Sunday, March 6, 2022

mind mapping

DocearTube: Docear Teaser Video (v1.1), YouTube, 21.12.2013


Per organitzar les idees de cara a un nou projecte, vaig pensar que seria una bona idea actualitzar els dos programes de Mind Mapping (1) que he utilitzat sovint com eina de reflexió i de discussió: FreeMind (2) i FreePlane (3).

Com l'objectiu del post d'avui no és fer una classe magistral sobre el tema del Mind Mapping (4) i una imatge val més que mil paraules, la idea és fer quelcom semblant a la imatge que pots trobar a continuació.
Daniel Polansky: FreeMind-freemind-development-080, CC BY-NC 2.0

Abans de continuar, deixa'm recordar que la major part dels programes de Mind Mapping han evolucionat a partir de les llibreries de FreeMind (3). Com aquest programa original i tots aquells que han utilitzat el seu programari obert han estat escrits en Java (el que els permet córrer sobre Windows, MacOS i Linux), necessitaràs utilitzar el Java Run Time Environment (enllaç) per fer-los córrer. En el cas de les aplicacions portàtils, pots estalviar-te la instal·lació i baixar-te jPortable Launcher (enllaç) per fer-los córrer des d'aquest programa. Sense Java, cap d'ells no podrà funcionar!
Cédric Vimeux: Comment utiliser le Mind Mapping pour trouver des solutions à vos problèmes, virtuose-marketing.com, 02.07.2012

Com sempre m'agrada donar un cop d'ull a les novetats del programari per veure si hi ha res de nou en relació als programes que utilitzo, vaig trobar un article sobre programari de Mind Mapping actualitzat en abril del 2020 que parlava d'un programa que feia moolts anys que corre, però del que curiosament mai havia sentit parlar (4): Docear (5). Pots veure una presentació d'aquest programa al vídeo amb què he obert aquest post.

He de dir que, com el que vaig veure al vell vídeo del 2013 em va seduir molt i molt, em vaig baixar la versió portàtil (.zip) de Docear i el que vaig veure em va donar un feeling molt bo.

Ara mateix vaig un xic just de temps. Però quan trobi un moment provaré com funciona amb diferents eines ofimàtiques (Microsoft Office, LibreOffice,...), lectors PDF (Microsoft Edge, Foxit Reader, ...), etc. També provaré la portabilitat dels projectes emmagatzemant-los al Cloud: e.g. pCloud, Google Driver, Yandex... (6).

Estic gairebé segur que, com aconsellen els desenvolupadors de Docear, perquè tot funcioni correctament, el millor serà passar per la instal·lació de l'aplicació. Però vull provar abans amb la seva versió portàtil.

Si algú d'entre els que llegiu aquest article teniu el temps de fer-ho i us animeu a fer un test, no dubteu un moment en compartir els vostres resultats.


  1. Wikipedia: Mind map [en] [fr] [es] [ca] (versions en anglès o francès recomanades)
  2. Wikipedia: FreeMind [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Freeplane [en] [fr] [es] [ca]
  4. Si vols aprofundir en el tema, pots trobar alguns enllaços interessants a les notes sobre Mind Mapping que he anat recopilant a Pearltrees
  5. Silvia Valcheva: 11 Best Free Mind Mapping Software Tools, Intellspot, 24.04.2020
  6. Docear: Home page || Wikipedia: Docear [en] [fr] [es] [ca]
  7. Veure free web storage a it-desk-notes

Wednesday, March 2, 2022

ocr problem on hp printers

punxa aquí per ampliar la imatge  


Tret de rares excepcions, als ordinadors que utilitzo (a casa o al treball), no instal·lo res d'altre que programari lliure o aplicacions gratuïtes. I sempre que puc, aplicacions portàtils (1) que no necessiten cap instal·lació al meu ordinador.
Les aplicacions portàtils, les eines i utilitats de programari de codi obert, es poden emmagatzemar i executar directament des d'un llapis USB, des d'una carpeta que hagis creat al disc dur del teu ordinador o també (tot i que no en tots) des d'un compte al Cloud. És a dir, no és necessari instal·lar cap d'aquestes aplicacions al teu ordinador. I, on vulgui que l'hagis emmagatzemat, la seva desinstal·lació es redueix a la supressió de la carpeta on es trobi el paquet del programa.

Això em permet transportar a un llapis USB aplicacions lliures d'ofimàtica (e.g. LibreOffice), correu electrònic (e.g. Thunderbird), navegadors web (e.g. Firefox, Chrome, Opera), jocs, editors gràfics (e.g. XnView, FastStone), reproductor multimèdia (e.g. VideoLan, MediaPlayer, XMedia Recode), antivirus, eines i utilitats de manteniment (e.g. les versions gratuïtes i portables de Glary Utilities i Revo Uninstaller) i, més enllà d'aquests exemples, tot allò que puguis imaginar..., i necessitar!

Un consell, hauries de limitar-te a no baixar res d'altre que allò que necessitis i a tenir-ho tot ben organitzat (e.g. PStart). Altrament, convertiràs el teu llapis USB en una biblioteca de programes que no et servirà per res.
Ara deixa'm explicar-te que, després de més de 10 anys de lleials serveis, els capçals d'impressió de la meva HP Officejet Pro 8600 (1) es van declarar en fallida.
hp Officejet Pro 8600: Fiche Technique, 01net.com

Vaig buscar la peça de recanvi però, com ja m'ho imaginava, tenia gairebé el mateix preu que el d'una nova impressora. Donat que, a més dels capçals, ja tenia fotudes les corretges del carregador dels documents per l'escanejat automàtic, vaig decidir comprar una nova, més petita, més senzilla, però de la gamma OfficeJet Pro. A diferència de la difunta, l'escanejat automàtic no carrega les dues cares d'una pàgina, però el seu preu cobreix de sobres aquest dèficit.

Tot com una tal Liese1 (2), vaig descobrir que el software aconsellat pel fabricant: HP Smart (si tens un ordinador Windows, el pots trobar a Microsoft Store) està molt ben fet, però no inclou la possibilitat d'editar documents PDF, ni tampoc la de crear-los passant-los per l'OCR després del seu escanejat: per fer ras i curt, la funcionalitat que et permet seleccionar un bloc de text a un fitxer PDF.

Vaig utilitzar una aplicació portable: Filezilla (3) per baixar-me d'un site FTP el programa amb el que Liese1 deia haver resolt el problema. Vaig crear un punt de restauració, no fos cas que... (i va acabar sent el cas!). Vaig instal·lar el programa i, si a Liese1 li va solucionar el problema, aquesta solució ortopèdica no va solucionar el meu.

Com unes setmanes abans havia perdut més de tres hores discutint amb un robot d'HP, a la recerca d'una solució a un problema que tenia amb un vell laptop HP Pavilion dv6 -finalment, vaig haver de trobar la solució pel meu compte-, no em vaig veure amb cor de repetir l'experiència de contactar altre cop el suport d'HP. Vaig desinstal·lar el programa amb una aplicació portàtil: Revo Uninstaller i vaig decidir passar de les solucions proposades pel fabricant i Microsoft Store.

Vaig buscar una solució gratuïta, de programari obert i portàtil, que funcionés amb Windows i Linux. I la vaig trobar en aquesta aplicació: NAPS2 (Not Another PDF Scanner 2) (4). La vaig estar provant en dues impressores, el resultat em va agradar molt i ja la tinc copiada al  llapis USB que m'acompanya enllà on vaig i a la carpeta de soft del meu ordinador.

Però si no has d'escanejar documents per convertir-los en fitxers PDF, i tot el que necessites és fer qualsevol mena de transformació d'un fitxer PDF que no té res de confidencial, el meu consell és que utilitzis les eines que pots trobar en aquestes pàgines (només són un exemple, n'hi ha moltes altres!).  Hi ha una altra solució interessant, especialment quan algú ha fet una fotografia d'un document (e.g. amb el seu mòbil) i te l'ha enviat per correu electrònic o WhatsApp.

Si tens un mòbil que funciona amb Android o una adreça de missatgeria Gmail, tens un compte a Google. En aquest cas, pots transferir les imatges que t'han passat a Google Drive.

Un cop la imatge emmagatzemada a Google Drive, la selecciones i, amb el botó dret de la rata, selecciones Google Docs com a eina per obrir la imatge. El resultat que obtindràs serà una primera pàgina, on es troba la imatge original, i una segona pàgina on el seu contingut s'ha transformat en text.

Deixa'm afegir que el motor OCR que utilitza Google és el mateix que també utilitza per escanejar els llibres de la seva immensa biblioteca. En fi, els llibres contemporanis. Ja que, en el cas dels llibres més antics, en molts casos s'ha guardat la presentació de l'antiga tipografia i les pàgines es presenten en mode imatge no seleccionable (5).


  1. Uns exemples de pàgines on pots trobar aplicacions portables gratuïtes: windows: portableApps, pendriveApps, portable freeware, snapFiles, major geeks || linux: appimage, appimagehub, pendrivelinux, orbitalApps ...
  2. How to scan to PDF with OCR / text (HP 8020 Pro), 31.10.2020
  3. FileZilla Client Portable, portableapps.com
  4. NAPS2 (Not Another PDF Scanner 2): Home page (download) || NAPS2 (Not Another PDF Scanner 2), Les Numériques, 27.07.2019
  5. Kayla Matthews: The 3 Best Free OCR Tools to Convert Your Files Back Into Editable Documents, MakeUseOf, 26.10.2017

Sunday, February 27, 2022

happy birthday, hands

Dropkick Murphys - "H.B.D.M.F." (official video), YouTube, 06.08.2021


Si no em falla la memòria, enguany farà quaranta anys que vaig conèixer en Israel Hands. Bé, com ja et pots imaginar, aquest no és el seu nom, però com és el pseudo que utilitza per aquí, el seguiré anomenant així.

Ens vam conèixer a una de les universitats més prestigioses del Vallès, on alternàvem les lectures de Karl Marx, Arthur N. Strahler, David Harvey, Peter Haggett, Pierre George, Francesco Indovina i tants altres..., amb activitats extra-acadèmiques al voltant d'El Geògraf Solitari, La Mano Negra, La tripulació del Flint o els Kremlins i els concerts d'una banda punk de Kornellà on en Hands era guitarra: Monstruación! (1).

Poc temps després d'acabar la carrera, vam deixar de veure'ns a diari. Més tard, sota el consell d'un psicòleg que va conèixer al bar de la facultat, en Hands va marxar a la Ràpita amb la tia Emma. Tot va començar així:
Poca gent sap que el pare d'en Hands va emigrar als USA i va treballar com a lampista a una cadena de restaurants italians del barri de Queens (New York) . Un dia, després d'un tiroteig al davant del restaurant on treballava, el propietari li va demanar de portar un "paquet" al maleter d'un Lincoln Continental. El propietari i els seus esbirros van apreciar que sempre portés cordes i cordills al damunt per aquests casos i, des de llavors, va ser conegut als cercles de La Cosa com Mr. Rope.
Mentre esperava l'arribada del propietari per tornar-li les claus del Lincoln, va començar a tocar una mena de solo de bateria al damunt de l'alumini de la pica de la cuina del restaurant. Jimi Hendrix que prenia un café, el va escoltar i li va proposar integrar la seva banda. Com el propietari del Lincoln va acabar detingut per l'FBI, Mr. Rope no s'ho va pensar dues vegades, es va comprar una perruca afro i va anar de tournée amb la banda. A un dels concerts, va conèixer a la que seria la seva companya i es van casar a una escapada que van fer a Las Vegas.

Els fills van arribar. També la misteriosa mort de Jimi Hendrix, que va recordar a Mr. Rope coses que ja havia vist al barri de Queens (NY). Un dia, Mr. Rope va trobar a la taula d'un bar de Notting Hill (Londres, UK), un exemplar del Faro de Vigo. Als anuncis va veure que buscaven un faroner per Finisterre. Es va presentar a la convocatòria i va guanyar la plaça. Va ser així que en Hands va passar gran part de la seva infància a la vora del mar, en terres gallegues.

Més tard, els enfrontaments entre els contrabandistes i la Guàrdia Civil a la zona propera del far on vivien, van fer que Mr. Rope decidís tornar a canviar d'aires, Va trobar feina a les cadenes de muntatge de la SEAT. En Hands ho va viure molt malament i es va jurar que, en quan pogués fer-ho, tornaria a viure a prop del mar.
Poc temps després que en Hands retrobés el mar, em vaig casar amb Lluïsa, i en Hands va ser el meu testimoni. No m'ho va perdonar mai i, quan es va casar amb la tia Emma, jo també vaig haver de ser el seu testimoni: decididament, la venjança és un plat que es menja fred. Naturalment, ni ell ni jo vam respectar el que, segons la tradició, s'espera d'un testimoni (2). Car, en cas d'haver-ho fet, hauríem traït les nostres conviccions!

Més tard, vam ser Lluïsa i jo qui vam emigrar a Suïssa. Durant molts anys vam intentar superar la distància escrivint-nos llargues cartes i, com els preus no eren els d'ara, ni encara no s'havia inventat el WhatsApp, amb rares trucades per telèfon. Més tard, va prendre el relleu el correu electrònic. Fins que el 13.10.2008 vam entrar en un contacte totalment delirant gràcies a un blog: El Geògraf Solitari, que en Sinfu va inaugurar amb un article recentment remasteritzat, que incloïa una invitació que encara no hem honorat (3).

Probablement, aquells que no heu fet part de La tripulació del Flint coneixeu en Hands i a la tia Emma d'haver-los vist als vídeos que a TV3 els han dedicat (4).

Avui és el teu aniversari, Hands. I m'he dit que estaria bé passar-lo junts en la distància, escoltant i veient un parell de vídeos d'aquest grup que tant ens agrada.

Va per tu, company. Moltes felicitats i gràcies per la teva gran amistat  !!!

Dropkick Murphys - The Dirty Glass (ft. Liza Graves of Civet) - Live on Lansdowne, YouTube,


This is your time
This is your day
You’ve waited and wondered
You’ve pondered and planned
Where will you stay?
What would they say?
How will you get there?
Where will you go?
What will they give you?
How many friends will show?

So happy birthday
Here’s to ya
Happy birthday everyone
Buy ‘em a beer, give ‘em a cheer
Some love and affection
A gift card, a cake, and a hug

  1. Monstruación!: Kornellà, YouTube, 26.04.2016
  2. Veure El paper i les responsabilitats del testimoni en el casament
  3. Tabernas, El Geograf Solitari, 13.10.2008
  4. Thalassa: Les salines del Delta. TV3 a la carta, 26.02.2010

Sunday, February 13, 2022

fiber cable management: the spaghetti approach (3/3)

luiland2112: Bajo las redes (HD), YouTube, 24.01.2021


Si una imatge pot dir més que mil paraules, el vídeo amb què he obert avui aquest post n'és una prova. Un treball, admirable i altament recomanable de veure, que ens explica el que han esdevingut avui alguns dels pobles més encisadors del país sota l'horror dels cables de fibra i telefonia.

Un treball que també posa de manifest el que tothom sap en el món de la sociologia i la psicologia social: la nostra capacitat d'atenció i la nostra memòria supera en molt poc la dels peixos d'aquari. Aquest vídeo es va publicar en gener del 2021, a principis d'una moguda que, a Twitter, va acollir el hashtag: #patrimonicablejat. Si punxes l'enllaç, veuràs que res ha canviat des de llavors, també que els hashtags es van publicar durant mig any després de la publicació del vídeo, i més tard..., nothing, rien, nada, niente.

Si el vídeo i molts d'aquells tweets em van permetre descobrir en pobles que creia conèixer uns indrets encisadors que desconeixia, la publicació dels dos posts precedents (1) van animar al cunyat del cosí d'un conegut -què, per fer ras i curt, anomenaré el meu amic Pepo- a metrallar-me amb imatges georeferenciades de Google Maps amb exemples que el desgavell dels cables provoca també a un dels barris que conec menys de la ciutat on vaig nàixer i viure durant 33 anys: el barri de Sarrià (Barcelona). Et passo alguns exemples d'alguns dels carrers: Bonaplata [1] [2] [3], Calàndries [1], Jordà [1], Major de Sarrià [1].

Malgrat tot, les imatges més impressionants que he vist es troben al vídeo d'un telenotícies que es va emetre en maig del 2021 (2): un reportatge que es feia reso de la campanya #patrimonicablejat que mencionava anteriorment. En aquest reportatge podem veure resultats horribles del cablejat als barris de Sants i Ciutat Vella. I ens explica que: La llei estatal de telecomunicacions del 2014 (3) considera que la fibra òptica és un servei d'interès general, i permet posar cables a les façanes sense pràcticament limitacions. Tot i que l'Ajuntament de Barcelona afegeix que: l'Ordenança municipal d'usos del paisatge urbà (4) estipula que les companyies són responsables del "manteniment, seguretat i decòrum de les instal·lacions", i estan obligades a "impedir provisionalitats, desordres, deixadeses i visibilitat ostensible.

Com era d'esperar, aquest problema es va intentar recupera políticament. Ho pots comprovar en aquest tweet publicat uns dies més tard per betevé:

Per cert, seria molt interessant saber quin va ser el resultat de la queixa d'un veí sobre la instal·lació dels trams finals de fibra òptica en els barris de Sants i Hostafrancs (5):
El promotor de la queixa exposa que durant el primer semestre de 2014 i abans de l'entrada en vigor de la nova Llei 9/2014, de 9 de maig, de telecomunicacions, els operadors de Telefònica i Jazztel van dur a terme el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica i, a aquest efecte, van instal·lar a les façanes dels edificis els trams finals de fibra òptica (...)

El promotor considera que el resultat final de la instal·lació és contrari a l'Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà i que l'Ajuntament no ha exercit cap control sobre el compliment de la seva pròpia normativa, i sol·licita que s'iniciïn les actuacions pertinents per exigir als operadors responsables dels treballs mal executats que els reparin, recuperin les façanes malmeses i degradades i compleixin la Llei de telecomunicacions i l'Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà (...).

El cas és què, com hem vist al vídeo amb què he obert aquest post, no es tracta d'un problema específic de l'Ajuntament de Barcelona. I com pots veure a aquesta imatge de l'armari de connexions de l'escala de l'amic Pepo, tampoc es tracta d'un problema que es pugui circumscriure a l'espai públic.
Aquest amic, que actualment ha decidit canviar de companyia, s'enfronta a un altre problema lligat al cablejat de l'espai privat. Ahir mateix em deia que:
Al meu edifici arriba la fibra de Movistar i la d'Orange. La caixa de connexions d'Orange està al replà de l'entrada, a sota de les bústies (la foto que t'he enviat). Per anar del replà a casa s'ha de fer una tirada de cable pel celobert, passant per casa de 2 veïns. La caixa de connexions de Movistar està al terrat de l'edifici veí, entrant pel carrer del costat. Quan fas la contractació, Virgin subcontracta la línia amb la companyia que porta la fibra. Ho van fer amb Orange. Davant dels problemes de fer la tirada des de l'entrada fins a casa, els vaig suggerir que ho fessin amb Movistar, donat que la fibra ja m'arriba a casa (...). Veurem quins problemes troben per anar a l'edifici dels veïns i poder fer la connexió.
El primer gran problema que identifico en tota aquesta situació és que, aparentment, hi ha una ordenança municipal que mai s'ha aplicat i que no es demanen responsabilitats perquè s'apliqui. Seguidament, que la majoria dels partits polítics no tenen tècnics entre la seva militància. I, quan els tenen, no els contacten per analitzar problemes com aquest, trobar solucions en fase amb les seves idees polítiques i arribar a les institucions amb propostes. El resultat és que sovint arriben amb la proposta de crear comissions que encarregaran un estudi als funcionaris municipals. En altres casos, arriben amb les idees que els lobbies de la telefonia i del cable els han presentat com a úniques solucions possibles. I no seran els periodistes a sou de grups de comunicació amb contractes de publicitat amb aquests lobbies qui les desmenteixin.

Un dels primers punts que haurien d'analitzar és l'estratègia retinguda pel cablejat (en cas que aquesta hagi mai existit): i no em refereixo únicament a Barcelona. Em refereixo a l'estratègia sobre l'elecció de la FTTB o la FTTH (6):
  • FTTB (câble coaxial), permet arribar a amples de banda de 1 Gb/s en condicions òptimes sense la necessitat de tenir una connexió directa a cada domicili d'un edifici. Arriba fins l'edifici o fins al darrer distribuïdor del districte, i la connexió a l'habitatge es fa mitjançant un cable coaxial. És una tecnologia estable i permet aconseguir bones velocitats però, davant de la necessitat d'amples de banda més importants, comença a arribar als seus límits. 
  • FTTH: Aquest acrònim (Fiber To The Home), significa literalment l'arribada de la fibra òptica fins a la llar. Els operadors despleguen quilòmetres de fibra per tot el país per connectar, una a una, totes les cases dels seus habitants i instal·lar una presa òptica a l'interior de cada habitatge. Això permet tenir una connexió de fibra òptica directament a casa, el que permet arribar a amples de banda de fins a 10 Gb/s. En el futur i sense canviar el cable, els amples de banda podrien arribar fins i tot a 1 Tb/s per habitatge.
Si hom presenta la FTTH com la millor tecnologia de futur, no sempre es diu que el seu desplegament és molt car. Altrament, un article publicat a un blog d'Orange en 2019, ens presentava Espanya encapçalant el top europeu del desplegament de la FTTH amb una penetració del 44% (7). És a dir, més de quatre de cada deu habitatges tenien fibra a la llar en 2019. Al mateix article, podria sorprendre veure entre aquells països que menys FTTH havien desplegat el Regne Unit, Alemanya o Suïssa. De totes maneres, les estadístiques..., ja saps. Et deixo llençar una recerca a les imatges de Google: IDATE for FTTH Council Europe, Household penetration of countries. Veuràs tot i el seu contrari i unes evolucions anuals que demanen una imaginació que jo no tinc.

Tornant al problema del cablejat, parlem del seu desplegament segons la tecnologia retinguda. Al reportatge del 324 (cf. 2) es deia que: En els barris nous o l'Eixample, la xarxa va gairebé tota soterrada. Seria aquesta la solució? Soterrar tots els cables? I qui ho hauria de pagar: Les companyies de cable i telefonia, els ajuntaments o els particulars? Ho haurien de pagar també aquells ciutadans que no tenen internet a casa?

I com es faria? Aixecant tots els carrers per la construcció de galeries? Galeries que acollirien cables de tipus FTTB o FTTH? Galeries convencionals pels cables de FTTB o de Microtrenching pels cables FTTH? (8).

Crec que seria important saber de què es parla abans de demanar la creació de comissions que encarreguin un estudi als funcionaris municipals. Més que res, a fi de precisar què és el que aquests han d'estudiar i, sobretot, per entendre els resultats que els presentin. Com aquest estudi està relacionat amb un problema que no és només de Barcelona, potser estaria bé que ERC el plantegés al Parlament de Catalunya. Però donat que Barcelona es presenta internacionalment com una Smart City, tampoc estaria gens malament que es comptés amb el potencial creatiu d'aquells enginyers de la ciutat que sostenen aquest concepte.

Altrament, és molt més fàcil callar-se, seguir el diktat de les companyies de cable i telefonia (no sigui que l'any vinent decideixin fer el Mobile World Congress a una altra ciutat) i desplegar la 5G o la 6G.

Finalment, jo tinc veïns que han instal·lat routers a casa seva amb una potència de Wi-Fi que supera la que tinc jo a casa i segueixo viu, per ara.


  1. Veure Fiber Cable Management: The Spaghetti Approach (1/3) i (2/3), publicats respectivament els 03.02.2022 i 08.02.2022
  2. Alonso Carnicer i Sara Grimal: Queixes pel cablejat telefònic a les façanes que embruta i fa malbé el patrimoni, CCMA.cat/324, 02.05.2021
  3. Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones, boe.es
  4. Ajuntament de Barcelona: Paisatge Urbà. Usos del paisatge. Ordenança municipal d'usos del paisatge urbà (nota: a dia d'avui, l'enllaç a l'ordenança no funciona!)
  5. Resolució: Q-09076/2014 - Queixa referida a la instal·lació dels trams finals de fibra òptica en els barris de Sants i Hostafrancs, sindic.cat
  6. Edgard Riezenkampf: Technologies internet : différences expliquées entre ADSL, VDSL, FTTB et FTTH, techmeup.fr, 29.05.2020
  7. España, el país con más fibra FTTH de la UE, orange.es, 11.04.2019 (nota: basat en dades de IDATE for FTTH Council Europe, March 2019)
  8. Shaun Trezise: Best practice for installing fiber through micro trenching, PPC || Microtrenching: The Low Impact Buried Plant Method, Yates

Tuesday, February 8, 2022

fiber cable management: the spaghetti approach (2/3)

source: see below


Després d'escriure l'article que vaig publicar dijous de la setmana passada (1) vaig buscar imatges sobre la gestió caòtica dels cables elèctrics i de fibra a les ciutats. Una de les que més em va impressionar és la imatge amb què vaig tancar aquell post i amb què he obert el post d'avui.

Com no vaig trobar cap referència de la fotografia, vaig fer el que faig sovint quan algú m'envia una imatge que trobo interessant i que el remitent no té ni idea d'on ha sortit: probablement perquè també li han enviat a ell sense cap mena de referència.

Motors de recerca inversa d'imatges
És per aquest motiu que vaig decidir utilitzar alguns motors de recerca inversa d'imatges. És a dir, uns motors de recerca en els que pots entrar bé l'adreça URL d'una fotografia (la que obtens quan punxes la fotografia i, amb el botó dret de la rata, copies el seu enllaç), bé carregant una fotografia que tens enregistrada al disc, i obtenir com a resultat tots els llocs de la xarxa on apareix aquesta fotografia. Mirant les seves dates, hi ha grans probabilitats que la més antiga estigui relacionada amb l'original.

Vaig provar alguns dels motors que apareixien a un article publicat el novembre del 2021 a Les Infos de Ballajack  (2) i vaig afegir algunes eines que aquest article havia oblidat mencionar. Per ordre alfabètic, vaig utilitzar aquests motors: Bing Visual Search, Getty Images, Google Images, IQDB, Pinterest, Prepostseo, Reverse Image, TinEye, Yandex.

Podria dir-te que, en general, els meus motors preferits són, per aquest ordre: Google Images, TinEye i Yandex. Però la veritat és que, en funció del que busco, puc obtenir millors resultats amb altres.

De totes maneres, de vegades, quan trobes la imatge, no és gens evident de trobar l'article del qual aquesta feia part. Pel cas de la imatge amb què he obert el post d'avui, vaig trobar una primera imatge a una pàgina polonesa, amb aquest comentari (3):
Un bon electricista pot treballar amb qualsevol cable (...) Un bon electricista realitzarà i repararà de forma ràpida i segura pràcticament qualsevol instal·lació elèctrica, sovint sense dispositius elèctrics addicionals (traducció del polonès amb Google Translate).
Yandex i Bing
Amb Yandex vaig trobar la millor qualitat d'imatge i tota una col·lecció d'imatges tant o més espectaculars que aquesta (4). Tanmateix, com en el cas de la pàgina polonesa, cap informació que em permetés identificar ni qui l'havia fet, ni on. Més o menys el mateix puc dir del resultat de la recerca amb Bing (5).

TiniEye
TiniEye em va proporcionar el resultat més precís, i alhora més extens de la meva recerca (6). Catorze imatges on només sortia exactament la fotografia que buscava i les seves dates. La més antiga d'elles del 05.09.2014, lligada a les pàgines de la BBC. Punxant l'enllaç de la imatge, la vaig trobar a la secció: Day in pictures (7) amb aquesta llegenda:
A man repairs electricity and communications cables on a pylon in Beijing, China.
A més del lloc on s'havia pres la fotografia, vaig veure a la seva llegenda el nom del seu autor i el copyright d'una agència de notícies: AFP. Aquestes informacions havien estat suprimides a les altres imatges que havia vist precedentment. 

Google Images
Amb Google Images el procés de recerca semblava seguir una litúrgia destinada a fer desistir als nous conversos. Tot començava per un resultat trist i decebedor: una fotografia amb una de les pitjors resolucions que havia vist i un enllaç críptic que barrejava la llengua que utilitzo al meu navegador (francès) i un text en espanyol: Recherche associée possible: instalaciones electricas en china.

Després de punxar aquest enllaç, vaig arribar a una pàgina que contenia una muntanya d'enllaços a articles sense connexió aparent amb l'objecte de la recerca. Vaig discriminar aquesta informació aparentment inútil punxant el botó Imatges que es troba al damunt dels resultats de tota recerca amb Google i em vaig trobar amb la fotografia que buscava i un enllaç a un article en espanyol de la BBC publicat el 2016 (8) que havia recuperat de la base de dades d'imatges de l'empresa aquella que havíem vist publicada en 2014.

Tot i que a la imatge del 2014 de la BBC es mencionava que l'agència de notícies AFP era propietària del copyright, aquesta informació havia desaparegut de la imatge del 2016, també de de la BBC.

Vaig buscar a les pàgines de l'AFP i a Twitter fotografies de les quals era autor Greg Baker. No vaig trobar la imatge que buscava.

Getty Images
Per acabar, vaig llençar una recerca per imatge a Getty Images. El resultat va ser prop de 170 imatges, unes més espectaculars que les altres ..., entre les quals no es trobava aquella que buscava. Finalment, vaig llençar una recerca textual: "greg baker" and cables.

Bingo !!! Vaig descobrir la imatge que buscava (9). En venda entre 150 CHF (petit format) i 500 CHF (4277 x 2808 px (36,21 x 23,77 cm), la imatge es presenta amb aquesta llegenda:
A worker makes repairs below electricity and communications cables on a pylon in Beijing on September 5, 2014. Shanghai stocks closed at a 17-month high on September 5 on hopes the Chinese government will introduce fresh measures to kickstart the world's number two economy. AFP PHOTO/Greg BAKER (Photo credit should read GREG BAKER/AFP via Getty Images)
Conclusions
Gràcies a TinyEye vaig poder identificar quina era la més antiga de les fotografies i vaig trobar una llegenda on apareixia el nom del seu autor: aquesta llegenda havia estat eliminada en totes les altres fotografies que havia vist precedentment. Coneixent el nom de l'autor de la fotografia, vaig trobar a Getty Images l'original i, junt amb aquest, la descripció feta per l'autor de la data i del lloc on aquesta s'havia fet.

Podia anar a dormir amb la satisfacció d'haver resolt el misteri que amagava aquella imatge. Un misteri que posa en evidencia la imbecil·litat de tots aquells que no tenen altra cosa a fer que amagar-nos tot lligam que pugui existir entre l'autor i la seva obra. Imagino que l'explicació d'aquest tipus de comportament es deu trobar en algun manual de psicologia clínica.


  1. Veure Fiber cable management: the spaghetti approach (1/2), publicat el 03.02.2022
  2. 5 sites en complément de la recherche inversée d’images de Google, Les Infos de Ballajack, 08.11.2021
  3. Dobry elektryk z każdym kablem sobie poradzi, smieszne.org, 03.01.2017
  4. Yandex: resultats de la recerca (31.01.2022)
  5. Bing: resultats de la recerca (31.01.2022) 
  6. TinEye:resultats de la recerca (31.01.2022)
  7. Day in pictures: 5 September 2014, bbc.com, 05.09.2014
  8. Cómo es el frenético plan energético de China en el que se construyen dos turbinas de viento por hora, BBC Mundo, 21.09.2016
  9. Greg Baker: China-Economy: Worker makes repairs below electricity, Getty Images, 05.09.2014

Sunday, February 6, 2022

extract voice and instruments from any song

Source: TV78 - La chaîne des Yvelines - Musique : Aboo lance son studio d'enregistrement, YouTube, 09.07.2015


Les infos de Ballajack (1) és una pàgina web que et recomano molt i molt de visitar. Està plena de consells i de descobertes que sovint ignorem i que, en molts casos, ens poden sorprendre.

A un article que va publicar el juny de l'any passat (2), Ballajack compartia la descoberta de dues aplicacions web gratuïtes que poden ser d'utilitat a tots aquells que no hem utilitzat mai una taula de mescles o un programa de gravació i mescla multipista d'àudio:
  • Acapella Extractor: permet pujar un fitxer mp3 del que l'aplicació eliminarà la música i només deixarà les veus.
  • Vocals Remover: permet pujar un fitxer mp3 del que l'aplicació eliminarà les veus i només deixarà la música.
Els dos serveis estan basats en la biblioteca de codi obert: Spleeter (3), desenvolupada per l'equip de recerca de Deezer (4). El seu funcionament és molt fàcil. Només has d'arrossegar un fitxer mp3 fins a la zona de càrrega, deixar que el fitxer el processi a fi d'extreure la veu o la música i, un cop acaba el procés pots descarregar el fitxer amb el resultat punxant al botó de descàrrega.

A dia d'avui, per utilitzar aquest servei no necessites cap software addicional ni enregistrar-te a cap dels dos serveis: utilitzant-los, acceptes implícitament les seves condicions d'ús. Ambdós són gratuïts, però amb la limitació de no processar més de dos temes per dia: tot i que és possible que superar aquest límit amb una subscripció. També has de tenir compte del límit d'un màxim de 10 minuts i 80 MB per tema.

Aquests límits són necessaris per no saturar el servidor de processament. Així doncs, millor no intentar carregar un tema com Sister Ray, de The Velvet Underground (5), amb més de 17 minuts de brasa. Tampoc crec que cap dels serveis estigui en condicions de digerir Stairway to Heaven, de Led Zeppelin (6).
Segons Ballajack, els resultats són òptims amb música acústica (jazz, clàssica, etc.): òbviament per als cantants que xiulen o que no articulen bé, els resultats obtinguts poden ser molt decebedors. Probablement, Ballajack no ha fet cap prova amb cap tema de música punk.

Jo vaig fer una primera prova amb un tema de Joan Jett and the Blackhearts: I Love Rock N' Roll (1982) (7) i vaig trobar que, com ja m'ho esperava, el resultat era molt més acceptable per la música que per la veu.

I si Ballajack suggereix que amb l'extracció de la música hom pot crear fàcilment pistes de karaoke de qualsevol tema, jo afegiria que també es pot utilitzar com a fons musical per a la realització de vídeos domèstics. Fins i tot, en el cas de Stairway to Heaven, de Led Zeppelin, estic segur que, tallant la llargada del tema amb Audacity i utilitzant la mateixa eina en la postproducció, hom podria obtenir un resultant relaxant (per no dir anestesiant) ideal per escoltar-lo abans d'anar a dormir.

I just per tancar el post d'avui, deixa'm dir-te que pots trobar a la xarxa un munt de serveis com els que hem vist, entre molts altres: Conversion Tool, Vocal Remover and Isolation, Vocali.se..., I que també trobaràs un munt de programes gratuïts per fer-ho. Bona sort!


  1. Les infos de Ballack: Home page, Twitter, LinkedIn, Facebook
  2. Supprimer la musique d’une chanson pour en récupérer les paroles (version a capella) et inversement, Les infos de Ballack, 10.06.2021
  3. GitHub: Deezer / Spleeter
  4. Deezer
  5. The Velvet Underground - Sister Ray [Hi-Res: Stereo/Remaster], YouTube, 09.11.2021
  6. Led Zeppelin - Stairway to Heaven Live, YouTube, 26.01.2018
  7. Joan Jett and the Blackhearts - I Love Rock N' Roll - 1982, YouTube, 16.09.2013
  8. Audacity: Home page

Thursday, February 3, 2022

fiber cable management: the spaghetti approach (1/3)

Source: @daveguasch


El passat 20 de novembre, mentre fèiem un tomb per Noubarris (Barcelona) després de dinar amb l'amic Enric, vaig veure davant de l'antic Bar Sibaris (1) quelcom que em va impressionar moltíssim i que no vaig poder estar-me de fotografiar. Em refereixo a l'enrenou de cables de fibra òptica que pots veure a la imatge amb què he obert aquest post.

Uns dies abans, EtFelicitoFill (2) havia publicat a un tweet la imatge irònica que pots veure a continuació: dic irònica pel nom del carrer, clar.

source: @etfelicitofill, 03.11.2021

Entre els comentaris d'aquest tweet, vaig retenir el de la fotografia i el comentari d'un dissenyador que utilitza l'àlies @BadBigTime.

source: @BadBigTime, 03.11.2021

Hi ha qui diu que aquestes imatges no ajuden gaire a sostenir la reputació internacional de la Smart City (3) que fa anys que Barcelona presenta a la resta del món. També hi ha qui diu que aquestes imatges reflecteixen els dèficits de la formació professional i la manca de tècnics municipals a una ciutat orgullosa de la seva arquitectura i del seu urbanisme. Hi ha qui troba molt estrany els atacs constants de les forces vives de la ciutat davant de les actuacions antiestètiques del consistori i el seu silenci davant de les aberracions urbanístiques practicades per les empreses de telefonia.

Hi ha també qui diu que es tracta d'una intel·ligent campanya de màrqueting destinada als visitants del Barcelona Mobile World Congress (4). L'indecent cablejat de la fibra a Barcelona demostraria als participants del Congrés fins a quin punt està saturat el cablejat dels domicilis de la ciutat, el que es convertiria en un argument de pes pel ràpid desplegament de la 5G i 6G a la ciutat, la instal·lació de les antenes necessàries i el desmantellament progressiu del cablejat de la fibra als edificis: enllà on fos possible, a càrrec de les finances municipals.

Accessòriament, els periodistes podrien presentar els avantatges imprescindibles de tenir les neveres o les rentadores connectades a la 5G o a la 6G. Destacant, a més del recordatori de la compra de iogurts a través d'una aplicació del mòbil, la possibilitat de contactar en cas d'avaria un Call Center instal·lat a Irlanda, que transmetria l'incident als serveis tècnics instal·lats a Alemanya perquè identifiquessin a distància la natura del problema i enviessin les ordres de treball i, per avió, les peces necessàries -degudament embalades en cartró reciclat- a una empresa local subcontractada, que s'ocuparia de la reparació.

Com mai no he vist a Suïssa aquests enrenous de cables pel carrer, dedueixo que visc a un país que deu estar molt poc connectat. Així que t'he de confessar que desconec quina és la part de raó que poden tenir aquells que fan aquest tipus de comentaris. Segurament parlen sense saber.
source: We'll discover it next Tuesday


  1. Veure La porta de Tannhauser, La fredorada de gener de 1985 i Street View - A time machine, publicats respectivament els 27.04.2019, 03.12.2021 i 31.01.2022
  2. EtFelicitoFill: Blog, Twitter, Instagram, Facebook
  3. Smart City Expo World Congress, (Barcelona, November 15-17 2022)
  4. Barcelona Mobile World Congress

Monday, January 31, 2022

street view - a time machine


Nota: els enllaços d'aquest article han estat optimitzats per veure'ls des del navegador del teu ordinador.

En maig del 2007, Google va crear el servei Google Street View. Un servei que et permet veure un lloc com si hi fossis, gràcies a les fotografies panoràmiques fetes a partir de diferents plataformes (la més coneguda és la dels Google Street Cars), que cobreixen gairebé tot el planeta (2).

Després de la captura de les imatges per la plataforma, els enginyers de Google procedeixen al seu assemblatge en una panoràmica de 360°, amb l'objectiu de crear un sentiment d'espai continu. Gràcies a la representació virtual així obtinguda, els usuaris d'aquest servei gaudim de la possibilitat de poder explorar el món virtualment.

El que avui m'agradaria compartir amb tu és la possibilitat que ens dona Google Street View de viatjar no solament a través de l'espai, sinó també a través del temps.

Per començar, et proposo que obris Google Maps des d'un navegador del teu ordinador i entris a la zona de recerca aquesta adreça: Passeig de Verdun, 4, Barcelone, Catalogne, Espagne.
  • Punxa la fotografia del Restaurant Bar Sibaris que veuràs a l'esquerra de la part superior. Un cop hagis vist les imatges relacionades amb aquest establiment, et proposo tancar la imatge principal amb la creu que trobaràs a la part superior dreta per tornar al mapa.
  • A la zona inferior dreta de la finestra trobaràs en Pegman, el petit homenet groc que acompanya a Google Maps des del 2008. Punxa'l i, sense deixar de fer-ho, desplaça'l fins al pin que assenyala la posició de l'adreça que acabem d'entrar. Al bell mig de la línia blava del carrer, just a la cantonada del Passeig de Verdum amb el carrer Felanitx. Hauries d'arribar a un resultat molt semblant al de la imatge que pots trobar a continuació. I recorda que amb la rodeta de la teva rata pots modificar el zoom de la imatge.

Ara que ja ens hem desplaçat en l'espai et proposo que ens desplacem també en el temps.

A la zona de text que trobaràs a la part superior esquerra de la imatge, just a sota de l'adreça i el logo de Google, veuràs una icona amb un rellotge i, al costat, la data a la qual Google Street Car la va prendre.

Si punxes el rellotge, veuràs una barra temporal amb les dates de presa d'imatges precedents. Retrocedint en el temps i punxant les imatges per engrandir-les, veuràs que l'establiment desapareix a la imatge de l'octubre del 2014. Al seu lloc, veuràs un magatzem de vestuari laboral. Avançant cap a les imatges capturades en abril del 2015, veuràs que encara s'estaven fent treballs al nou Restaurant Bar Sibaris i que aquest no semblava encara obert.

Ara et proposo fer el mateix exercici amb una altra adreça: carrer de Felanitx, 4, Barcelone, Barcelona, Espagne. A continuació pren el nostre amic Pegman, desplaça'l fins al pin d'aquesta adreça i mou la imatge fins a trobar el número 4 d'aquest carrer.

A la imatge, en aquest cas de l'octubre del 2018, et trobaràs amb un local amb la persiana baixada. Punxa el rellotge i, retrocedint en el temps veuràs que, l'octubre del 2014, hi havia un grup de parroquians davant d'un bar anomenat Sibaris.


Es tracta del mateix bar que, temps després, obrirà de nou a la cantonada del carrer Felanitx amb el Passeig de Verdum, com hem vist anteriorment.


  1. Google Street View [en] [fr] [es] [ca]
  2. Google Maps - Street View: Explore
  3. Voyager dans le passé avec Google Street View, Les infos de Ballajack, 20.09.2021 || Guerric Poncet: Google Street View intègre un bouton "retour vers le passé", Le Point, 23.04.2014

Thursday, January 27, 2022

smartphone magic tricks

PasionMovil: CamScanner - TODO lo que debes saber esta imprescindible App, YouTube, 03.09.2020


Segurament ja has utilitzat el teu telèfon per fotografiar una o més pàgines d'un document, una foto, etc.

Avui m'agradaria invitar-te a fer un pas més enllà amb cinc aplicacions gratuites que pots carregar al teu smartphone iOS o Android: CamScanner, Microsoft Office Lens, Adobe Scan HP Smart i Google Lens (1).

CamScanner
Probablement, la millor aplicació que pots trobar per escanejar un document. Com pots veure al vídeo amb què he obert aquest post, transforma el teu telèfon en un potent escàner portàtil.

Qualsevol que sigui l'orientació del document que vulguis escanejar, si tens en compte de disposar-lo sobre una superfície d'un color uniforme diferent del del document, CamScanner identificarà els seus bords i el reconstruirà fins a presentar-te'l sense distorsions en el seu format original.

Si les condicions de la llum amb què has realitzat l'escàner no són les ideals, l'aplicació et proposa una sèrie de funcions per a millorar el resultat. Un altre punt molt important és que l'aplicació reconeix automàticament els textos (OCR) i et permet compartir instantàniament qualsevol fitxer en format PDF, JPG, Word o TXT.

Amb la creació d'un compte gratuït, CamScanner et permet emmagatzemar i ordenar els documents que has escanejat i accedir-hi directament des del teu telèfon o des del navegador del teu ordinador. Qualsevol que sigui l'orientació del document.

M'aturo aquí i et deixo veure el vídeo, descarregar-la, comprovar el seu funcionament i anar més lluny llegint els manuals d'ús i les recomanacions lligades a les experiències d'altres usuaris.

Microsoft Office Lens
Pel que fa a les seves funcionalitats, aquesta aplicació es troba frec a frec amb CamScanner. Hom pot dir que el procés d'escanejat és molt menys intuïtiu i demana més temps que en el precedent, també que el resultat del redreçament de la imatge d'un document capturat a partir d'una imatge deformada no té el nivell de qualitat de CamScanner.

Altrament, la seva integració amb l'ecosistema d'aplicacions Office: OneNote, OneDrive, Word (OCR) o PowerPoint és remarcable. Finalment, la possibilitat d'importar les imatges de la galeria del teu mòbil i la qualitat del reconeixement automàtic dels textos que aquestes puguin contenir és impressionant.

ChicaGeek: Así puedes escanear documentos con tu movil, YouTube, 27.01.2021

Adobe Scan
Més intuïtiu que el de Microsoft Office Lens, però sense arribar al nivell del de CamScanner, el procés d'escanejat d'aquesta aplicació arriba a un resultat amb una qualitat que no està lluny de les aplicacions precedents.

Si disposa d'una eina pel reconeixement automàtic dels textos, tot el que puc dir és que jo no l'he trobat. Probablement, existeix a la versió Premium, que no és gratuïta i per tant jo no l'he provat.

Altrament, en relació amb les altres aplicacions que hem vist, presenta l'avantatge de l'edició i signatura dels documents en format PDF, la seva compressió i la definició d'una contrasenya per tal d'accedir a la lectura del seu contingut. Algunes d'aquestes funcions també són disponibles a CamScanner.

HP Smart
Deixant de banda les funcions que et permeten controlar una impressora HP, aquesta aplicació disposa d'un escàner de documents des de la càmera del teu telèfon (2).

De manera similar a CamScanner o Adobe Scan, qualsevol que sigui l'orientació del document que vulguis escanejar, si tens en compte de disposar-lo sobre una superfície d'un color uniforme diferent del del document, HP Smart identificarà els bords i el reconstruirà fins a presentar-te'l sense distorsions en el seu format original.

Google Lens
Last but not least, Google Lens utilitza un motor d'intel·ligència artificial que li permet identificar textos en qualsevol idioma i traduir-los a l'idioma que desitgis (particularment útil amb els textos orientals). Identificar i donar-te totes les informacions recollides pel motor de recerca Google davant una imatge (o una fotografia presa amb la càmera del teu smartphone) d'animals, objectes, llocs, plantes i, en línies generals, qualsevol cosa que se us posi al davant.

tuexperto: Así funciona Google Lens, YouTube

Pots trobar un munt d'idees sobre el potencial d'aquesta aplicació a un article de lectura recomanada publicat a les pàgines de Nobbot el passat mes de novembre. (3).

Deixa'm afegir que, si mai viatges a Finlàndia o a la Xina (per posar dos exemples) i et trobes davant d'un panell que t'anuncia quelcom que no entens, Google Lens et permet prendre una fotografia i obtenir una traducció instantània del seu contingut.

Si el que prens és una fotografia de la caràtula d'un DVD, l'aplicació activarà el motor de recerca de Google i et donarà totes les informacions necessàries sobre el film (any, realitzador, actors, sinopsi...), fins i tot els preus de diferents comerços on el pots adquirir en línia.

Si obres l'armari de la cuina i escaneges el codi de barres d'un producte qualsevol, tindràs de manera instantània totes les informacions sobre aquest i, com en el cas anterior, un comparatiu de preus de diferents comerços on el pots adquirir en línia.

M'aturo aquí i et deixo descarregar-la, comprovar el seu funcionament i descobrir tot el seu potencial.
  1. Enllaços a Google Play per CamScanner, HP Smart i Google Lens
  2. HP Smart (HP AiO Remote), Les Numériques, 05.01.2022
  3. Marcos Martinez: Cómo usar Google Lens para copiar texto con una foto y pegarlo en un ordenador, Nobbot, 24.11.2021

Saturday, January 22, 2022

friends forever

Bruce Springsteen & The E Street Band - Dancing in the Dark (Live In Barcelona), YouTube, 13.11.2018


Quan miro pel retrovisor de la vida, una de les coses de què estic més satisfet és d'haver tingut els millors amics i d'haver tingut la sort de guardar-los durant molts i molts anys.

Una altra cosa és què, com sovint diem amb en Sinfu, cap d'aquests malparits ens passi mai una trucada. Abans l'excusa era el preu de les conferències a l'estranger: com si a en Sinfu o a mi ens oferissin gratuïtament les trucades. El cas és que ara, malgrat que les trucades i les videoconferències siguin gratuïtes al WhatsApp o a Skype, res no ha canviat.

Això dit, la veritat és que els anys passen i cada cop me'ls estimo més. I si ens veiem, ens truquem o ens escrivim amb més o menys freqüència, és un sentiment que ja no canviarà.

Un d'aquests amics és en Doc. Avui fa anys (no diré quants!) i tinc ganes de dedicar-li aquest post..., que probablement no tindrà temps de llegir. I és que en Doc, que va escollir com a nom artístic el de Joan Manuel Soriano -segons en Hands, en homenatge a un actor i director de doblatge (1)-, quan no està ni en desiertos remotos ni en las montañas lejanas de la Patagònia o del Pirineu, es passa la vida escrivint (2). No als seus amics de l'exili, clar. Ans als seguidors que té a pàgines com Google Scholar o Dialnet (3).

No és solament perquè vam coincidir a una de les més prestigioses universitats del Vallès. Tampoc tenen res a veure les nits que, després de tancar els altres bars, acabàvem a l'antic Drugstore del Passeig de Gràcia, abans d'acabar de matinada a una piscina que diré que no recordo on era. És que sempre he rebut molt més carinyo d'ell del que jo mai podré tornar-li en retorn.

Si hagués de retenir dos moments en què en Doc em va marcar a foc, el primer seria sense cap mena de dubte el dia del nostre casament. Em va emocionar moltíssim tota la feina que es va donar organitzant i muntant els regals que ens va fer la colla de la Uni i que, quan es va assabentar que no havíem llogat cap fotògraf, assumís el repte de ser-ho ell, malgrat el fet de no tenir piles pel flash. No va ser fins més tard que en Duende em va ficar al corrent de tot el curro que s'havia donat. Em vas fer plorar d'emoció, malparit! I no deixo de fer-ho cada cop que veig els vídeos que vaig muntar destrossant aquelles fotografies i ficant comentaris plens de faltes d'ortografia (4).

Tampoc oblidaré mai la màgia del segon moment quan, junt amb Lluïsa, va organitzar una de les sorpreses més brutals que mai he viscut i em va portar els companys de la Uni a casa, amb motiu del meu 50è aniversari. Ell i n'Assumpta van arribar amb avió des de BCN, en Sinfu també en avió des de Cork i els Rapitenks al complet, travessant Europa en una furgoneta que havien llogat.

Recordo que vaig passar els dies que vam estar junts en una mena de núvol màgic. Ni em sortien les paraules ni sabia massa bé què dir. Una tempesta brutal d'emocions. Em vau fer el tio més feliç del món!

També recordo el detall de l'àlbum del concert de Bruce Springsteen & The E Street Band a Barcelona, sabedors que, si no hagués marxat de BCN, no me l'hauria perdut per res del món (5). El joc de copes de birra Moritz, l'ampolla de Tullamore ... La passejada pel mercat de Lausanne sota la pluja, el Café Romand, Les Brasseurs, el tour en vaixell pel Léman... Ooops, m'aturo, perquè torna la tempesta d'emocions.

Avui va per tu, company !!! Gràcies per tots aquests anys d'amistat i moltes felicitats entre els teus, que també són els meus !!!


  1. Wikipedia: Juan Manuel Soriano
  2. Universitat Autonoma de Barcelona: Joan Manuel Soriano López [1] [2]
  3. Joan Manuel Soriano López: Google Scholar, Dialnet
  4. Veure els videos de Fa 20 anys vam fer el cim, (1/3, 2/3 i 3/3), publicats a El Geògraf Solitari el 15.01.2009
  5. El compte de Bruce Springsteen a YouTube descriu així el vídeo que avui he pujat per obrir aquest post: El 16 d'octubre de 2002 Bruce Springsteen & The E Street Band van pujar a l'escenari del Palau Sant Jordi de Barcelona, interpretant durant més de dues hores i mitja noves cançons , èxits clàssics, temes favorits dels seus fans i altres temes menys coneguts.

Thursday, January 20, 2022

patti smith, la poésie du punk

Patti Smith's - Because the Night, YouTube


Per commemorar que Patti Smith va fer 75 anys el passat 30 de desembre (1), Arte TV va emetre un documental sobre la seva vida. Un documental del  que vaig aprendre un munt de coses que abans no coneixia (2). Pots trobar l'enllaç al documental al final d'aquest post: estarà disponible a YouTube i a les pàgines d'Arte TV fins al 7 de març. Si prefereixes el directe, Arte TV té programada una redifusió el diumenge 6 de febrer a les ... 05h00 del matí. Tu veuràs el que et convé més.

Entre les sorpreses que té la vida està el fet que puguis matar-te fent temes punk amb lletres basades en la poesia de Rimbaud i acabis sent coneguda arreu del món per un tema escrit originalment per Bruce Springsteen: Because the Night (3). O que un dels temes menys punk que mai hagis fet acabi també sent un dels més coneguts: People Have the Power (4) i que un dels millors vídeos d'aquest tema s'enregistrés durant l'Onassis Festival del 2019.

A mi em va fer riure, però per aquells que se la teniu guardada, recordeu que sempre podeu donar un cop d'ull a la versió grunge de Pearl Jam (5). Sols què, la gravació que us passo, és la d'un concert al HSBC Arena de Buffalo (NY). No sé, igual el tema guanya molt quan s'interpreta als temples del capitalisme i nosaltres no sabem.

I parlant de saber..., sabeu què? Deixeu fer aquesta cara i mireu-vos el vídeo original en blanc i negre (6) que és la versió que més m'agrada. I si a vosaltres no, us mireu aquest vídeo i escolliu la que més us agradi.

Com deia el vell Lennon: Life is What Happens To You While You’re Busy Making Other Plans.

Patty Smith - People Have the Power, YouTube, 22.01.2021


Patti Smith, la poésie du punk | ARTE, YouTube, 07.01.2022
Arte TV, disponible du 31.12.2021 au 07.03.2022


  1. Wikipedia: Patti Smith [en] [fr] [es] [ca]
  2. Patti Smith, la poésie du punk | ARTE, YouTube, 07.01.2022
    Arte TV, disponible du 31.12.2021 au 07.03.2022
  3. Wikipedia: Because the Night [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: People Have the Power [en] [fr] [es] [ca]
  5. Pearl Jam - People Have the Power (HSBC Arena, Buffalo, NY, 2003), YouTube
  6. Patti Smith - People Have The Power, YouTube

Tuesday, January 18, 2022

breu lliçó sobre l'economia


Ja fa molt de temps, a la cafeteria de la feina, a l'hora de dinar, algú va tenir la idea de traure a la conversa què era el que explicava que el sistema capitalista se'ns presentés com l'únic sistema econòmic que s'havia manifestat viable fins ara.

Com era d'esperar a una conversa de bar, cadascú va sortir amb la seva teoria sobre el funcionament d'aquest sistema. Mentre anava escoltant amb interès les opinions dels meus col·legues, vaig realitzar que un trader també les escoltava amb una mirada divertida.
Coneixia aquest trader des de feia temps. Havíem treballat junts en alguns projectes informàtics i era un dels millors analistes que mai he conegut. Com també era fumador, ens trobàvem sovint a la terrassa de la cafeteria per fumar un pito i petar una curta xerrada. Quan va plegar de l'empresa, vaig perdre la seva pista durant uns anys. Un dia ens vam creuar al carrer, vam anar a beure una birra i em va dir que treballava com a directiu d'una de les quatre grans empreses que, entre moltes altres matèries primeres, també controlen el comerç del cereal del planeta: Louis Dreyfus Company (LDC) (1).
A una de les rares pauses de la conversa de què et parlava, vaig demanar a aquest company què era el que trobava divertit dels comentaris que escoltava. Va respondre així:
Qualsevol que sigui el sistema econòmic del qual parlem, hi ha una única manera de fer beneficis, comprar més barat del preu al qual pots vendre. I si els marges són petits, només el volum corregeix el problema. Si els marges i els volums són grans, llavors els beneficis són descomunals. Així ha sigut d'ençà que es va inventar el comerç fa milers d'anys i així serà fins al dia en què aquest fotut planeta acabi digerit pel Sol. Voilà, c'est tout.
Recordo que un silenci de plom va caure sobre la conversa, moment que el meu company va aprofitar per proposar-me anar a fumar un pito a la terrassa, on vam començar una animada conversa sobre la Champions League.

Fa uns dies, vaig recordar aquest company i aquella conversa mentre llegia un article de Bloomberg que explicava les dificultats de Joe Biden per fer passar un insuficient pressupost d'1,2 bilions d'USD destinat a la modernització de les decrèpites infraestructures de comunicacions dels USA (2). I, a mesura que anava llegint, recordava un article publicat uns dies abans al Financial Times que explicava que, sota el mandat de Tim Cook, Apple havia arribat a un valor superior als 3 bilions d'USD al mercat d'accions.

Tinc com el sentiment que si avui tornés a veure al meu company i, mentre ens fuméssim un pito a la terrassa de la cafeteria, li demanés què en pensa d'aquestes dues notícies, segurament em diria que, des de la nit dels temps, la gent sempre ha fet el possible per no pagar impostos (i de queixar-se de tot allò que no funciona i que amb aquests es podria solucionar). També, que Apple només té el valor que li han volgut donar aquells que han comprat les seves accions. Voilà, c'est tout!


  1. Wikipedia: Louis Dreyfus Company [en] [fr] [es] [ca]
  2. Jonathan English: How U.S. Infrastructure Plans Shrank in Ambition, Bloomberg, 11.01.2022
  3. Patrick McGee : Apple at $3tn: the enigma of Tim Cook, Financial Times, 07.01.2022

Sunday, January 16, 2022

recordant a la nueve i als seus hereus

A las barricadas, YouTube


A la seva pàgina web, l'Asociation 24 août 1944 (1) descriu la seva missió: promoure i cultivar la memòria històrica de l'Alliberament de París l'any 1944. Un alliberament que va començar el 19 de juliol de 1936 a Espanya, va continuar en diversos fronts a Europa i Àfrica o al maquis a França i que va continuar en la lluita contra el franquisme.

Durant els actes del 70é aniversari amb la Marche commémorative en el camí de La Nueve (2), es commemorava l'arribada a Paris de la 9e compagnie du régiment de marche du Tchad que feia part de la 2a Divisió Blindada (Division Leclerc), formada essencialment per combatents antifeixistes espanyols, en la seva majoria anarquistes. Entre els fets d'armes més coneguts de la companyia cal destacar (2).
  • Normandia: La Nueve va desembarcar a Utah Beach la nit del 31.07 a l'01.08.1944. Del 13 al 18 d'agost, va lluitar a l'avantguarda de la divisió, que estava sota el foc de les divisions Waffen-SS Adolf Hitler i Das Reich, les divisions Panzer 9 i 116 i la 3a Divisió de Paracaigudistes.
  • Paris: El 23.08.1944 la divisió va prendre la direcció de París. El 24 d'agost, cap a les 20h00, La Nueve, junt amb un escamot de tancs del 501 RCC, va entrar a París per la Porte d'Italie. El half-track Ebro va disparar els primers trets contra les metralladores alemanyes. El 25.08.1944, a les 15h30, la guarnició alemanya es va rendir i el general von Choltitz va ser fet presoner per tres espanyols, entre ells un civil resident a París, abans de ser lliurat a un oficial francès.
  • Alemanya: El 23.11.1944, La Nueve va entrar a Strasbourg. El 05.05.1945 va ocupar el cau de Hitler; el Niu de l'Àguila a Berchtesgaden. En aquell moment, les pèrdues de La Nueve pujaven a 35 morts i 97 ferits. Només quedaven 16 espanyols actius, molts d'ells destinats a altres unitats de l'exèrcit francès. Més d'una cinquantena de membres de la companyia van rebre la Creu de Guerra.
 Al vídeo amb què he obert aquest article pots veure alguns dels participants a la Marche commémorative (3) que recordava el 70è aniversari del recorregut que va seguir La Nueve durant l'alliberament de Paris. Aquests participants estan al costat d'un half-track de la 3a secció de combat: el Guadalajara, entonant un dels més coneguts himnes anarquistes: A las barricadas (4).

Sobre la música de A las barricadas pocs sabent que té el seu origen en un tema cantat durant les mobilitzacions obreres que van tenir lloc a Polònia durant la dècada del 1880. La Varshavianka (coneguda en castellà com La varsoviana) (5), va ser molt popular a Rússia durant el període revolucionari de 1905 i 1917, i es va popularitzar arreu del mon després que uns anarquistes alemanys exiliats a la Barcelona de 1932 la van donar a conèixer. Els anarquistes de la CNT li van donar la seva lletra definitiva i la van publicar el novembre del 1933, en el suplement de la revista Tierra y Libertad de Barcelona. Pots trobar la historia d'aquest tema als enllaços de Wikipedia a la fi de l'article.

Les versions d'aquest tema són nombroses i, en molts casos, sorprenents. Pots trobar la seva fitxa amb la lletra a Wikisource (6). Entre les versions, una infumable d'Ana Belen y Victor Manuel (7). També hi ha altres molt allunyades de l'original (9) que probablement no desorientarien als herois de La Nueve: Apaloseko (10), Kostranostra (11), la de Los muertos de Cristo (12) o la versió brutal de Konflikto (13).

Però coneixent el sentit de l'humor dels anarquistes d'aquells temps estic segur que estarien mig morts de riure després de haver vist el vídeo que Fanfarria Taquikardia va pujar a YouTube el mateix dia en que es commemorava la mort de Durruti.

Fanfarria Taquikardia - Procesión Herexe (A las barricadas / Coche fantástico), YouTube, 20.11.2013

Seguint amb altres versions sorprenents, podem trobar, entre moltes altres, les d'una banda punk de Rússia que porta per nom Katalonia (14), el vídeo subtitulat en polonès per Radykalny Kinematograf (15), la versió birmana cantada durant la vaga d'estudiants del 2015 contra la llei d'educació nacional a Myanmar (16), la versió brasilera de Juventude Maldita (17) o la no menys sorprenent versió de l'Orquestra Simfònica Nacional de Polònia (18).

Però de totes les versions que he compartit avui amb tu, hi ha dues que em tenen robat el cor i que soc incapaç de veure sense que em guanyi una gran emoció. La llegenda del primer dels vídeos, publicat el mateix dia que es commemoraven els 80 anys de la Revolució a Catalunya, es presenta així:
El que va passar a Barcelona el 19 de juliol de 1936 es va repetir 76 anys després. Vam començar a Kobanê i vam oposar la nostra resistència més ferotge. Innombrables companys van caure per defensar aquesta ciutat contra els feixistes, igual que altres van donar la vida per defensar la revolució a Catalunya i Espanya. L'esperit de la Barcelona revolucionària viu als carrers de les ciutats i pobles de Rojava. Aquesta és una gran oportunitat per a nosaltres, com a artistes i revolucionaris, de formar nous vincles.
Rojava Plan: Werin Barîkadan - A las Barricadas in Kurdish, YouTube, 19.07.2016

Free Kurdistan: A las Barricadas, YouTube, 18.12.2017


  1. Asociation 24 août 1944: Home page
  2. Wikipedia: La Nueve [en] [fr] [es] [ca]
  3. Marche commémorative sur le chemin de la Nueve: 24 Août 1944 - 24 Août 2014
  4. Wikipedia: A las barricadas [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Varshavianka [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikimedia: Marcha triunfal:A las barricadas
  7. Ana Belen y Victor Manuel - A las barricadas - Himno de la CNT, YouTube
  8. Cisco e La Casa Del Vento - A las barricadas, YouTube
  9. A Las Barricadas - Anthem of the CNT, Youtube
  10. Apaloseko - A las barricadas, YouTube
  11. Kostranostra - Negras tormentas, Youtube
  12. Los muertos de Cristo: A las Barricadas (En Directo, Santiago de Chile) || A las Barricadas
  13. Konflikto - A las Barricadas, YouTube
  14. BlacKronstadt: Katalonia - A las Barricadas (На Баррикады!), YouTube
  15. Radykalny Kinematograf: A las Barricadas (napisy PL), YouTube
  16. အတားအဆီးများဆီသို့ (A las Barricadas Burmese Version), YouTube
  17. Juventude Maldita - Para as Barricadas, YouTube
  18. Polish National Symphony Orchestra: A las barricadas! (To the Barricades!) (arranged by M. Fitz-Gerald), YouTube