| Barcelona.cat - Una plaça de Nou Barris recordarà Can Sitjar, Youtube, 17.12.2014 |
Fa uns mesos l'amic Enric em va acompanyar a l'estació de metro de Virrei Amat, des d'on havia d'anar a l'aeroport per agafar un vol per tornar a casa. M'hauria agradat explicar-li el munt de records que em passen pel cap sempre que passo per aquella plaça, però anava molt just de temps.
Aquesta plaça es va inaugurar el 1933 amb el nom del poeta Joan Salvat-Papasseit (1), fins que un alcalde falangista: Miquel Mateu (2) va canviar-li en 1941 el nom pel d'un militar de Vacarisses: Manuel d'Amat (4), membre d'una família que va accedir a la noblesa en 1702 (3) gràcies a la seva fidelitat a Felip V.
Cada cop que veig el maleït nom d'aquesta plaça recordo un grup de joves llibertaris del barri que, durant els anys 1980's, es dedicaven a empaperar amb el seu nom original: Joan Salvat-Papasseit (5), les plaques de la plaça i de l'estació del metro. També recordo com els ajuntaments governats pel PSC (partit majoritari en aquells temps a Noubarris!) s'encarregaven de netejar-los, abans que tornessin a estar empaperats de nou.
Els anys han passat, el color dels governs que han governat a l'ajuntament també. Noubarris ha vist places amb noms com República, Angel Pestaña (6) o Karl Marx (7), però el maleït nom que un falangista va donar-li a la plaça segueix sent el mateix. Alguns conspiracionistes afirmen que el motiu era que al consistori ningú volia fer-se malveure per la famiglia Mateu (8):
Però sempre que arribo a la plaça i veig l'edifici de La Caixa que fa xamfrà amb l'antiga avinguda del Borbó -des d'enguany, avinguda dels Quinze (13)- no puc oblidar que, al mateix lloc, fa molts anys, es trobava un antro de la noblesa borbònica conegut amb el nom de Can Sitjar (15).
Quan La Caixa va comprar aquell antro per construir l'edifici que segueix dominant la plaça, els masovers van marxar i el van deixar en l'abandonament: per cert, no et perdis al vídeo l'uniforme d'alguns dels personatges que surten a la imatge (01:11). Fins que no es va demolir l'edifici, va passar un temps en què es va anar degradant lentament.
Recordo el dia en què els nois més grans del carrer ens van dir als més petits si volíem visitar una casa encantada. Vam respondre afirmativament amb entusiasme. A Wikipedia descriuen les pintures que hi havia als murs com: al·legories de la història, la intel·ligència, la raó d'estat, el mèrit i el govern, realitzades en els primers mesos de 1797. No recordo com vam entrar, però si recordo haver vist una mena de cartes de la baralla espanyola en gran format i un munt de trompe-l'œil d'un gust horrorós per tot arreu, molt a joc amb el tarannà dels primers propietaris.
Tot i no haver-hi sigut mai poruc, hi havia alguna cosa en aquella casa que em va donar molt mal rollo i vaig acabar saltant per una finestra per marxar ràpidament d'aquell maleït lloc, abans que els meus companys també ho fessin. Mai no oblidaré el sentiment de pau i de llibertat que vaig tenir quan em vaig trobar de nou al bell mig de la plaça!
Diferents figures de la nova cançó van rehabilitar en Joan Salvat-Papasseit: Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Xavier Ribalta, etc. Una exposició al Palau de Santa Mònica també va reivindicar la seva obra. Però les autoritats municipals de Barcelona semblen seguir preferint dedicar el nom de la plaça a un corromput militar borbònic de Vacarisses abans que a un dels poetes de la ciutat. Per guardar les formes, un Passeig, un Institut i una estàtua al Moll de la Fusta estan dedicats al poeta: tots a la Barceloneta, el barri on va viure durant molts anys.
Resulta molt trist veure com hom pot canviar el nom de la plaça Joan Carles I pel de Cinc d'Oros (14), o el nom de l'avinguda del Borbó pel de l'avinguda dels Quinze (13), i que el nom donat pels falangistes a la plaça no s'hagi canviat. En attendant, s'ha buscat un lloc al qual donar-li el nom de l'antro de la noblesa borbònica: Can Sitjar (15). Finalment s'ha atribuït a un vell descampat que l'ajuntament havia enjardinat a l'altra banda de la plaça.
Cosas veredes, Sancho, que farán fablar las piedras (16).
Aquesta plaça es va inaugurar el 1933 amb el nom del poeta Joan Salvat-Papasseit (1), fins que un alcalde falangista: Miquel Mateu (2) va canviar-li en 1941 el nom pel d'un militar de Vacarisses: Manuel d'Amat (4), membre d'una família que va accedir a la noblesa en 1702 (3) gràcies a la seva fidelitat a Felip V.
Cada cop que veig el maleït nom d'aquesta plaça recordo un grup de joves llibertaris del barri que, durant els anys 1980's, es dedicaven a empaperar amb el seu nom original: Joan Salvat-Papasseit (5), les plaques de la plaça i de l'estació del metro. També recordo com els ajuntaments governats pel PSC (partit majoritari en aquells temps a Noubarris!) s'encarregaven de netejar-los, abans que tornessin a estar empaperats de nou.
Els anys han passat, el color dels governs que han governat a l'ajuntament també. Noubarris ha vist places amb noms com República, Angel Pestaña (6) o Karl Marx (7), però el maleït nom que un falangista va donar-li a la plaça segueix sent el mateix. Alguns conspiracionistes afirmen que el motiu era que al consistori ningú volia fer-se malveure per la famiglia Mateu (8):
- Ni per la seva filla, Carme Mateu (8), Creu de Sant Jordi, que havia convertit el Castell de la família a Perelada en una referència cultural que no amagava el llegat feixista: ni el del castell, ni el del seu pare (9);
- Ni pel seu marit, company de banc a l'escola alemanya amb Jordi Pujol, que havia rebut la concessió de tots els casinos de Catalunya (10).
Però sempre que arribo a la plaça i veig l'edifici de La Caixa que fa xamfrà amb l'antiga avinguda del Borbó -des d'enguany, avinguda dels Quinze (13)- no puc oblidar que, al mateix lloc, fa molts anys, es trobava un antro de la noblesa borbònica conegut amb el nom de Can Sitjar (15).
Quan La Caixa va comprar aquell antro per construir l'edifici que segueix dominant la plaça, els masovers van marxar i el van deixar en l'abandonament: per cert, no et perdis al vídeo l'uniforme d'alguns dels personatges que surten a la imatge (01:11). Fins que no es va demolir l'edifici, va passar un temps en què es va anar degradant lentament.
Recordo el dia en què els nois més grans del carrer ens van dir als més petits si volíem visitar una casa encantada. Vam respondre afirmativament amb entusiasme. A Wikipedia descriuen les pintures que hi havia als murs com: al·legories de la història, la intel·ligència, la raó d'estat, el mèrit i el govern, realitzades en els primers mesos de 1797. No recordo com vam entrar, però si recordo haver vist una mena de cartes de la baralla espanyola en gran format i un munt de trompe-l'œil d'un gust horrorós per tot arreu, molt a joc amb el tarannà dels primers propietaris.
Tot i no haver-hi sigut mai poruc, hi havia alguna cosa en aquella casa que em va donar molt mal rollo i vaig acabar saltant per una finestra per marxar ràpidament d'aquell maleït lloc, abans que els meus companys també ho fessin. Mai no oblidaré el sentiment de pau i de llibertat que vaig tenir quan em vaig trobar de nou al bell mig de la plaça!
Diferents figures de la nova cançó van rehabilitar en Joan Salvat-Papasseit: Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Xavier Ribalta, etc. Una exposició al Palau de Santa Mònica també va reivindicar la seva obra. Però les autoritats municipals de Barcelona semblen seguir preferint dedicar el nom de la plaça a un corromput militar borbònic de Vacarisses abans que a un dels poetes de la ciutat. Per guardar les formes, un Passeig, un Institut i una estàtua al Moll de la Fusta estan dedicats al poeta: tots a la Barceloneta, el barri on va viure durant molts anys.
Resulta molt trist veure com hom pot canviar el nom de la plaça Joan Carles I pel de Cinc d'Oros (14), o el nom de l'avinguda del Borbó pel de l'avinguda dels Quinze (13), i que el nom donat pels falangistes a la plaça no s'hagi canviat. En attendant, s'ha buscat un lloc al qual donar-li el nom de l'antro de la noblesa borbònica: Can Sitjar (15). Finalment s'ha atribuït a un vell descampat que l'ajuntament havia enjardinat a l'altra banda de la plaça.
Cosas veredes, Sancho, que farán fablar las piedras (16).
- 85 anys de la plaça del Virrei Amat, betevé.cat, 29.11.2016
- Wikipedia: Miquel Mateu i Pla
- Wikipedia: Marquès de Castellbell
- Wikipedia: Manuel d'Amat i de Junyent
- Wikipedia: Joan Salvat-Papasseit
- Google Maps: Plaça d'Àngel Pestaña, Barcelona, Spain
- Google Maps: Plaça de Karl Marx, Barcelona, Spain
- Wikipedia: Carme Mateu i Quintana
- Antoni Ribas Tur: La Barcelona amiga dels nazis, Ara.cat, 02.03.2014 || Miquel Mateu i Pla, l'ànima de ferro franquista de l'imperi dels casinos a Catalunya, Nordest Llibertari, 22.09.2016
- Xavier Febrés: La dinastía familiar que colea tras el telón de glamur del castillo, casino y festival de Peralada, eldiario.es, 27.08.2014
- Wikipedia: Cine Virrey
- Facebook: Chirimas Chiribito
- Els veïns celebren el canvi de nom d’avinguda del Borbó a la dels Quinze, betevé.cat, 09.03.2019
- Cristina Savall i Toni Sust: Joan Carles I es queda sense plaça a Barcelona, que recupera el nom de Cinc d'Oros, El Periódico, 14.04.2016;
- Wikipedia: Can Sitjar
- Alejandro Gamero: Cosas veredes, Sancho, y otras frases nunca dichas, La piedra de Sisifo, 20.10.2013
No comments:
Post a Comment