|
Al corrent de la meva amistat amb Josep Fontana (1), l'amic Pepo va enviar-me a mitjans de novembre un enllaç amb la notícia de la concessió, a títol pòstum, de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2) atorgada per l'Ajuntament de la ciutat.
Una notícia que contrasta amb un interessant article publicat uns dies després a El Temps per Àlex Milian (3), on ens explica perquè la Universitat Autònoma de Barcelona va negar l'honoris causa a Josep Fontana, perquè l’Institut d’Estudis Catalans no l’en va fer mai membre i perquè, en les dues últimes edicions del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va arribar a finalista, sense aconseguir-lo.
Àlex Milian, comença el seu article amb el discurs de Xavier Domènech en l'acte de la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, on deia que aquest reconeixement trencava una misteriosa maledicció que ha perseguit “el més prestigiós dels historiadors de Catalunya i de l’Estat del segle XX i XXI”. Deixant de banda que Fontana segurament hauria recriminat a Domènech que hagués oblidat a Jaume Vicens Vives l'article, en la meva modesta opinió, es perd més endavant descrivint una mena de persecució de Fontana a causa de la seva militància comunista i no aprofundeix suficientment en el que jo crec que és més important: les fraternitats d'interessos -utilitzaré aquest eufemisme per no dir una altra cosa- que dominen la majoria d'institucions culturals arreu del món: també les catalanes.
Tot i que les fraternitats d'interessos que descriu l'article amb noms i cognoms justifiquen de lluny la lectura de l'article d'Àlex Milian, he de confessar que res no m'ha preocupat tant com llegir: "diu un historiador proper a Fontana que vol mantenir l’anonimat" (...) "Un altre historiador -que també vol mantenir l’anonimat" (...) "Els culpables d’aquesta marginació de l’historiador tenen noms i cognoms, segons fonts que volen mantenir l’anonimat" ...
Les maniobres de caiguda en desgràcia d'aquells que no han adherit a les fraternitats adequades i la por a expressar-se públicament d'aquells que no volen ser identificats per aquestes fraternitats, em recorden un film de Francis Ford Coppola que estava basat en un llibre de Mario Puzo. No diré res més, que aquesta penya pot arribar a ser molt perillosa!
Una notícia que contrasta amb un interessant article publicat uns dies després a El Temps per Àlex Milian (3), on ens explica perquè la Universitat Autònoma de Barcelona va negar l'honoris causa a Josep Fontana, perquè l’Institut d’Estudis Catalans no l’en va fer mai membre i perquè, en les dues últimes edicions del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va arribar a finalista, sense aconseguir-lo.
Àlex Milian, comença el seu article amb el discurs de Xavier Domènech en l'acte de la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, on deia que aquest reconeixement trencava una misteriosa maledicció que ha perseguit “el més prestigiós dels historiadors de Catalunya i de l’Estat del segle XX i XXI”. Deixant de banda que Fontana segurament hauria recriminat a Domènech que hagués oblidat a Jaume Vicens Vives l'article, en la meva modesta opinió, es perd més endavant descrivint una mena de persecució de Fontana a causa de la seva militància comunista i no aprofundeix suficientment en el que jo crec que és més important: les fraternitats d'interessos -utilitzaré aquest eufemisme per no dir una altra cosa- que dominen la majoria d'institucions culturals arreu del món: també les catalanes.
Tot i que les fraternitats d'interessos que descriu l'article amb noms i cognoms justifiquen de lluny la lectura de l'article d'Àlex Milian, he de confessar que res no m'ha preocupat tant com llegir: "diu un historiador proper a Fontana que vol mantenir l’anonimat" (...) "Un altre historiador -que també vol mantenir l’anonimat" (...) "Els culpables d’aquesta marginació de l’historiador tenen noms i cognoms, segons fonts que volen mantenir l’anonimat" ...
Les maniobres de caiguda en desgràcia d'aquells que no han adherit a les fraternitats adequades i la por a expressar-se públicament d'aquells que no volen ser identificats per aquestes fraternitats, em recorden un film de Francis Ford Coppola que estava basat en un llibre de Mario Puzo. No diré res més, que aquesta penya pot arribar a ser molt perillosa!
- Veure en aquest bloc Josep Fontana: el meu mestre (27.10.2014) i Josep Fontana ens ha deixat (29.08.2018)
- L’historiador Josep Fontana rep la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona títol pòstum, Vilaweb, 15.11.2018
- Àlex Milian: Els honors que Josep Fontana no rebrà, El Temps, 19.11.2018
2 comments:
Tot plegat esgarrifa i res fa pensar que les coses canviin:has de pensar com ells,has de fer com ells,no els has de contrariar i,amés amés,els hi has de llepar el cul.I el que expliques tú i l´article de'n Alex Milian,demostren que això passa a qualsevol àmbit.
I,posant-li una mica d´humor a l´assumpte,sort que vas marxar de la UAB,doncs el teu passat com a membre del GS t´hagués acabat passant factura i encara estaries de becari.
Crec que aquesta imatge resumeix força bé el que passa en alguns dels ambients dels que parlàvem: http://www.quickmeme.com/img/74/74410d797f768069d23dc158397e604fc1f9d24ac81b3d00cedb0edbb8b05bd8.jpg
Post a Comment