|
NacioDigital publicava un article el passat dissabte 21.09.2019: Debat Constituent aborda el model de seguretat i la necessitat d'un exèrcit a Catalunya (1).
Hom pot pensar que, amb la sentència del Suprem a punt de caure i uns acusats que sempre han manifestat ser gent de pau dirigint un moviment pacífic, actes com aquest no són el millor dels favors que poden fer ni als presos ni al moviment.
Aquells que creuen que la gent llegeix alguna cosa més enllà dels titulars segurament diran que el debat ha destacat que s'ha d'anar més enllà de si cal o no un exèrcit a Catalunya. I que s'ha optat per encarar-lo des d'una anàlisi "àmplia", que defineixi un model de seguretat i els cossos que l'han de constituir. I també que aquest debat s'ha de plantejar "amb una visió avantguardista" per no caure en models "tradicionals" que podrien ser "obsolets" per definir els reptes actuals.
Entre els ponents hi havia en Miquel Sellarès (2), fundador de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) (3) i fundador i director del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) (4). Imagino que la visió avantguardista de la qual es parlava estarà en fase amb l'estratègia del CEEC, dirigida prioritàriament a incloure els afers militars i militar-industrials en una anàlisi global al voltant de la seguretat, el crim organitzat i transnacional, el fenomen del terrorisme i l’activitat contra terrorista, les polítiques de defensa, els conflictes convencionals i asimètrics i els equilibris estratègics.
Pel que fa als models tradicionals obsolets probablement algú estaria pensant en el destí militar de l'aeroport Lleida-Alguaire que presentava un article de Segre a l'inici de l'article. O en la publicació en 2014 per la sectorial de Defensa de l'ANC d'un memoràndum on s'especificava els tipus i la quantitat de vaixells i recursos que necessitaria una força naval catalana.
Se m'ha fet molt estrany que NacioDigital, tot i estar abonat al compte de @estudismilitars i d'haver vist als seus tweets el nivell d'empipament dels seus membres, no hagi dit res sobre el fet que no s'hagi demanat consell als "experts militars" de la Societat d'Estudis Militars (SEM) (5) que, contràriament al que deia Cristian Segura a un article que va publicar a El País en 2015 (6), no és club d'amics que s'hagi creat recentment.
La SEM es va fundar el 1924 per militants d'Acció Catalana, i la va presidir Lluís Nicolau i d'Olwer, encara que a l'entrada d'aquest darrer a la wikipedia en català no en digui res (7). Entre els seus assessors principals destacava en Pere Màrtir Rossell i Vilar, de qui la versió en català de wikipedia presenta una cara molt més amable que la seva versió en castellà (8). Finalment, dos altres membres importants que havien passat pel SEM eren Pau Vila (9) i Ferran Soldevila (10).
No ho sé Rick ... crec en la llibertat d'expressió i en què tothom pugui dir el que li sembli sobre el que li sembli. Però crec que no estaria de més saber què en pensen a l'ANC, a ERC i a la CUP d'aquests debats. I encara em tranquil·litzaria més pensar que la principal de les conclusions d'aquests debats fos que aquí també s'hauria d'aplicar el dret a decidir del poble sobre aquestes qüestions.
Finalment, també estaria força bé que algú es tornés a mirar el mapa dels Països Catalans i veiés amb quins territoris té fronteres la Catalunya Sud, i cap a qui haurien d'apuntar els canons del nou estat.
Mentrestant, crec que estaria d'allò més bé debatre sobre el funcionament i finançament de la futura seguretat social i el sistema de pensions, el model d'escola, el model energètic, si la futura república seria federal i quins estats la compondrien, si hom seguiria amb el model radial de la xarxa de transports, o si la població seguiria concentrada a l'àrea metropolitana de Barcelona i quina solució s'aplicaria al despoblament de la Catalunya interior, ...
Hom pot pensar que, amb la sentència del Suprem a punt de caure i uns acusats que sempre han manifestat ser gent de pau dirigint un moviment pacífic, actes com aquest no són el millor dels favors que poden fer ni als presos ni al moviment.
Aquells que creuen que la gent llegeix alguna cosa més enllà dels titulars segurament diran que el debat ha destacat que s'ha d'anar més enllà de si cal o no un exèrcit a Catalunya. I que s'ha optat per encarar-lo des d'una anàlisi "àmplia", que defineixi un model de seguretat i els cossos que l'han de constituir. I també que aquest debat s'ha de plantejar "amb una visió avantguardista" per no caure en models "tradicionals" que podrien ser "obsolets" per definir els reptes actuals.
Entre els ponents hi havia en Miquel Sellarès (2), fundador de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) (3) i fundador i director del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) (4). Imagino que la visió avantguardista de la qual es parlava estarà en fase amb l'estratègia del CEEC, dirigida prioritàriament a incloure els afers militars i militar-industrials en una anàlisi global al voltant de la seguretat, el crim organitzat i transnacional, el fenomen del terrorisme i l’activitat contra terrorista, les polítiques de defensa, els conflictes convencionals i asimètrics i els equilibris estratègics.
Pel que fa als models tradicionals obsolets probablement algú estaria pensant en el destí militar de l'aeroport Lleida-Alguaire que presentava un article de Segre a l'inici de l'article. O en la publicació en 2014 per la sectorial de Defensa de l'ANC d'un memoràndum on s'especificava els tipus i la quantitat de vaixells i recursos que necessitaria una força naval catalana.
Se m'ha fet molt estrany que NacioDigital, tot i estar abonat al compte de @estudismilitars i d'haver vist als seus tweets el nivell d'empipament dels seus membres, no hagi dit res sobre el fet que no s'hagi demanat consell als "experts militars" de la Societat d'Estudis Militars (SEM) (5) que, contràriament al que deia Cristian Segura a un article que va publicar a El País en 2015 (6), no és club d'amics que s'hagi creat recentment.
La SEM es va fundar el 1924 per militants d'Acció Catalana, i la va presidir Lluís Nicolau i d'Olwer, encara que a l'entrada d'aquest darrer a la wikipedia en català no en digui res (7). Entre els seus assessors principals destacava en Pere Màrtir Rossell i Vilar, de qui la versió en català de wikipedia presenta una cara molt més amable que la seva versió en castellà (8). Finalment, dos altres membres importants que havien passat pel SEM eren Pau Vila (9) i Ferran Soldevila (10).
De Pau Vila vull afegir que el curs 1912-1913 deixà l'Escola quan va guanyar una beca per completar els seus estudis i diplomar-se a Ginebra, a l'Institut Rousseau des Sciences de l'Éducation, on descobrí la geografia regional de la mà dels occitans Paul Vidal de la Blache i Jean Brunhes. De Ferran Soldevila, que després de l'exili a França, va acabar a Suïssa: Chavornay (Vaud) (11), des d'on va tornar a Catalunya ... en 1943 !!!
Finalment, també estaria força bé que algú es tornés a mirar el mapa dels Països Catalans i veiés amb quins territoris té fronteres la Catalunya Sud, i cap a qui haurien d'apuntar els canons del nou estat.
Mentrestant, crec que estaria d'allò més bé debatre sobre el funcionament i finançament de la futura seguretat social i el sistema de pensions, el model d'escola, el model energètic, si la futura república seria federal i quins estats la compondrien, si hom seguiria amb el model radial de la xarxa de transports, o si la població seguiria concentrada a l'àrea metropolitana de Barcelona i quina solució s'aplicaria al despoblament de la Catalunya interior, ...
- Debat Constituent aborda el model de seguretat i la necessitat d'un exèrcit a Catalunya, NacióDigital, 21 de setembre de 2019
- Wikipedia: Miquel Sellarés [es] [ca]
- Assemblea Nacional Catalana (ANC): Home page, Wikipedia [es] [ca], Twitter,
- Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC): Home page,
- Societat d'Estudis Militars (SEM): Home page, Wikipedia, Twitter,
- Cristian Segura: El somni militar de Catalunya, El País, 21.05.2015
- Wikipedia: Lluís Nicolau i d'Olwer [es] [ca]
- Wikipedia: Pere Màrtir Rossell i Vilar [es] [ca]
- Wikipedia: Pau Vila [es] [ca]
- Wikipedia: Ferran Soldevila [es] [ca]
- Ferran Soldevila y Zubiburu y el nacionalismo historiográfico, The World News, Crónica, El Español 06.05.2018
1 comment:
Jo crec que després del "fiasco" de l'aeroport de L'Alguaire (i ens en fotiem del de Castelló!),al final han optat per donar-li una utilitat.Segurament és el pitjor ús que li puguin donar a un aeroport,però posat dintre del sac de la independència pot arribar a colar.Potser el projecte Andorrà de construir el seu propi aeroport,els ha fet moure el cul...en una direcció equivocada.I més quan sembla ser,que la preocupació és l'amenaça que això pot representar per a l'aeroport (be,jo ho deixaria en aeròdrom) de la Seu d'Urgell,i no pas per al de l'Alguaire.
D'altra banda,fins i tot fa riure els pals de cec que van donant els dirigents independentistes,tractant temes banals i sense aprofundir gens,com molt be apuntes,en debats que crec que són fonamentals per al bon funcionament de qualsevol país.
Post a Comment