| Les forêts suisses souffrent du réchauffement climatique. Des tests sont réalisés pour trouver des essences plus résistantes, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024 |
El passat 15 de novembre de 2024, el 19h30 de la RTS ens presentava el treball preventiu que s'està realitzant per anticipar els efectes del canvi climàtic a les masses forestals del nostre país (1).
Tanmateix, els efectes del canvi climàtic ja fa temps que s'observen en la massa forestal que cobreix gairebé 1/3 del nostre territori, particularment als faigs (2), els làrixs europeus (3) o els avets roigs (4). De manera més precisa, el reportatge ens parla del darrer inventari de l'Institut Federal Suís d'Investigació Forestal, Neu i Paisatge (WSL) (5), que el 2016 presentava el resultat de la desaparició d'un arbre de cada vuit al nostre país. Una desaparició a la qual cal afegir el lent desplaçament de les espècies des del seu hàbitat natural, refugiant-se en zones que encara són propícies al seu creixement (6).
Amb l'objectiu d'anticipar els efectes del canvi climàtic en la superfície forestal, el WSL està estudiant actualment l'evolució de 55.000 plantes repartides en 57 plantacions experimentals arreu del nostre país que, durant els pròxims decennis mostraran quin és el seu potencial d'aclimatació a fi d'anticipar si estan en condicions de reemplaçar les actuals. Entre aquestes espècies es troben el cedre del Líban (7), els aurons de Capadòcia (8) o els avets Douglas americans (9).
El mateix telenotícies també ens parlava d'una experiència un xic diferent realitzada per investigadors belgues de la Société royale forestière de Belgique a la regió de Namur (10), on la idea no és el reemplaçament de les espècies autòctones per espècies foranies, sinó el seu encreuament, amb la finalitat que les espècies foranies pol·linitzin les espècies autòctones i els nous arbres tinguin les característiques de resistència a la sequera de les foranies tot guardant l'adaptació al biòtop de les espècies locals.
Si el reportatge ens parla de la plantació de roure africà (11), originari d'Andalusia i el nord d'Àfrica, un dels investigadors justifica el seu treball recordant-nos que:
Tanmateix, els efectes del canvi climàtic ja fa temps que s'observen en la massa forestal que cobreix gairebé 1/3 del nostre territori, particularment als faigs (2), els làrixs europeus (3) o els avets roigs (4). De manera més precisa, el reportatge ens parla del darrer inventari de l'Institut Federal Suís d'Investigació Forestal, Neu i Paisatge (WSL) (5), que el 2016 presentava el resultat de la desaparició d'un arbre de cada vuit al nostre país. Una desaparició a la qual cal afegir el lent desplaçament de les espècies des del seu hàbitat natural, refugiant-se en zones que encara són propícies al seu creixement (6).
Amb l'objectiu d'anticipar els efectes del canvi climàtic en la superfície forestal, el WSL està estudiant actualment l'evolució de 55.000 plantes repartides en 57 plantacions experimentals arreu del nostre país que, durant els pròxims decennis mostraran quin és el seu potencial d'aclimatació a fi d'anticipar si estan en condicions de reemplaçar les actuals. Entre aquestes espècies es troben el cedre del Líban (7), els aurons de Capadòcia (8) o els avets Douglas americans (9).
| En Belgique, un projet pilote vise l’introduction de nouvelles essences dans les forêts pour résister au changement climatique, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024 |
El mateix telenotícies també ens parlava d'una experiència un xic diferent realitzada per investigadors belgues de la Société royale forestière de Belgique a la regió de Namur (10), on la idea no és el reemplaçament de les espècies autòctones per espècies foranies, sinó el seu encreuament, amb la finalitat que les espècies foranies pol·linitzin les espècies autòctones i els nous arbres tinguin les característiques de resistència a la sequera de les foranies tot guardant l'adaptació al biòtop de les espècies locals.
Si el reportatge ens parla de la plantació de roure africà (11), originari d'Andalusia i el nord d'Àfrica, un dels investigadors justifica el seu treball recordant-nos que:
si els boscos poden desplaçar-se uns quants km per segle, avui això no és suficient. Car, el que actualment no té precedents, és la velocitat del canvi climàtic, que és entre 10 i 100 vegades més ràpida en comparació amb la velocitat de la migració natural. I és per aquesta causa que estem obligats a intervenir.Només és la meva opinió, i segurament no val gran cosa. Però com el reportatge fa al·lusió a l'adaptació de noves espècies a un biòtop diferent d'aquell d'on són originàries, potser val la pena passar per Wikipedia per veure quina és la complexitat dels factors que caracteritzen a un biòtop (12) per comprendre que, si el sistema econòmic actual és incapaç d'actuar ràpidament per trobar una solució al problema que ha creat, potser no és raonable exigir a la natura d'adaptar la velocitat dels seus mecanismes de resiliència a les necessitats d'aquell sistema econòmic, amb la finalitat de seguir amagant la seva incapacitat per a resoldre els problemes que ha creat. Uns problemes que em sembla que segueix sense tenir la més mínima intenció de corregir.
- Les forêts suisses souffrent du réchauffement climatique. Des tests sont réalisés pour trouver des essences plus résistantes, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024
- Wikipedia: Fagus sylvatica [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Larix decidua [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Picea abies [en] [fr] [es] [ca]
- Institut fédéral de recherches sur la forêt, la neige et le paysage (WSL): Home page
- Dr. Kathrin Streit: Forêts et changements climatiques. Éléments pour des stratégies d'adaptation, WSL
- Wikipedia: Cedrus libani [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Acer cappadocicum [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Pseudotsuga menziesii [en] [fr] [es] [ca]
- En Belgique, un projet pilote vise l’introduction de nouvelles essences dans les forêts pour résister au changement climatique, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024
- Wikipedia: Quercus canariensis [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Biotope [en] [fr] [es] [ca]
