David Guasch: rahan, fils des âges farouches

Philippe Baryga: Une leçon de théorie de l’art avec Rahan, The Conversation, 10.06.2021

El 19.10.2019 vaig publicar un article que portava per títol: El Capitán Trueno, el terror de los caudillos (1), on et parlava d'aquest personatge del còmic i del seu creador: Victor Mora, militant comunista, que va viure l'exili i la presó franquista. En aquell article, publicava aquest extracte d'un article de Pablo Vicente (2):

(...) El Capitán Trueno pertenecía a un tipo de héroe revolucionario. Al contrario de otros héroes de ficción, su lucha se dirigía especialmente contra los poderosos e incluía derrocar a los déspotas, ayudar a los pueblos a elegir a sus líderes y restituir a aquellos a los que se les había alejado injustamente del gobierno. Los tebeos del Capitán Trueno no fueron en ningún momento panfletos políticos, sino aventuras, humor y romance para niños, pero el tipo de villanos que presentaba Mora, teniendo en cuenta la forma de gobierno de esa España, era muy significativo.

Avui m'agradaria compartir amb tu un personatge del còmic francès, poc conegut a casa nostra: Rahan, fils des âges farouches (3). Rahan és un nadó cromanyó que va veure morir els membres del seu clan després ser atacats per un grup de goraks (tigres amb dents de sabre). Va ser adoptat pel clan de Mont Bleu, que vivia al peu d’un volcà adormit. El seu pare adoptiu, Craô el savi, li va ensenyar la generositat, coratge, tenacitat, lleialtat i saviesa: principis que es representen simbòlicament a un collaret amb cinc urpes d’ós que Craô li va donar abans de morir, durant una erupció volcànica que va acabar també amb tots els membres del seu clan.

Aquestes són les darreres paraules de Craô en el moment de la seva agonia (4):

N'oublie jamais mon fils, que tu n'es qu'un homme. Frère de tous les hommes. Pourquoi les fuir ? Tu sais maintenant mille choses que ceux qui marchent debout ignorent encore et tu ignores tout ce qu'ils savent. Qu'attends-tu, Rahan? Va aux hommes, mon fils.

Rahan no oblidarà mai aquestes paraules quan es desplaçarà de terra en terra, i de tribu en tribu, alhora que difon la seva bona voluntat i una poderosa ètica de cooperació entre aquells que caminen drets: els homes.

De la mà del seu creador i guionista de les seves aventures: Roger Lécureux i del seu il·lustrador: André Chéret (5), aquest còmic, que va aparèixer per primera vegada el 24.02.1969, ens presenta un personatge en part influenciat pel de Tarzan, amb llenguatge caracteritzat per l'ús dels infinitius i de la tercera persona per referir-se a si mateix. Segurament influenciat també per Jules Verne i el seu Voyage au centre de la Terre (1864) pels seus anacronismes: per exemple, els seus combats amb dinosaures, que segurament van provocar més d'una aturada cardíaca entre els paleontòlegs que van llegir el còmic. Una influència de Jules Verne que crec que hom pot estendre a L'île mystérieuse (1874) i al personatge de Cyrus Smith (6):

Pels seus companys, l’enginyer Cyrus Smith era un microcosmos que acollia tota la ciència i tota la intel·ligència humana! Era millor estar amb Cyrus a una illa deserta que sense Cyrus a la ciutat més avançada dels Estats Units. La superioritat d’aquests Robinsons realment moderns resideix en la possessió d’aquest coneixement eficaç: Estaven molt per davant dels Robinsons d’abans, pels quals tot era miraculós. I ho sabien. I l'home que "sap" té èxit allà on els altres només vegetarien i moririen inevitablement.

Als seus inicis, el còmic ens presenta un Rahan adolescent que fa, entre altres, aquestes reflexions: Per què el dia? Per què la nit? Per què el vent? Per què la pluja? ...

I lluny de buscar la resposta en déus improbables, la trobarà en el mètode científic, que li permetrà recollir coneixements de la natura que acabarà aplicant a propòsits pràctics: per a ell mateix, per les tribus que creuarà en les seves aventures o, fins i tot, per ajudar a als animals en dificultats.

Rahan és doncs un observador entusiasta de la natura. I sovint transforma les seves observacions en invents que no dubta a compartir amb autri ... Cada aventura combina l'actitud social positiva d'un autèntic líder amb la inventiva d'un autèntic científic.

Rahan és doncs un lliurepensador. En el transcurs de les seves aventures, sovint s'enfronta a mags o xamans que abusen de la credulitat dels seus seguidors per exercir la seva dictadura. Soscavant els seus mètodes, Rahan allibera a les seves víctimes de les seves supersticions. El seu escepticisme religiós l'indueix a desconfiar de les figures artístiques que els vilans utilitzen per manipular a les persones crèdules. Podem trobar un exemple en les manifestacions artístiques de les cavernes, que ell equipara a cultes enganyosos. L’esperit crític de Rahan està relacionat amb el positivisme i l'anticlericalisme científics dels seus autors.

Sobre la relació de Rahan amb l'art, paga molt la pena llegir el remarcable article que va escriure enguany Philippe Baryga (7).

Si al principi Rahan és captivat pel mimetisme de les figures pintades a les cavernes, no pot evitar descobrir en elles la demostració de la superstició de la qual en fan l'objecte. Rahan està convençut que els espectadors no s'han de deixar enganyar per les seduccions de l'obra ni es poden limitar a tenir un paper excessivament passiu davant d'aquesta. O encara pitjor, postrar-se davant les imatges i retre un tribut al seu autor quan la caça ha estat bona.

La lliçó és clara: quan reivindica una part de la màgia, l'artista és un lladre, un traïdor de la societat. En un dels episodis del còmic, l'artista, a més, és perfectament conscient de la seva impostura i menysprea els caçadors que creuen en el seu poder. L'art, en definitiva, no és una qualitat inherent a una imatge o a un objecte, sinó tot un dispositiu social en què es captura la imatge o l'objecte. L’important no és pas la singularitat formal de l'obra, sinó les desigualtats socials que revela aquesta singularitat.