 |
Al darrer article d'aquesta sèrie (1) vam veure com, després de la Diàspora (2), l'Edicte de Caracal·la de l'any 212 (3) va permetre als jueus que vivien a Hispània una vida relativament tranquil·la. Aquesta situació no va canviar gaire amb l'arribada dels visigots car, en aquells moments els visigots eren cristians arrians (4) i no van mostrar gens d'interès per perseguir a ningú, tampoc als jueus.
Primera conversió violenta al cristianisme
Gairebé un segle després del Concili d'Elvira (5), el mateix any que es va aplicar el pacte entre els visigots i Roma pel qual es reconeixia el Regne Visigot (418), amb capital a l'actual Toulouse, el bisbe Sever de Menorca va dur a terme la primera conversió violenta al cristianisme de la qual es té notícia a l'Occident. Gairebé 800 anys abans que es creés la Inquisició, la crema de la sinagoga i tota una sèrie de violències van tenir com a resultat la conversió dels 540 membres de la comunitat jueva de Maó i el seu bateig durant les festes de Pasqua (6).
El fet que la comunitat jueva de Maó tingués més de 500 membres ens parla de la importància de la comunitat hebraica gràcies al seu proselitisme. Cinc-cents membres a la comunitat jueva de Mao són un nombre molt important si el comparem amb la població d'una Barcelona que no arribaria a 1.500 habitants fins gairebé cinc segles més tard.
Estem parlant d'una Hispània que estava molt lluny d'estar cristianitzada i què, a més de la seva rivalitat amb les religions 'paganes', s'havia d'enfrontar a una religió jueva, que no era ni més ni menys estrangera pels locals del que ho era la cristiana.
La 'unificació religiosa'
Tot va canviar però quan el rei visigot Recared I (7), nascut a Sevilla, es va casar amb Teodòsia, que era germana de Leandre, arquebisbe de Sevilla. També ho era d'Isidor de Sevilla, bisbe d'aquella ciutat i de Fulgenci i de Florentina de Cartagena. Tots quatre germans són venerats com a sants per l'església catòlica. Al bell mig d'una família tan santa, Recared I va adjurar de l'arrianisme i el seu regne es va convertir oficialment al catolicisme. Una decisió que els historiadors han presentat tradicionalment com la unificació religiosa entre visigots i hispanoromans que segellava la unitat espiritual i territorial del Regne Visigot d'Hispània (8).
Amb el permís dels 'divulgadores de mitos', pots interpretar-ho d'una altra manera. Tot d'un cop els hispanoromans que no eren catòlics van deixar de ser considerats com a tals. No sent ni visigots ni catòlics, tant la comunitat jueva autòctona, que havia crescut enormement gràcies al proselitisme i al mestissatge (cf. 1) (8), com les comunitats que seguien practicant les religions romanes i preromanes i, fins i tot, aquells visigots que seguien practicant el cristianisme arrià, van passar a ser estrangers a casa seva.
De la persecució a l'esclavitud
Durant tot el segle VII la monarquia visigoda, en estreta col·laboració amb l'Església catòlica, va adoptar una actitud bel·ligerant contra les altres comunitats religioses (9). Va ser l'inici de les persecucions i les conversions forçades.
El fet que molts jueus es convertissin al catolicisme, no els va estalviar de continuar estigmatitzats per l'església catòlica. Durant el regnat de Chintila es va obligar els conversos a fer un jurament especial pel qual rebutjaven públicament la seva antiga religió. Durant el del rei Ervigi es van promulgar noves lleis contra els jueus. Durant el de Sisebut, les lleis anti jueves es van endurir encara més, i es van produir noves conversions forçoses en massa (10). Fugint d'aquesta persecució, un gran nombre de jueus van abandonar el regne, instal·lant-se al nord d'Àfrica, on els seus correligionaris també havien desenvolupat una important tasca de proselitisme i mestissatge entre la població Amazic (11).
Sospitant que els jueus que vivien al Regne Visigot estaven conspirant amb els del nord d'Africa, el rei Égica va decretar al XVII Concili de Toledo, a 694 (12), l'esclavitud de jueus i conversos junt amb les seves dones i fills, i es va perseguir amb acarnissament a ambdues minories.
La caiguda del Regne Visigot
A principis de s. VIII l'expansió musulmana arriba al Magrib. El Regne Visigot està exhaust després de guerres interminables amb els sueus (13), les rebel·lions a la Septimània, les guerres contra Bizanci. També per les guerres amb els asturs, càntabres i vascons, que els obligarien a reforçar la línia de fortificacions creades pels romans i que els permetrien més tard refugiar-se de les tropes musulmanes amb l'ajuda dels antics adversaris.
Traducció. Com veurem més endavant, allò que coneixem com la 'reconquesta' té el seu origen a l'est de la península en uns bàrbars d'origen franc. A l'oest van ser els bàrbars d'origen visigot que van pagar amb els seus tresors refugi i aliança en les tribus d'asturs, càntabres i vascons a les quals estaven combatent just en el moment en què els musulmans amazics van desembarcar a la península.Per acabar d'arrodonir el nefast currículum del seu pas per la península, a més de les guerres i les persecucions religioses, sota el Regne Visigot també es va viure una epidèmia de la verola cap al 570 i la pesta bubònica al 542, el 588 i, més endavant el 687 i el 702 (14). I com epitafi, també va haver-hi una fam que es va estendre pel regne a causa de les males collites ocasionades per les sequeres del 707 i 709 (15), dos anys abans de l'arribada dels musulmans.
Què val el concepte de 'reconquesta' aplicat a aquells milers de bàrbars del nord que no eren menys estrangers que els milers de musulmans amazics, o aplicat a aquells que mai havien sortit de les muntanyes del nord, és un misteri que un dia ens haurien d'aclarir els 'divulgadores de mitos'.
Poc temps abans de la invasió musulmana, després de poc més de 200 anys de dominació visigoda, d'epidèmies, de guerres i persecucions religioses, la població de la península Ibèrica no arribava ni tan sols al nivell que havia tingut a l'inici de l'època romana (cf. 14).
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
- Veure Venim del nord, tornem del sud (2), publicat en aquest blog el 21.10.2020
- Wikipedia: Diáspora judía [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Edicte de Caracal·la [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Arrianisme [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Concili d'Elvira [en] [fr] [es] [ca]
- La carta del Obispo Severo: un viaje a la Menorca del año 418, Menorca al día, 04.02.2018
- Wikipedia: Recared I [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Regne visigot [en] [fr] [es] [ca]
- Isabel Hervás Jávega: Los primeros judíos en España, La Vanguardia, 31.08.2019
- Wikipedia: Historia de los judíos en España
- Wikipedia: Berbers [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: XVII Concilio de Toledo [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Regne dels sueus [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Evolución de la población española en la época precensal - Reino visigodo
- Wikipedia: Reino Visigodo de Toledo - El final de la Hispania visigoda
No comments:
Post a Comment