 |
El passat mes de juny publicava una entrada: Cómo empezó este engaño (3/3) (1) on mencionava un extracte d'un editorial que Màrius Carol havia publicat uns dies abans (2):
Només estem pendents del present o del futur immediat i no investiguem en el passat. Com si no fóssim el resultat d'allò que hem sigut. I, sobretot, d'allò que hem defensat. Ningú recorda quan la gent buscava a les hemeroteques les petjades de la història. Ara, ja no acudeixen a elles ni els historiadors, enganxats a la immediatesa (...) En aquests temps de còlera, els que encara respectem la memòria ens sorprenem de què a alguns personatges que donen lliçons ningú els treguin els colors pel seu passat. La història sembla importar poc, ni tan sols la recent. L'única esperança és que un dia entrin a l'hemeroteca i els caigui una col·lecció de diaris al damunt.
Francament, no vaig veure en aquell editorial una amenaça dirigida a ningú fins que el passat 4 de novembre vaig llegir el seu editorial: Perdidos en la retórica (3). Una bona dosi de bilis contra el nacionalisme català basada en una selecció de les moltes rucades que hom pot trobar a un llibre que Francesc Pujols (4) va publicar l'any 1918: 'Concepte General de la Ciència Catalana'.
Esperant que Màrius Carol trobi una nova idea per la versió en espanyol que Wikipedia li dedica a Pere Màrtir Rossell (5), crec que hauria pogut aprofitar el seu editorial per demanar-se perquè que les entrades de Francesc Pujols a la versió en espanyol o en català de Wikipedia són tan diferents en continguts, a la imatge del que hom pot trobar a les entrades de Pere Màrtir Rossell. També, i just per donar un bany d'erudició, diversió i d'actualitat al seu editorial, hauria pogut dir alguna cosa sobre la visió de Francesc Pujols sobre el Torrisme: un neologisme burgès que descrivia una filosofia de viure la vida i passar el dia de la millor manera i més còmode possible. Fins i tot podria haver fet alguna menció a l'humor i al surrealisme de Francesc Pujols, com ara el fet que Dalí es va sentir especialment captivat per la seva filosofia i va erigir-li un monument davant la porta de Teatre-Museu de Figueres.
Tot això ho he trobat a Wikipedia! On també es poden trobar moltes altres coses. Com ara que Màrius Carol va ser corresponsal de la família reial espanyola entre 1993 i 2002, una família sobre la qual ha escrit quatre llibres (6).
Sobre l'interès de la consulta de les hemeroteques no puc sinó dir que és una idea que comparteixo amb Màrius Carol, a qui recomanaria no oblidar de consultar la portada de La Vanguardia del 18.07.1940 (7) o els comentaris del propietari del diari on treballa l'endemà de la mort de Franco (8).
Seguint amb Màrius Carol (cf. 2): En aquests temps de còlera, els que encara respectem la memòria ens sorprenem de què a alguns personatges que donen lliçons ningú els tregui els colors pel seu passat. La història sembla importar poc, ni tan sols la recent. L'única esperança és que un dia entrin a l'hemeroteca i els caigui una col·lecció de diaris al damunt. La memòria és un gran cementiri i alguns mereixen ser enterrats en les contradiccions dels seus articles pretèrits.
Esperant que Màrius Carol trobi una nova idea per la versió en espanyol que Wikipedia li dedica a Pere Màrtir Rossell (5), crec que hauria pogut aprofitar el seu editorial per demanar-se perquè que les entrades de Francesc Pujols a la versió en espanyol o en català de Wikipedia són tan diferents en continguts, a la imatge del que hom pot trobar a les entrades de Pere Màrtir Rossell. També, i just per donar un bany d'erudició, diversió i d'actualitat al seu editorial, hauria pogut dir alguna cosa sobre la visió de Francesc Pujols sobre el Torrisme: un neologisme burgès que descrivia una filosofia de viure la vida i passar el dia de la millor manera i més còmode possible. Fins i tot podria haver fet alguna menció a l'humor i al surrealisme de Francesc Pujols, com ara el fet que Dalí es va sentir especialment captivat per la seva filosofia i va erigir-li un monument davant la porta de Teatre-Museu de Figueres.
Tot això ho he trobat a Wikipedia! On també es poden trobar moltes altres coses. Com ara que Màrius Carol va ser corresponsal de la família reial espanyola entre 1993 i 2002, una família sobre la qual ha escrit quatre llibres (6).
Sobre l'interès de la consulta de les hemeroteques no puc sinó dir que és una idea que comparteixo amb Màrius Carol, a qui recomanaria no oblidar de consultar la portada de La Vanguardia del 18.07.1940 (7) o els comentaris del propietari del diari on treballa l'endemà de la mort de Franco (8).
Seguint amb Màrius Carol (cf. 2): En aquests temps de còlera, els que encara respectem la memòria ens sorprenem de què a alguns personatges que donen lliçons ningú els tregui els colors pel seu passat. La història sembla importar poc, ni tan sols la recent. L'única esperança és que un dia entrin a l'hemeroteca i els caigui una col·lecció de diaris al damunt. La memòria és un gran cementiri i alguns mereixen ser enterrats en les contradiccions dels seus articles pretèrits.
- Cómo empezó este engaño (3/3), publicat en aquest blog el passat 16.06.2019
- Màrius Carol: La prueba de la hemeroteca, La Vanguardia, 11.06.2019
- Màrius Carol: Perdidos en la retórica, La Vanguardia, 04.11.2019
- Wikipedia: Francesc Pujols [es] [ca]
- Wikipedia: Pere Màrtir Rossell [es] [ca]
- Wikipedia: Màrius Carol [es] [ca]
- La Vanguardia. Edición del jueves, 18 julio 1940, página 1
- Pascual Serrano: Traficantes de información. La historia oculta de los grupos de comunicación españoles, Editorial Akal, 2010
No comments:
Post a Comment