Que sigui per motius de seguretat o de protecció del paisatge, a Suïssa
el nombre de construccions i grans infraestructures excavades o
soterrades als Alps i al Jura és impressionant. La sismicitat dels Alps
és important i els fenòmens de gran magnitud són més freqüents del que
hom creu. I podrien tenir un impacte i un cost molt important a les
zones habitades del país, a les seves estructures de producció
d'energia, de transport o d'emmagatzematge de residus nuclears.
Soterrament dels complexes hidroelèctrics
Quan vaig arribar a Suïssa el 1992, vaig treballar durant gairebé sis mesos amb l'equip d'enginyers que dissenyava una de les obres hidràuliques més espectaculars de la historia: Cleuson-Dixence (1). Un col·lector que captura l'aigua de 35 glaceres, directament, o gràcies a 4 estacions que bombegen l'aigua fins al col·lector, i les porta fins a la pressa més alta del món. Des d'enllà i gràcies a una canalització de 16 km en horitzontal, i a un pou de més de 4 km en vertical, alimenta les turbines de la central hidràulica de
Bieudron, que té una potència instal·lada superior a la de la central nuclear de
Gösgen i lleugerament superior a la de la central nuclear de
Leibstadt. Una potència de 1200 MW obtinguda gràcies a aquest complex hidroelèctric, que recull el 20% de l'energia acumulada de Suïssa. Un complex hidroelèctric totalment subterrani i excavat a la roca.
Soterrament de les infraestructures de transport
Va ser també en 1992 que el poble suís va aprovar en referèndum el projecte AlpTransit (2) que, entre altres realitzacions, va tenir la de la construcció del Tunnel de base del Saint-Gothard, actualment el més llarg del món (3).
A mesura que avançaven les tuneladores de Cleuson-Dixence o, més tard les d'AlpTransit, es va confirmar que el coneixement que els geòlegs tenien dels estrats de la geologia alpina no estava exempt de sorpreses: com ara que es trobessin cursos d'aigua subterrània, sorres o guix enllà on la seva cartografia no els havien previst.
Soterrament dels residus nuclears
Anys més tard la qüestió de com desfer-se dels residus nuclears va trobar una resposta a la
Inspection fédérale de la sécurité nucléaire (IFSN): enterrar-los en capes geològiques profundes (4). El 2002, la
Société coopérative nationale pour le stockage des déchets radioactifs (Nagra) presentava una demo d'emmagatzemament de residus altament radioactius a una instal·lació situada en capes geològiques profundes d'argila al
Weinland (Zürich) (5). En 2010 es van presentar sis emplaçaments potencials per l'emmagatzematge però, com era d'esperar, els veïns no es van mostrar especialment entusiasmats (6).
La situació comença a ser preocupant perquè, si després de la moratòria aprovada pel Parlament el 2006, els residus nuclears ja no s'enviaven ni a Sellafield (UK) ni a La Hague (F), el 01.12.2016 un tren va retornar a Suïssa els residus que s'havien enviat precedentment. Aquests vells residus van ser emmagatzemats "
temporalment" a les instal·lacions de
Würenlingen (AG) (7) afegint-se als 8'000 m3 d'altres residus que es refreden a les immenses piscines d'aquestes instal·lacions (8).
Last but no least, el soterrament dels residus actius durant centenars o milers d'anys demana un mínim d'educació amb les generacions que hauran de suportar un problema que elles no van crear. Un mínim que consistiria en assegurar-se que, durant els segles a venir, estaran informades del que hi ha sota de la superfície, del que s'ha de fer en cas de problemes i, sobretot, del que no s'ha de fer! I confiar en què tindran els coneixements científics i la tecnologia necessària per fer-ho! (9).
I la tectònica de plaques i el moviment vertical dels Alps?
Si has llegit un parell de coses sobre la tectònica de plaques i el seu impacte sobre l'elevació dels Alps, pots començar a inquietar-te per aquesta passió suïssa per soterrar-ho tot, a fi de conservar la qualitat dels paisatges.
D'acord, segurament no hauria d'inquietar-me si penso que hi ha estudis a França que demostren que el balanç entre l'elevació i l'erosió dels Alps Occidentals (Mont Blanc, Vanoise) mostra velocitats d'elevació superiors a 2 mm/any, disminuint cap a l'exterior d'aquesta zona. Mentre, als Alps del Sud (Pelvoux, Queyras, Mercantour) presenta velocitats verticals inferiors en l'ordre de 0,5 mm/any (10). I a Suïssa, a les regions al voltant de Brig o Chur, velocitats d'elevació de fins a 1,5 mm/any (11).
Però el cas és què he participat en el desenvolupament d'aplicacions informàtiques que ausculten i
modelitzen els moviments de deformació de grans infraestructures: com ara les presses o les conduccions subterrànies i et sorprendria saber fins a quin punt aquestes infraestructures es mouen: tant com et sorprendria constatar "l'elasticitat" del formigó, que fa que ni te n'adonis d'aquest moviment. De totes maneres, les grans infraestructures estan en general ben "monitoritzades", així que em preocupen molt més els impactes que pugui provocar l'elevació dels Alps sobre les construccions on viu la gent.
En el cas de Suïssa, és precisament a les regions on s'han enregistrat les més altes velocitats d'elevació què és on es produeixen més sovint els terratrèmols. I aquest és un factor que sí que em preocupa, perquè els terratrèmols són més freqüents al nostre país de què hom pot creure (12).
Stefan Wiemer, director del Service sismologique suisse (SED) declarava: "A l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric, observem entre 500 i 700 petits terratrèmols cada any. Tanmateix, un terratrèmol de la grandària de la magnitud 6 arriba cada 50, 100 o 150 anys. En els últims 30 a 40 anys, hem tingut un període relativament tranquil però això no es mantindrà així en el futur".
Raphaël Mayoraz, geòleg cantonal de Valais, ens recordava que els dos cantons més exposats als moviments sísmics són el Valais i Basilea, tot recordant que en 1946 (13) un terratrèmol de magnitud 6,1 va tenir lloc a prop de Sierre, provocant la mort de quatre persones. "En aquella època, la Vall del Roine estava relativament poc poblada ... Avui dia, les conseqüències serien bastant diferents" i va afegir que espera un nou gran terratrèmol per al 2040. Aquest geòleg afegeix que el cantó de Valais no s'ha quedat amb els braços creuats, car en 2004, el parlament del cantó aprovava una llei sobre els edificis requeria el respecte de les normes sísmiques en totes les noves construccions (14).
Pots fer-te una idea de la sismicitat al nostre país amb el llistat dels terratrèmols més recents. I de la seva magnitud (15) a la pàgina d'acollida del
Service Sismologique Suisse (SED, ETH Zürich) (16). Terratrèmols com el de
Montafon (17.01.2018, Vorarlberg, Austria), amb una magnitud de 4.1; el de Château-d'Oex (01.07.2017, Vaud, Suïssa) amb una magnitud de 4.3 (17); el de Glaris (06.03.2017, Glaris, Suïssa) amb una magnitud de 4.6 (18) ...
El risc de terratrèmols ha provocat una gran pressió de la banca-assegurança al parlament federal perquè aprovés en 2016 la creació d'un sistema d'assegurança federal contra els terratrèmols (19). No havent reeixit, les accions comercials d'asseguradores com Allianz s'han adreçat als propietaris i als prestadors d'hipoteques amb la finalitat de protegir-se dels riscos financers d'un terratrèmol (20).
- Alpiq>Nos actifs>Cleuson-Dixence
Wikipedia: Grande Dixence [fr]
Alpiq: Cleuson-Dixence. A la découverte d'un aménagement hydroélectrique unique au monde, 2015 [PDF]
- Wikipedia: Nouvelles transversales alpines (NLFA) [fr]
- Wikipedia: Tunnel de base du Saint-Gothard [fr]
- IFSN: Dépôts en couches géologiques profondes
- IFSN: Historique de la gestion des déchets
- RTS Info: Déchets radioactifs: 6 sites de stockage, 28.06.2010
- RTS Info: Les derniers déchets hautement radioactifs traités de retour en Suisse, 19.12.2016
- Sandy Evangelista: Que deviendront les déchets radioactifs suisses?, EPFL Mediacom, 07.07.2011
- Aurélie Coulon: Comment se rappeler où sont cachés les déchets radioactifs?, Le Temps, 22.04.2016
- Anaïs Schneider: Les Alpes montent… un paradoxe tectonique, Institut des Sciences de la Terre, 09.09.2016
- Stefan M. Schmid: Les Alpes, grandissent-elles?, erlebnis-geologie.ch
- Le risque sismique en Suisse, RTS, 22.09.2017
La Suisse a connu 880 séismes en 2016, 20minutes.ch, 03.02.2017
- Roland Goerg: Quand la terre a tremblé, notreHistoire.ch
- Un tel tremblement de terre pourrait aussi se produire en Suisse, Swissinfo, 25.08.2016
- Wikipedia: Magnitude (sismologie) [fr]
- ETH Zürich: Service Sismologique Suisse
- ATS: Un tremblement de terre d'une magnitude de 4,3 à Château-d'Oex, lagruyere.ch, 01.07.2017
- Un séisme de 4,6 est survenu à Glaris, 20minutes.ch, 06.03.2017
- Pas d'assurance contre les séismes, 20minutes.ch, 15.12.2016
- Entretien sur l'assurance tremblements de terre: «Les dégâts seraient considérables en cas de séisme similaire à celui de 1946», Allianz Suisse
