|
Nota: En complement dels dos articles que he publicat aquesta setmana sobre la Catalunya medieval i en resposta a alguns comentaris que m'han arribat sobre aquests, avui vull compartir amb tu un refregit d'un article publicat a un blog mític: El Geògraf Solitari el 17.06.2015.
Us he de confessar que una de les coses que més em sobten del nostre país és que, malgrat tota la recerca que s'ha fet tant sobre el passat idíl·lic de la Catalunya medieval com sobre el paisatge viscut i els seus indicadors, hi hagi tan pocs estudis sobre la utilitat de les forques que marcaven els límits municipals durant el període que va des de l'edat mitjana fins al primer terç del segle XIX (1).
Tenint en compte el nombre de seguidors de bandes de metall satàniques, de fans de l'estètica zombi, dels investigadors del paranormal i dels amants del cinema de terror ... se'm fa estrany que a cap ideòleg de la Barcelona Parc Temàtic no se li hagi ocorregut pensar a complementar l'oferta del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges amb uns itineraris no menys fantàstics pels voltants.
Un dels itineraris guiats podria començar a la plaça d'Espanya, amb un tomb per les antigues Arenas fins a la Creu Coberta (2). El guia explicaria als turistes que, des del segle XV fins a principis del XVIII, en aquesta zona s'hi alçaren algunes de les més famoses forques de la ciutat. Jo estaria fins i tot per suggerir un petit tríptic resumit del treball de A. Chimisanas i J.R. Illa: Noves dades sobre les Forques de Barcelona de 1320 (3) i la idea de recuperar les nostres tradicions culturals amb una festa popular on la penya reviuria la il·lusió dels avantpassats feudals i els seus esbirros els dies en què els condemnats eren executats.
Un itinerari més llarg en bus turístic sortiria del cutrerio del Museu de Cera (4), faria una aturada a la Creu Coberta (cf. 2) i seguiria amb una visita a les restes de les forques mencionades pel treball d'aquells investigadors: especialment a l'emplaçament on es creu que es trobava la quinta forca. L'itinerari es podria acabar al vespre a un antro de Castelldefels on, abans d'un cremat nocturn a la platja, els guies passarien un audiovisual resumint els punts forts de l'estudi de Flocel Sabaté: La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval (5).
Un altre recorregut interessant passaria pel centre de la Barcelona medieval, on hom podria seguir l'itinerari del suplici de Joan de Canyamars (6), i acabaria amb un dinar a Sant Jeroni de la Murtra (7) amb fetge de xai amb ceba com a plat principal.
Durant el dinar, una representació teatral explicaria als turistes una versió apòcrifa de la paremiologia (8): Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat (9) ... S'explicaria als turistes que, durant la Guerra de Successió Espanyola, als dos bàndols lluitaven mercenaris estrangers. També s'enfrontaven militars d'origen català i castellà als dos bàndols. I s'explicaria als turistes què, malgrat aquest fet, encara hi ha gent que, malgrat tenir estudis, segueix creient encara en una consigna (11) que va ser abraçada amb entusiasme pels pioners de la Nova Cançó (12).
Hom podria afegir que, gràcies a l'escola franquista primer i a la socio-convergent després, gairebé ningú no té ni idea de què va passar a la Guerra dels remences, o de qui eren Francesc de Verntallat (14) i Bartomeu Sala (13). Però tothom recorda amb molt de carinyo en Rafael de Casanova (14) i a tots aquells individus de la classe social a qui representava. Es tractaria de corregir aquest error, explicant als turistes més propers a l'estètica zombi que qualsevol cosa que hagin pogut veure al cinema és pura conya comparat amb l'horror amb el qual els jutges que defenien aquell sistema social aplicaven els aspectes més salvatges del feudalisme a Catalunya (15).
Una altra variant interessant, aquesta ja fora de BCN i en plena Costa Brava, seria una excursió basada en el treball de Joan Molla i Esther Loaisa Dalmau: Puig ses Forques (Sant Antoni de Calonge) (16) que es podria acompanyar d'un petit audiovisual sobre l'ús que en feia d'algunes de les seves competències el batlle de la Vila Reial de Calonge (§ 3.2) i també sobre el fet que fins l'any 1828 no es van abolir les execucions populars a les forques (§ 3.3). A Barcelona però van ser les tropes borbòniques que, després de la caiguda de Barcelona, van desplaçar les execucions des de la Creu Coberta a la Ciutadella, on residien les tropes.
Personalment crec que iniciatives d'aquest tipus podrien augmentar l'atractiu turístic del país entre un nou públic i fomentar la producció industrial de souvenirs originals (per exemple, la venda de reproduccions de la cullera amb què li van traure els ulls a Joan de Canyamars).
Si més no, donaria arguments suplementaris a tots aquells a qui ens horroritza escoltar individus amb diplomes universitaris que es dediquen a vanagloriar el passat medieval del nostre país, erigint tesis doctorals i discursos ditiràmbics destinats a un munt de paràsits (idèntics en tot als que corrien per altres regnes d'Europa) i deixant per l'oblit la lluita del poble per conquerir la seva llibertat de la tirania feudal. Una lluita que se'ns ha presentat tradicionalment sota la imatge simplista d'un partit entre locals i visitants.
En qualsevol cas, aquestes activitats turístiques probablement tindrien un impacte econòmic més important que el del desplegament del wifi a les platges de BCN. I ja des d'una perspectiva professional, també permetrien la contractació d'alguns dels més insignes especialistes en estudis del paisatge i els implicarien, finalment, en una activitat social i econòmicament reconeguda.
Us he de confessar que una de les coses que més em sobten del nostre país és que, malgrat tota la recerca que s'ha fet tant sobre el passat idíl·lic de la Catalunya medieval com sobre el paisatge viscut i els seus indicadors, hi hagi tan pocs estudis sobre la utilitat de les forques que marcaven els límits municipals durant el període que va des de l'edat mitjana fins al primer terç del segle XIX (1).
Tenint en compte el nombre de seguidors de bandes de metall satàniques, de fans de l'estètica zombi, dels investigadors del paranormal i dels amants del cinema de terror ... se'm fa estrany que a cap ideòleg de la Barcelona Parc Temàtic no se li hagi ocorregut pensar a complementar l'oferta del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges amb uns itineraris no menys fantàstics pels voltants.
Un dels itineraris guiats podria començar a la plaça d'Espanya, amb un tomb per les antigues Arenas fins a la Creu Coberta (2). El guia explicaria als turistes que, des del segle XV fins a principis del XVIII, en aquesta zona s'hi alçaren algunes de les més famoses forques de la ciutat. Jo estaria fins i tot per suggerir un petit tríptic resumit del treball de A. Chimisanas i J.R. Illa: Noves dades sobre les Forques de Barcelona de 1320 (3) i la idea de recuperar les nostres tradicions culturals amb una festa popular on la penya reviuria la il·lusió dels avantpassats feudals i els seus esbirros els dies en què els condemnats eren executats.
Un itinerari més llarg en bus turístic sortiria del cutrerio del Museu de Cera (4), faria una aturada a la Creu Coberta (cf. 2) i seguiria amb una visita a les restes de les forques mencionades pel treball d'aquells investigadors: especialment a l'emplaçament on es creu que es trobava la quinta forca. L'itinerari es podria acabar al vespre a un antro de Castelldefels on, abans d'un cremat nocturn a la platja, els guies passarien un audiovisual resumint els punts forts de l'estudi de Flocel Sabaté: La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval (5).
Un altre recorregut interessant passaria pel centre de la Barcelona medieval, on hom podria seguir l'itinerari del suplici de Joan de Canyamars (6), i acabaria amb un dinar a Sant Jeroni de la Murtra (7) amb fetge de xai amb ceba com a plat principal.
Durant el dinar, una representació teatral explicaria als turistes una versió apòcrifa de la paremiologia (8): Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat (9) ... S'explicaria als turistes que, durant la Guerra de Successió Espanyola, als dos bàndols lluitaven mercenaris estrangers. També s'enfrontaven militars d'origen català i castellà als dos bàndols. I s'explicaria als turistes què, malgrat aquest fet, encara hi ha gent que, malgrat tenir estudis, segueix creient encara en una consigna (11) que va ser abraçada amb entusiasme pels pioners de la Nova Cançó (12).
Hom podria afegir que, gràcies a l'escola franquista primer i a la socio-convergent després, gairebé ningú no té ni idea de què va passar a la Guerra dels remences, o de qui eren Francesc de Verntallat (14) i Bartomeu Sala (13). Però tothom recorda amb molt de carinyo en Rafael de Casanova (14) i a tots aquells individus de la classe social a qui representava. Es tractaria de corregir aquest error, explicant als turistes més propers a l'estètica zombi que qualsevol cosa que hagin pogut veure al cinema és pura conya comparat amb l'horror amb el qual els jutges que defenien aquell sistema social aplicaven els aspectes més salvatges del feudalisme a Catalunya (15).
Una altra variant interessant, aquesta ja fora de BCN i en plena Costa Brava, seria una excursió basada en el treball de Joan Molla i Esther Loaisa Dalmau: Puig ses Forques (Sant Antoni de Calonge) (16) que es podria acompanyar d'un petit audiovisual sobre l'ús que en feia d'algunes de les seves competències el batlle de la Vila Reial de Calonge (§ 3.2) i també sobre el fet que fins l'any 1828 no es van abolir les execucions populars a les forques (§ 3.3). A Barcelona però van ser les tropes borbòniques que, després de la caiguda de Barcelona, van desplaçar les execucions des de la Creu Coberta a la Ciutadella, on residien les tropes.
Personalment crec que iniciatives d'aquest tipus podrien augmentar l'atractiu turístic del país entre un nou públic i fomentar la producció industrial de souvenirs originals (per exemple, la venda de reproduccions de la cullera amb què li van traure els ulls a Joan de Canyamars).
Si més no, donaria arguments suplementaris a tots aquells a qui ens horroritza escoltar individus amb diplomes universitaris que es dediquen a vanagloriar el passat medieval del nostre país, erigint tesis doctorals i discursos ditiràmbics destinats a un munt de paràsits (idèntics en tot als que corrien per altres regnes d'Europa) i deixant per l'oblit la lluita del poble per conquerir la seva llibertat de la tirania feudal. Una lluita que se'ns ha presentat tradicionalment sota la imatge simplista d'un partit entre locals i visitants.
En qualsevol cas, aquestes activitats turístiques probablement tindrien un impacte econòmic més important que el del desplegament del wifi a les platges de BCN. I ja des d'una perspectiva professional, també permetrien la contractació d'alguns dels més insignes especialistes en estudis del paisatge i els implicarien, finalment, en una activitat social i econòmicament reconeguda.
- Dessin qui représente un inculpé récemment pendu, avec l’échelle encore à côté de la fourche patibulaire, dans la marge du livre d’annonces publiques où est consignée l’ordonnance qui impose en 1372 la peine de mort à quiconque assaillira un domicile d’autrui. Barcelone, AHCB, Arxiu del Batlle i del Veguer de Barcelona, X-2, fol. 24 vº. Dans Flocel Sabaté, « Les fourches patibulaires en Catalogne au bas Moyen Âge », Criminocorpus [En línia], Les Fourches Patibulaires du Moyen Âge à l’Époque moderne. Approche interdisciplinaire, Communications, Publicat el 19 novembre 2015, consultat el 10 desembre 2019.
- Els penjats de la Creu Coberta: Una llegenda barcelonina. Llegendàrium, 21.12.2018
- A. Chimisanas i J.R. Illa: Noves dades sobre les Forques de Barcelona de 1320, Centre d'Estudis de Gavà, 27.01.2012
- Museu de Cera de Barcelona
- Flocel Sabaté: La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval, Clío & Crímen, nº 4 (2007),pp.117-276
- Wikipedia: Joan de Canyamars
- Wikipedia: Sant Jeroni de la Murtra
- Wikipedia: paremiologia
- Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat , Paremiologia Catalana
- Wikipedia: Guerra de Successió Espanyola
- L'origen dels "setze jutges d'un jutat...", Racó Català, 13.11.2006
- Wikipedia: Els Setze Jutges
- Wikipedia: Guerra dels remences, Francesc de Verntallat, Bartomeu Sala
- Wikipedia: Rafael de Casanova
- A. Chimisanas i J.R. Illa: Noves dades sobre les Forques de Barcelona de 1320, Centre d'Estudis de Gavà, 27.01.2012 § 2.3 Dret de Corps i entorn cultural
- Joan Molla i Esther Loaisa Dalmau: Puig ses Forques (Sant Antoni de Calonge)
No comments:
Post a Comment