els secrets de la indústria del transport marítim

Rose George: Inside the secret shipping industry
40.000 vaixells mercants transporten el 80%
del comerç mundial i el 90% de l'energia

Enregistrat el mes d'Octubre de 2013 durant el TED@BCG de Singapur  i publicat a  les pàgines de TED el passat mes de Desembre del 2013,  Rose George presenta al vídeo: Inside the secret shipping industry unes informacions molt interessants sobre el transport marítim.

Aquestes informacions son el resultat d'un treball d'investigació que va publicar al llibre Deep Sea and Foreign Going: Inside Shipping, the Invisible Industry that Brings You 90% of Everything (veure les critiques de la premsa britànica en aquest enllaç).

Un bon dia Rose George es va adonar del poc que sabia (que sabem) sobre el trafic marítim i va decidir d'embarcar-se en diferents vaixells per aprendre de primera ma què passa  en aquest mon tant opac. Deixant de banda les seves experiències professionals, m'agradaria compartir algunes dades que he anat prenent tant de la seva conferència com de les critiques del seu llibre:

• 40.000 vaixells mercants transporten el 80 % del comerç mundial i el 90% de l'energia que consumim. Gairebé tot el que mengem, vestim i utilitzem a la nostra feina ha estat transportat en algun moment per un vaixell. Malgrat això, aquesta indústria no és gens coneguda i passa desapercebuda a través de les "banderes de conveniència" del sistema, i les seves pràctiques dubtoses sovint llisquen per sota del radar dels reguladors. Rose George va decidir investigar-les, viatjant  en vaixells de poderoses companyies marítimes, vivint la por dels pirates la de les fàbriques flotants. Als ports va parlar amb magnats, estibadors, missioners, duaners ... També es va reunir  amb els homes que rastregen els 10.000 contenidors que "es perden" cada any, veient com els robots estan reemplaçant gradualment les tripulacions.
• Al seu llibre presenta un negoci que té uns marges molt reduïts i que necessita d'un combustible barat: això justificaria la utilització com a combustible del fuel, que és un subproducte de l'escòria de la refineria, només un pas per sobre l'asfalt. De totes maneres, el marítim és el mètode més ecològic de transport. També ens diu que, en matèria d'emissions de carboni, el transport marítim emet una mil·lèsima part en relació a l'aviació i prop d'una dècima part del transport terrestre.
• La realitat però es que si posem les emissions del transport marítim en una llista on es trobin les dels països, estaria al 6è lloc, molt a prop de les d'Alemanya. El 2009 es va calcular que els 15 vaixells més grans contaminaven, en termes de partícules i gasos nocius, tant com tots les cotxes del món. La bona notícia és que hi ha gent que està parlant d'un transport marítim sostenible i hi han iniciatives interessants.

De totes maneres, la lectura d'una opinió que va deixar el 17.12.2013 un tal Fernando Palazuelos, que ha treballat al sector logístic força anys, me van fer pensar que potser el mètode de  Rose George era perfectible. Et passo un extracte: 

• He treballat a la indústria del transport marítim, a Espanya i la Xina, des de 2006 i he estat en  contacte amb moltes companyies de transport marítim del món. Es important saber que aquesta indústria és un dels negocis més productius que hi han, i que l'opacitat de la indústria és una cosa que volen conservar car, sinó hi ha informació, no hi ha tampoc opinió pública al respecte.
• Abans del 2008 una mena d'acord entre les companyies feia que contractar un vaixell petit o un de gros no canviava gran cosa en el preu del transport: entre el 2006 i el 2007, amb la globalització, la industria va tenir uns beneficis fenomenals.
• El 2008, una sentencia judicial va dictaminar que aquest acord anava contra les lleis de la competència i amenaçava amb sancions a tots aquells que el practiquessin. A partir d'aquell moment, va començar una guerra de preus i l'adquisició per les navilieres més importants dels més grans vaixells de transport de contenidors.
• Els preus van baixar tant que, transportar un contenidor des de la Xina fins a Espanya, era més barat del que costava transportar-lo per carretera des del port de València a Madrid:  el que és un disbarat! I és que, tot d'un cop, hi havia més capacitat de càrrega que carregament per transportar. 
• Per a fer pujar els preus, els armadors van immobilitzar el 2009 una flota de vaixells a la badia de Singapur: aquest fenomen es conegut amb el nom de Ghost Ship Fleet of Singapore. En menys d'un any els preus es van estabilitzar primer i pujar després fins el mateix nivell que tenien abans del 2008. Més tard, amb el fenomen de la pirateria pujarien gràcies a una taxa anomenada Piracy Surcharge que no baixaria ni amb el control de la pirateria per la marina de guerra dels països occidentals. Més tard, a aquesta taxa se li afegirien d'altres, com ara la Peak Season Surcharge.