Thursday, July 10, 2025

els enginyers del caos, per giuliano da empoli

Radio Classique - Giuliano Da Empoli : "Trump est tellement chaotique qu’il se retourne contre ses propres soutiens", YouTube, 24.04.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa gairebé una setmana, l'amic Hands em recomanava que llegís un llibre de Samantha Harvey (1) que li estava agradant molt: Orbital. (2) Vaig llegir algunes ressenyes que em van convèncer del consell que m'havia donat el meu company, i vaig inscriure aquest llibre a la meva llista de lectures pendents.

El cas és que quan vaig rebre el consell d'en Hands jo estava fent-me un pla de lectures de llibres d'un escriptor italosuís, nascut a França (i, per tant, també francès): Giuliano Da Empoli (3) (4).

El Espejo Libros - Los ingenieros del caos, libro de Giuliano Da Empoli, de editorial Oberon, YouTube, 11.06.2025
Giuliano Da Empoli acabava de publicar “L’Heure des prédateurs” (5). Un assaig que un extracte de la ressenya de Planeta (6) descriu així:
El caos ja no és l'arma dels insurgents, és el segell del poder. Trump, Putin, Milei, Bukele, la tecno-casta de Silicon Valley... En un món en què totes les regles s'han desdibuixat, on les decisions s'imposen sense pietat i la IA s'escampa per tot arreu, ha arribat el moment dels depredadors.

L'aparent estabilitat de les últimes dècades no ha estat res d'altra que una curta anomalia històrica: els nous líders tornen a exercir el poder mitjançant accions despietades i caòtiques, com ho feien a l'època en què Maquiavel va escriure el Príncep, manual de lectura de tot autòcrata que es respecti. El respecte a les institucions o drets no té la més petita importància pels autòcrates o senyors de la tecnologia, en un món amb la IA ja fora de control. Aquest assaig es converteix en un viatge emocionant i impactant pels nous centres de poder, des de Nova York fins a Buenos Aires o El Salvador, des de les Nacions Unides fins a l'Aràbia Saudita... Ha arribat el moment dels depredadors.
A més d'aquest llibre, també estic interessat a llegir la primera novel·la de Giuliano Da Empoli, un best-seller que va sacsejar la indústria editorial europea el 2022: Le Mage du Kremlin (7), gran premi l’Académie française i finalista del Goncourt (8).

Tanmateix, crec que començaré la meva descoberta personal de Giuliano Da Empoli, par la lectura del llibre del qual he agafat en préstec el seu títol per il·lustrar el d'aquest post: Les Ingénieurs du chaos (9):
En el món de Donald Trump, Jair Bolsonaro i Matteo Salvini, cada dia porta la seva maldestra, la seva polèmica, la seva brillantor. Als ulls dels seus votants, els errors dels líders populistes és una prova que no pertanyen al cercle corrupte de les elits i la seva incompetència, la garantia de la seva autenticitat. Les tensions que produeixen en l'àmbit internacional són la il·lustració de la seva independència, i les teories conspiratòries que caracteritzen la seva propaganda, la marca de la seva llibertat de pensament.

Tanmateix, darrere de les aparicions desenfrenades del carnaval populista, hi ha el treball dur de metges de spin, ideòlegs i experts en Big Data, sense els quals aquests líders populistes mai haurien arribat al poder. Da Empoli dibuixa el retrat d'uns personatges gairebé desconeguts pel públic en general que estan canviant les regles del joc polític i el rostre de les nostres societats.
(10)

  1. Wikipedia: Samantha Harvey [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Orbital [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Giuliano Da Empoli [en] [fr] [es] [ca]
  4. Alessia Barbezat: Giuliano da Empoli, le prophète d’Interlaken, L'illustré, 20.07.2023
  5. Clémentine Goldszal: Giuliano da Empoli, un portraitiste de l’« internationale réac ». Le Monde, 16.04.2025
  6. La hora de los depredadores, Planeta de Libros
  7. Le Mage du Kremlin : Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca] || El mago del Kremlin, Planeta de Libros || Así es “El mago del Kremlin”, la impresionante primera novela de Giuliano da Empoli que ha sacudido la industria editorial en Europa, Infobae, 22.05.2023
  8. Wikipedia: Prix Goncourt [en] [fr] [es] [ca]
  9. Rémy Dodet et Emmanuelle Souffi: «Imparable», «lumineux» : «Les Ingénieurs du chaos», de Giuliano da Empoli, inspire les politiques français, Le Nouvel Obs, 04.01.2024
  10. Giuliano Da Empoli: Les ingénieurs du chaos (préface auteur), Folio Folio Actuel n° 189, 16.03.2023

Sunday, July 6, 2025

the freak waves and the unsinkable münchen

BBC Horizon - Zoe Heron: BBC Horizon 2002 Freak Wave, YouTube, 27.06.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Pels pocs dies que estarà lliurement accessible, avui m'agradaria compartir amb tu un impressionant reportatge de Fabian Korbinian Wolf publicat enguany per Arte TV

Un reportatge que ens presenta un fenomen impressionant conegut en francès amb el nom de Vagues scélérates, en anglès Rogue waves, també Monster waves (1). 

Unes ones gegantes que poden arribar a la mida d'un edifici de deu pisos, de gairebé 35 metres d'alçada. Murs d'aigua que apareixen del no-res i amenacen fins i tot els vaixells més moderns (2) (3).

Arte TV - Les vagues scélérates, un mystère de taille, Disponible jusqu'au 18/07/2025


  1. Wikipedia: Vague scélérate [en] [fr] [es] [ca]
  2. Science investigates freak waves, BBC News, 12.11.2002 || Freak Wave, BBC Science, 14.11.2002
  3. Wikipedia: MS München [en] [fr] [es] [ca] || The last journey of the “München”, Lookout Newsletter, November 2018, Hapag Lloyd

Wednesday, July 2, 2025

descoberta del vercors

France 3 Auvergne-Rhône-Alpes - Vercors : à la découverte de la route des grands goulets, fermée dans les années 2000, YouTube, 23.08.2024


Pot ser que ja has sentit parlar del massís de Vercors (1), als Pre-alps francesos. O pot ser que ja hi has anat. Però, tant si ja has anat com si encara no ho has fet, avui m'agradaria compartir uns reportatges que et descobriran un lloc del qual no havies sentit parlar mai o aquell lloc on ja hi havies estat, però del qual no coneixies tota la seva riquesa paisatgística i cultural.

M'ha semblat una bona idea començar amb una passejada tranquil·la per la impressionant Route des grands goulets (2). Una carretera construïda a finals del s. XIX amb l'ajuda de milers d'immigrants italians que retrobarem al segon vídeo, on també ens trobarem amb un gran nombre d'immigrants d'arreu d'Europa que es van unir al maquis per a combatre el feixisme a França, amb el suport de la població local. La bogeria criminal dels nazis els ho faria pagar molt car a uns i a altres.

Histoire de la route de Combe Laval et de la Résistance dans le Vercors (extrait de l'émission Des Racines et des Ailes sur la Drôme et le Vercors du 29/03/2023), YouTube, 13.04.2023

I si el que has vist fins ara ha reeixit a retenir el teu interès, et proposo acabar amb un reportatge més llarg. Naturalment, pots deixar-lo per veure'l un altre dia. Però et recomano que no deixis de veure'l. Car si els paisatges del Vercors són impressionants a l'estiu, a l'hivern és un altre món.

Més enllà del fet que el vídeo té gairebé deu anys i potser la neu potser ja no cau com llavors, és un altre món per aquells que hi viuen durant els períodes on l'absència de turistes els permeten desenvolupar unes interessants activitats culturals, esportives, agrícoles, gastronòmiques, etc.

Échappées belles - Le Vercors, le paradis blanc, YouTube, 25.08.2015


  1. Wikipedia: Massif du Vercors [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Grands Goulets [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 29, 2025

la xarxa suïssa de cars postals

Source: CarPostal. Quatre lignes dans les Grisons sont exclusivement desservies par des cars postaux électriques.


Malgrat l'arribada dels orcs neoliberals (1) i la degradació dels serveis públics sota un discurs de control de costs que no fan sinó ficar en evidència la seva incompetència, els ciutadans d'aquest país continuem compartint l'orgull de tenir un servei públic de transport reconegut a tot el món per la seva eficiència, puntualitat i fiabilitat.

Hom podria destacar l'excel·lent xarxa de transport públic urbà de les principals ciutats del país: Zúric, Ginebra, Basilea o Berna. Però, la joia de la corona és el sistema ferroviari del nostre país, amb una xarxa de més de 5000 km que cobreix tot el país i dona servei fins i tot a les seves regions més remotes.

Tanmateix, enllà on no arriba el ferrocarril, ho fan els vaixells, funiculars, telefèrics..., i la xarxa de CarPostal (2). Una xarxa que opera prop de 900 línies d'autobusos i autocars a tota Suïssa, incloses una trentena de xarxes urbanes

Just per informació, recordar que durant l'any 2024, els 2300 vehicles de la CarPostal van transportar 183 milions de passatgers.
A finals de 2024, 42 dels aproximadament 2.300 vehicles eren totalment elèctrics. Un terç d'aquests vehicles circulaven al cantó dels Grisons. 
L'any 2025 una trentena d'autocars postals elèctrics es posaran en servei a Sion, Moudon i Gland. Enguany, també s'electrificaran vehicles de les xarxes urbanes.  CarPostal ha previst convertir tota la seva flota en elèctrica el 2035 (3).
Chur bus station - Joachim Kohler Bremen, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

La RTS ha emès enguany la segona temporada d'una sèrie que va començar a emetre en 2023. Una sèrie que posa l'èmfasi en la importància d'aquest servei a les regions alpines i en els traçats perillosos que han de salvar els conductor@s per assegurar el transport dels passatgers i el lliurament de correu i paqueteria als indrets més aïllats de les nostres muntanyes.

Els episodis de la sèrie presenten uns paisatges magnífics i escenes remarcables de la població que viu a les zones que travessen les línies dels car postals. Però també escenes que provoquen una forta pujada d'adrenalina, com quan els cars travessen els carrers estrets dels pobles i les petites ciutats de muntanya. O carreteres i túnels tan estrets que l'acumulació de gel a les parets durant l'hivern pot comprometre el seu pas. I tot plegat, mentre hom es demana si seria raonable fer obres de millorament de carreteres i túnels que, vists els pendents i l'estat del permagel, poden provocar que tot acabi per ensorrar-se.

RTS - L'Engadine (Episode 2 - Saison 2)
La ligne de cars postaux traverse la Basse-Engadine et se termine dans la vallée de Samnaun : elle passe par des vallées latérales, des tunnels étroits et le long de l’Inn.

RTS - Le Val d'Anniviers (Episode 3 - Saison 2)
La ligne menant au Val d'Anniviers, une vallée reculée, est une aventure qui permet d'atteindre les plus hauts sommets des Alpes.


  1. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca
  2. CarPostal: Home page || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  3. Car postal - voyage à travers la Suisse, RTS (2023, 2025)

Saturday, June 28, 2025

the world’s most dangerous arms dealer

DW Documentary: The World’s Most Dangerous Arms Dealer (spanish), YouTube, 29.06.2023
DW Documentary: The World’s Most Dangerous Arms Dealer (english), YouTube, 29.06.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Si, pel que sigui, en lloc del vídeo veus un missatge que et diu que aquest no es pot veure al país des d'on t'has connectat, pots provar amb una VPN o buscar a YouTube aquest vídeo: "Monsieur Li, trafiquant d'armes".

Avui m'agradaria compartir amb tu un dels millors reportatges que mai he vist: i com ja tinc una edat, n'he vist molts!

Un reportatge dirigit per Philipp Grüll publicat el 2023: Monsieur Li, trafiquant d'armes (1). Jo el vaig veure fa uns dies en diferit, al canal de la cadena Arte TV ;(2), que havia decidit fer una reposició durant la matinada del 25.06.2025.

Per motius que segurament tenen una justificació que desconec i, francament, no m'interessa, després de connectar-me com usuari a la pàgina Web d'Arte TV (2), em vaig trobar amb aquest missatge: Ce programme n'est pas disponible dans votre pays.

No hi fa res, Arte TV (2) presenta així el reportatge a les seves pàgines:
Tres periodistes d'investigació segueixen els passos d'un dels homes més buscats del món: un misteriós traficant xinès, que suposadament va vendre armes de destrucció massiva a l'Iran

Li Fangwei (3), també conegut com a Karl Lee, hauria permès a l'Iran construir un arsenal massiu de míssils. Buscat activament per l'FBI durant dècades, Lee és un autèntic fantasma: la intel·ligència nord-americana només tenia una foto i el seu número de passaport.

Nascut l'any 1972 a l'extrem nord-est de la Xina, Lee va començar a cridar l'atenció dels serveis secrets nord-americans a principis dels anys 2000, realitzant transaccions financeres sospitoses. Washington ràpidament es va adonar de l'escala de les seves activitats i l'administració Bush es va decidir a aturar-la. Però mentre la Xina, membre del consell de l'ONU, donava suport a les sancions aprovades el 2006 contra l'Iran -que es negava a aturar l'enriquiment d'urani-, Lee mai va ser molestat per les autoritats xineses.

Els components dels míssils que Lee subministrava a l'Iran, permetien dotar-los de la capacitat per portar ogives nuclears. En el terreny de la guerra “convencional” hem vist com han amenaçat directament la seguretat d'Israel i la dels altres països del Golf.

Durant cinc anys, els periodistes Bastian Obermayer i Frederik Obermaier, coneguts en particular per haver revelat els “Panama Papers”, i el realitzador del reportatge, Philipp Grüll, van investigar obstinadament al traficant d'armes, entrevistant antics agents de l'FBI, a investigadors de relacions internacionals britàniques i a membres del govern nord-americà.

A partir de la informació recollida, els investigadors van apropar-se tant com van poder al misteriós traficant, recorrent la Xina en una perillosa caça a l'home.

  1. IMDb: Monsieur Li, trafiquant d'armes
  2. Arte TV: Monsieur Li, trafiquant d'armes
  3. Wikipedia: Li Fangwei

Thursday, June 26, 2025

el salto tv - yayo herrero

El Salto TV (Río Arriba) - Yayo Herrero: Ecofeminismo, transiciones ecosociales y poner la vida en el centro, YouTube, 24.06.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa uns dies vaig veure un post de Yago Álvarez (1) a BlueSky on ens invitava a veure el vídeo d'El Salto TV (2) amb què he obert el post d'avui.

No sé si ja has sentit parlar de Yayo Herrero. Si no és el cas, et proposo que passis per Wikipedia (3) i recorris el seu Curriculum Vitae, així que la seva biografia

Una de les particularitats de Yayo Herrero és que sap de què parla, que sap com expressar-ho de manera pedagògica i que té prou empatia per reconèixer en altres persones idees que no són les seves, i explicar per què no ho són sense cap necessitat d'humiliar o d'ofendre a aquells que no considera els seus adversaris pel sol fet de no defensar les mateixes idees..

Segurament ja li has donat un cop d'ull al vídeo i has vist que és un xic llarg. No ho prenguis com quelcom negatiu car, si fas una recerca a YouTube, veuràs que hi ha un munt d'entrevistes tant o més llargues que la que avui comparteixo amb tu. El motiu? Yayo té tantes coses a dir, les diu tan bé i amb uns recursos pedagògics tan brutals, que cap entrevistador té el valor de tallar-la, ni molt menys de dir-li que ho han de deixar córrer perquè han esgotat el temps de l'emissió.

Si avui no trobes el temps de veure aquest vídeo, no oblidis de veure'l més endavant. Estic segur que t'aprendrà un munt de coses que no coneixies i et farà veure d'una altra manera aquelles que sí que coneixies.


  1. Yago Álvarez: BlueSky || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. El Salto TV : Home page || BlueSky || YouTube || Instagram
  3. Wikipedia. Yayo Herrero [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 22, 2025

la vida és curta, aprofitem-la



A un post que vaig publicar aviat farà cinc anys, i que portava com a títol: Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? (1) et parlava d'un autor que amb els meus companys de la feina vam seguir durant uns anys, i de qui encara tinc llibres que corren per casa: Scott Adams (2).

Fa anys, alguns companys tenien enganxades al mur algunes de les tires còmiques del personatge més conegut dels còmics de Scott Adams: Dilbert (3). Molts d'ells utilitzaven algunes com a fons de pantalla als seus ordinadors. Altres estaven subscrits a un servei que els enviava la tira còmica del dia, que hom podia trobar a un racó d'una de les pantalles de 21" amb què treballàvem.

Mirat retrospectivament, tot allo era força surrealista. Dilbert, el personatge creat per Scott Adams havia donat nom a un dels principis que els empleats de les grans corporacions coneixien molt bé (4):
Les empreses tendeixen a ascendir sistemàticament els seus empleats menys competents a càrrecs directius per limitar així el dany que són capaços de provocar.
Curiosament, directius i quadres el trobaven molt divertit. Tanmateix, a mesura que els departaments de recursos humans de les empreses van afinar els seus tests psicotècnics, els càrrecs directius d'empreses públiques i privades van ser ocupats pel millor que hom va trobar entre les bandes d'orcs (5) psicòpates que havien viscut amagades sota terra durant molt de temps.

Dilbert no ens semblava ja tan divertit quan ens vam confrontar diàriament amb la còpia conforme dels personatges i les situacions que Scott Adams ens presentava a les seves tires còmiques.

Si encara hi havia alguna cosa que poguéssim trobar divertida a les tires còmiques de Dilbert, aquesta va desaparèixer ràpidament quan Scott Adams es va proclamar defensor de l'Idiota suprem que guiava les accions d'aquell exèrcit d'orcs que ja s'havien disseminat arreu del planeta: Donald Trump (6).
Fa uns dies, vaig llegir que Scott Adams s'acomiadava del seu públic al seu podcast Coffee with Scott Adams dient que, després d'haver lluitat contra el mateix càncer de pròstata metastàtic que li han diagnosticat a l'expresident Joe Biden, havia decidit que no viuria més enllà d'aquest estiu (7).

Adams, que ha fet 68 anys a principis de juny, comparteix amb Biden una forma agressiva de càncer de pròstata que conec molt bé, car enguany fa fa cinc anys que vaig desenvolupar un càncer de grup 4 amb un nivell de 8 a l'escala de Gleason.
 
Adams sap del que parla quan, referint-se al càncer de Joe Biden diu que: Si està localitzat i no ha sortit de la pròstata, és 100% curable. Però, si ha sortit de la pròstata i s'estén a altres parts del cos..., en aquest cas s'estendrà als ossos i el dolor serà intolerable.

El PSA és una proteïna produïda per la pròstata, un valor alt d'aquest antigen suggereix doncs una anormalitat de la pròstata. El cas és que, si com en el meu cas. fa cinc anys que t'han tret la pròstata, tenir aquest antigen a la sang doblant el seu valor cada tres mesos, només pot voler dir dues coses: o bé hi ha un nòdul proper a on es trobava la pròstata que no va ser atacar la radioteràpia en el seu moment i que ara s'està despertant ràpidament, o bé el càncer ja està a la sang. En aquest darrer cas, tot és qüestió de temps, segons l'agressivitat del càncer.
En el primer dels casos, la radioteràpia i l'hormonoteràpia poden resoldre aquest problema. Aquest sembla haver estat el meu cas, per ara. Car fins no fa gaire, hom afiemava que els tumors amb puntuacions de Gleason entre 8 i 10 tenien poca probabilitat de curar-se: moltes evidències suggerien que, tot i que solen romandre estables durant diversos anys, aquests tumors es tornen més agressius amb el temps (8).

Esperant veure si la ciència avança en la recerca de nous tractaments que em permetin poder continuar donant-te la brasa, continuaré amb el meu tractament d'hormones per veure quant de temps puc continuar tenint el meu PSA amb valors propers a zero. Gaudint del temps que puguem compartir, valorant tot allò que té un valor en aquest món i deixant de banda tot allò on no val la pena perdre ni un minut. 


  1. Veure Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? publicat en aquest blog el 07.07.2020
  2. Wikipedia: Scott Adams [en] [fr] [es] [ca]
  3. Dilbert: Dibert, Home page.  Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: The Dilbert principle [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca]
  6. Caroline Winter: How Scott Adams Got Hypnotized by Trump, Bloomberg, 22.03.2017
  7. Sheri Walsh: 'Dilbert' creator Scott Adams reveals he is dying from same cancer as Biden, UPI, 19.05.2025
  8. Wikipedia: Prostate cancer [en] [fr] [es] [ca]

Friday, June 20, 2025

l'usap és molt més que un club 

USAP, les guerriers du losange, YouTube, 13.03.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El passat 12.06.2025, Gautier Sabrià publicava a La Directa un article que em va arribar al cor: L’USAP també és “més que un club” (1) (2) (3).

Podria comentar l'article de Sabrià o el vídeo amb què he obert el post d'avui. Però millor et deixo llegir l'un i veure l'altre, tot proposant-te de veure aquest vídeo per saber exactament de què estem parlant (4).

Esperant que tant l'article com el vídeo t'hagin emocionat com m'han emocionat a mi, abans d'acomiadar-me m'agradaria proposar-te que retinguis aquest comentari de Joan Clua, delegat de la catalanitat de l'USAP i el relacionis amb com ho tradueix el club sobre el terreny:
La catalanitat o és oberta o no existeix pas. Més de la meitat dels habitants que viuen al Departament (Pyrénées Orientales, Catalunya Nord) han nascut a altres llocs.

O la catalanitat té per objectiu d'acollir-los i d'integrar-los o desapareixerà. És tan senzill com això. No es pot ser catalanista i sectari, i l'USAP juga un paper integrador absolutament considerable.
USAP Officiel: L' Access match Grenoble USAP - Plus qu'une finale, YouTube, 11.06.2025

Que tinguis un bon cap de setmana!


  1. Gautier Sabrià: L’USAP també és “més que un club”, La Directa, 12.06.2025
  2. "El documental" estrena "USAP, els guerrers de la losange", 3cat.tv3, 29.03.2011
  3. Corine Sabouraud: Journaliste et écrivain, le Perpignanais René Grando s’est éteint ce jeudi matin, L'Indépendant, 12.09.2024
  4. Elsa Panadès: L'Estaca élu meilleur hymne du championnat de rugby, fierté pour l'USAP et les supporters catalans, France 3 Occitanie, 03.05.2025

Thursday, June 19, 2025

la bellesa efímera de l'art urbà

Source - Leslie Singla: Un artiste français embellit la place Urquinaona à Barcelone, Equinox, 08.11.2019


Equinox (1) és un mitjà independent que, des del 2011, publica en francès notícies de Barcelona i Catalunya. L'objectiu d'aquest medi és ser la font d'informació preferida pels 70.000 francesos residents a Catalunya. Segons les seves dades, aquesta publicació té entre 600.000 i 1 milió de visites al mes.

A principis de novembre del 2019, un article publicat per Equinox (2) ens presentava el treball d'un artista de carrer, originari de Lyon(France): Ememem (3). 

Un artista que havia reparat un tros de la vorera dels voltants de laplaça Urquinaona de Barcelona amb una tècnica artística low tech que l'ha donat a conèixer arreu del món: el Flacking (4). 

Una tècnica que consisteix en la reparació d'esquerdes als  murs i de sots als paviments dels espais públics (voreres en pedra o carrers asfaltats) amb mosaics creats amb materials ceràmics de recuperació. 

Just per informació, l'article ens deia que, a més del treball fet a Urquinaona, Ememem també n'havia deixat altres al barri de Sant Antoni i als jardins de les tres Xemeneies.

Carlota Bisbe: Ememem, el artista callejero que rellena las grietas del pavimento con mosaicos de colores, La Vanguardia, 05.09.2021

Com pots veure aquí damunt, Equinox no va ser l'única publicació que es va fer ressò de la visita d'Ememem. També La Vanguardia  va publicar un article, evitant mencionar què era el que havia motivat a Ememem per visitar la ciutat. L'artista explicava el que segueix en unes declaracions recollides per Equinox :
Soc un enrajolador boig i tinc la malaltia del Flacking, una necessitat frenètica de reparar les voreres. 
Les notícies recents de Barcelona (els enfrontaments entre la policia i els manifestants per la independència, i les fractures deixades al paviment de les voreres per les lloses retirades per convertir-les en projectils) em van fer pensar que les voreres s'havien escalfat darrerament. A Urquinaona en particular, i aquí és on més em necessitaven les voreres.
Si em coneixes una mica, o si em segueixes des de fa temps en aquest blog, ja deus saber que adoro el Street Art (5) (6). En cas que sigui una passió que compartim, espero que també compartim la de llegir un Magazín en línia on puc passar hores navegant entre les seves pàgines: Street Art Utopia.

En un món dominat per la possessió, la propietat privada, l'avarícia l'acaparació.  On s'amaguen els objectes cobdiciats perquè ningú d'altre en pugui gaudir. 

En aquest món, ens trobem amb la grandesa de l'art urbà, que ens descobreix una altra manera de veure el món que ens envolta.

I ho fa de manera que el puguem apreciar lliurement, tot sabent que, com la vida, el seu caràcter és efímer, i que un dia desapareixerà de sobte, de la mateixa manera que va arribar. 

Potser és per això que una de les modalitats que més admiro de l'art urbà són les obres d'art temporals gravades amb detalls impressionants en les capes de pols d'un  vehicle
Dirty Van Art, Street Art Utopia, 17.06.2025


  1. Equinox: Home page
  2. Leslie Singla: Un artiste français embellit la place Urquinaona à Barcelone, Equinox, 08.11.2019
  3. Ememem: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Flacking
  5. Veure diferents posts dedicats al Street Art publicats en aquest blog
  6. Wikipedia: Street Art [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, June 17, 2025

le mythe de la consommation responsable

Xerfi Canal - Olivier Passet : En finir avec le mythe du consommateur responsable qui va sauver la planète, YouTube,
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

D'ençà que em van diagnosticar la meva diabetis, és rar que compri un producte sense controlar els seus ingredients i els seus valors nutricionals, molt especialment en sucres i hidrats de carboni, quan es tracta de productes processats. De vegades, també passo el codi de barres del producte amb una aplicació suïssa: Nutriscan+ (Bon à savoir), més rarament, amb una aplicació francesa que no em sedueix tant: Yuka.

Pel que fa als productes frescos -i no estic pensant amb els congelats-, la meva memòria encara em permet recordar tres o quatre coses sobre els seus índexs glucèmics i la seva càrrega glucèmica. Malauradament, però, no tinc ni idea dels tractaments fitosanitaris pels quals han passat, però sempre intento comprar aquells productes on figura el país d'origen i el nom del productor, història de fer-me una idea buscant informació a la xarxa.

Sempre que puc, intento comprar al barri o a la vila. I, quan no ho faig, intento agafar sempre que puc el transport públic o comprar online. He invertit amb altres veïns per tenir un equipament de plaques solars a la teulada de l'edifici on visc. Pel que fa als residus, tot està classificat en caixes o bosses que passen directament als contenidors de l'edifici o a la deixalleria del barri un cop per setmana.

Tot el que faig té com a objectiu cuidar, en la mesura del possible, la meva salut. També el pressupost: el domèstic i el nacional.

Imagino que algú em podria catalogar com a consumidor responsable. Perquè no? Però una altra cosa és que jo cregui que el que estic fent contribueix a salvar el planeta.

Pel que fa a la descripció del consum responsable, tot i haver trobat a faltar la menció dels irresponsables (1), estic molt d'acord amb el que diu Olivier Passet al vídeo amb què he obert el post d'avui. Bàsicament, perquè vé a dir el mateix que fa temps ens explicava Fanny Parise a un llibre publicat en 2022: Le mythe de la consommation responsable : Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation (2). Poc temps després, Fanny Parise va publicar un llibre que, malauradament, va ser recuperat pels mitjans de comunicació  de dretes que van intentar reconduir-lo al discurs antiwoke: Les Enfants gâtés : Anthropologie du mythe du capitalisme responsable (3) (4) (5).

Fanny Parise, com tots els autors, ha de concedir entrevistes per fer la promoció dels seus llibres. Moltes d'aquestes entrevistes es converteixen en un parany destinat a fer caure les seves tesis en el discurs antiwoke i antidemocràtic d'uns periodistes i/o tertulians que adopten una falsa postura antisistema

Més enllà d'aquestes entrevistes, val la pena recordar que Fanny Parise (6) dona classes a l’Institut Lémanique de Théologie Pratique de l’Université de Lausanne (tothom es guanya la vida on i com pot!) i que té un munt de coses inesperades i molt interessants a dir-nos.

TEDx Talks - Apprivoiser nos contraintes pour garantir notre avenir | Fanny Parise | TEDxBordeaux, Bordeaux, France, 13.01.2024, YouTube, 08.04.2024

A moltes de les entrevistes a Fanny Parise que hom pot trobar a YouTube, l'antropòloga utilitza formes molt subtils per recordar-nos una sentència que alguns atribueixen a Chico Mendes i altres a Eduardo Galeano: L'ecologisme sense lluita de classes no és res d'altre que jardineria.

Una sentència a la qual Rubén Martínez i Emilio Santiago Muiño van omplint progressivament de sentit i de contingut a un Podcast que Crític va publicar a principis del mes de juny d'enguany (7). Un Podcast que et recomano veure i amb el que tanco el post d'avui.

El pòdcast de CRÍTIC: qui paga la crisi climàtica? YouTube, 05.06.2025


  1. Arnaud LE GALL et Yiqing QI: Voici les 36 entreprises responsables de plus de la moitié des émissions carbone d’après une étude, Ouest-France, 05.03.2025
  2. Fanny Parise: Le mythe de la consommation responsable :Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation, Marie B, 2022 || Amazon || Payot
  3. Fanny Parise: Les Enfants gâtés - Anthropologie du mythe du capitalisme responsable, Payot, 2022 || Amazon || Payot
  4. Catherine Cochard : Consommation responsable - «Nous sommes un peu tous des enfants gâtés», Interview a Fanny Parise, 24Heures, 24.05.2022
  5. Tocsin : Comment les enfants gâtés de la bourgeoisie mondialiste impose son modèle aux classes populaires, YouTube, 10.01.2025
  6. Fanny Parise: Madame l'anthropologue
  7. ‘El pòdcast de CRÍTIC’: qui paga la crisi climàtica?, elcrític.cat, 05.06.2025

Monday, May 26, 2025

geological survey in the swiss alps

Surveillance alpine: quand la technologie prévient les catastrophes, RTS, 23.05.2025


La RTS publicava al Telenotícies d'ahir vespre dos reportatges sobre la situació de l'esllavissada a la Glacera de Birch, a Blatten (Lötschental, Valais / Wallis, Suisse).
El principal problema continua sent el risc de ruptura de la part davantera de la glacera, que fins ara avança a una velocitat de 2,5 a 3,5 metres per dia. El perill més important roman que la glacera es trenqui d'un sol cop, provocant l'esllavissada de nou milions de tones de material en direcció a la vall, provocant la destrucció del poble de Blatten (1).
RTS - Téléjournal 19h30, 25.05.2025

Els reportatges de la RTS presentaven el sistema de vigilància dels fenòmens naturals als Alps que ha permès anticipar el moviment de la glacera a fi d'evacuar ordenadament els habitants de Blatten.

Com explica Yves Bühler, geògraf responsable du Groupe de télédétection alpine a l'Institut pour l'étude de la neige et des avalanches (SLF), a Davos (2).
A Suïssa tenim una col·laboració única entre les autoritats que han de prendre decisions, les empreses privades que han desenvolupat sistemes de vigilància d'alta tecnologia, i la investigació pública, que fa els tests de validació d'aquests sistemes i proposa la seva millora.
Aquesta col·laboració en la vigilància de la muntanya es realitza a tres nivells:

RTS - Téléjournal 19h30, 25.05.2025
  • Al més alt nivell, els satèl·lits, com els de l'Agència Espacial Europea (ESA), observen els vessants de les muntanyes i registren possibles moviments.
  • En el moment en què identifiquen grans moviments, s'utilitzen drons o helicòpters: "Podem recollir dades molt precises amb drons, avions, helicòpters i satèl·lits – exactament on ho volem". Tanmateix, aquests mètodes tenen un gran inconvenient: en cas de vent fort o mal temps, no es poden recollir dades.
  • Si els helicòpters o els drons no poden operar, llavors s'ha de treballar exclusivament amb sistemes fixos com els radars, que s'utilitzen en muntanyes que presenten una situació de gran amenaça.
Segons Yves Bühler, aquests sistemes són complexos i molt cars, "però poden mesurar amb molta precisió el que està passant, i fer-ho amb una molta alta freqüència". Així, poden registrar acceleracions significatives per a elaborar les nostres previsions.

En el cas de Blatten, aquests tres nivells de vigilància van funcionar. Així, la població va poder ser advertida just en temps de l'agut perill natural.


  1. La situation reste tendue à Blatten, Le Temps, 26.05.2025
  2. Surveillance alpine: quand la technologie prévient les catastrophes, RTS, 23.05.2025

Sunday, May 25, 2025

la mort de pocket i el renaxeiment d'una vella sinagoga


A principis del mes de març t'explicava que l'anunci per Microsoft de la fi del suport de Windows 10 havia desencadenat un viatge vers la informàtica gratuïta i/o open source. En això estic i val a dir que m'ho estic passant molt bé redescobrint coses que havia oblidat i descobrint-ne de noves.

Si al post publicat a principis de gener t'explicava com havia migrat a Raindrop els enllaços i les notes que tenia al OneNote de Microsoft (1), el 22 de maig vaig rebre un email de Mozilla Corporation -l'editor, entre altres del navegador Firefox i de Thunderbird, l'útil de gestió d'email, agenda i contactes - informant-me que havien decidit aturar Pocket (2) el 08.07.2025 i esborrar definitivament els seus continguts el 08.10.2025.
M'havia enganxat a Pocket ja des de molt abans de la seva adquisició per Mozilla, quan era conegut amb el nom de Read It LaterPocket ha estat una eina genial que, gràcies a una extensió al meu navegador (ordinador, mòbil o tablet), m'ha permès guardar per a una lectura ulterior un article que havia trobat interessant a un diari o un magazín, tot associant-lo a uns tags que m'han permès agrupar-lo amb altres articles tractant la mateixa temàtica. El millor de tot és que després podia llegir l'article sense publicitat, tot subratllant amb diferents colors de stabylo el text que em semblava més interessant.
Confrontat altre cop al caràcter efímer de tot allò que hi ha de bo a la vida i a l'eternitat de la bestiesa humana, vaig començar a mirar quina podria ser la millor alternativa de reemplaçament de Pocket. Vaig trobar molts articles. Alguns proposant-me eines que, sense aportar gran cosa de més a les funcionalitats de Pocket, no eren ni gratuïtes ni open source. Altres sí que ho eren, però demanaven un esforç de temps en la seva instal·lació i configuració que no em va semblar interessant.

Al llarg dels anys havia anat acumulant més de 3.500 articles, cadascun amb entre 1 i 4 tags. Com Pocket exportava totes les seves metadades en un fitxer en format CSV, després de fer uns tests amb altres productes, vaig comprovar que Raindrop era capaç de llegir ràpidament el fitxer CSV i de classificar en molt poc temps, gràcies als tags, més de tres milers d'articles. 

Ashkenazic Great Synagogue

Mentre controlava el resultat de la importació de les dades de Pocket a Raindrop, vaig trobar un antic bookmark que va retenir la meva atenció (4). Aquest bookmark enllaçava amb la pàgina web de Baksteen Productions - Baksteen és el nom que un fotògraf neerlandès, Levaronne Lourens, utilitza per publicar les fotografies Urbex (5) que fa arreu del món -, que presentava unes fotografies espectaculars sobre l'estat d'abandonament d'una vella sinagoga de Constanța, a Romania (5). Com les fotografies i el text estan protegits, utilitzaré altres referències per presentar-te aquest edifici.

La gran sinagoga es va construir entre 1910 i 1914, al lloc on es trobava una sinagoga anterior, erigida entre 1867 i 1872. Si has tingut l'oportunitat de llegir l'article que Wikipedia dedica a la ciutat de Constanța, hauràs vist que la seva historia va ser especialment moguda. I que si avui es troba al si de la Unió Europea, durant molt de temps Romania es va trobar dins de les fronteres de l'Imperi turc, i va canviar de mans entre els imperis rus i turc nombroses vegades durant els segles XIX i XX.

L'article en català de Wikipedia ens diu que, a mesura que la població jueva de Constanța va disminuir, la sinagoga va caure en desús. Una manera com una altra d'evitar parlar de l'evolució de la població per ètnies de la ciutat i del que va passar amb la poblacions jueva (també la gitana i la búlgara) durant l'holocaust i, ja més tard, amb la creació de l'estat d'Israel. A l'article en anglès una taula sobre l'evolució demogràfica de les diferents ètnies que han viscut a la ciutat pot explicar moltes coses sense necessitar escriure novelles roses (7).

Kockamica, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

Seguint amb la descripció de Wikipediales fotografies mostren que la sinagoga encara estava en ús - i en un estat de conservació més o menys acceptable - almenys fins el 1996. Però un cop l'edifici es va abandonar, el vandalisme el va fer caure en un avançat estat de degradació i en perill d'esfondrament. Insisteixo a recomanar donar un cop d'ull a l'article de la Wikipedia en anglès i la lectura de la taula que ens parla de l'evolució demogràfica de les diferents ètnies que han viscut a la ciutat.

El fet que les imatges que presentaven l'estat lamentable de la gran sinagoga de Constanța es difonguessin arreu del món, i l'interès creixent d'un bon nombre de turistes per visitar-la, va fer que, com pots veure al vídeo, les forces vives de la ciutat s'impliquessin en la seva restauració amb l'objectiu d'incloure la sinagoga en la llista de Monuments Històrics de Romania i al circuit cultural i turístic de la ciutat de Constanța.

DOTTO TV: Lucrările la Sinagogă avansează (Els treballs a la Sinagoga estan avançant), YouTube, 05.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Tot sembla indicar que la reconstrucció de la gran sinagoga aixkenazí (8) de Constanța es farà en un període de temps raonable. No serà el cas del temple sefardita (9) que es va construir entre 1905 i 1908 amb un estil arquitectònic que hom associa arreu amb el del gòtic català (10).
Templul Sefard - 1910, Constanța, Romania
Marius Stirbu: Amintirea unui sinagogi, Constantareala.ro, 24.01.2021

Aquesta sinagoga, coneguda com el Temple sefardita de Constanța (11) va patir greus danys durant la Segona Guerra Mundial, durant la qual va ser utilitzada com a magatzem de municions. Més tard, la seva estructura va quedar molt malmesa a causa d'un terratrèmol. Finalment, l'edifici va ser enderrocat l'any 1989, sota el govern de Nicolae Ceaușescu i amb el consentiment de la Unió Jueva Internacional.


  1. Veure Le temps d'une pause ..., publicat en aquest blog el 09.03.2025
  2. Pocket is saying goodbye - What you need to know, Support Mozilla, 2205.2025
  3. Wikipedia: Pocket (service) [en] [fr] [es] [ca]
  4. The grand synagogue, Baksteen Productions
  5. Wikipedia: Urbex [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Constanța [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Constanța - Demographics: Etnicity
  8. Wikipedia: Ashkenazi [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Sephardic [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Catalan Gothic [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Sephardic Temple (Constanța) [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, May 4, 2025

vivaldi browser

Vivaldi Browser - Vivaldi, the first browser for Android Automotive OS, is available in Polestar 2 YouTube, 22.12.2021
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Una de les coses que més empipa a la gent quan navega per Internet és la sensació de sentir-se controlats: pel seu navegador o per unes galetes (cookies) que, en la majoria dels casos, acaba per acceptar sense saber massa bé què acaba de fer (1). Aclaparada per proposicions comercials lligades al nom d'un producte que un dia va estar mirant o, fins i tot, després d'haver-lo comprat!

A principis del mes de març d'enguany vaig publicar un post on t'explicava la meva decisió de migrar a Linux (2) (3). Unes setmanes més tard vaig decidir que havia arribat el torn dels navegadors.
Feia anys que m'havia enganxat a un navegador que vaig instal·lar al mòbil: Opera. Un navegador web gratuït desenvolupat el 1995 per l'empresa noruega Opera Software (4). I que, des del 2016, pertany al consorci xinès Golden Brick Capital. Però ja fa temps que els seus equips l'han anat carregant amb funcions que no m'interessen gaire i amb funcionalitats orientades a mercats dels quals no tinc ganes de fer part.
Vivaldi Browser - Browse in your Polestar 2, YouTube, 15.02.2024

Finalment, em vaig decidir per instal·lar Vivaldi (5), un navegador desenvolupat per una empresa noruega, amb seu a OsloVivaldi Technologies. Creada el 2013 per Jon von Tetzchner i Tatsuki TomitaTetzchner va ser el fundador i antic CEO de la companyia que havia desenvolupat el navegador web Opera. Uns 20 antics empleats d'Opera Software es van unir per acompanyar-lo en la seva nova aventura.

Vinceff - Vivaldi ! Le navigateur web tourné vers l'utilisateur !, YouTube, 03.10.2023

Després d'instal·lar el navegador, vaig carregar els bookmarks que ja tenia sincronitzats a Firefox, Chrome, Edge i Opera. Seguidament, vaig carregar des de la Chrome Web Store (6) algunes de les extensions que m'agrada tenir sempre a mà en un navegador. També l'extensió Plasma Integration que, amb Vivaldi instal·lat a Kubuntu (Linux), fa que els àudios i els vídeos que passo al navegador tinguin una qualitat brutal!

Vivaldi Browser - Switching Search Engines Quickly, YouTube, 26.11.2019

Vaig retrobar el plaer de navegar gràcies a diferents motors de cerca (7): els disponibles per defecte a Vivaldi, i altres que vaig afegir. Canviant les cartes de navegació (els motors de cerca) amb la simplicitat que pots trobar al vídeo que he penjat aquí al damunt.
Segueixo pensant que el motor de cerca de Google és el millor que s'ha fet fins ara. Però també sé que més del 95% de les cerques que faig no necessiten tenir centenars de milers de milions de pàgines indexades als centres de dades, ni necessiten la potència brutal dels servidors de Google (8), tampoc de cap intel·ligència artificial. 
També sé que puc obtenir una resposta més que satisfactòria en motors de cerca que no necessiten transmetre el meu perfil, la meva posició, les meves fotografies, el meu carnet d'adreces, ni els meus hàbits de lectura o de consum a ningú. Entre aquests motors de cerca, les meves simpaties s'orienten actualment cap a DuckDuckGo (9) i Startpage. Aquest darrer, utilitza els resultats de la cerca de Google, que filtra amb un servidor intermediari, de manera que l'adreça IP de l'usuari roman oculta a la curiositat de Google.

Una cerca amb DuckDuckGo presenta com a resultat la recopilació de les respostes de més 400 fonts, que inclouen motors de cerca com ara Bing o Yahoo! i el seu propi rastrejador web (el DuckDuckBot); però cap de Google. També utilitza altres fonts, com Wikipedia. Cal afegir que en els resultats presentats en retorn elimina aquells produïts per les fàbriques de contingut, com ara eHow: 4.000 articles al dia dissenyats específicament per classificar-se en els primers llocs dels índexs de cerca de Google. DuckDuckGo també filtra pàgines amb publicitat i el contingut dels llocs web que considera que tenen estàndards periodístics de baixa qualitat
.
El potencial de la navegació de Vivaldi, es multiplica amb la possibilitat de poder utilitzar els !Bangs de DuckDuckGo, que ofereixen la possibilitat de cercar en llocs web específics de tercers, mitjançant el motor de cerca propi d'aquests llocs, com ens mostra el següent vídeo.

Sean Work - What are DuckDuckGo Bangs? YouTube, 03.04.2018

Tornant a les velles llegendes d'Internet, els vells de la tribu recorden que, en 2014, Opera Software va tancar la pàgina web MyOpera: l'antic lloc de trobada des del qual, gràcies a les discussions i iteracions entre usuaris i programadors, el navegador Opera va sortir de les tenebres i va veure la llum.

Aquest fet va provocar la ira del creador d'Opera, (el pots trobar al vídeo que obre el post d'avui) que es va transformar en una mena de mag Gàndalf, i va decidir crear la Comunitat Vivaldi (Vivaldi Social, a continuació), destinada a proporcionar un fòrum de discussió que, recollint les idees expressades per la comunitat, va llançar la primera versió del navegador Vivaldi el gener de 2015. 

Vivaldi Social (10) és una instància d'una xarxa social lliure i descentralitzada: Mastodon (10), amb uns servidors que es troben a Islàndia, però que fan part d'una xarxa coneguda com Fediverse (11): joc de paraules entre federació i univers, un conjunt de serveis de xarxes socials capaços de comunicar-se entre si utilitzant protocols de comunicació estandarditzats. 

Així, diferents servidors independents del Fediverse, anomenats «instàncies» o «nodes», ofereixen diferents serveis de xarxes socials, blocs o llocs web, alhora que permeten als seus usuaris d'aquests servidors intercanviar informació gràcies al protocol de comunicació que comparteixen.

WordPress.com - What is the Fediverse? YouTube, 29.07.2024


  1. Alicia Hegar: Las cookies dejan más migas que nunca, La Marea, 28.04.2025
  2. Veure Le temps d'une pause ..., publicat en aquest blog el 09.03.2025
  3. End of 10: Home page
  4. Opera Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  5. Vivaldi Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  6. Google - Chrome Web Store
  7. Wikipedia: Search Engines [en] [fr] [es] [ca] || Paula Miguel: Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca, El Diari de l’Educació, 30.04.2025
  8. Wikipedia: Comparison of search engines
  9. DuckDuckGo : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  10. Vivaldi Social: Site || Jon von Tetzchner: Introducing Vivaldi Social, your new federated social-networking home, Vivaldi Blog, 15.11.2022
  11. Mastodon: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  12. Fediverse: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]