| Relligant Nou Barris: Plaça de Santa Eulàlia, Youtube, 05.05.2017 |
Més o menys entre els 9 i els 16 anys, vaig passar llargs moments de la meva vida a un agrupament escolta que es trobava als locals del Centre Eulalienc (1), també conegut com El Casinet, a la plaça de Santa Eulàlia de Nou Barris. Abans que pensis que t'estic enredant, mira de no confondre'l amb el Foment Autonomista Eulalienc, que va canviar el seu nom pel de Casino de Santa Eulàlia i es troba a L'Hospitalet (2).
Durant tots aquells anys, vaig aprendre tres o quatre coses sobre la geografia de la Catalunya Sud, sobre la versió fun del catalanisme, la brasa del moviment escolta i Baden Powell, el Llibre de la Selva i, naturalment, vaig omplir amb accions positives el meu carnet: Tant com puc, fins als 12 anys, i el de Sempre a punt fins als 15. Però si algú mai va explicar alguna cosa sobre la història d'El Casinet, o sobre la Plaça Santa Eulàlia on encara es troba, puc afirmar que jo no hi era.
El Casinet, era el resultat d'allò que hom coneixia com de la societat civil catalana i que no té gaire cosa a veure amb el que puguin fer avui aquells que es reclamen hereus d'aquella tradició. Es va fundar el 26 de juliol de 1903, amb el nom de Casino Auxiliar Eulaliense. He llegit que 8 treballadors del barri van comprar una masia com a seu social, i es van encarregar de la reconstrucció de l’edifici (3). També que el seu objectiu primordial estava previst a l’article 1er dels seus estatuts, on s'establia que aquesta entitat tenia com a funció principal el socors mutu entre els associats en cas de malaltia, treballar a favor dels interessos del col·lectiu humà de la barriada i procurar diversió, esbarjo i actes culturals a socis i familiars.
Tot i que la funció d'ajuda sanitària va desaparèixer durant els anys 20, l'entitat es va seguir dedicant als aspectes més lúdics, com ara l'organització dels balls del Casinet.
Diuen que, en el seu moment, El Casinet va esdevenir un lloc molt conegut a tota la ciutat de Barcelona i els pobles limítrofs, gràcies a les representacions teatrals i els balls socials que organitzava a les seves dependències. Des de fa molts anys doncs, ha estat punt de trobada de la seva massa social, però també de simpatitzants i veïns de la barriada.
Jo no vaig tenir la sort de viure aquells moments d'esplendor. Però recordo haver-m'ho passat força bé a les funcions de teatre (permeteu-me que ho anomeni així) que fèiem per cap d'any. També a les sessions de cinema on, per exemple, recordo haver descobert l'impagable: Maciste contra los monstruos (3).
Jo ja no hi era quan els socis van decidir transformar El Casinet en un Bingo. Tampoc quan van reformar l'edifici per refer-lo de nou. Però acabo de veure un vídeo que sembla demostrar que la gent seguia anant-hi i passant-s'ho molt bé (5).
Sobre la plaça de Santa Eulàlia, et proposo veure el vídeo de Relligant Nou Barris amb què obro aquest article. És curt, però força interessant. I m'ha descobert un munt de coses que no coneixia. Se n'ha deixat una però: que a la plaça hi ha un collegi de les Germanes Dominiques de l’Anunciata des de fa moooolts anys. M'ha sabut greu l'oblit perquè les dominiques mai es van prendre malament cap ni una de les bromes que els fèiem quan corríem pels paratges. Ja m'hauria agradat poder dir el mateix dels patrons dels bars del meu barri o del conserge de la meva escola!
Durant tots aquells anys, vaig aprendre tres o quatre coses sobre la geografia de la Catalunya Sud, sobre la versió fun del catalanisme, la brasa del moviment escolta i Baden Powell, el Llibre de la Selva i, naturalment, vaig omplir amb accions positives el meu carnet: Tant com puc, fins als 12 anys, i el de Sempre a punt fins als 15. Però si algú mai va explicar alguna cosa sobre la història d'El Casinet, o sobre la Plaça Santa Eulàlia on encara es troba, puc afirmar que jo no hi era.
El Casinet, era el resultat d'allò que hom coneixia com de la societat civil catalana i que no té gaire cosa a veure amb el que puguin fer avui aquells que es reclamen hereus d'aquella tradició. Es va fundar el 26 de juliol de 1903, amb el nom de Casino Auxiliar Eulaliense. He llegit que 8 treballadors del barri van comprar una masia com a seu social, i es van encarregar de la reconstrucció de l’edifici (3). També que el seu objectiu primordial estava previst a l’article 1er dels seus estatuts, on s'establia que aquesta entitat tenia com a funció principal el socors mutu entre els associats en cas de malaltia, treballar a favor dels interessos del col·lectiu humà de la barriada i procurar diversió, esbarjo i actes culturals a socis i familiars.
Tot i que la funció d'ajuda sanitària va desaparèixer durant els anys 20, l'entitat es va seguir dedicant als aspectes més lúdics, com ara l'organització dels balls del Casinet.
Diuen que, en el seu moment, El Casinet va esdevenir un lloc molt conegut a tota la ciutat de Barcelona i els pobles limítrofs, gràcies a les representacions teatrals i els balls socials que organitzava a les seves dependències. Des de fa molts anys doncs, ha estat punt de trobada de la seva massa social, però també de simpatitzants i veïns de la barriada.
Jo no vaig tenir la sort de viure aquells moments d'esplendor. Però recordo haver-m'ho passat força bé a les funcions de teatre (permeteu-me que ho anomeni així) que fèiem per cap d'any. També a les sessions de cinema on, per exemple, recordo haver descobert l'impagable: Maciste contra los monstruos (3).
| Maciste contra los monstruos (1962), Youtube, 10.02.2017 |
Jo ja no hi era quan els socis van decidir transformar El Casinet en un Bingo. Tampoc quan van reformar l'edifici per refer-lo de nou. Però acabo de veure un vídeo que sembla demostrar que la gent seguia anant-hi i passant-s'ho molt bé (5).
Sobre la plaça de Santa Eulàlia, et proposo veure el vídeo de Relligant Nou Barris amb què obro aquest article. És curt, però força interessant. I m'ha descobert un munt de coses que no coneixia. Se n'ha deixat una però: que a la plaça hi ha un collegi de les Germanes Dominiques de l’Anunciata des de fa moooolts anys. M'ha sabut greu l'oblit perquè les dominiques mai es van prendre malament cap ni una de les bromes que els fèiem quan corríem pels paratges. Ja m'hauria agradat poder dir el mateix dels patrons dels bars del meu barri o del conserge de la meva escola!
- Centre Eulalienc: Home page, Wikipedia,
- El barri de Santa Eulàlia. Elements per a una crònica: 15. El Casino de Santa Eulàlia
- Festa d’Aniversari al Centre Eulalienc, NouBarris.net, 08.06.2005
- Maciste contra los monstruos (1962), Youtube, 10.02.2017
- Centre Eulalienc, Youtube, 21.09.2013
No comments:
Post a Comment