street view - a time machine

@daveguasch

Nota: els enllaços d'aquest article han estat optimitzats per veure'ls des del navegador del teu ordinador.

En maig del 2007, Google va crear el servei Google Street View. Un servei que et permet veure un lloc com si hi fossis, gràcies a les fotografies panoràmiques fetes a partir de diferents plataformes (la més coneguda és la dels Google Street Cars), que cobreixen gairebé tot el planeta (2).

Després de la captura de les imatges per la plataforma, els enginyers de Google procedeixen al seu assemblatge en una panoràmica de 360°, amb l'objectiu de crear un sentiment d'espai continu. Gràcies a la representació virtual així obtinguda, els usuaris d'aquest servei gaudim de la possibilitat de poder explorar el món virtualment.

El que avui m'agradaria compartir amb tu és la possibilitat que ens dona Google Street View de viatjar no solament a través de l'espai, sinó també a través del temps.

Per començar, et proposo que obris Google Maps des d'un navegador del teu ordinador i entris a la zona de recerca aquesta adreça: Passeig de Verdun, 4, Barcelone, Catalogne, Espagne.

• Punxa la fotografia del Restaurant Bar Sibaris que veuràs a l'esquerra de la part superior. Un cop hagis vist les imatges relacionades amb aquest establiment, et proposo tancar la imatge principal amb la creu que trobaràs a la part superior dreta per tornar al mapa.
• A la zona inferior dreta de la finestra trobaràs en Pegman, el petit homenet groc que acompanya a Google Maps des del 2008. Punxa'l i, sense deixar de fer-ho, desplaça'l fins al pin que assenyala la posició de l'adreça que acabem d'entrar. Al bell mig de la línia blava del carrer, just a la cantonada del Passeig de Verdum amb el carrer Felanitx. Hauries d'arribar a un resultat molt semblant al de la imatge que pots trobar a continuació. I recorda que amb la rodeta de la teva rata pots modificar el zoom de la imatge.

Ara que ja ens hem desplaçat en l'espai et proposo que ens desplacem també en el temps.

A la zona de text que trobaràs a la part superior esquerra de la imatge, just a sota de l'adreça i el logo de Google, veuràs una icona amb un rellotge i, al costat, la data a la qual Google Street Car la va prendre.

Si punxes el rellotge, veuràs una barra temporal amb les dates de presa d'imatges precedents. Retrocedint en el temps i punxant les imatges per engrandir-les, veuràs que l'establiment desapareix a la imatge de l'octubre del 2014. Al seu lloc, veuràs un magatzem de vestuari laboral. Avançant cap a les imatges capturades en abril del 2015, veuràs que encara s'estaven fent treballs al nou Restaurant Bar Sibaris i que aquest no semblava encara obert.

Ara et proposo fer el mateix exercici amb una altra adreça: carrer de Felanitx, 4, Barcelone, Barcelona, Espagne. A continuació pren el nostre amic Pegman, desplaça'l fins al pin d'aquesta adreça i mou la imatge fins a trobar el número 4 d'aquest carrer.

A la imatge, en aquest cas de l'octubre del 2018, et trobaràs amb un local amb la persiana baixada. Punxa el rellotge i, retrocedint en el temps veuràs que, l'octubre del 2014, hi havia un grup de parroquians davant d'un bar anomenat Sibaris.


Es tracta del mateix bar que, temps després, obrirà de nou a la cantonada del carrer Felanitx amb el Passeig de Verdum, com hem vist anteriorment.

---

1. Google Street View [en] [fr] [es] [ca]
2. Google Maps - Street View: Explore
3. Voyager dans le passé avec Google Street View, Les infos de Ballajack, 20.09.2021 || Guerric Poncet: Google Street View intègre un bouton "retour vers le passé", Le Point, 23.04.2014

smartphone magic tricks

PasionMovil: CamScanner - TODO lo que debes saber esta imprescindible App, YouTube, 03.09.2020

@daveguasch

Segurament ja has utilitzat el teu telèfon per fotografiar una o més pàgines d'un document, una foto, etc.

Avui m'agradaria invitar-te a fer un pas més enllà amb cinc aplicacions gratuites que pots carregar al teu smartphone iOS o Android: CamScanner, Microsoft Office Lens, Adobe Scan HP Smart i Google Lens (1).

CamScanner
Probablement, la millor aplicació que pots trobar per escanejar un document. Com pots veure al vídeo amb què he obert aquest post, transforma el teu telèfon en un potent escàner portàtil.

Qualsevol que sigui l'orientació del document que vulguis escanejar, si tens en compte de disposar-lo sobre una superfície d'un color uniforme diferent del del document, CamScanner identificarà els seus bords i el reconstruirà fins a presentar-te'l sense distorsions en el seu format original.

Si les condicions de la llum amb què has realitzat l'escàner no són les ideals, l'aplicació et proposa una sèrie de funcions per a millorar el resultat. Un altre punt molt important és que l'aplicació reconeix automàticament els textos (OCR) i et permet compartir instantàniament qualsevol fitxer en format PDF, JPG, Word o TXT.

Amb la creació d'un compte gratuït, CamScanner et permet emmagatzemar i ordenar els documents que has escanejat i accedir-hi directament des del teu telèfon o des del navegador del teu ordinador. Qualsevol que sigui l'orientació del document.

M'aturo aquí i et deixo veure el vídeo, descarregar-la, comprovar el seu funcionament i anar més lluny llegint els manuals d'ús i les recomanacions lligades a les experiències d'altres usuaris.

Microsoft Office Lens
Pel que fa a les seves funcionalitats, aquesta aplicació es troba frec a frec amb CamScanner. Hom pot dir que el procés d'escanejat és molt menys intuïtiu i demana més temps que en el precedent, també que el resultat del redreçament de la imatge d'un document capturat a partir d'una imatge deformada no té el nivell de qualitat de CamScanner.

Altrament, la seva integració amb l'ecosistema d'aplicacions Office: OneNote, OneDrive, Word (OCR) o PowerPoint és remarcable. Finalment, la possibilitat d'importar les imatges de la galeria del teu mòbil i la qualitat del reconeixement automàtic dels textos que aquestes puguin contenir és impressionant.

ChicaGeek: Así puedes escanear documentos con tu movil, YouTube, 27.01.2021

Adobe Scan
Més intuïtiu que el de Microsoft Office Lens, però sense arribar al nivell del de CamScanner, el procés d'escanejat d'aquesta aplicació arriba a un resultat amb una qualitat que no està lluny de les aplicacions precedents.

Si disposa d'una eina pel reconeixement automàtic dels textos, tot el que puc dir és que jo no l'he trobat. Probablement, existeix a la versió Premium, que no és gratuïta i per tant jo no l'he provat.

Altrament, en relació amb les altres aplicacions que hem vist, presenta l'avantatge de l'edició i signatura dels documents en format PDF, la seva compressió i la definició d'una contrasenya per tal d'accedir a la lectura del seu contingut. Algunes d'aquestes funcions també són disponibles a CamScanner.

HP Smart
Deixant de banda les funcions que et permeten controlar una impressora HP, aquesta aplicació disposa d'un escàner de documents des de la càmera del teu telèfon (2).

De manera similar a CamScanner o Adobe Scan, qualsevol que sigui l'orientació del document que vulguis escanejar, si tens en compte de disposar-lo sobre una superfície d'un color uniforme diferent del del document, HP Smart identificarà els bords i el reconstruirà fins a presentar-te'l sense distorsions en el seu format original.

Google Lens
Last but not least, Google Lens utilitza un motor d'intel·ligència artificial que li permet identificar textos en qualsevol idioma i traduir-los a l'idioma que desitgis (particularment útil amb els textos orientals). Identificar i donar-te totes les informacions recollides pel motor de recerca Google davant una imatge (o una fotografia presa amb la càmera del teu smartphone) d'animals, objectes, llocs, plantes i, en línies generals, qualsevol cosa que se us posi al davant.

tuexperto: Así funciona Google Lens, YouTube

Pots trobar un munt d'idees sobre el potencial d'aquesta aplicació a un article de lectura recomanada publicat a les pàgines de Nobbot el passat mes de novembre. (3).

Deixa'm afegir que, si mai viatges a Finlàndia o a la Xina (per posar dos exemples) i et trobes davant d'un panell que t'anuncia quelcom que no entens, Google Lens et permet prendre una fotografia i obtenir una traducció instantània del seu contingut.

Si el que prens és una fotografia de la caràtula d'un DVD, l'aplicació activarà el motor de recerca de Google i et donarà totes les informacions necessàries sobre el film (any, realitzador, actors, sinopsi...), fins i tot els preus de diferents comerços on el pots adquirir en línia.

Si obres l'armari de la cuina i escaneges el codi de barres d'un producte qualsevol, tindràs de manera instantània totes les informacions sobre aquest i, com en el cas anterior, un comparatiu de preus de diferents comerços on el pots adquirir en línia.

M'aturo aquí i et deixo descarregar-la, comprovar el seu funcionament i descobrir tot el seu potencial.

---

1. Enllaços a Google Play per CamScanner, HP Smart i Google Lens
2. HP Smart (HP AiO Remote), Les Numériques, 05.01.2022
3. Marcos Martinez: Cómo usar Google Lens para copiar texto con una foto y pegarlo en un ordenador, Nobbot, 24.11.2021

friends forever

Bruce Springsteen & The E Street Band - Dancing in the Dark (Live In Barcelona), YouTube, 13.11.2018

@daveguasch

Quan miro pel retrovisor de la vida, una de les coses de què estic més satisfet és d'haver tingut els millors amics i d'haver tingut la sort de guardar-los durant molts i molts anys.

Una altra cosa és què, com sovint diem amb en Sinfu, cap d'aquests malparits ens passi mai una trucada. Abans l'excusa era el preu de les conferències a l'estranger: com si a en Sinfu o a mi ens oferissin gratuïtament les trucades. El cas és que ara, malgrat que les trucades i les videoconferències siguin gratuïtes al WhatsApp o a Skype, res no ha canviat.

Això dit, la veritat és que els anys passen i cada cop me'ls estimo més. I si ens veiem, ens truquem o ens escrivim amb més o menys freqüència, és un sentiment que ja no canviarà.

Un d'aquests amics és en Doc. Avui fa anys (no diré quants!) i tinc ganes de dedicar-li aquest post..., que probablement no tindrà temps de llegir. I és que en Doc, que va escollir com a nom artístic el de Joan Manuel Soriano -segons en Hands, en homenatge a un actor i director de doblatge (1)-, quan no està ni en desiertos remotos ni en las montañas lejanas de la Patagònia o del Pirineu, es passa la vida escrivint (2). No als seus amics de l'exili, clar. Ans als seguidors que té a pàgines com Google Scholar o Dialnet (3).

No és solament perquè vam coincidir a una de les més prestigioses universitats del Vallès. Tampoc tenen res a veure les nits que, després de tancar els altres bars, acabàvem a l'antic Drugstore del Passeig de Gràcia, abans d'acabar de matinada a una piscina que diré que no recordo on era. És que sempre he rebut molt més carinyo d'ell del que jo mai podré tornar-li en retorn.

Si hagués de retenir dos moments en què en Doc em va marcar a foc, el primer seria sense cap mena de dubte el dia del nostre casament. Em va emocionar moltíssim tota la feina que es va donar organitzant i muntant els regals que ens va fer la colla de la Uni i que, quan es va assabentar que no havíem llogat cap fotògraf, assumís el repte de ser-ho ell, malgrat el fet de no tenir piles pel flash. No va ser fins més tard que en Duende em va ficar al corrent de tot el curro que s'havia donat. Em vas fer plorar d'emoció, malparit! I no deixo de fer-ho cada cop que veig els vídeos que vaig muntar destrossant aquelles fotografies i ficant comentaris plens de faltes d'ortografia (4).

Tampoc oblidaré mai la màgia del segon moment quan, junt amb Lluïsa, va organitzar una de les sorpreses més brutals que mai he viscut i em va portar els companys de la Uni a casa, amb motiu del meu 50è aniversari. Ell i n'Assumpta van arribar amb avió des de BCN, en Sinfu també en avió des de Cork i els Rapitenks al complet, travessant Europa en una furgoneta que havien llogat.

Recordo que vaig passar els dies que vam estar junts en una mena de núvol màgic. Ni em sortien les paraules ni sabia massa bé què dir. Una tempesta brutal d'emocions. Em vau fer el tio més feliç del món!

També recordo el detall de l'àlbum del concert de Bruce Springsteen & The E Street Band a Barcelona, sabedors que, si no hagués marxat de BCN, no me l'hauria perdut per res del món (5). El joc de copes de birra Moritz, l'ampolla de Tullamore ... La passejada pel mercat de Lausanne sota la pluja, el Café Romand, Les Brasseurs, el tour en vaixell pel Léman... Ooops, m'aturo, perquè torna la tempesta d'emocions.

Avui va per tu, company !!! Gràcies per tots aquests anys d'amistat i moltes felicitats entre els teus, que també són els meus !!!

---

1. Wikipedia: Juan Manuel Soriano
2. Universitat Autonoma de Barcelona: Joan Manuel Soriano López [1] [2]
3. Joan Manuel Soriano López: Google Scholar, Dialnet
4. Veure els videos de Fa 20 anys vam fer el cim, (1/3, 2/3 i 3/3), publicats a El Geògraf Solitari el 15.01.2009
5. El compte de Bruce Springsteen a YouTube descriu així el vídeo que avui he pujat per obrir aquest post: El 16 d'octubre de 2002 Bruce Springsteen & The E Street Band van pujar a l'escenari del Palau Sant Jordi de Barcelona, interpretant durant més de dues hores i mitja noves cançons , èxits clàssics, temes favorits dels seus fans i altres temes menys coneguts.

patti smith, la poésie du punk

Patti Smith's - Because the Night, YouTube

@daveguasch

Per commemorar que Patti Smith va fer 75 anys el passat 30 de desembre (1), Arte TV va emetre un documental sobre la seva vida. Un documental del  que vaig aprendre un munt de coses que abans no coneixia (2). Pots trobar l'enllaç al documental al final d'aquest post: estarà disponible a YouTube i a les pàgines d'Arte TV fins al 7 de març. Si prefereixes el directe, Arte TV té programada una redifusió el diumenge 6 de febrer a les ... 05h00 del matí. Tu veuràs el que et convé més.

Entre les sorpreses que té la vida està el fet que puguis matar-te fent temes punk amb lletres basades en la poesia de Rimbaud i acabis sent coneguda arreu del món per un tema escrit originalment per Bruce Springsteen: Because the Night (3). O que un dels temes menys punk que mai hagis fet acabi també sent un dels més coneguts: People Have the Power (4) i que un dels millors vídeos d'aquest tema s'enregistrés durant l'Onassis Festival del 2019.

A mi em va fer riure, però per aquells que se la teniu guardada, recordeu que sempre podeu donar un cop d'ull a la versió grunge de Pearl Jam (5). Sols què, la gravació que us passo, és la d'un concert al HSBC Arena de Buffalo (NY). No sé, igual el tema guanya molt quan s'interpreta als temples del capitalisme i nosaltres no sabem.

I parlant de saber..., sabeu què? Deixeu fer aquesta cara i mireu-vos el vídeo original en blanc i negre (6) que és la versió que més m'agrada. I si a vosaltres no, us mireu aquest vídeo i escolliu la que més us agradi.

Com deia el vell Lennon: Life is What Happens To You While You’re Busy Making Other Plans.

Patty Smith - People Have the Power, YouTube, 22.01.2021

Patti Smith, la poésie du punk | ARTE, YouTube, 07.01.2022 Arte TV, disponible du 31.12.2021 au 07.03.2022

---

1. Wikipedia: Patti Smith [en] [fr] [es] [ca]
   
2. Patti Smith, la poésie du punk | ARTE, YouTube, 07.01.2022
   Arte TV, disponible du 31.12.2021 au 07.03.2022
3. Wikipedia: Because the Night [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: People Have the Power [en] [fr] [es] [ca]
5. Pearl Jam - People Have the Power (HSBC Arena, Buffalo, NY, 2003), YouTube
6. Patti Smith - People Have The Power, YouTube

breu lliçó sobre l'economia

@daveguasch

Ja fa molt de temps, a la cafeteria de la feina, a l'hora de dinar, algú va tenir la idea de traure a la conversa què era el que explicava que el sistema capitalista se'ns presentés com l'únic sistema econòmic que s'havia manifestat viable fins ara.

Com era d'esperar a una conversa de bar, cadascú va sortir amb la seva teoria sobre el funcionament d'aquest sistema. Mentre anava escoltant amb interès les opinions dels meus col·legues, vaig realitzar que un trader també les escoltava amb una mirada divertida.

Coneixia aquest trader des de feia temps. Havíem treballat junts en alguns projectes informàtics i era un dels millors analistes que mai he conegut. Com també era fumador, ens trobàvem sovint a la terrassa de la cafeteria per fumar un pito i petar una curta xerrada. Quan va plegar de l'empresa, vaig perdre la seva pista durant uns anys. Un dia ens vam creuar al carrer, vam anar a beure una birra i em va dir que treballava com a directiu d'una de les quatre grans empreses que, entre moltes altres matèries primeres, també controlen el comerç del cereal del planeta: Louis Dreyfus Company (LDC) (1).

A una de les rares pauses de la conversa de què et parlava, vaig demanar a aquest company què era el que trobava divertit dels comentaris que escoltava. Va respondre així:

Qualsevol que sigui el sistema econòmic del qual parlem, hi ha una única manera de fer beneficis, comprar més barat del preu al qual pots vendre. I si els marges són petits, només el volum corregeix el problema. Si els marges i els volums són grans, llavors els beneficis són descomunals. Així ha sigut d'ençà que es va inventar el comerç fa milers d'anys i així serà fins al dia en què aquest fotut planeta acabi digerit pel Sol. Voilà, c'est tout.

Recordo que un silenci de plom va caure sobre la conversa, moment que el meu company va aprofitar per proposar-me anar a fumar un pito a la terrassa, on vam començar una animada conversa sobre la Champions League.

Fa uns dies, vaig recordar aquest company i aquella conversa mentre llegia un article de Bloomberg que explicava les dificultats de Joe Biden per fer passar un insuficient pressupost d'1,2 bilions d'USD destinat a la modernització de les decrèpites infraestructures de comunicacions dels USA (2). I, a mesura que anava llegint, recordava un article publicat uns dies abans al Financial Times que explicava que, sota el mandat de Tim Cook, Apple havia arribat a un valor superior als 3 bilions d'USD al mercat d'accions.

Tinc com el sentiment que si avui tornés a veure al meu company i, mentre ens fuméssim un pito a la terrassa de la cafeteria, li demanés què en pensa d'aquestes dues notícies, segurament em diria que, des de la nit dels temps, la gent sempre ha fet el possible per no pagar impostos (i de queixar-se de tot allò que no funciona i que amb aquests es podria solucionar). També, que Apple només té el valor que li han volgut donar aquells que han comprat les seves accions. Voilà, c'est tout!

---

1. Wikipedia: Louis Dreyfus Company [en] [fr] [es] [ca]
2. Jonathan English: How U.S. Infrastructure Plans Shrank in Ambition, Bloomberg, 11.01.2022
3. Patrick McGee : Apple at $3tn: the enigma of Tim Cook, Financial Times, 07.01.2022

recordant a la nueve i als seus hereus

A las barricadas, YouTube

@daveguasch

A la seva pàgina web, l'Asociation 24 août 1944 (1) descriu la seva missió: promoure i cultivar la memòria històrica de l'Alliberament de París l'any 1944. Un alliberament que va començar el 19 de juliol de 1936 a Espanya, va continuar en diversos fronts a Europa i Àfrica o al maquis a França i que va continuar en la lluita contra el franquisme.

Durant els actes del 70é aniversari amb la Marche commémorative en el camí de La Nueve (2), es commemorava l'arribada a Paris de la 9e compagnie du régiment de marche du Tchad que feia part de la 2a Divisió Blindada (Division Leclerc), formada essencialment per combatents antifeixistes espanyols, en la seva majoria anarquistes. Entre els fets d'armes més coneguts de la companyia cal destacar (2).

• Normandia: La Nueve va desembarcar a Utah Beach la nit del 31.07 a l'01.08.1944. Del 13 al 18 d'agost, va lluitar a l'avantguarda de la divisió, que estava sota el foc de les divisions Waffen-SS Adolf Hitler i Das Reich, les divisions Panzer 9 i 116 i la 3a Divisió de Paracaigudistes.
• Paris: El 23.08.1944 la divisió va prendre la direcció de París. El 24 d'agost, cap a les 20h00, La Nueve, junt amb un escamot de tancs del 501 RCC, va entrar a París per la Porte d'Italie. El half-track Ebro va disparar els primers trets contra les metralladores alemanyes. El 25.08.1944, a les 15h30, la guarnició alemanya es va rendir i el general von Choltitz va ser fet presoner per tres espanyols, entre ells un civil resident a París, abans de ser lliurat a un oficial francès.
• Alemanya: El 23.11.1944, La Nueve va entrar a Strasbourg. El 05.05.1945 va ocupar el cau de Hitler; el Niu de l'Àguila a Berchtesgaden. En aquell moment, les pèrdues de La Nueve pujaven a 35 morts i 97 ferits. Només quedaven 16 espanyols actius, molts d'ells destinats a altres unitats de l'exèrcit francès. Més d'una cinquantena de membres de la companyia van rebre la Creu de Guerra.

 Al vídeo amb què he obert aquest article pots veure alguns dels participants a la Marche commémorative (3) que recordava el 70è aniversari del recorregut que va seguir La Nueve durant l'alliberament de Paris. Aquests participants estan al costat d'un half-track de la 3a secció de combat: el Guadalajara, entonant un dels més coneguts himnes anarquistes: A las barricadas (4).

Sobre la música de A las barricadas pocs sabent que té el seu origen en un tema cantat durant les mobilitzacions obreres que van tenir lloc a Polònia durant la dècada del 1880. La Varshavianka (coneguda en castellà com La varsoviana) (5), va ser molt popular a Rússia durant el període revolucionari de 1905 i 1917, i es va popularitzar arreu del mon després que uns anarquistes alemanys exiliats a la Barcelona de 1932 la van donar a conèixer. Els anarquistes de la CNT li van donar la seva lletra definitiva i la van publicar el novembre del 1933, en el suplement de la revista Tierra y Libertad de Barcelona. Pots trobar la historia d'aquest tema als enllaços de Wikipedia a la fi de l'article.

Les versions d'aquest tema són nombroses i, en molts casos, sorprenents. Pots trobar la seva fitxa amb la lletra a Wikisource (6). Entre les versions, una infumable d'Ana Belen y Victor Manuel (7). També hi ha altres molt allunyades de l'original (9) que probablement no desorientarien als herois de La Nueve: Apaloseko (10), Kostranostra (11), la de Los muertos de Cristo (12) o la versió brutal de Konflikto (13).

Però coneixent el sentit de l'humor dels anarquistes d'aquells temps estic segur que estarien mig morts de riure després de haver vist el vídeo que Fanfarria Taquikardia va pujar a YouTube el mateix dia en que es commemorava la mort de Durruti.

Fanfarria Taquikardia - Procesión Herexe (A las barricadas / Coche fantástico), YouTube, 20.11.2013

Seguint amb altres versions sorprenents, podem trobar, entre moltes altres, les d'una banda punk de Rússia que porta per nom Katalonia (14), el vídeo subtitulat en polonès per Radykalny Kinematograf (15), la versió birmana cantada durant la vaga d'estudiants del 2015 contra la llei d'educació nacional a Myanmar (16), la versió brasilera de Juventude Maldita (17) o la no menys sorprenent versió de l'Orquestra Simfònica Nacional de Polònia (18).

Però de totes les versions que he compartit avui amb tu, hi ha dues que em tenen robat el cor i que soc incapaç de veure sense que em guanyi una gran emoció. La llegenda del primer dels vídeos, publicat el mateix dia que es commemoraven els 80 anys de la Revolució a Catalunya, es presenta així:

El que va passar a Barcelona el 19 de juliol de 1936 es va repetir 76 anys després. Vam començar a Kobanê i vam oposar la nostra resistència més ferotge. Innombrables companys van caure per defensar aquesta ciutat contra els feixistes, igual que altres van donar la vida per defensar la revolució a Catalunya i Espanya. L'esperit de la Barcelona revolucionària viu als carrers de les ciutats i pobles de Rojava. Aquesta és una gran oportunitat per a nosaltres, com a artistes i revolucionaris, de formar nous vincles.

Rojava Plan: Werin Barîkadan - A las Barricadas in Kurdish, YouTube, 19.07.2016

Free Kurdistan: A las Barricadas, YouTube, 18.12.2017

---

1. Asociation 24 août 1944: Home page
2. Wikipedia: La Nueve [en] [fr] [es] [ca]
3. Marche commémorative sur le chemin de la Nueve: 24 Août 1944 - 24 Août 2014
4. Wikipedia: A las barricadas [en] [fr] [es] [ca]
5. Wikipedia: Varshavianka [en] [fr] [es] [ca]
6. Wikimedia: Marcha triunfal:A las barricadas
7. Ana Belen y Victor Manuel - A las barricadas - Himno de la CNT, YouTube
8. Cisco e La Casa Del Vento - A las barricadas, YouTube
9. A Las Barricadas - Anthem of the CNT, Youtube
   
10. Apaloseko - A las barricadas, YouTube
11. Kostranostra - Negras tormentas, Youtube
12. Los muertos de Cristo: A las Barricadas (En Directo, Santiago de Chile) || A las Barricadas
13. Konflikto - A las Barricadas, YouTube
14. BlacKronstadt: Katalonia - A las Barricadas (На Баррикады!), YouTube
15. Radykalny Kinematograf: A las Barricadas (napisy PL), YouTube
16. အတားအဆီးများဆီသို့ (A las Barricadas Burmese Version), YouTube
17. Juventude Maldita - Para as Barricadas, YouTube
18. Polish National Symphony Orchestra: A las barricadas! (To the Barricades!) (arranged by M. Fitz-Gerald), YouTube

catalan tradition - human towers

Yann Arthus-Bertrand: Human, Le Film. Castellers, YouTube, 29.09.2015

@daveguasch

La seva força. La seva bellesa. El treball col·lectiu, dur i anònim, de milers d'homes i dones, gent gran, adults i infants, d'orígens socials i geogràfics diversos. La tendresa que em provoquen les enxanetes ... Les llargues hores de treball i esforç que es materialitzen en pocs minuts. L'ambient brutal de les concentracions castelleres.

No sé trobar les paraules per expressar tot el que sento quan veig aquests vídeos. Una tempesta d'emocions que torna a cada cop que els veig. Un gran enyor de no ser-hi.

La Xarxa de Comunicació Local: Concurs de Castells de Tarragona - 3d9fa Jove de Tarragona, YouTube, 05.10.2016

TV3 - Enxaneta 3D - Videoclip (HD), YouTube, 09.11.2011

National Geographic: These Death-Defying Human Towers Build on Catalan Tradition | Short Film Showcase, YouTube, 11.08.2019

conspiracionisme i mètode científic

Memes e imagenes de humor de kng741852 en Taringa!, 30.12.2021

la forêt des landes de gascogne

Source: @LegendesCarto, 31.12.2021

@daveguasch

L'agència Légendes Cartographie (1), publicava a Twitter el passat 31.12.2021 la imatge més votada pels seus seguidors: La forêt en France au XVIIIe siècle et en 2020 (2).

Entre els comentaris que els seguidors van deixar al tweet, hom podia trobar de tot. Entre altres, aquells que es demanaven com es pot explicar una diferència de superfície entre que sembla contrària a tot el que estem acostumats a escoltar? O aquells que deien que abans de comparar hom hauria de definir què és un bosc,  o els que afirmaven que la plantació d'una sola espècie d'arbre no feia d'aquesta un bosc.

Potser per experiència personal, el comentari que em va semblar més pertinent va ser el d'un seguidor que cridava l'atenció sobre el fet que el Bosc de les Landes no existia al mapa del s. XVIII.

La forêt des Landes de Gascogne est un massif forestier du sud-ouest de la France situé en Nouvelle-Aquitaine. D'une superficie de près d'un million d'hectares, elle est la plus grande forêt artificielle d'Europe occidentale conduite intensivement et majoritairement en une monoculture de pin maritime.

Si mai has visitat aquest bosc immens, estic segur que trobaràs interessant conéixer la historia de l'expropiació dels terrenys comunals sota Napoleó III i la seva apropiació pels rics terratinents que els dedicarien a l'explotació forestal. I per arribar-hi, res millor que llegir la seva historia a Wikipedia (la versió en francès és la més recomanada) (3) o veure un dels nombrosos vídeos que trobaràs a YouTube.

C'est pas sorcier - Landes: Sous la forêt, la plage, YouTube

---

1. Légendes Cartographie: Home page, Twitter, Facebook
2. Légendes Cartographie: La forêt en France au XVIIIe siècle et en 2020, 31.12.2021
3. Wikipedia: Forêt des Landes: Histoire [en] [fr] [es] [ca]

generació elèctrica a espanya (2021)

▶️Así ha sido la estructura de generación de España en 2021.

🌬️Según nuestras previsiones de cierre de año, la #eólica es la tecnología que más electricidad produjo, hasta superar los 60.600 GWh, el 23,3% del total.

¡Este año, el viento ha generado un 10,5% más que en 2020! pic.twitter.com/1vYWSLfE3q

— Red Eléctrica (@RedElectricaREE) December 29, 2021

@daveguasch

El passat 29.12.2021, Red Eléctrica de España (REE) publicava un tweet molt interessant amb un video que mostrava que, comparada amb altres, l'eòlica va ser la tecnologia que va produir més electricitat durant l'any 2021, fins a superar els 60.600 GWh, el 23,3% del total (un 10,5% més que en 2020).

Com ho explicava a un altre tweet J.L. Garcia Ortega, responsable del Programa Cambio Climático de GreenPeace (1): La transició energètica a Espanya segueix superant fites històriques: gairebé 47% d'electricitat renovable a Espanya el 2021. Més generació eòlica que nuclear. 10% d'electricitat produïda amb el sol ...

El passat 02.01.2022, La Vanguardia publicava una entrevista amb la ministra para la Transición Ecológica del govern espanyol: la seva opinió sobre la paràlisi de Catalunya davant aquesta revolució era la següent (2):

És un enorme error que la Generalitat de Catalunya no estimuli la promoció de renovables al seu territori. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més consum energètic. A Espanya, tot i ser un any tan complicat, el 2021 s'han instal·lat gairebé 6.000 MW fotovoltaics addicionals i 600 MW eòlics. Sap quants s'han instal·lat a Catalunya? Cap ni un.

Ens sembla una barbaritat la paràlisi del Govern, els obstacles que hi aplica. Apliquin totes les garanties que vulguin, però no es quedin despenjats de la transició energètica i de la transformació del sistema elèctric del país. Què esperen, la dependència energètica de l'Aragó? (Existeix un projecte del grup Forestalia (3) per portar fins a Catalunya energia eòlica i fotovoltaica produïda a l'Aragó).

Sobre l'arribada dels fons europeus, la ministra afirmava:

Els fons europeus ja han arribat. Al ministeri, li toca gestionar el 39% del total. No tots van a energia, però molts sí. El 31 de desembre teníem 7.100 milions assignats i n'hem executat el 94%, uns 6.400. Qualsevol gestor públic és conscient del que és insòlit d'aquest nivell d'execució. El gruix són els panells solars instal·lats als sostres dels edificis, les comunitats energètiques. Una gran part d'aquesta quantia ja ha estat transferida a les comunitats autònomes i algunes fins i tot han esgotat els fons ja. Estem fent un esforç col·lectiu molt gran per accelerar la transformació energètica i transmetre el missatge que genera beneficis per a tothom.

Altrament, el tema de la dependència energètica de Catalunya amb Aragó no sembla gens clar. Si segueixo la cronologia d'alguns dels articles publicats durant 2021 veig que:

• 20.02.2021 - La electrodependencia catalana. Renovables: la energía que vendrá de Aragón. Forestalia promueve una inversión de 7.000 millones de euros para abrir tres corredores y llevar a Catalunya nueva energía de origen renovable de Aragón, La Vanguardia.
• 11.08.2021 - Un clúster eòlic d'Aragó inclou una nova línia de molt alta tensió que creuarà l'Ebre i Tarragona, L'agrupació Xarxa Sud alerta que la MAT de 180 quilòmetres trinxaria «zones preservades del territori», Més Digital.
  
• 31.08.2021 - La nova línia del Jussà portarà llum de molins d'Aragó a Catalunya, Traçat de més de cent quilòmetres des del municipi oscenc de Laluenga fins a Isona. Allí preveu connectar amb una futura subestació de Red Eléctrica de España. El Segre.
• 28.10.2021 - No del Govern a la ‘línea verde’ desde Aragón. El Ejecutivo catalán se opone al tendido de MAT con el que Forestalia quiere llevar energía renovable a Barcelona, La Vanguardia.

Ho deixo aquí perquè, com ja sabeu, en qüestions de sobiranies, fa molt de temps que prefereixo no opinar.

---

1. J.L. Garcia Ortega, Twitter, 30.12.2021
2. Pilar Blázquez: Teresa Ribera: “¿Qué espera Catalunya, la dependencia energética de Aragón?”, La Vanguardia, 02.02.2021
3. Forestalia: Home page

ed sheeran - photograph

Ed Sheeran - Photograph, YouTube, 09.05.2015

eppur si muove

The ground looks like its breathing as strong wind causes trees to sway in ground saturated with water.

Credit: Jean Arthur Tremblaypic.twitter.com/PjcaNuaf2R

— Wonder of Science (@wonderofscience) September 25, 2021

@daveguasch

El passat 25 de setembre, Wonder of Science (1) publicava un tweet amb un vídeo impressionant del moviment que hom pot observar quan el sòl del bosc està amarat d'aigua i el vent bufa fort.

Un enllaç permetia trobar més detalls sobre aquest fenomen a un article publicat en octubre del 2018 a un dels blogs dels col·laboradors científics de Forbes (2).

Durant un oratge, quan el sòl s'ha saturat d'aigua, a mesura que els forts vents mouen la part superior dels arbres, la força és transferida pel tronc, que actua com una palanca que transfereix la força a les arrels i el sòl comença a moure's.

Aquest mecanisme s'observa millor en els avets, que disposen d'un sistema d'arrels gairebé en forma de disc creixent a les capes més altes del sòl. Unes arrels molt resistents i amb força suficient per moure el sòl i les pedres abans de trencar-se. Només si el vent és prou fort o dura prou, l'arbre acabarà caient.

En pendents pronunciats els arbres poden estabilitzar el sòl amb les seves arrels, actuant com una mena de xarxa de seguretat. Tanmateix, segons la força del vent, la caiguda de l'arbre pot provocar una caiguda de roques i deixar oberta una ferida que afavorirà l'erosió del sòl.

L'autor d'aquesta descripció és David Bressan. Un geòleg que, malgrat haver publicat un munt d'articles científics a la seva Home page, a Forbes i a Scientific American (entre altres publicacions), presenta el seu compte a Twitter com "Un canal dedicat a la història de les Ciències de la Terra per un geòleg que busca feina" (3).

Just per acabar, com pots veure al tweet amb què he obert aquest post, dir que el vídeo va ser filmat per Jean Arthur Tremblay a Sacré-Coeur, al Québec,(Canadà).

---

1. Wonder of Science: Twitter
2. David Bressan: The Ground Looks Like It's 'Breathing' In This Video, Science, Forbes, 21.10.2018
3. David Bressan: Home page, Forbes, Scientific American (bio), Twitter

ajoblanco strikes again!

La revista Ajoblanco liberó todos los ejemplares de su primera época (1974-1980). Podéis leerlos, mirarlos y apasionarte con ellos.https://t.co/FoEq09ZRc6

— Pepe Ribas (@peperibas) December 8, 2021

@daveguasch

Pepe Ribas, fundador d'Ajoblanco (1), presentava en desembre del 2017 una mostra sobre la primera època de la revista: els anys heroics entre 1974 i 1980. Van ser 56 números i 20 especials que la van convertir en la veu de la contracultura espanyola i en una experiència única, llibertària, antimilitarista i àcrata a un país on Franco estava a punt de morir al seu llit (2). Durant l'acte de presentació, Ribas va dir: Volvemos para frenar la banalización, recuperar la memoria sin nostalgia y revitalizar la cultura desde la pasión, la crítica y la pluralidad. Necesitamos ideas libres.

Aquesta exposició va tenir com a preludi la presentació del primer número de la nova època de la revista, publicada l'estiu del 2017 (3). Molts anys abans, Ribas havia publicat Los 70 a destajo. Ajoblanco y libertad (4). Més recentment, el Palau Robert acull, des del 2 de juny d'enguany, fins al 6 de març de 2022, una exposició de la qual en Pepe Ribas és comissari: L’underground i la contracultura a la Catalunya dels 70: un reconeixement (5).

A l'article publicat per El País en desembre del 2016 (cf. 1), Ribas també declarava que: La segona etapa va durar 12 anys amb 124 números i deu especials, que la van consagrar com una revista de culte. “Al primer Ajoblanco érem agitadors, després ens vam professionalitzar per fer un periodisme crític i d'anticipació. Ara ens expandim i obrim a la participació a través d'Internet i un espai físic que ha de funcionar com una corretja de transmissió de coneixement".

Crec recordar que vaig descobrir la revista a principis del 1976 i em vaig convertir en un fidel lector (probablement, a casa dec tenir encara alguns números d'aquella època en alguna capsa de cartró). Recordo també haver estat petant la xerrada amb alguns dels seus col·laboradors durant les Jornades Llibertàries Internacionals del juliol del 1977 al Parc Güell de Barcelona (6).

Las Jornadas Libertarias, Parc Guëll 1977 (versión 2), YouTube, 29.02.2012

A poc a poc, Ajoblanco va evolucionar en una línia que va deixar d'interessar-me. La seguia comprant per un acte de militància, però gairebé no trobava articles que m'interessessin. Més tard, vaig deixar simplement de comprar-la.

Probablement, no vaig saber comprendre el concepte de professionalització que evocava Pepe Ribas i no vaig ser capaç de veure altra cosa en la revista que un conjunt d'articles en els quals uns intel·lectuals, i altres que pretenien ser-ho, es prestaven a exercicis d'autosatisfacció per a iniciats que, tot i ser menys indigestos que els que practicaven els intel·lectuals, i altres que pretenien ser-ho, a El Viejo Topo (7), no m'interessaven gaire, per no dir res.

Els anys han passat i ara llegeixo altres coses: per exemple, de tant en tant em miro La Web sense nom (8). Tornant a Ajoblanco i El Viejo Topo, tinc el sentiment que han deixat de banda aquell llenguatge elitista destinat a uns pocs iniciats i a aquells que també pretenien ser-ho.

Mai no vaig arribar a comprendre el concepte de contracultura que presentaven uns i altres. Probablement, perquè havia llegit vells texts en francès, en anglès i en italià i tenia tendència a interpretar que molts dels conceptes que ens presentaven com a nous aquells intel·lectuals, i aquells que pretenien ser-ho, no eren altra cosa que vells refregits mal traduïts i no sempre ben interpretats.

També em van cansar molt els articles que presentaven la decadència de Barcelona en l'àmbit de la contracultura a causa del nacionalisme. Fins a prova del contrari, el moviment llibertari que es va desenvolupar a Catalunya no va arribar a imposar-se en altres llocs d'Espanya on no hi havia convergents. I fins on jo recordo, ja hi havia un moviment nacionalista a Catalunya en el moment de l'eclosió llibertària.

Finalment, estic segur que segueixo interpretant molt malament les coses, però quan El País et dedica un munt d'articles (he escollit de manera intencionada alguns d'aquest diari com a referència bibliogràfica de l'article), quan estàs desconnectat dels moviments al carrer i t'han anomenat comissari d'una exposició al Palau Robert, se'm fa un xic estrany que hom anomeni a això "contracultura".

---

1. Ajoblanco: Home page
2. Roberta Bosco: ‘Ajoblanco’ vuelve a dar guerra, El País, 17.12.2016
3. Carles Geli: Quien se pica… ‘Ajoblanco’, El País, 19.06.2017
4. Pepe Ribas: Los 70 a destajo. Ajoblanco y libertad, Booket, Colección Divulgación. Barcelona 2011
5. Palau Robert: L’underground i la contracultura a la Catalunya dels 70: un reconeixement || Andrea Figueras: La contracultura de los 70 revive en el Palau Robert, El País, 14.06.2021
6. Wikipedia: Jornades Llibertàries Internacionals
7. El Viejo Topo: Home page
8. La Web sense nom: Home page

fent coses ...

Technologioc Hero - Top 10: Best Vertical MacBook Stands of 2021 / Vertical Dock for Laptops / Laptop Docking Stations, YouTube, 29.06.2021

@daveguasch

A principis de novembre vaig publicar un article on t'explicava que estava entretingut fent una sèrie de coses i que aquestes m'havien allunyat del blog (1). El que no et vaig dir és que, a mesura que les anava fent, anava preparant aquest article. Començaré doncs pel principi.

organitzant l'enrenou de les connexions
Una de les coses que tenia ganes de fer des de fa molt de temps era organitzar l'enrenou de cables que tenia a l'armari d'un moble. Vaig començar a organitzar l'enrenou l'estiu passat amb una base d'endolls Safemore (2) que vaig adorar en quant la vaig veure. Malauradament, per motius que serien llargs d'explicar, no era una solució òptima per l'espai del què disposava. Així que, a principis de la tardor, vaig comprar una altra base d'endolls a Pearl.ch (3) que responia millor a la idea que m'havia fet.

Mr-Label Self-adhesive Cable Label - A4 Sheet, Mr. Label

Finalment, vaig aprofitar per identificar els cables amb unes etiquetes que feia temps havia comprat a una oferta de Mr. Label (4).

els ordinadors ocupen espai i s'escalfen
Si em segueixes al blog, ja saps que una de les meves passions és la de recuperar vells ordinadors amb valor de mercat igual a zero i donar-los una nova vida. El problema és que prenen molt d'espai a un lloc on no en tinc. I un altre problema és que s'escalfen. Però aquest darrer és un problema que no el tenen únicament els vells portàtils. Parlem-ne un moment, perquè paga la pena.

Un laptop concentra a l'interior del seu xassís un gran nombre de peces miniaturitzades de molt alta tecnologia. Si mires el xassís amb atenció, veuràs que hi ha models on les obertures en forma de reixa destinades a la refrigeració són minúscules i, en la majoria dels casos, es troben a la seva part inferior, aquella que està en contacte amb la taula. Alguns models, com ara la gamma Lenovo ThinkPad, disposen d'un potent i silenciós sistema de refrigeració. De vegades, després de sotmetre els vells models a hores de treball, puc comprovar com les sortides metàl·liques de la refrigeració gairebé cremen. Altres fabricants han trobat una resposta a aquest problema equipant els seus laptops amb potents ventiladors que fan un soroll acceptable quan són nous i totalment desesperant a mesura que passa el temps.

Gavin Phillips: The 8 Best Laptop and PC Temperature Monitor Apps, MakeUseOf, 14.05.2021

En agost del 2017, MakeUseOf publicava un article molt interessant (actualitzat el mes de maig d'enguany) on es subratllava que (5):

La calor fa estralls als ordinadors, especialment als portàtils. Car els xassís ajustats i l'acumulació de pols poden provocar una mala circulació de l'aire i, sense circulació, la calor generada a l'interior no té on dissipar-se (...) De fet, ignorar els problemes de calor és la manera més segura de destruir un ordinador portàtil. Si mai heu pensat que comença a anar lent perquè és vell i els seus components s'han tornat obsolets, això podria ser un dels motius, però probablement no ho explica tot (...) La calor pot afectar greument el rendiment dels components de l'ordinador, sent els discs durs un dels seus components més susceptibles. Si us sembla que el vostre disc dur s'està morint, primer comproveu la seva temperatura interna. Afortunadament, comprovar les temperatures és tan fàcil com utilitzar una d'aquestes aplicacions gratuïtes.

una de les solucions al problema
Buscant una solució pràctica i, alhora, elegant, vaig trobar la resposta en un suport vertical per laptops fabricat per Becrowm que vaig trobar a Amazon.fr (6) per un preu inferior al que acabo de veure en el moment de redactar aquest article. Vaig disposar els ordinadors en vertical, cadascun connectat amb el seu transformador i un cable ethernet que els connecta amb la xarxa de casa: amb el Wi-Fi també funcionen, però prefereixo aquest sistema de connexió.

Com amb la nova onada del COVID tornem a fer tele-treball, vaig decidir-me comprar un monitor de 24", amb una pantalla molt fina i un pes reduït: un Acer R241YBW (7), que veig que ha pujat de preu d'ençà que el vaig comprar, i que em permet reemplaçar els pesats monitors de la feina gràcies a la utilització dels desktops virtuals (Windows + Tab).

Ara, al damunt de la taula, només tinc el monitor, un teclat sense fil: Logitech Wireless Touch Keyboard K400 (8) que fa temps que em va passar un company de la feina i un ratolí també sense fil.

conclusions
Poca cosa més a afegir si no que tinc les connexions més ben identificades del que mai les havia tingut i que, amb el suport vertical, he guanyat molt espai en una solució força elegant que em permet tenir la taula de treball més lliure del que mai l'havia tingut, i els laptops amb una temperatura que feia molt de temps que no tenien.

Just per acabar, voldria dir que a Lluïsa li va agradar tant veure el guany d'espai que representa tenir els laptops en vertical, que li vaig comprar un model més senzill pel seu (9): deixa'm afegir que jo també en vaig comprar un altre pel de la feina.

Honestament, el que m'hauria agradat de veritat és fabricar-me els suports verticals d'una manera potser més senzilla que la que ens presenta el vídeo que et proposo veure a continuació. Però això demana tenir un taller i les eines necessàries per fer-ho. Ara mateix, no és el meu cas.

Maker Gray - DIY Vertical Laptop Dock/Stand | Desk Organization, YouTube, 27.11.2018

---

1. Veure Comment repérer une fausse microSD, publicat en aquest blog el 07.11.2021
2. Veure SAFEMORE Regleta Enchufes Vertical de 11 Tomas EU y 2 Puertos Smart USB, Amazon.es
3. Multimedia-Steckdosenleiste 10-fach mit Fussschalter EMI RFI, Pearl.ch
4. Mr-Label Self-adhesive Cable Label - A4 Sheet, Mr. Label
5. Gavin Phillips: The 8 Best Laptop and PC Temperature Monitor Apps, MakeUseOf, 14.05.2021
6. BECROWM EU Support Vertical pour Ordinateur Portable, Bureau Ajustable pour trois laptops (jusqu'à 18''), pour les notebooks MacBook/Surface/Samsung/HP/Dell/Chrome Noir (la traducció al francès d'Amazon deixant molt a desitjar, m'he permès la llicència de corregir-la)
7. ACER R241YBWmix Monitor (23.8 ", Full-HD, 60 Hz, Weiss), MediaMarkt
8. Logitech Wireless Touch Keyboard K400
9. Bewahly Support Support PC Portable en Aluminium Réglable Bureau Laptop Stand pour MacBook Pro/Air, iPad, Surface, HP, Lenovo, Tablette et autres Laptops - Noir, Amazon.fr

la fredorada de gener de 1985

TV3 Col·leccions - Les grans nevades: protagonistes a TV3

@daveguasch

No sabria explicar-te el perquè, però diumenge passat havia sortit a la terrassa per fumar-me un pito i, mentre escoltava absort el silenci de la neu que anava caient (1), vaig recordar l'enrenou que va provocar a Catalunya el gener del 1985 un gruix de neu similar al que hi havia en aquell moment al meu carrer.

Veient les imatges al vídeo de les Col·leccions de TV3 (2) o a un altre vídeo de la mateixa cadena publicat a un compte de Facebook (3), hom podria arribar a la conclusió que, més enllà de la meteorologia, el problema es trobava en un parc de vehicles de la plana industrial que no estaven preparats per enfrontar-se a aquest tipus de fenòmens, però d'això ho deixaré pel final d'aquest post.

Deixem de banda l'entusiasme habitual dels periodistes pels "gruixos de neu" de Barcelona i rodalia que van fer riure a molta gent que estava acostumada a veure'n de més importants a altres parts del país, sense que això hagués sigut mai notícia: en tot cas quan es tractava de carreteres que no conduïen a les pistes d'esquí freqüentades per ciutadans de Barcelona i de Madrid.

El més significatiu d'aquell fenomen meteorològic que va va començar el 5 de gener i es va allargar fins al 17 de gener, és que va ser la segona onada de fred més rellevant de tot el segle XX a la península Ibèrica: la més important des de l'onada de fred de febrer de 1956.

Malgrat disposar d'una sorprenent cartografia de suport, l'Alfred Rodríguez Picó​ va reeixir a explicar el fenomen d'una manera que crec que va ser força comprensible (2).

Una astracanada que pots trobar tant a Wikipedia (4) com a meteo.cat (5) ens deia que: Durant la fredorada va arribar a glaçar a tot el país, així com a la resta de territoris de parla catalana.

Un dels problemes de comprensió d'aquesta frase és que no sabem si l'extensió de la fredorada estava delimitada pels límits provincials de Catalunya i, accessòriament, pels límits dels territoris de parla catalana. És important saber-ho perquè aquesta frase podria induir a pensar que alguns barris de les capitals provincials i de les seves comarques limítrofes van gaudir de temperatures tropicals. També altres enclavaments del "territori", com ara l'Academia General Basica de Suboficiales de Talarn.

Altrament, la frase també indueix a pensar que hi ha "territoris" de parla catalana que no fan part del país. Però tot plegat indueix a pensar que TV3 té un problema semàntic que li impedeix definir el que entén per "territori" (6) i, quins són els límits i els elements que en fan part. Per exemple, què és el Pirineu més enllà de les pistes d'esquí?  Hi ha pobles, al Pirineu? (7).

Deixant de banda els problemes semàntics de TV3, el fet que l'onada de fred va impactar més enllà del continent europeu (també els territoris de parla no catalana de Rússia) (8), o el fet que aquesta no fos la nevada més important que ha conegut la ciutat de Barcelona (9), els articles de Wikipedia (cf. 4) i de meteo.cat (cf. 5)  descriuen força bé un fenomen meteorològic que avui dia associaríem sense l'ombra d'un dubte al canvi climàtic.

Personalment, no recordo quan començaven les classes a la universitat després de les vacances de Cap d'any. Si m'he de guiar pel calendari acadèmic de la Universitat Politècnica de Catalunya (10), el 8 de gener del 1985 ens vam trobar amb en Hands, en Bow, en Marcos i n'Esther a l'antic Bar Sibaris del carrer Felanitx. Era el nostre punt de trobada per beure'ns un cafè abans d'anar amb el meu espantomòbil a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, Bellaterra, Cerdanyola).

Tot i que les seves rodes feia molt de temps que havien deixat la fàbrica, l'espantomòbil ja havia vist altres carreteres nevades durant les meves sortides al Pirineu. I tot i que érem cinc, conduint amb prudència pels carrers nevats del barri, fins a agafar l'autopista a la Meridiana i després fins a l'UAB, vam arribar a un pàrquing de la Facultat de Lletres que estava inusualment buit.

Vam entrar a un edifici buit de gent, i la sorpresa va ser total quan vam veure que el bar dels Ordóñez estava tancat. El misteri es va aclarir quan ens vam dirigir al passadís del Departament de Geografia i ens vam creuar amb en Manuel De Miró, qui es va sorprendre de la nostra arribada i ens va informar que el rectorat havia suspès les classes a causa de les dificultats de l'accés a la universitat. Tenint en compte que nosaltres havíem pogut arribar-hi ... en fi, millor ho deixem així.

Vam girar cua cap a Barcelona. Com al pis on vivia feia un fred de cal déu, vaig buscar refugi a casa dels meus pares, al Vallès Oriental on, segons un termòmetre de dubtosa fiabilitat del meu pare, les temperatures van arribar a l'alba als -16°C. En tot cas, recordo que el fred i  la neu van durar uns dies.

Quan van reprendre els cursos a la universitat, em vaig assabentar que molts d'aquells pijos que no podien anar-hi a causa de la nevada, van aprofitar aquells dies suplementaris de vacances per anar a esquiar al Pirineu. Millor ho deixem aquí.

---

1. André Mousset: Pourquoi ce silence quand il neige? science.lu (Fonds National de la Recherche Luxembourg), 27.12.2014
2. TV3 Col·leccions - Les grans nevades: protagonistes a TV3
3. Curiositats del Passat: Intenses nevades a Catalunya Gener 1985 TV3, Facebook
4. Wikipedia: Fredorada de gener de 1985
5. 30 anys de la Gran Fredorada de gener de 1985, meteo.cat | Servei Meteorològic de Catalunya, 09.01.1985
6. Noticies de territori. El Temps, TV3
7. La nevada del Pirineu arriba als pobles. El Temps, TV3
8. Teresa Amiguet: Hace 35 años: 1985, Europa bajo cero, La Vanguardia, 05.01.2020
9. Nevadas históricas en Barcelona, La Vanguardia, 25.01.2011
10. Universitat Politecnica Catalunya: Calendari curs 1984-1985, todocoleccion.net

old laptops never die (2/2)

@daveguasch

El passat 17 de novembre et parlava d'un Chromebook que havia comprat per un senyor de més de vuitanta anys (deixem-ho així, per allò de la confidencialitat), amb uns coneixements limitats en informàtica i unes necessitats que es limitaven a l'ús d'un navegador i un reduït nombre d'aplicacions: bàsicament jocs (1).

Doncs bé, com pots veure a la imatge amb què he obert aquest post avui puc dir-te que li va agradar moltíssim. Vaig estar trastejant una estona amb el Chromebook per afegir alguns bookmarks al navegador Chrome (per exemple l'enllaç a Radio Garden, perquè pogués escoltar música mentre juga) i t'he de confessar que també a mi em va agradar molt i molt. Una altra cosa que vaig fer va ser aprofitar la xarxa CPL (Internet a través del fil elèctric) que vaig muntar la darrera vegada que el vaig veure per instal·lar i configurar una antena de 300 Mbps per cobrir una zona d'ombra on no arribava el senyal del Wi-Fi i on, a partir d'ara, podrà parlar per telèfon o portar (si ho vol) el seu Chromebook (bateria > 12h d'autonomia).

Si segueixes aquest blog, ja deus saber alguna cosa sobre la meva passió per donar una nova vida als vells ordinadors (2), instal·lant versions de diferents distribucions Linux (2). Doncs bé, això és el que vaig fer amb el vell Acer Aspire 5633WLMi_CGF1012 (3) que fins llavors havia utilitzat aquell senyor. Un vell ordinador que va comprar fa 17 anys i que, la seva arquitectura de 32 bits i un processador i una memòria molt justets amb prou penes li deixaven obrir un navegador, just abans que una bateria de missatges li recordessin que la versió de Windows amb la que corria no estava suportada i, com ella, cap de les aplicacions instal·lades.

Vaig instal·lar l'edició Xfce de Linux Mint 19 per una arquitectura de 32 bits (4) i el vell Acer 5633 va engegar com una bala. Gràcies als drivers estàndards de Linux vaig poder utilitzar una rata sense fil que gairebé sempre m'acompanya i que no funcionava abans amb Windows Vista per manca d'actualitzacions. També va funcionar de nou el Bluetooth i el Wi-Fi, que feia anys que havien deixat de funcionar. Vaig estar navegant una estona, aprofitant la qualitat llegendària de les pantalles dels laptops Acer, llegint articles sobre la fi de les actualitzacions de Linux en arquitectures de 32 bits: la imatge del pingüí que veus a la fotografia, correspon a la d'un article publicat a HackDay el juliol del 2019 (5).

Finalment, tot i que amb un gran escepticisme, vaig carregar les darreres actualitzacions d'aquesta versió de Linux Mint i, en instal·lar-les, el vell Acer 5633 va traure la bandera blanca i es va plantar. Probablement (no ho vaig comprovar), es tractava de les darreres actualitzacions que Linux Mint farà mai per aquesta arquitectura car, a un article publicat en agost del 2019, hom anunciava l'abandó de l'arquitectura de 32 bits per Linux Mint (6).

El meu problema és que soc un sentimental amb les velles màquines que mai no han fallat i em sap molt de greu de llençar-les a la ferralla o canibalitzar-les recuperant alguns dels seus components. Així que, vaig netejar-la, la vaig endreçar amb molta cura a una capsa de cartró i, no sabent què faré en el futur d'ella (donar-la a qui sigui no és cap regal) de moment la tinc gaudint d'un ben merescut descans a la cava.

---

1. Veure Un ordinador modern, senzill, ràpid i econòmic, publicat en aquest blog el 17.11.2021
2. Veure Old laptops never die (1/2), publicat en aquest blog el 21.11.2021
3. Fiche Technique: Acer Aspire 5633WLMi_CGF1012, 01.Net
4. Linux Mint 19 "Tara" Xfce Edition, linuxmint
5. Tom Nardi: The Saga Of 32-Bit Linux: Why Going 64-Bit Raises Concerns Over Multilib, HackDay, 09.07.2019
6. Mint 20 abandonne l'architecture 32 bits, Forum-Francophone-LinuxMint.fr, 25.08.2019

old laptops never die (1/2)

@daveguasch

A un article publicat en aquest blog el passat mes d'octubre et parlava dels ordinadors portàtils (més d'un centenar!) que es troben a l'estació espacial (ISS). També que la majoria d'aquests ordinadors eren Lenovo ThinkPad, inicialment equipats amb el sistema operatiu Windows XP i, després del 2013, reemplaçats per un sistema operatiu molt més fiable i segur: Debian, una coneguda distribució de Linux (1). Si vols més precisions sobre els models utilitzats, et recomano visitar Wikipedia (2).

Fa molts anys d'això, l'empresa on treballo va posar en venda pels treballadors els vells Lenovo ThinkPad X200 (3), que havien sigut reemplaçats per nous ordinadors. El preu era un xic més alt del que hom podia trobar a eBay o a ricardo.ch, però com tenien un curt període de garantia i una llicència Windows 7 em vaig decidir a comprar-lo.

Qualsevol que fos el seu estat, quan els ordinadors arribaven a la fi del suport del fabricant, es consideraven amortitzats i es reemplaçaven per nous ordinadors. Just per aquells que no coneguin el significat del concepte de 'fi del suport' dir que, a partir d'aquesta data, el fabricant no es considera lligat a l'obligació de fabricar noves peces de recanvi, ni de programar nous pilots (els programes que controlen els dispositius físics de l'ordinador) compatibles amb futures versions del sistema operatiu.

Per la petita història, després de passar per diferents vicissituds lligades al seu processador i a la targeta Wi-Fi, el primer Lenovo ThinkPad X200 va sortir de fàbrica el juliol del 2008 (cf. 3), coincidint amb la sortida de la plataforma mòbil Centrino 2 (4). La seva configuració estava optimitzada per a garantir una autonomia òptima de les seves bateries: per exemple, la facilitat del canvi de bateria permetia una autonomia de fins a 13 hores amb una bateria de recanvi (5).

El laptop que vaig comprar està fabricat el 2009 i està equipat amb un processador Intel Core 2 Duo SL9400, amb una freqüència d'1,6 GHz, òptima per garantir un baix consum de la bateria, però molt baixa pel seu ús en aplicacions que necessiten una freqüència molt més elevada. Optimitzat per l'edició professional de Windows Vista, funcionava bé amb Windows 7 i Windows 8.1. Però quan passar a Windows 10, la seva configuració no va poder amagar els seus límits.

Uns límits que eren els del seu processador car, amb el temps l'havia anat vitaminant: augmentant la seva RAM amb memòries que havia canibalitzat d'altres ordinadors destinats al reciclatge i instal·lant un disc SSD que em va passar un company de la feina. Recentment, com tenia la bateria completament morta, vaig comprar-ne una per 30 USD que funciona perfectament.

Com t'explicava a un article publicat en 2018 (6),  des d'aquell any només l'utilitzo com Media Center. Ni els seus 12 anys ni la velocitat del seu processador no li impedeixen seguir fent funcionar perfectament un servidor Plex (cf. 6), cosa que em permet seguir veient els documentals a la TV del menjador, des de qualsevol ordinador o des d'un telèfon mòbil.

Si he de mencionar un problema dir que, malgrat el silenci llegendari que ha fet d'ell una òptima elecció com a Media Center, fa unes setmanes que he realitzat que s'escalfa més del que era habitual i, en conseqüència, el ventilador s'activa més sovint que abans.

Però també he de dir que, durant tots aquests anys, només he obert la màquina per fer una neteja superficial en comptades ocasions. Car, a diferència d'un desktop, desmuntar un laptop per passar-li una pistola d'aire comprimit a cada peça i tornar a muntar-les, pot demanar hores si fa molt de temps que no ho has fet. I, justament, aquest és el meu cas (7).

Just per acabar, deixa'm relligar amb els articles precedents on t'explicava que feia dies que estava un xic enredat amb una sèrie de coses que m'havien tingut allunyat del blog.

Deu ser perquè els dies es fan més curts, car no és el primer cop que desaparec del blog durant la tardor per dedicar-me a fer reviure velles màquines fent proves amb les darreres actualitzacions de Linux (8).

Una de les coses que també he fet aquests dies ha estat instal·lar Plex en nou disc SSD amb el sistema operatiu LinuxMint 20 Xfce i provar el seu funcionament al vell Lenovo ThinkPad X200. Just afegir que, amb aquest sistema operatiu, l'ordinador va com una bala!

El resultat dels tests que he fet fins ara és satisfactori, però hauria de fer d'altres i tinc com el sentiment que els hauré de planificar pel 2022. El cas és que, ara mateix, no tinc gaire temps perquè estic fent altres coses en paral·lel de les que et parlaré més endavant ..., quan trobi un moment per fer-ho.

---

1. Veure You can't open windows in the space, publicat en aquest blog el 24.10.2021
2. Wikipedia: ThinkPad - Use in space [en] [fr] [es] [ca]
3. Lenovo X200 : le nouvel ultraportable 12.1’’ avec 3G sous Centrino 2 officialisé, laptopspirit.fr, 15.07.2008
4. Intel : sortie officielle de la nouvelle plateforme mobile Centrino 2 (Montevina), laptopspirit.fr, 02.06.2008
5. Lenovo ThinkPad X200s: Fiche Technique, 01Net
6. Home Media Server (1/n), publicat en aquest blog el 25.09.2018
7. Veure Professió: Immaterialitzador, publicat en aquest blog el 29.05.2014.
   
8. Veure Reciclatge d'un vell PC, publicat en aquest blog el 27.11.2018 i també Acer 5710 - The two resurrections, publicat en aquest blog el 17.09.2014