Wednesday, January 31, 2024

life on mars (2006-2007)

Life on Mars - A Musical Tribute, YouTube, 07.02.2009


El passat mes d'agost del 2023, vaig compartir amb tu el post d'una sèrie TV alemanya: Der letzte Bulle (1). Una sèrie que té un argument basat en un detectiu de la brigada criminal d'Essen que, a finals dels anys vuitanta, va rebre un tret al cap i va estar en coma durant 20 anys.
L'acció comença el dia que es desperta del coma i, com si no hagués passat res durant 20 anys, torna al seu antic lloc de treball. Mick Brisgau segueix vivint mentalment a la dècada dels anys vuitanta: no coneix gran cosa de les modernes tecnologies: per exemple, usar un telèfon mòbil o un ordinador.

La sèrie es presenta amb uns thrillers ben argumentats, sketchs d'humor soft i uns personatges als que t'acabes enganxant. Res d'extraordinari ..., si no fos pel fet que, ja des de la Intro comença amb un tema d'Iggy Pop - Real Wild Child, i cada episodi presenta a la seva banda de so cançons dels anys 80, seleccionades en funció de la situació.
Probablement, Der letzte Bulle, una sèrie de cinc temporades, rodada entre el 2010 i el 2014, no era res d'altre sinó una rèplica d'una sèrie britànica de dues temporades, rodada entre 2006 i 2007: Life on Mars (2). Una sèrie britànica que ens presenta el mateix viatge en el temps que el del detectiu Mick Brisgau, però en sentit invers.

El protagonista de la sèrie britànica, Sam Tyler, és un inspector en cap de la policia de Manchester (UK). Poc després de l'alerta pel segrest de la seva companya per un assassí en sèrie, Sam és atropellat accidentalment el 2006 i perd el coneixement mentre escolta a un iPod un tema de la cançó de David Bowie, Life on Mars? Quan Sam recobra el coneixement, el tema de Bowie segueix sonant a una cinta de 8 pistes en un antic Rover P6. I és llavors que, a poc a poc, Sam s'adona que s'ha despertat en l'any 1973!
Sam Tyler recobra doncs el coneixement en plena època del Glam a UK! Un detall al qual, vist l'autor (David Bowie) i el tema musical escollit per donar nom a la sèrie, els guionistes semblen haver renunciat a mostrar als episodis, privilegiant altres aspectes propis d'aquella època. Segurament, les "mogudes" a Manchester eren diferents de les de Londres.
Official Sweet Channel - The Ballroom Blitz - 27.10.1973 (Official), YouTube, 18.02.2014

Sam descobreix que ara és un jove inspector vestit a la moda d'aquella època, vivint en un pis precari a la mateixa ciutat, però treballant a una altra comissaria, a una època en què els portàtils i els telèfons mòbils encara no s'havien inventat. Sense comprendre què ha passat, el seu treball i un cap que no està per orgues, el submergeixen en els casos criminals que la seva brigada ha de resoldre. I Sam sorprèn els membres del seu equip pels mètodes moderns que aplica en les seves investigacions.

Sam Tyler segueix investigant què ha passat amb la seva vida. Està en coma? Està vivint en un somni? O era abans que vivia en un somni? El descobriment del que li havia passat realment mereix tot el meu reconeixement als guionistes, tot com el desenllaç final de la sèrie. Consell d'amic, guarda la teva impaciència i no vegis els dos episodis finals fins a haver vist tota la sèrie.

Life on Mars era una d'aquelles sèries que tenia anotada per veure. Així que, quan Arte TV la va programar, no vaig perdre l'oportunitat de veure-la.
A Suïssa, es pot veure en obert a les pàgines d'Arte TV entre el 23.11.2023 i el 22.05.2024 (3). No tinc ni idea de si també es pot veure a altres països, però pots intentar-ho punxant l'enllaç que et passo a les referències que pots trobar al final del post.
Si la construcció de l'argument de la sèrie pels guionistes és brillant, no puc dir el mateix pel que fa als temes musicals escollits per il·lustrar aquella època si els comparo amb el treball de recerca de Der letzte Bulle.

Una decepció que vaig oblidar quan els guionistes de la sèrie van decidir tancar l'episodi 7 de la segona temporada amb un dels meus temes preferits de Thiny Lizzy (4): Whisky In The Jar (5).

Great Guitar Heroes: Thiny Lizzy - Whisky In The Jar (1973 UK BBC TV Performance), YouTube, 06.01.2010


  1. Veure Der letzte Bulle, publicat en aquest blog el 31.08.2023
  2. Wikipedia: Life on Mars [en] [fr] [es] [ca]
  3. Life on Mars, Arte TV
  4. Wikipedia: Thiny Lizzy [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Whisky In The Jar [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, January 30, 2024

santiago bilinkis - sobre la tecnologia

TEDx Talks: Inteligencia artificial: el riesgo del sedentarismo cognitivo | Santiago Bilinkis | TEDxRiodelaPlata, YouTube, 21.12.2023


En novembre del 2023, navegant per Twitter, vaig veure un fil que em va cridar l'atenció. L'havia publicat en Josep M. Mainat i donava consells sobre programari d'intel·ligència artificial.

Més enllà de la curiositat per descobrir una afició que no coneixia d'en Mainat, el fil no em va interessar gaire fins que vaig arribar a la rèplica que li va deixar un senyor de Salou que respon al nom de @ernest7321. Va ser gràcies a ell vaig descobrir a Santiago Bilinkis, de qui no havia sentit parlar mai abans.

Podria afegir un munt de coses sobre les quals el vídeo de Santiago Bilinkis m'ha fet reflexionar. Però crec que és millor deixar el post així i que cadascú que el vegi en tregui les seves pròpies conclusions.

Abans de tancar el post, deixa'm afegir però que em sembla que el vídeo de Bilinkis pot ser un excel·lent complement al vídeo de Carl Sagan que vam veure fa uns dies (1).

Tenim un problema amb l'ús que estem fent de la tecnologia i, més d'hora que tard, l'haurem de resoldre.


  1. Veure Carl Sagan - His last interview (1996), publicat en aquest blog el 26.01.2024

Monday, January 29, 2024

estacions astronòmiques i estacions meteorològiques

MétéoSuisse: L’automne 2023 en Suisse romande et en Valais, 18.12.2023


A principis de desembre del 2023, Vincent Devantay publicava a MeteoNews (1) un article que començava així:
La tardor meteorològica del 2023, que va acabar el 30 de novembre, va ser especialment calorosa. Al conjunt de Suïssa, aquesta és la segona tardor més càlida des que van començar les mesures (...). Tot i que les mitjanes de precipitacions indicaven que va ser una estació massa humida, també es va mostrar un xic massa assolellada.
Aquest article tenia algunes d'aquelles perles que sovint passen per alt els lectors:
Arreu de Suïssa, la tardor va ser clarament massa humida, amb un excés al voltant del 42%, mentre que al sud va ser en part massa sec. A Payerne, va ser fins i tot la tardor més plujosa des que van començar les mesures. Cal destacar, però, que la sèrie de mesuraments d'aquesta estació només es va iniciar l'any 1964 i, per tant, és força curta en comparació amb altres estacions.
Altrament, un article publicat al blog de MeteoSuisse el 29.11.2023 deia això (2):
Les condicions meteorològiques, sovint plujoses, van generar valors mensuals molt per sobre de la mitjana al nord dels Alps i a l'estat de Valais. Des de mitjans de novembre, localment les quantitats van assolir el 200% de la norma mensual entre el 1991-2020 a la Suïssa francòfona, així com a l'altiplà central i oriental, és a dir, el doble de la quantitat mitjana de precipitacions d'un mes de novembre. A finals de mes, els valors mensuals al nord dels Alps en molts llocs superaven clarament el 200%, fins i tot localment el 300% de la norma.
Tanmateix, tot i que l'article de MeteoSuisse també ens parlava d'un mes de novembre càlid i assolellat, a la introducció ens diu que:
Al nord de Suïssa, per sota dels 1000 m, la temperatura del novembre va superar la norma 1991-2020 en 0,9 °C. D'altra banda, per sobre dels 1000 m, el mes de novembre es va mantenir 0,9 °C per sota de la norma. A les regions de baixa altitud al sud dels Alps, la temperatura del novembre va superar la norma de 1991-2020 entre 0,2 i 0,4 °C.
MétéoSuisse: Un mois de novembre humide – automne régionalement le plus chaud, 29.11.2023

Aquestes temperatures tropicals (nota personal de sarcasme!) mencionades a l'article de MétéoSuisse, es completaven amb la imatge d'un paisatge a 1.700 metres d'altitud cobert per la neu. Però l'article també aportava més informacions, com ara aquesta:
El 16.11.2023 la depressió Frederico que, al nord dels Alps, va recollir valors en zones de muntanya d'entre 120 a 170 km/h.
La descripció d'aquest mes de novembre particularment càlid i assolellat també afegia que:
Durant els primers vint dies del mes, el límit de nevades se situava generalment entre els 800 i els 2.800 metres. En algunes zones, fins i tot va baixar molt breument a baixa altitud. Durant els darrers deu dies del mes, l'aire polar fred i humit va portar la neu sovint a baixes altituds al nord dels Alps.

Del 24 al 26 de novembre van caure entre 20 i 40 cm de neu al vessant nord dels Alps per sobre dels 600 i 800 m d'altitud. Al nord dels Grisons, les quantitats localment van assolir els 50 a 60 cm de neu. En determinades regions, per sobre dels 2.000 metres, es va acumular una capa de neu molt per sobre dels valors mitjans.
Le niveau du lac de Neuchâtel a atteint samedi son pic, 19h30, RTS, 16.12.2023

Malgrat els gruixos de neu acumulats durant el mes de novembre, un article publicat al blog de MétéoSuisse a finals d'aquell mes ens parlava d'una primera ofensiva hivernal caracteritzada per fortes nevades a principis del mes de desembre (3):
Després de la situació meteorològica del cap de setmana passat, que va provocar uns 80 cm de neu fresca als vessants nord dels Alps centrals i orientals i uns 30 a 40 cm als Alps occidentals, una nova situació de tempestes de neu es presenta a l'horitzó.
I dos dies després que el telenotícies de la RTS ens digués que els llacs suïssos  ja no podien acumular més aigua i estaven desbordant, el blog de MétéoSuisse ens presentava el 18.11.2023 aquest balanç de la meteorologia de la tardor (4)
A causa, en particular, d'uns mesos de setembre i d'octubre molt suaus, la tardor meteorològica de 2023 a la Suïssa francòfona i a l'estat del Valais ha estat localment una de les més càlides d'ençà que van començar les mesures el 1864. Les precipitacions van ser excessives. Malgrat un mes de novembre sovint fosc, l'estació va ser molt assolellada.
Podem llegir a un dels comentaris dels lectors d'aquest article de MétéoSuisse que:
Quan vostès escriuen: "la tardor més càlida, o assolellada, o plujosa, o... des de l'inici de les mesures", cal tenir en compte que l'inici de les mesures dista molt de ser idèntic a tot arreu. I encara que, en un cert nombre de casos, com a Ginebra, per exemple, va començar l'any 1864, molt sovint només es tracta de la mesura de la temperatura: els altres valors es va anar introduint successivament només més tard.

Per tant, només podem comparar les estacions que van iniciar les mesures en qüestió el mateix any. De vegades indiqueu l'any en què van començar les mesures, de vegades no. Com a resultat, les comparacions sovint no són gaire interessants. Si hom assumeix que les mesures científicament correctes van començar a Suïssa l'any 1864, l'any de l'enregistrament s'hauria d'afegir entre parèntesis als fets posteriorment mencionats. D'aquesta manera estaríem millor orientats.
Tanmateix, vaig trobar encara molt més pertinent el comentari d'un altre lector:
Des de mitjans d'octubre només hem tingut tres dies de sol entre pluja, boira i tempestes, així que anomenar aquesta tardor assolellada és molt estrany ...
Bingo! Recordes que l'article de Vincent Devantay a MeteoNews (1) començava dient: La tardor meteorològica del 2023, que va acabar el 30 de novembre, o que l'article de MétéoSuisse deia que: A causa, en particular, d'uns mesos de setembre i d'octubre molt suaus, la tardor meteorològica de 2023 a la Suïssa francòfona i a l'estat de Valais ha estat localment una de les més càlides d'ençà que van començar les mesures el 1864 o, finalment, que MétéoSuisse presentava el seu balanç meteorològic de la tardor un 18.11.2023?

Doncs bé, la diferència entre la percepció del que hem viscut en Suïssa francòfona i el que ens expliquen els meteoròlegs està lligada al fet que, en tot cas al meu cervell, la tardor comença amb l'equinocci de tardor, el 22 o 23 de setembre a l'hemisferi nord (del 20 o 21 de març a l'hemisferi sud) i acaba amb el solstici d'hivern, el 21 o 22 de desembre a l'hemisferi boreal (el 20 o 21 de juny a l'hemisferi austral).

Però, pels meteoròlegs del nostre país (i de molts altres!) no és el mateix. Car ells divideixen l'any civil en quatre estacions que duren exactament tres mesos cadascuna (4).
A l'hemisferi nord la data d'inici de cada estació és l'1 de març (primavera), l'1 de juny (estiu), l'1 de setembre (tardor) i l'1 de desembre (hivern). A l'hemisferi sud, les estacions s'inverteixen: la primavera comença al setembre, l'estiu al desembre, la tardor al març i l'hivern al juny.
Quin és el motiu que explica per què els meteoròlegs han decidit reemplaçar els períodes de temps que defineixen les estacions astronòmiques i han decidit guardar amb el mateix nom d'aquelles per definir amb altres períodes de temps el que hom coneix com a estacions meteorològiques?

Més enllà del que puguis trobar en alguns articles (5) i el que alguns meteoròlegs de les cadenes de TV presenten amb un cert entusiasme, la veritat és que no hi ha un consens sobre com diable es defineixen les estacions meteorològiques. Donem un cop d'ull a com les defineixen els meteoròlegs suecs, els finlandesos, els indis o els xinesos.

Comencem per les estacions meteorològiques tal com les defineixen a Suècia i Finlàndia:
Segons Wikipedia (6), a Suècia i Finlàndia, els meteoròlegs i els mitjans de comunicació utilitzen el concepte d'estacions tèrmiques, que es defineixen a partir de les temperatures mitjanes diàries. L'inici de la primavera comença quan la temperatura mitjana diària puja permanentment per sobre dels 0 °C. L'inici de l'estiu es defineix quan la temperatura puja permanentment per sobre dels 10 °C. La tardor quan la temperatura baixa de manera permanent per sota dels 10 °C. I l'hivern quan la temperatura baixa permanentment per sota dels 0 °C.

A Finlàndia, "permanentment" es defineix quan la temperatura mitjana diària mitjana es manté per sobre o per sota del límit definit durant set dies consecutius. (A Suècia el nombre de dies oscil·la entre 5 i 7, segons l'estació.)

Això implica dues coses: D'una banda, les estacions no comencen en dates fixes i s'han de determinar per observació i només es coneixen després que s'han comprovat els valors mencionats. D'altra banda, les estacions comencen en diferents dates a diferents parts del país.
La definició que fan de les estacions els meteoròlegs de l'Índia és un xic llarga, així que et proposo que la llegeixis a Wikipedia (6). Podria dir-te el mateix sobre la definició que en fan a la Xina, però és tan delirant que no puc deixar descriure-la:
A la Xina, un càlcul comú basat en la temperatura sosté que és hivern pel període en què les temperatures són inferiors als 10 °C de mitjana i estiu per al període en què les temperatures són superiors als 22 °C de mitjana. Això significa que zones amb climes relativament extrems (com les illes Paracels i parts de l'altiplà tibetà) tenen estiu durant tot l'any o hivern durant tot l'any.
Doncs res, que si des de mitjans d'octubre només havíem vist tres dies de sol entre dies de pluja, boira i tempestes, els meteoròlegs ens diuen que hem tingut una de les tardors més càlides i assolellades que mai han estat enregistrades. Tanmateix, "mai" és un concepte equívoc si tenim en compte el que segueix (7): 
Només un nombre reduït de les 88 estacions de mesura que hi havia el 1864 estan encara en funcionament. Les altres van ser abandonades o substituïdes per altres estacions. En alguns casos, l'estació encara és present, però la sèrie de mesures es va interrompre temporalment. Si prenem l'exemple de la Suïssa francòfona l'any 1863, de les 17 estacions que hi havia (...) només Ginebra, Neuchâtel i Gd-St-Bernard tenen una sèrie completa de dades fins a l'actualitat.
Enregistrades per unes estacions de mesura que van entrar en funcionament en diferents anys de diferents segles, amb aparells i mètodes de mesura que no es van estandarditzar fins al 1863 i de les que només tenim sèries completes de dades en un nombre reduït d'estacions, parlar de les temperatures del passat (e.g. les temperatures preindustrials) pot semblar un exercici d'una gran creativitat.

Per la nostra banda, farem bé a no oblidar que, pels meteoròlegs, l'estiu infernal del 2023 va acabar l'1 de setembre. I pel que fa als negacionistes del canvi climàtic, que el mes de febrer que tenim pel davant podria ser molt diferent de tots els que han viscut fins ara.


  1. Vincent Devantay: Le deuxième automne le plus chaud depuis le début des mesures !, MeteoNews SA, 03.12.2023
  2. Un mois de novembre humide – automne régionalement le plus chaud, MétéoSuisse-Blog, 29.11.2023
  3. Première offensive hivernale jusqu’à basse altitude, MétéoSuisse, 27.11.2023
  4. L’automne 2023 en Suisse romande et en Valais, MétéoSuisse-Blog, 18.12.2023
  5. Saisons, calendaires, astronomiques et météorologiques, MétéoSuisse || Pourquoi les saisons météorologiques diffèrent-elles des saisons astronomiques ? MétéoFrance, 22.09.2023 || Amy McKeever: ¿Cuándo empiezan la verano? National Geographic, 02.05.2023
  6. Wikipedia: Season - Meteorological
  7. 25 décembre 1863 : premier Noël météorologique en Suisse, MétéoSuisse-Blog, 25.12.2023

Sunday, January 28, 2024

cartografia històrica medieval

Fragment de l'Atles català (1375) atribuït a Abraham Cresques i Jafudà Cresques, Bibliothèque Nationale de France


Hom atribueix a Henry David Thoreau aquesta cita: La qüestió no és el que mires, sinó que hi veus. Podem completar-la amb aquesta cita de Bernard Mannes Baruch: Milions van veure caure la poma, però va ser Newton qui es va preguntar per què.

Albert Einstein ens va dir que: Plantejar noves preguntes, noves possibilitats, considerar vells problemes des d'un angle nou, requereix imaginació creativa i marca un avenç real en la ciència. I John Ruskin ens va explicar que no solament era important fer preguntes, sinó com fer-les: Ser capaç de fer una pregunta clarament és dos terços del camí per obtenir una bona resposta. Perquè, com ens recordava Ursula K. Le Guin: No hi ha respostes correctes a preguntes incorrectes. Una cita que està en fase amb una altra atribuïda a Claude Lévi-Strauss, qui va dir que El científic no és una persona que dona les respostes correctes, és algú que fa les preguntes correctes.

Naguib Mahfouz va anar més lluny quan va dir: Podeu saber si un home és intel·ligent per les seves respostes. Podeu saber si un home és savi per les seves preguntes. Pel que fa a les respostes, hom atribueix a Confuci aquesta cita: Aquell que creu saber totes les respostes és perquè no li han fet totes les preguntes. Voltaire, a qui hom no recorda pel seu llenguatge florit, ho va resumir així: Ha de ser molt ignorant, perquè respon totes les preguntes que li fan.
Roel Nicolai (1) és un personatge remarcable de qui vaig sentir parlar per primer cop a finals de l'estiu d'enguany. Actualment està jubilat, però va obtenir el seu diploma en Geodèsia el 1978 a la Delft University of Technology. Després de treballar a diverses empreses en el terreny de la cartografia automàtica i la teledetecció, va treballar durant gairebé 30 anys a Shell. El 2014, dos anys abans de la seva jubilació, es va doctorar a la Utrecht University, defensant una tesi sobre L'origen dels mapes portolans medievals. Actualment, col·labora com investigador convidat associat al departament de matemàtiques d'aquesta universitat.

La tesi de Roel Nicolai va provocar un gran enrenou entre els medievalistes, molt especialment entre aquells que s'havien especialitzat en les cartes portolanes. No és difícil de comprendre si llegeixes el que l'autor de la tesi va escriure en 2015 a l'abstract d'un article publicat en una revista de The University of Chicago Press Books (2):
Les cartes portolanes medievals són molt realistes i mostren les costes del Mediterrani i del Mar Negre amb una precisió notable. Van sorgir de sobte a Itàlia durant el segle XIII, sense que coneguem cap predecessor ni un camí clar del desenvolupament d'aquest tipus de cartografia. 
En aquest assaig es demostra mitjançant l'anàlisi geodèsica que la forma global de les costes correspon molt a la d'un mapa modern basat en la projecció de Mercator. Es demostra, a més, que aquesta correspondència no pot ser deguda a l'atzar. En conseqüència, l'existència d'una projecció cartogràfica de Mercator, o similar a Mercator, en els mapes portolans és incompatible amb el suposat origen medieval d'aquests mapes.

Els mapes portolans medievals són molt més sofisticats del que s'ha reconegut fins ara. La seva construcció va anar molt més enllà de les capacitats dels cartògrafs de l'Europa medieval o del món àrab-islàmic. Aquesta conclusió serveix per reobrir la qüestió dels orígens de les dades geomètriques i dels mètodes de construcció que fins ara semblaven ser la base de les cartes portolanes medievals.
Deixa'm dir-te una cosa. Com tants altres ho van fer abans, jo també havia vist alguna cosa que em va cridar molt i molt l'atenció en el sistema de projecció que semblaven haver utilitzat els autors de les primeres cartes portolanes. Però mai no se'm va ocórrer anar més enllà del que havia llegit en reconeguts experts medievalistes, i no vaig fer res d'altre que associar la qualitat d'aquells portolans catalans a l'extraordinària habilitat dels membres hebreus de l'Escola mallorquina de cartografia (3).

De manera anàloga al que va fer Newton quan va veure caure una poma d'un arbre, Roel Nicolai va decidir anar més enllà i buscar una explicació en allò que a ell també li va cridar l'atenció. I malgrat que Pablo Picasso tenia tota la raó del món quan va dir que: Els ordinadors són inútils. Ells només et poden donar respostes, Roel Nicolai els coneix prou bé i els ha donat les informacions adequades per obtenir les respostes que li han permès confirmar la pertinència de la seva pregunta. I com veurem al vídeo que tanca aquest post, cada resposta que obtenia, no feia res d'altre que articular sòlidament una pregunta per la qual hom encara no ha trobat una resposta plausible.

Eugène Ionesco va dir que: No és la resposta allò que il·lumina, sinó la pregunta. I sobre el fet que Roel Nicolai hagi fet una pregunta per la qual avui encara no tenim cap resposta, crec que val la pena recordar una cita d'Arthur C. Clarke: No pretenc que tinguem totes les respostes. Però certament val la pena pensar en les preguntes.
Durant segles, una bona part de la humanitat ha intentat trobar respostes a tot allò que no podia explicar en diferents divinitats. I, a mesura que els científics anaven trobant respostes a alguns d'aquells enigmes i s'obrien altres interrogants, aquests eren incorporats ràpidament a la llista de les competències divines.

Els temps moderns han integrat els alienígenes a la llista d'actors que tenen les claus de les solucions als enigmes que encara no som capaços de resoldre. 
Per aquells que no els conegueu, els alienígenes són uns éssers vinguts de l'espai exterior que fa temps abduïen éssers humans, de preferència blancs nord-americans vivint a la zona del Bible Belt. 
Quan gairebé tothom va tenir una càmera fotogràfica de qualitat al seu mòbil, van decidir reduir dràsticament la freqüència de les seves aparicions, fins aquell moment enregistrades en fotos de pèssima qualitat.
Roel Nicolai ha dedicat molt esforç per formular una pregunta correcta, i el camí que ha seguit és dos terços del camí necessari per obtenir una resposta. No cal anar molt lluny per saber de què estic parlant, intentaré demostrar-ho amb un exemple.

Durant molt de temps, els enginyers s'han demanat què podia explicar el fet que moltes de les estructures construïdes en formigó pels romans es mantinguessin en peu, mentre altres estructures més modernes s'esfondraven en poques dècades.

A diferència de tot el que s'ha dit sobre els coneixements d'enginyeria dels egipcis o de les civilitzacions del Sud i de Centreamèrica, en aquest cas es tractava d'homes blancs i de la civilització romana,  de la qual ens considerem hereus. A ningú li va passar pel cap atribuir als alienígenes una tecnologia que ha estat un enigma pels enginyers durant segles.

Tot va canviar el 2023, quan un equip d'investigadors del MIT (Massachusetts Institute of Technology) (4) va descobrir en la seva composició uns minúsculs bocins de carbonat de calci que s'havien barrejat al formigó en forma de calç viva (5). Una "mescla en calent" que dona a aquest formigó la seva força sorprenent i que li proporciona una qualitat impressionant: la d'autoreparar les seves escletxes (6).

Si ja has llegit les referències bibliogràfiques, hauràs vist que hem tingut davant del nas uns materials que fa segles que coneixíem, però dels que desconeixíem com s'havien de mesclar, gràcies a una tecnologia que els romans coneixien des de fa més de 2000 anys.

Crec doncs que ja estem preparats per veure el vídeo de Roel Nicolai i reconèixer en ell a un científic que ha fet una pregunta correcta. 

Per trobar una resposta a aquesta pregunta haurem d'esperar mesos, anys o, com hem vist en el cas del formigó romà, potser fins i tot segles. Però estic convençut que el temps que hom trigui a trobar la resposta, no invalidarà en res la pertinència de la pregunta. 

Oblidar-nos dels alienígenes i engegar aquesta investigació sense menysprear en cap moment els coneixements que tenien els nostres avantpassats a les èpoques antiga i medieval seria una excel·lent premissa per començar.
Al vídeo que tanca aquest post, Roel Nicolai va presentar de manera resumida el procés que el va portar a les conclusions que recull la seva tesi. Aquesta presentació es va fer en llengua neerlandesa i està subtitulada per defecte en llengua anglesa. 
Si no estàs familiaritzat en cap d'aquestes dues llengües, recorda de modificar la llengua dels subtítols del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.
h2videokanaal - 141126 Geobuzz.nl P203 | Roel Nicolai | Portolaankaarten, YouTube, 25.02.2015


  1. Roel Nicolai: Utrecht University || LinkedIn || ResearchGate || Academia.edu || Wikipedia
  2. Roel Nicolai: The Premedieval Origin of Portolan Charts: New Geodetic Evidence, Isis, volume 106, number 3. 2015 by The History of Science Society (Download PDF in Academia.edu)
  3. Veure Cartografia històrica a Catalunya (3/4), publicat en aquest blog el 30.03.2021
  4. On sait (enfin) pourquoi le béton des Romains est aussi résistant, Futura Sciences, 07.01.2023
  5. Un béton autoréparant, le secret de la longévité des constructions romaines, Le Temps, 09.01.2023
  6. Linda M. Seymour et al.: Hot mixing: Mechanistic insights into the durability of ancient Roman concrete, Science Advances, Vol 9, Issue 1, 6 Jan 2023, DOI: 10.1126/sciadv.add1602

Friday, January 26, 2024

carl sagan - his last interview (1996)

Fragmento de la última entrevista a Carl Sagan, YouTube, 19.12.2013


Carl Sagan (1934-1996), en un visible estat d'avançament del càncer que se l'emportaria mesos més tard, va donar la seva última entrevista a Charlie Rose el 27 de maig de 1996 (1).

Durant els 20 minuts d'aquesta entrevista, Carl Sagan va parlar de la pseudociència i la religió, de la ciència i la tecnologia contra la ignorància, de política i d'educació, de la seva història d'amor per la ciència, i de la seva lluita contra la mielodisplàsia, tot com altres elements del llibre que acabava de publicar junt amb la seva companya, Ann Druyan: The Demon-Haunted World: Science as a Candle in the Dark (El món i els seus dimonis) (2).


Altres posts de la sèrie dedicada a Carl Sagan

  1. Veure altres posts dedicats a Carl Sagan en aquest blog: Ted Turner interviews Carl Sagan (1990), Johnny Carson interviews Carl Sagan (1978), Carl Sagan - Traveller's Tales, Neil Degrasse and Carl Sagan, publicats respectivament el 01.08.2021, 26.07.2021, 12.12.2018, 29.08.2017
  2. Wikipedia: The Demon-Haunted World: Science as a Candle in the Dark [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, January 25, 2024

suïssa - el transport públic sense complicacions

FAIRTIQ - Smart Mobile Ticketing (French), YouTube, 19.07.2022


Els amics que encara tinc a Barcelona i rodalies també em coneixen per ser el pesat que sempre els està demanant com funciona el sistema de targetes per viatjar en transport públic i passar-me el dia rondinant sobre la complexitat dels sistemes que teniu a Catalunya.

Recordant la cara que fan quan veuen que em costa comprendre com funcionen uns sistemes que no paren mai de canviar, m'agradaria compartir amb tu el sistema que jo utilitzo a Suïssa i que comença a estendre's a altres països del continent. Així doncs, abans de començar, deixa'm que et proposi veure el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió del francès seleccionant la teva llengua de preferència.
FAIRTIQ (1) és una aplicació mòbil creada per la startup suïssa del mateix nom. Permet el pagament dels trajectes intermodals efectuats en transport públic a Suïssa i Liechtenstein, així com a les àrees metropolitanes i associacions de transport d'altres països europeus. L'aplicació es va llençar per primera vegada en abril del 2016 en un àmbit geogràfic limitat de Suïssa i, des del març de 2018, ja es podia utilitzar a tot el sistema de transport públic de Suïssa i Liechtenstein.

FAIRTIQ - public transport made easy (Français), YouTube, 09.12.2019

Ara deixa'm explicar-te amb un xic més de detall el que acabes de veure al segon vídeo que he compartit amb tu en aquest post. Quan la noia activa el trajecte a l'aplicació, aquesta detecta automàticament a quina parada de bus es troba: si, com a moltes ciutats, l'alçada dels edificis no deixa arribar amb claredat el senyal del GPS, no puc afirmar-ho, però és probable que la localitzi gràcies a la triangulació de les antenes de telefonia mòbil. També identifica la línia/es de bus que està utilitzant durant el seu trajecte. I, durant aquest, quines són les zones tarifàries per les quals passa el seu itinerari.

Quan arriba a destinació i la noia indica a l'aplicació que ha acabat el teu trajecte, l'aplicació calcula el millor preu segons les tarifes de la companyia/es de transport que ha utilitzat, li mostra l'itinerari que ha fet i el preu que ha calculat.

Per exemple, jo puc agafar totes les vegades que vulgui el bus a Lausanne, però mai em cobrarà més del que hauria de pagar si hagués agafat el bitllet que la companyia de transport de la vila cobra per un dia amb utilització il·limitada. A més, com tinc un abonnement demi-tarif (2) que he indicat als paràmetres de l'aplicació, em descomptarà el 50% del preu del trajecte per qualsevol servei de transport públic que utilitzi al nostre país.

Imagina que em trobo a una altra vila, per exemple en Suïssa alemanya on, a més de tenir problemes per entendre o expressar-me correctament en Schweizerdeutsch, no conec el sistema de les seves zones tarifàries, ni si els dispensadors de bitllets accepten monedes, bitllets, targetes de prepagament o targetes de crèdit. Si he d'agafar un bus, un tramvia, un tren, un vaixell o un funicular urbà, no hi fa res, l'aplicació s'ocupa de tot. 

També és super pràctica l'opció que permet afegir a l'aplicació altres persones -per exemple, amics o familiars que ens venen a visitar des d'un altre país - el que fa que el trajecte i el bitllet que l'acompanya sigui vàlid per a totes elles.

Deixa'm afegir que, quan li assenyalo a l'aplicació que he acabat el meu trajecte, aquesta em presenta el recorregut i el preu que ha calculat per aquest. Finalment em demana si estic d'acord. Si no és el cas, em demana enviar un missatge explicant per què. Ho he fet un parell de vegades i, immediatament he rebut un email on un empleat s'ha identificat amb el seu nom i aquest, o bé m'ha comunicat que ja ha recalculat el trajecte tenint en compte la meva reclamació, o bé m'ha demanat més dades per saber si la meva reclamació era justificada. Un servei impecable!

FAIRTIQ: Smart Stop - la nouvelle innovation de FAIRTIQ, YouTube, 04.06.2021

Si l'aplicació detecta que he baixat del bus, però el GPS li diu que encara estic a la parada, interpreta que puc estar esperant un altre bus i que el meu trajecte no s'ha acabat. Si no he aturat el meu trajecte i el GPS identifica que estic caminant, l'aplicació obre un missatge i em demana si he oblidat aturar el meu trajecte (car podria estar desplaçant-me per buscar un bus d'una altra línia amb una parada diferent d'on he baixat). Si, pel que sigui, no responc a la pregunta i tinc activada l'opció Smart Stop, l'aplicació atura automàticament el meu trajecte a la parada de bus on vaig baixar.

I encara una altra. FAIRTIQ em cobra a finals de mes tots els trajectes que he fet a una targeta de crèdit i m'envia per email una factura que puc comparar amb els detalls que tinc al telèfon. Senzill, pràctic i eficaç. Sobretot si m'he desplaçat per motius professionals i vull passar una nota de despeses a l'empresa on treballo.

Un exemple de la simplicitat de la seva utilització és el meu desplaçament a l'aeroport de Ginebra. Des de la parada de bus que tinc a prop de casa, activo el trajecte quan arriba el bus que m'ha de portar a l'estació central de Lausanne. Prenc el tren, i quan arribo a l'aeroport de Ginebra, aturo el trajecte. No he de fer res d'altre. Això és tot. 

Molts suïssos trobem en FAIRTIQ una aplicació genial per la seva simplicitat d'utilització, la seva eficàcia i el servei que l'acompanya. Però com pots veure en aquest mapa, hi ha altres països a Europa on s'està estenent el seu ús.


Una altra informació complementària. A Suïssa, per a tots aquells que fan trajectes repetitius cada dia al llarg de l'any existeixen un munt de fórmules d'abonament mensual o anual que poden ser econòmicament més interessants que FAIRTIQ. Aviat jo també demanaré l'abonament que la Commune de Lausanne ofereix als jubilats que viuen a la vila i l'inclouré als paràmetres de l'aplicació, de manera que pugui seguir desplaçant-me per tot el país i sols els viatges a Lausanne no em seran facturats.

Un altre punt interessant. El passat mes de desembre FAIRTIQ va enviar-me un resum anual de la meva utilització de l'aplicació amb els km que havia fet, l'equivalent CO₂ que representaven en comparació a si els hagués fet amb un vehicle privat, junt amb altres informacions personals. Tenint en compte els dies que vaig fer de teletreball i que, durant l'estiu, molts dies vaig anar a peu a treballar, mai no m'hauria passat pel cap que havia fet tants km en transport públic: val la pena recordar que Lausanne no té les dimensions de Los Angeles?
Just per acabar, un petit missatge. Quan tornis a sentir parlar de Smart Cities, recorda que la primera de les bones pràctiques en informàtica és que el seu ús simplifiqui la vida dels seus usuaris: allò que molts coneixem com el Principi KISS (3). Pensa que qualsevol aplicació que, per fer-la funcionar, necessitis passar hores per saber com funciona, haver de llegir un manual o haver de demanar ajuda a un expert, ha estat dissenyada per gent que hauria fet millor dedicant-se a una altra cosa.

Tanmateix, la meva experiència professional m'ha ensenyat que les adaptacions locals o la personalització d'aplicacions que funcionen perfectament, poden convertir-les en inutilitzables quan cauen en les mans de gent incompetent.


  1. FAIRTIQ: Home page, Wikipedia
  2. CFF: Parcourez la Suisse à moitié-prix grâce à l’abonnement demi-tarif
  3. Wikipedia: KISS principle [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, January 24, 2024

intel·ligència artificial: l'empremta ecològica

Bloomberg Quicktake - What the AI Boom Means for Carbon Emissions, YouTube, 15.03.2023


El vídeo de Bloomberg amb què he obert el post d'avui ens parla de la relació entre el boom de la intel·ligència artificial i el de la seva empremta ecològica.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Tres mesos després de la publicació d'aquest vídeo, Maanvi Singh publicava un article a The Guardian (1) on parlava del secretisme de les empreses tecnològiques sobre la quantitat d'energia i aigua necessàries per entrenar els programes d'intel·ligència artificial.

Per trencar amb aquest secretisme l'autor va estimar que el millor era fer-li la pregunta directament a ChatGPT (2):
  • Quanta energia consumeixes?
  • Com a model de llenguatge d'IA, no tinc presència física ni consumeixo energia directament. El consum d'energia associat a les meves operacions està relacionat principalment amb els servidors i la infraestructura utilitzats per allotjar i executar el model.
La mateixa pregunta a Google Bard (3) va rebre una resposta un xic diferent:
  • La meva empremta de carboni és zero. Preguntat per l'energia consumida en la seva creació i entrenament, Google Bard va donar una resposta més "honesta": Aquesta informació no és de domini públic.
El resultat de les converses de Maanvi Singh amb ChatGPT i Google Bard em van recordar molt a la que va tenir Ripley amb l'ordinador Mare, que controlava el vaixell espacial Nostromo al film Alien (4).

WW Movie Clips - Alien (1979) - Ripley learns the truth from Mother, YouTube, 23.02.2023

Com, pel que sigui, la intel·ligència artificial no estava en condicions de poder donar les respostes esperades, Alex de Vries va decidir ocupar-se personalment de trobar les respostes i les va compartir a un article publicat a principis del mes d'octubre (5):
Al llarg del 2022 i el 2023, la intel·ligència artificial (IA) ha estat testimoni d'un període d'expansió ràpida i una aplicació extensa i a gran escala (...) Aquest desenvolupament accelerat genera preocupacions sobre el consum d'electricitat i l'impacte ambiental potencial de la IA i els centres de dades. En els darrers anys, el consum d'electricitat del centre de dades ha representat un 1% relativament estable de l'ús global d'electricitat, excloent la mineria de les criptomonedes. Entre el 2010 i el 2018, el consum global d'electricitat dels centres de dades podria haver augmentat un 6%.
Source: Nextplatform. Datacenter Becomes Nvidia’s Largest Business

El mateix dia de la publicació de l'article d'Alex de Vries, Delger Erdenesanaa resumia algunes de les seves conclusions a un article publicat al The New York Times (6):
De Vries va trobar una manera d'estimar el consum d'electricitat mitjançant les vendes previstes de servidors Nvidia A100, el maquinari que utilitzarà el 95% del mercat de la IA. Uns servidors que són unes veritables bèsties energívores. Va començar amb una projecció recent de Nvidia per a la fabricació d'1,5 milions d'aquests servidors fins al 2027, i va multiplicar aquesta xifra pel consum elèctric d'aquests servidors: 6,5 kW pels servidors DGX A100 de Nvidia, i 10,2 kW per als seus servidors DGX H100.

Basant-se en la hipòtesi que Nvidia tindrà la capacitat industrial per a produir els processadors que equipen aquests servidors, De Vries estima que l'any 2027 els servidors d'IA podrien consumir entre 85 i 134 TWh anuals. Això és equivalent al consum de l'Argentina, els Països Baixos o Suècia en un any, i representa al voltant del 0,5% del consum mundial actual d'electricitat.

Depenent de si els centres de dades obtenen la seva energia de combustibles fòssils o de recursos renovables, l'electricitat necessària per fer funcionar la IA podria doncs augmentar les emissions de carboni.

En qualsevol cas, el secretisme dels editors del programari de la intel·ligència artificial té els dies comptats, car totes les grans empreses que fan negocis a Califòrnia, incloses les empreses intensives en IA com OpenAI i Google, hauran de ser molt més transparents sobre els riscos i els impactes ecològics que poden provocar, en virtut de dues lleis de divulgació de l'empremta climàtica que es van aprovar el passat mes d'octubre. Aquest és també el cas de la Unió Europea, que el 2021 ja va emetre una normativa similar que ordenava a les empreses revelar les seves emissions de carboni
.
Just un apunt final a l'estudi d'Alex de Vries. Com l'autor afirma al seu article, les seves estimacions no tenen compte del fet que bona part de l'electricitat consumida pels processadors dels servidors es transforma en calor als centres de dades. Com hem vist anteriorment en aquest blog, aquestes naus immenses de servidors necessiten quantitats enormes d'energia i aigua per assegurar la seva refrigeració (7) (8).

En desembre del 2023, Melissa Heikkilä publicava un article al suplement d'intel·ligència artificial de la MIT Technology Review (9). Presentava els resultats d'un estudi realitzat per investigadors de la startup d'IA Hugging Face i de la Carnegie Mellon University (10) que calculava l'energia necessària per l'ús d'un model d'IA per a la realització de diferents tasques, amb l'objectiu d'ajudar a prendre decisions informades sobre com utilitzar la IA d'una manera més respectuosa amb el planeta.

L'equip va analitzar l'energia consumida per les 10 tasques més populars de la IA, com ara la resposta a preguntes, la generació de text, la classificació d'imatges, la creació de subtítols i la generació d'imatges. Els experiments es van dur a terme amb 88 models diferents. Per a cadascuna de les tasques, com ara la generació de text, l'equip va executar 1.000 indicacions i va mesurar l'energia utilitzada amb una eina que va desenvolupar, anomenada Code Carbon, que mesura l'energia que consumeix un servidor mentre executa un model. L'equip també va calcular l'energia consumida per vuit models generatius, que van ser entrenats per fer diferents tasques.

Per fer ras i curt, l'equip va confirmar que l'ús de grans models generatius per crear publicacions consumia molta més energia que l'ús de models de la IA adaptats a tasques específiques. Per exemple, utilitzar un model generatiu per classificar les crítiques de pel·lícules segons si són positives o negatives consumeix unes 30 vegades més d'energia que utilitzar un model creat específicament per a aquesta tasca. La raó per la qual els models de la IA generativa utilitzen molta més energia és que intenten fer moltes coses alhora, com ara generar, classificar i resumir text, en lloc d'una tasca única, com seria la classificació.

Tant l'article de Melissa Heikkilä com l'estudi de l'equip de Luccini mereixen una lectura pausada per tenir més detalls, i et recomano trobar un moment per llegir-los si el tema t'interessa i tens temps i ganes per fer-ho.

Altrament, deixa'm afegir que l'equip de Luccini espera que el seu treball encoratgi la gent a ser més eco-conscient quan utilitzi la IA generativa i opti per models més especialitzats i menys intensius en consum d'energia. Jo tinc grans dubtes sobre el resultat. Ara bé, també hi ha qui diu que estudis com el de l'equip de Luccini ens ajuden a fer que les empreses siguin més responsables sobre l'ús d'energia i les emissions, car la responsabilitat legal caurà en les empreses que estan creant els models i n'obtenen els beneficis.

Estic segur que, a la imatge de les respostes de l'ordinador Mare del Nostromo, enllà on no arribi la consciència ecològica de les empreses tecnològiques i la dels usuaris, l'accés a la potència de la IA generativa s'acabarà limitant pel comú dels mortals, obrint l'accés del seu potencial només a "oficials científics" de l'estil d'Ash, l'androide del primer film d'Alien (4). Si més no, per raons de seguretat, davant dels riscos potencials de l'ús de l'IA que en puguin fer els ciberdelinqüents.
La IA està jugant un paper més important en la ciberseguretat, però els dolents poden beneficiar-se més
Artificial intelligence is playing a bigger role in cybersecurity, but the bad guys may benefit the most


  1. Maanvi Singh: As the AI industry booms, what toll will it take on the environment? The Guardian, 08.06.2023
  2. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
  3. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (3/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
  4. Wikipedia: Alien [en] [fr] [es] [ca]
  5. Alex de Vries: The growing energy footprint of artificial intelligence, Joule, Volume 7, ISSUE 10, P2191-2194, October 18, 2023. DOI:https://doi.org/10.1016/j.joule.2023.09.004
  6. Delger Erdenesanaa: A.I. Could Soon Need as Much Electricity as an Entire Country, The New York Times, 10.10.2023
  7. Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
  8. Veure Data Centers hit by Energy Prices, publicat en aquest blog el 18.09.2022
  9. Melissa Heikkilä: Making an image with generative AI uses as much energy as charging your phone, MIT Technology Review, 01.12.2023
  10. Alexandra Sasha Luccioni et al: Power Hungry Processing: Watts Driving the Cost of AI Deployment?, arXiv:2311.16863v1 [cs.LG] 28 Nov 2023

Tuesday, January 23, 2024

barcelona's grid design and the future

Everything Explained - Why Barcelona's Grid Design is Saving it's Future, YouTube, 02.02.2023


Si al post que vaig publicar el 18.01.2024 et parlava de les illes de calor a la ciutat de Barcelona (1), el vídeo amb què he obert el post d'avui ens explica que el clima va ser una de les grans preocupacions d'Ildefons Cerdà (2) quan va dissenyar l'urbanisme d'allò que avui coneixem com l'Eixample de Barcelona.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
El vídeo, publicat per Everything Explained, està força ben documentat i encara més ben explicat. Però comparteix el mateix problema que molts altres articles i vídeos que es van publicar abans arreu del món: l'experiència de les superilles (eng. superblocks) havia impressionat tant als seus admiradors, que a ningú li podia entrar al cap que els ciutadans de Barcelona decidirien amb el seu vot el retorn al consistori d'aquells que defensaven destruir-les i tornar al model urbà anterior.

Res de nou a la ciutat de Barcelona. Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, aquell Eixample del qual tan orgullosos estan els seus ciutadans, no té gran cosa a veure amb el disseny inicial d'Ildefons Cerdà. No, aquells carrers tan amplis no eren una premonició de l'arribada en massa de l'automòbil i les seves illes no eren terrenys destinats a la construcció de pàrquings i tallers.

Però no m'agradaria ser injust amb ningú. Perquè gràcies a aquells que en el passat van carregar-se el disseny inicial de Cerdà, als que més tard van decorar els seus límits amb els blocs dels barris de la perifèria i a aquells que en el present tenen com a objectiu carregar-se les superilles, els investigadors podran seguir fent mesures sobre els efectes del fenomen de l'illa de calor en les temperatures de la ciutat.


  1. Veure Onades de calor, arquitectura i urbanisme, publicat en aquest blog el 18.01.2024
  2. Veure Barcelona i la memòria històrica - Narcís Monturiol, publicat en aquest blog el 20.10.2019

Monday, January 22, 2024

the ethical hacking

Source: Wikimedia Commons/Hugh Llewelyn


El passat mes de desembre vaig llegir un article publicat per Ars Technica (1) que parlava d’un grup de hackers ètics (2): Dragon Sector (3), un equip polonès aficionat als concursos Capture the flag (4) que, el juny del 2022, va ser contactat per Serwis Pojazdów Szynowych (SPS) (5), una important empresa que es dedica al manteniment i la reparació de material ferroviari.

SPS volia descobrir quin era el motiu que provocava les avaries misterioses que immobilitzaven els trens fabricats per un constructor polonès de material ferroviari: Newag (6) tot just entraven als seus tallers. Aquests trens eren propietat de la companyia Koleje Dolnośląskie (KD) (7).

L'equip de Dragon Sector va passar dos mesos analitzant el programari dels trens i va descobrir que la causa es trobava en una interferència informàtica del fabricant, que provocava avaries forçades que impedien que els trens es posessin en marxa. L'equip de hackers ètics va concloure doncs que la inutilització dels trens era una acció deliberada de Newag.

Segons Dragon Sector, Newag havia introduït un codi en els sistemes de control dels trens per impedir que aquests funcionessin si un rastrejador GPS indicava que el tren havia estat aparcat durant diversos dies en un taller de reparació independent. El codi també inutilitzava el tren si certs components havien estat substituïts sense un número de sèrie aprovat pel fabricant.

La situació era molt delicada car, la falta de trens havia esdevingut un problema seriós per KD. El fet que les seves unitats estiguessin bloquejades als tallers de SPS significava que hi havia menys unitats disponibles, el que es traduïa per trens més curts i una capacitat de passatgers reduïda.


Un article publicat uns dies abans a les pàgines de International Railway Journal (8), explicava que aquestes revelacions van fer que la situació per Newag comencés a ser molt complicada. El preu de les accions de la companyia va baixar fins a un 17% a mesura que es van publicar les al·legacions el 5 de desembre, recuperant-se per experimentar una caiguda del 6% al tancament de les cotitzacions d'aquell dia.

Newag va començar per negar rotundament les conclusions de l'equip de Dragon Sector. Mentrestant, SPS no va poder resoldre els problemes que tenien bloquejats els trens i va haver de fer front a sancions contractuals que finalment van pujar a l'equivalent de 500.000 dòlars. Finalment, KD va arribar a la conclusió que SPS no tenia l'experiència necessària per reparar els seus trens i els va tornar a Newag que, després de rebre una tarifa addicional, va resoldre ràpidament el problema.

El moment per a començar amb una dura estratègia de contraatac havia arribat, i Newag va començar dient que la companyia ja havia descobert l'any 2022 interferències amb els seus sistemes de control i programari dels trens per part de tercers (la competència, sense donar més dades). I que aquesta informació es va fer pública quan la van notificar a les autoritats pertinents en aquell moment. Newag va afegir que els trens, que es van lliurar el 2017, es van subministrar amb una garantia de tres anys i que molts actors diferents hi haurien pogut tenir accés durant el seu temps de servei (altre cop la competència, sense donar més dades). Finalment, va concloure dient que la protecció física dels trens era responsabilitat de l'operador (o sigui, KD).

Newag també va dir, no sé si en coneixement de causa, que cap pirata informàtic era capaç d'identificar exactament l'autor del registre digital d'un eventual programa que immobilitzés els trens. Del que hom podia deduir que la insinuació dels periodistes en el sentit que algú de Newag havia escrit alguna cosa al programari constituïa una calúmnia. Afegint que el programari del sistema de control funcionava offline, sense connexió a Internet, la qual cosa feia que qualsevol interferència remota per part de Newag fos impossible.

I si fins ara SPS i KD ja havien rebut el que es mereixien, també li va arribar el torn als hackers:
Prendrem accions legals si l'empresa continua sent calumniada sobre la base de les revelacions fetes per part dels pirates informàtics que actuen en nom dels nostres competidors. També presentarem les demandes pertinents contra els caps dels directors dels pirates informàtics, és a dir, l'empresa SPS.
Ja saps que a mi no m'agrada ficar-me en política. Però tota aquesta història al voltant de Newag m'ha fet pensar en tot l'armament sofisticat -principalment avions de combat i míssils de defensa i atac- que molts països compren a grans potències per assegurar la seva defensa. En fi, parlo de material militar, per no parlar del que ja fa anys que s'està fent amb els cotxes (9). Ho dic, més que res, per si algú creu que el post d'avui només parla de quelcom relacionat únicament amb els trens de Polònia. 


  1. Ashley Belanger: Trains were designed to break down after third-party repairs, hackers find, Ars Technica, 13.12.2023
  2. Wikipedia: Hacker ethic [en] [fr] [es] [ca]
  3. Dragon sector: Home page
  4. Wikipedia: Capture the flag
  5. Serwis Pojazdów Szynowych: Home page
  6. Newag S.A.: Home page
  7. Wikipedia: Koleje Dolnośląskie
  8. Newag comes out fighting in claims over foul play, International Railway Journal, 07.12.2023
  9. María González: La perversa tecnología que bloquea tu coche cuando dejas de pagar las letras, Xataka, 26.09.2014

Sunday, January 21, 2024

oppenheimer (2023)

Universal Spain - Oppenheimer Tráiler Español (2023), YouTube, 19.12.2022


A finals de 1977, l'URSS va començar el desplegament de míssils SS-20 a la Rússia europea. Des d'una perspectiva soviètica, es tractava just de reemplaçar els obsolets sistemes SS-4 i SS-5 per uns nous sistemes SS-20 que podrien respondre a l'amenaça dels moderns míssils americans desplegats a Europa per l'OTAN. Va ser una oportunitat daurada per a dos psicòpates perillosos: Margaret Thatcher i Ronald Reagan, que van aprofitar el desplegament dels míssils soviètics per desencadenar una crisi que va durar deu anys (1).

Deu anys d'amenaces de guerra nuclear a Europa, amb una premsa occidental encarregada de minimitzar el risc, donant-nos consignes demencials per fer front a un atac nuclear, com ara embolicar-nos amb llençols blancs o tenir prou pastilles de iode a casa per prendre-les immediatament després d'un atac. 

Deu anys d'una despesa militar que va enfonsar econòmicament a l'antiga Unió Soviètica, però que també va deixar a l'economia americana amb un deute que mai ha estat capaç d'eixugar. Pel que fa al Regne Unit, just dir que, el 2023, hom va descobrir que estaven reparant amb super glue els caragols que s'havien trencat a la cambra dels reactors dels submarins nuclears del programa Trident (2)  (3).

Hom ha fet el necessari per fer-nos oblidar les imatges dels durs enfrontaments amb la policia en les manifestacions dels moviments pacifistes europeus: però les recordarem més endavant en aquest blog. 

Hem hagut de reviure aquella vella angoixa amb la Guerra d'Ucraïna, tot escoltant com els nous psicòpates frivolitzen amb l'amenaça d'una guerra nuclear a Europa.
Fa pocs dies, la premsa de dretes es va fer ressò de les declaracions del ministre de defensa suec, advertint al poble suec que hauria d'estar preparat per un conflicte armat amb Rússia. 
La bogeria militarista dels països del Bàltic arribava així a un país que havia sigut neutral fins a la seva demanda per entrar a l'OTAN.

Tot aquell terror va començar amb el Manhattan Project al Los Alamos Laboratory amb la primera bomba nuclear. Un projecte dirigit per J. Robert Oppenheimer (4).

Tots hem llegit un munt de coses sobre l'horror i el nombre de morts que van provocar les bombes atòmiques que els americans van llençar a Hiroshima i Nagasaki l'agost del 1945. 

Però gairebé res sobre els morts que va provocar l'atac dels bombarders B29 el 9 de març de 1945 a Tòquio. Un atac que va incendiar Tòquio amb les bombes de napalm M69, provocant entre 80.000 i 200.000 morts i un nombre semblant de ferits (5). Gairebé tothom ha llegit i vist moltes coses sobre els bombardejos de Londres, molt menys sobre els 43.0000 civils que van morir i les 139.000 persones que van quedar ferides. I molt poca gent sap gairebé res sobre els bombardejos amb bombes explosives i incendiàries que van caure sobre Hamburg i Dresden, provocant la mort d'almenys 46.000 i 25.000 civils respectivament (6).

No conec quin era l'estrès que es vivia al si del Manhattan Project, però crec que puc viure'l en primera persona imaginant la sola possibilitat que els nazis arribessin a fabricar la bomba atòmica abans que els nord-americans. 

Tampoc em costa res imaginar el sentiment de culpabilitat que molts dels membres del projecte van experimentar quan van assabentar-se de les morts que havia provocat l'enginy que havien fabricat. 

Tinc com el sentiment que Christopher Nolan (5) va escollir la figura d'Oppenheimer per a construir un personatge i un relat dramàtic que li permetés construir el que per a molts és un bon film: un film que ja ha guanyat cinc Globus d'Or

Però en el món de l'espectacle, el perill és que una gran massa d'espectadors no arriba a dissociar el que no deixa de ser una ficció literària del que és la història, ni tampoc a dissociar l'actor del personatge real que aquest interpreta.

És per això que m'ha semblat interessant compartir amb tu tres velles entrevistes a Oppenheimer on descobriràs un personatge que no té gaire cosa a veure amb el que ens presenta el film de Christopher Nolan.

Et proposo que comencem amb una entrevista realitzada per la TV francesa el 05.06.1958: Trente minutes avec Robert Oppenheimer.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua francesa seleccionant la teva llengua de preferència.
INA Histoire - Entretien avec Oppenheimer, le père de la bombe atomique (1958), YouTube, 19.07.2023

Et proposo continuar amb el vídeo de l'entrevista realitzada per Pierre Desgraupes el 4 de maig del 1962 a un magazín de la TV francesa: Cinq colonnes à la une (8).

I acabar amb una entrevista de la televisió suïssa, realitzada després de la seva intervenció a les XIX Reunions Internacionals de Ginebra del 2 de setembre de 1964, on J. Robert Oppenheimer va pronunciar la conferència "L'intime et le commun" a la sessió "Comment vivre demain?"

Les archives de la RTS - Robert Oppenheimer: La science et le bon sens (1964), YouTube, 18.02.2017

Potser trobaràs en l'Oppenheimer d'aquestes entrevistes una modèstia, una educació, un humor i una erudició que contrasten amb el dibuix del personatge que ha presentat Christopher Nolan al seu film.


  1. Joshua Woodyatt: War Scares and (Nearly) the End of the World: The Euromissiles Crisis of 1977–1987, E-International Relations, May 2 2020 [PDF]
  2. Trident (UK nuclear programme) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Joe Middleton: Royal Navy orders investigation into nuclear submarine ‘repaired with glue’, The Guardian, 01.02.2023 || Marc Abrahams: The strange story of the nuclear submarine and the super glue repair, NewScientist, 15.02.2023
  4. Wikipedia: J. Robert Oppenheimer [en] [fr] [es] [ca]
  5. Michael Gordin: Los bombardeos de Hiroshima y Nagasaki, Comisión Nacional de los Derechos Humanos (CNDH) México
  6. Estefanía Duarte: De Tokio a Hamburgo: los bombardeos más mortíferos de la II Guerra Mundial, El Independiente, 14.02.2020
  7. Wikipedia: Christopher Nolan [en] [fr] [es] [ca]
  8. Cyrille Beyer: L'interview de Robert Oppenheimer, le «père» de la bombe atomique, INA, 14.02.2022

Saturday, January 20, 2024

carbon capture - the stratos project

Le Monde - Peut-on aspirer le CO₂ pour sauver le climat ? YouTube, 19.03.2023


Si visites aquest blog des d'un ordinador i llences una recerca sobre els posts que he publicat sobre la captura de CO₂, en trobaràs uns quants. Entre ells, et passo dos exemples:
Tot i que sempre he cregut que la millor manera de capturar el CO₂ passa per una reforestació en massa arreu del món (1), mai no he deixat de seguir què s'està fent en el terreny industrial per la captura i l'emmagatzemament del CO₂ (2).
Com l'any 2030 està cada cop més a prop i, amb ell, un munt d'objectius que hom hauria d'assolir, hom pot demanar-se què s'està fent per fer baixar les emissions o per capturar aquelles que ja estan a l'atmosfera. 

Segurament, els mitjans de comunicació faran el necessari per convèncer-nos que les instal·lacions industrials per a la captura i emmagatzematge del CO₂ són la solució al gran repte que tenim al davant. 

I segurament, aquest entusiasme pujarà d'escala quan hom ens parli de la descoberta de processos que permeten transformar el CO₂ en combustible. Et passo un dels exemples més seriosos que vaig llegir el passat mes de desembre:
Uns enginyers del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i de la Harvard University han desenvolupat un procés eficient per a produir combustible a partir de CO₂ (3). El resultat del treball dels investigadors és la conversió directa del CO₂ en formiat, un material que es pot utilitzar com l'hidrogen o el metanol per alimentar una pila de combustible que pot generar l'electricitat necessària per a moure un vehicle (4).
Abans que les promeses de nous futurs es posin de nou en marxa, m'agradaria compartir amb tu el vídeo amb què he obert el post d'avui. Un vídeo publicat per Le Monde, un dels rars diaris pels quals, juntament amb The Guardian, encara tinc un cert respecte.
Si tens problemes per a seguir el francès, no oblidis d'activar els subtítols del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.
En aquest vídeo podràs veure una de les instal·lacions més potents que existeixen actualment per la captura i l'emmagatzemament del CO₂: en anglès, Carbon Capture and Storage (CCS). Deixa'm afegir que, quan la captura del CO₂ es realitza directament des de l'aire, també és coneguda en anglès com a Direct Air Capture (DAC).

Just per completar les informacions que presenta el vídeo de Le Monde, deixa'm afegir que les instal·lacions pertanyen a Occidental Petroleum (també coneguda com Oxy) (5). Quan accedeixes a la pàgina Web de la companyia, aquesta mostra la seva ambició d'assolir la neutralitat en les seves emissions de carboni. No pots sinó pensar que és una bona idea, en particular si ja has llegit l'article que Wikipedia li dedica a aquesta companyia:
En 2017, una llista elaborada per Carbon Majors Report, presentava els 100 productors més importants de petroli del món, i els classificava en funció de les seves emissions durant el període 1988-2015. Oxy ocupava el número 55 del rànquing.
Ara que ja sabem que l'empresa que es dedica a capturar CO₂ és un dels grans emissors d'aquest gas a l'atmosfera i que aquestes instal·lacions tenen, entre els altres objectius, compensar aquestes emissions, deixa'm afegir una altra dada de l'article que la Wikipedia en anglès dedica a la rúbrica: Gore family. Una rúbrica que ens presenta els lligams d'aquesta companyia amb la família d'Al Gore (6).

La idea de capturar CO₂ de l'aire per emmagatzemar-lo, i cobrir amb el CO₂ capturat les emissions que se segueixen enviant a l'atmosfera des de diferents complexos industrials comença a fer el seu camí: Airbus SE, Amazon.com Inc. i Shopify Inc. es troben entre les empreses que s'han inscrit per pagar a Oxy una quantitat de dòlars per tona de carboni capturat. 

El govern dels Estats Units està posant a disposició de la companyia centenars de milions de dòlars perquè l'empresa desenvolupi la seva tecnologia. I la directora executiva d'Occidental Petroleum, que ja es va gastar més d'1 miliard de dòlars en la compra de la startup que es troba darrere d'aquesta instal·lació, està pressionant al govern dels Estats Units per implicar-lo en la construcció de 100 plantes com aquesta (7).

Com no tinc ganes de fer un post massa llarg, et recomano llegir un molt bon article que Bloomberg va publicar en octubre del 2023 sobre les experiències d'Occidental Petroleum des del 2010 fins a la instal·lació que ens presenta el vídeo publicat per Le Monde. Un article molt pedagògic que ens parla de tota la problemàtica, però també de tot el potencial que es troben darrere de les tecnologies actuals lligades al Carbon Capture and Storage (CCS) i al Direct Air Capture (DAC) (7).

Malte Meinshausen, professor de ciències del clima a la University of Melbourne i autor d'un informe conegut arreu del món: United Nations-backed Intergovernmental Panel on Climate Change, és un dels que creuen que necessitem absolutament la captura de carboni per lluitar contra el canvi climàtic. Tanmateix, Meinshausen, creu que donar a la indústria dels combustibles fòssils el lideratge de la captura del CO₂ és escollir el company de llit equivocat.

Probablement, l'afirmació de Malte Meinshausen té alguna cosa a veure amb el fet que, mentre hom ens enlluerna amb les seves inversions en el terreny de la captura de CO₂, les companyies petrolieres més importants del món tenien previst invertir fins al 2030 gairebé 1 bilió de dòlars en la descoberta i explotació de nous jaciments de petroli i gas (8).


  1. Veure The Carbon Capture through massive restoration of World’s Forests, publicat en aquest blog el 21.02.2019
  2. Veure Carbon capture and Storage, publicat en aquest blog el 19.03.2018
  3. David L. Chandler: Engineers develop an efficient process to make fuel from carbon dioxide, MIT News, 30.10.2023
  4. Simon Frost: Formate: green fuel of the future? SCI, C&I Issue 11, 2023
  5. Occidental Petroleum: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Al Gore [en] [fr] [es] [ca]
  7. Natasha White, Akshat Rathi, and Kevin Crowley: An Oil Giant Quietly Ditched the World’s Biggest Carbon Capture Plant, Bloomberg, 23.10.2023
  8. World’s biggest fossil fuel firms projected to spend almost a trillion dollars on new oil and gas fields by 2030, Global Witness, 12.04.2022