you can't open windows in the space

@daveguasch

Fa set anys vaig publicar dos articles: How to improve computer performance(1) on volia  compartir alguns consells per augmentar les prestacions d'un vell ordinador abans de prendre la decisió de reemplaçar-lo per un de més nou. Als fidels d'Apple, els recomanava seguir fent com sempre i comprar-se un nou ordinador. Als fidels de Windows els proposava seguir una sèrie de consells estil Bricomania per donar una nova vida al vell ordinador per fer-lo anar tant o més ràpid que el primer dia que el van adquirir.

Territori Geek?
La recomanació de passar al sistema operatiu Linux ni la vaig plantejar. Honestament, cap dels meus familiars i coneguts l'hauria seguit: o bé la desconeixien o bé la consideraven com un gadget reservat als geeks.(2). I la veritat és que tinc com el sentiment que les idees no han canviat gaire.

Malgrat tot, pel fet de tractar-se d'un sistema operatiu lliure i obert, robust i segur, Linux s'ha declinat en nombroses distribucions segons les necessitats de moltes empreses líders en tecnologia. A un debat que va tenir lloc a Quora fa dos anys (3), pots veure com Google l'utilitza en els servidors del seus Data centers, i que vora 10.000 treballadors de la companyia utilitzen una distribució Linux anomenada Goobuntu als seus llocs de treball. Els programadors de Facebook i els servidors de la companyia també l'utilitzen, tot com els servidors d'Amazon.

Linux i la seguretat
Un dels participants del debat de Quora afegia que: La NSA es va veure en l'obligació de desenvolupar una sèrie de mòduls, coneguts amb el nom de SELinux, que tenien per objectiu millorar la pobra seguretat que presentava Linux, que era molt fàcil de piratejar (4).

Probablement la NSA tenia motius per fer-ho car, tot i que molts dels vells mainframes d'IBM i de Digital segueixen funcionant a l'administració federal dels USA, equipats amb vells sistemes operatius com ara VMware o VMS (OpenVMS), i la gran majoria d'ordinadors d'oficina estan equipats amb Windows, els més moderns servidors estan equipats amb Linux.

En tot cas, Edward Snowden (5) va preferir utilitzar per la seva seguretat dos sistemes operatius: Qubes OS (6) i Tails (7) -ambdós desenvolupats sobre la base de Linux- i un sistema de criptografia PGP (8). Tots ells gratuïts, disponibles en el programari obert i inatacables per tot la potència tecnològica de la NSA.

Linux i l'estació espacial
El cas és que, en 2013, un article publicat a ExtremeTech (9) ens deia que The United Space Alliance que, junt amb la NASA, està a càrrec de la gestió dels ordinadors de l'Estació Espacial (ISS), va anunciar que els ordinadors Windows XP a bord de l'ISS utilitzarien Debian, una coneguda distribució de Linux: Hem migrat les funcions clau de Windows a Linux perquè necessitàvem un sistema operatiu estable i fiable.

Val a dir que els ordinadors portàtils de l'ISS solien utilitzar Windows XP i sabem que han estat infectats per almenys un virus durant la seva vida: el 2008, un cosmonauta rus va portar un ordinador portàtil a bord amb el virus W32.Gammima.AG, que es va estendre ràpidament als altres portàtils de bord. El canvi a Linux immunitzarà essencialment l'ISS contra futures infeccions.

Al mateix article d'ExtremeTech es deia que:

Sincerament, no ens hauria d’estranyar massa l’abandonament de Windows. Linux és el sistema operatiu escollit per la comunitat científica.

El Large Hadron Collider del CERN està controlat per Linux (10). Les estacions terrestres de seguiment de la NASA i de SpaceX també utilitzen Linux. Els tècnics dels laboratoris de seqüenciació d'ADN utilitzen Linux.

Realment, per a aplicacions que requereixen una estabilitat absoluta, com són la majoria dels experiments científics, Linux és l'opció òbvia. El fet que tot el sistema operatiu sigui de codi obert i es pugui personalitzar fàcilment per a cada experiment és, òbviament, també un gran atractiu.

Crec que val la pena afegir que les màquines que controlen els dispositius crítics del programa SpaceX: el coet Falcon 9 i la càpsula Dragon, també utilitzen Linux (11) (12). Tot com la xarxa de satèl·lits coneguda amb el nom de StarLink (13)

Cada llançament de 60 satèl·lits conté més de 4.000 equips Linux. La constel·lació té ara mateix més de 30.000 nodes Linux (i més de 6.000 microcontroladors).

L'ISS té al seu interior més d'un centenar d’ordinadors portàtils, un 20% més del que necessita, car la majoria d'ells estan destinats a reemplaçar aquells que puguin deixar de funcionar.

Els ordinadors Linux s'utilitzen per l'aviònica, els sistemes crítics que mantenen l'estació en òrbita i l'aire respirable.

Els portàtils Windows s'utilitzen per a la consulta dels manuals de suport i la documentació dels procediments a seguir. Els astronautes també els utilitzen per enviar i rebre el correu electrònic, fer videoconferències, i per la reproducció de música i de films. A més dels Lenovo ThinkPad equipats amb Windows, l'ISS també ha vist passar telèfons iPhone i Android que, en alguns casos s'han utilitzat pel control remot de drons experimentals simples. També hi ha hagut iPads, així com tauletes Microsoft Surface Pro 3, una de les quals s’utilitzava com a seqüenciador de bioADN.

Linux i Mart
Seguint amb els sistemes Linux que equipen les missions de la NASA, cal mencionar les missions a Mart, amb el Perseverance Mars Rover (14) i l'helicòpter Ingenuity (15).

Deixa'm recordar també que la NASA té més de 500 projectes de programari que ha llançat sota la llicència Open Source 3.0 de la NASA, que és una llicència de codi obert aprovada per Open Source Initiative (OSI)..

És una mena de victòria de codi obert (Open Source), perquè volem un sistema operatiu i un programari de vol de codi obert, així com les peces dels aparells que podeu comprar a la prestatgeria d'un comerç o, si ho preferiu, fabricar-les vosaltres mateixos algun dia.

Un parell de coses que no hauriem d'oblidar
Just per acabar, deixa'm recordar també que el sistema operatiu que utilitzen la majoria de mòbils: Android, va ser desenvolupat per Google sobre la base de Linux (16). I també que, tant el MacOS d'Apple com Linux estan basats en un altre Open Source: Unix, el que fa que sigui possible instal·lar MacOS sobre Linux amb un script senzill (17).

link to image

Crec que és un bon moment per demanar-nos perquè la majoria de nosaltres no hem sentit parlar mai de Dennis Ritchie (18), l'home sense el qual no existirien ni el MacOs, ni Windows ni Linux. O de Linus Torvalds, el creador de Linux (19). Ambdós van crear les eines sobre el que es va desenvolupar uns sistemes operatius gratuïts que van acollir un programari obert, potent, segur i gratuït.

Però el fet és que gairebé tothom coneix en Bill Gates o Steve Jobs. Ambdós van crear uns productes comercials pels quals seguim pagant el preu fort. Mentrestant, la majoria seguim ignorant el treball de Ritchie o Torvalds, sense els quals ni Windows ni MacOs no haurien pogut mai existir tal com els coneixem avui en dia.

---

1. Veure How to improve computer performance (1) i (2), publicats en aquest blog el 06 i el 09.10.2014
2. Wikipedia: Geek [en] [fr] [es] [ca]
3. What operating system do Google use for their servers?, Quora
4. National Security Agency. Central Security Service: Technical Papers and Brochures
5. Anaëlle Grondin: Vie privée : 5 outils utilisés et approuvés par Snowden, Les Echos, 05.11.2016
6. Qubes OS: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
7. Tails: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
8. Wikipedia: PGP [en] [fr] [es] [ca] || Veure també GNU Privacy Guard (GnuPG or GPG) [en] [fr] [es] [ca]
   
9. Sebastian Anthony: International Space Station switches from Windows to Linux, for improved reliability, ExtremeTech, 09.05.2013
10. CERN: CentOS Linux
11. Steven J. Vaughan-Nichols: From Earth to orbit with Linux and SpaceX, ZDNet, 03.06.2020
12. David Cassel: The Hardware and Software Used in Space, The New Stack, 11.10.2020
13. Wikipedia: StarLink [en] [fr] [es] [ca]
14. Mayank Sharma: The Perseverance Mars rover just took Linux to another planet, TechRadar, 19.02.2021 || Steven J. Vaughan-Nichols: To infinity and beyond: Linux and open-source goes to Mars, ZDNet, 19.02.2021 || Michael Kan: Linux Is Now on Mars, Thanks to NASA's Perseverance Rover, PC Mag UK, 19.02.2021
15. Sascha Segan: 4 Android Smartphones With as Much Power as NASA's Mars Helicopter, PC Mag UK, 19.02.2021
16. Chris Hoffman: Android is Based on Linux, But What Does That Mean?, How to Geeh, 12.07.2017
17. Installer macOS sous Linux avec un simple script, korben.info, 21.08.2021
18. Wikipedia: Dennis Ritchie [en] [fr] [es] [ca]
19. Wikipedia: Linus Torvalds [en] [fr] [es] [ca]

the world trade and the container ships

Image by Isaac Ezeoke from Pixabay

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu unes dades sobre el transport marítim que actualitzen i completen aquelles que vaig compartir anteriorment en altres articles publicats en aquest blog:

• 14.06.2020 - El transport marítim: estat de la qüestió
  
• 20.04.2014 - Vaixells drons: el present
  
• 17.04.2014 - Vaixells drons: el futur del transport marítim?
  
• 15.02.2014 - Els secrets de la indústria del transport marítim
  

Aquells articles desenvolupaven un article publicat en 2013 que tancava amb un paràgraf que m'he permès la llicència d'actualitzar (1):

Si bé és cert que la companyia xinesa Hutchison Port Holdings (2) ha invertit molts diners en la modernització del port de Barcelona i que l'ha convertit en el seu 'first semi-automated terminal' of the HPH Group, la llista de ports d'HPH, només a Europa, ens presenta una alta concentració al Mar del Nord (3).

Potser seria hora de deixar de banda l'entusiasme periodístic que, en el seu moment i pel que fa al tràfic de containers, ens presentava la futura competència del port de Barcelona amb els ports del Mar del Nord (molt en particular, amb Rotterdam!), i recordar que el tràfic de containers del port de Barcelona segueix estant avui per sota del dels ports de València i Algeciras.

Un article publicat pel WEF a principis del 2019 ens recordava que el 90% del comerç mundial es realitza per transport marítim i ens presentava quins eren els 20 ports més importants del planeta (4):

• Sobre els 20 ports més importants del món, 15 es troben a l'Extrem Orient, 9 d'ells a la Xina.
• Per volum de mercaderies, el port més important del món és el de Shanghai, amb tres vegades més de volum que el primer port occidental: Rotterdam.
• Pel que fa al tràfic de containers, el 71% del volum correspon als ports de l'Extrem Orient (el 40.4% als ports xinesos).
• Europa i els USA només arriben a un 18.7% (el 14.8% als ports d'Europa). Tres ports europeus es troben dins dels 20 ports més importants del món: Rotterdam, Antwerp i Hamburg. El port de Los Angeles és l’únic dels USA que es troba entre els 20 ports més importants del món.

Image by Franck Barske from Pixabay

Prenent com a base les dades publicades pel World Shipping Council (5), Wikipedia (6) publica una llista actualitzada dels ports amb el tràfic de containers més important del món.

En aquesta llista pots trobar algunes diferències sobre les dades del 2019 publicades a l'article del WEF, tant pel que fa a les dades en si, com pel que fa a l'evolució de les posicions de cada port.

Probablement aquestes diferències estan lligades a la utilització de dades globals de transport marítim en uns casos i dades de transport marítim de containers en altres.

Un altre punt molt interessant és que, si fas l'addició del tràfic del port de Los Angeles amb el del port de Long Beach (a només 6,6 km de distància), aquest és molt superior al volum del tràfic de Rotterdam.

Image by Achim Scholty from Pixabay

Ara et proposo que deixem el planeta com a marc de referència i ens concentrem en Europa. I que ho fem llegint un article publicat el passat mes de març sobre quins eren els 15 ports de contenidors més importants d’Europa el 2020 (7).

Del gràfic que obre aquest article he retingut que, més enllà de la posició dels ports durant el 2020, el creixement entre el 2007 i el 2020 dels tres ports de l'estat espanyol que es troben en aquesta selecció es presenta així: València (77.9%), Algeciras (49.3%) i Barcelona (13.3%).

Image by Oleg Ilyushin from Pixabay

Pel que fa a l'estat espanyol, val la pena destacar el creixement del moviment intermodal de mercaderies. Si, en el cas del port de Barcelona, la quota de containers transportats per ferrocarril va arribar durant el 2020 a un màxim històric del 16%, l’Autoritat Portuària de València anunciava en juliol del 2021 una inversió de 285 milions d'USD en millores ferroviàries que afavoriran el flux de mercaderies al port de València i al port de Sagunt (8).

Source: Atlas Logistics Network

Ara només cal saber com es comptabilitza el tràfic de containers. La lògica voldria que un container que surt d'un port també hauria d'estar comptabilitzat com un container al seu port de destí. En aquest cas, el volum del tràfic a l'Extrem Orient sembla indicar que el centre de l'economia mundial ja no es troba a Occident.

També valdria la pena saber quins, d'entre els ports de les llistes, són destí de les mercaderies i quins no són més que llocs d'emmagatzematge de containers en trànsit, esperant que altres vaixells els transportin al seu port de destí definitiu. Amb això vull dir que, les dades del moviment portuari de containers podria crear una falsa imatge sobre el desenvolupament econòmic de la regió on aquests es descarreguen.

Mehnazd: Top 26 Innovative Uses of Shipping Containers, Marine Insight, 24.09.2021

Un altre punt interessant que valdria la pena saber és què passa amb els containers que arriben a les regions que importen més que n'exporten: Es reciclen tots (9)? Els materials reciclats s'exporten en brut als llocs de la seva producció? Els vaixells carreguen els containers en buit per transportar-los als ports d'origen (10)? O, com a la imatge que pots trobar aquí al damunt, ens presenten el resultat del desequilibri de la nostra balança comercial (11) com una solució arquitectònica moderna i innovadora (12)?

Hi ha qui creu que la penúria actual de containers, l'explosió del seu cost i la del del transport marítim (13) acabarà per generar un moviment de relocalització de la indústria a Occident (14). Potser si, però caldria saber encara si els mercats més importants per aquests productes se segueixen trobant a Occident: el volum del tràfic marítim a Extrem Orient no sembla confirmar-ho.

Source: AELER Technologies SA

Un altre factor que podria jugar en contra de la relocalització seria la producció a Suïssa d'una nova generació de containers que, tot i ser més lleugers suporten una càrrega més important que els actuals. Uns nous containers que serien més segurs i més ecològics en la seva producció i transport, podria oferir un estalvi de fins al 30% en costos de transport i una reducció del seu impacte ambiental en un 20% (15).

kees torn, CC BY-SA 2.0, via Wikimedia Commons

Finalment, pel que fa a l'eventual reemplaçament del transport marítim pel ferroviari, deixa'm recordar que alguns dels vaixells portacontenidors més grans del món fan gairebé 400 metres d'eslora i poden tenir fins a 21 nivells entre el pont i la sala de màquines. Que només necessiten uns equips d'unes tretze persones i un sofisticat sistema informàtic. I que si s'haguessin de transportar tots els containers que poden carregar els més grans portacontenidors en un tren, aquest podria arribar de tenir uns 70 km de longitud (16).

---

1. Veure La nova ruta de la seda, publicat el 02.08.2013
2. Hutchison Port Holdings (HPH): Home page
3. Hutchison Port Holdings (HPH): Our ports in Europe
4. Nick Routley: Here are the 20 busiest ports on the planet, Web Economic Forum (WEF), 05.02.2019
5. World Shipping Council: The Top 50 Container Ports
6. Wikipedia: List of busiest container ports
7. Theo Notteboom: Top 15 containers ports in Europe in 2020, porteconomics.eu, 02.03.2021. Article presentat per CEMIL (Centre for Eurasian Maritime & Interior Logistics) @ Shanghai Maritime University, China i PortEconomics.eu
8. Port of Barcelona sees increase in rail container traffic, PortTechnology.org, 10.08.2021
9. Unifer Environnement: Destruction et recyclage de conteneur / container maritime et citerne
   
10. Ulysse Bergeron: Un conteneur sur cinq quittant le Port de Montréal est vide, Le Dévoir, 15.09.2021
11. Fernando García: Biden se propone frenar en seco la dependencia comercial de China, La Vanguardia, 18.10.2021
12. Mehnazd: Top 26 Innovative Uses of Shipping Containers, Marine Insight, 24.09.2021
13. Julien Arsenault: « Des coûts comme ça, je n'ai jamais vu ça », La Presse, 11.06.2021
14. Eric Choppe: La pénurie de containers : une formidable opportunité pour relocaliser l'industrie ?, Journal du Net (JDN), 18.06.2021
15. Richard Etienne: Des conteneurs vaudois veulent bousculer le transport maritime, Le Temps, 16.08.2021
16. World Shipping Council: Container ships

always look on the bright side of life

Always look on the bright side of life (spanish sub), YouTube, 07.05.2007

@daveguasch

Demà acaba a Nashville la convenció de la National Funeral Directors Association (1). Tenia moltes ganes d'anar-hi per veure els darrers models de la gamma 2021 de Cadillac, Lincoln, Chevrolet i Mercedes (2). En particular el 2019 Eagle Cadillac XTS Kensington (3), que l'amic Pepo m'havia encarregat de veure detingudament per estudiar el seu ús potencial pel càmping i el caravàning.

La veritat és que també tenia ganes de veure als companys de la professió: sentir els darrers acudits dels funerals d'enguany, anar al concert de country programat pel passat diumenge i experimentar les sensacions que provoca l'oxigen aromàtic patrocinat per l'Express Funeral Funding a l'Oxygen Bar (4). I com la convenció d'enguany té lloc a Nashville i m'agrada la bona música country, et deixo imaginar altres coses que també m'hauria agradat fer.

I és que, no sé si ja t'ho havia dit, però enguany, amb un amic que viu a La Ràpita, un altre que viu a Cork i en Doc, que mai se sap massa bé on para, vam crear una filial del Geògraf Solitari Group, que hem anomenat Creative Funerals Inc. Tot i que teníem pensat presentar el nostre Monty Python Pack a l'exposició de la NFDA,

Francament, a en Hands ni li agrada la música country, ni li deia res d'anar a Nashville. Així que, malgrat tenir-ho tot preparat per presentar el nostre Monty Python Pack a l'exposició de la NFDA d'enguany, va proposar que millor ho deixàvem per la Leadership Conference, que tindrà lloc el mes de juliol de l'any vinent al Walt Disney World’s Yacht and Beach Club Resort, a Orlando (Florida) (5).  El resultat de la votació no va ser cap misteri, car en Sinfu va dir que el cos li demanava ballar salsa i en Doc que preferia la cuina cubana a la de Tennessee.

La idea del Monty Python Pack me la va donar un bon amic que vaig conèixer a la UAB i de qui no diré el nom perquè, si mai el relacionessin amb mi, posarien fi a una llarga carrera política. Aquest amic va dir-me que havia demanat a la seva família que, el dia que morís, volia que al seu funeral passessin el tema de 'Always look on the bright side of life', el vídeo amb què he obert l'article d'avui.

Funeral de Graham Chapman subtitulado (1989), YouTube

Deixant oberta la possibilitat als familiars i amics perquè puguin afegir els canvis que considerin convenients, el Monty Python Pack de base es presenta així:

1. En primer lloc, durant el funeral, un discurs similar al que John Cleese va fer durant el funeral de Graham Chapman (6) el desembre del 1989. Una opció "+" del pack, inclouria la distribució de birres i fulls amb la lletra de 'Always Look on the bright side of life' perquè la cantessin els participants de la cerimònia. I una opció "++" del pack, una versió del tema interpretada per Evaristo Páramos, de La Polla Records, que també s'encarregaria de la lectura de l'homenatge del difunt.
2. Durant els darrers adeus i l'entrada del taüt al forn d'incineració, sonaria una versió instrumental de 'Always look on the bright side of life', mentre es distribuirien birres, pistatxos i pop-corn entre els assistents.
3. Finalment, per evitar als familiars la difícil decisió de què fer amb les cendres o la despesa d'un columbari que ningú visitaria en el futur, Creative Funerals Inc. organitzaria una trobada de vells amics i, després d'una generosa oferta de birres, començaria un petit recordatori d'anècdotes del difunt que acabaria de manera similar al final de l'entrevista que Robert Klein va fer als Monty Python el 7 de març del 1998 al Wheeler Opera House, a Aspen (Colorado), durant el The US Comedy Arts Festival (7).

Monty Python y las cenizas de Chapman, YouTube, 03.06.2007

---

Altres lectures d'interès:

• Terry Jones, estrella de los Monty Python y director de 'La vida de Brian', muere a los 77 años, eldiario.es, 22.01.2020
• Ocho momentazos de los Monty Python con los que despedir a Terry Jones y Neil Innes, eldiario.es, 22.01.2020

---

1. National Funeral Directors Association (NFDA): 2021 NFDA International Convention and Expo
2. Parks: All Herses models
3. Parks: 2019 Eagle Cadillac XTS Kensington
4. 2021 NFDA International Convention and Expo: Fabulous Finds
5. NFDA: Conferences
6. Treinta años del funeral de Graham Chapman, en el que todos se reían del muerto porque él lo habría querido así, Uppers.es, 22.10.2019 | José González Vargas: La otra vida de Graham Chapman, el Monty Python ‘queer’, El Pais, 13.07.2021
7. Wikipedia: Monty Python Live at Aspen

the understanding of science and technology

@daveguasch

El passat dimarts publicava un article que acabava així (1):

No em cansaré mai de dir als detractors de les informacions publicades a les xarxes socials que, si bé és veritat que de vegades podem trobar en aquestes algunes informacions que no s'ajusten a la realitat, també tenim a disposició les eines per contrastar-les i comprovar la seva veracitat.

Podríem pensar que l'ús d'aquestes eines s'hauria d'aprendre a l'escola. Però també és veritat que algú hauria d'ensenyar abans a utilitzar-les a un professorat que, quan les coneix i no les presenta sota una aproximació tecnofòbica (2), no sempre acompanya el seu aprenentatge amb una explicació sobre la importància del seu ús en la formació de l'esperit crític.

El pensament crític és necessari per combatre la indústria de l'odi i de la mentida que no té altre objectiu que reemplaçar el sistema actual per unes dictadures basades en l'aplicació de tècniques de psicologia social amb el suport del control dels mitjans de comunicació. El documental: Propagande, les nouveaux manipulateurs, disponible a les pàgines d'Arte TV (subtítols en espanyol) i a Youtube fins al 10.12.2021, t'ho explica molt millor del que jo podria fer-ho.

Arte TV: Propagande, les nouveaux manipulateurs, YouTube, 06.10.2021 Alexandra Jousset et Philippe Lagnier (2020): Propagande, les nouveaux manipulateurs, Arte TV, Disponible du 28/09/2021 au 10/12/2021

Tornant al missatge visionari de Carl Sagan amb què he obert el post d'avui, caldria afegir que potser és encara més greu que els aparells que permeten accedir a les xarxes socials segueixin sent un autèntic misteri pels seus usuaris, la immensa majoria dels quals ignora gairebé tot sobre el seu funcionament.

També hem organitzat les coses perquè gairebé ningú no entengui ni la ciència ni la tecnologia. Aquesta és una recepta per al desastre. Pot funcionar durant un curt període de temps, però tard o d’hora aquesta barreja combustible d’ignorància i de poder ens explotarà a la cara.

Anita Kennedy: Funny phone pictures, Pinterest

A més de l'accés a les xarxes socials, aquests aparells contenen tots els contactes dels seus usuaris, amb nom, adreça, número de telèfon, data d'aniversari, de casament, etc. Molts d'ells contenen les coordenades bancàries que els permeten pagar al supermercat, el cinema, etc. Altres, poden fins i tot contenir l'accés a l'historial mèdic de l'usuari.

La triangulació de les antenes de telefonia mòbil (doncs, els operadors de telefonia, i no solament Google) identifiquen on es troben aquells usuaris en cada moment: i gràcies a la identificació d'altres aparells propers, també amb qui. On viuen i amb qui. On treballen i amb qui. Què fan quan pleguen de treballar i amb qui. On van els caps de setmana i amb qui, etc.

Portem doncs a la butxaca uns aparells que emmagatzemen les nostres vides, les del nostre entorn familiar i social, i permeten identificar quins són els recursos que els alimenten: casa, treball, hipotèques, saldos, targetes. Molt pocs sabem quatre coses mal comptades sobre el funcionament d'aquests aparells, malgrat que tot està publicat a la xarxa, com bé saben els hackers.

I quan creiem que coneixem alguna cosa, potser hem punxat un enllaç que ens ha instal·lat un programa que permetrà a no sabem qui tenir accés a totes les nostres dades o, fins i tot, a suplantar la nostra identitat digital en cas que algú amb les competències necessàries trobi un interès a fer-ho.

source: iStockphoto.com

Els vells aparells permetien que poguéssim obrir el seu capó ni que fos solament per canviar la bateria o, en cas de tenir un mínim de curiositat, poder-los desmuntar i identificar els seus components. La major part dels aparells avui en venda no ho permeten. I el mateix podem dir dels ordinadors personals més recents.


Si en algun moment t'he deixat amb el sentiment d'estar defensant un discurs carregat de negativitat on tu no series sinó la víctima d'una conspiració destinada a convertir-te en una mena de marioneta de poders obscurs, deixa'm dir-te que res del que acabo d'exposar no pot reeixir sense la nostra complicitat.

En primer lloc, perquè la tecnologia és neutre i la mateixa triangulació de les antenes que permet saber on ens trobem a cada instant, també permet a la Creu Roja utilitzar-la per localitzar la gent gran o amb discapacitat si mai li arriba qualsevol mena d'accident, i enviar una ambulància ràpidament al lloc on es troba. I el mateix es pot dir per aquelles persones que s'han desorientat o s'han perdut, o aquelles que han perdut coneixement i no es poden comunicar amb ningú (3). I si mai has utilitzat un GPS, ni cal que et digui res sobre la seva utilitat quan arribes a una regió desconeguda. I el mateix val, si saps utilitzar-lo, pel traductor de Google quan et trobes un panell a una carretera lluny de casa teva, o si vas a un restaurant i et presenten una carta de la que no entens res.

En segon lloc perquè nostra és la responsabilitat d'exigir als governs que apliquin la legislació europea sobre les peces de recanvi i estendre a tots els països europeus la legislació d'etiquetatge vigent a França sobre l'índex de reparació dels productes que adquirim (4).

Perquè podem anar a qualsevol botiga de reparació de telèfons si se'ns trencat la pantalla o si hem de canviar la bateria, evitant l'aberració de canviar d'aparell si això ens arriba (5). Fins i tot, si tenim la curiositat i les habilitats necessàries, podem fer-ho nosaltres mateixos -practicant abans amb un aparell vell i en desús, si no volem córrer cap risc- guiant-nos per un dels nombrosos vídeos que podem trobar a YouTube i comprant les peces que necessitem per uns preus que segurament trobarem ridículs.

Tecnovisión: Fairphone 3: review español. Sostenible y justo. YouTube, 02.01.2020

Respecte als aparells, hom pot trobar marques com Fairphone (6) que, no només ens permeten accedir als seus components i comprovar com funcionen, sinó que també ens permeten reemplaçar-los sense necessitat de canviar l'aparell, sabent que aquests components estan fabricats amb materials reciclats o obtinguts de manera ètica.

Potser hi ha escoles on no ensenyen com interpretar els continguts de les xarxes socials ni a fomentar el pensament crític davant de les informacions que aquelles vehiculen. Potser hi ha escoles on els joves surten sense saber com funciona una xarxa de telefonia mòbil, o com funcionen els aparells que contenen dades essencials de les seves vides.

Amb moltíssimes dificultats, puc acceptar que hi hagi mestres que no tinguin les competències tecnològiques per fer-ho (es podria haver acceptat fa uns anys que hi haguera mestres que no sabessin com buscar un llibre a una biblioteca?). Però, el que em costaria molt més d'acceptar seria descobrir que en aquestes escoles no es fomenten ni l'esperit crític ni la passió per la descoberta.

Estic pensant en quelcom de l'estil del que vam veure a un article publicat en aquest blog a principis de juliol d'enguany, quan un Rahan adolescent havia après a fer, entre altres, aquestes reflexions: Per què el dia? Per què la nit? Per què el vent? Per què la pluja? I seguint el mètode científic trobava una resposta i, el que és encara més important, la compartia amb els altres, tal com li havia ensenyat el vell Craô en el moment de la seva agonia (7):

Fill meu, no oblidis mai que només ets un home. Germà de tots els homes. Per què hauries de fugir d’ells? Ara saps mil coses que "aquells que caminen drets" encara ignoren. I tu ignores moltes de les coses que ells coneixen. Què estàs esperant, Rahan? Ves a trobar els homes, fill meu.

---

1. Veure Christopher David White, publicat en aquest blog el 12.10.2021
2. Wikipedia: Technophobia [en] [fr] [es] [ca]
3. Cruz Roja: Servicio de localización de personas
4. Pièces détachées et réparation : une obligation en Europe?, europe-consommateurs.eu, 15.04.2021
5. Esteve Giralt: La segunda vida de los móviles. Crece la oferta y la demanda para reparar los smartphones, La Vanguardia, 10.09.2018
6. Fairphone: Home page
7. Veure Rahan, fils des âges farouches publicat en aquest blog el 04.07.2021

interactive pangaea map

Interactive Pangaea Map With Modern International Borders, Brillant Maps, 26.06.2017

@daveguasch

Pangea és el nom amb què hom coneix el gran supercontinent que va existir a la fi de l'era Paleozoica i començaments de l'era Mesozoica. Un supercontinent que, fa uns 335 milions d'anys, degut al moviment de les plaques tectòniques, va unir tots els continents en un de sol.

Massimo Pietrobon, amb el suport de Tomas Slavkovsky, van crear un mapa interactiu de Pangea sobre el que van superposar les modernes fronteres internacionals.

Des d'un punt de vista geogràfic, el mapa és una total aberració, car les terres emergides d'aquella època no tenen res a veure amb les que coneixem actualment, tot com la deformació de la superfície dels actuals països, el que fa que aquest mapa sigui més fals que els màsters de Pablo Casado.

T'he de confessar però que veure Suïssa banyada per les aigües del Mar de Tetis m'ha divertit molt. Gairebé tant com veure la frontera entre l'Andalusia occidental amb el Canadà o la de Navarra amb la Ligúria italiana.

Ara et proposo punxar aquest enllaç (1) i divertir-te movent el mapa en totes les direccions: engrandint o reduint la seva escala com et vingui de gust. Recorda que el mapa interactiu és el que trobaràs al final de l'article: el mateix que pots veure la imatge amb què he obert el post.

---

1. Interactive Pangaea Map With Modern International Borders, Brillant Maps, 26.06.2017

moving sculptures powered by the win

Strandbeesten are moving sculptures that may live their own lives one day.🗿#engineering pic.twitter.com/mCDF9PqohD

— Interesting Engineering (@IntEngineering) September 3, 2021

Theo Jansen: TED2007 | March 2007

christopher david white

Christopher David White: Untitled - Work in progress, Vimeo, 05.03.2017

@daveguasch

A principis d'aquest mes, vaig veure un tweet que presentava les fotografies d'unes escultures de Christopher David White (1) i ho feia així: El artista estadounidense Christopher David White busca troncos y raíces de árboles caidos y hace esto con su madera sin tratar. Impresionante (2).

Christopher David White, Los Árboles Mágicos, Twitter, 03.10.2021

A la seva home page, l'autor es presenta com un escultor 'trompe l’oeil' que treballa predominantment amb argila, dedicant molta atenció als detalls. Les seves obres sovint tenen la ressemblança amb peces de fusta en descomposició, metall rovellat o altres materials presentant diverses etapes de deteriorament. Segons l'autor, aquests treballs exploren la relació entre la humanitat i la natura, i com ambdues es troben en un estat constant de flux entre el creixement i la decadència.

Tina Meamar: Not wood, ceramics. Christopher David White, artpeople.net, 17.10.2016

Una recerca a Google et permetrà descobrir un gran nombre d'articles dedicats a aquest autor. Personalment, et proposo començar amb aquests que, no sé si són els millors, però sí que són alguns dels que he llegit:

• Katy Cowan: Sculptures that you'd mistake for wood are actually crafted from clay, creativeboom.com, 24.08.2016
• Tina Meamar: Not wood, ceramics. Christopher David White, artpeople.net, 17.10.2016
• Alexander Donovan: These Hyperrealistic Sculptures That Look Like Wood Are Actually Made of Ceramics, interestingengineering.com, 19.12.2017

Vaig enviar un missatge privat per Twitter a l'autor del tweet per advertir-lo del seu error. En la seva resposta, l'autor de l'article va dir-me que havia retranscrit fidelment un article publicat a Chainsaw Artist (3).

És per això que no em cansaré mai de dir als detractors de les informacions publicades a les xarxes socials que, si bé és veritat que de vegades podem trobar en aquestes algunes informacions que no s'ajusten a la realitat, també tenim a disposició les eines per contrastar-les i comprovar la seva veracitat.

En realitat, el contingut de les xarxes socials només pot confondre a aquells a qui podien confondre ja abans les notícies publicades als mitjans de comunicació tradicionals: diaris, ràdio i TV. Abans de l'arribada d'Internet i dels motors de recerca, era molt difícil poder contrastar-les i comprovar la seva veracitat.

---

1. Christopher David White: Home page
2. Christopher David White, Los Árboles Mágicos, Twitter, 03.10.2021
3. Chainsaw Artist: Home page

airport tracker

Airport Tracker: Barcelona - El Prat (BCN)

@daveguasch

Per motius personals que no venen al cas, fa uns dies vaig baixar a Barcelona. Vaig agafar un vol que em va deixar a l'aeroport que alguns sectors de l'economia del país desitgen que es converteixi en un futur aeroport intercontinental.

Personalment estic acostumat a volar en low cost amb EasyJet i a utilitzar la Terminal 2 (T2) de l'aeroport. De vegades quan, per raons que desconec, l'avió aterra o s'enlaira des d'una altra pista que l'habitual, he de reconèixer que el passeig per l'aeroport se'm fa un xic llarg, i tinc com el sentiment -segurament erroni- que l'aeroport està sobredimensionat. Fa poc, a un blog en francès que et recomano visitar: Catalogne.info (1), vaig veure que hom qualificava l'aeroport de Barcelona com 'gigantesque'.

Deixaré de banda les batalles hegemòniques entre Madrid i Barcelona, entre els Capuleti i els Montecchi, sobre qui té l'aeroport més gran. Més que res, perquè aquestes discussions sempre acaben en concessions a l’empresa d'en Florentino i els seus amics d'altres grans constructores per sumes faraòniques de capitals que acabaran engreixant el deute públic.

El que sí que em permetràs que et digui és que, cada cop que arribo a l'aeroport d'El Prat i travesso el Delta del Llobregat m'envaeix una gran tristor quan veig el paisatge de degradació general. Particularment quan veig la fertilitat de la seva horta en els rars indrets que no han estat destruïts per una ocupació del sol absolutament delirant: indústries, carreteres, autopistes, vies de ferrocarril i metro, blocs de pisos, etc. La centralització industrial, urbana i de comunicacions en una Barcelona que no sembla tenir altre objectiu que el de fagocitar a tota la resta de Catalunya.

Estic totalment d'acord amb aquells que defensen que "el debat no és: La Ricarda sí o La Ricarda no", sinó que es tracta d'un problema del model de mobilitat, ambiental i econòmic: "Fa anys que sentim que no podem continuar apostant pel monocultiu del turisme i ara rebem notícies d’ampliar l'aeroport per potenciar aquest model" (2). Però discrepo d'aquells que s'oposen a les connexions per AVE amb els aeroports de Girona i de Reus, perquè crec que aquestes no farien sinó potenciar la descentralització dels vols amb destí a l'aeroport d'El Prat i, en cas de connectar amb les ciutats de Tarragona i Girona, interconnectar amb la xarxa d'alta velocitat europea, permetent que aquesta es converteixi en una alternativa als vols de curta distància pel transport de persones i de mercaderies.

Hi ha també el tema de les emissions de CO₂ que genera l'activitat aeroportuària. Sobre aquest particular, el meu consell seria aconsellar-te visitar una pàgina molt interessant: Airport Tracker (3), una eina en línia que mostra l'impacte de les emissions dels vols que arriben i surten de gairebé tots els aeroports del món (4).

La pregunta del milió de dòlars és: quin és l'objectiu de l'ampliació de l'aeroport? I la seva resposta hauria de ser quelcom que precedís qualsevol mena de demanda i de debat ulterior.

Per exemple, l'objectiu és fer venir més turistes i fer-los venir des de més lluny? Fer de l'aeroport un hub low cost per vols que connectin els països del Golf i Turquia amb els USA? Emular el tràfic de l'aeroport de Madrid - Barajas, amb unes emissions de CO₂ equivalents a les de dues centrals de carbó? O bé repetir l'experiència de la construcció de l'aeroport de Lleida-Alguaire i seguir utilitzant els diners públics en inversions que no tenen cap justificació?

Qualsevol que sigui l'objectiu de l'ampliació, aquells que el tinguin, no han dit gran cosa sobre quin és aquest. Com deia un vell geòleg que donava classes de Geografia Física, és aquí on es troba la madre del cordero.

---

1. Catalogne.info (La Catalogne en Français): L'aéroport de Barcelone
2. Puri Caro: La tercera pista del aeropuerto de Barcelona dispararía un 33% la emisión de CO2, alertan entidades ecologistas, 20 minutos, 07.09.2021
3. Airport Tracker: Home page
4. Aaron Gordon: Un nouveau système de suivi indique la quantité de CO₂ émise par les aéroports du monde, Vice, 06.10.2021

monstres en concert (1): Johnny Cash (1987)

Johnny Cash - Ghost Riders In The Sky (Live - 1987), YouTube

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu l'actualització d'un post que vaig publicar el 30 de maig del 2013 al blog d'El Geògraf Solitari (1), on presentava un vídeo de Johnny Cash (2) a un concert que va tenir lloc el 03 de gener del 1987 a Austin (Texas) (3), del que vaig retenir un tema que adoro: Ghost Riders In The Sky.

Aquest tema el va escriure Stan Jones (4) en 1948 per la banda de so d'un film que portava el mateix nom (5).  Burl Ives el va enregistrar per primera vegada en 1949.

La veritat és que, de totes les versions que he escoltat d'aquest tema, la d'en Johnny Cash, és la que més m'ha arribat al cor. Fins i tot arribava a brodar-la quan ja no estava gens fi, com el 1994 al Festival de Montreux (7).

Amb tot però, no seria just oblidar a Vaughn Monroe (8), qui va popularitzar aquest tema arreu del món en 1965. Tampoc altres versions difícils d'oblidar. Com la de The Shadows (9), o el concert American Outlaws que va tenir lloc en 1990 al Nassau Veterans Memorial Coliseum a Uniondale (New York), on Johnny Cash estava acompanyat per Willie Nelson, Kris Kristofferson, Waylon Jennings i The Highwaymen.

(Ghost) Riders In the Sky (American Outlaws: Live at Nassau Coliseum, 1990), YouTube, 28.10.2019

I ja per acabar, no em perdonaria mai oblidar un dels moments memorables del film The Blues Brothers 2000 (1998) !!!

Blues Brothers - Ghost Riders in the Sky, YouTube, 15.02.2020

---

1. Veure Monstres en concert (1): Johnny Cash (1987), publicat a El Geograf Solitari el 30.05.2013
2. Wikipedia: Johnny Cash [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Live from Austin, TX (Johnny Cash album)
4. Wikipedia: Stan Jones
5. Ghost Riders In The Sky by Stan Jones Original Version 1948, YouTube, 27.02.2020 || Ghost Riders In the Sky By Stan Jones and the Death Valley Rangers, YouTube, 02.01.2012
6. Burl Ives - The first cover of Ghost Riders In The Sky, recorded in 1949, YouTube, 07.10.2010
7. Johnny Cash - Ghost Riders In The Sky (Live At Montreux 1994), YouTube, 20.09.2012
8. Vaughn Monroe - Riders in the Sky - 1965 concert performance, YouTube
9. The Shadows - Ghostriders in the Sky, YouTube

only in china

Look at the train density of high-speed trains near Qingdao high-speed railway station. pic.twitter.com/XydeZRfV1P — Sharing travel (@MyChinaTrip) September 17, 2021

@daveguasch

Avui m'agradaria proposar-te que li donis un cop d'ull a les imatges i als vídeos que pots trobar en aquest compte de Twitter: Sharing travel (@MyChinaTrip).

Més que res perquè, quan la premsa occidental et presenti aquest país amb una certa dosi de superioritat i menyspreu, recordis que sembla haver aprofitat molt més que bé tota la transferència de tecnologia que ha rebut aquests darrers anys i, en molts casos, també sembla haver invertit de manera més que raonable per superar tecnològicament tot el know how rebut, deixant els països occidentals uns anys enrere pel que fa al desenvolupament industrial, urbà, militar, agrícola...,

I pel que fa als problemes energètics, dels quals sentiràs parlar aquest hivern, pensa que només és qüestió de temps perquè, també en aquest terreny, ens passin pel davant més aviat que tard.

The unmanned reconnaissance plane at Zhuhai Air Show in China has a flying height of 20-100 km, a speed of Mach 8-12 and a cruising range of 3,000 km. pic.twitter.com/XNuQRUU7Hs — Sharing travel (@MyChinaTrip) September 29, 2021

Forced by AI driverless machines, , Xinjiang farmers are planting cotton.😢😢😢 pic.twitter.com/VNH4EDDSLJ — Sharing travel (@MyChinaTrip) September 27, 2021

In China, Part of the cost of riding the bike-sharing and taking the public transportation system will be used by enterprises to plant desert plants. More than 200 million trees have been planted. ANT FOREST.🌿🌿🌿 pic.twitter.com/Dmhm2pztyJ — Sharing travel (@MyChinaTrip) September 20, 2021

submarine cables (2/3)

New #dataviz! The Earth's submarine fiber optic cable network, visualized in #RStats with #rayrender. Code:https://t.co/6tFsS4vfAK Rayrender Github:https://t.co/iB5nWhGY7l pic.twitter.com/1FTKM0FPHr — Tyler Morgan-Wall (@tylermorganwall) September 22, 2021

@daveguasch

A principis de juliol d'enguany vaig publicar un article on et presentava la importància dels cables submarins en el tràfic d'internet arreu del planeta (1).

Aquell article anava il·lustrat amb algunes imatges que vaig capturar a una pàgina brutal que pots trobar a: TeleGeography: Submarine Cable Map.

Basant-se en les dades obertes que TeleGeography posa a la disposició de tothom, en Tyler Morgan (@tylermorganwall), programador i especialista en la creació de mapes i gràfics animats amb dades científiques (2) va publicar a Twitter el 22 de setembre l'animació brutal amb què he obert aquest article. Aquells que estigueu apassionats per la programació, podreu trobar al seu tweet el codi necessari per a la reproducció d'aquesta animació.

---

1. Veure Submarine Cables (1/3), publicat en aquest blog el 08.07.2021
2. Tyler Morgan: Home page, Twitter

dignity

Fue presidente de un país ... no no tiene un chalé de lujo ni un audi negro ni cientos de escoltas, tampoco tiene una pensión millonaria ni un yate ni un puesto en las eléctricas... tiene una cosa que vale más que todo eso,tiene dignidad... pic.twitter.com/YIZxbzjsLM

— Boniatobill(@muzeriqui) September 26, 2021

notes about the rhine floods of july 2021

Arte TV: Tulla, l’homme qui dompta le Rhin, YouTube, 26.08.2021 Tulla, l’homme qui dompta le Rhin, Arte TV, Disponible du 26/08/2021 au 23/11/2021

@daveguasch

Parlant amb amics sobre les inundacions que havien tingut lloc a l'Europa Central, els comentaris es reduïen al que havia passat a la RFA i a Bèlgica: dos països en els quals s'havien focalitzat els mitjans d'informació: pels efectes de la catàstrofe i perquè hi havia hagut morts. Naturalment, ningú semblava saber res de Suïssa, on feia més temps que plovia sense interrupció i on tant les infraestructures com els serveis de la nostra protecció civil havien demostrat la seva eficàcia, evitant la catàstrofe que vam veure a la RFA i a Bèlgica a totes les TV del món.

Parlant de les cadenes de televisió, em va cridar molt l'atenció que moltes de les persones que entrevistaven els mitjans d'informació fessin comentaris de l'estil: 'mai s'havia vist res de semblant abans'. També el lligam que els experts invitats als telenotícies de diferents països feien de manera categòrica entre aquestes catàstrofes i el canvi climàtic.
Anàlisi espacial
Potser no estaria de més començar per situar en l'espai les inundacions. Mirar a un mapa per on passa el Rhin, i situar les ciutats i els pobles on les inundacions han tingut els seus efectes més catastròfics i mediàtics. Què et sembla si comencem pel poble de Schuld (1), on les imatges de la catàstrofe eren potser les més impactants i on es van focalitzar constantment els mitjans de comunicació?

Si mirem la posició de Schuld (cf. 1) a Google Maps (2) podrem veure a quina distància es troba del Rhin. Si engrandim la imatge veurem que, al seu pas pel municipi, els grans meandres del riu Ahr (3) semblen indicar que no estem davant d'un riu que hagi estat sotmès a grans treballs de canalització, però ja veurem més endavant que no és exactament així.

Et proposo fer el mateix tipus d'anàlisi amb una altra ciutat alemanya que va estar colpejada per les inundacions: Erftstadt-Blessem, que està més a prop del Rhin. El primer que et proposo fer és buscar a l'est el traçat del Rhin i també a on es troba la ciutat de Köln (Colònia). Seguidament et proposo tornar al punt on t'ha portat l'enllaç, engrandir la imatge i buscar el riu Erft (4), veurem més endavant la seva importància.

Source: AFP/Anthony Dehez Inondations en Belgique, Le Parisien, 15.07.2021

Res més per ara si no dir-te que, si tens el temps de fer-ho (avui o un altre dia), pots buscar al mapa les ciutats belgues on les inundacions del passat mes de juliol també van tenir efectes catastròfics.

Anàlisi temporal
Si t'has llegit la versió en anglès que Wikipedia dedica a Schuld (cf. 1), hauràs vist que aquesta ciutat ja havia estat devastada prèviament per una altra inundació el 1910, en què van morir 50 habitants. Un fet que també confirmen les pàgines que Wikipedia dedica al riu Ahr (cf. 3), on també pots veure que, en 1804, anys abans dels treballs de canalització del Rhin, unes inundacions ja havien acabat amb la vida de 64 habitants a Schuld.

Sobre Bèlgica, et recomano llegir un article que John Goetelen va publicar al seu blog de la Tribune de Genève: La ville de Liège inondée. Comme en 1926:

Les inundacions catastròfiques són conegudes des de fa molt de temps. Un riu tan bucòlic i tranquil com la Meuse (Mosa) les ha provocat en tres ocasions durant el primer quart del segle XX: 1910, 1920, 1925-1926. (...). Si viatgem en el passat, la llista d'inundacions és molt més llarga: 1175, 1349, 1374, 1460, 1463, 1505, 1560, 1571, 1614, 1641, 1643, 1658, 1663, 1725, 1740 (5) (6).

Seraing, rue Trouillet. Des gens sont à la fenêtre. Photo : AIDE Jean-Pierre Keimeul: Les inondations de Liège de 1926 (PDF), ihoes.be, 11.08.2007

Abans et parlava de les inundacions del riu Ahr (cf. 3) del 1804 i del 1910. Però, com ens recordava John Goetelen a un article més recent: Crue extrême du Rhin: nous avons déjà vécu cela (7), molt abans de les preocupacions pel canvi climàtic o dels treballs de la seva  canalització, el Rhin va protagonitzar altres episodis tant o més violents que els que hem vist aquest estiu. Un estudi publicat per investigadors suïssos en 2011 presentava les inundacions més importants del Rhin a Basel (Basilea) des de 1286 (8)

Les inundacions eren freqüents durant el període estival des del 1651 al 1750 a causa de l'augment de les precipitacions. Abans del 1700, un cabal de més de 6.000 m³ ja havia provocat inundacions catastròfiques. Les inundacions estaven lligades a llargs períodes de precipitació que havien saturat els sòls o enormes cabals lligats a la fusió de la neu a causa de pluges intenses de fins a 72 hores de durada (1480). Abans de 1877, amb un cabal  d'entre 5.000 i 6.000 m³, s'havien identificat 43 esdeveniments greus.  Tot i que les precipitacions han augmentat significativament des de finals del segle XIX  (nda. la fi del període de la petita edat de gel), entre 1877 i 1998 no es va identificar cap esdeveniment "greu" (el curs l'Alt Rhin ja s'havia corregit en aquesta època!).

Val la pena recordar que els investigadors es refereixen a Basel (Basilea), a l'Alt Rhin i al traçat del riu que es va començar a corregir a principis del s. XIX. Amb això vull dir que aquest estudi no ens parla de les grans inundacions que es van succeir al Mig i Baix Rhin en 1926, 1993, 1994 i 1995, sent la de gener del 1995 la més important dels 1990s pels importants danys que va causar (9). Unes inundacions tan properes en el temps que inviten a la reflexió quan les cadenes de TV i les persones que entrevisten ens diuen sobre les inundacions de 2021 que 'mai s'havia vist res de semblant abans'.

Flood marks of the River Main on the historic city fortification of Eibelstädt near Würzburg

M'agradaria acabar aquesta rúbrica mencionant unes dades publicades a un altre article de John Goetelen (10):

Si el cabal del Rhin el 2021 era de 4.000 m³/s, durant les inundacions del 1926 era de 12.000 m³/s. El volum d'aigua que transportava el riu fa 95 anys era tres vegades més important que durant les inundacions d'enguany. Però llavors no disposàvem de cap imatge de televisió que demostrés de forma contundent la situació i les pèrdues que va patir la població.

Anàlisi ambiental
M'agradaria començar parlant sobre la idea que ens fem de l'ecologia i dels espais naturals utilitzant un exemple que sempre m'ha cridat molt l'atenció: el Parc Natural del Delta de l'Ebre (11):

Aquest parc natural es troba a una zona caracteritzada per haver patit un impacte antròpic brutal al llarg dels segles: tant pel que fa a la formació del delta (que ni tan sols existia a la fi de l'imperi romà), als seus canals, a les poblacions que el van colonitzar, com al cultiu de l'arròs, que no es va introduir fins al segle XIX (12).

Entre les poques coses que hom podria considerar "naturals", hi havia les epidèmies regulars de malària: una malaltia que no s'erradicaria a Espanya fins al 1964 (13), després d'haver acabat durant segles amb la vida d'aquells que s'havien aventurat a viure en aquells aiguamolls.

No va ser fins que el conreu de l'arròs va impulsar nous treballs de "sanejament" que van desnaturalitzar encara més aquell territori que aquest va poder ser habitat i, molts anys més tard, convertit en el que avui coneixem com el Parc Natural del Delta de l'Ebre.

En realitat, fa anys que la malària estava molt estesa a Europa, des de la Mediterrània fins al voltant dels 60° de latitud. A Suïssa, de la mateixa manera que passava a la conca del Rhin, els meandres d'aigües lentes, els braços morts dels rius i les grans inundacions també provocaven l'extensió del paludisme.

Sobre els aiguamolls, que avui veiem com l'expressió més elevada d'un paisatge natural, hi ha un document redactat el 1807, entre altres, per Hans Conrad Escher, que porta per títol "Aufruf an die Schweizerische Nation zur Rettung der durch die Versumpfung ins Elend gestürzten Bewohner der Gestade des Walensees und des unteren Linthtales" (trad. cat. Crida a la nació suïssa per salvar els habitants de les costes del llac Walenstadt i la vall baixa del Linth que han caigut en la misèria a causa de l'expansió dels pantans) (14).

Source: Schweiz Linthkanal – Ziegelbrücke bis Uznach, swiss-divers.ch (see original image) Quan el riu Linth seguia el seu curs original, els pobles de la plana del estaven amenaçats regularment per inundacions devastadores. El canal es va construir entre 1807 i 1822 sota la direcció de Hans Conrad Escher. Entre 2008 i 2013 es va procedir a una renovació integral i una renaturació limitada del canal.

Aquella crida va tenir com a resposta l'inici d'un dels més importants treballs d'enginyeria del segle XIX: La regulació fluvial del Linth (15), que Daniel Speich atribueix com la gènesi de la unitat nacional suïssa (16). Un dels enginyers que van treballar als inicis d'aquell projecte era Johann Gottfried Tulla (17), protagonista del documental d'Arte TV amb què he obert aquest article i que et recomano molt i molt de veure.

Regulació de l'Alt Rhin
Poc després de la seva participació en la regulació del Linth (cf. 15), Johann Gottfried Tulla va presentar en 1809 el seu primer projecte per corregir el curs de l'Alt Rhin (18). A causa de les guerres napoleòniques i de la manca de recursos, els treballs no es van poder iniciar fins al 1817.

Amb l'objectiu d'evitar els danys i les morts que causaven les inundacions i també les morts que generaven les epidèmies de malària que les acompanyaven (Tulla moriria en 1828 a causa d'aquesta malaltia), els treballs es van orientar a corregir el traçat del riu, tallant molts dels meandres que hi havia entre Karlsruhe i Mainz (Magúncia).

Terra X plus: Wie der Rhein durch Begradigung kürzer wurde, YouTube, 17.03.2021

Tulla disposava dels coneixements en enginyeria hidràulica que havia adquirit durant el seu pas per l'Ecole polytechnique de París, també del que havia observat durant els seus viatges a l'Europa del nord, de la seva experiència pràctica a Suïssa i dels resultats observats al curt-circuit dels meandres al canal de Büderich, a Wesel (1785). Malauradament, en aquell moment no hi havia equips pesats com les actuals excavadores, la terra s’havia de moure a mà amb l’ajut de carros tirats per cavalls, el pressupost de què disposava era limitat i calia moure el mínim de terra possible. Els coneixements en enginyeria hidràulica de Tulla li van permetre trobar una solució brillant: el seu pla es va limitar a excavar una sèrie de petits canals amb una amplada de 10 a 25 m, que permetrien curtcircuitar els meandres del riu, deixant-li a aquest la feina d'excavar una nova llera, especialment en períodes d'avingudes.

El pla de Tulla va reeixir ràpidament. La força i la velocitat del riu van excavar una nova llera, el que va fer baixar dràsticament el nivell de l’aigua i va posar a disposició dels agricultors terres que havien estat prèviament inundades. L'Alt Rhin s'havia alliberat de moltes de les inundacions que havia viscut periòdicament durant molts anys i havia erradicat la malària de les seves ribes. El nou llit del riu havia també retallat les distàncies: de 81 km entre Basel (Basilea) i Bingen, i de 86 km entre Bingen i Roxheim. La navegació fluvial entre el mar del Nord i Basel (Basilea) es convertiria en una realitat a partir de 1907.

La contrapartida
Actualment, l'Alt Rhin juga un paper clau en el control de les inundacions al Mig i Baix Rhin. A conseqüència de la regulació de l'Alt Rhin, les aigües dels Alps arriben ara al Mig i Baix Rhin molt més ràpidament del que ho feien en el passat. Quan coincideixen amb un pic d'inundació dels rius Neckar, Moselle (Mosel·la) o Main el risc d'inundacions al Mig i Baix Rhin és molt elevat (19).

Altrament, val la pena recordar que al llarg del riu, però molt en particular a la regió d'Alsace s'han anat construït un gran nombre de complexos hidroelèctrics que estan lligats a un sistema d'excloses destinat a la navegació fluvial (veure mapa, imatges). (20).

Si durant molt de temps les centrals i les excloses representaven una barrera per inundacions menors, també ho eren pel transport de sediments riu avall. I si la força i la velocitat del riu substituïen la manca de sediments excavant la llera al Mig i Baix Rhin, la seva acumulació a les centrals hidroelèctriques també posava problemes. En 2009, la Comission Internationale pour la Protection du Rhin (CIPR), va elaborar un informe sobre les mesures a adoptar per corregir aquest problema (21). Pots visitar la pàgina d'aquest organisme per veure com evolucionen aquesta i altres solucions lligades a la protecció del riu (22).
Si la supressió de 123 km² de zones inundables es va considerar en el passat un èxit pel que fa als seus resultats en les inundacions periòdiques i, amb l'eliminació d'aquestes, l'erradicació de la malària, actualment les autoritats dels landers de Baden-Württemberg i Renània-Palatinat han posat en marxa el Programa Integrat del Rhin (23), un marc per designar zones de retenció d’aigua per combatre les inundacions aigües avall (cf. 21).

El 1982 es va concloure un tractat francoalemany, en el qual les parts van acordar restablir la capacitat de retenció d'aigua al tram inferior a Iffezheim. El programa, actualment ajustat, representa la creació a l'Alt Rhin dels terrenys i les infraestructures necessàries per a la retenció ràpida d'un volum de 270 milions de m³. El repte és reduir les inundacions lligades als cabals màxims del riu al voltant d’un 12%, és a dir, una reducció a llarg termini de la línia d’aigua del voltant 60 a 70 cm riu avall de la central hidroelèctrica d'Iffezheim (24).

Els treballs realitzats fins avui a les dues ribes de l'Alt Rhin ja han permès crear una capacitat d’emmagatzematge ràpid en zones d'inundació de 130 milions de m³ (25), poc menys de la capacitat total de l'embassament de Camarasa. També crec que val la pena que li donis un cop d'ull a aquest document publicat el passat mes de juny: Règlement de surveillance, de prévision et de transmission de l’Information sur les Crues (26).

Conclusions

• Actualment estem vivint un nou període de canvi climàtic. Però el Rhin ja havia viscut grans inundacions segles abans que James Watt perfeccionés la màquina de vapor de Thomas Newcomen. Em sembla doncs raonable demanar un xic de prudència abans d'associar les inundacions del 2021 al canvi climàtic que estem vivint. Més que res, per no banalitzar la seva importància.
• Les inundacions a la conca del Rhin i dels seus afluents han estat freqüents i, tant el seu cabal com els danys provocats durant el passat, han superat de lluny els que hem vist en l'episodi del juliol del 2021. Sobre el silenci mediàtic d'aquest fet pels paleoclimatòlegs, historiadors, periodistes d'investigació i arxivistes diversos, prefereixo no opinar.
  
• Els treballs de correcció del traçat del Rhin es van realitzar enllà on les inundacions, l'aigua estancada que deixaven i els seus efectes sobre el paludisme produïen més danys materials i més morts: l'Alt Rhin. Si els efectes d'aquesta obra d'enginyeria es manifesten riu avall, actualment existeixen zones de retenció que permeten derivar en poques hores volums d'aigua equivalents als emmagatzemats a un embassament mitjà. Altres zones estan programades per retenir en el futur el doble del volum actual.
• Qualsevol que hagi visitat Barcelona i hagi vist les grans obres de canalització de dos petits rius: el Llobregat i el Besòs, sap què haver invertit capitals considerables en la protecció de les ribes sense tenir en compte la correcció del curs del riu per a donar-li més velocitat i evacuar ràpidament l'aigua en període de crescuda, no és una garantia per evitar noves inundacions.

  Probablement, els grans meandres del riu Ahr (cf. 3) que hem vist al mapa de Schuld (cf. 1) a Google Maps (cf. 2) podrien explicar les dures imatges que tots hem vist a la TV.
  
  Altrament, pel que fa a Erftstadt-Blessem i el riu Erft (cf 4), val la pena visitar la versió en anglès de Wikipedia per saber que el seu traçat es va modificar a causa d'una mina de lignit. A la versió en francès també pots veure que els danys que va provocar el riu Erft no tenen res a veure amb les obres d'enginyeria realitzades a l'Alt Rhin.

• Finalment, quan he mirat a un mapa els pobles i les ciutats dels que les diferents cadenes de TV ens presentaven els danys de les inundacions, he realitzat que la majoria es troben en afluents del Rhin. Crec que seria interessant saber com es produeix l'evacuació de les seves aigües al Rhin i si hi ha un efecte de barrera que fa pujar el nivell de la seva làmina d'aigua quan el cabal del Rhin està en màxims.
  

I ja per acabar, el Rhin no em sembla ni més ni menys natural que altres espais intensament antropitzats que alguns naturalistes diuen protegir de l'acció de l'home. Pots veure a la fi del vídeo amb què he obert aquest article algunes de les mesures, en curs de realització o ja acabades, destinades la renaturalització del Rhin. El temps ens dirà si els problemes que van justificar els treballs de correcció del traçat del riu a l'Alt Rhin acabaran per reproduir-se o si, per tal d'evitar-los, el procés de renaturalització necessitarà, com és el cas de l'Ebre, l'ús intensiu de pesticides, com semblen indicar les imatges del vídeo amb què he obert aquest article.

---

1. Wikipedia: Schuld [en] [fr] [es] [ca]
2. Google Maps: Schuld
3. Wikipedia: Ahr [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Ertf [en] [fr] [es] [ca]
5. John Goetelen: La ville de Liège inondée. Comme en 1926, Les hommes libres, Les Blogs, Tribune de Genève,18.07.2021
6. Pots trobar més informacio a Catinus: Les inondations de la Meuse à Liège de 896 à 1926, blog Ma nouvelle vie à Lîdge, 08.04.2017
7. John Goetelen: Crue extrême du Rhin : nous avons déjà vécu cela, Les hommes libres, Les Blogs, Tribune de Genève, 18.07.2021
8. Wetter, Oliver & Pfister, Christian & Weingartner, Rolf & Luterbacher, Jürg & Reist, Tom & Trösch, Jürg. (2011). The largest floods in the High Rhine basin since 1268 assessed from documentary and instrumental evidence. Hydrological Sciences Journal - Journal des Sciences Hydrologiques. 56. 733-758. 10.1080/02626667.2011.583613.
9. J. Wessel: Flood Management of the Transnational Rhine River, U.S.- Italy Research Workshop on the Hydrometeorology, Impacts, and Management of Extreme Floods Perugia (Italy), November 1995
10. John Goetelen: Crue du Rhin, complément : en 1926, Strasbourg devenait une île, Les hommes libres, Les Blogs, Tribune de Genève, 19.07.2021
11. Parc Natural del Delta de l'Ebre: Home page
12. Marc Pons: El delta de l’Ebre: l’última colonització catalana, elnacional.cat, 09.07.2017
13. Mostres de sang conservades al Delta permeten conèixer l’origen de la malària, Ebre Digital, 07.10.2016 || Cristina Sáez: Cuando la malaria campaba a sus anchas por Europa, La Vanguardia, 26.09.2016 || Un estudio destaca la abundancia del mosquito de la malaria en el delta del Ebro, El Pais, 15.06.2010
14. Daniel L. Vischer: Histoire de la protection contre les crues en Suisse. Des origines jusqu’au 19e siècle (PDF), Berichte des BWG, Serie Wasser - Rapports de l’OFEG, Série Eaux – Rapporti dell’UFAEG, Serie Acque no 5 - Berne, 2003
15. Wikipedia: Linth [en] [fr] [es] [ca]
16. Speich Chassé, Daniel. (2002). Draining the Marshlands, Disciplining the Masses: The Linth Valley Hydro Engineering Scheme (1807-1823) and the Genesis of Swiss National Unity. Environment and History. 8. 429-447. 10.3197/096734002129342729.
17. Wikipedia: Johann Gottfried Tulla [en] [fr] [es] [ca]
18. Wikipedia: Correction du Rhin supérieur
19. Wikipedia: Upper Rhine
20. Les aménagements hydroélectriques du Rhin franco-allemand, EDF - Unité de Production Est, 2013
21. Plan de gestion des sédiments du Rhin. Rapport final. Comission Internationale pour la Protection du Rhin (CIPR) (PDF), 2009
22. Comission Internationale pour la Protection du Rhin (CIPR): Home page
23. The Integrated Rhine Programme, Land of Baden-Württemberg
24. Prévention des risques et prévision des crues sur le Rhin, Obs-Rhin, Source Wikipedia
25. Jonathan FOHRER: La gestion durable du risque inondation. Cas des polders de la vallée du Rhin (PDF). Les synthèses techniques de l'Office International de l'EAU, 2011
26. Règlement de surveillance, de prévision et de transmission de l’Information sur les Crues (R.I.C.), Service de Prévision des Crues, Règlement approuvé par arrêté préfectoral n°2021/334 en date du 23 juin 2021