| HerodoteVideos - Le haut Moyen Âge (476-962) en mode chronométré : 13 secondes par décennie, YouTube, 09.02.2021 |
La segona campanya de la Guerra Gòtica
Reprenent el segon vídeo de Vincent Boqueho que vam veure al primer article d'aquesta sèrie, recordarem la segona campanya de l'anomenada Guerra Gòtica (1).
Mentre les tropes de Justinià, emperador de l'Imperi Romà d'Orient, atacaven els Ostrogots per apoderar-se de la península Itàlica, va arribar d'orient una epidèmia coneguda amb el nom de: Pesta de Justinià (2). Una epidèmia que va afectar a l'Imperi Romà d'Orient i altres parts d'Europa: com ara la Hispània Visigòtica (3), Àsia i Àfrica entre els anys 541 i 549, amb un episodi paroxístic el 592 .
La Pesta de Justinià
La Pesta de Justinià és el primer i el més conegut dels brots d'una pandèmia que va continuar repetint-se fins a mitjan segle VIII. Alguns historiadors creuen que el primer brot va ser un dels més mortals de totes les pandèmies de la història de la humanitat.
Tanmateix la seva mortalitat és molt difícil d'avaluar car, a la manca d'estadístiques sobre la població d'aquella època, se li ha d'afegir els següents factors de correcció:
La difusió espaciotemporal de la pesta
Seguint l'anàlisi cronològica de la seva difusió, durant molts anys es va creure que el primer brot de l'epidèmia va tenir el seu origen a l'est de l'Àfrica.
Però un estudi de paleo-microbiologia realitzat en 2012 a una necròpolis de Baviera del 500-700 dC. AD, va confirmar la presència de Yersinia pestis (cf. 2) (9). I l'anàlisi de l'ADN de les dents dels morts enterrats en múltiples sepultures (de 2 a 5 individus junts) a partir de la segona meitat del segle VI va confirmar l’origen asiàtic de la pandèmia (soca genètica d’origen mongol) i va invalidar la hipòtesi d’un origen africà (des d’un focus angolès).
Pots trobar cartografiada la direcció que van prendre les vagues successives de l'epidèmia durant gairebé 200 anys a la Fig. 4 d'un article que Wagner et al. van publicar el 2014 a The Lancet (10). Malgrat el fet de necessitar una actualització, un dels millors mapes que he trobat pel que fa a la evolució espaciotemporal de la Pesta de Justinià és troba a un llibre del 2008 de William Rosen (11), Maps on the Web. l'ha publicat a les seves pàgines: pots punxar a l'enllaç de la llegenda per veure'l amb la millor qualitat.
La Pesta a Sapaudia
Si has punxat l'enllaç del mapa precedent, hauràs vist que la pesta va seguir les principals rutes comercials que existien al món antic. Al mapa hi ha un lloc anomenat Burgundy, que és un terme que en anglès s'utilitza de manera confusa per anomenar moltíssimes coses (12), entre elles l'actual regió de Bongonya. Probablement la pesta va passar per Lió al voltant de l'any 554 , gairebé vins anys després que Sapaudia fos ocupada pels francs. Audoin-Rouzeau (13) ens dona algunes precisions espaciotemporals:
Clément Hervé (15) no diu exactament el mateix a un article publicat a una revista del CNRS on resumeix la seva tesi doctoral, presentada a la Université de Lausanne. Prenent els casos de Nyon, Lausanne i Yverdon durant l'alta edat mitjana, i basant-se en les informacions obtingudes en diferents excavacions arqueològiques, Hervé presenta els canvis urbans i territorials d'aquelles viles. Tot afirmant que, com ja s’havia pressentit anys abans, s’ha de revisar àmpliament la noció de l'abandonament d'aquells centres urbans durant l'alta edat mitjana.
En el cas de Lausanne, hi hauria hagut una transició demogràfica vers els alts de la Cité a partir de l'antic vicus gal·loromà de Lousonna, fundat als voltants de l'any 15 AC i molt proper al llac Léman, a l'actual districte de Vidy, on actualment es troba el Musée romain de la vila (16). Però segons Hervé, la visió catastròfica de l'abandonament total de les costes del llac a Vidy no es recolza amb el que van demostrant les excavacions arqueològiques. Si el centre de poder es va desplaçar a la Cité, les activitats portuàries no es van abandonar. Tampoc ho hauria estat la riba del llac.
Probablement la Pesta de Justinià no va arribar a Sapaudia (fins ara no he trobat a la xarxa cap article que indiqui el contrari). Probablement les rutes comercials amb les grans ciutats del món antic van caure en desús a causa de la pandèmia que aquestes patien. Probablement els antics assentaments gal·loromans no es van abandonar. I probablement va haver-hi un retorn de molts dels seus habitants al món rural. Però, més que probablement, la Pesta de Justinià no va ser la causa, sinó un efecte de quelcom que devia colpejar molt durament als pobladors de la Sapaudia.
L'anàlisi de texts antics va obrir una porta a una recerca que presentava La Pesta de Justinià estretament lligada amb un canvi climàtic (17):
Reprenent el segon vídeo de Vincent Boqueho que vam veure al primer article d'aquesta sèrie, recordarem la segona campanya de l'anomenada Guerra Gòtica (1).
Mentre les tropes de Justinià, emperador de l'Imperi Romà d'Orient, atacaven els Ostrogots per apoderar-se de la península Itàlica, va arribar d'orient una epidèmia coneguda amb el nom de: Pesta de Justinià (2). Una epidèmia que va afectar a l'Imperi Romà d'Orient i altres parts d'Europa: com ara la Hispània Visigòtica (3), Àsia i Àfrica entre els anys 541 i 549, amb un episodi paroxístic el 592 .
La Pesta de Justinià
La Pesta de Justinià és el primer i el més conegut dels brots d'una pandèmia que va continuar repetint-se fins a mitjan segle VIII. Alguns historiadors creuen que el primer brot va ser un dels més mortals de totes les pandèmies de la història de la humanitat.
Tanmateix la seva mortalitat és molt difícil d'avaluar car, a la manca d'estadístiques sobre la població d'aquella època, se li ha d'afegir els següents factors de correcció:
- Els brots de lepra i de malària que també es van repetir en aquella època.
- Les morts causades per les guerres.
- La fugida de la noblesa de les viles al camp, que va estendre la pandèmia.
- L'extensió de la pandèmia per les tropes i la fam que se'n van derivar.
- La manca de mà d'obra per les collites va provocar l'escassetat d'aliments i la pujada dels seus preus.
- Les expropiacions forçades de cereals als productors per sostenir els graners imperials
- L'enfonsament del comerç de cereals al llarg de la Mediterrània.
- Basant-se en les sepultures d'aquella època (cf. 4) hi ha un cert consens en què la Pesta de Justinià va provocar la mort d’entre el 20 i el 30% de la població (alguns historiadors sostenen que va arribar fins al 60%!) durant el primer brot.
- La pesta va tenir uns efectes catastròfics arreu del món antic, en particular l'Imperi Romà d'Orient, i va deixar un rastre de desolació al seu pas. A Irlanda, per exemple, Pesta de Justinià és coneguda pels seus efectes a la baronia de Mohill (5). A València, durant unes excavacions realitzades a l'Almoina entre 1986-1987 també es van identificar foses comunes corresponents a aquest període (6).
La difusió espaciotemporal de la pesta
Seguint l'anàlisi cronològica de la seva difusió, durant molts anys es va creure que el primer brot de l'epidèmia va tenir el seu origen a l'est de l'Àfrica.
|
Però un estudi de paleo-microbiologia realitzat en 2012 a una necròpolis de Baviera del 500-700 dC. AD, va confirmar la presència de Yersinia pestis (cf. 2) (9). I l'anàlisi de l'ADN de les dents dels morts enterrats en múltiples sepultures (de 2 a 5 individus junts) a partir de la segona meitat del segle VI va confirmar l’origen asiàtic de la pandèmia (soca genètica d’origen mongol) i va invalidar la hipòtesi d’un origen africà (des d’un focus angolès).
Pots trobar cartografiada la direcció que van prendre les vagues successives de l'epidèmia durant gairebé 200 anys a la Fig. 4 d'un article que Wagner et al. van publicar el 2014 a The Lancet (10). Malgrat el fet de necessitar una actualització, un dels millors mapes que he trobat pel que fa a la evolució espaciotemporal de la Pesta de Justinià és troba a un llibre del 2008 de William Rosen (11), Maps on the Web. l'ha publicat a les seves pàgines: pots punxar a l'enllaç de la llegenda per veure'l amb la millor qualitat.
|
La Pesta a Sapaudia
Si has punxat l'enllaç del mapa precedent, hauràs vist que la pesta va seguir les principals rutes comercials que existien al món antic. Al mapa hi ha un lloc anomenat Burgundy, que és un terme que en anglès s'utilitza de manera confusa per anomenar moltíssimes coses (12), entre elles l'actual regió de Bongonya. Probablement la pesta va passar per Lió al voltant de l'any 554 , gairebé vins anys després que Sapaudia fos ocupada pels francs. Audoin-Rouzeau (13) ens dona algunes precisions espaciotemporals:
Els brots de la la Pesta de Justinià a Europa no són persistents i es mantenen localitzats a les regions mediterrànies, estenent-se de vegades, però no sempre, pels eixos Rhône-Saône i Loire a l'actual França, i al llarg de l’Ebre, a l'actual Espanya.Pel que fa a la Sapaudia, Lionel Perret, cap del Musée cantonal d'archéologie et d'histoire de Lausanne (MCAH), ens diu que, tot i que l’alta edat mitjana és un període poc conegut, cal destacar al cantó de Vaud l'abandonament dels centres urbans de l'antiguitat: a excepció d'Yverdon. Segons Perret, els grans centres de l'època romana, com Nyon i Avenches estaven en gran part abandonats. La gent vivia al camp, en construccions de terra i fusta, en un hàbitat dispers allunyat dels antics centres romans i les seves vies de comunicació. Si no hi ha gaires restes d’aquest període és perquè els materials utilitzats per aquelles construccions deixen molt poques empremtes (14).
Les tres primeres vagues, de 541 a 574, penetren força a França, fins a Trèves (l'actual Trèveris, a la RFA) a l'eix sud/nord-est, i fins a Bourges a l'eix Sud /Nord-oest. La quarta i cinquena vagues, del 580 al 591, presenten un primer reflux, la difusió cap a l'interior s'atura a Lió, al nord i a Albi a l'Oest. A partir del 599, ni tan sols arriben a les zones temperades.
Clément Hervé (15) no diu exactament el mateix a un article publicat a una revista del CNRS on resumeix la seva tesi doctoral, presentada a la Université de Lausanne. Prenent els casos de Nyon, Lausanne i Yverdon durant l'alta edat mitjana, i basant-se en les informacions obtingudes en diferents excavacions arqueològiques, Hervé presenta els canvis urbans i territorials d'aquelles viles. Tot afirmant que, com ja s’havia pressentit anys abans, s’ha de revisar àmpliament la noció de l'abandonament d'aquells centres urbans durant l'alta edat mitjana.
En el cas de Lausanne, hi hauria hagut una transició demogràfica vers els alts de la Cité a partir de l'antic vicus gal·loromà de Lousonna, fundat als voltants de l'any 15 AC i molt proper al llac Léman, a l'actual districte de Vidy, on actualment es troba el Musée romain de la vila (16). Però segons Hervé, la visió catastròfica de l'abandonament total de les costes del llac a Vidy no es recolza amb el que van demostrant les excavacions arqueològiques. Si el centre de poder es va desplaçar a la Cité, les activitats portuàries no es van abandonar. Tampoc ho hauria estat la riba del llac.
Probablement la Pesta de Justinià no va arribar a Sapaudia (fins ara no he trobat a la xarxa cap article que indiqui el contrari). Probablement les rutes comercials amb les grans ciutats del món antic van caure en desús a causa de la pandèmia que aquestes patien. Probablement els antics assentaments gal·loromans no es van abandonar. I probablement va haver-hi un retorn de molts dels seus habitants al món rural. Però, més que probablement, la Pesta de Justinià no va ser la causa, sinó un efecte de quelcom que devia colpejar molt durament als pobladors de la Sapaudia.
L'anàlisi de texts antics va obrir una porta a una recerca que presentava La Pesta de Justinià estretament lligada amb un canvi climàtic (17):
- L'any 536, un polític bizantí, Cassiodorus (18) ho descrivia així: No veiem l'ombra del nostre cos al migdia (...) el sol té un color blavós, la lluna ha perdut la seva brillantor i les estacions semblen estar totes juntes.
- L'historiador bizantí Procopius (19) escrivia que: el sol donava una llum sense brillantor, com la lluna, durant tot aquest any. També va escriure que semblava que el sol estava constantment en eclipsi; i durant aquest temps, els homes no estaven lliures ni de la guerra, ni de la pestilència, ni de cap altra cosa que els portés a la mort (20).
- Wikipedia: Gothic War (535–554): [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Plague of Justinian [en] [fr] [es] [ca]
- Sota el Regne Visigot també es va viure una epidèmia de la verola cap al 570 i la pesta bubònica al 542, el 588 i, més endavant el 687 i el 702. Veure a Venim del nord, tornem del sud (3), publicat el 29.10.2020
- Veure el video d'Annick Peters-Custot, Professeur d’Histoire byzantine à l’Université de Nantes: Epidémies n°5 - La peste de Justinien (VIe-VIIIe s.), CRHIA Laboratoire d'histoire, YouTube, 14.04.2020.
- Wikipedia: Plague of Mohill
- Albert Ribera: La peste de Justiniano en Valencia, Levante EMV 03.05.2020
- Lee Mordechai et al.: The Justinianic Plague: An inconsequential pandemic? Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 17.12.2019, 2019 116 (51) 25546-25554
- Marjolein Schat: Justinian’s Foreign Policy and the Plague: Did Justinian Create the First Pandemic?, Montana State University
- Wikipedia: Yersinia pestis [en] [fr] [es] [ca]
- David M Wagner et al.: Yersinia pestis and the Plague of Justinian 541–543 AD: a genomic analysis, The Lancet, Volume 14, Issue 4, p 319-326, April 01, 2014, https://doi.org/10.1016/S1473-3099(13)70323-2 || Figure 4: Hypothetical scenario for the geographic spread of Yersinia pestis
- William Rosen: Justinian's Flea: The First Great Plague and the End of the Roman Empire, Penguin Books; Reprint edition (July 29, 2008) ISBN-10 : 014311381X, ISBN-13 : 978-0143113812, Amazon
- Wikipedia: Burgundy (disambiguation)
- Frédérique Audoin-Rouzeau: Les chemins de la peste. Le rat, la puce et l'homme. Chapitre VII. Le « paradoxe justinien » et la véritable arrivée du rat noir en Occident. Presses Universitaires de Rennes, 2003
- Le haut Moyen Âge, creuset méconnu de notre société, La Gazette, 15.05.2020
- Clément Hervé: Les agglomérations de Nyon, Lausanne et Yverdon (Suisse) : trois exemples de l’ouest du plateau suisse entre Antiquité tardive et haut Moyen Âge, Gallia-Archéologie des Gaules, Editions du CNRS (Centre national de la recherche scientifique), 74-1 | 2017, p. 195-208, https://doi.org/10.4000/gallia.2421
- Lausanne - Vidy. Musée Romain: Home page
- Becky Little: The Worst Time in History to Be Alive, According to Science, History.com, 03.12.2018
- Wikipedia: Cassiodorus [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Procopius [en] [fr] [es] [ca]
- The Project Gutenberg eBook, History of the Wars, Books III and IV (of 8), by Procopius, Translated by H. B. Dewing
No comments:
Post a Comment