Monday, March 15, 2021

lauterbrunnen, oberland bernois, suisse



En relació amb Lauterbrunnen, et proposo que no et perdis aquest vídeo brutal que vaig publicar a un article publicat en aquest blog: Si el pots veure en alta resolucio al teu ordinador o a un televisor, no te'n penediràs!

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
  3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Sunday, March 14, 2021

matterhorn (4478 m)

Gornergrat (3089 m)/Matterhorn (4478 m) - by Luisa Cazalla 10.04.2015


L'any passat, Francis Huguet publicava a Physio-Géo un article (1) dedicat a la geomorfologia del Matterhorn (2). A la seva introducció deia:
El Cerví, la piràmide gairebé perfecta del qual va ser popularitzada per una famosa marca suïssa de xocolata (3), és al mateix temps un cim mític dels Alps suïssos, que ocupa un lloc destacat en la història de l'alpinisme (...) i un relleu emblemàtic d’excepcional valor científic i patrimonial.

N’hi ha prou amb romandre uns dies a Zermatt per adonar-se que el mite del Cerví segueix viu a Suïssa i que la seva contribució al turisme suís segueix sent molt important. Fins i tot sense ser alpinista, un turista que ve a allotjar-se uns dies a Zermatt se sent constantment atret per la silueta gairebé inquietant del Cerví.
Si sou uns apassionats de la geomorfologia o teniu un cert interès per les ciències de la terra, us passo un paràgraf d'introducció a la part que em sembla més interessant de l'article:
El Cerví té un interès científic múltiple: a més de la seva importància en l'arquitectura de la cadena alpina, l'origen africà de les seves roques i la seva incorporació (...) als Alps, conservarem la seva forma de piràmide gairebé perfecta, interpretada clàssicament com a resultat de la intersecció de vasts circs glacials (...).

Finalment, retindrem també un tema molt contemporani, el desglaç del permafrost d’alta muntanya, vinculat a l’escalfament global actual, que seguirà provocant esllavissades durant els anys vinents, tot com les que va provocar durant els estius de 2003, 2015 i 2018. Aquest permafrost d'alta muntanya és, però, molt diferent de la seva contrapart en latituds més elevades (4), fins al punt que l'ús del mateix terme és problemàtic i serà objecte d'una discussió detallada al llarg de l'article.
A Zermatt (veure Zermat Webcams) pots trobar algunes de les glaceres del nostre país (5): Matterhorngletscher, Zmuttgletscher, Furgggletscher, Theodulgletscher, Breithorngletscher, Schwärzegletscher o la Grenzgletscher (6).

També pots trobar la glacera Gornergletscher (7), situada al massís del Monte Rosa (4634 m), el tercer cim més alt dels Alps (8). Amb 12,9 km, el Gornergletscher és la tercera glacera més llarga de Suïssa. Aquesta glacera s'estén al peu d'alguns dels cims de més de 4000 m de la vall de Zermatt: Pointe Dufour (punt culminant del Monte Rosa, 4634 m), Nordend (4608 m), Liskamm (4527 m), Castor (4223 m), Pollux (4092 m) i Breithorn (4164 m): aquests cims són alguns dels 38 cims de més de 4000 m que pots trobar a Zermatt (9).

Al peu del massís del Monte Rosa pots trobar un dels més moderns refugis del món: el Monte Rosa Hütte (2883 m) (10), del CAS / SAC (11), amb una magnífica vista dels cims de Castor, Pollux, Breithorn i el Cerví.

De totes maneres, la vista panoràmica des de Gornergrat (11) és impressionant: mostra el punt d’unió entre les glaceres Gornergletscher i la Grenzgletscher, que es reuneixen per formar la segona superfície glacial més gran dels Alps. A menys que prefereixis fer-ho a peu, la manera més fàcil d'arribar-hi és amb el cremallera de la Gornergrat Bahn (12) que et porta des de Zermatt fins a l'estació de Gornergrat, situada a 3089 m.
Gornergrat (3089 m)/Monte Rosa (4634 m) - by David Guasch 20.05.2007

Si no ho has fet encara, et proposo punxar aquest enllaç per accedir a algunes de les imatges que Lluïsa i jo hem fet des d'aquest increïble mirador. Espero que les gaudeixis tant com nosaltres vam gaudir de fer-les.


  1. Francis Huguet: Le Cervin, sommet mythique et géomorphosite emblématique des Alpes suisses, Physio-Géeo, Volume 15 | 2020, p. 29-40, published in Open Edition Journals.
  2. Wikipedia: Matterhorn [en] [fr] [es] [ca]
  3. Toblerone: Home page. Histoire
  4. Veure 200 milions de m3 de roca amenacen l'Aletsch, publicat en aquest blog el 04.10.2016
  5. Wikipedia: List of glaciers in Switzerland
  6. Zermatt and District Map, in Barbara Radcliffe Rogers: 11 Top Tourist Attractions in Zermatt and Easy Day Trips, Planetware, 23.12.2019
  7. Le glacier du Gorner, Gornergrat Bahn || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Sommets des Alpes de plus de 4 000 mètres
  9. Au cœur de 38 sommets de quatre mille mètres, Zermatt Tourismus
  10. Monte Rosa Hütte: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Wikiarquitectura: Refugio Alpina Monte Rosa
  11. CAS / SAC: Abreviació de  Club Alpin Suisse / Schweizer Alpen-Club 
  12. Gornergrat, Zermatt Turismus
  13. Gornergrat Bahn, Zermatt Tourismus

Friday, March 12, 2021

l'aragonés y lo catalán en l'actualidat

Aragón TV - Charrín charrán: Valderrobres, Facebook, 13.06.2020


Charrín Charrán és un magazín d'Aragón TV destinat a difondre la cultura i la llengua aragoneses. Les seves emissions van començar el diumenge 5 de maig de 2019 i és el primer programa d'aquesta cadena que es fa en llengua aragonesa (1).

Per motius que em semblen malauradament obvis, la pàgina de Wikipedia en espanyol no menciona aquest programa. Pels mateixos motius, a la pàgina en català de Wikipedia és l'únic programa que es menciona d'aquesta cadena. E la nave va ...

El juliol del 2019 a Temps de Franja, en un article de lectura recomanada, ens deien que, malgrat que l’espai s’emet mig d’amagatotis els diumenges de bon matí, ha gaudit d’una bona rebuda: l’última edició emesa abans d’escriure aquest editorial, la del 16 de juny, ha assolit un 10,8% d’audiència, dada que supera dos punts la mitjana de la cadena (2).

Avui m'agradaria compartir amb tu un programa de Charrín Charrán dedicat a Vall-de-roures on s'utilitzen, sense subtítols!,  dues de les llengües cooficials d'Aragó: l'aragonès i el català (punxa aquí per veure el vídeo). Per aquells que no hagin escoltat mai parlar la llengua aragonesa (i en són molts més dels que hom creu) crec que pot ser molt interessant descobrir-la. 


Altres lectures recomanades:

Altres vídeos que et recomano veure:
  1. Wikipedia: Aragón TV [es] [ca]
  2. Charrín, Charrán: una flor no fa estiu… o l’inici d’un canvi?, Temps de Franja n. 142, juliol-agost 2019

Thursday, March 11, 2021

swiss federal railways - maintenance works

Swiss Fly-Boris Bron: CFF - Romont - Entretien de la voie par moyens ferroviaires, YouTube, 03.03.2020

El passat 16 de febrer de 2020, t'explicava què, 1992, quan vaig arribar a Suïssa, el primer mandat que em va donar l'empresa estava lligat al projecte de la futura construcció d'un nou complex hidroelèctric: Cleuson-Dixence (1).

Durant gairebé sis mesos vaig agafar el tren cada dia per anar a treballar a Sion (2) amb l'equip responsable d'aquell projecte. Anys més tard, vaig agafar el tren tres dies per setmana durant gairebé quatre mesos per anar a treballar a Olten (3), on es trobava la seu del grup IT i des d'on preparàvem la fusió dels equips informàtics amb seu a Lausanne i Praga.

Com ja et pots imaginar, d'aquells viatges recordo els paisatges brutals que podia veure per la finestra del tren. Però també les màquines impressionants dels equips de manteniment dels ferrocarrils federals i la maquinaria d'una empresa que es troba al costat de Lausanne: Scheuchzer. Un espectacle afegir als paisatges que el servien de marc.

Avui, m'agradaria compartir amb tu dos vídeos publicats per Boris Bron a YouTube que ens presenten aquestes màquines en acció a la plana agrícola de la Suïssa francòfona (Suisse Romande), entre setembre i octubre del 2018 i entre maig i setembre del 2019.

Swiss Fly-Boris Bron: Travaux d'entretien de la ligne CFF Palézieux- Moudon, YouTube, 09.11.2019


  1. Le barrage de la Grande Dixence, publicat en aquest blog el 16.02.2020
  2. Wikipedia: Sion
  3. Wikipedia: Olten

Wednesday, March 10, 2021

eratòstenes de cirene


Un altre tweet genial d'en Jesús Pérez (a.k.a Anacleto Panceto), natural de Bercianos de Aliste (Zamora), a qui segueixo des de fa molt de temps a Tweeter.

Aquest tweet m'ha fet recordar una època en què treballava com a professor ajudant al departament de geografia, a una de les més prestigioses universitats del Vallès, i estava a càrrec les classes de pràctiques de Geografia Física.

I m'ho ha recordat perquè el primer treball de pràctiques que vaig fer pels alumnes va ser justament la demostració que la Terra no és plana, gràcies a les observacions que qualsevol carallot pot fer també avui basant-se en el que hom sabia ja fa mil·lennis.

Aquell treball pràctic també incloïa com calcular, amb la precisió que ho va fer Eratòstenes, la circumferència de la Terra amb els instruments i els coneixements de trigonometria dels que aquell home remarcable disposava en aquella època.

Tuesday, March 9, 2021

elliot 405 vs rapsberry pi zero

Probablement ja has vist aquestes imatges abans. Una imatge de febrer del 1957 amb la descàrrega d'un camió de l'enorme mainframe (1) britànic: Elliott 405 (2) a l'ajuntament de Norwich (UK) i la comparació del seu volum amb el d'un chip actual amb una configuració remotament comparable: fa molts anys que la memòria ja no s'emmagatzema en targetes de cartró ni en bandes magnètiques.

De totes maneres, el concepte "actual" el guardarem pel moment en què es va prendre la foto on es compara el volum d'ambdós enginys. Potser seria més just fer la comparació de la seva configuració amb un altre ordinador britànic més recent: el Rapsberry Pi Zero, com la que un lector ha aportat en el comentari del tweet.

Però, fins i tot en aquest cas, caldria anar seguint l'evolució d'aquesta família de productes a les pàgines de Rapsberry (4). Més que res, perquè, tot com en 1957, també la nostra actualitat es converteix ràpidament en història a una velocitat cada dia més gran.


  1. Wikipedia: Mainframe Computer
  2. Wikipedia: Elliott Brothers (computer company)
  3. Elizabeth Jayne: The Norwich Computer, 1957. Norfolk Record Office, 29.04.2016 
  4. Rapsberry: Home page

Monday, March 8, 2021

steve hanks


Un altre dels pintors d'aquarel·les que vaig descobrir l'any passat i que es troba entre els que més m'han impressionat és Steve Hanks.

Hanks va ser reconegut com un dels millors aquarel·listes de tots els temps car, el detall, el color i el realisme de les seves obres són senzillament increïbles.

Pots creure'm si et dic que no ha estat gens fàcil seleccionar una de les seves obres per presentar-te'l. Altrament, la qualitat de les imatges que he trobat tampoc m'ho ha fet fàcil. Les que comparteixo avui amb tu, no es corresponen amb les obres que més m'han agradat. Però les que més m'han agradat no sempre han estat reproduïdes amb la millor qualitat.

Afortunadament, la seva família s'ha encarregat de tenir activa la seva pàgina personal perquè tinguem l'oportunitat de veure la seva obra. No puc més que encoratjar-te a visitar els enllaços que pots trobar a continuació.


  1. Steve Hanks: Home Page, Google Search

Sunday, March 7, 2021

when heroes fly but don't wear capes (1/2)


Una bona amiga em va passar aquest tweet a mitjans del mes de febrer. El seu autor és Jonathan Mustard (@CoastguardJM), guardacostes i professional del rescat marítim, amb base a les illes Shetland i a Aberdeen, Escòcia.

El vídeo ens presenta una increïble acció de rescat d'un esquiador ferit per un helicòpter del Peloton de Gendarmerie de Haute Montagne (PGHM, França) el gener del 2019 al Col d'Anterne, prop de Chamonix i de la frontera suïssa.

Friday, March 5, 2021

sobre la tectònica de plaques


Sobre el mateix tema, veure també aquests articles publicats en aquest bloc :

Thursday, March 4, 2021

lausanne - gestion forestière

Bois-Mermet (Lausanne, 18.02.2021) by David Guasch


Lausanne està envoltada per boscos que arriben fins el cor de la vila. Uns boscos que, amb 41,32 km² ocupen gairebé el 40% de la seva superfície municipal, als que hem d'afegir les propietats de la vila més de 300 Ha repartides en territoris d'altres municipis de l'estat de Vaud (1).

Més enllà de la seva funció ecològica i paisatgística, els boscos produeixen entre 15 i 20.000 m³ de fusta, comercialitzada per la vila: amb un 30% de la producció que acabarà destinada a la construcció i a la fabricació de mobles, gràcies a la promoció de l’ús de la fusta autòctona en totes les seves formes (2) i al label FSC (3) d'aquest producte. No he trobat dades, però als ingressos obtinguts per la comercialització de la fusta caldria afegir la quota part del biogàs, compost i adobs ecològics produïts amb els residus domèstics, forestals i dels jardins privats i públics de la vila per l'empresa Ecorecyclage / Holdigaz (4), que els recull a 70 municipis de l'estat de Vaud.

La gestió durable dels boscos municipals de Lausanne està alineada amb les directives de la gestió forestal de l'estat de Vaud (5), basades en el principi de multifuncionalitat, és a dir, tenint en compte les diferents funcions del bosc: per exemple, producció de fusta, protecció contra perills naturals, biodiversitat, etc.

Fa uns anys, els habitants de la ciutat que passejàvem pels boscos de la vila, ens vam sorprendre quan vam veure les clarianes que hi havia als boscos a causa de la tala d'alguns dels arbres enormes sota els quals havíem tingut el plaer de passejar durant tants anys.
Parc Louis-Bourget (Vidy, Lausanne, 19.02.2021) by David Guasch)
Parc Louis-Bourget (Vidy, Lausanne, 19.02.2021) by David Guasch)

Avui podem comprovar que aquelles clarianes s'han regenerat de manera natural per una profusió de tiges d'arbres joves que estan lluitant per ocupar aquell espai i, en la seva competència per fer-ho, acumulant molt més carboni del que acumulaven anualment aquells vells arbres que ja començaven a desenvolupar algunes malalties.
Bois-Mermet (Lausanne, 18.02.2021) by David Guasch

El principi de la multifuncionalitat també s'aplica als vells arbres coberts d’heura. Si fins ara hom considerava que l'heura ofegava els arbres, avui hom considera que l'heura extreu els nutrients del sòl i de la fotosíntesi i s’utilitza com a amagatall a l’hivern i les seves flors i fruits també com a aliment per a aus i abelles.

Quan els arbres cauen de manera natural, sovint a causa d'una tempesta, els forestals analitzen si tallar-lo en val la pena, car l'objectiu principal és la regeneració. I si el seu transport es fa amb màquines pesades, existeix el risc de fer perillar la vida dels arbrets que estan ja presents i no esperen sinó d'una clariana per a desenvolupar-se. A més, hom considera que deixar un arbre intacte, pot suposar un gran avantatge per a la biodiversitat. El tronc no toca a terra de manera homogènia. La part de l'arbre que toca a terra es descompondrà més ràpidament gràcies a la humitat del sòl. La resta del mateix tronc estarà sotmesa a diverses etapes de descomposició i, per tant, crearà hàbitats diferents. En particular, és molt important en el cas dels avets, car molts d'ells creixen en arbres en descomposició (6).
Bois-Mermet (Lausanne, 18.02.2021) by David Guasch

La fusta morta també és un important dipòsit d’aigua. La descomposició de la fusta afavoreix la humitat del sòl: molt important pels arbres veïns durant els períodes secs de l'estiu. Tot com deixar la fusta morta en una disposició perpendicular al pendent, a fi de retenir pedres i petites allaus proporcionant una protecció del sòl a l'erosió. També és important l'amuntegament de les branques que cauen per la poda natural dels arbres, car suposa un altre benefici per a la biodiversitat en esdevenir un amagatall pels petits mamífers i material de construcció pels nius dels ocells. També en aquest cas, la descomposició de les branques aportarà nutrients que alimentaran el sòl (cf. 6).
Bois-Mermet (Lausanne, 18.02.2021) by David Guasch

Una quarta part de les espècies que viuen als boscos necessiten fusta morta per a desenvolupar-se. A Suïssa en depenen més de 1.700 espècies d’escarabats i 2.700 de fongs superiors. La fusta morta és important pel desenvolupament de les molses, líquens, ocells, amfibis, rèptils, ratpenats, etc. Els boscos naturals són un paradís per a aquestes espècies. Per contra, els boscos talats beneficien d'altres, com ara les plantes vasculars. L’explotació forestal canvia el microclima d’un bosc. Les molses, per exemple, desapareixen si el terreny s’asseca.

Els boscos naturals tenen un sistema de reciclatge perfecte, són molt dinàmics, s’autoregeneren i presenten una gran resistència. A més, els cicles de carboni i nutrients funcionen perfectament. No només importa la quantitat de fusta morta, sinó la seva diversitat (cf. 6).


  1. Ville de Lausanne: Les forêts lausannoises || Autres forêts urbaines
  2. Ville de Lausanne: Le Service des Forêts de La Ville de Lausanne, Service des fôrets, domaines et vignobles.
  3. Forest Stewardship Council (FSC): Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Ecorecyclage: Compost et biogaz à grande échelle || Holdigaz: Home page
  5. Etat de Vaud: Gestion de la forêt
  6. Thibault Lachat et al.: Bois mort en forêt. Formation, importance et conservation, Institut fédéral de recherches WSL, ISSN 1012-6554, 2e édition révisée, n°52, Mai 2019 || Laisser du bois mort en forêt préserve certaines espèces et limite les coûts, Agri, Hebdomadaire Professionnel Agricole de la Suisse Romande, 29.01.2021

Wednesday, March 3, 2021

little shop of horrors (1986)

You'll be a dentist - La pequeña tienda de los horrores, Youtube, 22.03.2010

No sé si ja has vist un film culte del 1986 anomenat: Little Shop of Horrors (conegut a Espanya amb el nom de La tienda de los horrores: Wiki, IMdB, Trailer).

Si és el cas, no et costarà gaire entendre que el fet de tenir avui cita amb el dentista m'hagi recordat l'escena del vídeo amb què he obert aquest article.

Little Shop Of Horrors - Fedd Me (Git It) (Spanish sub), Youtube, 10.02.2008

Tuesday, March 2, 2021

cartografia històrica a catalunya (1/4)


El passat 10 de febrer el Museu d'Història de Catalunya (@mhistoriacat) publicava un tweet on informava de l'adquisició de la ‘Nueva descripción geographica del Principado de Cataluña’ (1720) (1). Un mapa dibuixat per un català, Josep Aparici i Fins que, com a funcionari reial, va cartografiar Catalunya amb l'objectiu d'aplicar l'impost del cadastre decretat per Felipe V (2).

Sobre el contingut de l'anunci dir que em va sorprendre tant, que vaig anar a l'enllaç de la pàgina Web del Museu d'Història de Catalunya (MHC) (3) per comprovar si el tweet havia reproduït correctament l'anunci, cosa que vaig poder confirmar.

Com el mapa fa referència a una ‘Nueva descripción geographica del Principado de Cataluña’ potser hauria estat interessant mencionar o crear un enllaç a les antigues descripcions geogràfiques que aquest mapa va actualitzar. Malgrat que els seus autors no fossin catalans i que, tot com el mapa de Josep Aparici, no tenien cap objectiu científic ni altruista, crec que seria un detall mencionar-los. Estic pensant, per exemple en:
En qualsevol cas, vaig trobar inquietant el terreny relliscós en què es va ficar la persona que va redactar la pàgina Web del MHC, també els responsables que la van validar, quan afirmava que: Segons els experts es tracta del primer mapa fet per un català, del qual tenim notícia.

Personalment, suggeriria modificar ràpidament aquesta afirmació per: Segons els experts es tracta del primer mapa del Principat de Catalunya fet per cartògraf nascut al Principat, del qual tenim notícia.

Ho proposo perquè l'afirmació original del MHC exclou de la cartografia catalana i com a catalans els jueus mallorquins que havien creat una de les més remarcables escoles de cartografia que es van conèixer a l'edat mitjana. Si, per qualsevol motiu que prefereixo seguir ignorant, Abraham Cresques (5), nascut i mort a Palma de Mallorca i mestre de les cartes dels reis d'Aragó: Pere III, Joan I i Martí I, no s'ha de considerar com a català, tot com el seu fill Jafudà Cresques, anomenat Jaume Riba (Jacobus Ribes) després de la seva conversió al catolicisme, crec que la direcció del MHC faria bé en demanar a Wikipedia que canviïn el nom de l'entrada que li dedica a l'Atles Català (6): descrit a la versió en espanyol com El Atlas catalán o Mapamundi de los Cresques.

També em semblaria raonable que la demanda de canvi de nom es fes extensiva a la Bibliothèque nationale de France, depositària de l'original de l'Atles Català (cf. 6) que l'infant Joan, primogènit de Pere el Cerimoniós, va oferir en 1381 com present a Carles VI, nou rei de França i cosí germà de la seva muller Violant de Bar.

Potser també seria raonable que, en cas que algun altre dels mapes dels Cresques faci referència a l'origen català dels seus autors, el MHC demani la seva correcció a les nombroses biblioteques europees on estan dipositats. I naturalment, per extensió, a qualsevol mapa creat per qualsevol dels cartògrafs de la prestigiosa Escola mallorquina de cartografia (7).

Probablement, el més senzill seria suprimir la referència de Josep Aparici com el primer català que va fer una mapa. O si es prefereix, guardar aquesta referència únicament per la cartografia del Principat feta per quelcom nascut al Principat, i no oblidar mai d'explicar quin era l'objectiu pel qual aquell botifler (cf. 2) el va crear. 


Nota: He dit un parell de coses sobre els mapes del Principat de Catalunya de Johannes Janssonius i de Nicolas de Fer. Però encara no he dit res de Abraham Ortelius què, a la Wikipedia en català (8) ens presenten com a un geògraf i cartògraf flamenc, conegut com el «Ptolemeu del segle XVI» que en 1575 va ser nomenat geògraf de Felip II.

Cinc anys abans del seu nomenament havia publicat la primera edició de la seva gran obra: Theatrum orbis terrarum (9), on la península Ibèrica apareixia representada amb una única imatge conjunta i una altra per al Regne de Portugal. A la tercera edició, a més d'un mapa de Sevilla i Cadis, també apareixia la cartografia d'un regne de la península Ibèrica, el Regne de València (10).

Jo ja tinc una edat i ja no em sorprenc gairebé de res. Però mentre els creatius de l'Institut Nova Història no descarten que Abraham Ortelius fos valencià (11), hi ha investigadors que treballen sobre una sòlida hipòtesi que li reconeix a un dels més grans astrònoms, geògrafs i matemàtics dels països de de la península, un valencià gairebé desconegut a casa nostra: Jeroni Munyós (12), una més que remarcable participació en els càlculs i l'elaboració del primer mapa imprès del Regne de València: Valentiae regni, olim Contestanorum, que Abraham Ortelius va incloure al seu Theatrum Orbis Terrarum en 1595. Un mapa amb una orientació que avui ens pot semblar sorprenent. Tan sorprenent com el nom que tenen al mapa les terres que es troben a l'altra banda de la Sénia.


  1. Nueva descripcion geographica del principado de Cataluña / dedicose en 1720 al Rey Don Felipe V por el autor D. Josef Aparici, su geógrafo: Institut Cartogràfic i Geologic de Catalunya || Biblioteca de Catalunya || Museu d'Història de Catalunya
  2. Wikipedia: Botifler [en] [fr] [es] [ca]
  3. ‘Nueva descripción geographica del Principado de Cataluña’, de Josep Aparici, Museu d'Història de Catalunya.
  4. Carme Montaner (2011): “Catalonia” de Johannes Janssonius i Henricus Hondius, un model de mapa imprès de Catalunya a la primera meitat del segle XVII, en 10 Mapes de Catalunya (1606-1906),  Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya i Rafael Dalmau editors, pp. 21-32.
  5. Wikipedia: Abraham Cresques [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Atles Català [en] [fr] [es] [ca
  7. Wikipedia: Escola mallorquina de cartografia​ [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia:  Abraham Ortelius [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Theatrum orbis terrarum [en] [fr] [es] [ca]
  10. Vicent Baydal: L’amor al país i la representació cartogràfica pionera del Regne de València, al blog Vent d Cabylia , 30.11.2020
  11. Xavi Mir: Abraham Ortelius. Uns hipotètics orígens valencians per al cosmògraf Abraham Ortelius. Institut Nova Història , 14.05.2010
  12. Wikipedia: Jeroni Munyós [en] [fr] [es] [ca] || Vicent García Edo; Albert Ventura Rius: El primer mapa del Reino de Valencia 1568-1584, Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions, 2020 || Víctor Navarro Brotons: Jerónimo Muñoz. Introducción a la Astronomía y la Geografía, Consell Valencià de Cultura, 2004 || Oertel, A. (1585). Valentiae Regni olim contestanorum si Ptolemaeo, edetanorum si Plinio credimus typus. Amberes: [s.n]. https://riunet.upv.es/handle/10251/4301. Universitat Politècnica de València

Monday, March 1, 2021

luo li rong


Fa molt de temps que segueixo a Twitter el compte d'una professora turca diplomada en musicologia: @TheFigen.

A part dels seus selfies, publica tot tipus de vídeos, la majoria interessants, molts d'ells divertits, alguns un xic salvatges. Tots tenen en comú la maleïda costum de no mencionar mai la seva font.

Si ja havies vist abans el tweet o el vídeo amb el que he obert el post d'avui, i no saps qui és l'autor d'aquesta magnifica obra d'art, et proposo donar un cop d'ull a un article que vaig publicar en aquest blog l'11 d'abril del 2018: Luo Li Rong o punxar aquest enllaç de Twitter.

Sunday, February 28, 2021

when heroes wear capes: al lewis

DocumentalesDeCine: Al Lewis. Documental Biográfico (4) (subtitulado Español), Youtube, 04.04.2014

The Munsters
Fa molts anys em vaig convertir en un seguidor entusiasta d'una sèrie de la TV nord-americana: The Munsters (1). Si la coneixes, probablement tens ja una edat.  O potser no, perquè tot i que es tracta d'una sèrie que la CBS va començar a emetre el 1964 i va aturar menys de dos anys més tard, el seu èxit d'audiència va ser tan gran que moltes cadenes de TV la reposen constantment.

Sincerament, em costa molt retrobar aquell entusiasme de fa anys quan veig ara a YouTube alguns dels seus episodis. Probablement era difícil trobar a TVE res que valgués la pena de veure. Però, sigui en el record o visionant de nou aquells episodis, mai puc escapar al magnetisme que sempre he trobat en un dels seus personatges: l'avi que interpretava Al Lewis (2).

Al Lewis
Anys més tard d'haver-me enganxat a la sèrie vaig descobrir que Al Lewis era algú excepcional també a la vida real. Fill d'un pintor de la construcció i d'una obrera del tèxtil, tots dos immigrants de la Rússia tsarista i ambdós d'origen jueu, es van casar el 1922. Al Lewis va nàixer el 30 d'abril del 1923 a Brownsville (Brooklyn, New York), un barri que, entre 1880 i 1950, va estar poblat majoritàriament per jueus europeus (3). Al Lewis el va definir com: el barri de jueus pobres més gran dels USA.

Com pots veure al documental de la 20th Century Fox: Al Lewis: Forever Grandpa (4) amb què he obert aquest article, la infància d'Abraham Meister (Al Lewis) va estar caracteritzada per una pobresa extrema, guiada pel compromís sindical de la seva mare i per la rebel·lió social del barri obrer on vivia. Al Lewis va participar en molts d'aquells combats, sent especialment actiu en la lluita pel dret a l'habitatge i les accions contra els desnonaments de les famílies més pobres. La resta de la seva vida tampoc va ser fàcil. Però li va fer front agafant el toro per les banyes sense oblidar mai la seva consciència de classe.
Una consciència de classe que també pots trobar al segon vídeo que avui m'agradaria compartir amb tu. Un documental: Goodbye, America (5) dirigit pel brasiler Sergio Oksman (6), amb escenes rodades el 2002 i el 2005, muntat el 2006: l'any que ens va deixar Al Lewis, que no el va poder veure acabat (7). Un documental on Al Lewis fa un repàs de la seva vida poc abans que aquesta s'apagués. On ens parla dels anys del maccarthisme i de la persecució de figures com Paul Robeson (8), activista dels drets civils i amic seu. On també pots veure i escoltar la passió del seu activisme a finals dels 1990's, a un punyent programa de ràdio que dirigia a la WBAI (9), una emissora de ràdio progressista de la ciutat de New York, sostinguda econòmicament pels seus oients i simpatitzants.

Una motivació carregada de coratge que el va portar a presentar-se amb 65 anys (10) com a candidat al càrrec de governador de l'estat de New York pel Green Party (11) a les eleccions del 1988: sense un dòlar de pressupost, ni un comitè de campanya, Al Lewis va recórrer l'estat en tren i en bus, organitzant mítings al carrer i als bars. El fet de no ser elegit no va impedir que l'any següent decidís presentar-se a les eleccions al Senat per l'estat de New York, on tindria com adversaris a Hillary Rodham Clinton i a Rudy Giuliani.

L'any passat, un article publicat a El País (12) relatava una esbroncada que Al Lewis va protagonitzar amb Johnny Ramone (13) durant la gravació de l'àlbum End of the Century (1980). Per aquells que ho ignorin, tot i ser fill d'un obrer de la construcció i d'una cambrera, malgrat el seu aspecte Johnny Ramone era un fatxa convençut d'haver perdut el seu antic treball com a lampista per una conspiració de les minories contra l'home blanc.
"Lewis era partidari d'abolir les lleis antidroga i advocava per una sanitat pública universal. Johnny li va dir que, amb una sanitat universal, no hi hauria manera de lliurar-se dels immigrants. Lewis li va respondre que els immigrants havien construït el nostre país. L'avi Munster el va posar al seu lloc".

Les diferències polítiques també
eren una de les causes de la difícil relació entre Johnny i Joey Ramone, relació que es tornaria ja inexistent quan, més tard, la companya de Joey el va deixar per casar-se amb Johnny (...) El tema "The KKK Took My Baby Away", on KKK feia al·lusió a Johnny i a la seva posició política va acabar per aclarir les coses.
I si a Goodbye, America (cf. 5), Al Lewis ens parla de la seva por a la mort, val a dir que també li va saber plantar cara a les seves ultimes voluntats, on va disposar que, després de la seva incineració, les seves cendres es dipositessin a l'interior d'una caixa de la seva marca de cigars preferida, amb la que va ser enterrat fa quinze anys, un 18 de febrer del 2006.

Ida Neidel
I ara deixa'm afegir unes paraules d'admiració i reconeixement per una dona extraordinària que vaig conèixer gràcies al que vaig anant llegint sobre la vida d'Al Lewis, també a diferents vídeos que he vist sobre la seva vida. Una dona que he acabat per admirar: Ida Neidel, la mare d'Abraham Meister (Al Lewis).
Els meus avis van tenir sis filles. Entre Polònia i Rússia, gairebé cada cinc anys canviaven de domicili. En 1913, els meus avis van poder estalviar prou diners per poder pagar-li a la meva mare el viatge als USA (era la més gran de les filles, tenia 16 anys), on va arribar sense saber parlar ni una paraula d'anglès. La meva mare va treballar de valent a la indústria de la confecció. Tenia un esperit indomable i mai no es va ajupir davant de res ni de ningú. Recordo haver anat amb la meva mare als piquets de vaga a les fàbriques i a les manifestacions (cf. 2).
Poc després de conèixer a qui seria el seu marit, es van casar el 1922. Abraham Meister (Al Lewis) va néixer un any més tard, el 30.04.1923. Dos germans el van seguir. Sis anys més tard del naixement d'Abraham, poc abans de la Gran Depressió, el seu pare va caure des de dalt d'unes bastides i va morir.
Two Strikers during the 1909 “Uprising”, International Ladies’ Garment Workers’ Union in labormovement.blogs.brynmawr.edu

En plena Gran Depressió, Ida Neidel va haver de tirar endavant tres fills amb un salari de misèria. Però mai no es va doblegar. Va seguir amb la seva militància activa al sindicat de les treballadores del tèxtil: International Ladies Garment Workers Union (14) que, als seus inicis, estava format majoritàriament per treballadores jueves d'origen rus i polonès, també moltes italianes, la majoria amb fortes influències socialistes i anarquistes.

Ida Neidel no va ficar mai els peus a un cinema, cada dòlar que guanyava l'estalviava per tirar endavant els seus fills. Finalment, va reeixir a estalviar prou per pagar el passatge als USA als seus pares i a les seves cinc germanes. Quan va morir de càncer el 1950, Abraham Meister (Al Lewis) va decidir que viuria tota la resta de la seva vida seguint els ideals de la seva mare.

Goodbye, America (subtitulado Español), Youtube, 21.05.2013
IMdB: Goodbye, America (2006)

  1. Wikipedia: The Munsters (La Familia Monster) [en] [fr] [es] [ca] 
  2. Wikipedia: Al Lewis [en] [fr] [es] [ca] 
  3. Wikipedia: Brownsville, Brooklyn
  4. Al Lewis: Forever Grandpa, Writer: Colin Powers, Executive Producer: Kevin Burns, 20th Century Fox, @2000
  5. IMdB: Goodbye, America (2006)
  6. IMdB: Sergio Oksman
  7. El abuelo de la Familia Munster, en el último documental de Elías Querejeta. Al Lewis repasa la historia americana más reciente acompañado de un puro, El País, 27.02.2007
  8. Wikipedia: Paul Robeson [en] [fr] [es] [ca]
  9. WBAI: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  10. Al Lewis detestava la manca de professionalitat dels periodistes, que s'empassaven tot allò que se'ls deia sense verificar la font.  Trobava especialment divertit fer-lis empassar que havia nascut el 1910. Això va permetre un gran debat sobre la seva edat real on els periodistes d'investigació aportaven veritables carallotades com arguments de discussió.
  11. Wikipedia: Green Party of New York
  12. Jaime Lorite: 40 años de ‘End of the Century’, el disco que rompió el corazón de los Ramones, El País, 03.02.2020
  13. Wikipedia: Johnny Ramone [en] [fr] [es] [ca]
  14. Wikipedia: International Ladies Garment Workers Union

Friday, February 26, 2021

hivern del 2010

Lausanne - Plaines-du-Loup (01.12.2010) by David Guasch


El passat cap de setmana vam gaudir d'una météo increïble. No es veia un núvol, les temperatures eren molt agradables, gairebé primaverals si estaves al sol ... Però el que ho feia tot encara més increïble és que, encara no feia una setmana, ens trobàvem sota la neu i amb temperatures que anaven dels -6°C als -9°C al barri on vivim.

El passat divendres a la tarda, vorejant la riba del llac Léman (punxa aquí), vaig pensar que potser seria una bona idea fer una recopilació de les imatges de les nevades amb què, aquest hivern, he estat donant la brasa a familiars i amics.

Va ser quan vaig obrir l'àlbum que vaig veure algunes de les fotografies que havia fet durant les nevades que van caure durant la tardor del 2010 (punxa aquí). Unes nevades que van ser un xic més fortes de les que havíem tingut durant l'hivern 2009-2010 i de les que havíem tingut durant l'hivern 2008-2009, quan ens vam instal·lar a l'apartament on encara vivim.



Ara deixa'm afegir un parell de coses. Lausanne gaudeix de la regulació tèrmica que li proporciona la seva proximitat a l'enorme massa d'aigua del llac Léman. Qualsevol que sigui el gruix de neu que vegis a les imatges, aquest era molt més important a mesura que hom s'allunyava del llac. Als amics de les comparacions, els recomano tornar a veure el vídeo que Boris Bron va fer sobre l'obertura del Coll del Grand-Saint-Bernard en maig del 2017. Més que res, perquè si les comparacions poden ser odioses, hem de procurar sempre que no siguin estúpides.

En segon lloc, la qualitat de les imatges deixa molt a desitjar. En part perquè algunes fotografies les vaig fer mentre nevava, algunes abans d'entrar a la feina (quan encara feia fosc) o després de plegar (quan el sol ja s'havia amagat). I per si això no fos suficient, com pots veure a la informació que resumeix l'EXIF de cadascuna de les fotografies, moltes les vaig fer amb un telèfon Sony Ericsson K750i i altres amb una Canon PowerShot SX100 IS que mai no em va acabar de convèncer.

Thursday, February 25, 2021

el cinquè rover de miguel san martín


Avui m'agradaria fer un petit homenatge a Miguel San Martín (1), un enginyer aeronàutic argenti que molts vam conèixer per aquest vídeo que CBS News va publicar el passat 22 de febrer. Un vídeo que ens mostra a San Martin, que va treballar a la NASA durant 35 anys,  ajudant en les tasques de l'aterratge del seu cinquè rover a Mart: Perseverance (2), aquesta vegada, des de casa seva.

D'ençà que era un marrec San Martin somniava en treballar a la indústria aeroespacial (3). Com li van refusar l'entrada a la Cornell University, va seguir els seus estudis a la Syracuse University i al Massachusetts Institute of Technology (MIT). El 1985 va ser nomenat cap d’enginyeria i control al Jet Propulsion Laboratory de la NASA, on era responsable d'analitzar els problemes que es presenten durant l’aterratge de les naus d’exploració en altres planetes, llunes o asteroides.

Entre altres grans projectes a la NASA, San Martin va treballar a les missions Mars Pathfinder (1997) com a enginyer en cap, els Mars Exploration Rovers Spirit i Opportunity (2004), i Mars Science Laboratory Curiosity (2012).

A causa de la pandèmia del Coronavirus, San Martin va haver de transformar l'habitació de la seva filla Madeleine en una sala de control improvisada des d’on va ser testimoni la setmana passada de l’aterratge del cinquè rover de la seva carrera: Perseverance.


  1. Miguel San Martin: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Mars Perseverance Rover, NASA || Mars 2020 Mission. Perseverance Rover, NASA Science || Mars 2020, Jet Propulsion Laboratory 
  3. Video: la emoción del ingeniero argentino que trabaja en la NASA cuando el Perseverance aterrizó en Marte, La Nación, 20.02.2021
  4. KC Archana: NASA Chief Engineer Watches Perseverance Touchdown From Home. His Reaction Is Priceless, India Times, 23.02.2021

Wednesday, February 24, 2021

pensaments


Aquest era l'aspecte dels pensaments que tenim plantats a la terrassa el passat 13 de febrer, mentre teníem les temperatures que pots veure a continuació.
Segurament no et descobriré res de nou si et dic que els pensaments (Viola × wittrockiana) són unes plantes què, segons la seva varietat (i n'hi ha un munt!), són normalment biennals i tenen un període de floració que abasta l'estació de la tardor i que normalment s'estén fins ben entrada la primavera.

Com Lluïsa els adora, gairebé sempre n'hem tingut al jardí. I m'he acostumat a veure'ls florits especialment a la tardor i l'hivern, on gairebé cap altra planta de les que tenim al jardí no ho està.
El que m'ha sorprès enguany és la seva capacitat de resiliència davant les temperatures que han hagut de resistir i la seva exposició al vent del nord sense protecció de cap mena.

A la imatge del 19 de febrer que pots veure aquí al damunt, pots comprovar que les flors no han perdut ni un sol pètal. Realment impressionant!

Tuesday, February 23, 2021

light pillars in sky


Potser ja ho hauràs vist. Però per aquells que no ho sàpiguen, entre el 5 i l'11 de Febrer, Twitter anava carregat de belles imatges d'un fenomen conegut en anglès amb el nom de Light Pillars (1) i en francès amb el nom de Piliers de lumière.

A l'edició en francès publicada a Suïssa, 20minutes.ch (2) el descrivia com un fenomen òptic que neix de la conjunció entre un fred extrem i un aire sense moviment. Aquests feixos de llum es formen quan les partícules de gel properes al sòl són prou lleugeres per mantenir-se suspeses a l’aire. Si les condicions són tranquil·les, les partícules de forma hexagonal es poden empilar verticalment a mesura que van pujant lentament a través de l’atmosfera.
Aquestes partícules empilades reflecteixen una font de llum qualsevol: un fanal, la llum de la lluna o fins i tot la llum solar. "Com més alts són els cristalls a l'atmosfera, més alt és el pilar", segons explicaven al Servei Meteorològic Nacional de La Crosse, Wisconsin. “La temperatura va baixar -28°C la nit que es van fer aquestes fotos a North Platte. Va ser la nit més freda que hem vist des del març del 2019” (cf. 2).

  1. Wikipedia: Light pillar
  2. Le froid extrême et l’atmosphère calme régnant actuellement dans le nord des États-Unis font apparaître de magnifiques «piliers de lumière» dans le ciel, 20minutes.ch, 11.02.2021

Monday, February 22, 2021

el pony pisador

El Pony Pisador - El meu pare és un formatge, Youtube, 12.02.201

Un bon amic. de qui diuen que és la versió local i en pèl-roig de Chistopher Judge a Stargate, però sense la xapa de Pepsi Cola al front, em va passar un vídeo d'una banda que no coneixia: El Pony Pisador (1).

A Wikipedia diuen d'ells què, als seus orígens, tenien la idea de formar un grup de música irlandesa inspirada en grups com Flogging Molly, Dropkick Murphys, Dubliners o els Clancy Brothers. Tot i que pugui semblar una barreja d'estils molt singular, és probable que no haguem escoltat els mateixos temes d'aquestes bandes i m'estigui fent una idea equivocada. En tot cas, jo no hi era i no puc dir el contrari.

El que sí que puc dir és què, tothom té dret a beure les cerveses que vulgui i dir al bar allò que després li passi pel cap. També puc d'afegir què, quan vaig veure el tema amb què he obert el post d'avui, em vaig morir de riure.

I com m'ha semblat que és un tema prou divertit per a començar la setmana i, amb ella, també el meu tractament de radioteràpia, et proposo que l'escoltem junts. Perquè, com deia una professora de Demografia que sovint has vist a la TV: A les penes, punyalades. I als disgustos, gots de vi!

Que tinguem una bona setmana !!


  1. El Pony Pisador: Home page, Wikipedia, Youtube,

Sunday, February 21, 2021

cork's english market

Le ventre de Cork, Le marché anglais, ARTE Découverte, Youtube, 07.02.2021

El passat 3 de febrer Arte TV emetia un documental de Stefano Tealdi (1): Le ventre de Cork. Le marché anglais (2020) que estarà disponible al site Web de l'emissora fins el 04.04.2021 (2)
Quan es va fundar el 1788, el mercat anglès a Cork (Irlanda) estava reservat estrictament a la comunitat anglesa, cosa que ja no és així en l'actualitat. L’ingredient bàsic de qualsevol menjar irlandès és la patata, que està ben representada a les parades. També el pa, del qual hi ha gairebé un centenar de tipus diferents, començant pel tradicional Irish Soda Bread.
Aquest documental segurament portarà a algú d'entre nosaltres el record del temps en què aquest mercat feia part del seu quotidià. Als seus amics, ens recordarà les seves narracions i les imatges que ens va enviar. I a tots els que el veiem, ens permetrà aprendre quatre coses sobre una de les ciutats d'Irlanda de la que es parla més aviat poc a les nostres contrades.

El documental de Stefano Tealdi s'inscriu en una sèrie altament recomanada que porta per nom Food Markets: In the Belly of the City (2013– ) (3).

A la mateixa sèrie també pots trobar aquest altre documental: Le ventre de Valence. Le marché central (2020). Tot i que la sèrie es va obrir amb un reportatge sobre el Mercat de la Boqueria, a Barcelona, no he reeixit a trobar l'enllaç.

Le ventre de Valence, Le marché central, Arte Découverte, Youtube, 04.02.2021


  1. Stefano Tealdi: IMdB 
  2. Stefano Tealdi: Cork: Der English Market (2020), Arte TV, 2020 
  3. Food Markets: In the Belly of the City (2013– ): IMdB 
  4. Stefano Tealdi: Valencia: Der Mercado Central, Arte TV, 2020