David Guasch: apunts sobre la tecnologia hidràulica andina

Ronald Ancajima Ojeda: Sistemas hidráulicos del antiguo Perú, YouTube, 14.04.2015

Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos i uns articles sobre l'antiga tecnologia hidràulica andina. Unes conjunt de tècniques practicades des de fa 1.400 anys, destinades a ampliar la disponibilitat d'aigua durant la llarga estació seca del Perú, moltes de les quals s'estan tornant a aplicar amb resultats molt interessants en el present.

Perú és un país que el 2020 tenia una població de 32.824.358 habitants (1), dels quals 10.072.000 viuen a l'àrea metropolitana de la seva capital: Lima (2).

Sobre el clima del Perú, Wikipedia ens diu:

Tot i que el Perú es troba en una regió equatorial, no presenta un clima exclusivament tropical; la influència de la serralada dels Andes i el corrent de Humboldt hi produeixen una gran diversitat climàtica. Les temperatures de la costa són moderades, amb precipitacions baixes i una humitat elevada, llevat de la regió més septentrional. A la serralada andina, les pluges són freqüents durant l'estiu, mentre que la temperatura i la humitat disminueixen en augmentar l'altitud fins a arribar als pics gelats dels Andes. La selva es caracteritza per les pluges abundants i les altes temperatures, llevat de la regió més meridional, la qual experimenta hiverns freds i pluges estacionals.

Sobre el clima de l'àrea metropolitana de Lima, Wikipedia ens diu:

El clima de la ciutat (...) combina una absència gairebé total de precipitacions amb un altíssim nivell d'humitat atmosfèrica i una persistent cobertura nuvolosa. Malgrat estar situada en una zona tropical a 12 graus latitud sud i gairebé al nivell del mar, la costa central peruana mostra una sèrie de microclimes atípics a causa del corrent de Humboldt, que es deriva de l'Antàrtida, la proximitat de la serralada andina i la seva ubicació geogràfica, donant-li a Lima un clima subtropical, fresc, desèrtic i humit alhora.

Deixa'm afegir que:

La majoria dels rius peruans tenen el seu origen als Andes i drenen una de les tres conques hidrogràfiques del país. Els rius que desemboquen a l'oceà Pacífic són curts i de règim estacional. Els tributaris del riu Amazones són més llargs, més cabalosos i amb pendents menors. Els rius que desemboquen al llac Titicaca són curts i de gran cabal.

L'àrea metropolitana de Lima concentra doncs gairebé 1/3 de la població peruana a una zona caracteritzada per un baix nivell de precipitacions (13 mm de pluja anual), rius de règim estacional amb poc cabdal i l'impacte del canvi climàtic. Aquesta conjunció de factors va tenir com a resultat que l'empresa de l'aigua de Lima només pogués assegurar el subministrament d'aigua potable als seus clients durant 21 hores al dia: un subministrament que hauria de disminuir en els anys vinents (3).

Source: panamericana.pe, 23.01.2019 (4)

El problema amb el subministrament de l'aigua es presenta al pòster del damunt, publicat per l'empresa de l'aigua de la vila. Si el mirem detingudament, veiem que els tres districtes que consumeixen més aigua tenen 462.000 habitants i els tres que menys consumeixen gairebé 710.000 habitants (5). Les dades globals presenten un consum d'aigua per persona de 163 l/dia.

En comparació, el preu del subministrament d’aigua potable domèstica en 2018 a l'àrea metropolitana de Barcelona es calculava tenint en compte un consum mitjà per persona de 133 l/dia (6). Seguint amb les comparacions, a Suïssa, on no deixen de donar-nos la brasa amb la quantitat extraordinària d'aigua que consumim (7), el consum mitjà per habitant en 2018 era de 144 l/dia.

Tant se val si els càlculs de l'empresa de l'aigua de Lima són precisos o si, com veurem més endavant, la xarxa de distribució de la vila té moltes pèrdues i necessita ser modernitzada urgentment. En tot cas, un informe del Banc Mundial de 2019, on s'avaluava el risc de sequera al Perú, va concloure que les estratègies actuals per la gestió de l'aigua de Lima (preses, embassaments, emmagatzematge sota la ciutat) serien inadequades per al 2030.

Un any abans, les agències pel desenvolupament dels governs del Canadà i els USA es van comprometre a invertir 27,5 milions d'USD durant cinc anys per ajudar al Perú a posar en marxa un programa innovador, destinat a recuperar algunes de les antigues tècniques hidrològiques andines. Aquest capital seria administrat per una ONG: Forest Trends (8), que ja havia estat treballant des del 2012 en el desenvolupament d'aquestes tècniques al Perú. Pots trobar alguns articles sobre la tasca d'aquesta ONG al Perú en aquest enllaç.

A un article publicat a BBC Future el passat mes de juny (3), Erica Gies deia que l'aplicació de moltes de les antigues tècniques hidrològiques andines descrites al seu article (lectura molt i molt recomanada), van tenir com a resultat la disponibilitat per l'àrea metropolitana de Lima de més de 99 Hm³ d'aigua, més del doble de les seves necessitats. Els resultats haurien sigut tan positius que l'empresa de l'aigua de Lima s'hauria planejat una inversió addicional de 3 milions d'USD en obres basades en l'ús aquelles tècniques.

Rafael Saúl Lara Rivas (9) descrivia la situació actual amb molt menys entusiasme a un article publicat el passat mes de març. Basant-se en dades publicades per l'empresa de l'aigua de Lima el 2016, aquest autor afirmava que: amb una població d'aproximadament nou milions d'habitants, sols el 93% compte amb un subministrament d'aigua potable, i un 90% amb un servei de clavegueram. Això deixa 600.000 habitants sense accés a l'aigua, i uns 900.000 habitants que aboquen els seus residus directament a la natura (...) Sobre els 700 Hm³ d’aigua potable a l’any que serveix l'empresa de l'aigua de Lima, 175 Hm³ no es facturen a causa de connexions il·legals, trencaments i fuites de canonades.

Ni pel que fa a la població, ni pel que fa als volums d'aigua que es tenen en compte les fonts no coincideixen. Probablement a causa dels anys retinguts com a referència, però no solament. Com enguany hi ha hagut unes disputades eleccions a la presidència del país, el vot ha estat molt polaritzat i tant els mitjans de comunicació peruans com els immigrants peruans que viuen a Europa, en general, estan molt lluny de ser imparcials, crec que el millor serà agafar amb pinces els resultats publicats pels dos autors. En qualsevol cas, les dades d'Erica Gies probablement responen a un error de traducció i es refereixen a previsions, i no pas a quelcom de ja assolit.

De totes maneres, veient el reportatge del vídeo que pots trobar a continuació, tinc com el sentiment que les tècniques descrites a l'article d'Erica Gies deuen funcionar. Altrament, la depredació dels aiguamolls de muntanya (similar a la depredació de les torberes a Europa) no hauria provocat la indignació que es fa palesa al reportatge.

24Horas (Panamericana Televisión): Informe 24: bofedales de Lima están siendo depredados, YouTube, 28.03.2019

Segurament, el funcionament d'aquestes tècniques et deixarà pocs dubtes quan vegis al final d'aquest article el vídeo amb els impressionants sistemes d'irrigació que, encara avui, segueixen funcionant al desert de Nasca (10).