 |
| MétéoSuisse: L’automne 2023 en Suisse romande et en Valais, 18.12.2023 |
A principis de desembre del 2023, Vincent Devantay publicava a MeteoNews (1) un article que començava així:
Aquestes temperatures tropicals (nota personal de sarcasme!) mencionades a l'article de MétéoSuisse, es completaven amb la imatge d'un paisatge a 1.700 metres d'altitud cobert per la neu. Però l'article també aportava més informacions, com ara aquesta:
Malgrat els gruixos de neu acumulats durant el mes de novembre, un article publicat al blog de MétéoSuisse a finals d'aquell mes ens parlava d'una primera ofensiva hivernal caracteritzada per fortes nevades a principis del mes de desembre (3):
Doncs bé, la diferència entre la percepció del que hem viscut en Suïssa francòfona i el que ens expliquen els meteoròlegs està lligada al fet que, en tot cas al meu cervell, la tardor comença amb l'equinocci de tardor, el 22 o 23 de setembre a l'hemisferi nord (del 20 o 21 de març a l'hemisferi sud) i acaba amb el solstici d'hivern, el 21 o 22 de desembre a l'hemisferi boreal (el 20 o 21 de juny a l'hemisferi austral).
Però, pels meteoròlegs del nostre país (i de molts altres!) no és el mateix. Car ells divideixen l'any civil en quatre estacions que duren exactament tres mesos cadascuna (4).
Més enllà del que puguis trobar en alguns articles (5) i el que alguns meteoròlegs de les cadenes de TV presenten amb un cert entusiasme, la veritat és que no hi ha un consens sobre com diable es defineixen les estacions meteorològiques. Donem un cop d'ull a com les defineixen els meteoròlegs suecs, els finlandesos, els indis o els xinesos.
Comencem per les estacions meteorològiques tal com les defineixen a Suècia i Finlàndia:
Per la nostra banda, farem bé a no oblidar que, pels meteoròlegs, l'estiu infernal del 2023 va acabar l'1 de setembre. I pel que fa als negacionistes del canvi climàtic, que el mes de febrer que tenim pel davant podria ser molt diferent de tots els que han viscut fins ara.
La tardor meteorològica del 2023, que va acabar el 30 de novembre, va ser especialment calorosa. Al conjunt de Suïssa, aquesta és la segona tardor més càlida des que van començar les mesures (...). Tot i que les mitjanes de precipitacions indicaven que va ser una estació massa humida, també es va mostrar un xic massa assolellada.Aquest article tenia algunes d'aquelles perles que sovint passen per alt els lectors:
Arreu de Suïssa, la tardor va ser clarament massa humida, amb un excés al voltant del 42%, mentre que al sud va ser en part massa sec. A Payerne, va ser fins i tot la tardor més plujosa des que van començar les mesures. Cal destacar, però, que la sèrie de mesuraments d'aquesta estació només es va iniciar l'any 1964 i, per tant, és força curta en comparació amb altres estacions.Altrament, un article publicat al blog de MeteoSuisse el 29.11.2023 deia això (2):
Les condicions meteorològiques, sovint plujoses, van generar valors mensuals molt per sobre de la mitjana al nord dels Alps i a l'estat de Valais. Des de mitjans de novembre, localment les quantitats van assolir el 200% de la norma mensual entre el 1991-2020 a la Suïssa francòfona, així com a l'altiplà central i oriental, és a dir, el doble de la quantitat mitjana de precipitacions d'un mes de novembre. A finals de mes, els valors mensuals al nord dels Alps en molts llocs superaven clarament el 200%, fins i tot localment el 300% de la norma.Tanmateix, tot i que l'article de MeteoSuisse també ens parlava d'un mes de novembre càlid i assolellat, a la introducció ens diu que:
Al nord de Suïssa, per sota dels 1000 m, la temperatura del novembre va superar la norma 1991-2020 en 0,9 °C. D'altra banda, per sobre dels 1000 m, el mes de novembre es va mantenir 0,9 °C per sota de la norma. A les regions de baixa altitud al sud dels Alps, la temperatura del novembre va superar la norma de 1991-2020 entre 0,2 i 0,4 °C.
 |
| MétéoSuisse: Un mois de novembre humide – automne régionalement le plus chaud, 29.11.2023 |
Aquestes temperatures tropicals (nota personal de sarcasme!) mencionades a l'article de MétéoSuisse, es completaven amb la imatge d'un paisatge a 1.700 metres d'altitud cobert per la neu. Però l'article també aportava més informacions, com ara aquesta:
El 16.11.2023 la depressió Frederico que, al nord dels Alps, va recollir valors en zones de muntanya d'entre 120 a 170 km/h.La descripció d'aquest mes de novembre particularment càlid i assolellat també afegia que:
Durant els primers vint dies del mes, el límit de nevades se situava generalment entre els 800 i els 2.800 metres. En algunes zones, fins i tot va baixar molt breument a baixa altitud. Durant els darrers deu dies del mes, l'aire polar fred i humit va portar la neu sovint a baixes altituds al nord dels Alps.
Del 24 al 26 de novembre van caure entre 20 i 40 cm de neu al vessant nord dels Alps per sobre dels 600 i 800 m d'altitud. Al nord dels Grisons, les quantitats localment van assolir els 50 a 60 cm de neu. En determinades regions, per sobre dels 2.000 metres, es va acumular una capa de neu molt per sobre dels valors mitjans.
| Le niveau du lac de Neuchâtel a atteint samedi son pic, 19h30, RTS, 16.12.2023 |
Malgrat els gruixos de neu acumulats durant el mes de novembre, un article publicat al blog de MétéoSuisse a finals d'aquell mes ens parlava d'una primera ofensiva hivernal caracteritzada per fortes nevades a principis del mes de desembre (3):
Després de la situació meteorològica del cap de setmana passat, que va provocar uns 80 cm de neu fresca als vessants nord dels Alps centrals i orientals i uns 30 a 40 cm als Alps occidentals, una nova situació de tempestes de neu es presenta a l'horitzó.I dos dies després que el telenotícies de la RTS ens digués que els llacs suïssos ja no podien acumular més aigua i estaven desbordant, el blog de MétéoSuisse ens presentava el 18.11.2023 aquest balanç de la meteorologia de la tardor (4)
A causa, en particular, d'uns mesos de setembre i d'octubre molt suaus, la tardor meteorològica de 2023 a la Suïssa francòfona i a l'estat del Valais ha estat localment una de les més càlides d'ençà que van començar les mesures el 1864. Les precipitacions van ser excessives. Malgrat un mes de novembre sovint fosc, l'estació va ser molt assolellada.Podem llegir a un dels comentaris dels lectors d'aquest article de MétéoSuisse que:
Quan vostès escriuen: "la tardor més càlida, o assolellada, o plujosa, o... des de l'inici de les mesures", cal tenir en compte que l'inici de les mesures dista molt de ser idèntic a tot arreu. I encara que, en un cert nombre de casos, com a Ginebra, per exemple, va començar l'any 1864, molt sovint només es tracta de la mesura de la temperatura: els altres valors es va anar introduint successivament només més tard.Tanmateix, vaig trobar encara molt més pertinent el comentari d'un altre lector:
Per tant, només podem comparar les estacions que van iniciar les mesures en qüestió el mateix any. De vegades indiqueu l'any en què van començar les mesures, de vegades no. Com a resultat, les comparacions sovint no són gaire interessants. Si hom assumeix que les mesures científicament correctes van començar a Suïssa l'any 1864, l'any de l'enregistrament s'hauria d'afegir entre parèntesis als fets posteriorment mencionats. D'aquesta manera estaríem millor orientats.
Des de mitjans d'octubre només hem tingut tres dies de sol entre pluja, boira i tempestes, així que anomenar aquesta tardor assolellada és molt estrany ...Bingo! Recordes que l'article de Vincent Devantay a MeteoNews (1) començava dient: La tardor meteorològica del 2023, que va acabar el 30 de novembre, o que l'article de MétéoSuisse deia que: A causa, en particular, d'uns mesos de setembre i d'octubre molt suaus, la tardor meteorològica de 2023 a la Suïssa francòfona i a l'estat de Valais ha estat localment una de les més càlides d'ençà que van començar les mesures el 1864 o, finalment, que MétéoSuisse presentava el seu balanç meteorològic de la tardor un 18.11.2023?
Doncs bé, la diferència entre la percepció del que hem viscut en Suïssa francòfona i el que ens expliquen els meteoròlegs està lligada al fet que, en tot cas al meu cervell, la tardor comença amb l'equinocci de tardor, el 22 o 23 de setembre a l'hemisferi nord (del 20 o 21 de març a l'hemisferi sud) i acaba amb el solstici d'hivern, el 21 o 22 de desembre a l'hemisferi boreal (el 20 o 21 de juny a l'hemisferi austral).
Però, pels meteoròlegs del nostre país (i de molts altres!) no és el mateix. Car ells divideixen l'any civil en quatre estacions que duren exactament tres mesos cadascuna (4).
A l'hemisferi nord la data d'inici de cada estació és l'1 de març (primavera), l'1 de juny (estiu), l'1 de setembre (tardor) i l'1 de desembre (hivern). A l'hemisferi sud, les estacions s'inverteixen: la primavera comença al setembre, l'estiu al desembre, la tardor al març i l'hivern al juny.Quin és el motiu que explica per què els meteoròlegs han decidit reemplaçar els períodes de temps que defineixen les estacions astronòmiques i han decidit guardar amb el mateix nom d'aquelles per definir amb altres períodes de temps el que hom coneix com a estacions meteorològiques?
Més enllà del que puguis trobar en alguns articles (5) i el que alguns meteoròlegs de les cadenes de TV presenten amb un cert entusiasme, la veritat és que no hi ha un consens sobre com diable es defineixen les estacions meteorològiques. Donem un cop d'ull a com les defineixen els meteoròlegs suecs, els finlandesos, els indis o els xinesos.
Comencem per les estacions meteorològiques tal com les defineixen a Suècia i Finlàndia:
Segons Wikipedia (6), a Suècia i Finlàndia, els meteoròlegs i els mitjans de comunicació utilitzen el concepte d'estacions tèrmiques, que es defineixen a partir de les temperatures mitjanes diàries. L'inici de la primavera comença quan la temperatura mitjana diària puja permanentment per sobre dels 0 °C. L'inici de l'estiu es defineix quan la temperatura puja permanentment per sobre dels 10 °C. La tardor quan la temperatura baixa de manera permanent per sota dels 10 °C. I l'hivern quan la temperatura baixa permanentment per sota dels 0 °C.La definició que fan de les estacions els meteoròlegs de l'Índia és un xic llarga, així que et proposo que la llegeixis a Wikipedia (6). Podria dir-te el mateix sobre la definició que en fan a la Xina, però és tan delirant que no puc deixar descriure-la:
A Finlàndia, "permanentment" es defineix quan la temperatura mitjana diària mitjana es manté per sobre o per sota del límit definit durant set dies consecutius. (A Suècia el nombre de dies oscil·la entre 5 i 7, segons l'estació.)
Això implica dues coses: D'una banda, les estacions no comencen en dates fixes i s'han de determinar per observació i només es coneixen després que s'han comprovat els valors mencionats. D'altra banda, les estacions comencen en diferents dates a diferents parts del país.
A la Xina, un càlcul comú basat en la temperatura sosté que és hivern pel període en què les temperatures són inferiors als 10 °C de mitjana i estiu per al període en què les temperatures són superiors als 22 °C de mitjana. Això significa que zones amb climes relativament extrems (com les illes Paracels i parts de l'altiplà tibetà) tenen estiu durant tot l'any o hivern durant tot l'any.Doncs res, que si des de mitjans d'octubre només havíem vist tres dies de sol entre dies de pluja, boira i tempestes, els meteoròlegs ens diuen que hem tingut una de les tardors més càlides i assolellades que mai han estat enregistrades. Tanmateix, "mai" és un concepte equívoc si tenim en compte el que segueix (7):
Només un nombre reduït de les 88 estacions de mesura que hi havia el 1864 estan encara en funcionament. Les altres van ser abandonades o substituïdes per altres estacions. En alguns casos, l'estació encara és present, però la sèrie de mesures es va interrompre temporalment. Si prenem l'exemple de la Suïssa francòfona l'any 1863, de les 17 estacions que hi havia (...) només Ginebra, Neuchâtel i Gd-St-Bernard tenen una sèrie completa de dades fins a l'actualitat.Enregistrades per unes estacions de mesura que van entrar en funcionament en diferents anys de diferents segles, amb aparells i mètodes de mesura que no es van estandarditzar fins al 1863 i de les que només tenim sèries completes de dades en un nombre reduït d'estacions, parlar de les temperatures del passat (e.g. les temperatures preindustrials) pot semblar un exercici d'una gran creativitat.
Per la nostra banda, farem bé a no oblidar que, pels meteoròlegs, l'estiu infernal del 2023 va acabar l'1 de setembre. I pel que fa als negacionistes del canvi climàtic, que el mes de febrer que tenim pel davant podria ser molt diferent de tots els que han viscut fins ara.
- Vincent Devantay: Le deuxième automne le plus chaud depuis le début des mesures !, MeteoNews SA, 03.12.2023
- Un mois de novembre humide – automne régionalement le plus chaud, MétéoSuisse-Blog, 29.11.2023
- Première offensive hivernale jusqu’à basse altitude, MétéoSuisse, 27.11.2023
- L’automne 2023 en Suisse romande et en Valais, MétéoSuisse-Blog, 18.12.2023
- Saisons, calendaires, astronomiques et météorologiques, MétéoSuisse || Pourquoi les saisons météorologiques diffèrent-elles des saisons astronomiques ? MétéoFrance, 22.09.2023 || Amy McKeever: ¿Cuándo empiezan la verano? National Geographic, 02.05.2023
- Wikipedia: Season - Meteorological
- 25 décembre 1863 : premier Noël météorologique en Suisse, MétéoSuisse-Blog, 25.12.2023
No comments:
Post a Comment