Thursday, December 15, 2016

leyla acaroglu: how to rethink environmental folklore



Leyla Acaroglu. Filmed February 2013 at TED2013

Melbourne Design Award (2010)
Segons la definició que fa sí mateixa a la seva pàgina web, aquesta australiana, resident a New York, es presenta com un 'design disruptor, creative boundary pusher, and cultural provocateur'. Leyla Acaroglu és coneguda com un dels líders del Disruptive Design Method gràcies al seu treball en disseny aplicat a la sostenibilitat. En tenim un bon exemple a la seva presentació al TED del 2013, que ha superat el milio de visites i s'ha convertit en una de les pàgines més visitades pel que fa al tema de la sostenibilitat.


En aquesta presentació Leyla trenca amb algunes de les assumpcions més generalitzades al voltant de la sostenibilitat. Més enllà de si és més ecològic demanar un sac de paper o un sac de plàstic quan anem a comprar al súper (aquesta elecció ja ha desaparegut en molts països en favor de la més contaminant), deixa'm presentar-te un dels exemples més interessants evocats a la presentació: el dels refrigeradors i els enciams.
(...) estic segura de que, en aquesta sala, tothom té un refrigerador. Als Estats Units, hom pot trobar uns refrigeradors que són cada cop més grans. El problema del tamany d'aquests aparells és que resulta molt fàcil comprar més menjar del que podem menjar, i aquest s'acaba acumulant (...) i espatllant. (...) De fet, segons les últimes estadístiques de l'ONU la meitat del menjar que es produeix al món acaba a les escombraries! La meitat del menjar! És una bogeria. 1.300 milions de tones per any.  
La culpa de tot aquest desgavell, sobretot a les cultures occidentals, és dels refrigeradors (...) En particular pel disseny del calaix per a les verdures. M'entenen, oi? El calaix on posen un enciam que té el costum d'acabar fent-se malbé. Al Regne Unit, és un problema tan gran que, fa uns anys, el govern va preparar un informe que diu que l'enciam és un dels aliments més desaprofitats (...) Els enciams es llencen a les escombraries aquí i a tot arreu perquè, en realitat, els calaixos per a la verdura dels refrigeradors domèstics no estan dissenyats per mantenir la verdura fresca. Necessiten un ambient hermètic: un ambient sense aire per evitar la seva degradació natural. Però els calaixos per a verdures no estan dissenyats amb aquest objectiu.   
Està clar que estic obsessionada amb això, (Mai em convidin a casa perquè aniré a controlar els seus refrigeradors!) En el fons, és un problema que va més enllà de les seves neveres i que té un impacte enorme en el medi ambient. Hem de considerar l'enciam com el producte final d'un sistema de producció que demana l'assignació i la preparació de la superfície on serà conreat, la sembra de les llavors, els fertilitzants, nutrients, aigua i llum solar necessaris a la seva producció. Tot el que s'encarna en aquest enciam surt d'un sistema complex, el que fa que l'impacte ambiental sigui infinitament més gran que la pèrdua d'energia de la nevera.  
Es per això que necessitem dissenyar molt més bé coses com aquestes si pretenem encarar els problemes mediambientals que tenim al davant. Podríem començar pel calaix de les verdures i la seva mida. Si algun dels presents dissenya refrigeradors, estaria molt bé que comencés a fer-ho (...) Imagineu si realment comencéssim a replantejar-nos com es van dissenyar les coses. Puc veure una nevera com un signe de la modernitat, però la veritat és que l'essencial del seu disseny no ha canviat gaire des de la dècada de 1950. Val, ha canviat un xic la estètica però, en essència, es tracta de grans calaixos, calaixos freds en els quals fiquem coses. Imagineu, ara que comencem a identificar aquests problemes, i els fem servir com una base per trobar solucions de disseny elegants i innovadores que els resolguin. Això és un canvi en el concepte del disseny, el disseny determinant la manera en què el sistema pot ser molt més sostenible. 
Llençar el 40% del menjar és un problema molt seriós. Imaginin ara que dissenyéssim refrigeradors que portin aquesta xifra a la meitat ...

No comments: