Un dels arguments més freqüents que s'utilitzen contra les energies renovables és que només poden competir amb les clàssiques gràcies als subsidis dels estats. Personalment, crec que és un argument molt desafortunat. I avui m'agradaria recordar que el cost real de l'energia nuclear i de l'energia basada en la combustió d'hidrocarburs també estan subvencionades pels estats, fins i tot si considerem que els combustibles fòssils han sigut una de les fonts més importants d'entrades fiscals via els impostos indirectes.
En una entrada recent presentava el resultat catastròfic en les finances espanyoles de l'aposta del govern d'aquest país per una energia basada en els hidrocarburs (1): només ho presentava en termes d'economia clàssica, en cap moment vaig tocar el tema de l'impacte esgarrifós que sobre el canvi climàtic han tingut aquestes fonts d'energia ni en el cost creixent que estem suportant.
A més del cost del desmantellament de les centrals nuclears i del tractament dels seus residus en territori francès (2), no sé si un dia l'estat d'aquest país (per entendre'ns, els seus contribuents) haurà de treure també EDF del negoci catastròfic en què s'ha ficat amb la construcció de la central nuclear de Hinkley Point (UK), un projecte avaluat en 18 miliards de lliures al canvi del mes d'abril del 2017 (3). Potser també serà el cas del desmantellament de les plataformes
offshore al Mar del Nord, que Total ha adquirit a Maersk Oil & Gas per 5 miliards de USD.
I parlo del desmantellament de les plataformes petrolieres del Mar Nord perquè ja hi som al davant d'aquest problema. Si et mires l'evolució de la producció de petroli al Mar del Nord al gràfic que pots trobar a continuació, veuràs una davallada que no s'explica només pels preus actuals del petroli.
Les plataformes del primer camp petrolífer del Mar del Nord, el camp que dóna el nom al seu preu de referència a les borses de primeres matèries d'arreu del món:
Brent, s'estan desmantellant. Com pots veure a l'entrada que Wikipedia dedica a aquest camp petrolífer (4) explotat per Shell des de desembre del 1976:
fa temps va ser un dels més productius dels actius offshore del Regne Unit, però actualment la seva producció ja no és econòmicament viable. El desmantellament del camp Brent es durà a terme durant aquesta dècada.
Però tot i que el mes de Maig es va començar a desmantellar la primera plataforma d'aquest camp (5), Brent no és l'únic camp petrolífer que s'haurà de desmantellar. A principis d'any, un article a Bloomberg (6) ens recordava que "
molts dels camps del Mar del Nord s'acosten al final de la seva vida útil. Fins al 2025, aproximadament uns 22 miliards de USD (segons el canvi a principis d'any) s'hauran de destinar a desmantellar les plataformes offshore (...) Al Regne Unit no s'han realitzat encara projectes de desmantellament a gran escala: tanmateix fins ara s'han invertit prop de 6 miliards de lliures (...) Hom estima actualment que aquestes despeses arribaran a assolir 53 miliards de lliures, dels quals un 45% seria cobert per l'estat a través d'una ajuda fiscal a les empreses." Davant d'aquestes estimacions dels experts en energia de la consultora privada Wood McKenzie, l'Oil and Gas Authority (OGA), regulador del govern britànic, estima que: "
en el pitjor dels casos, la factura podria pujar fins als 83 miliards de lliures esterlines". Actualment les empreses petrolieres: "
gaudeixen d'un alleujament fiscal d'entre el 40% i el 75% dels costos de desmantellament a canvi de la seva contribució a les arques del Tresor durant els anys de producció. Però la realitat és que, després de la caiguda dels preus del petroli, el tresor britànic ha hagut de finançar en 2016 per primer cop les companyies petrolieres amb 400 milions de lliures" (7).
Més enllà del nombre de plataformes a desmantellar en un futur pròxim i deixant de banda les negociacions de la factura del Brexit (8), pots fer-te una idea de la magnitud del problema que té al davant el tresor britànic (els contribuents, per entendre'ns) visitant la llista de camps existents al Mar del Nord a Wikipedia (9): sols recorda que cada camp pot incloure vàries plataformes. En el cas de les plataformes del camp de Brent, pots fer-te una idea de les magnituds donant un cop d'ull a aquest vídeo de Wood Mackenzie:
Decommissioning in the North Sea (10):
"El temps necessari per al desmantellament de les plataformes del camp Brent al Mar del Nord variarà des de tan sols 3 anys fins a més de 20 anys. Al voltant de 140 camps petrolífers al Mar del Nord aturaran la seva producció durant els 5 anys vinents, amb un total de 55 miliards de lliures esterlines que es destinaran a desmantellar les plataformes que es troben a les aigües territorials del Regne Unit" (10).
De què estem parlant però en relació al desmantellament de les plataformes? Com pots veure aquest vídeo de Shell (11), sembla que només estem parlant de la part superior de la plataforma, i no dels fonaments, que restaran
in situ durant segles, representant un perill permanent per a la navegació (12).
Just pel camp petrolífer de Brent estem parlant del desmantellament de 750.000 tones de ferralla de molt bona qualitat amb un alleujament fiscal d'entre el 40% i el 75% dels costos de desmantellament, que poden donar treball a molts treballadors durant 20 anys a Teeside, al NW d'Anglaterra i un llarg període de rendibilitats potencialment atractives per a les empreses que s'encarregaran de la seva comercialització (7).
El problema és que estem parlant d'un desmantellament parcial que només implica la part superior de les plataformes amb un cost brutal pels contribuents britànics i un perill permanent per a la navegació al Mar del Nord. I si per ara ens trobem confrontats a plataformes que han arribat a la fi de la seva útil segons les consideracions de rendibilitat de les companyies petrolieres més importants del món, aquestes companyies estan venent actualment aquests camps a altres companyies més petites (13) que tenen altres criteris de rendibilitat i que podran seguir explotant els camps durant un període suplementari fins al seu total esgotament ... o a la bancarrota d'aquestes companyies?
La idea del
Scottish Wildlife Trust consistent en deixar les plataformes enllà on es troben i transformar-les en '
esculls naturals' comença a guanyar terreny (14). Segons Wikipedia, el
Rigs-to-Reefs (15) és una pràctica que, iniciada en 1979 per Exxon, sembla haver demostrat un alt grau de consens entre els pescadors, la indústria petroliera i els reguladors governamentals del Golf de Mèxic. Fortament recomanada per l'
US Minerals Management Service, en aquesta regió del món, al voltant del 10% de les plataformes desmantellades des del 2012 (unes 420) s'han convertit en esculls de coral permanent.
A mi no m'ha quedat gaire clar si al Regne Unit es tractaria de deixar les plataformes enllà on es troben. O si es tracta de deixar solament la part submergida. I en aquest segon cas, tampoc m'ha quedat clar si es tracta de deixar la part submergida de la plataforma en el seu estat, o de fer-la caure a un costat, com es fa actualment als USA. I després de la lectura d'un interessant article escrit per dues professores de la
University of Western Australia (16), tampoc m'ha quedat gens clar quin és el respecte de la legislació internacional sobre el que reposen aquestes pràctiques ... ni si encara hi ha algú a qui això pugui importar-li.
Desconec quins són els recursos que l'estat britànic ha alliberat per subvencionar les energies renovables, però crec que ja fa molt de temps que no es pot afirmar que aquestes siguin les úniques que han rebut subvencions de l'estat. Mentrestant, el govern britànic semblava haver trobat una "
idea genial" per a cobrir les seves despeses: pujar en un 800% les taxes als panells solars. Amb una particularitat singular: les escoles públiques disposant d'aquests panells haurien de fer front a unes taxes de les quals estarien exonerades les escoles privades (17).
Un company de la meva feina deia que:
No sabem on anem però, el que és segur, és que anem a tota pastilla!. Un altre company va respondre que:
El dia que creiem que estem tocant fons, veurem com treuen els buldòzers i comencen a excavar! Es possible que tots dos tinguin raó.
