 |
El passat 10 de febrer el Museu d'Història de Catalunya (@mhistoriacat) publicava un tweet on informava de l'adquisició de la ‘Nueva descripción geographica del Principado de Cataluña’ (1720) (1). Un mapa dibuixat per un català, Josep Aparici i Fins que, com a funcionari reial, va cartografiar Catalunya amb l'objectiu d'aplicar l'impost del cadastre decretat per Felipe V (2).
Sobre el contingut de l'anunci dir que em va sorprendre tant, que vaig anar a l'enllaç de la pàgina Web del Museu d'Història de Catalunya (MHC) (3) per comprovar si el tweet havia reproduït correctament l'anunci, cosa que vaig poder confirmar.
Com el mapa fa referència a una ‘Nueva descripción geographica del Principado de Cataluña’ potser hauria estat interessant mencionar o crear un enllaç a les antigues descripcions geogràfiques que aquest mapa va actualitzar. Malgrat que els seus autors no fossin catalans i que, tot com el mapa de Josep Aparici, no tenien cap objectiu científic ni altruista, crec que seria un detall mencionar-los. Estic pensant, per exemple en:
Personalment, suggeriria modificar ràpidament aquesta afirmació per: Segons els experts es tracta del primer mapa del Principat de Catalunya fet per cartògraf nascut al Principat, del qual tenim notícia.
Ho proposo perquè l'afirmació original del MHC exclou de la cartografia catalana i com a catalans els jueus mallorquins que havien creat una de les més remarcables escoles de cartografia que es van conèixer a l'edat mitjana. Si, per qualsevol motiu que prefereixo seguir ignorant, Abraham Cresques (5), nascut i mort a Palma de Mallorca i mestre de les cartes dels reis d'Aragó: Pere III, Joan I i Martí I, no s'ha de considerar com a català, tot com el seu fill Jafudà Cresques, anomenat Jaume Riba (Jacobus Ribes) després de la seva conversió al catolicisme, crec que la direcció del MHC faria bé en demanar a Wikipedia que canviïn el nom de l'entrada que li dedica a l'Atles Català (6): descrit a la versió en espanyol com El Atlas catalán o Mapamundi de los Cresques.
També em semblaria raonable que la demanda de canvi de nom es fes extensiva a la Bibliothèque nationale de France, depositària de l'original de l'Atles Català (cf. 6) que l'infant Joan, primogènit de Pere el Cerimoniós, va oferir en 1381 com present a Carles VI, nou rei de França i cosí germà de la seva muller Violant de Bar.
Potser també seria raonable que, en cas que algun altre dels mapes dels Cresques faci referència a l'origen català dels seus autors, el MHC demani la seva correcció a les nombroses biblioteques europees on estan dipositats. I naturalment, per extensió, a qualsevol mapa creat per qualsevol dels cartògrafs de la prestigiosa Escola mallorquina de cartografia (7).
Probablement, el més senzill seria suprimir la referència de Josep Aparici com el primer català que va fer una mapa. O si es prefereix, guardar aquesta referència únicament per la cartografia del Principat feta per quelcom nascut al Principat, i no oblidar mai d'explicar quin era l'objectiu pel qual aquell botifler (cf. 2) el va crear.
Nota: He dit un parell de coses sobre els mapes del Principat de Catalunya de Johannes Janssonius i de Nicolas de Fer. Però encara no he dit res de Abraham Ortelius què, a la Wikipedia en català (8) ens presenten com a un geògraf i cartògraf flamenc, conegut com el «Ptolemeu del segle XVI» que en 1575 va ser nomenat geògraf de Felip II.
Cinc anys abans del seu nomenament havia publicat la primera edició de la seva gran obra: Theatrum orbis terrarum (9), on la península Ibèrica apareixia representada amb una única imatge conjunta i una altra per al Regne de Portugal. A la tercera edició, a més d'un mapa de Sevilla i Cadis, també apareixia la cartografia d'un regne de la península Ibèrica, el Regne de València (10).
Jo ja tinc una edat i ja no em sorprenc gairebé de res. Però mentre els creatius de l'Institut Nova Història no descarten que Abraham Ortelius fos valencià (11), hi ha investigadors que treballen sobre una sòlida hipòtesi que li reconeix a un dels més grans astrònoms, geògrafs i matemàtics dels països de de la península, un valencià gairebé desconegut a casa nostra: Jeroni Munyós (12), una més que remarcable participació en els càlculs i l'elaboració del primer mapa imprès del Regne de València: Valentiae regni, olim Contestanorum, que Abraham Ortelius va incloure al seu Theatrum Orbis Terrarum en 1595. Un mapa amb una orientació que avui ens pot semblar sorprenent. Tan sorprenent com el nom que tenen al mapa les terres que es troben a l'altra banda de la Sénia.
Sobre el contingut de l'anunci dir que em va sorprendre tant, que vaig anar a l'enllaç de la pàgina Web del Museu d'Història de Catalunya (MHC) (3) per comprovar si el tweet havia reproduït correctament l'anunci, cosa que vaig poder confirmar.
Com el mapa fa referència a una ‘Nueva descripción geographica del Principado de Cataluña’ potser hauria estat interessant mencionar o crear un enllaç a les antigues descripcions geogràfiques que aquest mapa va actualitzar. Malgrat que els seus autors no fossin catalans i que, tot com el mapa de Josep Aparici, no tenien cap objectiu científic ni altruista, crec que seria un detall mencionar-los. Estic pensant, per exemple en:
- Johannes Janssonius i Henricus Hondius: Catalonia, publicat en neerlandès el 1683 i amb uns límits que algú podria considerar que actualment no són políticament correctes (4).
- Nicolas de Fer: La Principauté de Catalogne divisée en vigueries, publicat el 1714.
Personalment, suggeriria modificar ràpidament aquesta afirmació per: Segons els experts es tracta del primer mapa del Principat de Catalunya fet per cartògraf nascut al Principat, del qual tenim notícia.
Ho proposo perquè l'afirmació original del MHC exclou de la cartografia catalana i com a catalans els jueus mallorquins que havien creat una de les més remarcables escoles de cartografia que es van conèixer a l'edat mitjana. Si, per qualsevol motiu que prefereixo seguir ignorant, Abraham Cresques (5), nascut i mort a Palma de Mallorca i mestre de les cartes dels reis d'Aragó: Pere III, Joan I i Martí I, no s'ha de considerar com a català, tot com el seu fill Jafudà Cresques, anomenat Jaume Riba (Jacobus Ribes) després de la seva conversió al catolicisme, crec que la direcció del MHC faria bé en demanar a Wikipedia que canviïn el nom de l'entrada que li dedica a l'Atles Català (6): descrit a la versió en espanyol com El Atlas catalán o Mapamundi de los Cresques.
També em semblaria raonable que la demanda de canvi de nom es fes extensiva a la Bibliothèque nationale de France, depositària de l'original de l'Atles Català (cf. 6) que l'infant Joan, primogènit de Pere el Cerimoniós, va oferir en 1381 com present a Carles VI, nou rei de França i cosí germà de la seva muller Violant de Bar.
Potser també seria raonable que, en cas que algun altre dels mapes dels Cresques faci referència a l'origen català dels seus autors, el MHC demani la seva correcció a les nombroses biblioteques europees on estan dipositats. I naturalment, per extensió, a qualsevol mapa creat per qualsevol dels cartògrafs de la prestigiosa Escola mallorquina de cartografia (7).
Probablement, el més senzill seria suprimir la referència de Josep Aparici com el primer català que va fer una mapa. O si es prefereix, guardar aquesta referència únicament per la cartografia del Principat feta per quelcom nascut al Principat, i no oblidar mai d'explicar quin era l'objectiu pel qual aquell botifler (cf. 2) el va crear.
Nota: He dit un parell de coses sobre els mapes del Principat de Catalunya de Johannes Janssonius i de Nicolas de Fer. Però encara no he dit res de Abraham Ortelius què, a la Wikipedia en català (8) ens presenten com a un geògraf i cartògraf flamenc, conegut com el «Ptolemeu del segle XVI» que en 1575 va ser nomenat geògraf de Felip II.
Cinc anys abans del seu nomenament havia publicat la primera edició de la seva gran obra: Theatrum orbis terrarum (9), on la península Ibèrica apareixia representada amb una única imatge conjunta i una altra per al Regne de Portugal. A la tercera edició, a més d'un mapa de Sevilla i Cadis, també apareixia la cartografia d'un regne de la península Ibèrica, el Regne de València (10).
Jo ja tinc una edat i ja no em sorprenc gairebé de res. Però mentre els creatius de l'Institut Nova Història no descarten que Abraham Ortelius fos valencià (11), hi ha investigadors que treballen sobre una sòlida hipòtesi que li reconeix a un dels més grans astrònoms, geògrafs i matemàtics dels països de de la península, un valencià gairebé desconegut a casa nostra: Jeroni Munyós (12), una més que remarcable participació en els càlculs i l'elaboració del primer mapa imprès del Regne de València: Valentiae regni, olim Contestanorum, que Abraham Ortelius va incloure al seu Theatrum Orbis Terrarum en 1595. Un mapa amb una orientació que avui ens pot semblar sorprenent. Tan sorprenent com el nom que tenen al mapa les terres que es troben a l'altra banda de la Sénia.
- Nueva descripcion geographica del principado de Cataluña / dedicose en 1720 al Rey Don Felipe V por el autor D. Josef Aparici, su geógrafo: Institut Cartogràfic i Geologic de Catalunya || Biblioteca de Catalunya || Museu d'Història de Catalunya
- Wikipedia: Botifler [en] [fr] [es] [ca]
- ‘Nueva descripción geographica del Principado de Cataluña’, de Josep Aparici, Museu d'Història de Catalunya.
- Carme Montaner (2011): “Catalonia” de Johannes Janssonius i Henricus Hondius, un model de mapa imprès de Catalunya a la primera meitat del segle XVII, en 10 Mapes de Catalunya (1606-1906), Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya i Rafael Dalmau editors, pp. 21-32.
- Wikipedia: Abraham Cresques [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Atles Català [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Escola mallorquina de cartografia [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Abraham Ortelius [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Theatrum orbis terrarum [en] [fr] [es] [ca]
- Vicent Baydal: L’amor al país i la representació cartogràfica pionera del Regne de València, al blog Vent d Cabylia , 30.11.2020
- Xavi Mir: Abraham Ortelius. Uns hipotètics orígens valencians per al cosmògraf Abraham Ortelius. Institut Nova Història , 14.05.2010
- Wikipedia: Jeroni Munyós [en] [fr] [es] [ca] || Vicent García Edo; Albert Ventura Rius: El primer mapa del Reino de Valencia 1568-1584, Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions, 2020 || Víctor Navarro Brotons: Jerónimo Muñoz. Introducción a la Astronomía y la Geografía, Consell Valencià de Cultura, 2004 || Oertel, A. (1585). Valentiae Regni olim contestanorum si Ptolemaeo, edetanorum si Plinio credimus typus. Amberes: [s.n]. https://riunet.upv.es/handle/10251/4301. Universitat Politècnica de València
No comments:
Post a Comment