— Masa (@masademocrata) June 4, 2023Nota: punxa aquest enllaç per accedir al vídeo i veure'l a YouTube.
En novembre del 2022, Iván Redondo (1) publicava un article a La Vanguardia (2) on, en clau electoral, parlava dels problemes que preocupen a la generació d'espanyols nascuts entre 1955 i 1964:
Coincidint que aquesta setmana s'està celebrant a Barcelona la Gamelab Conference 2023 (3) amb l'objectiu de consolidar la ciutat com un 'hub' de la indústria del videojoc europea (4), el dia abans de la seva inauguració, Pablo Iglesias, tot i demostrar que, als seus 44 anys, en sap encara menys sobre videojocs del que jo conec, en parlava a una entrevista que li feien des de TV3 i reconeixia que és molt important que la gent entengui que la influència social i cultural dels videojocs pesen molt més en aquest moment que la indústria del cinema.
Com probablement hi ha gent que encara coneix menys sobre el contingut polític de molts dels videojocs que corren pel mercat i que encara entén menys el que interpreta com la despolitització o la dretanització d'una part del jovent dels nostres dies, m'ha semblat interessant compartir amb tu el vídeo amb què he obert el post d'avui.
En tot cas, al vídeo amb què he obert el post d'avui, Masa fa un recorregut sobre el contingut polític d'alguns dels videojocs més al·lucinants. I comença fort, amb Call of Duty: Black Ops (6), el setè títol de la sèrie:
Nascuts entre el 1955 i el 1964 són 5.776.258 electors. Va ser la dècada en què després de la Guerra Civil i el període de la fam més es va accelerar el creixement de la natalitat: van superar llavors la barrera dels 600.000 fins a arribar a fregar els 700.000 el 1964, que és el rècord de la sèrie històrica. A partir d'aquí s'estabilitzen abans d'iniciar el declivi des de mitjans dels setanta.Com hom pot deduir de l'extracte que t'he passat de l'article d'Iván Redondo, l'autor focalitzava la seva anàlisi en una generació que:
Va arribar a la seva majoria d'edat en els darrers anys del franquisme i en plena transició, fins a la victòria socialista del 1982. Són, per tant, els joves de la transició, que ara estan entrant ja en la jubilació o ho faran en els anys vinents (tenen entre 58 i 67 anys actualment). Transversals, el 39% ja són pensionistes i un 43% encara continuen treballant.Una generació que, en molts casos (en tot cas és el meu), va comprar als seus fills uns videojocs amb uns grafismes al·lucinants, però que no es va enganxar ni a jugar amb ells, ni a interessar-se particularment pel seu contingut.
Coincidint que aquesta setmana s'està celebrant a Barcelona la Gamelab Conference 2023 (3) amb l'objectiu de consolidar la ciutat com un 'hub' de la indústria del videojoc europea (4), el dia abans de la seva inauguració, Pablo Iglesias, tot i demostrar que, als seus 44 anys, en sap encara menys sobre videojocs del que jo conec, en parlava a una entrevista que li feien des de TV3 i reconeixia que és molt important que la gent entengui que la influència social i cultural dels videojocs pesen molt més en aquest moment que la indústria del cinema.
¿Videojuegos o una inmensa indústria cultural? pic.twitter.com/7wmroU7rO8
— Pablo Iglesias 🔻(R) (@PabloIglesias) June 28, 2023
Com probablement hi ha gent que encara coneix menys sobre el contingut polític de molts dels videojocs que corren pel mercat i que encara entén menys el que interpreta com la despolitització o la dretanització d'una part del jovent dels nostres dies, m'ha semblat interessant compartir amb tu el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Per motius que passaré de comentar, si tens dificultats per accedir-hi, prova punxant aquest enllaç. Cas que no funcioni, passa't pel canal YouTube de Masa (punxa aquí) i el trobarà. I si res funciona, fes-m'ho saber, si et plau.Potser recordaràs de l'autor d'aquest vídeo: Masa (Víctor, MC Endesa, @masademocrata), que ja vaig publicar uns vídeos altament recomanats en juliol del 2022 (5).
En tot cas, al vídeo amb què he obert el post d'avui, Masa fa un recorregut sobre el contingut polític d'alguns dels videojocs més al·lucinants. I comença fort, amb Call of Duty: Black Ops (6), el setè títol de la sèrie:
Alex Mason, agent de la CIA, lidera un comando que, amb el suport de grups de rebels cubans, té com a missió assassinar Fidel Castro a Bahia de Cochinos, durant la invasió de Cuba, usant la invasió com a distracció per infiltrar-se a la mansió de Castro.24 hores després del seu llançament, Call of Duty: Black Ops havia venut 4,2 milions de còpies als EUA i 1,4 milions de còpies al Regne Unit, establint un nou rècord de vendes. El novembre de 2013, el joc havia venut 26,2 milions de còpies.
Quan arriben a la mansió, troben a Fidel Castro amb una prostituta i, aquest, per a protegir-se, la utilitza com escut humà. Malgrat aquest intent, el comando de Mason liquida a Fidel Castro. Dirigint-se a un aeròdrom per escapar en un C-130, una barricada de vehicles dels fanàtics seguidors de Castro els talla el pas, Mason decideix baixar de l'avió i, gràcies a un canó antiaeri, es carrega als fanàtics, destrueix la barricada i deixa lliure la pista perquè s'enlairi l'avió.
Però després de cobrir l'extracció amb aparent èxit, Mason i el seu equip són capturats pel veritable Fidel Castro, revelant que el Castro assassinat era un doble. A causa de la seva aliança amb la Unió Soviètica, el malvat Castro lliura Mason a un general rus: Nikita Dragovich.
- Iván Redondo: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca], Twitter, La Vanguardia
- Iván Redondo: Los 140 escaños en manos de 5.776.258 electores, La Vanguardia, 14.11.2022
- Gamelab Conference Barcelona 2023: Home page, Twitter
- Eduard Abad: Gamelab reivindica Barcelona como polo de atracción de talento en los videojuegos, La Vanguardia, 29.06.2023
- Veure Día Sexto i Masa, publicat en aquest blog el 20.07.2022
- Call of Duty: Black Ops: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
