| Terra de Moriscos. Medi Ambient. Canal 9 (1/2), Youtube, 13.04.2010 |
A l'article precedent vam veure que fa poc més de 400 anys, el 29 de maig de 1610, es va aplicar a Catalunya l'edicte general d'expulsió dels moriscos, signat un any abans pel rei Felip III (1).
Els Alfacs
A Catalunya, aquella mesura va impactar un col·lectiu de 6.000 persones (quasi el 2% de la població), concentrades bàsicament a les valls baixes dels rius Segre i Ebre -la Catalunya Nova-, a les actuals comarques del Segrià, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. Però si prenem en compte el conjunt dels països de la Corona d'Aragó, aquesta mesura va afectar 190.000 persones (el 20% de la població). A la Corona de Castella, gairebé 100.000 (el 4% de la població). Tot i que estem parlant de persones i de famílies, les xifres no deixen de ser aproximacions:
Molt pocs historiadors catalans o valencians parlen de l'èxode a través dels Pirineus.
Si vas donar-li un cop d'ull a la bibliografia de l'article anterior, hauràs vist en diversos articles, però molt especialment al de Marc Pons (4) hom es refereix únicament als moriscos catalans com a Tagarins. A la Wikipedia en català pots trobar una molt poc afortunada definició (5):
És possible que la comunitat d'immigrants que es va establir a Tunis fos més compacta que la d'Alger i menys assimilada, per estar constituïda molt majoritàriament pels expulsats entre els anys 1609 i 1614, mentre que a Algèria era fruit d'emigracions que s'havien anat escalonant al llarg de tot el segle XVI, amb diversos graus d'assimilació.
Nota: L'article de Nizar Sayari i Hichem Rejeb (cf. 8) és una mina d'informació sobre els moriscos que van acabar instal·lant-se a la ciutat de Testour (Tunísia). En sabrem més sobre ells al següent article de la sèrie.
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Els Alfacs
A Catalunya, aquella mesura va impactar un col·lectiu de 6.000 persones (quasi el 2% de la població), concentrades bàsicament a les valls baixes dels rius Segre i Ebre -la Catalunya Nova-, a les actuals comarques del Segrià, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. Però si prenem en compte el conjunt dels països de la Corona d'Aragó, aquesta mesura va afectar 190.000 persones (el 20% de la població). A la Corona de Castella, gairebé 100.000 (el 4% de la població). Tot i que estem parlant de persones i de famílies, les xifres no deixen de ser aproximacions:
La majoria d'estudiosos segueixen a Henry Lapeyre, que establí en 3.666 moriscos que vivien a Catalunya els que sortiren pels Alfacs, l'any 1610.Carmel Biarnès parla d'un total de 4.180, distribuïts entre els 2.147 procedents de terres de l'Ebre i els 2.033 originaris de territori lleidatà (2).Pocs historiadors catalans o valencians parlen d'ells: ells sabran per què. Però no és just oblidar als morescos del Regne de València que van ser expulsats des del port dels Alfacs ja des del 1609:
Los embarcados en los Alfaques, asistiendo don Pedro de Leiva, general de las galeras de Sicília, fueron algunos del Reino de Valencia, y los demás de Aragón y Cataluña (3).Et recomano veure la selecció de pintures que pots trobar al blog de Josep M. Mir (3) i els peus d'imatge que les comenten:
Des de Vinaròs hi havia una corrua de gent a peu o amb carro de bous o damunt de someres que, riu Sénia avall, es dirigeixen als Alfacs (...) Tota la badia dels Alfacs mostrava una llarga filera de galeres (...) Des de qualsevol punt de les platges del delta, les petites barques transportaren els 'foragitats' fins a les galeres militars (...) La gentada que calgué embarcar fou immensa i apareix esbarriada per tota la badia (...) Galeres sicilianes, totes plenes fins a la bandera (...) Els moriscos que no hi caben s'esperen asseguts a la platja al costat dels farcells que s'havien pogut endur.Els Pirineus i el port d'Agde
Molt pocs historiadors catalans o valencians parlen de l'èxode a través dels Pirineus.
Des del Regne de València, prop de 50.000 moriscos del Regne de València van desplaçar-se a peu fins els Pirineus i van accedir a les terres del Regne de França travessant els ports, molt especialment el de Canfranc. Al principi, foren tolerats per Enric IV de França. Però en augmentar la riuada de refugiats, al voltant de 30.000 van ser embarcats cap a l'Africa al port d'Agde. I a la primavera del 1610, al voltant de 14.000 foren obligats a recular cap als Alfacs, en un llarg i penós viatge que va deixar darrera una riuada de morts (cf. 2) (cf. 3).Els Tagarins al nord de l'Africa
Si vas donar-li un cop d'ull a la bibliografia de l'article anterior, hauràs vist en diversos articles, però molt especialment al de Marc Pons (4) hom es refereix únicament als moriscos catalans com a Tagarins. A la Wikipedia en català pots trobar una molt poc afortunada definició (5):
Els tagarins (de l'àrab ṭaḡrī, que vol dir fronterer) són els moriscos que vivien entre els segles XIV i XVII a Catalunya, però que van ser 'criats per cristians' (sic!), parlaven el català com a llengua pròpia i feien vida quotidiana entre cristians (sic!). Per tant, eren els musulmans originaris de Catalunya que es distingien per ser catalanoparlants (sic!) Els moriscos valencians no foren mai tagarins atès que parlaven l'àrab com a llengua materna, que conservaren fins a la mateixa expulsió, a més que no foren mai moriscos de frontera.La RAE defineix així als Tagarins: Dicho de un morisco: Que vivía y se criaba entre los cristianos. Al Wiktionary en francès (6) els defineixen així:
Nom donné aux émigrants musulmans de la région de Valence, d'Aragon et de Catalogne dans les villes du Maghreb, pour les distinguer des Andalous (émigrants de Grenade et d'Andalousie).A un estudi sobre una estela funerària a Bizerta (al nord de Tunísia), Slama-Gafsi, Abdel-Hakim o als treballs de Nizar Sayari i Hichem Rejeb (8), podem veure la complexitat d'aquesta definició segons l'autor i l'època en que la utilitzi (7):
“les Andaluzes, Tagarins et Catalans ont fondé plusieurs villages” (1631); “Hay muchos de estos moros andaluces, tagarinos y aragoneses” (1720); “Ordinariamente los llaman Andaluces porque vino de la Andalucía la mayor parte, pero se distinguen entre ellos según las provincias de España donde tienen el origen. Hay Catalanes originarios de Cataluña, Tagarinos del territorio de Tarragona, y aún por este nombre entienden todos los Aragoneses...” (cf. 8)Potser val la pena donar un cop d'ull a la definició d'un gran home que va ser capturat per uns pirates barbarescos (9) a una galera que navegava per la Costa Brava, i que va viure com esclau i com a captiu en aquelles terres: Miguel de Cervantes (10).
Tagarinos llaman en Berberia á los moros de Aragon, y a los de Granada mudejares: y en el reino de Fez llaman á los mudexares elches, los cuales son la gente de quien aquel rey mas se sirve en la guerra.El professor Mikel de Epalza va documentar la diàspora dels moriscos catalans, especialment a Tunísia i Algèria. Alger encara té el barri dels Tagarins, a la part alta de la ciutat (cf. 6) (11) (12).
És possible que la comunitat d'immigrants que es va establir a Tunis fos més compacta que la d'Alger i menys assimilada, per estar constituïda molt majoritàriament pels expulsats entre els anys 1609 i 1614, mentre que a Algèria era fruit d'emigracions que s'havien anat escalonant al llarg de tot el segle XVI, amb diversos graus d'assimilació.
Nota: L'article de Nizar Sayari i Hichem Rejeb (cf. 8) és una mina d'informació sobre els moriscos que van acabar instal·lant-se a la ciutat de Testour (Tunísia). En sabrem més sobre ells al següent article de la sèrie.
| Terra de Moriscos. Medi Ambient. Canal 9 (2/2), Youtube, 13.04.2010 |
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
- Veure Venim del nord, tornem del sud (8), publicat en aquest blog el 02.12.2020
- Dolors Bramon: L'expulsió dels moriscos, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. XX, 2009, p. 69-81
- Josep M. Mir i Tomàs: Els moriscos de l'Ebre, Cinca i Segre embarcats als Alfacs i Vinaròs, Quina la fem? 20.10.2015
- Marc Pons: Els tagarins: què se’n va fer dels moriscos catalans?, elnacional.cat, 21.01.2018|
- Wikipedia: Tagarins
- Wiktionary: Tagarin
- Slama-Gafsi, Abdel-Hakim: Aproximación al estudio de los tagarenos en Bizerta a partir de una estela funeraria recién descubierta, in Sharq Al-Andalus: Estudios mudéjares y moriscos, ISSN 0213-3482, Nº 20, 2011-2013, págs. 523-534
- Nizar Sayari i Hichem Rejeb: Origine du paysage andalou dans le nord-ouest tunisien: Testour et son héritage morisque, Cahiers de la Méditerranée. n°79, 2009. Les Morisques pp. 319-335, https://doi.org/10.4000/cdlm.4934
- Veure Venim del nord, tornem del sud (8) publicat en aquest blog el 02.12.2020
- Miguel de Cervantes Saavedra: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, Capitulo XLI: Donde todavia prosigue el cautivo su suceso, F. de P. Mellado (Editor), Madrid, 1845, Google Books
- Abdennur Prado: Els moriscos de Catalunya, Els expulsats per ordre de Felip III no eren àrabs: eren musulmans catalans i parlaven català, El Periódico de Catalunya, 09.04.2009
- Facebook: Pourquoi ce nom de "Tagarins"? Voici l'explication de R.Lespes dans son ouvrage sur la géographie urbaine d'Alger. @Alger.ElDjazair
No comments:
Post a Comment