| Nataniel De Dios - Omar García, un artista con "Angurria", YouTube, 19.04.2019 |
| Isaac Jiménez/remolacha.net - Impresionantes Murales de Santo Domingo, YouTube, 23.10.2020 |
Tuesday, July 22, 2025
street art en santo domingo
Saturday, July 19, 2025
alguns clubs que potser no coneixes
| v |
| Barak Fever - ¿Cuáles son los clubes de izquierda?, YouTube, 10.04.2023 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Tinc amics i companys que, sabent com m'agrada el futbol, no acaben de comprendre que m'hagi desenganxat de l'esport que encara porta el mateix nom, però que actualment no és res d'altre que un producte comercial. Un producte que, de vegades, està en les mans de grans financers, i de vegades en les d'empresaris locals de la construcció i el seu grup d'amics, segons quina sigui la projecció internacional del club.
Personalment, no m'interessen les declaracions de jugadors que avui juguen a un club i demà ho faran a un altre, sols pel fet que els paga una fitxa més elevada. No m'interessen els comentaris de periodistes que són incapaços d'interpretar el disseny tàctic que un entrenador ha imaginat per oposar-se a la qualitat de joc de l'adversari. No m'interessen els comentaris de periodistes que estimen que un equip ha jugat bé si ha guanyat o malament si ha perdut. I tampoc m'interessa seguir a cap club que no defensi uns valors o uns ideals que estiguin en fase amb aquells que són els meus.
Barak Fever Daniels (1) és un periodista esportiu de pare xilè i mare mexicana que va nàixer a Israel, on va viure fins als nou anys, abans d'anar a viure a Ciutat de Mèxic. A més de les seves activitats professionals, té un canal de Youtube: Barak Fever, que porta el seu nom i compte gairebé amb 500.000 subscriptors. Fa poc més de dos anys, Barak Fever va publicar el vídeo amb què he obert el post d'avui. Una recopilació de 20 clubs de futbol amb unes aficions que se situen políticament a l'esquerra de l'espectre polític.
Fa més de sis anys, després de descobrir que molts dels amics i coneguts que tenen una ideologia d'esquerres desconeixien l'existència del Sankt Pauli (2), em vaig dedicar a una modesta tasca de proselitisme sobre aquest club, tasca que he repetit fa uns dies guanyant nous adeptes a la causa.
Pels amics i companys de Barcelona, aquesta tasca de divulgació fa temps que es va complementar amb una informació general pels joves, i un recordatori pels més vells, de la història d'alguns dels clubs més carismàtics de la ciutat: el CE Sagrerenc (3), el CF Damm, el Barça Atlètic del Fabra i Coats o la Unió Esportiva Sant Andreu del Narcís Sala (4). I, potser el més carismàtic de tots: el CE Júpiter (5).
La curta recopilació de Barak Fever no pot incloure tots els clubs d'ideologia progressista que hi ha arreu del món (com per exemple, el Clapton (5)), però estic segur que us descobrirà molts equips que heu vist un munt de vegades sense saber res ni de la seva història, ni de l'afició que li dona suport.
I això, benvolguts amics, també és cultura.
Personalment, no m'interessen les declaracions de jugadors que avui juguen a un club i demà ho faran a un altre, sols pel fet que els paga una fitxa més elevada. No m'interessen els comentaris de periodistes que són incapaços d'interpretar el disseny tàctic que un entrenador ha imaginat per oposar-se a la qualitat de joc de l'adversari. No m'interessen els comentaris de periodistes que estimen que un equip ha jugat bé si ha guanyat o malament si ha perdut. I tampoc m'interessa seguir a cap club que no defensi uns valors o uns ideals que estiguin en fase amb aquells que són els meus.
Barak Fever Daniels (1) és un periodista esportiu de pare xilè i mare mexicana que va nàixer a Israel, on va viure fins als nou anys, abans d'anar a viure a Ciutat de Mèxic. A més de les seves activitats professionals, té un canal de Youtube: Barak Fever, que porta el seu nom i compte gairebé amb 500.000 subscriptors. Fa poc més de dos anys, Barak Fever va publicar el vídeo amb què he obert el post d'avui. Una recopilació de 20 clubs de futbol amb unes aficions que se situen políticament a l'esquerra de l'espectre polític.
Fa més de sis anys, després de descobrir que molts dels amics i coneguts que tenen una ideologia d'esquerres desconeixien l'existència del Sankt Pauli (2), em vaig dedicar a una modesta tasca de proselitisme sobre aquest club, tasca que he repetit fa uns dies guanyant nous adeptes a la causa.
Pels amics i companys de Barcelona, aquesta tasca de divulgació fa temps que es va complementar amb una informació general pels joves, i un recordatori pels més vells, de la història d'alguns dels clubs més carismàtics de la ciutat: el CE Sagrerenc (3), el CF Damm, el Barça Atlètic del Fabra i Coats o la Unió Esportiva Sant Andreu del Narcís Sala (4). I, potser el més carismàtic de tots: el CE Júpiter (5).
La curta recopilació de Barak Fever no pot incloure tots els clubs d'ideologia progressista que hi ha arreu del món (com per exemple, el Clapton (5)), però estic segur que us descobrirà molts equips que heu vist un munt de vegades sense saber res ni de la seva història, ni de l'afició que li dona suport.
I això, benvolguts amics, també és cultura.
- Wikipedia: Barak Fever [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: FC St. Pauli [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 02.07.2019
- Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 08.02.2019
- Veure Barcelona i la memòria històrica: El Poblenou, publicat en aquest blog el 14.07.2019
Tuesday, July 15, 2025
the hole in the wall pub (bristol, uk)
| Fly Drive Explore: Discovering Bristol’s Pirate Past - Bristol Quayside, YouTube, 16.04.2019 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Fa uns dies vaig trobar per atzar el vídeo amb què he obert el post d'avui, un post que dedico amb tot l'afecte a l'amic Hands.
Un vídeo que ens presenta alguns dels indrets de la ciutat de Bristol mencionats a un dels millors llibres d'aventures de tots els temps: L'illa del tresor (1883) (1), escrit per Robert Louis Stevenson.
Malgrat que no crec que valgui la pena entrar a discutir si els llocs mencionats per una novel·la de ficció publicada a finals del s. XIX existien a mitjans del s. XVIII o si coincideixen amb els edificis que ens presenta el vídeo, m'han cridat molt l'atenció els comentaris sobre el pub: The Hole in the Wall (2)
Malgrat que no crec que valgui la pena entrar a discutir si els llocs mencionats per una novel·la de ficció publicada a finals del s. XIX existien a mitjans del s. XVIII o si coincideixen amb els edificis que ens presenta el vídeo, m'han cridat molt l'atenció els comentaris sobre el pub: The Hole in the Wall (2)
Durant el s. XVIII aquest era un dels pubs del port de Bristol on els clients podien ser segrestats legalment per un grup de facinerosos que els entregarien a la marina reial per a procedir al seu enrolament forçós. Aquestes bandes de facinerosos eren conegudes amb el nom de press gangs (3), sovint amb una traducció a l'espanyol molt poc afortunada (en fi, segons com es miri).
Segons la llegenda, al pub hi havia gent vigilant per les finestres l'arribada dels press gangs i, en cas d'alarma, la clientela escapava per un forat al mur que li ha donat el seu nom al pub: The Hole in the Wall).
Amb la finalitat d'edulcorar aquesta barbaritat, hi ha pamflets que limiten l'acció dels press gangs als pubs que es trobaven als ports. I els segrests, a borratxos i pobres diables sense feina: justament el perfil de mariners buscat per la marina reial (nota d'ironia, en cas que no ho hagis enganxat).
En tot cas, hom diu que els segrestadors posaven un King's shilling (4) (5) a la mà de les víctimes: una maniobra que permetia que l'oficial de la marina que dirigia als press gangs declarés que la victima havia acceptat els diners del seu enrolament a la marina britànica. És per això que molts d'aquests homes eren coneguts amb el sobrenom -o el cognom- de Silver. Aquest seria doncs l'origen del nom que Robert Louis Stevenson va utilitzar per anomenar al pervers Long John Silver.
Tanmateix, la pràctica del segrest de pobres diables per enrolar-los a la marina reial es va estendre, amb altres variants, a l'enrolament forçós als vaixells d'esclaus, car pocs eren aquells que volien enrolar-se, a causa de les altes taxes de mortalitat entre la tripulació i el perill de les rebel·lions d'esclaus.
Així, sembla que era habitual que els propietaris de moltes tavernes del port de Bristol rebessin diners dels armadors per d'emborratxar els mariners i endeutar-los en el joc. L'única manera que els mariners podien evitar d'anar a la casa dels pobres o a la presó de deutors era treballar a bord d'un vaixell d'esclaus.Si t'he deixat amb el sentiment que aquestes coses només passaven a l'imperi britànic, val la pena llegir un article publicat l'any 2020 per Vera Moya per conèixer quins eren els mètodes d'enrolament de les marines espanyola, francesa i anglesa al s. XVIII (6).
Sobre el sistema de reclutament de tropes pels exèrcits imperials espanyols en temps de Felip V també val la pena llegir-se un article publicat el 2013 per Julian de la Cruz de Gracia (7). I en el cas d'Andalusia, pots trobar informacions més detallades a un article publicat per Antonio José Rodríguez Hernández (8).
Sobre les rebel·lions dels mariners de les flotes imperials, val la pena llegir-se un article publicat per Vera Moya (9). En el cas de la marina imperial espanyola, val la pena llegir un article del mateix any de José Manuel Váquez Lijó (10).
Sobre les rebel·lions dels mariners de les flotes imperials, val la pena llegir-se un article publicat per Vera Moya (9). En el cas de la marina imperial espanyola, val la pena llegir un article del mateix any de José Manuel Váquez Lijó (10).
- Wikipedia: Treasure Island [en] [fr] [es] [ca]
- David Emeney: Historic site. The Hole in the Wall Pub, Discovering Bristol, 2003
- Wikipedia: Impressment [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: King's shilling [en] [fr] [es] [ca]
- El reclutamiento de la marinería, La Voz de Galicia, 29.01.2017
- Vera Moya Sordo: Voluntarios y forzados: las dinámicas de reclutamiento en las marinas de guerra española, francesa e inglesa en el siglo XVIII, Tiempos Modernos, n° 40, junio de 2020
- Julian de la Cruz de Gracia: Del campo a la milicia. Levas y fianzas en Mora a principios del siglo XVIII
- Antonio José Rodríguez Hernández: Las levas forzosas en Andalucía, Servicio de Páginas PHP de la Universidad de Almeria, Identidad e Imagen de Andalucía en la Edad Moderna
- Vera Moya Sordo: Motines masivos en las armadas británica, francesa y española a finales del siglo XVIII: una perspectiva comparativa, Derroteros de la Mar del Sur, nº 20-21 (2012-2013), pp. (51-52)
- José Manuel Váquez Lijó: La conflictividad generada por las levas de marinería en la España de la segunda mitad del siglo XVIII, Conflictividad y violencia en la Edad Moderna. Jiménez Estrella, Antonio; Lozano Navarro, Julián J. (eds.), vol.2, pp.1230-1240, (2012).
Sunday, July 13, 2025
le canal du midi
| France 3 Nouvelle-Aquitaine - Histoire d'Ici: le Canal du Midi, YouTube, 04.04.2025 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
| Des racines et des ailes - L'épopée du Canal du Midi, YouTube, 18.12.2023 |
| Scarna Fishing - Le canal du Midi se vide ! Regardez ce que nous avons trouvé, YouTube, 17.01.2025 |
Thursday, July 10, 2025
els enginyers del caos, per giuliano da empoli
| Radio Classique - Giuliano Da Empoli : "Trump est tellement chaotique qu’il se retourne contre ses propres soutiens", YouTube, 24.04.2025 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Fa gairebé una setmana, l'amic Hands em recomanava que llegís un llibre de Samantha Harvey (1) que li estava agradant molt: Orbital. (2) Vaig llegir algunes ressenyes que em van convèncer del consell que m'havia donat el meu company, i vaig inscriure aquest llibre a la meva llista de lectures pendents.
El cas és que quan vaig rebre el consell d'en Hands jo estava fent-me un pla de lectures de llibres d'un escriptor italosuís, nascut a França (i, per tant, també francès): Giuliano Da Empoli (3) (4).
Giuliano Da Empoli acabava de publicar “L’Heure des prédateurs” (5). Un assaig que un extracte de la ressenya de Planeta (6) descriu així:
Tanmateix, crec que començaré la meva descoberta personal de Giuliano Da Empoli, par la lectura del llibre del qual he agafat en préstec el seu títol per il·lustrar el d'aquest post: Les Ingénieurs du chaos (9):
El cas és que quan vaig rebre el consell d'en Hands jo estava fent-me un pla de lectures de llibres d'un escriptor italosuís, nascut a França (i, per tant, també francès): Giuliano Da Empoli (3) (4).
| El Espejo Libros - Los ingenieros del caos, libro de Giuliano Da Empoli, de editorial Oberon, YouTube, 11.06.2025 |
El caos ja no és l'arma dels insurgents, és el segell del poder. Trump, Putin, Milei, Bukele, la tecno-casta de Silicon Valley... En un món en què totes les regles s'han desdibuixat, on les decisions s'imposen sense pietat i la IA s'escampa per tot arreu, ha arribat el moment dels depredadors.A més d'aquest llibre, també estic interessat a llegir la primera novel·la de Giuliano Da Empoli, un best-seller que va sacsejar la indústria editorial europea el 2022: Le Mage du Kremlin (7), gran premi l’Académie française i finalista del Goncourt (8).
L'aparent estabilitat de les últimes dècades no ha estat res d'altra que una curta anomalia històrica: els nous líders tornen a exercir el poder mitjançant accions despietades i caòtiques, com ho feien a l'època en què Maquiavel va escriure el Príncep, manual de lectura de tot autòcrata que es respecti. El respecte a les institucions o drets no té la més petita importància pels autòcrates o senyors de la tecnologia, en un món amb la IA ja fora de control. Aquest assaig es converteix en un viatge emocionant i impactant pels nous centres de poder, des de Nova York fins a Buenos Aires o El Salvador, des de les Nacions Unides fins a l'Aràbia Saudita... Ha arribat el moment dels depredadors.
 |
Tanmateix, crec que començaré la meva descoberta personal de Giuliano Da Empoli, par la lectura del llibre del qual he agafat en préstec el seu títol per il·lustrar el d'aquest post: Les Ingénieurs du chaos (9):
En el món de Donald Trump, Jair Bolsonaro i Matteo Salvini, cada dia porta la seva maldestra, la seva polèmica, la seva brillantor. Als ulls dels seus votants, els errors dels líders populistes és una prova que no pertanyen al cercle corrupte de les elits i la seva incompetència, la garantia de la seva autenticitat. Les tensions que produeixen en l'àmbit internacional són la il·lustració de la seva independència, i les teories conspiratòries que caracteritzen la seva propaganda, la marca de la seva llibertat de pensament.
Tanmateix, darrere de les aparicions desenfrenades del carnaval populista, hi ha el treball dur de metges de spin, ideòlegs i experts en Big Data, sense els quals aquests líders populistes mai haurien arribat al poder. Da Empoli dibuixa el retrat d'uns personatges gairebé desconeguts pel públic en general que estan canviant les regles del joc polític i el rostre de les nostres societats. (10)
- Wikipedia: Samantha Harvey [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Orbital [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Giuliano Da Empoli [en] [fr] [es] [ca]
- Alessia Barbezat: Giuliano da Empoli, le prophète d’Interlaken, L'illustré, 20.07.2023
- Clémentine Goldszal: Giuliano da Empoli, un portraitiste de l’« internationale réac ». Le Monde, 16.04.2025
- La hora de los depredadores, Planeta de Libros
- Le Mage du Kremlin : Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca] || El mago del Kremlin, Planeta de Libros || Así es “El mago del Kremlin”, la impresionante primera novela de Giuliano da Empoli que ha sacudido la industria editorial en Europa, Infobae, 22.05.2023
- Wikipedia: Prix Goncourt [en] [fr] [es] [ca]
- Rémy Dodet et Emmanuelle Souffi: «Imparable», «lumineux» : «Les Ingénieurs du chaos», de Giuliano da Empoli, inspire les politiques français, Le Nouvel Obs, 04.01.2024
- Giuliano Da Empoli: Les ingénieurs du chaos (préface auteur), Folio Folio Actuel n° 189, 16.03.2023
Sunday, July 6, 2025
the freak waves and the unsinkable münchen
| BBC Horizon - Zoe Heron: BBC Horizon 2002 Freak Wave, YouTube, 27.06.2020 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Pels pocs dies que estarà lliurement accessible, avui m'agradaria compartir amb tu un impressionant reportatge de Fabian Korbinian Wolf publicat enguany per Arte TV.
Un reportatge que ens presenta un fenomen impressionant conegut en francès amb el nom de Vagues scélérates, en anglès Rogue waves, també Monster waves (1).
Unes ones gegantes que poden arribar a la mida d'un edifici de deu pisos, de gairebé 35 metres d'alçada. Murs d'aigua que apareixen del no-res i amenacen fins i tot els vaixells més moderns (2) (3).
| Arte TV - Les vagues scélérates, un mystère de taille, Disponible jusqu'au 18/07/2025 |
- Wikipedia: Vague scélérate [en] [fr] [es] [ca]
- Science investigates freak waves, BBC News, 12.11.2002 || Freak Wave, BBC Science, 14.11.2002
- Wikipedia: MS München [en] [fr] [es] [ca] || The last journey of the “München”, Lookout Newsletter, November 2018, Hapag Lloyd
Wednesday, July 2, 2025
descoberta del vercors
| France 3 Auvergne-Rhône-Alpes - Vercors : à la découverte de la route des grands goulets, fermée dans les années 2000, YouTube, 23.08.2024 |
Pot ser que ja has sentit parlar del massís de Vercors (1), als Pre-alps francesos. O pot ser que ja hi has anat. Però, tant si ja has anat com si encara no ho has fet, avui m'agradaria compartir uns reportatges que et descobriran un lloc del qual no havies sentit parlar mai o aquell lloc on ja hi havies estat, però del qual no coneixies tota la seva riquesa paisatgística i cultural.
M'ha semblat una bona idea començar amb una passejada tranquil·la per la impressionant Route des grands goulets (2). Una carretera construïda a finals del s. XIX amb l'ajuda de milers d'immigrants italians que retrobarem al segon vídeo, on també ens trobarem amb un gran nombre d'immigrants d'arreu d'Europa que es van unir al maquis per a combatre el feixisme a França, amb el suport de la població local. La bogeria criminal dels nazis els ho faria pagar molt car a uns i a altres.
I si el que has vist fins ara ha reeixit a retenir el teu interès, et proposo acabar amb un reportatge més llarg. Naturalment, pots deixar-lo per veure'l un altre dia. Però et recomano que no deixis de veure'l. Car si els paisatges del Vercors són impressionants a l'estiu, a l'hivern és un altre món.
Més enllà del fet que el vídeo té gairebé deu anys i potser la neu potser ja no cau com llavors, és un altre món per aquells que hi viuen durant els períodes on l'absència de turistes els permeten desenvolupar unes interessants activitats culturals, esportives, agrícoles, gastronòmiques, etc.
M'ha semblat una bona idea començar amb una passejada tranquil·la per la impressionant Route des grands goulets (2). Una carretera construïda a finals del s. XIX amb l'ajuda de milers d'immigrants italians que retrobarem al segon vídeo, on també ens trobarem amb un gran nombre d'immigrants d'arreu d'Europa que es van unir al maquis per a combatre el feixisme a França, amb el suport de la població local. La bogeria criminal dels nazis els ho faria pagar molt car a uns i a altres.
| Histoire de la route de Combe Laval et de la Résistance dans le Vercors (extrait de l'émission Des Racines et des Ailes sur la Drôme et le Vercors du 29/03/2023), YouTube, 13.04.2023 |
I si el que has vist fins ara ha reeixit a retenir el teu interès, et proposo acabar amb un reportatge més llarg. Naturalment, pots deixar-lo per veure'l un altre dia. Però et recomano que no deixis de veure'l. Car si els paisatges del Vercors són impressionants a l'estiu, a l'hivern és un altre món.
Més enllà del fet que el vídeo té gairebé deu anys i potser la neu potser ja no cau com llavors, és un altre món per aquells que hi viuen durant els períodes on l'absència de turistes els permeten desenvolupar unes interessants activitats culturals, esportives, agrícoles, gastronòmiques, etc.
| Échappées belles - Le Vercors, le paradis blanc, YouTube, 25.08.2015 |
Subscribe to:
Comments (Atom)