Monday, June 3, 2019

street art - jan is de man

Jan Is De Man: Boekenkast, Utrech, April 2019

Acompanya'm a la cruïlla de Mimosastraat amb Amsterdamse straatweg, a Utrech. No sé si quan hi vagis, Google Street Map ja haurà actualitzat les imatges dels edificis i apareixerà Boekenkast, el darrer treball d'un artista de carrer neerlandès: Jan Is De Man que, junt amb el tatuador Deef Feed, va transformar en una prestatgeria amb llibres escrits en set idiomes la façana de l'edifici que, punxant el primer enllaç, hauràs vist a la cantonada.

Inserits entre les portes i les finestres, els llibres van ser escollits pels veïns d'un edifici que es troba al cor d'un districte on conviuen diverses cultures amb una sola condició: no incloure llibres polítics o religiosos. Una decisió que es va prendre en fase amb l'objectiu del mural: connectar a la gent i convertir l'edifici en un homenatge a la literatura i a la diversitat cultural ... i, és una interpretació molt personal, no buscar-se problemes innecessaris.
Jan Is De Man: Boekenkast, Utrech, April 2019

Sunday, June 2, 2019

cómo empezó este engaño (1/3)

El historiador Josep Fontana by Enric Català, Público, 16.05.2019

Aquest és el quart article que publico sobre l'amic i professor Josep Fontana (1). I ho faig per parlar de la seva obra pòstuma, publicada enguany per l'editorial Crítica: Capitalismo y democracia 1756-1848: Cómo empezó este engaño (2).

Encara no he llegit el llibre. Però crec que puc fer-me una idea força fidel del seu contingut a partir d'una crítica de Xavier Domènech que et proposo llegir (3), d'altres crítiques que he anat llegint durant el mes de maig, del que vaig escoltar quan era estudiant a les seves classes i, sobretot, de les nostres converses.

Avui més que mai, m'agradaria poder tornar a tenir l'oportunitat de parlar amb ell per dir-li el que ell ja sabia: que no estic d'acord amb algunes de les coses que afirma. No poso en dubte gairebé res pel que fa als fets que he llegit que menciona al seu llibre. Però crec que ja seria hora de comportar-nos com adults i desfer-nos de discursos com el de que el capitalisme ens ha enganyat. Comportar-nos com adults i acceptar les conseqüències de les decisions que prenem al llarg de la nostra vida: molt en particular quan votem el que votem.

També m'hauria agradat dir-li que un historiador com ell no podia seriosament acusar el capitalisme d'haver acabat amb totes les altres formes d'organització social i política diferents de la proposada per aquest sistema, i d'oposar-li com a novetats l'organització social que proposen alguns moviments que avui se'ns presenten com alternatius. Car en Josep, millor que ningú, sabia que la Majnovia (4) o la Revolució social espanyola (5) no van ser esclafades pel capitalisme, sinó pels marxistes. Potser també m'hauria agradat afegir que criticar el capitalisme i publicar el seu llibre pòstum a una editorial del Grup Planeta no em semblava gens coherent.

En Josep Fontana va deixar el PSUC el 1980, després d'haver militat en aquest partit des del 1957. I, tot i afirmar no tenir res a veure ideològicament amb Barcelona en Comú, el 2015 va formar part de la candidatura d'aquesta formació a les eleccions municipals que portarien a l'alcaldia Ada Colau (6). Amb això vull dir que no seria just acusar-lo de defendre les idees del vell marxisme que feia anys que va deixar enrere. Però no acabo d'estar gens segur que, aprofitant que ell ja no està aquí per afirmar el contrari, algú no acabi associant-lo amb elles.

Del que sí que estic segur és que, si el capitalisme és el problema, el marxisme no ha sigut mai la seva solució. Vivint a Suïssa, he conegut a molts russos, polonesos, txecs, romanesos, alemanys de l'antiga RDA, etc. que no voldrien tornar a viure mai més sota aquell règim polític. Si no els hagués conegut, només hauria d'obrir qualsevol diari per a constatar que els ciutadans dels països que van viure sota aquell règim polític es troben avui en dia entre els més fervents partidaris d'un sistema capitalista a ultrança: un sistema que s'ha acabat imposant ferotgement de la mà dels antics dirigents del règim.

També crec que, seguir presentant la gent com eterns adolescents enganyats per un sistema demoníac, no pot tenir altre resultat que el de que es presentin com a única solució líders que ens condueixin a la nostra salvació. I, francament, jo no veig cap diferència entre aquesta estratègia i la de qualsevol secta religiosa.

Arribats a aquest punt, i davant el risc que algun futur salvador del poble s'acabi apropiant de l'obra de Josep Fontana per a convertir-la en la seva bíblia, em demano si no seria una bona idea acompanyar la lectura del seu llibre pòstum amb la d'un llibre brutal de George Orwell: La rebel·lió dels animals (7).


  1. Josep Fontana i els honors que mai no rebrà (09.12.2018); Josep Fontana ens ha deixat (29.08.2018); Josep Fontana: el meu mestre (27.10.2014)
  2. Josep Fontana: Capitalismo y democracia 1756-1848: Cómo empezó este engaño, Editorial Crítica, 2019
  3. Xavier Domènech: El último libro de Josep Fontana: análisis del pasado y proyecto social, eldiario.es, 15.05.2019
  4. Wikipedia: Territorio Libre
  5. Wikipedia: Revolució social espanyola de 1936
  6. Marc Font: Josep Fontana, l'historiador que proposava "seguir lluitant" per canviar les coses, público.es, 28.08.2018
  7. Wikipedia: La rebel·lió dels animals

Saturday, June 1, 2019

juin !!!

Friday, May 31, 2019

willie nelson - the harder they come

Willie Nelson - The Harder They Come, Youtube, 07.10.2009

Segueixo lluitant per les coses que vull
Car quan estaré mort ja no ho podré fer
Prefereixo ser un home lliure a la meva tomba
Que viure com una titella o un esclau

Thursday, May 30, 2019

lausanne (ch): street art


L'any passat vaig publicar un article sobre Street Art a Lausanne (1) i avui m'agradaria compartir amb tu quelcom que feia temps que tenia moltes ganes de fotografiar.

No és la millor obra d'art de carrer que he vist a la vila, però he trobat senzillament genial el tema que l'autor va escollir per decorar una caixa de connexions elèctriques que es troba a l'esquerra d'un estudi de fotografia (2). Pots creure'm si et dic que no li fan justícia ni les imatges exposades a la pàgina web, ni les que hi havia exposades en el moment en què vaig prendre la fotografia.

Solament he anat a l'estudi un parell de vegades, quan et podies fer la foto del passaport sense passar obligatòriament per un Photomaton (3). Però més enllà del fet que Roberto Ackermann és un fotògraf excel·lent, m'ha agradat molt la seva manera de treballar, el resultat de la seva feina (tot i no poder fer miracles!), la seva simpatia, la seva enorme modèstia, el seu respecte i el seu compromís polític amb la Licra (4), que no amaga ni al seu perfil a LinkedIn (5).


  1. Lausanne (CH): Street Art, publicat en aquest blog el 01.07.2018
  2. Photo Tornow: Home Page, Facebook
  3. Wikipedia: Photomaton 
  4. Ligue internationale contre le racisme et l’antisémitisme: Home Page
  5. Roberto Ackermann: LinkedIn

Wednesday, May 29, 2019

un nou terratrèmol va sacsejar ahir suïssa


Quina diferència hi ha entre el soroll d'un terratrèmol poc profund i el d'un avió de combat creuant la barrera del so? Gairebé cap.

Ahir dimarts, un terratrèmol d'una magnitud de 4,2 a l'escala de Richter va sacsejar la zona de Saint-Gingolph (VS) al voltant de les 10:50 del matí. Exactament al mateix temps, un avió de combat suís va superar els 1224 km/h com a part d'una missió a la regió de Fribourg (1).

Com afirmava un investigador del Servei Sismològic Suís, el soroll que provoquen ambdós són similars i només els poden diferenciar els experts. Per aquest motiu, bona part dels habitants de la riba del llac Léman no van saber diferenciar el soroll provocat per l'un i l'altre.

En el meu cas, puc afegir un parell d'anècdotes més. En el moment del terratrèmol participava en una reunió: Disaster Recovery, a la que avaluàvem els resultats del darrer exercici de resposta del nostre sistema informàtic a una situació de catàstrofe provocada. I mentre tenia lloc la reunió, un equip de paletes treballava al pis de dalt fent un remarcable soroll. En resum, que m'he assabentat del terratrèmol per la premsa. 

Un terratrèmol més que afegir a d'altres dels que ja te n'he parlat en aquest blog (2).


  1. Francesco Brienza: Séisme ou mur du son? Les deux, mon capitaine!, 20minutes.ch, 28.05.2019
  2. Le risque sismique en Suisse, publicat en aquest blog el 13.02.2018

Tuesday, May 28, 2019

tyler childers - whitehouse road

Tyler Childers - Whitehouse Road, Youtube, 07.07.2017
Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
  3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Monday, May 27, 2019

simone cmoon - la màgia del paisatge

Appenzell (Switzerland) by Simone Cmoon CC BY-NC 2.0

El passat mes de febrer va tenir lloc l'entrega de premis del "The International Landscape Photographer of the Year" (1). Una finestra que ens permet veure alguns dels llocs més bells del món, fotografiats pels millors fotògrafs del món. Veient algunes de les imatges seleccionades per boredpanda.com (2) no és difícil imaginar la tasca a què es van enfrontar els jutges per escollir les millors imatges d'entre els 3.000 treballs que van presentar 863 fotògrafs.

Jo ho he tingut més fàcil seleccionant una imatge d'una fotògrafa de Zürich: Simone Cmoon (3), de qui ja havia vist la seva impressionant galeria d'imatges al National Geographic (4). Per no parlar de la màgia de la seva pàgina a Instagram (5), de la que pots trobar una selecció d'imatges a un article que va dedicar-li el magazín: Photogrist el mes de febrer d'enguany (6).

Però millor que deixi de parlar d'ella i tornem a The International Landscape Photographer of the Year i et passis per la seva pàgina principal, o per la selecció d'imatges que van fer a boredpanda.com.


  1. The International Landscape Photographer of the Year: Home Page
  2. 30 Of The Most Memorable Pics From The 2018 International Landscape Photographer Of The Year Contest, boredpanda.com
  3. Simone Cmoon: Home page
  4. Simone Cmoon on National Geographic 
  5. Simone Cmoon on Instagram 
  6. Spectacular Outdoor and Landscape Photography by Simone Cmoon, Photogrist, 13.02.2019

Sunday, May 26, 2019

bruce springsteen - no surrender

Bruce Springsteen - No Surrender (Live 2013), Youtube, 25.01.2014

Potser sigui pel dia què és. Però avui tinc ganes d'escoltar altre cop un tema brutal on m'agradaria destacar la concentrada contundència de Max Weinberg, els piano de Roy Bittan  i, un cop més, la versatilitat de Nils Lofgren.

I per acabar-ho d'arrodonir, què et sembla si tornem a escoltar el vídeo amb la performance que va tenir lloc el 08.07.2017 a Vilanova de Bellpuig, on 1.000 seguidors del Boss van interpretar aquest tema a la primera edició del No Surrender Festival? (veure: No Surrender Festival - Glory Days, 15.05.2019

No Surrender Festival - Bruce Springsteen tribute Official Video, Youtube, 04.08.2017

Saturday, May 25, 2019

in space no one can hear you scream

Alien Trailer (1979), Youtube, 09.02.2008

Avui fa 40 anys que la 20th Century Fox distribuïa a les sales dels cinemes dels USA un film de Ridley Scott (1) que combinava la ciència-ficció i el terror d'una manera que em va captivar: Alien (2).

Més enllà de les escenes de terror (sublims durant tot el temps en què no tens ni idea de com és el monstre!), vaig adorar que el film tingués com escenari una nau mercant en viatge de tornada a la Terra: el Nostromo, amb una tripulació de set membres, entre els quals es trobava un humà sintètic, l'oficial científic de la nau. Un futur on la més alta tecnologia anava de la ma d'unes relacions laborals podrides que creaven tensions constants entre treballadors amb diferents condicions laborals.

[Aliens] [1986] [Trailer], Youtube, 11.09.2009

Hom diu que les segones parts d'un film mai superen a l'original. No va ser el cas d'Aliens (1986). Si la interpretació realitzada per Sigourney Weaver al primer film semblava insuperable, al segon va demostrar que encara ho podia fer molt millor. Tot com l'anticipació de la producció del film a un futur que estem vivint avui. El sistema d'informació geogràfica de la base colonial sobre una taula tàctil (4). Els comandos d'efectius reduïts, mòbils, altament mecanitzats i amb dispositius que pots reconèixer avui a les tropes americanes desplegades a Orient Mig o Afganistan: molt més avançades en indumentària i en tècnica de combat a les que ens presenta el film, però.

Podem estar d'acord en el fet que, avui en dia, probablement serien companyies privades amb suport de micro-drons militars qui realitzarien l'essencial de l'acció, però la resta és, tot i que ja un xic caduca, d'una rabiosa actualitat.

Però el que de veritat em va impressionar més del film va ser la estètica dels monstres i de la seva zona de reproducció, basada en l'univers fantàstic d'un artista suís: Hans Ruedi Giger (5). Un univers que pots trobar al seu museu a la vila suïssa de Gruyères (6) i molt especialment al bar que hi ha davant del museu.

HR Giger Museum Bar, Youtube, 02.09.2013


  1. Wikipedia: Ridley Scott
  2. Wikipedia: Alien (1979) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Aliens (1986) [en] [fr] [es] [ca
  4. Zac Bowden: Retro review: Microsoft's 2008 Surface 'coffee table' in 2017, Windows Central, 15.02.2017
  5. Wikipedia: Hans Ruedi Giger
  6. Wikipedia: Musée HR Giger || HR Giger Museum | Museos, Youtube, 15.07.2013

Friday, May 24, 2019

violets

Violets - Stone, Youtube, 27.10.2014

Potser vas seguir la conversa sobre bandes de punk rock que vam tenir amb en Hands amb motiu de la publicació d'una entrada dedicada a Civet - You Get What You Pay For (11.03.2019) (vegeu als comentaris del post). Si és així, recordaràs que em va parlar d'una banda de Barcelona de la qual no havia sentit parlar mai abans: Violets (@VioletsPunkRock).

Et passo dos vídeos, vejam què et semblen. El primer: Stone, filmat en Agost del 2014 a les Bardenas Reales (Nafarroa). El segon, és el primer àlbum de la banda, anomenat Violets i publicat en 2013.

Violets - Violets (Full), Youtube, 02.10.2015

Thursday, May 23, 2019

afroz shah, 2016 champion of the earth

Iniciativa de limpieza de la playa de Versova, un gran ejemplo para todos, Youtube,14.08.2018

El passat 21.04.2019, RT publicava un article (1) que feia referència a una investigació molt interessant publicada a Advancing Earth and Space Science (2). Els resumiré a cop de destral dient que els investigadors buscaven una resposta al fet que si l'oceà Índic recull actualment al voltant de 15 milions de tones de plàstics, què explica que en aquest oceà no s'hagin observat les illes de plàstics que s'observen en altres oceans i, per extensió, investigar quin és el destí d'aquestes quantitats enormes de plàstic.

Analitzant les dades de 22.000 boies a la deriva que, rastrejades per satèl·lit, es troben disperses per tots els oceans del planeta des de 1979, l'equip va treballar sobre la hipòtesi que els vents del sud de l'oceà Índic són més forts que els del Pacífic o l'Atlàntic i transporten el plàstic cap a l'oest: així, les escombraries passarien per Sud-àfrica i entrarien al sud de l'Atlàntic. Altrament, pel que fa a la part nord de l'Índic, les escombraries podrien acumular-se a la badia de Bengala i acabar a les platges arrossegades per vents i corrents. La veritat però és que l'equip no va poder confirmar cap d'aquestes hipòtesis i el destí d'aquestes enormes quantitats de plàstic segueixen sent un misteri.

Mentre llegia aquests articles vaig recordar la gesta remarcable d'Afroz Shah (3), advocat i activista mediambiental de Mumbai (3) va liderar un moviment de neteja de la platja de Versova (4) que l'ONU va qualificar com "el projecte de neteja de platges més gran del món".
L'octubre de 2015, Shah i el seu veí Harbansh Mathur, un home de 84 anys que ja ens ha deixat, estaven frustrats pels munts de residus en descomposició que, arrossegats pel mar i les rieres, s'havien concentrat a la platja de Versova, a Monbai. Decidits a fer alguna cosa, ambdós van començar a netejar la platja els caps de setmana a mans nues. Veient que es tractava d'una tasca colossal, Shah va buscar voluntaris que els ajudessin a les barriades de pescadors, a la ciutat. Demanant ajuda a polítics i escolars, fins i tot a les estrelles de Bollywood.
Gràcies a l'esforç col·lectiu, van poder netejar la platja de més de 4.000 tones de residus en poc més d'1 any i mig (13.000 tones en 2018!). Potser el resultat més espectacular d'aquest treball va ser el retorn, després de més de 20 anys d'absència, de les tortugues que tornaven a pondre els seus ous a la platja i observar les primeres tortugues que van nàixer a la platja ja neta (6).
Sé que Afroz Shah va continuar el seu projecte amb la neteja de la riera que havia transportat bona part dels residus que havien acabat a la platja. Però desconec fins on ha arribat amb el seu projecte de neteja dels boscos de manglar que actuen com una defensa natural contra les onades de les tempestes.

En qualsevol cas, mentre els apòstols de la catàstrofe segueixen terroritzant-nos des de les seves tertúlies presentant-nos un futur apocalíptic amb dates precises, i des d'una visió bíblica segons la qual una catàstrofe climàtica letal pels humans també ho seria per tota la vida al planeta, cal reconèixer a Afroz Shah el mèrit d'haver-se arremangat i treballat de valent per assolir un futur diferent.

Probablement seguirem sense saber durant un temps on es troben les quantitats colossals de plàstic que Àsia envia a l'oceà Índic. Personalment prefereixo no saber on han acabat els milers de tones de plàstic que van recollir els voluntaris d'Afroz Shah: a l'Índia hi ha molts diners per enviar naus a l'espai, construir armament nuclear, comprar armament i indústries a Europa, però molt pocs diners per l'essencial.

Segurament una flor no fa estiu però, com deia Debby Boone: Els somnis són les llavors del canvi. Res no creix mai sense una llavor, i res no canvia mai sense un somni. I pel que pots veure al seu compte a twitter: @AfrozShah1, aquestes llavors han començat ja a agafar arreu del món.


  1. ¿Qué pasó con toda la basura de plástico del océano Índico?, RT, 21.04.2019
  2. Mirjam van der Mheen et al.: Role of Indian Ocean Dynamics on Accumulation of Buoyant Debris, Advancing Earth and Space Science, 28.03.2019, https://doi.org/10.1029/2018JC014806
  3. United Nations Environment: Afroz Shah, 2016 Champion of the Earth
  4. Wikipedia: Bombai 
  5. Wikipedia: Versova, Mumbai
  6. Priyanka Borpujari: Filthy Mumbai beach rebreeds turtles, thanks to a city lawyer, Al Jazeera, 22.04.2018

Wednesday, May 22, 2019

what is a secure server?

Wrongfully Accused (1998), Youtube, 14.11.2015

No hi ha dia que em fiqui davant de l'ordinador i que quan em demana per la contrasenya no tingui un record per aquest sketch delirant. 

Ruhe in Frieden, Leslie!

Tuesday, May 21, 2019

usa: enfermedades mentales de algunos presidentes


Monday, May 20, 2019

ashley mcbryde

Grand Ole Opry: Ashley McBryde - Girl Goin' Nowhere, Youtube, 26.08.2017

Ashley McBryde: Bible and a 44, Youtube, 10.03.2016

No arribo a recordar quan vaig descobrir Ashley McBryde per primer cop. Deixant de banda alguns dels seus temes que no m'han fet gaire el pes, la majoria m'han agradat força. Els dos que he retingut avui per a compartir amb tu tenen unes lletres amb una gran sensibilitat i desitjo que t'agradin tant com a mi m'han agradat.

Que tinguis un bon dia!

Sunday, May 19, 2019

sobre el funcionament del cervell



Avui m'agradaria compartir amb tu algunes notícies que he anat recollint sobre el funcionament del cervell.

El consum de paracetamol i la capacitat d'empatia 
Una vella notícia de fa quatre anys que a Público publicaven el mes passat com una novetat (1), podria ajudar a tots els misàntrops (2) que ja no poden aguantar més la negativitat i la manca d'empatia dels humans que els envolten. Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d'Ohio (USA) i publicat a Psychological Science (3), demostraria que el consum de Paracetamol no solament reduiria el dolor físic, sinó també les reaccions emocionals i la capacitat d'empatia cap als altres.

Seria doncs el consum de Paracetamol qui ens donaria una explicació científica a la mala bava i a la manca d'empatia que ens envolta (4)? De totes maneres, s'ha acusat al consum d'aquest medicament de tantes coses: hipertensió, infart, ulcera, toxicitat pel fetge, mort per sobredosis, etc. (5) que hom podria demanar-se raonablement perquè segueix en venda a les farmàcies (6). També hi ha qui diu que no deu ser tan perillós, car els individus transmissors de la mala bava i la manca d'empatia segueixen vius i semblen en molt bona salut. En cas de dubte, els metges ens recorden que és molt millor consumir Paracetamol i no prendre Ibuprofèn (7). Som-hi, doncs!

Pot haver-hi vida després de la mort?
Uns investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale van idear un sistema similar a una màquina de diàlisi, que van anomenar BrainEx, destinat a restaurar la circulació i el flux d’oxigen a un cervell mort i el van ficar a prova en 32 cervells de porc morts hores abans. Gràcies a aquest aparell, van poder restaurar les funcions d'assimilació de glucosa i oxigen durant sis hores (8).

Aquesta notícia sembla confirmar les sospites dels teleespectadors de les tertúlies televisives i els programes matinals de la TV espanyola. Així, una manca d'oxigenació i de glucosa al cervell no estaria lligada necessàriament a la mort clínica dels tertulians i explicaria en bona mesura el sentit de les seves intervencions.

La pèrdua de memòria lligada a l'edat
Una notícia lligada amb els resultats d'un estudi de la Boston University (9), que afirma haver demostrat que l'estimulació de parts del cervell amb electricitat, amb la finalitat de recuperar les ones cerebrals de manera sincronitzada, pot invertir temporalment els efectes de la pèrdua de memòria relacionada amb l'edat.

Aquells que al·leguen la seva edat com a causa de l'oblit de no haver baixat la bossa d'escombraries, s'arriscarien així a què la família els fiqui un casc ple d'elèctrodes i comenci a aplicar descàrregues elèctriques perquè no se'ls hi oblidi mai més.

En l'estadi actual de la recerca, l'aplicació de l'estimulació elèctrica és una tècnica molt més adequada per activar la memòria en persones d'edat avançada que no pas en el tractament de la mort cerebral (10)

Sobre la narcolepsia
Un vell conegut va confessar-me fa poc haver trobat una solució per evitar les descàrregues elèctriques que li estaven programant a casa. Aquesta solució està basada en pagar-li una farra mensual al metge de capçalera perquè et diagnostiqui una narcolèpsia (11).

La narcolèpsia és una malaltia d'origen neurològic desconegut, causada per la incapacitat cerebral de regular amb normalitat els cicles de son i que té com a resultat que els afectats puguin quedar adormits durant segons o minuts de forma involuntària en qualsevol moment del dia: no importa que estiguin parlant, escoltant una presentació a la feina, veient una tertúlia a la TV, etc.

Encara que els afectats hagin dormit bé durant la nit tenen les mateixes sensacions que experimenten molts estudiants universitaris a la fi d'una classe magistral: boirina mental, falta d'energia, cansament extrem, falta de concentració i ànim deprimit. Els episodis de son involuntari poden durar uns segons i els afectats no donar-se compte i reprendre amb tota normalitat enllà on ho van deixar abans de quedar ensopits.

Ara seriosament, et proposo trobar en la bibliografia que et passo les notícies originals. Espero que et les trobis tan interessants com jo les he trobat.

Que tinguis un bon diumenge!

  1. El paracetamol puede reducir la empatía hacia otros mientras se consume, Público, 13.04.2019
  2. Wikipedia: Misantropia
  3. Geoffrey R.O. Durso1 et al: Over-the-Counter Relief From Pains and Pleasures Alike: Acetaminophen Blunts Evaluation Sensitivity to Both Negative and Positive Stimuli, Department of Psychology, The Ohio State University. Psychological Science, Volume: 26 issue: 6, page(s): 750-758, 10.04.2015
  4. Ian Sample: Paracetamol may dull emotions as well as physical pain, new study shows, The Guardian, 14.04.2015
  5. Cécile Thibert: Pourquoi une surdose de paracétamol peut être mortelle, Le Figaro, 12.07.2018 || El paracetamol efervescente aumenta la presión arterial, Europa Press, 04.01.2016 || Les dangers méconnus du paracétamol, Europe 1, 05.03.2015
  6. Paracétamol, Santé Log
  7. Ibuprofène, kétoprofène: Les autorités alertent sur les risques de complications infectieuses, LCI, 20.04.2019
  8. Michael Greshko: Pig brains partially revived hours after death—what it means for people, National Geographic, 17.04.2019
  9. Niall Firth: Zapping the brain with electricity seems to improve memory in older people, MIT Technology Review, 09.04.2019
  10. Scary Movie 3, Brenda Funeral (Spanish Latino), Youtube, 20.02.2017
  11. ¿Qué es la narcolepsia? Síntomas, causas y cómo tratar la enfermedad, La Vanguardia, 21.04.2019

Friday, May 17, 2019

university college cork - seminari sobre la guerra civil

Si encara no tens reservat res pel divendres vinent, et proposo agafar un avió per anar al Seminari: On the 80th Anniversary of the end of the Spanish Civil War, que tindrà lloc a la Lewis Glucksman Gallery de l'University College Cork (UCC), de 13h30 a 18h30.

Coordinat per Rafael Jaime i Carlos Garrido, del Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies (UCC SPLAS), aquest seminari en commemoració del final de la Guerra Civil espanyola reuneix perspectives literàries, visuals, històriques i personals amb l'objectiu de difondre el debat sobre els records de la guerra. De manera molt resumida, aquest és el programa:
  • 13:30-14:00 - Seminar Introduction by Rafael Jaime and Carlos Garrido
  • 14:00-15:00 - A Place of Greater Safety: Irish Aid Worker Mary Elmes and the Child Refugees of the Spanish Civil War by Clodagh Finn (journalist)
  • 15:00-15:30 - Cultural Responses to Barbarism in Galicia: The Case of Alexandre Bóveda Post 1936 by Martín Veiga (UCC SPLAS)
  • 15:30-16:00 - Places and Spaces of the Republican Exodus of 1939 in Catalonia at the End of the Spanish Civil War by Rafael Jaime (UCC SPLAS)
  • 16:00-16:30 - Coffee break
  • 16:30-17:30 - Peadar O’Donnell: An Irishhman in Spain, 1936 by Donal Ó Drisceoil (UCC, Department of History)
  • 17:30-18:30 - Closing Remarks. The Spanish Civil War. Eighty years later by Eduard Puigventós (Autonomous University of Barcelone)

Recordant un jove poeta francès: Marc Ménégoz, i la frase que se li atribueix poc abans de ser assassinat pels nazis en 1944: "L'humor és el somriure de la revolució" ...

Els assistents que ho desitgin poden dirigir-se a la fi del seminari al punt de venda on Rafael Jaime signarà dedicatòries del seu cèlebre best-seller: Cròniques Mexicanes. També accedirà a una sessió de selfies amb els seguidors de la seva obra: "encara que vinguin de Terrassa, de Viladecans o del Departament de Geografia de l'UAB", com va precisar a la conferència de premsa on es va presentar aquest event.

Finalment, els actes oficials acabaran al vespre amb una recepció oficial a casa de l'autor, amb la participació d'un insigne hispanista de Villanueva del Trabuco, membres del politburó d'una fundació amb ànim de lucre, coneguda amb el nom de Geògraf Solitari, i els participants a l'acte que s'hi vulguin afegir. La vetllada estarà amenitzada pel grup: Antonio F. y sus mariachis.

Thursday, May 16, 2019

contratiempo (the invisible guest)

Recent Cinema from Spain - Contratiempo (The invisible Guest), Youtube, 03.11.2017

Uns estudiants de Lluïsa van comentar-li que havien vist feia poc a Netflix un film espanyol del 2017 que els va agradar moltíssim: Contratiempo (1). Segurament ja l'hauràs vist. Però si no és el cas, et recomano veure'l, car feia molt de temps que no veia un film tan interessant i addictiu.

Ja era tard quan el vaig veure dissabte a la nit. Es per això que em vaig dir que potser no fos tan bo. I vaig fer el que sempre faig en aquests casos: llegir que en deia el crític d'El País (2). La seva demolició del film em va confirmar que era més que interessant.

D'acord què, pel que fa al càsting ... en fi, Mario Casas no és sant de la meva devoció i el trobo un xic anestesiant, com si diguéssim. Però d'aquí a carregar-se el guió del film com fa el crític d'El País, hi ha un llarg camí que no tinc ganes de recórrer. Tampoc crec que tinguin ganes de fer-ho els centenars de milers d'espectadors que han adorat el film arreu del món.

També he d'afegir que si et passes per Rotten Tomatoes (3) veuràs que, a diferència de la valoració del públic, no hi ha un consens en la valoració del film entre els crítics. Però si et mires les crítiques més demolidores, les trobaràs entre els crítics espanyols que, com ja fa temps que ens coneixem, espero que critiquessin el film i no altres coses. Probablement, tu ja m'entens.

Tu decideixes. Si encara no l'has vist, et proposo de veure'l i fer-me 5 cts. dient-me que t'ha semblat.


  1. Contratiempo: Wikipedia [en] [fr] [es],  Netflix (english: The Invisible Guest; french: L'accusé; german: Der Unsichtbare Gast)
  2. Javier Ocaña: La ilógica del espectáculo, El País, 05.01.2017
  3. Rotten Tomatoes: The Invisible Guest (Contratiempo)

Wednesday, May 15, 2019

no surrender festival - glory days

Bruce Springsteen - Glory Days, Youtube, 03.10.2009

Bruce Springsteen i l'E Street Band a un vídeo de fa mooolts anys publicat al canal youtube d'en Bruce.

Aquest tema: Glory Days ha estat escollit enguany pel No Surrender Festival (NSF 3, 2019) que tindrà lloc els 28 i 29 de Juny a Vilanova de Bellpuig. A part de cantants, guitarres, baixos, bateries, teclats i saxos, els organitzadors estan buscant penya que toqui trompetes i trombons ...

Si no t'acabes de decidir, pots donar un cop d'ull al bon rollo de les edicions del 2017 i 2018.

No Surrender Festival - Bruce Springsteen tribute Official Video, Youtube, 04.08.2017

No Surrender Festival - Badlands - Bruce Springsteen tribute Official Video, Youtube, 05.09.2018

Tuesday, May 14, 2019

mars insight mission


No sé si a tu també et passa. Hi ha dies en què se't fa cansat sentir parlar de l'anticicló de les Açores i et demanes: quin temps deu estar fent ara a Elysium Planitia? Quines temperatures deuen estar suportant ara mateix els instruments de la sonda InSight?

No t'has d'amoïnar si et fas aquest tipus de preguntes, és una reacció normal. 
Gràcies a les investigacions d'un geògraf insigne de l'UAB, exiliat a New Mexico pels seus deutes de joc amb el president del gremi de transportistes de Viladecans, es va descobrir que les persones que havien patit una abducció per extraterrestres mostraven un alt interès per la climatologia de Mart. Una patologia que s'estenia a les persones que havien assistit a la lectura d'algunes tesis doctorals que prefereixo no mencionar.
A fi de respondre a la teva curiositat, a Mars Weather, una pàgina de la missió Mars Insight, pots trobar informació meteorològica de la plana coneguda amb el nom de Elysium Planitia.

Per defecte, les temperatures es veuen en °F, has de punxar sobre °C perquè comencis a sentir una sensació de fred molt més intens de la que sentiries si et diguessin que tens un examen sobre un llibre de David Harvey: Teorías, leyes y modelos en geografía - Explanation in Geography (1969).

Deixa'm afegir que no veuràs les temperatures en temps real. Però les que veuràs et donaran una petita idea de quina roba has d'agafar per les teves properes vacances a Mart. Recorda que, ara per ara, només hi ha bitllet d'anada.