mig del mar (actualitzades diàriament).
Si punxes en aquest enllaç: earth.nullschool.net, podràs veure un mapa que a la ICA Commission on Map Design (1) qualificaven de fascinant, amb controls senzills i intuïtius per la visualització d'una àmplia gamma de paràmetres que pots modificar de manera interactiva al menú: earth, abaix a l'esquerra, canviant l'altura de les capes de vent, el temps (per explorar les condicions històriques) i també el sistema de projecció.
Al Daily Mail (2) qualificaven el mapa de hipnòtic, i destacaven que utilitza com a fonts les dades del Global Forecast System dels satèl·lits de la NOAA per l'actualització de les dades del vent i de les onades cada tres hores i les del projecte OSCAR de l'Earth and Space Research, per actualitzar els les dadess superficials de l'oceà cada cinc dies. No deixis passar l'oportunitat de visitar l'enllaç d'aquesta publicació (2), val veritablement la pena per adonar-se del potencial del mapa.
Si punxes en aquest enllaç: earth.nullschool.net, podràs veure un mapa que a la ICA Commission on Map Design (1) qualificaven de fascinant, amb controls senzills i intuïtius per la visualització d'una àmplia gamma de paràmetres que pots modificar de manera interactiva al menú: earth, abaix a l'esquerra, canviant l'altura de les capes de vent, el temps (per explorar les condicions històriques) i també el sistema de projecció.
Al Daily Mail (2) qualificaven el mapa de hipnòtic, i destacaven que utilitza com a fonts les dades del Global Forecast System dels satèl·lits de la NOAA per l'actualització de les dades del vent i de les onades cada tres hores i les del projecte OSCAR de l'Earth and Space Research, per actualitzar els les dadess superficials de l'oceà cada cinc dies. No deixis passar l'oportunitat de visitar l'enllaç d'aquesta publicació (2), val veritablement la pena per adonar-se del potencial del mapa.
De totes maneres, les millors informacions les trobaràs tant als enllaços que pots trobar al mateix mapa: about.html i a la pàgina facebook del projecte.
No puc sinó acabar aquesta entrada amb la conclusió de l'article de l'ICA: una obra d'art i una forta estètica construïdes sobre una cartografia sòlida.
No puc sinó acabar aquesta entrada amb la conclusió de l'article de l'ICA: una obra d'art i una forta estètica construïdes sobre una cartografia sòlida.
- @Kennethfield. (2014): MapCarte 23/365: Earth Wind Map by Cameron Beccario,. ICA Commission on Map Design. 23.01.2014
- Ellie Zolfagharifard. (2014): Hypnotic interactive globe reveals our planet's powerful sea currents in REALTIME. Daily Mail Online. 06.02.2014
Subscribe to:
Posts (Atom)