El passat 03.10.2016, Mariano Marzo, Catedràtic de Recursos Energètics a la Facultat de Geologia (UB), publicava a elperiodico.cat un article força interessant: Recepta segura per al desastre. Un article que començava citant a Carl Sagan:
Carl Sagan deia que «vivim en una societat profundament dependent de la ciència i la tecnologia, en la qual tan sols una minoria en sap alguna cosa o està interessada per aquests temes». Una situació que per Sagan, defensor a ultrança del pensament crític i del mètode científic, constitueix «una recepta segura per al desastre». Certament, la comunicació amb la societat resulta avui dia una tasca obligatòria per als científics. Encara que no resulta gens fàcil.T'invito a seguir llegint aquest article, que acaba així:
(...) altres grans reptes de la comunicació científica identificats en l'estudi, entre els quals criden poderosament l'atenció els següents: a) davant una informació complexa, les persones tendeixen a prendre decisions basades en els seus valors i creences; b) la gent busca reafirmar-se en les seves actituds i conviccions, i tendeix a rebutjar qualsevol informació o evidència que les contradigui; c) les persones confien més en aquells en qui veuen reflectits els seus propis valors, i d) les actituds que no deriven d'un procés racional i lògic (basat en fets) són poc susceptibles de ser influenciades basant-se en arguments lògics (o mitjançant l'exposició de fets).Fa poc vaig parlar del problema que té la comunitat científica per a transmetre els seus coneixements de manera comprensible a la societat que'ls passa els mitjans per a seguir investigant (factor econòmic que molts científics obliden imprudentment massa sovint). I si deixar la divulgació científica en mans de periodistes és una bona opció pel suïcidi, mencionar el resultat de les reflexions de Carl Sagan me sembla brillant, sempre que hom no oblidi el treball brutal de divulgació científica que va realitzar a títol personal per trobar una solució a aquest problema. Un treball que hom troba a faltar massa sovint al sí de la comunitat científica globalment considerada.
Finalment, no sé si la lectura del Materialisme històric de Karl Marx podria ajudar a aquells que s'enfronten al problema de l'actitud dels ciutadans davant de la ciència. Just com a lectura introductòria -i amb ànim de no espantar- els proposaria de llegir un article de Wikipedia: Infraestructura y superestructura, on estic segur que trobaran sòlids indicis de resposta a la seva preocupació per la eventual incomprensió dels ciutadans per la seva tasca. També poden llegir-se un llibre de Carl Sagan que'ls donarà tres o quatre pistes sobre com il·lusionar al personal amb la ciència: Cosmos (ja no dic si es miren la sèrie de TV). I perquè no? tampoc estaria de més que es miressin alguna emissió d'Idriss Aberkane per realitzar que sí, que explicada per veritables divulgadors, la ciència aconsegueix engrescar el personal.
Amb tot però, crec que caldria reconèixer que la ciència és una activitat realitzada preferentment per científics que no són sempre independents ni del poder polític, ni del context social, ni dels grans grups d'interessos ... ni d'un ego personal sovint sobre-dimensionat. I abans d'acusar la resta de pobladors d'aquest planeta de la incomprensió que puguin portar a alguns aspectes de l'activitat científica, els recomanaria llegir aquest interessant article de Georgina KENYON publicat a 'BBC Future' el passat 06.01.2016: The man who studies the spread of ignorance.
No comments:
Post a Comment