Tuesday, November 19, 2019

com es desestabilitza un país?

Noticiero El vigilante: Daniel Estulin revela cómo los sicarios financieros esclavizan a naciones enteras, Youtube, 12.11.2019

Un bon amic va enviar-me un vídeo de fa molts anys amb una entrevista que Daniel Estulin (1) va fer a John Perkins (2) i que et recomano molt i molt de veure. No és perquè John Perkins digués res de nou, sinó perquè mai està de més recordar com funciona el sistema.
¿Cuáles son los métodos de las multinacionales para hacer que un Gobierno independiente obedezca? (...) "Identificamos a países con recursos que necesitan las corporaciones, como por ejemplo el petróleo, y después organizamos un préstamo enorme a un país a través del Banco Mundial. Pero en realidad ese dinero va a nuestras propias organizaciones para realizar grandes proyectos de infraestructuras en ese país, como construir centrales eléctricas o parques industriales, que benefician a unos pocos ricos pero que sobre todo benefician a nuestras corporaciones" (...)
"Al final la gente pobre no saca ningún provecho y el país cae en una deuda enorme que no puede pagar. Es entonces cuando nosotros vamos y le decimos '¿No pueden pagar su deuda? Véndannos sus recursos a buen precio, sin restricciones medioambientales ni obligaciones sociales. O permítannos construir una base militar en su territorio y privatizar sectores sociales como la electricidad, el agua o las escuelas" (...)
Está claro que si los gobernantes "aceptan dichos términos, las familias propietarias de las industrias y los bancos, se enriquecerán. Por otra parte, si no aceptan este negocio vendrán los 'chacales', es decir personas que derrocan Gobiernos o asesinan a sus jefes".
Crec que aquest diagnòstic s'hauria d'actualitzar afegint altres modalitats més modernes que també reemplacen l'ús dels exèrcits i dels cops d'estat tradicionals. Entre elles, l'autoproclamació de presidents "democràtics". També una utilització intel·ligent de les manifestacions violentes d'una part minoritària de la població, que els mitjans de comunicació s'encarregaran de presentar com "el poble". Tenir ben enganxats amb crèdits i portes giratòries als partits de govern i oposició també és una estratègia que afavoreix la penetració discreta dels interessos de les multinacionals en l'acció parlamentària. La presència constant de l'extrema dreta als mitjans de comunicació també pot veure's com una estratègia plausible per justificar l'impossibilitat d'altres estratègies polítiques. I, naturalment, hom no pot oblidar la utilització política a través dels mitjans d'informació del terrorisme, a fi de retallar els drets democràtics de la població i neutralitzar la seva acció en la vida política.

En el terreny de la retallada dels drets polítics, cal no oblidar però la utilització intensiva del sistema judicial o una part d'ell: Cristina Kirchner a l'Argentina, Rafael Correa a l'Equador o Dilma Rousseff i Lula da Silva al Brasil, els líders independentistes catalans, o els opositors a Putin en són alguns exemples. Per aquells que encara no ho sàpiguen, aquest darrer tipus d'estratègia fa temps que es coneix amb el nom de Lawfare (3).

De totes maneres, hi ha altres receptes que permeten evitar la implicació dels governs i dels exèrcits en els processos de desestabilització d'un país: et recomano veure aquesta entrevista que Democracy Now! (4) va fer a John Perkins.

DemocracyNow!: Desestabilizar un país: John Perkins, Confesiones de Sicario Económico, Youtube, 26.02.2009

Com pots veure a Wikipedia, el relat de John Perkins ha provocat algunes crítiques sobre la seva veracitat. En particular pel que fa al seu rol, més que a les estratègies que descriu, que avui en dia són ja difícilment qüestionables. Si t'he de ser sincer, jo també tinc els meus dubtes car, l'enginyeria nord-americana en la construcció de grans infraestructures, equipaments i béns d'equip, fa molt de temps que crec que va deixar pas a les grans corporacions europees, japoneses i xineses. Sobre les matèries primeres i els capitals ... crec que aquí ja entraríem en un altre tema.

Sobre el relat conspiracionista de Daniel Estulin pel que fa al Club Bilderberg (5), sembla que a La Vanguardia el subscriuen car, Daniel Estulin (6) ha estat freqüentment entrevistat o mencionat per l'expert del Club Bilderberg d'aquest diari: Javier De Andrés Guerra (7). Personalment però, quan veig que entre els il·lustres invitats d'aquest club figuren gent com Pablo Casado, Inés Arrimadas o Soraya Sáenz de Santamaría (8) et confesso que tinc uns grans dubtes sobre la seva possible influència en la política i les finances internacionals. Personalment, aquest grup i els seus membres em recorden molt més a una vella sèrie de dibuixos animats produïda per Steven Spielberg: Pinky and the Brain (9).

Pinky y Cerebro - Tratar de conquistar al mundo, Youtube, 01.05.2012

Si insisteixo en el fet que val la pena veure els vídeos, no crec que John Perkins digui res a l'entrevista que li fan Daniel Estulin o Democracy Now!, que no puguis trobar a l'argument d'un film de la saga James Bond que va sortir a les pantalles fa més de 10 anys: Quantum of Solace (10).

Trailer James Bond 007 Quantum of Solace (Español), Youtube, 08.04.2010

Quantum of Solace em sembla un film premonitori quan tracta sobre un cop d'estat a Bolívia promogut per interessos econòmics, en un moment en el qual encara no se li donava importància al fet que aquest país tingués les reserves més importants de liti del planeta (11). Un film on la ficció ha estat superada recentment per la realitat, després de la ruptura pel president bolivià d'un contracte amb una empresa alemanya (12) que volia explotar aquest recurs per destinar-lo a la fabricació de bateries pels automòbils que haurien de sortir de la factoria que Tesla vol obrir prop de Berlin (13).


  1. Wikipedia: Daniel Estulin [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: John Perkins [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Lawfare [en] [fr] [es] [ca] 
  4. Wikipedia: Democracy Now! [en] [fr] [es] [ca] || Home page
  5. Wikipedia: Bilderberg Meeting [en] [fr] [es] [ca]
  6. A la versio en francès de Wikipedia es qualifica a Daniel Estulin com "proche de l’extrême droite américaine". Potser per haver dit coses que no puc sinó subscriure:"El Nobel de la Paz Obama es la extrema derecha del espectro político de EE. UU. No hay nada democrático en él. Creo que en el siglo XXI el pueblo estadounidense perdió la Constitución. Ya no cuentan con los derechos que los protegieron contra el gobierno, que usa la ley como un arma contra ellos. Los padres fundadores crearon el país con la visión de que la ley era el escudo de la gente, que la protegía del poder arbitrario del gobierno. Los regímenes de Bush y Obama destruyeron ese escudo y ahora utilizan la ley como un arma contra el pueblo. Esto se puede ver en las acusaciones contra Bradley Manning, Julian Assange, Edward Snowden y otros muchos. EE. UU. ya es un estado policíaco sin control sobre el gobierno". Andrés Guerra: Daniel Estulin: "Los gobiernos europeos no son más que títeres de EEUU", Vanity Fair, 04.11.2013
  7. Andrés Guerra: “Para el Club Bilderberg es irrelevante quién sea el presidente español”, La Vanguardia, 29.05.2019 || Andrés Guerra: Donald Trump, el dragón chino y la Internacional Negra, La Vanguardia, 30.10.2018 || Andrés Guerra: ¿El poder del Club Bilderberg se extingue?, La Vanguardia, 11.06.2018 
  8. Europa Press: Pablo Casado e Inés Arrimadas participan en el Club Bilderberg que empieza este jueves. Público, 29.05.2019
  9. Wikipedia: Pinky and the Brain [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Quantum of Solace [en] [fr] [es] [ca]
  11. Diego Aitor San José: Por qué Bolivia es una pieza codiciada en plena guerra comercial, Público, 14.11.2019 
  12. Andy Robinson: La maldición del litio boliviano, La Vanguardia, 18.11.2019
  13. Eyk Henning: Tesla Plans to Invest $4.4 Billion in Berlin Factory, Bild Says, Bloomberg, 17.11.2019

No comments: