The Munsters
Fa molts anys em vaig convertir en un seguidor entusiasta d'una sèrie de la TV nord-americana:
The Munsters (1). Si la coneixes, probablement tens ja una edat. O potser no, perquè tot i que es tracta d'una sèrie que la
CBS va començar a emetre el 1964 i va aturar menys de dos anys més tard,
el seu èxit d'audiència va ser tan gran que moltes cadenes de TV la reposen constantment.
Sincerament, em costa molt retrobar aquell entusiasme de fa anys quan veig ara a YouTube alguns dels seus episodis. Probablement era difícil trobar a TVE res que valgués la pena de veure. Però, sigui en el record o visionant de nou aquells episodis,
mai puc escapar al magnetisme que sempre he trobat en un dels seus personatges: l'avi que interpretava
Al Lewis (2).
Al Lewis
Anys més tard d'haver-me enganxat a la sèrie vaig descobrir que
Al Lewis era algú excepcional també a la vida real. Fill d'un pintor de la construcció i d'una obrera del tèxtil, tots dos immigrants de la Rússia tsarista i ambdós d'origen jueu, es van casar el 1922.
Al Lewis va nàixer el 30 d'abril del 1923 a
Brownsville (Brooklyn, New York), un barri que, entre 1880 i 1950, va estar poblat majoritàriament per jueus europeus (3).
Al Lewis el va definir com:
el barri de jueus pobres més gran dels USA.
Com pots veure al documental de la
20th Century Fox:
Al Lewis: Forever Grandpa (4) amb què he obert aquest article, la infància d'
Abraham Meister (Al Lewis) va estar caracteritzada per una
pobresa extrema, guiada pel
compromís sindical de la seva mare i per
la rebel·lió social del barri obrer on vivia.
Al Lewis va participar en molts d'aquells combats, sent especialment actiu en la
lluita pel dret a l'habitatge i les accions contra els desnonaments de les famílies més pobres.
La resta de la seva vida tampoc va ser fàcil. Però li va fer front agafant el toro per les banyes
sense oblidar mai la seva consciència de classe.
Una consciència de classe que també pots trobar al segon vídeo que avui m'agradaria compartir amb tu. Un documental:
Goodbye, America (5) dirigit pel brasiler
Sergio Oksman (6), amb escenes rodades el 2002 i el 2005, muntat el 2006: l'any que ens va deixar
Al Lewis, que no el va poder veure acabat (7). Un documental on
Al Lewis fa un repàs de la seva vida poc abans que aquesta s'apagués. On ens parla dels anys del maccarthisme i de la persecució de figures com
Paul Robeson (8), activista dels drets civils i amic seu. On també pots veure i escoltar la passió del seu activisme a finals dels 1990's, a un punyent programa de ràdio que dirigia a la
WBAI (9), una emissora de ràdio progressista de la ciutat de
New York, sostinguda econòmicament pels seus oients i simpatitzants.
Una motivació carregada de coratge que el va portar a presentar-se amb 65 anys (10) com a candidat al càrrec de governador de l'estat de
New York pel
Green Party (11) a les eleccions del 1988:
sense un dòlar de pressupost, ni un comitè de campanya, Al Lewis va recórrer l'estat en tren i en bus, organitzant mítings al carrer i als bars. El fet de no ser elegit no va impedir que l'any següent decidís presentar-se a les eleccions al Senat per l'estat de
New York, on tindria com adversaris a
Hillary Rodham Clinton i a
Rudy Giuliani.
L'any passat, un article publicat a
El País (12) relatava una esbroncada que
Al Lewis va protagonitzar amb
Johnny Ramone (13) durant la gravació de l'àlbum
End of the Century (1980). Per aquells que ho ignorin, tot i ser fill d'un obrer de la construcció i d'una cambrera, malgrat el seu aspecte
Johnny Ramone era un fatxa convençut d'haver perdut el seu antic treball com a lampista per una conspiració de les minories contra l'home blanc.
"Lewis era partidari d'abolir les lleis antidroga i advocava per una sanitat pública universal. Johnny li va dir que, amb una sanitat universal, no hi hauria manera de lliurar-se dels immigrants. Lewis li va respondre que els immigrants havien construït el nostre país. L'avi Munster el va posar al seu lloc".
Les diferències polítiques també eren una de les causes de la difícil relació entre Johnny i Joey Ramone, relació que es tornaria ja inexistent quan, més tard, la companya de Joey el va deixar per casar-se amb Johnny (...) El tema "The KKK Took My Baby Away", on KKK feia al·lusió a Johnny i a la seva posició política va acabar per aclarir les coses.
I si a
Goodbye, America (cf. 5),
Al Lewis ens parla de la seva por a la mort, val a dir que també li va saber plantar cara a les seves ultimes voluntats, on va disposar que, després de la seva incineració,
les seves cendres es dipositessin a l'interior d'una caixa de la seva marca de cigars preferida, amb la que va ser enterrat fa quinze anys, un 18 de febrer del 2006.
Ida Neidel
I ara deixa'm afegir unes paraules d'admiració i reconeixement per
una dona extraordinària que vaig conèixer gràcies al que vaig anant llegint sobre la vida d'
Al Lewis, també a diferents vídeos que he vist sobre la seva vida. Una dona que he acabat per admirar:
Ida Neidel, la mare d'
Abraham Meister (Al Lewis).
Els meus avis van tenir sis filles. Entre Polònia i Rússia, gairebé cada cinc anys canviaven de domicili. En 1913, els meus avis van poder estalviar prou diners per poder pagar-li a la meva mare el viatge als USA (era la més gran de les filles, tenia 16 anys), on va arribar sense saber parlar ni una paraula d'anglès. La meva mare va treballar de valent a la indústria de la confecció. Tenia un esperit indomable i mai no es va ajupir davant de res ni de ningú. Recordo haver anat amb la meva mare als piquets de vaga a les fàbriques i a les manifestacions (cf. 2).
Poc després de conèixer a qui seria el seu marit, es van casar el 1922.
Abraham Meister (Al Lewis) va néixer un any més tard, el 30.04.1923. Dos germans el van seguir. Sis anys més tard del naixement d'
Abraham, poc abans de la
Gran Depressió, el seu pare va caure des de dalt d'unes bastides i va morir.
En plena
Gran Depressió,
Ida Neidel va haver de tirar endavant tres fills amb un salari de misèria. Però mai no es va doblegar. Va seguir amb la seva militància activa al sindicat de les treballadores del tèxtil:
International Ladies Garment Workers Union (14) que, als seus inicis, estava format majoritàriament per treballadores jueves d'origen rus i polonès, també moltes italianes, la majoria amb fortes influències socialistes i anarquistes.
Ida Neidel no va ficar mai els peus a un cinema, cada dòlar que guanyava l'estalviava per tirar endavant els seus fills. Finalment, va reeixir a estalviar prou per pagar el passatge als USA als seus pares i a les seves cinc germanes. Quan va morir de càncer el 1950,
Abraham Meister (Al Lewis) va decidir que viuria tota la resta de la seva vida seguint els ideals de la seva mare.
- Wikipedia: The Munsters (La Familia Monster) [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Al Lewis [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Brownsville, Brooklyn
- Al Lewis: Forever Grandpa, Writer: Colin Powers, Executive Producer: Kevin Burns, 20th Century Fox, @2000
- IMdB: Goodbye, America (2006)
- IMdB: Sergio Oksman
- El abuelo de la Familia Munster, en el último documental de Elías Querejeta. Al Lewis repasa la historia americana más reciente acompañado de un puro, El País, 27.02.2007
- Wikipedia: Paul Robeson [en] [fr] [es] [ca]
- WBAI: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
- Al Lewis detestava la manca de professionalitat dels periodistes, que s'empassaven tot allò que se'ls deia sense verificar la font. Trobava especialment divertit fer-lis empassar que havia nascut el 1910. Això va permetre un gran debat sobre la seva edat real on els periodistes d'investigació aportaven veritables carallotades com arguments de discussió.
- Wikipedia: Green Party of New York
- Jaime Lorite: 40 años de ‘End of the Century’, el disco que rompió el corazón de los Ramones, El País, 03.02.2020
- Wikipedia: Johnny Ramone [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: International Ladies Garment Workers Union
